Blok de BiD (ca)

Reseñas de Biblioteconomía y Documentación
Subscriure a Canal Blok de BiD (ca)

Carles Viladiu
Gabinet de Projectes Estratègics Institucionals (GAPEI)
Universitat de Barcelona

Severinso, Peter (2017). Approaches to assessing impacts in the Humanities and Social Sciences. Ottawa: Federation for the Humanities and Social Sciences = Fédération des Sciences Humaines. 28 p. Disponible a: https://www.ideas-idees.ca/sites/default/files/impact_report_en_final.pdf. [Consulta: 21/03/2018].

Des del seu origen, els criteris d’avaluació de la recerca dels àmbits de les Humanitats i les Ciències Socials han estat sotmesos a crítiques constructives. El fet que aquests àmbits no semblen disposar d’indicadors d’impacte tan acceptats internacionalment com altres àmbits científics, i també el difícil encaix entre un enfocament internacional i una projecció en l’entorn més proper han promogut iniciatives de reflexió, de cerca de consens i de propostes per a l’objectivació. En el nostre entorn, cal fer esment del document d’AQU Catalunya de l’any 2010. L’informe que ara ressenyem pot considerar-se una nova aportació al coneixement des d’una perspectiva externa.

Aquesta publicació de la Federation for the Humanities and Social Sciences del Canadà podria proporcionar una bona orientació als tècnics, investigadors i d’altres membres de la comunitat investigadora a l’hora d’abordar la complexa tasca d’avaluar la recerca realitzada, de forma especial quan s’analitza sota el prisma dels impactes socials que produeixen. En aquest sentit, es planteja que cal utilitzar una àmplia definició d'impacte, una bona diversitat d’indicadors i permetre la participació dels mateixos investigadors en la tria dels més adients en cada cas.

El treball inclou una introducció a l’actual context canadenc de la recerca en Ciències Socials i Humanitats que, en molts aspectes, no difereix massa del que podem trobar al nostre entorn. A continuació, s’aborda el concepte d’impacte, la seva definició i la complexitat en la seva identificació, i els riscos i beneficis d’una aproximació mitjançant l’avaluació de l’impacte. Finalment, s’analitzen els factors clau implicats, i s’extreuen unes conclusions i recomanacions.

L’objectiu del treball no és avançar materialment en l'estat de coneixement sobre com avaluar els impactes acadèmics –qüestió que deixen als experts– sinó el fet de contribuir al debat, agrupar les troballes de la investigació, ajudar a comunicar la seva rellevància per a la comunitat i augmentar en el coneixement i les eines que es poden utilitzar. La federació canadenca incideix en què les agències públiques de finançament i, principalment, les universitats mateixes inclouen cada vegada més l'avaluació d'impacte en els seus plans estratègics, potser com a resposta a la pressió creixent dels governs per obtenir més informació sobre el rendiment dels programes i institucions finançats públicament. Amb tot, es considera que l’avaluació de l’impacte encara té una escassa repercussió davant el finançament de la recerca.

S’observa que el debat sobre l’avaluació dels impactes sovint es veu obstaculitzat per la incertesa, l'ansietat i la sospita: en particular, els investigadors de les Humanitats i les Ciències Socials expressen la seva preocupació perquè el sistema d'avaluació actual, basat en conjunts de mètriques inflexibles, distorsioni el panorama de la investigació en detriment d’algunes disciplines de recerca els impactes de les quals resisteixen la quantificació simple. També es constata que els administradors universitaris i els funcionaris públics encarregats d'explorar l'avaluació d'impactes volen desenvolupar pràctiques d'avaluació responsable i evitar danys no intencionats.

A modus d’exemple, el treball inclou quatre casos d'estudi semihipotètics, basats en escenaris i activitats reals, que il·lustren les diferents formes que l'avaluació de l'impacte pot tenir en les Humanitats i les Ciències Socials. De cadascun d’aquests exemples es poden obtenir diverses lliçons útils per avaluar els impactes, però potser el més important sigui el missatge que envien en el seu conjunt: mostren la diversitat i complexitat del món de la recerca, i com la comprensió d’aquestes dimensions són claus a l’hora de recomanar mètodes d'avaluació flexibles i pluralistes que abordin els possibles impactes.

Com a resultat, recomanen enfocaments adaptables per avaluar els impactes. Això inclou definir el concepte d’«impacte» en general, utilitzant una barreja diversa d'indicadors d'impacte (tant qualitatius com quantitatius) i assegurant que els mateixos investigadors tinguin un paper destacat en la selecció dels indicadors que millor s'adaptin i descriguin la seva recerca.

Recomanen que les institucions de recerca, incloses les universitats i les agències governamentals, aportin els recursos necessaris per donar suport al treball exigent de l'avaluació d'impacte. I que els enfocaments d'avaluació reconeguin les aportacions de socis no acadèmics, que juguen un paper tan important en els camins entre recerca i impactes.

Tot i la seva significativa aportació, els autors del treball manifesten que els plantejaments que es recomanen són intencionadament amplis i, per tant, només s’han de considerar com a una modesta contribució. Certament, l'aplicació d'aquests enfocaments als esforços específics d'avaluació d'impacte requerirà treballs d'investigadors, associacions acadèmiques, fundacions d'investigació i universitats. Potser –sota el meu propi punt de vista– seran necessàries unes definicions més acotades que permetin registrar, classificar i valorar aquests impactes per tal d’assolir uns sistemes pragmàtics on emmirallar l’activitat. En qualsevol cas, els autors manifesten l’esperança que l’informe ajudi a aquests col·lectius a treballar conjuntament de forma productiva, proporcionant-los un terreny comú inicial basat en una comprensió compartida dels factors clau que afecten l'avaluació de l'impacte.

Marina Losada
Biblioteca
Universitat Pompeu Fabra (UPF)

Early career researchers: the harbingers of change : final report from CIBER : year one (2016). Publishing Research Consortium. 70 p. Disponible a: http://ciber-research.eu/download/20161120-ECR_Year_1_final_report_07111.... [Consulta: 14/02/2018].

Aquest és un informe elaborat pel CIBER (grup de cerca interdisciplinari i independent, amb base al Regne Unit) i finançat pel Publishing Research Consortium. Comentarem aquí l’informe corresponent al primer dels tres anys de l’estudi, publicat el 2016. També es troben disponibles els resultats preliminars del segon any (2017).

A diferència d’altres estudis, aquest se centra, únicament, en els investigadors joves, definits com aquells menors de 35 anys sense posició fixa en els seus centres, i vol conèixer les seves actituds envers la publicació científica, i fins a quin punt els seus comportaments són nous.

Es tracta d’un estudi qualitatiu realitzat per mitjà d’entrevistes personals a 116 joves investigadors de set països (Espanya, Estats Units, França, Indonèsia, Polònia, Regne Unit i Xina) pertanyents a 86 universitats. Es comenten catorze aspectes diferents: la carrera, el comportament al voltant de la comunicació científica, la revisió d’experts, l’accés obert, les xarxes socials i acadèmiques, la cerca d’informació, els telèfons intel·ligents, la ciència oberta, la col·laboració, l’avaluació, les mètriques, l’impacte, el paper de les biblioteques i els editors.
 
En general, molts joves investigadors continuen sent conservadors en les seves actituds i pràctiques acadèmiques. Veuen oportunitats de canvi però se senten encadenats a un sistema de reputació que promou, per sobre de tot, les citacions rebudes i la revista on es publica. Es troben molt marcats per la necessitat de seguir les pràctiques majoritàries per tal d’aconseguir progressar en la seva carrera acadèmica. Es veuen motivats a publicar més i el més ràpid possible i en revistes amb bon factor d’impacte. No tenen moltes opcions més que seguir les normes establertes, així és que intenten publicar la seva recerca en revistes indexades a Web of science i Scopus.

Veuen arriscada la revisió d’experts oberta i prefereixen les revisions doble cec per assegurar que siguin anònimes. No consideren prioritari dipositar les seves publicacions als repositoris i mostren poc interès en la ciència oberta o les altmètriques.  

Pel que fa a xarxes socials, ResearchGate, LinkedIn i Twitter són les més usades, principalment per trobar i compartir informació, tenir un perfil i contactar amb altres investigadors.

Prefereixen els portàtils i els ordinadors de sobretaula per als temes acadèmics encara que l’ús de tauletes augmenta ràpidament. Usen els seus telèfons intel·ligents per a les xarxes socials acadèmiques i per comunicar-se quan són fora de l’oficina.
 
Si parlem d’accés obert, consideren que les revistes en aquesta modalitat són una bona cosa per bé que mostren preocupació pel pagament dels costos de publicació (article processing charges, APC), que consideren alts i per això injustos, perquè no tots els investigadors els poden pagar. Que la revista sigui o no d’accés obert, no és un criteri que tingui pes a l’hora de decidir on publicar, encara que estan interessats a aconseguir la màxima visibilitat (així augmenten les citacions) i una més gran velocitat en la publicació dels seus treballs.

No consideren prioritari dipositar les seves publicacions en repositoris (pensen que és més un tema per a bibliotecaris o administratius). Ho fan quan és obligatori però no hi ha coneixement ni interès pels repositoris, fins al punt que molts desconeixen si les seves institucions en tenen.

El terme ciència oberta els resulta pràcticament desconegut, no estan interessats a compartir les dades perquè el seu interès principal és explotar al màxim les dades recollides en diverses publicacions. No troben interessant la publicació en blogs com alternativa a les publicacions.

Tampoc hi ha molt interès en les altmètriques ja que no es tenen en compte en els processos avaluatius. De totes maneres, consideren que tenen potencial com a nou mètode avaluatiu per mesurar l’impacte. També pensen que la millor manera d’aconseguir aquest impacte és per mitjà d’articles publicats a revistes prestigioses.
 
Pel que fa les biblioteques, semblen haver perdut tota visibilitat. Molts joves investigadors no han anat a una biblioteca en anys, i les consideren llocs on els estudiants de grau van a seure i treballar. Les eines de descoberta s’obvien totalment a favor de Google. Desconeixen que les revistes i altres recursos que usen de manera habitual són accessibles gràcies a les subscripcions i serveis de les biblioteques de les seves institucions.
 
Les opinions i actituds envers les biblioteques no poden ser una sorpresa. Aquest i altres informes ens diuen que el seu paper es desdibuixa... el seu ús físic disminueix i les eines que s’ofereixen (catàlegs i eines de descoberta) van en segon lloc després d’eines com Google. L’ús de la col·lecció digital és alt i creixent però sovint no s’identifica amb la biblioteca.

Altres estudis, com els ben coneguts Ithaka S+R US library survey o els de SCONUL, coincideixen en línies generals: invisibilitat de les biblioteques i els seus serveis. Per canviar aquesta tendència, les biblioteques ja estan desenvolupant nous serveis tant de suport a la recerca com de la docència però també és important el màrqueting, «vendre» els nostres serveis als usuaris i fer-los coneguts.

Ernest Abadal
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona

Emery, Christina; Lucraft, Mithu; Morka, Agata; Pyne, Ros (2017). The OA effect: how does open access affect the usage of scholarly books? Disponible a: <https://www.springernature.com/gp/open-research/journals-books/books/the.... [Consulta: 13/01/2018].

Els estudis sobre l’accés obert porten uns quants anys prestant una atenció quasi exclusiva a la situació de les revistes. Darrerament, però, el focus s’ha dirigit també als llibres i celebrem la publicació de diversos estudis al respecte, alguns dels quals han estat comentats amb anterioritat en aquest mateix Blok (Montgomery, 2014; HEFCE, 2015; Collins, Milloy, 2016).

L’informe que ressenyem se centra específicament en les monografies d’accés obert i ha estat publicat per Springer Nature, una companyia que va crear-se el 2015 a partir de la fusió de Springer Science amb Macmillan Science and Education (que incloïa l’editor de Nature). Aquest conglomerat acadèmic disposa d’uns antecedents en la publicació de monografies que es remunta a fa més de 175 anys i també les té en accés obert des de 2011 (han publicat uns 400 títols entre SpringerOpen i Palgrave Macmillan).

És a partir d’aquesta experiència editorial que elaboren aquest breu informe que té dues parts ben diferenciades. En primer lloc, trobem una aproximació quantitativa basada en l’anàlisi de les dades de les publicacions del grup editorial. En segon lloc, un estudi qualitatiu a partir d’enquestes i entrevistes que recullen les valoracions i opinions dels seus autors i finançadors. Cal destacar també uns annexos que inclouen la major part de les dades utilitzades a l’estudi.

A la primera part es fa una comparació entre els usos, citacions i mencions digitals (a les xarxes socials i blogs) dels llibres que han publicat en accés obert respecte dels que s’han difós per la via comercial tradicional. Per a l’anàlisi, s’han seleccionat llibres de les mateixes matèries i publicats en el mateix període als quals es comptabilitzen les descàrregues, les cites i les mencions en el transcurs de cinc anys utilitzant Bookmetrix, una eina desenvolupada conjuntament amb l’empresa Altmetric.

Pel que fa als resultats podem destacar els següents:

a) Descàrregues: són 5,3 vegades superiors en els llibres d’accés obert en un període de quatre anys. L’evolució en el decurs del temps és molt diferent, ja que en el primer mes les descàrregues dels llibres OA són 15 vegades superiors i això va baixant a les 8,5 vegades (al cap de sis mesos), 6,5 vegades (1 any), 5 vegades (tercer any) o 3 vegades (al cap de quatre anys). Pel que fa a les àrees temàtiques, hi ha molt poques diferències entre les diverses disciplines.

b) Mencions digitals: hi ha 10 vegades més de mencions en xarxes socials i blogs en els llibres d’accés obert i les diferències són molt més acusades en el primer any.

c) Citacions: són el 50 % superiors per a llibres en accés obert la qual cosa, tot i ser destacable, és una diferència menor comparada amb les anteriors.

Es disposa de nombrosos estudis sobre els efectes de l’accés obert (Open Access Citation Advantge, OACA) en les citacions d’articles de revista que donen xifres variades, en la majoria dels casos sempre a favor dels articles en accés obert (Wagner, 2010). De tota manera, no es coneixen estudis per a les monografies. Segons les dades d’aquest informe, veiem que queda completament confirmat l’efecte OACA, no només a les citacions (en un percentatge superior als més freqüents per a revistes) sinó especialment als usos (descàrregues) i a la presència en xarxes socials.

La segona part de l’informe conté les anàlisis de les entrevistes fetes a autors i finançadors als quals se’ls pregunta per les seves opinions i impressions sobre l’impacte de la monografia en accés obert, com també les seves expectatives i motivacions en relació a l’experiència de publicar en accés obert.

Els entrevistats destaquen que la principal motivació per publicar en accés obert ha estat guanyar visibilitat i àmplia difusió. També citen motius ètics, l’expectativa d’incrementar descàrregues i citacions i la possibilitat de tenir una major rapidesa en la difusió. També reconeixen que estan poc informats sobre les implicacions de publicar en accés obert, com també en la manera de mesurar l’impacte de la seva publicació.

Aquesta part de l’informe és menys rellevant que l’anterior si el posem en context amb els diversos estudis existents que recullen les opinions, hàbits i actituds dels autors respecte la publicació en accés obert. De tota manera, és veritat que no n’hi ha gaires que estiguin focalitzats en les monografies, com és el nostre cas.

En resum, es tracta d’un informe breu, ràpid de llegir, ben maquetat, ben resumit i amb les idees bàsiques ben destacades. No diu res de nou sobre la qüestió però serveix per refermar constatacions ja sabudes i, especialment, per demostrar que un dels principals grups editorials mundials s’ha pres molt seriosament l’edició de monografies en accés obert. De fet, impressiona una mica veure a la portada, tots junts, els logos de SpringerOpen, Nature, Palgrave Macmillan i BioMed Central (comprat el 2008 per Springer Science).

Bibliografia

Collins, Ellen; Milloy, Caren (2016). OAPEN-UK final report: a five-year study into open access monograph publishing in the humanities and social sciences. London: Arts and Humanities Research Council: OAPEN-UK.

Higher Education Funding Council for England (2015). Monographs and open access. a report to HEFCE.

Montgomery, L. (2014). «Knowledge unlatched: a global library consortium model for funding open access scholarly books». Cultural science, vol. 7, no. 2. 66 p.

Wagner, A. Ben (2010). «Open Access Citation Advantage: an annotated bibliography». Issues in science and technology librarianship, no. 60.

Ángel Borrego
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona

Pinfield, Stephen; Cox, Andrew M; Rutter, Sophie. (2017). Mapping the future of academic libraries: a report for SCONUL. [London: SCONUL]. Disponible a: https://sconul.ac.uk/publication/mapping-the-future-of-academic-libraries. [Consulta: 09/01/2018].

Els darrers anys abunden els informes que analitzen l’entorn canviant en què es mouen les biblioteques universitàries per tal d’albirar estratègies que les ajudin a continuar jugant un paper útil en l’àmbit de l’educació superior. L’informe que avui ressenyem respon a un encàrrec en aquesta línia de l’associació de biblioteques universitàries britànica SCONUL (Society of College, National and University Libraries). El treball recull les conclusions d’una revisió bibliogràfica sobre la qüestió, les entrevistes a una trentena de personalitats vinculades al món de l’educació superior i les respostes a una enquesta entre personal de biblioteques universitàries britàniques.

L’informe comença enumerant els canvis que afecten les biblioteques universitàries en l’actualitat. Malgrat que els autors n’assenyalen molts, cap d’ells és identificat com a decisiu pels participants a l’estudi. Més aviat, és la combinació simultània de tots ells el que produeix la sotragada. No obstant, els autors identifiquen cinc grans «nexes», cadascun dels quals aglutina diversos factors individuals:

  • La «datificació» de la ciència que inclou tendències com l’accés obert, la ciència oberta, la mineria de dades, la intel·ligència artificial, les humanitats digitals o les xarxes socials de contingut acadèmic. Aquest nexe engloba un seguit de desenvolupaments que provoquen que la recerca, a qualsevol disciplina, es basi en conjunts de dades cada cop més grans i complexos.
     
  • L’aprenentatge connectat és un nexe que combina tendències pedagògiques relacionades amb un aprenentatge més flexible, social i basat en eines tecnològiques, amb la docència esdevenint un procés de facilitació per a estudiants que esperen poder accedir als recursos educatius quan i on els necessitin.
     
  • L’orientació de les biblioteques envers els serveis fa que, sense abandonar la gestió de la col·lecció, cada cop adquireixi més importància la curació de continguts creats dins de la institució mateixa per posar-los a disposició d'una audiència externa. Hi ha consens al voltant de la idea de Lorcan Dempsey de passar de la biblioteca com a selectora de recursos externs per posar-los a l’abast d’usuaris interns («outside-in») a gestionar continguts creats internament per posar-los a disposició del públic extern («inside-out»).
     
  • La identitat de la biblioteca s’esvaeix com a conseqüència de les tendències descrites més amunt i les fronteres amb altres serveis, com ara els informàtics, es difuminen.
     
  • Les pressions polítiques i econòmiques no afecten només la biblioteca, sinó el conjunt de la Universitat. Més enllà d'alguns fenòmens estrictament britànics als que fa referència l’informe, com el Brexit, el lector local reconeixerà fàcilment d’altres com la pressió per la internacionalització, la reducció de la inversió pública en educació superior o l’increment de la competència.

Malgrat tots aquests canvis, els participants a l’estudi creuen que la biblioteca continuarà gaudint de presència física als campus d’aquí a una dècada i seguirà albergant un nombre significatiu de documents impresos. Encara no està clar on se situarà el punt d'equilibri entre el món imprès i el digital. Una manca de claredat que potser té a veure amb el fracàs de la biblioteca a l’hora de crear una presència atractiva en el món digital, un terreny en què no ha aconseguit la repercussió de Google Scholar o ResearchGate. Seguint la idea de Lynn Silipigni Connaway, cal dissenyar serveis bibliotecaris que facin aflorar els recursos documentals allà on són els usuaris, no on la biblioteca vol que hi siguin («the library in the life of the user»). Els autors de l'informe destaquen la necessitat de millorar la formació del personal bibliotecari en àmbits com la intel·ligència artificial, l’aprenentatge automàtic (machine learning) o les analítiques d'aprenentatge (learning analytics).

Hi ha consens en què tots aquests canvis provoquen que la biblioteca hagi de reposicionar-se, però no únicament de forma reactiva sinó que, en segons quins casos, ha d'adoptar un paper de lideratge. Els autors de l'informe proposen tres nivells de canvi per a les biblioteques: com a proveïdores de serveis alineats amb els objectius de la institució; com a col·laboradores, treballant amb els usuaris i amb altres serveis de l’organització; i com a líders, innovant en algunes àrees, persuadint els equips de direcció del camí a seguir i contribuint a l'estratègia institucional.

La major part dels professionals consultats són optimistes sobre el futur de les biblioteques, tot i que preveuen una reducció del nombre de llocs de treball i canvis en les competències professionals, amb una menor necessitat de dominar els processos tècnics en benefici d'habilitats de gestió, negociació o resolució de conflictes. Aquest optimisme, però, no és compartit fora de la professió, potser perquè els experts externs tenen una visió més tradicional de la biblioteca o potser perquè els bibliotecaris pequen d'ingenus. En qualsevol cas, cal millorar la comunicació sobre el paper present i futur de les biblioteques i posar en qüestió alguns estereotips que van aparèixer repetidament durant la realització de l’estudi, com ara la idea de que «la biblioteca és una marca forta» ―quan sovint és associada únicament amb els llibres i se li atorga una importància decreixent― o «la biblioteca és una font de descobriment» ―quan nombrosos estudis mostren que els sistemes bibliotecaris no són la font preferida pels usuaris per cercar bibliografia.

Malgrat que a l'estudi es va observar una certa resistència al canvi, un punt fort és la tradició ben establerta de col·laboració i treball consorcial, una tendència que serà necessària per afrontar reptes com la preservació digital. Es tracta d'una actitud que també caldrà practicar dins de les institucions mateixes, donat l'esborrament dels límits entre la biblioteca i altres serveis, un fenomen que els autors bategen com a «coopetition», l'equilibri entre cooperació i competència.

L’informe finalitza amb un seguit de recomanacions a les biblioteques universitàries i a SCONUL que, entre d'altres, insisteixen en la necessitat de seguir analitzant l'entorn per donar resposta als nous reptes, millorar la presència digital o perfeccionar les estratègies de comunicació. Com calia esperar, l’informe no suposa un punt i apart que doni respostes contundents als interrogants que afecten el futur de les biblioteques universitàries, sinó més aviat un document més que serveix per animar el debat.

Remedios Melero
Instituto de Agroquímica y Tecnología de Alimentos (IATA)
Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)

Luther, Judy (2018). “The Evolving institutional repository landscape.”
Choice white paper, no. 1. Disponible a: <http://choice360.org/librarianship/whitepaper>. Consulta: [15/02/2018].

Next generation repositories: behaviours and technical recommendations of the COAR. Next Generation Repositories Working Group (2017). Disponible a: <https://www.coar-repositories.org/files/NGR-Final-Formatted-Report-cc.pdf>. Consulta: [15/02/2018].

Els dos informes que es referencien tot seguit fan una anàlisi de cap a on evolucionen els repositoris i quines serien les seves característiques en un futur proper. Els textos provenen d’orígens diferents però convergeixen en molts dels seus continguts, sobretot en els relacionats amb la interoperabilitat, amb la necessitat d’utilitzar estàndards existents i en la creació d’una xarxa mundial de repositoris a l’estil del núvol de linked open data.

The evolving institutional repository landscape inaugura un seguit d’articles de recerca que va publicar Choice (servei de publicacions de l’Association of College and Research Libraries) l’objectiu del qual és el de facilitar una reflexió i informació sobre alguns temes rellevants per a la comunitat de biblioteques acadèmiques.
En aquesta primera entrega, l’autora fa una anàlisi dels repositoris institucionals i del paisatge on s’integren basat, d’una banda, en la bibliografia existent, en entrevistes amb bibliotecaris i amb líders de la indústria de la informació, i, de l’altra, en les dades obtingudes d’una enquesta oberta que va rebre al voltant de 150 respostes, principalment d’institucions acadèmiques americanes.

L’informe comença amb els reptes i oportunitats que brinden els repositoris i la dificultat que suposa la participació dels investigadors en el dipòsit dels documents. També ressalta el potencial dels repositoris per a allotjar no només els documents habituals de la comunicació científica, com ara articles de revista i llibres, sinó aquells productes que poden resultar del cicle de vida de la recerca: imatges, datasets, notes de laboratori, àudios, vídeos... Existeixen temes recurrents com la interoperabilitat entre sistemes propis i externs a la institució, la curació i preservació de continguts, la integració de les dades vinculades a les recerques... La utilització de mètriques per a l’anàlisi de l’ús del repositori també ocupa un apartat de l’informe on es menciona l’esforç conjunt de diverses institucions per crear el portal RAMP (Repository Analytics and Metrics Portal) per evitar un recompte en les visites per excés dels robots i per defecte en les descàrregues. S’assenyala, també, la diversitat de rols o perfils del personal associat als repositoris, tecnològics, de gestió, de preservació i de publicació; en síntesi, aquests rols reflecteixen també el paper canviant de les biblioteques.

L’ecosistema natural dels repositoris requereix una tecnologia que contribueixi a una gran part del cost dels repositoris. Una forma d’abaratir aquests costos és actuant de forma consorciada, no només en recursos sinó en el personal dedicat al repositori que pot provenir de departaments diferents.

Els CRIS (Current Reseach Information Systems) i el seu potencial per a la creació de perfils del professors i investigadors emprant identificadors únics és un altra possibilitat per a integrar la producció científica amb informació administrativa, com per exemple el compliment dels mandats d’accés obert.

L’informe acaba amb una reflexió sobre la importància de conèixer els projectes i esforços relatius a la creació d’una xarxa de repositoris que satisfaci no només les necessitats de la comunitat acadèmica, sinó que vagi cap a alguna cosa més enllà, cap a una mirada global.

L’abril de 2016, la COAR (Confederation of Open Access Repositories) va crear el Next Generation Repositories Working Group per identificar les principals funcionalitats que definirien la propera generació de repositoris, com també les arquitectures i les tecnologies requerides per a la seva posada en marxa. Next generation repositories presenta els resultats del treball realitzat per aquest grup en l’últim any i mig, i descriu 11 actuacions per a la propera generació de repositoris, com també les tecnologies, estàndards i protocols que facilitaran el desenvolupament de nous serveis creats amb els repositoris, incloses les xarxes socials, la revisió d’experts, les notificacions i les mètriques d’ús.

Els principis sobre els quals es fonamenta aquest informe estan basats en la diversitat, la inclusió, la sostenibilitat i interoperabilitat i es regeixen per unes premisses: centrar-se en els recursos, no només en les metadades, usar tecnologies web estàndard sempre que sigui possible, evolució en lloc de revolució, ús d’estàndards i directrius existents en lloc de noves i complicades configuracions, i integració de les eines o desenvolupaments en els sistemes ja emprats pels usuaris.

La futura generació de repositoris donarà accés a diferents fonts, articles, preprints, datasets, imatges, programaris, etc. Estaran centrats en els objectes o fonts identificats inequívocament per la seva URL. Sobre aquests objectes es construirà una capa enriquida de serveis afegits. Les noves generacions de repositoris conformaran una xarxa amb connexions i enllaços entre els seus diferents recursos, i permetran el desenvolupament de serveis compartits. Els seus continguts no seran estàtics, permetran comentaris, diferents versions, enllaços entre diferents continguts, i no esperaran a ser recol·lectats, sinó que seran ells els qui es comuniquin amb d’altres sistemes per oferir les seves novetats. En síntesi, aquestes són algunes premisses i objectius vers els quals es dirigeix OpenAire Advance, la nova era d’OpenAire.

Tenint en compte que les tecnologies evolucionen ràpidament, aquest grup de treball anirà incorporant a Github les accions i recomanacions proposades per poder rebre els comentaris o suggeriments de la resta de la comunitat vinculada, d’una manera o altra, als repositoris. També s’ha creat una web pròpia per a la difusió dels principis dels repositoris del futur (vegeu: http://ngr.coar-repositories.org/).

Sònia Camarasa Sola
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona

Laia Lapeyra i Julià
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona

26th BOBCATSSS 2018 : Riga, 24-26 January. Disponible a: https://bobcatsss2018.lu.lv/. [Consulta: 15/02/2018].

Els passats dies 24, 25 i 26 de gener de 2018 es va dur a terme, un any més, el congrés BOBCATSSS. Aquest cop es va celebrar a la capital de Latvija (Letònia), Riga. S’encarregaren de l’organització la universitat amfitriona, la Universitat de Letònia i la universitat de Budapest, la Universitat Loránd Eötvös.

El nom BOBCATSSS prové de les inicials de les ciutats fundadores: Budapest, Oslo, Barcelona, Copenhaguen, Amsterdam, Tampere, Stuttgart, Szombathely i Sheffield. Es tracta d’un congrés internacional que es presenta «per estudiants a estudiants», és a dir, que es tracta d’un congrés organitzat per estudiants i que també hi va dirigit, tant si estan acabant el grau com fent el màster o el doctorat, i l’objectiu és que es donin a conèixer en un context professional internacional. Tot i que també hi participen tota mena de professionals dins del món de la Informació i la Documentació.

Aquest any, el tema principal del congrés ha estat The Power of reading. Amb un títol tan imponent com aquest s’ha volgut posar de manifest la importància de la lectura en tots els aspectes de la vida. Aquest gran tema estava dividit en tres subtemes: hàbits de lectura, institucions encarregades de preservar la memòria, i solucions tecnològiques. En relació a aquests temes, persones d’arreu del món van preparar les seves ponències, comunicacions, tallers i exposicions de pòsters. A més, aquest cop, també hem trobat les petxa kutxa, presentacions de 20 diapositives a cadascuna de les quals se’ls dedica 20 segons.
    
Els tres dies de congrés es van realitzar a dues seus diferents, el primer dia a la Biblioteca Nacional de Letònia i el segon a l’Acadèmia de Ciències Naturals de la Universitat de Letònia.

Pel que fa als ponents, la primera comunicació va anar a càrrec de Jurģis Šķilters, catedràtic al Laboratori de Sistemes Perceptius i Cognitius de la Facultat d’Informàtica de la Universitat de Letònia. En la seva presentació va parlar dels sistemes cognitius que hi ha darrere de la lectura i va posar de manifest el fet que, actualment, vivim en una societat híbrida pel que fa al suport de la informació: llegim tant en digital com en físic.

Ute Schneider, directora de Book Studies1 al Gutenberg Institute for World Literature and Written Media, es va encarregar de la segona ponència exposant les tendències dels lectors en el transcurs de la història i com, avui dia, amb les noves tecnologies i les xarxes socials, els lectors han trobat una nova forma de mostrar i promocionar la lectura.

La tercera ponència va ser a càrrec de Katalin Bella, professora adjunta del Departament de Biblioteconomia i Documentació de la Facultat d’Humanitats de la Universitat Loránd Eötvös a Budapest, Hongria. Bella va centrar la seva presentació en els autors contemporanis hongaresos i els hàbits lectors.

Pel que fa a les comunicacions dels estudiants de Barcelona, Lucía Martín de Villodres i Abril Sànchez, estudiants del grau d’Informació i Documentació de la UB, van presentar un petxa kutxa titulat CePSE. Alma mater of libraries en el qual parlaven del CePSE, la central de préstecs de les biblioteques públiques de Catalunya i la seva experiència treballant-hi en pràctiques el darrer estiu. Sònia Camarasa i Laia Lapeyra, també estudiants del mateix grau, van presentar Residential homes and Barcelona public libraries from Barcelona: how to reach a community of users with access difficulties, on presentaven i analitzaven les activitats i serveis duts a terme a les biblioteques públiques de Barcelona dirigits a residències d’ancians. A més d’aquests estudiants vinguts directament de Barcelona, també cal destacar els tallers de dos estudiants del grau d’Informació i Documentació de la UB, però vinguts des de Groningen on n’han fet estada Erasmus. Johanna Andrade, juntament amb altres companys de l’Erasmus, va dur a terme el taller Experiencing reading: with virtual reality, en el qual analitzaven el context de la realitat virtual aplicada a la lectura i presentaven una aplicació de lectura en realitat virtual amb un component d’immersió dins del propi argument del llibre. Per la seva part, Joan Cortiella, també amb altres companys d’Erasmus, va dur a terme el taller How to trust the Internet again?, on es parlava sobre la polèmica de les fake news o notícies falses i, sobretot, com saber-les reconèixer.

1 Tenint en compte que no hi ha una traducció exacta, ja que no existeix un grau que sigui d’«estudi dels llibres» pròpiament, s’ha deixat sense traduir.

Anna Magre Ferran
Cap de la Biblioteca-CRAI del Poblenou
Universitat Pompeu Fabra (UPF)

A splendid torch: learning and teaching in today’s academic libraries (2017). Jodi Reeves Eyre, John C. Maclachlan, and Christa Williford (eds.) Washington, DC: Council on Library and Information Resources. (CLIR Publication, 174). 151 p. Disponible a: https://www.clir.org/pubs/reports/pub174/. [Consulta: 4/01/2018].

Què hem après del nostre treball en biblioteques universitàries? O el que és més important encara: quin és l’impacte d’aquestes biblioteques –com a proveïdores de recursos, suport professional i espais– en l’objectiu essencial de millorar les condicions de l’ensenyament i de l’aprenentatge? La publicació que presentem beu de l’esperit del CLIR, el Council on Library Information Resources, una organització amb seu a Washington D.C. dedicada a explorar un futur més coherent i eficient per a les biblioteques en base a les aportacions multidisciplinàries d’experts en la recerca i la docència universitària. La publicació és el resultat de la posada en marxa d’un grup d’escriptura col·laborativa (Collaborative Writing Group: CWG) que es va plantejar aportar reflexió acadèmica, sempre apuntalada per estudis de cas i experiències contrastades, per dibuixar el potencial sobre l’ensenyament i l’aprenentatge que els professionals de les biblioteques poden aportar si interactuen creativament amb acadèmics i usuaris. És en base a aquest diàleg informat i permanent a tres bandes que s’anirà perfilant la funció essencial de les biblioteques del segle XXI.

Els tres editors d’aquest volum han aplegat sis articles que exploren –sempre amb autoria col·lectiva– el rol de les biblioteques universitàries d’avui. L’èmfasi és, no cal dir, en les noves oportunitats de col·laboració que es poden establir entre els diferents agents per redefinir la seva missió en uns entorns d’informació compartida i de canvis tecnològics d’enorme potencial en la relació ensenyament/aprenentatge.

En cada article es presenten exemples d’experiències en marxa que obren perspectives diverses sobre la qüestió central. El resultat és la descripció d’un conjunt de casos particulars que fan emergir la necessitat i conveniència de les metodologies col·laboratives per arribar a consensus eficients entre les visions –i el compromís professional– del personal bibliotecari i el personal acadèmic. Apuntem, a continuació, les qüestions abordades en cada cas.

  1. «Lliurant la Torxa Esplèndida: l’evolució continuada dels centres d’aprenentatge» recull tres exemples de com les comunitats acadèmiques estan adaptant les biblioteques com a espais d’aprenentatge, amb la reflexió arquitectònica que comporta la renovació d’espais que permetin i inspirin el treball col·laboratiu i l’experimentació.
     
  2. «Creant zones de contacte a l’era de la postveritat: perspectives de col·laboració entre bibliotecaris-facultat en la formació en competència digital» considera el repte de dissenyar programes que desenvolupin la cerca d’informació i el pensament crític d'una forma totalment integrada en els plans d’estudis de les assignatures.
     
  3. «Explorant com i per què les humanitats digitals s’ensenyen a les biblioteques» analitza diversos exemples d’iniciatives de suport a la recerca en humanitats, destacant les afinitats i tensions que aquestes iniciatives tenen quan van més enllà de les biblioteques universitàries.
     
  4. «Ús actual i futur prospectiu de la biblioteca universitària de mapes» reuneix punts de vista de múltiples disciplines sobre el valor d'ensenyar mapes i sistemes d'informació geogràfics (SIG) als estudiants a la biblioteca. Entre els exemples destaca el projecte que incorpora el procés complet de la recerca, des de la formulació de la pregunta fins a la difusió dels resultats, en assignatures de graus.
     
  5. «Noves oportunitats per a la col·laboració a l'era de les col·leccions especials digitals» és una proposta programàtica pel desenvolupament d’una docència basada en la recerca a partir de l’anàlisi de fonts primàries digitals. L’objectiu final és generar noves oportunitats per tal d’involucrar els estudiants en experiències d’aprenentatge actiu.
     
  6. «Coses brillants: impressió 3D i pedagogia a la biblioteca» proporciona una visió general dels desenvolupaments recents en impressió 3D, la fabricació de recursos i la creació dels espais de fabricació (makerspaces) a la mateixa biblioteca. S’hi examina el valor pedagògic de la impressió 3D en diversos camps i es proposa la seva integració als plans d’estudi.

La lectura d’aquest conjunt d’articles és un exercici estimulant, per imaginar la biblioteca universitària com un instrument central i un espai privilegiat a l’hora de fomentar i facilitar els canvis que comporta l’aplicació de nous models docents en l’entorn acadèmic. El treball col·laboratiu dels autors en la confecció dels articles apunta directament al potencial metodològic d’aquesta pràctica en una renovada visió del món de les biblioteques universitàries. Una visió que ha de passar inevitablement per trencar barreres, redefinir rols professionals i esquemes organitzatius. La força persuasiva que emergeix d’aquest volum està directament vinculada al seu to experiencial. Les experiències pioneres que s’hi descriuen, malgrat la diversitat d’àmbits i perspectives, apunten a la necessària reorientació de la biblioteca universitària com a espai pivot dels igualment renovats processos d’ensenyament i aprenentatge en l’àmbit acadèmic. En aquest sentit, aquests articles es poden llegir com una crida al personal bibliotecari a participar activament en el diàleg amb acadèmics i usuaris per redefinir el sentit últim de la comunitat universitària com a institució al servei de la societat. És en aquest procés obert i participatiu on professors, bibliotecaris i estudiants ensenyen i aprenen els uns dels altres, i hauria de ser en virtut d’aquest procés que podem imaginar la biblioteca universitària com un espai de creativitat, innovació i fabricació de coneixement.

Lluís Codina
Universitat Pompeu Fabra
lluis.codina@upf.edu

Abadal, Ernest (ed.). Revistas científicas: situación actual y retos de futuro. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2017. 273 p. Disponible a: <http://www.publicacions.ub.edu/ficha.aspx?cod=08744>. [Consulta: 29/01/2018].

Tal com s’assenyala encertadament a l’obra que ressenyem, gràcies a un nodrit grup d’experts liderats per a aquesta ocasió pel catedràtic de la Universitat de Barcelona, el Dr. Ernest Abadal, les revistes científiques són al nucli de la ciència des de fa ja tres segles.

És cert que han vist créixer la seva importància, sobretot des dels anys 60 del segle passat, per raó principalment de dos factors: la consolidació de l’anomenat peer review, o revisió d’experts, en la forma de seleccionar què es publica (i què no) i la importància concedida a la publicació d’articles com a factor clau, no només en la comunicació de la ciència, sinó també en la promoció de les carreres investigadores.

Considerem aquests dos aspectes que, al seu torn, són àmpliament tractats a l’obra que ens ocupa i, concretament, a través de dos dels seus capítols.

Podem atribuir sens dubte al pragmatisme anglosaxó l’encert d’haver trobat aquesta fórmula, la revisió d’experts (o per parells, si acudim a una traducció literal), com a criteri de demarcació per determinar què és i què no és una publicació científica.

Al llibre es considera amb detall no tan sols el seu funcionament, d’acord amb les millors pràctiques observades a les revistes científiques més acreditades, sinó que, seguint una filosofia que recorre tot el llibre, es consideren també els seus antecedents i la seva evolució futura.

En aquest sentit, i per bé que a alguns els pugui semblar anecdòtic, ens ha semblat important que es recordi que, malgrat que el sistema peer review es pot rastrejar fins a temps remots, la seva plena acceptació és relativament recent.

Això és així, almenys si comparem els 300 anys de vida que s’atribueixen a les revistes científiques, amb el fet que tal acceptació no es produeix fins algun moment dels anys 70 del segle passat.

El segon aspecte al qual ens hem referit abans en relació amb les revistes científiques és el pes absolutament determinant que tenen, tant en la comunicació de la ciència, com en la promoció de les carreres dels investigadors.

Possiblement des de la mateixa època ja mencionada (anys 70 del segle XX) es ve considerant per part de governs, autoritats acadèmiques i agències d’avaluació de la ciència, que l’article científic i, per tant, les revistes científiques són el canal de comunicació privilegiat, i fins a cert punt únic, de comunicació legítima de la ciència.

Efectivament, s’ha arribat a un punt en el qual, almenys en disciplines on el resultat de la investigació és un intangible (no és ni una vacuna, ni un nou tipus de motor, per mencionar dos exemples, perquè consisteix, al contrari, en una proposició en forma de llei, o en un constructe teòric), s’identifica la ciència amb la seva comunicació en forma d’article.

Això és, una investigació no és tal si no adquireix la forma, en algun moment, en un article; i no en un article qualsevol, sinó en un que tingui les propietats adequades per haver estat acceptat en una revista científica, és a dir, que hagi superat un procés d’avaluació.

Però, com ens expliquen molt bé en aquesta obra, les revistes científiques també són objecte d’avaluació en si mateixes a través de diverses mètriques, la més coneguda de les quals és l’anomenat factor d’impacte.

De la mateixa manera que en d’altres dimensions, les diferents mètriques amb les quals s’avaluen les revistes, incloses les denominades altmètriques, són objecte d’anàlisi en aquest eix temporal que és característic de tota l’obra: antecedents, situació actual i perspectives de futur.

Hem assenyalat que es tracta d’una obra global, perquè tal com podem veure pel sumari, certament té tal enfocament, però al mateix temps és una obra integradora perquè tots els apartats estan estructurats d’una forma orgànica, el que sens dubte és fruit de la seva encertada articulació i, lògicament, d’una eficaç tasca d’edició.

Ens correspon assenyalar algunes qüestions que poden semblar menys essencials, però que ens semblen molt importants, malgrat tot. A una d’elles, ja ens hem referit, i és la seva encertada estructura en tres parts principals, i jutgin vostès mateixos:

  • Aspectes generals
  • Situació a Espanya
  • Tendències

Després, cada part s’articula en els components clau que un estudiós, expert o professional del sector hauria de conèixer.

El segon aspecte al qual ens volem referir és la seva cuidada edició. L’obra està disponible en format PDF, amb opció de descàrrega lliure (vegeu enllaç al final), i en format imprès.

Lògicament, donat que la maquetació és comuna, la curosa i atractiva edició a la qual ens referim afecta les dues versions, però cal assenyalar que a la versió impresa és especialment patent. Feia temps, de fet, que no teníem la sensació de tenir a les mans una obra on tots els aspectes, des de la tipografia fins al tipus de paper i la coberta, estiguessin tan ben escollits.

Per concloure, el públic per a qui aquesta obra pot ser útil abasta tant estudiants universitaris de Biblioteconomia-Documentació, fins a professionals de l’edició acadèmica i científica, passant per estudiosos i investigadors d’aquests sectors. Però també serà de gran utilitat a la cada cop més nombrosa categoria de professionals dedicats a tasques d’avaluació de la ciència a rectorats universitaris, biblioteques universitàries i agències d’avaluació.

Pàgina editorial amb enllaços d’adquisició (obra impresa) i de descàrrega (PDF):
http://www.publicacions.ub.edu/ficha.aspx?cod=08744

Clara Riera Quintero
Directora de Serveis per a la Recerca de la Biblioteca de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

Pep Torn
Director de la Biblioteca de l'European University Institute (EUI)

Wolff, Christine; Schonfeld, Roger C. (2017). Ithaka S+R US library survey 2016. April, 3. 62 p. Disponible a: http://www.sr.ithaka.org/publications/us-library-survey-2016/. [Consulta: 25/01/2018].

A la primavera del 2017 es va publicar la tercera edició de l’informe Ithaka, una fundació no lucrativa nord-americana que treballa amb la comunitat de l’educació superior per potenciar i preservar el coneixement i millorar l’ensenyament i l’aprenentatge a través de l’ús de les tecnologies digitals. En aquest informe, Christine Wolff i Roger Schonfeld fan una anàlisi dels resultats de l’enquesta, i ens proporcionen una visió tant de les preocupacions dels directius de biblioteques com de les oportunitats i reptes que aquests estan afrontant. L’enquesta va ser enviada a directius de biblioteques universitàries i de recerca dels Estats Units el tercer trimestre del 2016 i van obtenir una taxa de resposta global del 49 % (especialment alta en els casos de biblioteques de centres exclusivament de recerca), que representa una mostra de 1.501 institucions. De l’anàlisi es desprèn que les percepcions dels directius davant dels reptes que identifiquen o del rol de les biblioteques com a punt de partida de la recerca varien en funció del tipus d’institució que lideren i del temps que porten en el càrrec.

L’informe presenta cinc resultats clau en estratègia de biblioteques:

  • Creixement dels recursos (econòmics i de personal) destinats a serveis de suport a l’aprenentatge i la recerca com disseny d’aprenentatge, alfabetització informacional i suport especialitzat.
  • Els directors estan compromesos a donar suport als estudiants però pocs saben com articular-ho o com contribuir al seu èxit i que la biblioteca esdevingui partner del procés d’aprenentatge de l’estudiant.
  • Les col·leccions són cada vegada més digitals i inclouran més tipus de materials tant en tipologies de formats com en continguts, més enllà dels clàssics textuals.
  • Respecte a l’informe anterior del 2013, menys directors troben que la biblioteca hagi de ser l’únic punt de partida per a la descoberta de continguts.
  • Pèrdua de reconeixement de les biblioteques dins les institucions.

Lideratge, gestió i direcció de les organitzacions

Els mateixos directors de les biblioteques universitàries donen el seu punt de vista de quins aspectes i rols creuen que són més importants de cara a les seves institucions i als usuaris que en fan ús. Si bé els resultats respecte als dos informes anteriors presenten pocs canvis, destaca en primer lloc una creixent preocupació dels directors pel rol que les biblioteques han d’exercir com a sponsors de les habilitats informacionals i, resulta interessant, com a tema d’actualitat, l’anàlisi crítica sobre la informació que els usuaris obtenen. És creixent també l’interès dels directors perquè els seus serveis juguin un paper actiu en l’activitat d’aprenentatge de les seves institucions.
En canvi, hi ha una certa disminució en la percepció de la importància que la biblioteca ha de tenir en la seva tasca de facilitar solucions per gestionar producció científica o docent de les seves institucions. Aquesta darrera percepció varia molt segons la missió de la biblioteca; decreix substancialment a les biblioteques de facultats i escoles universitàries, mentre creix notablement a les biblioteques de centres de recerca. La mateixa diversitat d’opinions existeix quan es tracta de valorar la biblioteca a l’hora d’ajudar a incrementar la productivitat de la mateixa institució.

L’informe recull també, i com havia fet en edicions anteriors (vegeu Magán Wals, J. A. 2014), opinions de supervisors dels directors de biblioteca i compara les percepcions dels primers amb les dels segons. Malauradament, no sorprèn que la valoració que els líders de les universitats fan de les seves biblioteques sigui un 15 % menor que la que fan els directors de les mateixes biblioteques.

En aquesta edició de l’informe destaca el rol que els directors dels centres de recerca (però no els d’escoles i facultats) s’atribueixen com a agents d’ajuda a la recerca de fonts de finançament, activitat a la qual diuen dedicar aproximadament un 15 % del seu temps.

Finalment, destaca negativament que en totes les tipologies de biblioteques (escoles, facultats, recerca) la percepció dels directors sobre la consideració que els seus col·legues acadèmics tenen respecte del seu rol de lideratge de la institució hi ha disminuït més de 10 punts percentuals en relació a l’informe del 2013.

Eines de descobriment

Malgrat haver invertit milions de dòlars en eines de descoberta, les tendències dels usuaris han obligat els directors de biblioteques a redefinir les seves estratègies al respecte. En relació a edicions anteriors de l’enquesta, l’informe demostra que, actualment, les bases de dades estan perdent influència com a punt de partida per començar una recerca, donat que els usuaris prefereixen iniciar la seva cerca des de la pàgina web de la biblioteca o des de cercadors generals.
Per tant, en relació als resultats de l’enquesta, s’observa que mentre un 80 % dels enquestats, l’any 2010, considerava que era estratègicament important el fet que la biblioteca fos el lloc de partida dels usuaris a l’hora de fer una cerca, aquesta afirmació ha caigut fins a un 22 %.
També cau la percepció dels usuaris pel que fa al suport que la biblioteca ofereix, quan hi ha diferents còpies d’un mateix ítem, de conduir cap a una font determinada. De fet, només un 35 % ho considera rellevant.  
En pròximes edicions d’aquest mateix informe s’haurà de veure quines estratègies aniran adaptant els líders de biblioteca perquè els usuaris continuïn consumint els continguts de les biblioteques malgrat que no siguin el punt de partida del seu procés de cerca d’informació, tenint en compte que un terç ja accedeix des de Google.

Col·leccions

En relació a les col·leccions, els dos anteriors informes estan marcats per una major adquisició de continguts en format electrònic. Si bé la transició cap a formats electrònics per qualsevol tipus de continguts es manté intacta, es detecta una relaxació en la política de disposar de tots dos formats (paper i electrònic) quan això sigui possible. Aquesta consolidació de la col·lecció electrònica i reserva respecte de l’adquisició de les col·leccions en paper s’explica per una dada que proporciona el mateix informe: la despesa en ambdues col·leccions manté la tendència incremental que ja apuntava el 2013 i a l’hora de reduir-la s’opta per fer-ho sobre volums impresos. En tot cas, el cost de la gestió de les col·leccions representa, de mitjana, el 60 % dels pressupostos de les biblioteques (el 2010 era proper al 50 %), arribant al 67 % de les institucions dedicades exclusivament a la investigació.
També es detecta un interès creixent envers noves tipologies de materials, però donat que l’informe no ho detalla, es fa difícil saber quins continguts o formats s’inclouen aquí; pot tractar-se de tipologies molt diferents entre si: dades de recerca, OER (open educational resources), formats audiovisuals.

Les principals estratègies en relació a les col·leccions i a donar accés als documents que són de l’interès dels usuaris són, per ordre:

        a.    Facilitar els continguts a través de préstec interbibliotecari o similar.
        b.    Adquirir llicències de revistes electròniques.

Estratègies que, especialment, les biblioteques de recerca complementen amb:

        c.    Construir i mantenir fons únics i especials.
        d.    Preservar materials en formats digitals.
        e.    Digitalitzar i obrir materials.

Per tancar l’apartat de col·leccions és interessant mencionar que l’informe del 2013 presentava una tendència a l’alça (per bé que minoritària) en l’opinió que les col·leccions de llibres electrònics portarien a una menor necessitat de mantenir llibres impresos. Doncs bé, aquesta opinió s’ha reduït fins a valors inferiors als del 2010.

Serveis

La tendència de les biblioteques és continuar invertint molts recursos per desenvolupar serveis de suport a l’aprenentatge, la docència, la recerca i la comunicació acadèmica.

A l’hora d’avaluar els resultats de l’enquesta, s’ha de tenir en consideració que la percepció dels serveis varia molt en funció del tipus de biblioteca i el seu target. És a dir, els serveis de suport a la recerca estan molt més valorats en universitats amb doctorats que les que només ofereixen graus o màsters i, en canvi, en aquestes últimes es valoren més els serveis de suport a la docència i l’aprenentatge. Aquestes prioritats queden clarament identificades en les seves estratègies i, per tant, per exemple, les universitats amb doctorats tenen estratègies de suport a la recerca molt més consolidades que les altres.

Serveis de suport a la recerca i la comunicació acadèmica

Dels serveis de suport a la recerca es valoren sobretot el desplegament de programes formatius específics a ajudar l’usuari a adquirir habilitats de recerca; proporcionar un repositori institucional i tenir bibliotecaris temàtics especialitzats en diferents camps del coneixement.

En canvi, hi ha una percepció menor en el rol de la biblioteca com a servei de suport en l’assessorament de drets d’autor i propietat intel·lectual o suport en metodologies de recerca, i aquest percentatge encara cau més quan se’ls pregunta sobre el paper de la biblioteca fent seguiment dels resultats de la recerca o donant suport en la publicació de publicacions acadèmiques.

Serveis de suport a la docència i l’aprenentatge

En relació als serveis de suport a la docència i l’aprenentatge, els esforços se centren respectivament, en el primer cas, a facilitar l’activitat docent al professorat i, en el segon cas, a oferir programes d’alfabetització informacionals als estudiants.

Contribuir a l’èxit dels estudiants ha esdevingut una prioritat per a les biblioteques d’universitats de grau o de màster; però només un 50 % té una idea clara de com contribueix a aquest èxit. Es prioritza oferir espais físics on els estudiants puguin col·laborar, aprendre i estudiar i els serveis de referència.

Finalment, l’informe proporciona una comparació entre les percepcions dels directors de biblioteques enquestats i les del professorat, enquestats a l’informe de l’Ithaka S+R US Faculty survey 2015 . D’aquesta comparativa s’observa que mentre els directors de biblioteques destaquen el rol significatiu de les biblioteques a donar suport a l’estudiant en l’aprenentatge d’habilitats (82 %) a través de programes formatius que ajuden l’estudiant a desenvolupar les seves competències en cercar, accedir i fer ús dels recursos, només un 45 % del professorat està d’acord amb aquesta afirmació.  

En conclusió, les biblioteques han passat de ser proveïdores de contingut i de col·leccions a esdevenir referents com a proveïdores de serveis de suport a la recerca, la docència i l’aprenentatge. Davant d’aquesta transició, els líders de biblioteques han d’anar redefinint les seves estratègies i esperem que el proper informe del 2019 ja ens doni alguns resultats.

Més informació:

Ithaka S+R US Library survey 2016 (Vídeo)
Magán Wals, J. A.(2014) Què ens aporta Ithaka S+R US Library Survey 2013? Blok de BiD, 18 de juny de 2014.  [Consulta: gener de 2018].

Jordi Andreu i Daufí
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona

Shaw, Seth; Adler, Richard C.; Dooley, Jackie (2017). Demystifying IT: a framework for shared understanding between archivists and IT professionals. Dublin, Ohio: OCLC Research. 25 p. Disponible a: https://www.oclc.org/content/dam/research/publications/2017/oclcresearch.... [Consulta: 19/01/2018].

Els projectes corporatius en els quals participen els professionals de les TI (tecnologies de la informació) i els gestors documentals/arxivers sovint pateixen d’una manca d’enfocament sistèmic de la funció «gestió documental». La integració de coneixement d’ambdós professionals no acostuma a ésser la dinàmica habitual i aquest fet comporta la implementació d’un sistema de gestió poc eficient o fins i tot bloquejant per a l’organització.

La causa d’aquesta problemàtica pot tenir orígens diversos però n’hi ha una de nuclear: el desconeixement mutu entre els professionals de les TI i els gestors documentals/arxivers.
L’informe que ressenyem Demystifying IT: a framework for shared understanding between archivists and IT professionals presenta aquesta problemàtica i està pensat com una breu introducció a les TI i destinat als gestors documentals/arxivers per ajudar-los a entendre les prioritats, les tècniques i la cultura de les tecnologies de la informació per tal que aquests puguin esdevenir els col·laboradors més efectius possibles dels professionals de les TI.

L’informe forma part de la sèrie d’OCLC Research Demystifying born digital. L’informe s’estructura en quatre seccions. En primer lloc es descriu la tipologia de proveïdors de les TI i els serveis que aquests acostumen a generar i el manteniment de la qualitat del servei (IT service provider models); a continuació proporciona orientació per crear sinergies entre ambdós perfils professionals (building partnerships); segueix amb la descripció dels límits o restriccions de recursos als quals s’enfronten els gestors documentals/arxivers i els professionals de les TI (resource management) i, finalment, ofereix informació sobre el procés de desenvolupament del programari (development and support).

En el pròleg de l’informe, una de les seves autores, Jackie Dooley, es dirigeix al lector tot esperant que el document li sigui d’utilitat. La resposta és afirmativa. Si bé hi ha apartats poc concrets, massa genèrics, n’hi ha d’altres que reflecteixen a la perfecció la dificultat de la interacció del professional de les TI i el gestor documental/arxiver per la manca de compartició del coneixement. Això es pot veure reflectit a l’apartat «Neutral terminology» (p. 15) quan en un aspecte tan subtil com és l’ús ambigu de la terminologia pot raure la causa del fracàs del projecte: «In contrast, use of ambiguous terminology can derail a project by making it appear that consensus has been reached when, in fact, you and the IT professional understand a situation differently. Agreement in word usage is not the same as shared understanding of meaning. Differences in perspective may not surface until they begin to cause friction during the design phase, or worse, during implementation. All parties must try to provide clear and concise explanations of terms throughout».

En resum, de l’informe cal extreure la idea que els gestors documentals/arxivers han d’esforçar-se a comprendre l’entorn professional dels professionals de les TI, familiaritzar-se amb els seus mètodes i la seva terminologia, i aconseguir que els professionals de les TI facin el mateix amb la gestió documental. L’estratègia dels gestors documentals/arxivers ha de consistir en passar d’ésser usuaris de la tecnologia a clients proactius, exigents i col·laboratius amb els professionals de les TI.

Laia Alonso
Cap de la Biblioteca de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB)

Connaway, Lynn Silipigni [et al.] (2017). Academic library impact: improving practice and essential areas to research. Chicago: Association of College and Research Libraries. 124 p. Disponible a: http://www.ala.org/acrl/sites/ala.org.acrl/files/content/publications/wh... . [Consulta: 20/12/2017].

L’Association of College and Research Libraries (ACRL) és una divisió de l’American Library Association (ALA) que ofereix programes, productes i serveis per tal que la comunitat bibliotecària de l’entorn universitari aprengui i innovi. L’informe que ara presenta es basa en un informe publicat l’any 2010 sobre el valor de les biblioteques universitàries, The value of academic libraries: a comprehensive research review and report (the “VAL Report”), i en el posterior programa Assessment in action: academic libraries and student success, la finalitat del qual és identificar de quina manera és possible mesurar l’impacte en l’aprenentatge per part de les biblioteques acadèmiques, i on participen 203 institucions dels Estats Units, Canadà i Austràlia.

Amb aquest informe, fet en col·laboració amb membres d’OCLC, l’ACRL pretén investigar com les biblioteques poden incidir en l’aprenentatge i èxit dels estudiants, alhora que comuniquen la seva vàlua als responsables institucionals.

L’informe consta de les següent parts:

  • Un resum executiu amb totes les fases del projecte i resultats.
  • Un programa d’investigació basat en aquests resultats.
  • Un panell de visualització que filtra la literatura rellevant i crea gràfics que permeten comunicar la vàlua de la biblioteca als responsables.
  • Una bibliografia de la literatura analitzada.
  • Una bibliografia completa de tots els treballs citats i revisats.

Per realitzar aquest informe, s’ha fet una anàlisi de la literatura especialitzada en biblioteques i educació superior, s’han realitzat entrevistes grupals i sessions de pluja d’idees amb administradors de biblioteques acadèmiques de diferents tipus d’institucions dels Estats Units i, finalment, s’han fet entrevistes individuals amb rectors.

L’informe identifica clarament sis àrees prioritàries d’actuació i, per a cadascuna d’elles, suggereix accions específiques per als bibliotecaris universitaris i administradors a l’hora de desenvolupar programes, col·leccions i espais centrats en l’aprenentatge i l’èxit dels estudiants. Per a cada àrea també s’inclouen pràctiques efectives, estudis exemplars i planteja qüestions a partir de les quals els bibliotecaris poden investigar més sobre els temes proposats.

Les sis àrees prioritàries identificades són:

  1. Comunicar les actuacions de la biblioteca: les biblioteques han de comunicar de manera efectiva als responsables institucionals el valor de la biblioteca a l’hora de donar suport a l’aprenentatge i èxit dels estudiants, ja que una bona comunicació és vital en el moment de posicionar la biblioteca dins la institució i obtenir recursos.
     
  2. Alinear la biblioteca amb la missió de la institució: els responsables institucionals jutgen les biblioteques en funció de com alineen estratègicament els seus serveis, espais i col·leccions amb els objectius i missió de la institució. Aquest alineament estratègic pot incloure el suport de la biblioteca a prioritats no tradicionals per a les biblioteques com, per exemple, la captació d’estudiants o bé l’acreditació.
     
  3. Incloure les dades de la biblioteca dins el repositori institucional de dades: l’analítica de l’aprenentatge és la mesura, recopilació, anàlisi i presentació de dades sobre estudiants, els seus contextos i les interaccions que es generen, amb la finalitat de comprendre el procés d’aprenentatge i optimitzar els entorns en els quals es produeix. En aquest sentit, les biblioteques han de treballar per incloure les seves dades dins els volums de dades que els responsables de la institució analitzen.
     
  4. Quantificar l’impacte de la biblioteca en l’èxit dels estudiants: contribuir a l’èxit dels estudiants ha esdevingut la via més significativa amb què les institucions i les seves unitats demostren el seu valor davant dels comitès de governança. Cal treballar, doncs, per veure en quina mesura els serveis, espais i col·leccions de la biblioteca tenen efecte en els indicadors de l’èxit dels estudiants.
     
  5. Millorar l’ensenyament i aprenentatge: tradicionalment les biblioteques donen suport a l’ensenyament i l’aprenentatge a través dels seus programes de formació, col·laborant amb el professorat a l’hora de fer la selecció dels materials docents i, fins i tot, desenvolupant recursos docents. D’altra banda, un resultat molt lligat a l’aprenentatge de l’estudiant és la implicació i compromís dels estudiants, i les biblioteques han de treballar en aquesta línia.
     
  6. Col·laborar amb els agents de la institució: la missió principal de les biblioteques universitàries és donar suport a la docència i la recerca de la institució. Aquesta missió necessita de la col·laboració amb d’altres agents de la comunitat educativa, tant de dins com de fora de la institució.

Si bé és un informe elaborat en un entorn nord-americà (l’anàlisi de la literatura especialitzada s’ha limitat a la publicada als Estats Units, i les entrevistes grupals i individuals s’han realitzat a membres d’institucions nord-americanes), les conclusions que se’n poden extreure són perfectament extrapolables al nostre context català. I tot i que es tracta d’un informe adreçat a personal i gestors de biblioteques universitàries, els professionals d’altres tipologies de biblioteques també poden aplicar-lo a la seva realitat. Per tant, tots aquells professionals que el llegeixin no només tindran un marc teòric de cap on van les biblioteques universitàries, sinó que en podran extreure idees per desenvolupar espais, serveis i col·leccions, veure casos pràctics que han estat efectius, consultar models d’enquesta i tenir una orientació en cas que vulguin investigar més profundament algun dels temes tractats.

Fernanda Peset, Instituto Universitario de Matemática Pura y Aplicada-Universitat Politècnica de València
Tomás Saorín, Universidad de Murcia
José Morales Aznar, Universitat Ramon Lull

Bryant, Rebecca; Lavoie, Brian; Malpas, Constance (2017). The realities of research data management. Part one: A tour of the research data management (RDM) service space. Dublin, Ohio: OCLC Research. 17 p. (OCLC Research report). Disponible a: doi:10.25333/C3PG8J. [Consulta: 18/12/2017].

Bryant, Rebecca; Lavoie, Brian; Malpas, Constance (2017). The realities of research data management. Part two: Scoping the University RDM service bundle. Dublin, Ohio: OCLC Research. 35 p. (OCLC Research report). Disponible a: doi:10.25333/C3Z039. [Consulta: 18/12/2017].

Seguirem amb el leitmotiv que sembla guiar gran part de les ressenyes per a Blok de BiD, la màgia dels nombres. Si fins ara la xifra clau era el tres, aquest any li’n sumem un i en resulta un quatre. El 2017 han aparegut els dos primers informes1 sobre gestió de dades de recerca d’OCLC Research, d’un total de quatre programats. I el seu nombre de volums coincideix amb el nombre de contextos nacionals diferents que analitza, quatre: Regne Unit, Estats Units, Austràlia i Països Baixos. Correspondran als quatre ordres tradicionals de terra, aigua, aire i foc? En fi, no ho podrem saber, però justament les diferències de model que s’apreciaran en cadascun dels casos són les que atorguen riquesa a l’anàlisi. De fet, una de les seves aportacions és la identificació d’un marc de treball EEC (Educació, Experts, Conservació) que permet comprendre, comparar i perfilar els contorns de l’espai en la gestió de les dades de recerca (en endavant, RDM):

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Però passem a veure aquests dos primers informes. A través d’una metodologia de tipus qualitatiu, desenvolupat amb entrevistes i recerca, responen algunes qüestions que es plantegen en aquest tema transdisciplinar. Avui dia, disposem de bastants informes, alguns ja ressenyats al Blok de BiD, però apreciem que encara és un escenari en plena ebullició, en el qual no estan consolidats els serveis de suport a les pràctiques que emergeixen en la gestió de dades de recerca. «Institutions must also determine what subset of the service space is most pertinent to meeting current and future RDM requirements» (p. 13). En aquest breu text descriurem l’ambient en el qual s’ha d’entendre la RDM, la principal aportació del primer informe, és a dir el marc d’anàlisi EEC, i els dos principals punts del segon: els descobriments clau i l’anàlisi detallada dels casos, oferint una taula comparativa d’elaboració pròpia.
El context de la RDM s’insereix en un ecosistema, en un ambient acadèmic que, per descomptat, va més enllà de la gestió de les dades. El primer volum ja comenta des de les seves primeres pàgines els problemes que comporta el registre i descripció dels resultats de la recerca. En aquest sentit2, reforça les tendències clau identificades pel NMC Horizon report: 2017 library edition, entre les quals inclou l’atenció a la naturalesa canviant dels registres acadèmics des de l’any 2014:

 

 

 

 

 

 

 

 

Menciona alguns sistemes per documentar el procés i els resultats de l’esforç acadèmic (Elsevier Pure o Symplectic Elements) que actuen com agregadors de diferents accions que es produeixen en una institució. Correspondria en el nostre entorn amb els portals de producció científica basats en els repositoris i els current research information systems (CRIS) de cadascuna de les institucions, com FUTUR-UPC. Al nostre entendre, existeix entre ells una diferència de base, mentre que els primers gestionen la informació d’una institució de forma integral i des del seu origen, els portals presenten aquesta informació de forma integrada, però es gestionen per separat.

El primer volum examina la infraestructura, els serveis i d’altres recursos que s’han necessitat per adquirir competències en RDM a les quatre institucions estudiades (University of Edinburgh; University of Illinois at Urbana-Champaign, Monash University y Wageningen University & Research), escollides després de l’estudi dels serveis sobre RDM en més d’una dotzena d’institucions. Insistim en l’aportació que suposa aquell marc d’interpretació EEC, que permet acoblar els descobriments de contextos molt diferents. La RDM és un territori ampli, amb unes fronteres molt difoses, fuzzy borders, però han detectat tres patrons per adquirir les capacitats RDM. Són els serveis EEC: educació/formació, experts i conservació/preservació. La formació actua com a detonant per conscienciar a través de guies, tutorials, cursos… Els serveis per a experts, en segon lloc, proporcionen suport individual i concret per prendre decisions en els diversos moments del procés, molts cops treballant juntament amb el grup de recerca. Finalment, la curació de les dades està referida a la infraestructura tecnològica i serveis orientats a l’accés i la preservació de les dades, com l’assignació d’identificadors únics, creació de metadades...

Són conscients que no és necessari que totes les institucions desenvolupin aquests tres apartats per adquirir competències suficients en RDM. Però sí que insisteixen en què es tingui una perspectiva global, de manera que les accions siguin coherents i estiguin cohesionades a la institució. La RDM és un espai on el complet compromís de la institució és indefugible.

Un cop detallat el marc de treball, el segon informe exposa el que hem denominat al títol com a Riquesa. L’agregació de diferents experiències evidencia les fites, lliçons i punts crítics de decisió que poden ser seguits en d’altres contextos institucionals. Defineix l’abast de les capacitats en RDM desenvolupades en cadascuna de les quatre universitats en la creença que una altra institució es vegi reflectida en algun dels seus aspectes. Examina les decisions clau que a cada universitat han perfilat els contorns del seu model. Respon a com cadascuna cobreix les categories EEC i quins serveis associen a cadascuna; per què ha emfasitzat més una o altra categoria; i quina relació existeix entre els serveis de la institució i els externs. Recorda les paraules de Boulton3: «Science is an international activity, done in a national cultural setting, thereby requiring national strategies to fit within a common international frame». Així que aquest informe suposa un avenç davant d’altres estudis de casos que ja coneixem donat que concreta els conceptes abstractes que associen la RDM a la seva pràctica real. D’aquesta manera, precisa amb exactitud els paquets de serveis RDM («RDM service bundle», en paraules seves) que cadascuna de les quatre institucions ha escollit. Parteix de la idea que la RDM és un repte, una necessitat tant en l’àmbit institucional com l’individual, evidencia que hi ha mil maneres d’afrontar-la. Sens dubte, la primera decisió institucional és decidir si actuar i la segona quin paquet de serveis implementar localment, tenint en compte que aquest terme no significa que un servei sigui desenvolupat a la institució sinó que s’ofereix als investigadors de la institució.

Abans d’oferir alguns punts rellevants d’aquestes quatre institucions, ens agradaria, recollir els seus descobriments basats en els quatre casos. En primer lloc, evidencia que la RDM no és un conjunt monolític de serveis que es repliquen a cada universitat. És una solució adaptada a factors interns i externs, que determinen les decisions de cada institució. De fet, no és necessari desenvolupar les tres dimensions EEC, però fins i tot quan es fa, les universitats difereixen en l’èmfasi que atorguen a un dels components. Un paquet de serveis RDM és un conjunt de serveis desenvolupats en col·laboració amb les unitats internes i en funció de les opcions externes. De vegades, un servei local dona com a resultat un producte molt utilitzat a escala global, la qual cosa reforçaria la marca pròpia de la universitat. Finalment, es constata el desenvolupament de repositoris de dades al marge de l’institucional, però que són integrats per l’esquema de gestió d’informació acadèmica general que s’ha comentat al principi. Alguns d’ells no es perceben ni ofereixen com a primera opció per als investigadors. Les institucions són coneixedores del pes de cada àrea en el procés de recerca, amb les seves pròpies solucions per disciplina.
Passem succintament a veure els casos i oferir una taula que compara les dimensions a cada institució. L’Edinburgh University ve marcada per la seva primerenca política institucional sobre RDM (2011), que determina una atenció especial al cicle de vida de les dades. Es perceben com a centre de referència en RDM a escala global. La University of Illinois at Urbana-Champaign comença en RDM amb el mandat dels NIH (2003) i posteriors requeriments dels finançadors des de 2013. El seu servei està allotjat a la biblioteca, que col·labora amb altres unitats: tecnològiques, amb les seves autoritats, amb la facultat, etc. Ha desenvolupat un Data Bank que completa amb molt suport del personal del servei. Els seus reptes són la cooperació amb d’altres infraestructures més enllà de la institució per evitar solapaments. La Monash University s’insereix en els desenvolupaments nacionals del Govern des de 2007, que culmina en la seva política de 2010. Ha desenvolupat tots els apartats d’EEC i la seva infraestructura, Monash.Figshare, és primera opció per als seus investigadors. Recomanen tenir desenvolupats serveis de suport de tipus pràctic per tal que quan els investigadors s’acostin a la biblioteca, aquesta no perdi credibilitat. A l’últim, Wageningen University & Research està immersa en la realitat del seu país, sempre molt coordinada en els seus serveis d’informació. Per exemple, el National Coordination Point Research Data Management per coordinar polítiques i infraestructures. Així, Wageningen es caracteritza per recolzar-se en estructures organitzatives consorciades. El seu Data Management Support Hub insisteix especialment en el suport individualitzat i la col·laboració amb l’exterior per construir les seves capacitats en RDM.

  Edinburgh Illinois Monash Wageningen Formació MANTRA
Cursos i tallers
RDM MOOC
Formació personalitzada DMPTool adaptat
Tallers RDM
Divulgació
Mostrador d’ajuda
Impuls en dades Biblioteca de recursos
Desenvolupament professional
Activitats per a estudiants i investigadors FAQ per matèries
Recursos en línia
Cursos de formació
Notícies Consell expert Correu de contacte
Contacte amb personal
Digital Curation Centre Revisió de DMP
Correu de contacte
Contacte amb personal
Utilitats acadèmiques
Xarxa de preservació Correu de contacte
Punts a les unitats de campus
ANDS Correu de contacte
Revisió de DMP
Assessoria en preparació de dades i metadades
Dipòsit mediat Conservació DataStore
DataSync
DataShare
DataVault
Pure Illinois Data Bank
U of I Box (per a dades crítiques)
Suport a les dades actives Monash.Figshare
VicNode
Store.Monash
Research Data Australia
DOI/Handle service DANS-EASY
4TU.ResearchData
Git@WUR
Pure/NARCIS

Així  doncs, segueix la incertesa, el desafiament en el camp de la RDM, per la qual cosa adquirir les capacitats requereix dels recursos d’una comunitat de pràctica que actua més enllà de les fronteres d’una sola institució.

1 En el moment del tancament d'aquesta ressenya ha aparegut el tercer informe: Bryant, Rebecca [et al.] (2017)Research information management: defining RIM and the library's role. Dublin, Ohio: OCLC Research.
2 Lavoie, Brian; Malpas, Constance (2015). Stewardship of the evolving scholarly record: from the invisible hand to conscious coordination. Dublin, Ohio: OCLC Research.
3 Boulton, Geoffrey (2015). Open data, big data and the future of science.

Lluís Anglada
Director de l’Àrea de Ciència Oberta
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)

Masuzzo, Paola; Martens, Lennart (2017). «Do you speak open science?: resources and tips to learn the Language». PeerJPreprints, 5:e2689v1. 22 p. Disponible a: https://peerj.com/preprints/2689/. [Consulta: 13/12/2017].

Pontika, NancyKnoth, PetrCancellieri, MatteoPearce, Samuel (2015). «Fostering open science to research using a taxonomy and an eLearning portal». iKnow: 15th International Conference on Knowledge Technologies and Data Driven Business: Graz, Austria, 21-22 October. 8 p. Disponible a: http://oro.open.ac.uk/44719/. [Consulta: 13/12/2017].

Resources. FOSTER. Disponible a: https://www.fosteropenscience.eu/resources. [Consulta: 13/12/2017].

El moviment de la Ciència Oberta vol adequar la pràctica i la comunicació científica a les possibilitats tecnològiques actuals, vol redissenyar la manera de fer ciència per reedificar-la amb les eines d’avui, vol augmentar-ne l’eficàcia eliminant les anomalies del sistema de difusió del coneixement científic creat en un context tecnològic mecànic i imprès. El panorama del sistema actual està ple de restriccions: revistes que només arriben als subscriptors, articles publicats molt més tard del que han estat escrits, després de filtres de qualitat limitats a uns pocs revisors, sense incloure les dades en què es basen... Restriccions que són –tecnològicament parlant– obviables en el moment actual d’informació digital comunicable de forma immediata i universal per la xarxa. Aquesta nova manera de fer ciència –aquest nou paradigma de la Ciència Oberta–  es fonamentaria en tres criteris: la ciència ha de ser oberta, col·laborativa i feta amb i per a la societat.

«Ciència oberta» és un concepte que, per nou, és indeterminat, i és normal donat que molts ens preguntem quantes i quines pràctiques engloba i quins recursos tenim per conèixer-les. En aquest post donarem notícia d’eines que ens poden ajudar a bellugar-nos en aquest panorama incipient.

El primer és un article que els seus autors (Paola Masuzzo i Lennart Martens) volen que sigui una «guia de camp per als científics que vulguin fer ciència en obert, tot oferint recursos i recomanacions per fer que la Ciència Oberta s’esdevingui en les quatre àrees clau de les dades, els codis, les publicacions i la revisió d’experts.» Aquests elements acabats de citar són els que els autors usen per agrupar les diferents praxis de la Ciència Oberta.

Després d’una breu introducció del què és la Ciència Oberta, l’article passa a tractar cada un dels seus pilars: dades, codis, publicacions i revisions oberts. Així, en relació a les dades en obert, es fa una llista de repositoris on dipositar-les i es donen una sèrie de recomanacions d’aspectes clau per posar-les en obert. També es proporcionen recursos per al programari de codi lliure. Pel que fa a l’accés obert, es donen les fonts bàsiques on trobar informació (la Budapest Open Access Initiative i el DOAJ, per exemple). Finalment, i per a la revisió d’experts en obert, es fa, com en els altres casos, una breu introducció que va seguida d’una relació de revistes que la practiquen. L’article acaba amb una llista de recursos miscel·lanis i la taxonomia que el projecte FOSTER fa de la Ciència Oberta.

El FOSTER Plus (Fostering the practical implementation of Open Science in Horizon 2020 and beyond) és un projecte de la Unió Europea que vol ajudar els investigadors a adoptar les diferents pràctiques de la Ciència Oberta. Per això, FOSTER Plus ha creat guies de recursos per disciplines i el portal FOSTER.

El segon document que ressenyem (el de Nancy Pontika et al.) és també, en certa mesura, una resposta a la indeterminació del terme «Ciència Oberta». Per tal d’organitzar els recursos del portal, FOSTER va desenvolupar una taxonomia que relaciona i agrupa les diferents praxis de Ciència Oberta, tal com es pot veure en aquesta gràfica:

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Al document (una ponència a la 15th International Conference on Knowledge Technologies and Data Driven Business) s’explica la metodologia que va guiar la creació de la taxonomia usada per al portal de recursos de FOSTER. L’interès de la taxonomia –com el de totes– és que relaciona els elements d’un tot i els agrupa per famílies. Així podem veure, per exemple, com els “quaderns de laboratori en obert» es consideren un element de la Ciència Oberta i que s’agrupen dins la «recerca reproduïble en obert» i es troben al costat de les «pautes de reproductibilitat» i no dins del grup de «dades obertes» ni al costat de les «iniciatives d’accés obert».

La taxonomia de FOSTER ens dona entrada al seu portal de recursos. Recursos que podem buscar amb una cerca general, o sota les diferents branques de la taxonomia i que són: accés obert, dades obertes, recerca reproduïble en obert, definicions de Ciència Oberta, avaluació de la Ciència Oberta, polítiques de Ciència Oberta i eines de Ciència Oberta.
Val la pena ressaltar que tots els advocats de la Ciència Oberta assenyalen la seva manca d’experiència i d’habilitats  com la principal dificultat per a la seva extensió. En aquest sentit, algunes activitats de promoció de la Ciència Oberta s’adrecen específicament als investigadors joves, ja que es considera que han de ser ells els primers a adoptar les noves pràctiques i els seus principals divulgadors. El portal de FOSTER es presenta com una plataforma de e-aprenentatge que agrupa recursos sobre Ciència Oberta pensant en aquells que necessiten saber més al respecte o que volen desenvolupar estratègies i habilitats per implementar-la.

En resum, que eines per orientar-nos i bellugar-nos en aquest concepte emergent i imprecís que és la Ciència Oberta no ens en falten. Acabaria només trobant-hi a faltar els materials educatius en obert que, en canvi, s’inclouen en alguna de les definicions del terme. Si bé és cert que poden no considerar-se «ciència» en el seu sentit més estricte, ho és també que ningú no neix ensenyat i que, els materials i les eines d’aprenentatge no podran sostreure’s de l’onada transformadora del moviment de l’obert.