Blok de BiD (ca)

Reseñas de Biblioteconomía y Documentación
Subscriure a Canal Blok de BiD (ca)

Raquel Gómez Díaz
Universidad de Salamanca. Grupo E-Lectra

Humphreys, Alex; Spencer, Christina; Brown, Laura; Loy, Matthew; Snyder, Ronald (2016). Reimagining the digital monograph: design thinking to build new tools for researchers: a JSTOR labs report. 38 p. Nota al document: This is a working draft for comment. Disponible en: <https://labs.jstor.org/download/ReimaginingtheMonographWhitePaper-DRAFT+.... [Consulta: 16/02/2017].

Per bé que encara no han assolit l’èxit de les revistes electròniques, en els darrers 10 anys s’ha incrementat considerablement el nombre de llibres acadèmics en format digital. Un dels motius són les múltiples limitacions que tenen les plataformes en les quals s’insereixen les funcionalitats les quals disten del que realment esperen els usuaris, però també la manca d’una col·lecció atractiva i, fins i tot, la carència de la formació dels usuaris. Per això és interessant treballar en qualsevol via que suposi un increment en l’ús, entre les quals, la tecnològica és imprescindible.

Precisament aquesta via és la que porten a terme a JSTOR Lab que, partint de les necessitats dels usuaris, crea un prototip encaminat a una millor explotació dels llibres electrònics acadèmics en plataformes digitals. La finalitat última no és només l’increment del seu ús sinó poder realitzar les mateixes pràctiques en la consulta dels llibres en paper, un entorn al qual estem habituats, a les quals se sumarien les potencialitats de l’entorn digital, un terreny en molts casos inexplorat.

L’informe descriu la metodologia utilitzada per al desenvolupament del prototip programat en diverses fases ben diferenciades. En la primera, es va crear un grup de treball format per aquells qui usen directament els llibres acadèmics, per la qual cosa es van escollir professors i alumnes de postgrau. En la segona, es va dur a terme un taller on, a més dels usuaris directes (alumnes i professors), es van integrar bibliotecaris i experts en tecnologia. L’objectiu era trobar llocs comuns entre el que es necessita i seria útil per contrastar-lo amb les possibilitats tecnològiques. Tot plegat tenint en compte que el producte final que es buscava havia de ser assumible en termes econòmics i fàcilment adaptable al major nombre de continguts. Cal tenir en compte també que, actualment, la major part dels continguts estan en PDF o EPUB cosa que comporta una sèrie de limitacions tecnològiques, i que molts fitxers tenen DRM. Entre les qüestions que demanen els usuaris hi ha la valoració dels textos; que estiguin ben construïts i que l’arquitectura de la informació permeti la valoració dels continguts. D’altra banda, els usuaris requereixen que es pugui navegar de diferents maneres, extreure informació específica, com també reutilitzar la informació i l’ús de cites. A més a més, aquests lectors estan molt acostumats a prendre notes, i fins i tot demanen poder moure’s del que està en paper al digital implementant sistemes ràpids com escanejats.

La interoperabilitat entre diferents dispositius, la estandardització de les accions entre les diferents plataformes (a cada plataforma se subratlla o es fan les notes de diferent manera) o el treball col·laboratiu són demandes que també van estar presents.

El producte final, Topicgrahp, permet associar les pàgines del llibre a una sèrie de temes predefinits i veure, mitjançant histogrames, la seva incidència dins de l’obra. L’eina és intuïtiva i sens dubte amb la realimentació donada pels usuaris podrà millorar. A més, com que està en codi obert es podrà implementar en diferents plataformes (o almenys és el que s’espera) perquè, de moment, la col·lecció de llibres que inclou és molt petita i no hi són presents totes les àrees.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

(http://labs.jstor.org/topicgraph/monograph/0d68af06bd5d5c45c66d5ad30c90a1f3)

És cert que encara estem en una fase molt primerenca, però sens dubte el desenvolupament de noves eines passa per atendre les demandes dels usuaris, i donar respostes tecnològiques que permetin una millora en l’aprofitament dels continguts digitals, que és el que explora aquesta eina. El que no té sentit és que els llibres digitals, i més els acadèmics, siguin simplement un canvi de suport i les plataformes on són no permetin més que veure el llibre a través d’una pantalla.

 

Andreu Sulé
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona

International Council on Archives. Experts Group on Archival Description (2016). Records in contexts: a conceptual model for archival description (2016). [Paris]: ICA. 108 p. Disponible a: http://www.ica.org/sites/default/files/RiC-CM-0.1.pdf . [Consulta: 13/02/2017].

El món de la representació i l’organització d’informació porta uns anys en plena ebullició. La constant evolució cap a uns serveis i productes d’informació cada cop més integrats i interrelacionats, desenvolupats en i per a un entorn web cada cop més semàntic, ha empès molts col·lectius a replantejar-se el seu model de descripció. A més, la consolidació d’XML com a format de comunicació d’informació a través de la xarxa ha facilitat l’acceptació i ús de models semàntics de representació com, per exemple, l’RDF.

En aquest context, moltes han estat les comunitats que s’han replantejat les seves pràctiques descriptives. Les biblioteques han recuperat un model creat prematurament a final del segle XX, els FRBR, com a base per revisar les seves normes catalogràfiques (RDA); els museus han desenvolupat un nou model conceptual (CIDOC-CRM) amb l’objectiu d’esdevenir la “cola” semàntica de tot el patrimoni cultural dispers en museus, biblioteques i arxius.

Després d’algunes experiències d’abast nacional (com per exemple el Modelo Conceptual de Descripción Archivística del CNEDA, Espanya), sembla que li ha arribat el torn a la comunitat arxivística. Després de quatre anys de treball, l’Expert Group on Archival Description (EGAD) de l’Internacional Council on Archives (ICA) ha posat a debat públic Records in Contexts: a conceptual model for archival description (RiC-CM), primera de les dues parts de què constarà la norma Records in Contexts (RiC). Amb RiC, l’ICA pretén superar, mitjançant la reconciliació i la integració, les limitacions a les que s’enfronten els quatre estàndards ja existents (ISAD(G), ISAAR(CPF), ISDF i ISDIAH) fruit, precisament, de la manca d’un model de descripció arxivístic comú, coherent i consistent. Posteriorment, està previst treure a la llum la segona part de la norma, Records in Contexts – Ontology (RiC-O), que permetrà disposar de descripcions arxivístiques en forma de dades obertes enllaçades (Linked Open Data, LOD).

El model conceptual de descripció arxivística proposat a RiC-CM es fonamenta, en part, en una valoració crítica dels principis arxivístics tradicionals de respecte del fons i de respecte a l’ordre original (RiC-CM, p. 4-6). En aquest sentit, a més de constatar que es tracta de dos principis de caràcter retrospectiu de difícil aplicació a la gestió documental (creació i ús dels documents), la proposta posa també de relleu les seves limitacions per reflectir la complexitat contextual dels documents. Una complexitat resultat d’uns fons arxivístics que no existeixen aïlladament, sinó en capes interconnectades de contextos passats, presents i futurs, i d’uns documents l’ordre original dels quals és dinàmic donat que és dinàmic l’ordre en què són acumulats al llarg del seu cicle vital.

És precisament per això que RiC-CM proposa millorar la descripció dels documents arxivístics enriquint-los amb informació addicional relativa als contextos cultural, social i material que els envolten (RiC-CM, p. 6). Amb aquest objectiu s'identifiquen i es defineixen catorze entitats (Record, Record Component, Record Set, Agent, Occupation, Position, Function, Function (Abstract), Activity, Mandate, Documentary Form, Date, Place i Concept/Thing), com també les seves propietats. Finalment, RiC-CM defineix fins a 792 possibles relacions entre entitats (per exemple, “Record is owned by Agent”) el que dóna una idea clara de la importància que té per a la proposta la complexitat contextual.

Un altre aspecte destacat de RiC-CM és la seva aposta per superar les limitacions del clàssic model jeràrquic d’organització d’un fons de la ISAD(G), a favor d’un model més complex, en forma de xarxa, que pretén donar resposta, addicionalment, a les necessitats específiques de la gestió documental (record management) tot incorporant elements contextuals relacionats amb la producció, la gestió, la conservació dels documents.

El temps dirà si aquest nou model conceptual té recorregut i és acceptat i emprat per la comunitat arxivística (en un sentit ampli del terme). Ningú no li pot negar la seva voluntat d’adaptació a un futur (de fet, ja present) digital, integrador, semàntic. Un futur-present on els usuaris esperen trobar la informació sense haver-se de preocupar en quina fase del cicle de vida es troba, sense distingir entre materials analògics i digitals, amb eines de cerca i recuperació conjuntes integrades en el web. Tot plegat respon a una realitat on la divisió organitzativa entre el món dels arxius i el de la gestió documental es dilueixi; una realitat que requereix un nou període de col·laboració i cooperació orientat a l’alienació de les pràctiques descriptives de totes dues comunitats.

 

 

 

Natalia Arroyo
Especialista en mitjans socials i tecnologia mòbil per a biblioteques i centres d’informació
Responsable de la Mediateca de la Universidad Isabel I

Work, Samantha; Haustein, Stefanie; Bowman, Timothy D.; Larivière, Vincent (2015). Social media in scholarly communication: a review of the literature and empirical analysis of Twitter use by SSHRC Doctoral Award recipients. [Montreal]: Canada Research Chair on the Transformations of Scholarly Communication. University of Montreal. 87 p. Disponible a: http://crctcs.openum.ca/files/sites/60/2015/12/SSHRC_SocialMediainSchola.... [Consulta: 29/01/2017].

La conversa s’ha traslladat als mitjans socials, també en l’àmbit de la comunicació científica. En els darrers anys, s’ha anat analitzant de quina manera els investigadors utilitzen els mitjans socials i com difonen els resultats d’investigació i s’han introduït les mètriques alternatives, que més aviat semblen complementàries. Un estudi del Canada Research Chair on the Transformations of Scholarly Communication, de la Universitat de Montreal, comissionat pel Social Sciences and Humanities Research Council (SSHRC), aporta un ampli estat de la qüestió sobre el tema que resulta molt útil per conèixer els diferents punts de vista abordats a la bibliografia. A més, aquest treball inclou una anàlisi de l’ús de Twitter per part dels receptors dels premis doctorals del SSHRC.

Tenint en compte el citat estudi, una de les primeres qüestions que preocupen és per a què utilitzar els mitjans socials en investigació. La resposta té quatre angles: per estar connectats, debatre idees i comunicar-se amb altres col·legues, difondre els resultats d’investigació i com a via per descobrir el treball d’altres col·legues. Els investigadors no només utilitzen amb aquestes finalitats les xarxes socials acadèmiques, com ara ResearchGate o Academia.edu, sinó també les més generalistes, com Twitter, Facebook, Wikipedia o els blogs. Aquestes darreres són idònies per arribar a una audiència aliena a tot allò acadèmic, mentre que les primeres actuen com a carta de presentació i constitueixen una forma d’establir contacte amb d’altres col·legues. A l’estudi també es mencionen els gestors de referències, com Mendeley o Zotero, com a font de dades per conèixer l’ús de la investigació.

No obstant això, l’ús de mitjans socials en investigació s’enfronta amb algunes barreres que aquest estudi detalla. En primer lloc, no tots els investigadors són als mitjans socials, i els qui sí que hi són a vegades adopten un rol passiu, cosa habitual en els mitjans més especialitzats, com Academia.edu, ResearchGate o LinkedIn. Aquesta passivitat es tradueix en accions invisibles que no es poden mesurar.

D’altra banda, el paper segueix sent la principal forma de comunicació científica i els incentius cap a la publicació en mitjans socials són pràcticament inexistents.  En aquest sentit, l’estudi insta les agències de finançament a reconèixer noves formes de comunicació, com ara els posts en blogs, els review reports o compartir datasets i codis de software, i fomentar el seu ús de forma activa. Un exemple d’això és la US National Foundation, que ha donat un pas reconeixent els «productes» d’investigació en lloc de les publicacions. També el Wellcome Trust ha explorat les oportunitats de las mètriques de xarxes socials, que podrien ser, per als joves investigadors amb menys cites, una manera alternativa de valorar el seu impacte.

En aquest sentit, algunes de les mesures que podrien prendre els organismes de finançament són les següents: crear guies de bones pràctiques que serveixin d’orientació als investigadors, difondre la investigació que produeixen en els seus propis perfils en mitjans socials, com a  part de la seva estratègia de comunicació, ajudar els investigadors a connectar amb d’altres o instruint els investigadors sobre les altmètriques. A tall d’exemple, l’estudi recorda que l’enllaç que s’ha d’incloure en cada tuit o publicació és el corresponent al DOI, per assegurar-se que sigui comptabilitzat. Això resulta especialment problemàtic en Ciències Socials i Humanitats, on un terç dels articles indexats a la Web of Science no tenen DOI.

Els treballs publicats fins ara reflecteixen l’absència de correlació entre les dades procedents de mitjans socials i les cites, de manera que les altmètriques s’han de considerar com un complement, no un predictor o una manera de reemplaçar-los, com s’explica en aquest treball. D’altra banda, les publicacions sobre el tema reflecteixen biaixos i limitacions de les mètriques derivades de l’activitat en mitjans socials, per la qual cosa és necessari seguir investigant sobre si aquestes dades poden ser utilitzades per part dels organismes de finançament.

Després de llegir aquest estudi he tingut la impressió que, en algunes ocasions, s’estan projectant expectatives massa altes al respecte en els mitjans socials. Si alguna cosa han demostrat fins ara és que són un mitjà de comunicació i que, com a tal, importa molt com s’expliquen les coses, però també el públic al qual es vol arribar. En la meva opinió, en l’entorn de la comunicació científica s’obre, per tant, un espai complementari en el qual regeixen les regles de l’inbound marketing o màrqueting d’atracció, on s’intenta atraure l’usuari als continguts propis. En aquest esquema, el paper segueix sent el punt cap a on traslladar els lectors i l’objectiu clar és que el major nombre de persones conegui els resultats d’investigació. Si perdem de vista aquesta perspectiva correm el risc que tot es quedi en una bombolla.

 

Ignasi Bonet
Arquitecte i documentalista
Unitat d'Arquitectura Bibliotecària
Gerència de Serveis de Biblioteques

Svobodová, Mahulena (ed.) (2016). New library buildings in Europe: documentation 2016. Praga: Vysoká škola chemicko-technologická v Praze. 162 p. Disponible a: http://liber-lag.techlib.cz/media/liber-lag_2016.pdf. [Consulta: 14/01/2017].

L’edifici de biblioteca, com també l’espai disponible per a col·leccions i per a serveis als usuaris, són percebuts sovint com una limitació però són alhora un recurs que pot representar una oportunitat estratègica per assolir l’èxit en la missió de la biblioteca. L’espai disponible és un recurs escàs que cal optimitzar. En relació amb això, sovint cal prendre decisions estratègiques, i per prendre aquestes decisions és essencial disposar d’informació fiable; dades de referència que permeten avaluar la situació actual i les possibles alternatives.

Quina és la millor opció per a allotjar la col·lecció en el mínim espai? Millor deixar la col·lecció accessible a la sala o optar pels magatzems visitables? És possible utilitzar prestatgeria compacta a la sala, accessible als usuaris? Quant pot costar la instal·lació d’un magatzem cooperatiu extern? Quin tipus de servei innovador es pot oferir en l’espai que alliberem en una reforma, o que guanyem en una ampliació? Com són els learning spaces? Quin cost per metre quadrat pot tenir un nou edifici? Quant de temps pot durar el procés de projecte i construcció?

Per ajudar a donar resposta a preguntes com aquestes el LIBER Architecture Group del LIBER, Association of European Research Libraries, ha publicat aquest document que recull dades sobre 15 projectes realitzats recentment en edificis de biblioteques a Europa, ja siguin edificis d'obra nova, reformes, rehabilitacions o ampliacions i que recull, bàsicament, casos de biblioteques universitàries, encara que també inclou biblioteques nacionals, públiques o regionals.

Context

Aquest informe és la darrera concreció d'un treball continu de recopilació de dades sobre edificis de biblioteques que va començar el 1996, amb motiu dels seminaris bianuals que celebra el LIBER Architecture Group, i que ha generat ja 12 publicacions de reculls de casos. Des de l'any 2010 els PDF estan disponibles en accés obert a http://web.zhbluzern.ch/liber-lag/lagepub.htm.

Tant o més interessant que aquestes publicacions és la base de dades que des de 2012 recull aquesta informació, accessible a http://liber-lag.techlib.cz/. En aquesta base de dades, s'hi recullen 61 casos que es poden consultar per anys, per països o per ordre alfabètic. El que em sembla més rellevant és la cerca amb filtres, que permet seleccionar de forma ràpida i sistemàtica aquells casos que més ens poden interessar. Permet filtrar per tots els paràmetres numèrics: superfícies (construïda/útil), nombre d'usuaris, costos, capacitat documental, equipament informàtic o audiovisual, o activitats especials, entre d'altres.

L'objectiu d'aquestes publicacions i de la base de dades és que els professionals hi puguin trobar projectes similars als seus, noves idees, com també establir contactes professionals que permetin compartir el coneixement i l'aprenentatge de les experiències dels altres.

Descripció de l'informe

Aquest darrer informe, amb la documentació del seminari de 2016, en base a un qüestionari recull de forma objectiva i sistemàtica informació detallada de 12 biblioteques universitàries, 2 de públiques i 1 magatzem cooperatiu extern (off-site). N’hi ha 5 d’Alemanya, 4 del Regne Unit, 2 de Suïssa i 1 de França, Suècia, Bèlgica i Irlanda.

Hi ha quatre grans biblioteques, que superen els 16.000 m2 construïts (la més gran té 30.000 m2), i dues de petites, amb superfícies inferiors als 1.000 m2. La majoria de casos tenen una superfície mitjana, entre 5.000 m2 i 7.000 m2, amb col·leccions que oscil·len entre els 100.000 i 200.000 documents, aproximadament.

Pel que fa a la informació general de la biblioteca, s’hi especifiquen les dades de contacte, les dades d’usuaris, les dades sobre l’edifici original (si és el cas) i la seva capacitat documental. Es donen les dades del nou edifici: equip d’arquitectes, descripció dels objectius del projecte i característiques principals. Es donen moltes dades d’informació tècnica: superfícies, capacitat documental, equipament audiovisual i informàtic, sales per a usos especials (formació, conferències, lleure…), magatzems, tipus de prestatgeries (accessibles/d’accés restringit, prestatgeries compactes…) i altres característiques tècniques (instal·lacions, xarxes de telecomunicacions…). Finalment, es donen informacions sobre el calendari del procés d’edificació, els costos i les publicacions i premis.

Cada fitxa incorpora fotografies i plànols dels edificis, que també ajuden a fer-se una idea del tipus d‘espais i de l’oferta de servei (aquesta informació no està disponible a la base de dades), com també a retenir-ne les característiques arquitectòniques.

Tot i que l’informe s’estructura en camps definits, molts d’ells parametritzats, també inclou camps lliures, on els professionals expliquen les idees i les intencions generals del projecte, i l’arquitectura de forma telegràfica. En cada projecte hi ha les dades de la persona de contacte, per a consultes i ampliació de la informació.

Valoració

Tenir dades sobre costos d’inversió en l’edifici, en relació a la superfície i a la col·lecció documental em sembla essencial per poder prendre les decisions estratègiques que comentava a l’inici. Sovint ens trobem que l’augment de les col·leccions hipoteca l’espai disponible, aquest recurs escàs, i impedeix oferir nous serveis als usuaris. Davant d’aquest dilema entre espai per a col·leccions o espai per a usuaris el document ens ofereix diverses possibles vies de solució, que cal entrellegir a partir de l’anàlisi de les dades.

L’opció més immediata sol ser ampliar l’edifici existent o traslladar-se a un nou edifici amb major superfície, mantenint bona part de la col·lecció a la sala, accessible als usuaris. Aquesta opció és molt costosa: requereix una forta inversió (d’uns 80 € per document, de mitjana!), i després uns elevats costos de manteniment. És la solució que adopten la majoria de biblioteques universitàries analitzades, que mantenen més del 90 % de la col·lecció de lliure accés (fet que redueix, d’altra banda, els costos de gestió de personal).

Portar a terme una reforma, sense ampliar la superfície, permet redefinir els espais i el concepte de biblioteca amb uns costos que poden ser menors, però més incerts, més difícils de predir, (que poden variar molt d’un cas a un altre).

Molts dels projectes analitzats a l’informe incorporen un canvi de concepte en els espais de biblioteca per oferir nous serveis als usuaris: les biblioteques universitàries esdevenen espais d’aprenentatge (learning centers) amb espais per a treball en grup, espais per a la docència, la recerca i activitats socials. També en molts d’ells s’incrementen els seients de lectura i els punts de treball per a usuaris.

Alliberar aquest espai per als usuaris sense augmentar la superfície total implica sovint comprimir l’espai per a la col·lecció, i aquesta és l’estratègia que han seguit les tres grans biblioteques de l’informe: les dues biblioteques públiques centrals urbanes de Liverpool i d’Umeå, i la biblioteca de la Universitat de Friburg. En els dos primers casos, menys del 45 % de la col·lecció és a la sala, accessible als usuaris, fet que permet comprimir la resta de la col·lecció als magatzems, en accés restringit (amb una densitat de documents/m2 molt més alta). A la biblioteca universitària de Friburg només el 5 % de la col·lecció és a la sala! Són 230.000 volums sobre un total de 4.430.000. Aquesta estratègia sembla justificada quan tenim grans col·leccions.

Una estratègia paral·lela per alliberar espai per als usuaris és recórrer a l’ús de prestatgeries compactes. Les biblioteques centrals urbanes de Liverpool i Umeå allotgen fins a un 50 % de les seves vastes col·leccions en prestatgeria compacta. En canvi, curiosament, les biblioteques universitàries que hi recorren la utilitzen només per a fraccions menors al 8 % de la col·lecció. Destaca, però, l’Oxford Brookes University Headington Library, on s’utilitzen les prestatgeries compactes també a les sales de lliure accés d’usuaris.

Finalment, hi ha l’estratègia d’externalitzar l’allotjament de part de la col·lecció a un magatzem cooperatiu extern, com en el cas del Magatzem Cooperatiu de Büron, a Suïssa. Dóna servei a cinc biblioteques universitàries i cantonals, de manera que les biblioteques poden alliberar espai als seus edificis centrals emmagatzemant documents de molt baix ús fora de l'edifici central, cosa que els permet de guanyar espai per a altres usos, especialment aquells amb orientació als usuaris. El magatzem està situat entre 30 i 80 quilòmetres de totes les biblioteques i connectat per un servei de missatgeria diari. Un espai únic de 18 metres d'alçada, amb equipament logístic automatitzat permet optimitzar al màxim l'espai (és un edifici molt compacte), alhora que permet minimitzar els costos de manteniment i l'impacte ambiental.

Conclusió

Com veiem, el recull de dades d’aquest informe permet, a través del seu filtrat i interpretació, extreure conclusions pel que fa a possibles estratègies per optimitzar aquest recurs escàs que tenen les biblioteques, que és l’espai, per tal que esdevingui estratègic en la presa de decisions.

 

José-Antonio Gómez-Hernández
Universidad de Murcia. Facultad de Comunicación y Documentación

The library of the future: meeting the public’s needs (2015). Nottingham: Axiell. Disponible a: http://www.axiell.co.uk/library-of-the-future-report-download-for-free/. [Consulta: 02/01/2017].

Axiell és una empresa que dóna serveis a les biblioteques públiques del Regne Unit, i que va enquestar més de 2.000 persones majors de 16 anys d’aquest país per saber en quina mesura estaven evolucionant aquestes institucions per respondre les necessitats de la seva comunitat. L’objectiu era, d’una banda, identificar com i per què s’estava utilitzant la biblioteca pública i, de l’altra, explorar com es podria augmentar el seu aprofitament d’acord amb les noves expectatives dels usuaris.

L’informe resultant té a penes 13 pàgines amb abundants esquemes visuals, i es recolza en d’altres documents rellevants com The independent library report for England (Sieghart, 2014). Triem algunes observacions i recomanacions:  

  • Respecte de l’ús de la biblioteca local, s’identifica una tendència al descens, i per bé que el percentatge d’inscrits és elevat (el 56 %), el nombre d’usuaris i la freqüència de les visites va disminuint amb l’edat: tots els grups d’edat enquestats declaraven haver acudit a la biblioteca més quan eren menors de setze anys que en el present.
     
  • Els enquestats afirmen anar a la biblioteca principalment per al préstec de llibres i altres materials, com també per investigar o estudiar, a vegades amb altres col·legues, i en un 20 % s’hi va per utilitzar el wifi. Hi ha un desig creixent de més serveis relacionats amb el digital en sentit ampli: formació en competències digitals, accés a e-books, informació web d’interès local, etcètera.
     
  • S’aprecia que l’exclusió digital és una oportunitat perquè les biblioteques ampliïn la seva funció ensenyant aquesta competència més del que ja ho fan fins ara: hi ha encara dotze milions de britànics que no són capaços de realitzar tasques bàsiques en línia. D’aquests, el 80 % són majors de 55 anys, i un 36 % estaria desitjós d’aprendre a través de la seva biblioteca pública, perquè creu que la capacitació digital incrementa l’autonomia personal, contribueix a estar connectats amb la família, i en general redueix l’aïllament.
     
  • El 86 % d’enquestats valora molt positivament el paper dels bibliotecaris en les funcions d’informació, orientació i recomanacions als usuaris. I al mateix temps, es posa l’accent en què el seu compromís amb l’evolució dels serveis ha de ser el màxim, donat que són coneixedors profunds de la seva comunitat i dels serveis que necessiten els seus membres. Han de ser professionals amb coneixements tecnològics i de màrqueting, que els permetin mantenir una diversitat de vies de connexió amb els usuaris.
     
  • Davant de la qüestió problemàtica de la diversitat del personal que treballa actualment a les biblioteques per la incorporació de voluntaris, Axiell advoca per la simplificació dels sistemes de gestió, de manera que puguin ràpidament realitzar les tasques bibliotecàries tots els qui hi vagin a col·laborar. Igualment, defensa la contractació de plataformes digitals que incrementin els continguts oferts sense un gran augment de despesa i que permetin que el personal tingui més temps per donar atenció directa als usuaris en lloc d’haver de fer tasques tècniques.
     
  • Respecte de les perspectives de futur, l’informe d’Axiell considera que,
     
    • malgrat el descens en l’ús, les biblioteques tenen l’oportunitat de ser principals centres de trobada de les seves localitats, i han de diversificar els serveis que ofereixen per atraure ciutadans de totes les edats i nivells. Són molt ben valorades per la majoria de les persones enquestades, ja que el 89 % creu que són molt importants per a la comunitat, i manifesta que hi  assistiria més si acollís clubs socials, cafeteria, serveis postals, trobades amb autors, projeccions cinematogràfiques, clubs de lectura, conferències d’experts o sales per a videojocs…
       
    • construir la biblioteca del futur implicar generar experiències  a l’usuari, amb qui s’ha de connectar i comprometre’s en tot moment i lloc; caldria  entendre al màxim i personalitzar el servei, per la qual cosa caldria aprofitar millor les dades que la tecnologia ens ofereix.
       
    • les recomanacions finals d’Axiell són: que es potenciï l’ús de les aplicacions mòbils, que fem que les tecnologies i els sistemes de gestió treballin per a nosaltres, i que es vegi la biblioteca com una empresa i els seus usuaris com a clients.

Creiem que aquest informe és un més dels molts que s’estan fent sobre el futur de les biblioteques a tot el món. Ja la Prospectiva 2020 realitzada a Espanya (Gallo León, 2013) incideix en recomanacions com ara la funció d’àgora, la inclusió digital, la personalització dels serveis i el context de les tecnologies mòbils. Igualment ho fa l’estudi El valor de les biblioteques públiques en la societat de la Diputació de Barcelona (Togores, 2014), el de FESABID (Gómez Yáñez, 2014) i el del Comitè de Cultura del Parlament Europeu Public libraries: their new role (Lison, Reip, Huysmans, Mount, 2016). El més recent, i de gran solidesa metodològica, és El valor de las bibliotecas (Hernández Sánchez, 2016), basat en 5.200 enquestes respostes per població navarresa major de 13 anys. S’hi acredita l’alta consideració, la percepció dels beneficis socials i no només econòmics de les biblioteques, i els desitjos dels ciutadans (usuaris o no) del seu manteniment com un recurs cultural i educatiu que garanteix la igualtat d’oportunitats en l’accés a la informació i el coneixement.

Es comprèn la necessitat de promoure estudis de prospectiva que generin recomanacions: han proliferat en els darrers anys perquè, al problema de la incertesa pels canvis al món de la informació, s’han afegit les polítiques neoliberals imposades durant la crisi econòmica, i que han dut a l’amenaça o la realitat del tancament de moltes biblioteques públiques. De fet, al Regne Unit a final de 2016 queden 3.850 de les 4.622 que hi havia el 2004, mentre que a Espanya també s’han perdut 234 entre 2010 i 2014 (Gómez-Hernández, 2016).

Mentrestant, les biblioteques han reaccionat incrementant els seus serveis educatius, informatius i culturals malgrat les reduccions pressupostàries, i van sent reconegudes com a institucions que fan bé a la comunitat i que mereix la pena conservar. Però aquesta tasca s’ha de traduir ja en una millora del finançament, o no es podrà sostenir un nivell de servei adequat a les necessitats socials.

Sembla que l’informe d’Axiell advoca pel pragmatisme quan assumeix amb naturalitat la incorporació de voluntariat a la gestió bàsica de la biblioteca o quan recomana la contractació col·lectiva de plataformes de continguts digitals per a l’estalvi de costos i de temps del personal. No obstant, creiem que aquestes mesures no són suficients: el voluntariat no reemplaça la professionalitat sinó que en tot cas la complementa; i per bé que les col·leccions d’e-book són imprescindibles, no substitueixen les polítiques particulars de desenvolupament de col·leccions per al context local.

Una proposta que ens ha agradat molt conèixer a través d’aquest informe és que al Regne Unit s’està treballant amb els col·legis per tal que des dels tres anys els nens comencin a anar a la biblioteca pública, amb l’objectiu que als vuit tots tinguin carnet i sigui un punt de trobada amb la lectura. Adoptar aquesta mesura a Espanya seria molt bo, perquè afavoriria la millora de l’hàbit lector, el rescat de les biblioteques escolars, l’alfabetització de les noves generacions i asseguraria la incorporació dels usuaris a la biblioteca pública. La finalitat és rellevant: preparar millors ciutadans, més competents i capaços d’aprendre i decidir en el context digital.

Una societat intel·ligent donarà suport i aprofitarà la biblioteca d’avui per tal que la del futur segueixi reforçant i donant oportunitats a totes les persones. L’informe d’Axiell intenta contribuir a què guanyin aquest suport social fent-les d’acord amb les demandes ciutadanes.

Referències

Gallo León, José Pablo (coord.) (2013). Prospectiva 2020: las diez áreas que más van a cambiar en nuestras bibliotecas en los próximos años. Madrid: Consejo de Cooperación Bibliotecaria.

Gómez-Hernández, José A. (2016). "Las bibliotecas". En: Millán, José Antonio (coord.). La lectura en España: informe 2017. Madrid: Federación de Gremios de Editores.

Gómez Yáñez, José Antonio (2014). Estudio Fesabid: el valor económico y social de los servicios de información: bibliotecas. Madrid: FESABID.

Hernández Sánchez, Hilario (coord.) (2016). El valor de las bibliotecas: estudio de impacto socioeconómico de las bibliotecas en la Comunidad Foral de Navarra. [Pamplona]: [Gobierno de Navarra. Dirección General de Cultura-Institución Príncipe de Viana].

Lison, Barbara; Reip, Natascha; Huysmans, Frank; Mount, Dan (2016). Research for CULT Committee: public libraries: their new role. [Luxembourg]: [Policy Department for Structural and Cohesion Policies].

Sieghart, William (2014). Independent library report for England. London: Department for Culture Media and Sport.

Togores, Rosa (2014). El valor de les biblioteques públiques en la societat: el cas de la Xarxa de Biblioteques Municipals. Barcelona: la Diputació.

 

Judit Terma
Directora tècnica de planificació, projectes i avaluació
Biblioteques de Barcelona

Light, Ben; Houghton, Kirralie; Burgess, Jean [et al.] (2016). The impact of libraries as creative spaces. [Brisbane]:  Queensland University of Technology . Digital Media Research Centre. Disponible a: http://www.plconnect.slq.qld.gov.au/__data/assets/pdf_file/0003/339717/S.... [Consulta: 29/12/2016].

Les biblioteques han estat responsables de garantir l’accés a la informació i al coneixement, de promoure la lectura i la cultura, de promoure i facilitar la formació al llarg de la vida. Des de mitjan dècada dels 90 les biblioteques s’estan reorientant. Aquesta reorientació ha estat propiciada, en part, pel fàcil accés a continguts digitals (Internet ho ha canviat tot), però també pels canvis de la societat mateixa: ciutadans cada vegada més participatius que han deixat de ser consumidors d’informació per ser generadors de continguts; aprenentatge al llarg de la vida basat en l’experiència i en la pràctica; societat que vol ser col·laborativa i involucrar-se en la vida de la comunitat, etc. Les biblioteques estan deixant de ser espais d’emmagatzematge i préstec de materials per esdevenir espais de participació, d’interacció amb els usuaris, tendint a ser espais flexibles amb una oferta creixent d’activitats creatives.

Partint d’aquesta realitat, el 2015 l’State Library of Queensland (a partir d’ara SQL) va encarregar als investigadors del Digital Media Research Centre de la Queensland University of Technology (a partir d’ara QUT) un estudi que explorés l'impacte en la comunitat de les biblioteques com a espais de creació, que proporcionés a les biblioteques eines per mesurar i demostrar aquest impacte i, finalment, que les ajudés a avançar en la planificació d’activitats creatives.

L’SQL té una llarga tradició en el camp de la planificació estratègica i ha publicat documents que han estat de referència per a les biblioteques catalanes en diferents moments. Per citar-ne alguns de paradigmàtics: les Guidelines and standards for Queensland public libraries (1997)1 que el 1999 el grup de treball de biblioteca pública del Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de Catalunya va fer traduir per utilitzar-lo en el marc del treball d’actualització dels estàndards per a biblioteques públiques; VISION 2017 for Queensland public libraries,2 una declaració de visió estratègica desenvolupada per al període 2013-2017; o documents ja més recents, com és el cas de The library dividend: a study of the socio-economic value of Queensland public libraries (2011).3 L’objectiu d’aquest últim era provar la contribució econòmica de les biblioteques en benefici de les comunitats i proveir les biblioteques públiques de Queensland d’arguments per justificar-se i assegurar-se el finançament. L'estudi també va servir de referència per als treballs sobre el valor social i econòmic de les biblioteques que, darrerament, s’han impulsat des de la Gerència de Serveis de Biblioteques de la Diputació de Barcelona.4

En el cas de The impact of libraries as creative spaces, la metodologia utilitzada pel grup d’investigació respon a tècniques d’avaluació qualitativa. Inclou una àmplia revisió del context (biblioteques com a espais de creació); una revisió de la literatura especialitzada sobre avaluació de l'activitat creativa a les biblioteques i a altres tipologies d’equipaments, i els resultats del treball de camp amb entrevistes a professionals, observació directa i visites a una selecció de biblioteques de Queensland. Per acabar, incorpora un paquet de recursos que il·lustren els resultats de la investigació.  

Estructura del document

  1. Introducció amb la definició dels objectius, dels conceptes clau (creativitat, lloc i espai), descripció metodològica i de l’estructura del document.
  2. Revisió del context, versió resumida. Una de les conclusions és que malgrat que quan es parla d’espais de creació a les biblioteques es tendeix a pensar en makerspaces com el paradigma de l’experiència creativa a les biblioteques, hi ha un univers d’activitats i espais de creació que estan proporcionant les biblioteques.
  3. Conclusions de l’anàlisi del context: es remarca la importància de no avaluar les biblioteques només com a espais on es realitzen activitats creatives: lloc i espais són conceptes diferents (cal avaluar-les per la diversitat d’activitats creatives que faciliten que es realitzin i també per les que hi participen). Es defineixen els vuit criteris amb els corresponents indicadors d’impacte que han de servir per avaluar les biblioteques com a espais de creació: accés als recursos, incubadores d’idees, compromís cívic, desenvolupament de la comunitat, participació cultural, salut i benestar, suport a l’educació i productivitat econòmica.
  4. Resum de les dades obtingudes en el treball de camp fet a les biblioteques de Queensland (agost-setembre 2015) i els quatre estudis de cas analitzats. Aquest apartat demostra com es pot utilitzar.
  5. Conclusions i recomanacions: identificar i generar activitats creatives; identificar els objectius i els resultats d’aquestes activitats; alinear-les amb necessitats de la comunitat; fer seguiment de les tendències i fer una planificació estratègica; entre d’altres.
  6. Bibliografia i apèndix.

Pels qui s’animin a utilitzar-ho poden començar amb la guia de l’usuari que de forma molt esquemàtica i pràctica explica el propòsit de l’estudi, defineix què és una activitat creativa, i com –a partir de vuit criteris– es pot fer avaluació d’impacte. La guia inclou també la definició d’indicadors i alguns exemples reals analitzats.  

Les nostres biblioteques públiques tenen una llarga tradició en la recollida i anàlisi estadística. S’ha treballat sobretot en l’avaluació quantitativa. Tot just en els darrers anys s’han començat a dur a terme alguns projectes interessants dedicats a l’anàlisi de l’impacte econòmic i social de les biblioteques sobre les comunitats i els individus.5 

El valor del document en el nostre context és que ens introdueix arguments i eines metodològiques per fer una avaluació d’impacte sobre les biblioteques com a espais de creació, un aspecte gens treballat en els estudis d’impacte realitzats fins al moment.  

1 Library Board of Queensland (1997). Guidelines and standards for Queensland public libraries. Brisbane, Qld.: Library Board of Qld and the Chief Public Librarians' Assoc. (Qld).
2http://plconnect.slq.qld.gov.au/manage/21st-century-public-libraries/vis...
3http://www.plconnect.slq.qld.gov.au/__data/assets/pdf_file/0009/225864/t...
4 Per exemple: Togores Martínez, Rosa (2015). El valor de les biblioteques públiques en la societat : el cas de la Xarxa de Biblioteques Municipals. Barcelona: Gabinet de Premsa i Comunicació de la Diputació de Barcelona.
5 El citat anteriorment: El valor de les biblioteques públiques en la societat: el cas de la Xarxa de Biblioteques Municipals (2015).
Ballarin Rubio, Albert; Burguillos, Ferran; Camps Mir, Núria (2015). El valor econòmic de les biblioteques municipals de Sabadell: anàlisi del retorn a la inversió (ROI) del servei de biblioteca pública.
Gómez Yáñez, José Antonio (coord.). (2014). El valor económico y social de los servicios de información: bibliotecas. Estudio FESABID. http://www.fesabid.org/federacion/noticia/el-estudio-realizado-por-fesab.... Ressenya al Blok de BiD.

 

 

Bernat Ruiz Domènech
Observador actiu de la indústria editorial, autor del blog Verba volant, scripta manent

Huysmans, Frank; Vráblová, Timotea (eds.) (2016). Promoting reading in the digital environment: report of the working group of EU state’s experts on promoting reading in the digital environment under the open method of coordination. Luxembourg: Publications Office of the European Union. 88 p. Disponible a: http://www.mecd.gob.es/cultura-mecd/dms/mecd/cultura-mecd/areas-cultura/.... [Consulta: 12/12/2016].

Context de l’informe

Aquest informe estudia diferents mesures que s’estan duent a terme a Europa amb l’objectiu de fomentar la lectura en un entorn digital. Identifica oportunitats i reptes, repassa el marc legislatiu de la Unió i el de diferents països i en recull les iniciatives més reeixides.

En l’informe hi han participat 23 països de la UE, més Noruega. S’ha dut a terme en el marc de l’Agenda Europea per la Cultura definida el 2007 pel Consell de Ministres de la UE, inclou el Pla de Treball en matèria de Cultura (2015-2018), on opera el grup d’experts que ha realitzat l’informe.

Per part espanyola han participat: Mónica Fernández, vicedegana de la Facultat d’Educació de la Universitat Internacional de Catalunya; Ignacio Lahoz, cap de Conservació de la Filmoteca de València; i Teresa Reyna, del Ministerio de Educación, Cultura y Deportes.

El Pla de Treball en matèria de Cultura estableix quatre prioritats fonamentals:

  • La cultura ha de ser accessible i inclusiva.
  • S’ha de tenir cura del patrimoni cultural.
  • Treballar en els sectors culturals i creatius.
  • Promoure la diversitat cultural, la cultura a les relacions exteriors de la UE i la mobilitat.

El present document forma part de la primera de les prioritats. El foment de la lectura en un context europeu integrat i accessible ha de tenir en compte la tecnologia com a eina perquè la cultura sigui font de riquesa compartida per tota la Unió. Com diu la mateixa introducció de l’informe:

“The Work Plan gave a few clues, in addition to the mandate itself – indicating that the group’s work should focus on promoting reading ‘as a tool to spread knowledge, enhance creativity, support access to culture and cultural diversity and develop awareness of a European identity, taking into account the various conditions applied to e-books and physical books’”.

Descripció de l’informe

L’informe es divideix en quatre capítols més uns annexos:

Introducció, en el qual es determina el perquè de l’informe i les activitats realitzades pel grup d’experts que l’ha redactat.

Context de les polítiques, on es destaquen tres aspectes bàsics: el contingut digital, els canals de promoció de la lectura i el grau d’alfabetització tecnològica necessària per a accedir-hi. Es fa esment a diferents actors del sector del llibre i dels continguts: autors, editors, distribuïdors, llibreters, biblioteques, escoles i universitats, administracions públiques, etc. Es posen exemples culturals, socials i educatius:

  • Les polítiques de caire cultural s’il·lustren amb Europeana, la Biblioteca Digital Europea, que té com a objectiu la digitalització i difusió de l’herència cultural europea.
  • Les polítiques socials estan representades amb la Koninklijke Bibliotheek  (Biblioteca Reial) d’Holanda i el seu programa de lectura per a persones amb disminució de la percepció (invidents en diferents graus, persones amb dificultats cognitives, dislèctics, etc.). S’enfoca a oferir els continguts en tots els formats per tal que tothom hi pugui accedir.
  • La política educativa destacada és la Plataforma Prosveta. Prosveta és l’editorial educativa més gran de Bulgària. Des de 2011 desenvolupa un programa de digitalització dels llibres de text i continguts educatius amb el Ministeri d’Educació. Prosveta se centra en l’estudi de com afecta la digitalització en la manera d’estudiar dels alumnes, identificant riscos, oportunitats i maneres de solucionar els problemes que es van presentant.

Finalment, aquest apartat també tracta la funció social i psicosocial de la lectura profunda i les especificitats de la lectura digital i el seu entorn. S’esmenten tres iniciatives:

  • IBBY (International Board on Books for Young People), biblioteca digital per a joves lectors que involucra 77 països d’arreu del món.
  • La biblioteca Hip-Hip, un projecte búlgar de biblioteca oberta dedicada a tot tipus de publicacions autoeditades.
  • TwLetteratura, projecte italià basat en la interacció a Twitter que ‘reescriu’ diferents obres literàries a cop de 140 caràcters.

Marc regulador

Parla de qüestions com l’IVA aplicat als llibres, les conseqüències del preu fix, els preus dels llibres digitals i les subvencions. S’observa la interoperabilitat dels aparells de lectura i els llibres digitals. En un context fragmentat com l’europeu aquest aspecte és essencial si es vol avançar cap a un mercat digital integrat.

Es destaquen tres projectes:

  • Biblioteca Digital Italiana, en col·laboració amb les autoritats d’Eslovènia i Croàcia, és accessible per les minories italoparlants dels dos països.
  • ELLU, projecte del Ministeri de Cultura d’Estònia que ofereix una biblioteca digital als estonians de la diàspora en la seva llengua.
  • Actualització de les lleis europees de drets d’autor, accessibilitat dels productes culturals i obres òrfenes.

Mereixen un esment algunes pràctiques de préstec digital a biblioteques com les de Txèquia, França, Espanya –amb eBiblio–, Eslovènia i Finlàndia, que descriuen els diferents estats de la qüestió, alguns més reeixits que d’altres, arreu d’Europa.

Conclusions i recomanacions

L’informe conclou amb unes recomanacions (algunes d’elles d’aplicació a més d’un col·lectiu):

- Recomanacions als governs dels estats membres:

  • Implantar el Tractat de Marràqueix de mesures que facilitin l’accés dels continguts a persones amb dificultats específiques.
  • Millorar i augmentar les dades estadístiques.
  • Promoure les investigacions en les diferències entre la lectura impresa i la digital.
  • Promoure la lectura impresa i digital, així com la motivació a la lectura.

- Recomanacions a la Unió Europea

  • Implantar el Tractat de Marràqueix de mesures que facilitin l’accés dels continguts a persones amb dificultats específiques.
  • Promoure la interoperabilitat de dispositius i continguts digitals de cara a l’Horitzó 2020.
  • Estimular els serveis transfronterers.
  • Millorar i augmentar les dades estadístiques.
  • Promoure les investigacions en les diferències entre la lectura impresa i la digital.
  • Revisar la legislació europea de l’IVA aplicat als llibres digitals igualant la seva fiscalitat a la dels llibres de paper.

- Recomanacions a la resta d’actors del llibre

  • Continuar treballant en l’establiment d’estàndards seguint les directrius de la IDPF / European Digital Reading Lab, amb especial atenció al format EPUB 3.1.
  • Promoure les activitats de lectura, digitals i en paper.
  • Desenvolupar plataformes col·laboratives amb altres agents del sector i d’altres països.

L’informe ofereix una visió general de l’estat actual del foment de la lectura en l’entorn digital europeu. És un bon punt de partida per ampliar el coneixement dels diferents temes. La imatge que ens ofereix és la d’una Unió Europea plena d’iniciatives interessants però, amb algunes excepcions –Europeana, part de la legislació comunitària– encara lluny de l’eficiència de mercats com el dels Estats Units, molt més integrat no tan sols per l’idioma sinó per la manca de barreres internes i una legislació més àgil.

Que la xarxa de préstec de llibres digitals eBiblio, amb tots els seus problemes i manca d’usabilitat, aparegui com un dels exemples destacables diu més aviat poc de la maduresa dels projectes. La majoria estan en fases inicials, tenen uns objectius molt modestos o no està massa clara la seva utilitat. En aquest sentit, el cas d’Europeana és paradigmàtic: una forta inversió, un esforç constant durant anys i un ús més aviat discret.

Algunes de les propostes que fa l’informe ja s’estan aplicant en aquests moments, com l’equiparació de l’IVA dels llibres digitals al dels llibres de paper.

 

Anna Rovira Jarque
CRAI, Universitat de Barcelona
Membre de la Subcomissió per a la implementació de les RDA a Catalunya

Morris, Susan R., Wiggins, Beacher. “Implementing RDA at the Library of Congress”. JLIS.it. Vol. 7, n. 1 (January 2016). Disponible a: http://dx.doi.org/10.4403/jlis.it-11824. [Consulta: 07/12/2016]

L’article que ens ocupa descriu de manera extensa l’esforç que ha suposat, principalment als Estats Units, la implementació de les noves normes (o recomanacions) de catalogació, les RDA (Recursos, Descripció, Accés)1 sota el lideratge de la Library of Congress (LC) en les seves funcions de biblioteca nacional i en l’acompliment d’un dels seus principals objectius: proporcionar instruments de lideratge i servei a la comunitat de la informació en el si de la biblioteca.

El text s’organitza en set apartats: desenvolupament de les RDA; test per part de les biblioteques americanes de les recomanacions; decisions sobre la seva implementació als EUA; preparació per a la implementació; actuacions al voltant de Program for Cooperative Cataloging (PCC); programa i materials de formació; i postimplementació a la LC.

El treball descriu el procés d’implementació als EUA i, al mateix temps, destaca els beneficis que ha comportat la col·laboració entre les diferents institucions implicades. Cal destacar, en primer lloc, una major cooperació entre la comunitat bibliotecària nord-americana i la producció de plataformes de formació en línia que han permès als catalogadors l’aprenentatge de l’aplicació de les noves recomanacions en temps real i segons les seves necessitats. En el futur, l’adopció de les RDA permetrà una major flexibilitat en la presa de decisions catalogràfiques, la possibilitat de compartir més i millor les dades bibliogràfiques i, en l’àmbit del catàleg, una major claredat en la identificació de les obres relacionades entre si.

L’any 2004 va començar el període de màxima activitat al voltant de la redacció de les RDA amb la creació del Joint Steering Committee for Development of RDA (JSC). La iniciativa va ser liderada per la LC amb la col·laboració de l’American Library Association, la British Library, el Canadian Committee on Cataloging, el Chartered Institute of Library Information Professionals britànic i la National Library of Australia, sota la direcció de la Dra. Barbara Tillett i el Sr. Beacher Wiggins. Aquesta etapa culminà el 2009, coincidint amb la unificació de dos serveis de la LC i la creació del nou Acquisitions and Bibliographic Access (ABA) Directorate.

La Dra. Barbara Tillett inicià llavors la tasca de difusió de la feina realitzada pel comitè i els diferents grups de treball, incidint en els objectius i els continguts de les noves recomanacions. A ella, li va correspondre també la tasca pedagògica d’explicar els models conceptuals en els que es basen les RDA (FRBR, FRAD, FRSAD) i els nous principis de catalogació revisats el 2009.2

Entre 2011 i 2013 es van incorporar a les tasques de difusió i lideratge altres membres de la LC i es van iniciar les proves d’aplicació de les recomanacions amb catalogacions reals per tal d’efectuar un primer test d’avaluació tant de la descripció com de la cerca. Els resultats van quedar recollits en l’informe final del Comitè de Coordinació.3 En aquest informe es demanaven una sèrie de millores prèvies a la implementació prevista pel 2013. Entre aquestes millores destacava la necessitat de redactar les recomanacions en un anglès clar, evitar els termes ambigus, definir un procés en línia per a les diferents actualitzacions, desenvolupar registres creats en RDA en altres sistemes de metadades diferents al MARC, assegurar i facilitar la implicació de la comunitat bibliotecària en el procés i definir de manera creïble el procés cap a la substitució del MARC com a format de gestió de les dades en els catàlegs bibliogràfics. Abans de la implementació definitiva de les RDA, el març de 2013, encara hi hauria un període d’ajustament i de discussió que acabaria amb la publicació de l’RDA Toolkit.4

Paral·lelament, s’inicià la formació de catalogadors de biblioteques d’arreu del món que havien acceptat el canvi i la redacció de concrecions per l’aplicació de les RDA, principalment per als membre del BIBCO, CONSER, NACO i SACO5 implicats en el PCC, un consorci internacional de més de 900 institucions.

Les tasques de revisió, adaptació i traducció a diferents llengües de l’RDA Toolkit, que actualment ja és consultable en francès, alemany, finès, xinès, italià i, properament, en català,6 no s’aturen. I ja s’anuncia una revisió més global de l’estructura actual del Toolkit durant l’any 2017. Aquesta constant revisió, juntament amb la literatura que prolifera al voltant de la seva aplicació, afecta la dinàmica del procés, provocant un cert neguit als catalogadors, però el procés segueix en marxa ja que els objectius que l’han iniciat continuen vigents.

L’últim paràgraf de l’article fa esment de la tasca que la LC està duent a terme actualment de cara a la implementació d’un nou marc bibliogràfic amb la creació d’un format de gestió i intercanvi de dades bibliogràfiques basat en la tecnologia de dades enllaçades (LOD). Sense aquest compromís, el procés d’implementació de les RDA, que no acaba en l’ús de les recomanacions com a norma catalogràfica, no podria finalitzar.

L’informe ens serveix d’excusa per preguntar-nos què estem fent en el nostre entorn respecte aquesta nova realitat. A petita escala, i amb l’excepció de la redacció de les RDA, s’està seguint el mateix procés iniciat per la LC. La creació per part de la Comissió Assessora de Catalogació d’una subcomissió (STRDA) responsable de la coordinació de la implementació de les RDA a Catalunya és la confirmació de l’inici del procés. Els objectius, tasques, calendaris, materials de formació, etc. de la subcomissió es poden consultar a l’apartat del web de la BNC: Cap a RDA.7

Per tant, estem en la part inicial de la primera part del procés que acabarà amb la implementació definitiva de les RDA com a norma de catalogació bibliogràfica, però haurem d’anar pensant en la segona part del procés que s’iniciarà amb l’adquisició de sistemes de gestió, les eines d’informació i creació dels catàlegs bibliogràfics, que ens han de permetre treballar amb la tecnologia de les LOD, participar de la web semàntica i aplicar el model FRBR en la recuperació de la informació. Només així podrem apreciar els beneficis de l’aplicació de les normes RDA. S’obre doncs la incertesa de si els programaris adquirits en aquest futur immediat són i seran capaços d’assumir aquest repte.

Finalment, cal remarcar l’esforç del treball en equip que s’està duent a terme i crec que gràcies a la voluntat dels bibliotecaris i les ganes que el procés d’implementació total de les RDA culmini de manera satisfactòria posant les dades dels catàlegs a disposició de les xarxes, l’esforç haurà valgut la pena a pesar de tot.

1http://www.bnc.cat/Cap-a-RDA/RDA-Traduccio-catalana
2Declaració de principis internacionals de catalogació. Barcelona: Biblioteca de Catalunya, 2009. ; Requisits funcionals dels registres bibliogràfics: informe final. Barcelona : Biblioteca de Catalunya : Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, 2009 ; Requisits funcionals de les dades d’autoritats: un model conceptual. Barcelona : Biblioteca de Catalunya : Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, 2010
3www.loc.gov/catdir/RDAtest/rdatestrecords.htm
4www.rdatoolkit.org
5http://www.loc.gov/aba/pcc/
6RDA traducció catalana
7http://www.bnc.cat/Cap-a-RDA

 

 

Pedro Rueda Ramírez
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona

Terra cognita: graduate students in the archives: a retrospective on the CLIR Mellon Fellowships for dissertation research in original sources (2016). Washington: Council on Library and Information Resources. VI, p. Disponible a: https://www.clir.org/pubs/reports/pub170/pub170. [Consulta: 27/11/2016]

Terra cognita és un informe valuós que analitza les opinions i les expectatives d’estudiants de doctorat i investigadors que utilitzen fonts primàries en centres patrimonials i biblioteques de tot el món. El programa del Council on Library and Information Resources ha ofert 210 beques de l’Andrew W. Mellon Foundation a investigacions doctorals. Els informes finals dels becaris entre 2003 i 2015 han estat el nucli de l’avaluació d’aquest informe. La lectura permet detectar alguns èxits del programa en la formació adquirida, la realització de treballs inèdits, el reforç de les comunitats acadèmiques implicades i les estratègies de debat al voltant de les metodologies en l’ús de fonts originals.

El text ofereix una oportunitat per conèixer les experiències i els problemes d’investigació que un grup de científics socials i d’humanitats han trobat al visitar arxius, museus i biblioteques patrimonials. El model en el qual es basa la primera part de l’informe és una anàlisi dels informes finals d’alumnes becats per desenvolupar les seves tesis doctorals i la finalitat és millorar l’experiència d’investigació. En poques ocasions podem llegir les opinions, la valoració i la utilitat de l’ús que fan dels centres. En aquest terreny radica el seu gran valor a l’oferir una panoràmica de les pràctiques quotidianes dels usuaris i la seva interacció amb les col·leccions i els equips dels centres. Els informes dels doctorands han estat analitzats per Lori M. Janhke i Amanda Watson, mostrant clarobscurs. Els problemes se centren en l’absència d’eines de descripció, especialment en línia, donat que aquests investigadors necessiten preparar el treball prèviament. De fet, les seves activitats en els centres s’acosten més al procés de recollida de dades de manera intensiva, i menys al treball tradicional de cerca en terminis de temps llargs en el centre mateix i consultant sèries documentals de manera extensiva. El motiu d’aquest canvi l’exposen els investigadors amb claredat: disposen de pressupostos reduïts i necessiten concentrar el temps de consulta en pocs dies o setmanes, la qual cosa comporta un treball intensiu en les principals fonts disponibles. Els centres millor valorats són, precisament, els que ofereixen una combinació de bons instruments de descripció i un equip proactiu amb capacitat de resposta i amb procediments amb poca burocràcia. Les restriccions d’accés i les autoritzacions lentes poden ser un obstacle letal per a un projecte d’investigació, ja que es necessiten alts rendiments en períodes curts de temps i amb materials rellevants.

Un altre aspecte clau que els centres haurien de valorar és que el treball a l’arxiu o a la biblioteca ha canviat. Aquests investigadors joves, en ple procés doctoral, utilitzen de manera intensiva les noves tecnologies i fan un ús continu de les càmeres fotogràfiques i els dispositius mòbils. Els centres que faciliten l’ús per a la investigació d’aquests aparells són molt ben valorats. La majoria dels qui utilitzen mitjans digitals ressalten el paper creixent de la gestió de les seves col·leccions d’imatges i el tractament de les dades recollides en les hores en les qual no són a l’arxiu. En certa manera, reuneixen els documents de manera massiva, els organitzen i posteriorment els llegeixen, transcriuen i incorporen a bases de dades, utilitzen programes per buscar o visualitzar-los, i els incorporen als capítols de les seves tesis.

Aquest treball intel·lectual de construcció científica en contextos digitals ocupa un altre apartat de Terra cognita de gran valor. Els investigadors s’enquadren en una comunitat interdisciplinària formada per la resta de becaris del programa, independentment dels temes de treball. Aquest sistema ofereix una cobertura essencial. Els investigadors no estan sols i comparteixen metodologies i mètodes comparats que enriqueixen l’intercanvi interdisciplinari. El programa inclou debats dels becaris, presencials o virtuals, presentacions i trobades formals i informals. Aquestes darreres també s’amplien als tutors que són un altre pilar del sistema, tal com posa de manifest R. A. Kashanipour al proposar un model per a les beques en humanitats en el qual participen doctorands i acadèmics que tenen punts de connexió i interessos comuns. El debat al voltant dels problemes interdisciplinaris, l’intercanvi d’idees en contextos culturals diferents i les carreres acadèmiques constitueixen pols d’interès per als investigadors. La promoció de línies innovadores amb impacte internacional és una de les missions d’aquestes beques que procuren ampliar horitzons d’investigació en un context d’educació superior competitiu.

Els darrers assaigs de l’informe se centren en el paper d’aquestes investigacions a l’era digital i la importància de la materialitat de les peces, aspectes que són analitzats per especialistes que han estat tutors dels alumnes i bons coneixedors de la situació de les humanitats a les universitats. William G. Thomas III, Michael Suarez i Charles Henry revisen el paper de l’arxiu en les pràctiques acadèmiques amb suggeriments valuosos del comportament de les recents investigacions i els canvis en les pràctiques acadèmiques. Aquests autors situen la consulta de fonts primàries a l’eix de l’elaboració de coneixement i innovació en l’àmbit de les humanitats i les ciències socials. L’altre pivot d’aquests projectes són les interaccions amb els equips dels centres patrimonials, i el tercer eix els debats acadèmics. El món digital ofereix noves oportunitats, genera certes ansietats i dóna lloc a conductes inesperades a l’oferir mitjans de visualització i establir relacions que no eren detectades prèviament. El nou entorn també planteja dificultats per seguir estudiant aspectes de la materialitat dels documents, que un historiador com Suarez, interessat en els estudis del llibre, considera essencials per a determinades anàlisis.

En resum, les necessitats de la investigació han evolucionat a una demanda d’accés a instruments de descripció d’accés en línia d’acord amb polítiques de transparència, la demanda de facilitats per a reproduir mitjançant dispositius mòbils les fonts i la necessitat de millorar la relació amb els curadors i el debat amb col·legues i tutors. L’ecosistema explica els avenços d’aquestes beques, amb els seus pros i els seus contres, a l’integrar els becaris en un context de cooperació i redefinir les metodologies a través del debat. L’avaluació dels informes dels becaris resulta, d’aquesta manera, rellevant per avaluar els resultats del programa, més enllà dels productes científics obtinguts en forma de tesis o d’articles.

 

Margarita Taladriz-Mas

Rosa, Kathy (ed.) (2015). The state of America’s libraries 2015 : a report from the American Library Association. Chicago: American Library Association. 28 p. Disponible a:  http://www.ala.org/news/state-americas-libraries-report-2015 [Consulta: 21/11/2016]

Aquest informe de l’American Libray Association (ALA), publicat l’abril de 2015 i que recull dades i activitats de l’entorn bibliotecari nord-americà relatius a 2014, per bé que inclou referències prèvies relacionades, ha estat coordinat i editat per l’Office for Research and Statistics de l’ALA.

El seu objectiu és el de recopilar l’activitat de les biblioteques públiques, escolars i acadèmiques nord-americanes, de manera una mica informal i bastant didàctica, i posa l’accent en els nous serveis que aquestes biblioteques presten, atenent les noves necessitats que demanen els usuaris i també inclou les principals qüestions i tendències que els bibliotecaris creuen que afecten els seus usuaris, per acabar amb una panoràmica general de les polítiques en l’àmbit nacional, que incideixen en biblioteques i usuaris.

L’informe s’inicia amb un resum executiu molt aclaridor, d’un parell de pàgines, que obre el camí per entendre l’informe en el seu conjunt.

La primera troballa de l’informe és que les “biblioteques proporcionen a tot tipus d’usuaris, de diferents edats i procedències possibilitats il·limitades de participar en una societat enriquida per la tecnologia i els recursos audiovisuals”. Les biblioteques ja no són només espais per a llibres sinó que en les seves diferents modalitats, públiques, escolars o acadèmiques són anchor centers, institucions suport per tal que els diferents tipus d’usuaris puguin desenvolupar les seves activitats: col·leccions impreses i digitals, instrucció en l’ús dels recursos i suport a la investigació en les acadèmiques; habilitats comprensives, maneig d’informació digital i formació per a la ciutadania en les escolars i equilibri en les disparitats econòmiques, educatives i sanitàries en les públiques.

En les acadèmiques, els usuaris valoren, sobretot:

  • L’eficàcia dels serveis bibliotecaris davant d’altres serveis universitaris
  • L’impacte dels bibliotecaris en el suport a l’aprenentatge, contribuint a fomentar les seves habilitats i desenvolupament personal
  • Els inevitables canvis pressupostaris per atendre noves necessitats: adaptació d’espais, digitalització de col·leccions, reubicació d’empleats…
  • La capacitat per enfrontar-se a nous reptes com ara la gestió de big data, que els permet compartir les dades, analitzar-les i reutilitzar-les

En les escolars els usuaris valoren:

  • L’esforç per proporcionar-los les habilitats necessàries per a la seva alfabetització en aquest segle XXI
  • La seva funció clarament docent
  • El foment de la lectura comprensiva i del seu pensament crític
  • La inclusió de la tecnologia entre les seves habilitats

En les públiques valoren:

  • El paper que exerceixen els bibliotecaris com a agents del canvi
  • L’espai neutral i lliure que les biblioteques ofereixen als seus usuaris com a lloc de trobada
  • La formació en l’ús de la tecnologia com a eina d’inclusió social i ciutadana en la seva relació amb l’Administració. Un 98 % de les biblioteques públiques ofereixen formació en l’ús de la tecnologia

A l’apartat dedicat a qüestions i tendències des del punt de vista dels bibliotecaris, es plantegen diferents fronts:

  • Serveis per a nens i adolescents: alfabetització primerenca, diversitat en la literatura infantil, alfabetització digital, serveis per a adolescents en biblioteques públiques i escolars, incorporació de nous perfils professionals: actors, treballadors socials, etc.
  • Igualtat d’accés a la informació: alfabetització d’adults per millorar les seves relacions amb l’Administració, la biblioteca com a lloc acollidor per a tothom qui creua la porta, bibliotecaris de diferents nacionalitats i perfils, que facin sentir l’usuari que està més a prop de les seves necessitats i expectatives
  • Llibertat intel·lectual: aquesta és una qüestió bastant sorprenent des del meu punt de vista, donat que es refereix a la informació que maneja l’American Library Association´s Office for International Freedom, a partir dels casos que atenen anualment respecte de la tendència creixent a exercir censura sobre els llibres que han de ser o no ser a les biblioteques públiques i escolars. Es presenten gràfics sobre qui són els censors (pares en un 35 % dels casos i bibliotecaris i organitzacions religioses en un 1 %) i es presenten les raons per les quals s’exerceix aquesta censura: punts de vista polítics o religiosos, sexualitat explícita, drogues, violència, alcohol…
  • Estàndards d’acreditació de professionals: nous perfils, nous curricula

Respecte de les polítiques en l’àmbit nacional es constata que els temes relatius a privacitat personal, finançament de biblioteques, desenvolupament professional i legislació relativa a drets d’autor són del màxim interès per a la comunitat bibliotecària.

Existeix un conjunt de normatives i accions a la legislació nacional, que serveix de suport a les diferents accions que les biblioteques duen a terme:

  • L’Elementary and Secondary Education Act (ESEA) reactualitzada el 2015, atén tot allò relatiu a la necessitat que les biblioteques escolars existeixin i siguin ateses per bibliotecaris professionals acreditats
  • La USA FREEDOM Act estableix un equilibri entre la seguretat nacional i la protecció de la privacitat personal, cosa imprescindible per als usuaris de les biblioteques
  • Cromnibus, transferència de despesa per import de 180,9 M de $ per finançar programes bibliotecaris i, d’aquests, 8,8 M de $ per finançar una plataforma digital nacional per a serveis de biblioteques i museus
  • Workforce Innovation and Opportunity Act (WIOA), permet a les biblioteques accedir a fons federals per finançar les tasques de formació i cerca de feina
  • El programa E-Rate permet a les biblioteques i a les escoles accedir a ajuts per obtenir serveis avançats de telecomunicacions
  • La llei Network neutrality estableix, entre d’altres temes, que els proveïdors de serveis han de concedir un tracte igualitari a tot els WWW i serveis
  • En el 40th annual National Library Legislative Day, congressistes i senadors es van reunir amb bibliotecaris per recollir les seves peticions en defensa/suport de les biblioteques
  • L’ALA va llençar, el 2013, la iniciativa Policy Revolution! amb la finalitat de reposicionar la comunitat bibliotecària en la seva tasca de donar suport a la seva política pública nacional i desenvolupar una agenda pública d’accions a prendre

L’informe inclou una extensa i actualitzada bibliografia, sempre referida als Estats Units d'Amèrica i ordenada per cadascun dels capítols de l’informe.

Mereixen especial comentari els més de 50 enllaços, tots actius, a estadístiques, informes, estudis, legislació, etc., que permeten un aprofundiment molt potent i actualitzat en cadascun dels temes abordats.

Al meu entendre, és un document molt interessant per la seva forma d’enfocar la informació que aporta. És un document que s’allunya bastant dels informes més tradicionals als quals estem acostumats, de caràcter més quantitatiu que qualitatiu, farcits de dades i xifres de dubtosa interpretació. Em semblen interessants els tres enfocaments al voltant dels quals s’agrupa la informació:

  • Valoració merament qualitativa de les biblioteques públiques, escolars i acadèmiques, per part dels usuaris
  • Tendències i qüestions que aporten els professionals de les biblioteques
  • Polítiques locals i nacionals en relació amb el món bibliotecari

S’emmarca, així, perfectament l’activitat d’aquestes institucions àncora/suport i la seva percepció per part dels usuaris.

L’ALA actualitza anualment aquest tipus d’informes i tots ells són accessibles a la seva pàgina web, a l‘apartat de l’Office for Research and Statistics.

Aquesta forma de presentar a la societat l’activitat de les biblioteques està bastant en línia amb la forma en què s’exposen darrerament aquest tipus d’informes en d’altres països (Austràlia o d’Europa).  

Especialment interessant és aquest índex, elaborat per l’ALIA (Australian Library and Information Association) de totes les seves publicacions. Més sintonia amb l’informe de l’ALA, quant a la manera de presentació. Són informes independents sobre temes concrets: posicionament de les biblioteques, suport de les biblioteques a la indústria editorial, gestió, finançament, línies de futur de les biblioteques i la professió, etc. Abarca els diferents tipus de biblioteques.

També paga la pena fer una ullada a l’informe titulat Independent Library Report for England, dut a terme per una entitat independent a petició del Department for Culture, Media & Sport i el Department for Communities and Local Government i que es va presentar al Govern anglès, elaborat per un panel d’experts el desembre de 2014 i coordinat per William Sieghart.

Aquest informe aborda l’estat de la qüestió en temes tals com: línies d’acció, xarxes digitals, personal, equips de treball, préstec electrònic, desenvolupament professional, paper del govern local, iniciatives governamentals, etc., per al conjunt de les biblioteques públiques.

A Espanya també es comencen a difondre aquest tipus d’estudis de caràcter més qualitatiu, on s’analitzen opinions d’usuaris i de no usuaris, per tal de disposar d’informació més propera a la seva percepció del servei, que la que ens poden proporcionar dades estadístiques. Un exemple és l’Estudio de impacto socioeconómico de las bibliotecas en la Comunidad Foral de Navarra : el valor de las bibliotecas : informe de resultados 2016, elaborat per la Diputación Foral de Navarra, amb el patrocini del Consejo de Cooperación Bibliotecaria i coordinat per la Fundación Germán Sánchez Ruipérez. La seva presentació és molt amigable per a l’usuari, clara i precisa. Recull informació relativa al conjunt del Sistema Bibliotecario de la Comunidad Foral, i utilitza una metodologia que permet, entre d’altres, valorar l’impacte econòmic i social del sector bibliotecari.

 

 

Santi Balagué
Cap de l'Equipament GEPA
Àrea de Biblioteques Informació i Documentació
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)

Malpas, Constance; Lavoie, Brian (2016). Strength in Numbers: The Research Libraries UK (RLUK) Collective Collection. Dublin, Ohio: OCLC Research. Disponible a: http://www.oclc.org/content/dam/research/publications/2016/oclcresearch-.... [Consulta: 02/10/2016]

Fa cinc anys, en aquest mateix Blok tot ressenyant un altre treball d’OCLC (Cloud-sourcing Research Collections: Managing Print in the Mass-digitized Library Environment), assumíem que la gestió de la col·lecció no ha estat un dels temes de més impacte dins el nostre entorn. Tot i això, en l’àmbit de les biblioteques universitàries i de recerca fa temps que s’estan explorant les possibilitats de donar respostes de manera cooperativa a les necessitats que suposen la gestió dels fons i la seva conservació/preservació a llarg termini. Amb aquest marc, s’han desenvolupat diferents estudis, essent l’informe Understanding the Collective Collection: Towards a System-wide Perspective on Library Print collections ressenyat per Ángel Borrego al Blok de BiD un molt bon recull sobre els principals treballs fins el 2013, si més no aquells d’origen anglosaxó.

Pel que fa a iniciatives ja engegades, caldria destacar l’aclaparador cas de les biblioteques de l’Eastern Academic Scholars’ Trust (EAST), projecte que va ser iniciat el 2011 per més de 100 biblioteques universitàries del nord-est dels EUA. Aquest any 2016 han celebrat la finalització d’un projecte d’emmagatzematge cooperatiu distribuït, que significa que més de 6 milions de monografies seleccionades són guardades per alguna de les institucions d’EAST per un període mínim de 15 anys, monografies que, segons els acords que han suposat la constitució del projecte, queden a la disposició de la resta de biblioteques del grup. Iniciatives com aquesta permeten que les biblioteques participants puguin considerar la retirada o esporgada dels títols de les seves col·leccions, creant d’aquesta manera espai per a nous serveis bibliotecaris.

En vista de la importància creixent de les col·leccions cooperatives i en línia amb els seus treballs a l'entorn de la matèria, OCLC va col·laborar amb el consorci Research Libraries UK (RLUK), format per biblioteques universitàries i de recerca del Regne Unit i Irlanda, per definir els trets generals i les característiques específiques de la col·lecció conjunta del consorci, amb la intenció de dibuixar la dimensió, l'abast i solapament dels fons, i per donar suport a una major col·laboració en la gestió de les col·leccions dins de les institucions del RLUK. L'objectiu de l'estudi és fer un esbós de la col·lecció conjunta que la presenti més com un tot característic i cohesionat que no pas com la recopilació de col·leccions institucionals dispars, amb especial interès en els llibres impresos.

Les dades analitzades per Malpas i Lavoie corresponen a les col·leccions de 32 de les biblioteques del RLUK i, en concret, dels registres que estaven recollits a WorldCat a gener de 2016. Per tant, no és una anàlisi completa, però sí que força representativa. Al llarg del treball es compara la col·lecció conjunta del RLUK amb la de l’American Research Libraries nord-americana, tot i que aquesta és substancialment més gran.  

La col·lecció conjunta de l’RLUK està formada per 29,4 milions de títols (entre monografies, publicacions en sèrie i altres materials), que suposen més de 61 milions de holdings (una mitjana de 2 holdings per títol). Aquests mateixos títols suposen 1.000 milions de holdings en el conjunt de biblioteques de WorldCat, és a dir, de mitjana a escala global els títols de l’RLUK es troben repetits a 34 biblioteques. El volum de documents emmagatzemats RLUK és molt elevat, però d'altra banda la redundància és força baixa, amb els riscs que això suposa si es vol assegurar la preservació d'aquests fons. L'estudi caracteritza els països de publicació dels documents, on el Regne Unit i els EUA són el 50 % dels títols, d'un total de 333 països diferents. Pel que fa a la llengua, l'anglès és el 68 % per a un total de més de 400 idiomes. Sobre els tipus de materials, sabem que el 88 % dels títols corresponen a monografies i el 5 % a publicacions en sèrie.

L'estudi se centra en els llibres impresos, que a l’RLUK són el 71 % de la col·lecció conjunta. Aquest és un percentatge elevat si es compara amb l'ARL (Association of Research Libraries), on els 34,5 milions de títols de llibres suposen el 49 % del total de la col·lecció. Els llibres de l’RLUK són gairebé 21 milions de títols, amb una mitjana de 2 holdings per cada títol. S'observa que gairebé el 90 % dels títols estan emmagatzemats en menys de 5 biblioteques i, en canvi, menys de l'1 % estan duplicats a més de 20 biblioteques. Per tant, hi ha un baix nivell de duplicació al conjunt de les biblioteques estudiades, amb el perill que això suposa per al sistema. En canvi, la col·lecció de llibres de l'ARL és més redundant, amb una mitjana de 7 holdings per títol, i només el 73 % dels títols estan guardats en menys de 5 biblioteques. Els llibres de l’RLUK procedeixen de 254 països per a un total de 467 idiomes, de manera molt similar a la col·lecció de l'ARL, tot i que aquesta sigui major. També s'analitza l'edat dels llibres guardats, la majoria són relativament moderns (60 % publicats a partir de l'any 1950), tot i que un important 11 % corresponen a abans de 1850. Tot i la tendència progressiva en el nombre de llibres publicats des d'aleshores, cal observar dues caigudes atribuïbles a la 1a i la 2a Guerra Mundials, així com la de la primera dècada dels 2000. Com a qualsevol col·lecció de fons acadèmics, les matèries dels fons de l’RLUK són d'allò més variades, on Gran Bretanya és l'encapçalament més recurrent, seguit de les humanitats i les ciències socials (de manera prou similar a l'ARL).

Com que es vol examinar com es pot distribuir de manera responsable entre els membres la gestió de la col·lecció conjunta cal saber quin és el nivell de duplicació dels fons: quants materials estan duplicats, i a quin nivell? Com s'havia explicat, la col·lecció conjunta de l’RLUK és prou dispersa, si més no internament (26 milions de títols guardats a menys de 5 biblioteques del consorci), però en canvi el risc és menor si es mira globalment (els títols guardats a menys de 5 biblioteques participants a WorldCat passen a ser 17 milions). L'estudi també entra a analitzar els problemes que suposa la gestió d'obres, edicions i manifestacions, valgui l'exemple d'un clàssic com La divina comèdia que a l’RLUK es manifesta en gairebé 1.000 versions i fins a 1.642 holdings. Els autors aposten per una anàlisi FRBR (Functional Requirements for Bibliographic Records) de les col·leccions que permetés identificar àrees d'interès en comú. En aquest sentit, el treball analitza les matèries més representades a la col·lecció conjunta de l’RLUK, pas previ pel que hauria de ser un treball posterior de col·laboració entre les biblioteques del consorci en funció de les seves àrees d'estudi. Els autors desenvolupen el mateix exercici de detecció de duplicats amb els llibres impresos, ja sigui internament a l’RLUK o a escala global segons WorldCat. Una vegada més, s'observa el fenomen de la cua llarga: menys de l'1 % de la col·lecció està guardada en el 75 % o més de les institucions, cosa que tampoc sorprèn si entenem l'abast especialitzat de les biblioteques de recerca.

Finalment, l'informe compara el solapament de les dues col·leccions analitzades, RLUK i ARL (que és de gairebé 3 milions de títols en la col·lecció central, i de 7 milions en els menys habituals), i deixa un breu apunt per a la comparació amb el dipòsit de preservació digital HathiTrust. També fa una breu anàlisi regional dels fons de l’RLUK i, en concret, d'Anglaterra i d'Escòcia tot comparant-los amb les respectives biblioteques nacionals.

La col·laboració entre l’RLUK i OCLC estableix certes conclusions, entre d’altres que el nivell de títols duplicats al consorci estudiat és relativament baix, fins i tot en l’àmbit de manifestacions FRBR. Paradoxalment, es comprova que la raresa és ben habitual, cosa que motiva encara més el pas de pensar en la gestió cooperativa de les col·leccions, no només per alliberar espais i eliminar redundàncies sinó, i sobretot, per construir una col·lecció comuna que augmenti la riquesa dels fons locals.

El treball de Constance Malpas i Brian Lavoie és una anàlisi exuberant que planteja algunes de les preguntes a respondre en el camp de la gestió cooperativa de les col·leccions universitàries i de recerca. Tot i la profusió de dades i la seva magnitud, l’informe és visualment clarificador gràcies a l’ajuda d’abundants gràfics i taules explicatius. Seria d’esperar que, un cop examinades les col·leccions i dibuixades les àrees a explorar, propers passos portessin a la gestió cooperativa de les col·leccions de l’RLUK o, si més no, a part d’aquestes col·leccions.

 

Mireia Alcalá
Tècnica de Recursos d'Informació
Àrea de Biblioteques, Informació i Documentació - CBUC
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)

Buddenbohm, Stefan; Cretin, Nathanael; Dijk, Elly; Gaiffe, Bertrand; Jong, Maaike de; Le Tellier-Becquart, Nathalie; Minel, Jean-Luc (2016). State of the art report on open access publishing of research data in the humanities. [S.l.]: DARIAH. <halshs-01357208v2>. [Consulta: 14/10/16]

En els últims anys, la publicació en obert de les dades de recerca ha anat en augment a la vegada que els organismes de finançament anaven requerint les dades resultants de la recerca, no només les publicacions. Aquest era, doncs, un dels objectius d’Horitzó 2020 de la Comissió Europea i, particularment, de l’Open Research Data Pilot (ORD Pilot). Algunes àrees de coneixement ja gaudien d’una llarga experiència en l’intercanvi i la reutilització de dades però en d’altres disciplines, com és el cas de les arts i les humanitats, això no era així.

El projecte Humanities at Scale (HaS), finançat per Horitzó 2020, forma part de Digital Research Infraestructure for the Arts and Humanities (DARIAH) i té com objectiu desenvolupar una plataforma de dades obertes en el camp de les humanitats. Recentment, HaS ha publicat en un dels seus lliurables un informe sobre els diferents aspectes relacionats amb la publicació en accés obert de les dades de recerca en el camp de les humanitats anomenat State of the art report on open access publishing of research data in the humanities.

L’informe es divideix en nou apartats i s’inicia amb una introducció als diferents conceptes com dades de recerca o dades obertes en el capítol 1. En el segon, es descriu el cicle de vida de les dades destacant-ne la importància de millorar-ne l’accés en cadascuna de les fases d’aquest cicle. És en aquest moment on el Pla de Gestió de Dades (Data Management Plan) juga un paper essencial; ja que descriu, des de l’inici del projecte, tota la informació referent a les dades i les seves metadades (creació, compartició, emmagatzematge o preservació, entre d’altres).

El tercer punt desenvolupa els diferents agents interessats. Principalment, són els mateixos investigadors i els centres de recerca els majors productors i consumidors de dades. També les institucions de la memòria (arxius, museus i biblioteques) amb competències de conservació, preservació i difusió del patrimoni. Els repositoris que proporcionen identificadors persistents i metadades descriptives que faran aquestes dades més localitzables i utilitzables a llarg termini. D’altres beneficiaris són els organismes de finançament que veuen com es promou i es difon la seva inversió. També sobresurten els editors, ja que gran part d’aquestes dades es vinculen a treballs publicats. I, finalment, el públic en general, no només com a consumidor sinó, cada vegada més, com a productor a través de la participació en la ciència ciutadana (citizen science).

Els avantatges de l’intercanvi de dades són clars i es descriuen en el capítol 4: permet la reutilització de les dades, comparant o validant els resultats d’investigacions anteriors; promou la cooperació entre projectes tant en l’àmbit nacional, com internacional; augmenta el rendiment de les inversions i fomenta la integritat acadèmica ja que els resultats poden ser verificats. Per contra, d’entre els molts inconvenients, sobresurt: una gran manca de voluntat dels investigadors per compartir les seves dades, la falta de fons tant per l’intercanvi de dades com per la seva preservació a llarg termini o que no es rep suficient finançament o d’altres recompenses per produir i compartir dades de recerca.

El capítol 5 mostra una panoràmica de la infraestructura per a les dades de recerca des dels inicis dels repositoris de dades en ciències socials a la dècada dels anys seixanta del segle XX fins a l’explosió de multitud de repositoris de dades multidisciplinars (Zenodo, Figshare, Mendeley Data, Dryad, Dataverse o EUDAT) en la darrera dècada. Respecte dels repositoris multidisciplinars, es proporciona una taula comparativa a l’annex 1 que en permet veure les principals diferències entre ells. L’informe afirma que algunes universitats han començat a implementar aquest tipus de repositoris, relacionant-los amb el que ja tenien de publicacions, fet que es corrobora amb els resultats publicats pel LIBER1 on només un 39 % de les universitats europees proporcionen emmagatzematge.

En relació amb la infraestructura, el capítol 6 tracta les normes de certificació dels repositoris digitals, ja que les diferents certificacions existents (Data Seal of Aproval, Nestor Seal i ISO 16363) proporcionen un aspecte clau entre els dipòsits i els seus grups d’interès: la confiança.

El capítol 7 se centra en la publicació en obert de les dades de recerca, incloent la citació de les dades i la relació amb les dades primàries. Es destaquen diferents iniciatives que permeten identificar unívocament les dades de recerca a diferents repositoris multidisciplinars i localitzar, identificar i citar les dades (Datacite).

El punt 8 repassa les diferents possibilitats de metadades. DARIAH distingeix entre: metadades d’arxiu (ISAD-G), de codificació (amb TEI) i bibliogràfiques (Dublin Core i l’FRBR) però existeixen d’altres iniciatives com: CIDOC, FOAF, SKOS o OAI-ORE. L’informe no es posiciona sobre quin serà el futur estàndard per a les dades de recerca.

Finalment, el darrer capítol repassa les diferents infraestructures franceses explicant les diferents eines creades pel projecte HaS DARIAH: Nakala (facilita l’accés i comparteix dades i metadades amb tecnologies interoperables), Cocoon (especialitzat en corpus orals) i Isidore (eina que enriqueix les dades amb tesaurus i facetes per facilitar la visibilitat de les dades). Aquesta informació s’amplia a l’annex 2.

Com a conclusió, cal afirmar que aquest informe fa una exhaustiva panoràmica dels diferents elements que tenen relació amb les dades de recerca (beneficis i inconvenients, agents implicats, emmagatzematge, metadades…) en l’àmbit europeu. Tot i així, seria interessant que aquestes informacions s’ampliessin amb d’altres bones pràctiques dutes a terme no només a l’Estat francès sinó a la resta d’Europa.

1http://libereurope.eu/blog/2016/10/13/research-data-services-europes-aca...

 

Cristóbal Pasadas Ureña
Biblioteca de la Facultad de Psicología
Universidad de Granada

Dempsey, Lorcan (2014). The network reshapes the library : Lorcan Dempsey on libraries, services, and networks. Chicago: ALA. 295 p. Disponible a: www.oclc.org/content/dam/research/publications/books/dempsey-network-res.... [Consulta: 07/11/16]

L’American Library Association va publicar l’any 2014 (disponible ara en obert) l’obra de Lorcan Dempsey The network reshapes the library: Lorcan Dempsey on libraries, services, and networks editada per Kenneth J. Varnum. L’entrada sobre Lorcan Dempsey a la Viquipèdia ens informa que, després de treballar durant diversos anys en biblioteques públiques, entre 1994 i 2000 és director de la UKOLN (United Kingdom Office for Library and Information Networking), a la University of Bath, amb finançament del JISC (Joint Information Systems Committee) i de la Unió Europea. A partir de 2001 entra com a vicepresident d’Investigació a l’OCLC (Online Computer Library Center), essent, a més, des de 2004 el seu responsable principal d’estratègies. Un currículum, per tant, centrat en la investigació i desenvolupament de sistemes i serveis bibliotecaris basats en les tecnologies de la xarxa, entre les fites més destacades del qual s’inclouen els portals temàtics de la Resource Discovery Nertwork i la seva posterior unificació a Intute i els seus tutorials sota la marca Virtual Training Suite; o els productes i serveis d’OCLC, començant pel WorldCat i la seva contínua incorporació de solucions promogudes per al desenvolupament de les TIC i les noves dinàmiques socials propiciades per la xarxa. Currículum que cobreix pràcticament tots els aspectes de la realitat de les biblioteques, però a partir de les experiències amb els usuaris i de la necessitat de desenvolupar al màxim les possibilitats de descoberta de recursos, la formació dels usuaris per aconseguir-ho i l’adaptació de les col·leccions i dels catàlegs a les noves realitats de la lectura i de l’accés a la informació en els entorns digitals.

No és gens estrany, doncs, que algú amb aquest currículum professional que acobla tan perfectament la teoria i la pràctica de les disciplines de la biblioteconomia i de la documentació amb la incorporació de tot tipus de solucions tecnològiques es plantegi utilitzar com a mitjà per compartir reflexions i notícies d’urgència els nous instruments de difusió i de comunicació que l’evolució tecnològica mateixa de la xarxa aporta; en aquest cas el blog. Lorcan Dempsey manté des de l’any 2003 un blog sobre biblioteques, serveis i xarxes. L’última entrada és del 19/06/2016 i ja el seu títol (Libraries and the curse of knowledge – Les biblioteques i la maledicció del coneixement) ens dóna una idea de la immensa gamma de temes coberts en el blog, i, per tant, també de la difícil tasca de selecció i ordenació dels textos a incloure en una antologia per a la seva publicació.

Perquè, efectivament, l’obra que aquí es comenta és una selecció de textos publicats per Dempsey en el seu blog des de 2003 a 2013. Les entrades seleccionades apareixen disposades en estricte ordre cronològic dins de cadascun dels nou capítols sota el títol de ‘Recursos en xarxa’, ‘Organització de la xarxa’, ‘En el flux’, ‘Descoberta de recursos’, ‘Sistemes de gestió automatitzada de biblioteques’, ‘Dades i metadades’, ‘Publicació i comunicació’, ‘Biblioteques’ i ‘Textos escollits pel mateix Lorcan’. Intercalats i convenientment ressaltats en el text apareixen comentaris de diferents personalitats del món de les biblioteques i de la documentació sobre l’impacte de les reflexions de Dempsey en les seves pròpies carreres professionals.

No és possible recollir aquí l’enorme varietat de temàtiques cobertes a les entrades, però la simple enumeració de les més destacades servirà com a detonant de l’interès del lector per la consulta de l’obra o pel seguiment del blog:

  • Projecte de digitalització massiva de Google i la seva incidència sobre polítiques d’accés, desenvolupament de col·leccions i preservació en tot tipus de biblioteques (p. 6 i ss.)
  • Impacte dels mòbils sobre els serveis bibliotecaris (p. 13)
  • Reflexions sobre els catàlegs (autoritats i matèries) com a facilitadors de l’organització del coneixement i com a serveis d’entitat pròpia a la xarxa (p. 15 i ss.)
  • Biblioteques com a logística (p. 20 i 27)
  • Problemàtica de la preservació davant la digitalització massiva de recursos (p. 28 i ss.)
  • Reelaboració de les lleis de Ranganathan i la seva adaptació a l’entorn en xarxa (p. 30)
  • La web 2.0 i les limitacions tradicionals de les biblioteques davant d’aquest repte (p. 33 i ss.)
  • Noves tendències en la gestió col·lectiva i coordinada de col·leccions: la col·lecció col·lectiva (p. 43 i ss.)
  • OCLC com a exemple de catalogació compartida (p. 46 i ss.)
  • Necessitat d’evolució de la biblioteca al mateix temps que evoluciona la conducta dels usuaris (p. 56 i ss.)
  • E-portafolis, identitat digital, etc. (p. 63 i ss. i p. 73 i ss.)
  • Noves formes de llegir en relació a la introducció de l’iPad, Kindle, etc. (p. 76 i ss.)
  • Serendipitat i descoberta indirecta de recursos a Google Book Search (p. 79-80)
  • Evolució de les webs de biblioteca (p. 81 i ss.)
  • Biblioteca com a espai de serveis i de descoberta completa (p. 84 i ss.)
  • Google Scholar i metacerques clau en descoberta de recursos (p. 87 i ss.)
  • Dades intencionals: exemples d’Amazon i altres serveis de recomanació de productes com a exemple a seguir per les biblioteques i els seus catàlegs (p. 97 i ss. i p. 169 i ss.)
  • Optimització de motors de cerca i centralitat del catàleg (p. 115)
  • L’experiència de descoberta a través del catàleg (p. 105 i ss.) com a integració d’adquisicions per compra, per llicència o per digitalització de producció pròpia (repositoris) (p. 117 i ss. i p. 145 i ss.)
  • Discoverability/Detectabilitat’ (p. 125 i ss.)
  • Sistemas integrats de gestió de biblioteques (p. 135 i ss.)
  • Interfície d’usuari (p. 140 i ss.)
  • Dades, metadades i control bibliogràfic (p. 172 i ss.); registres bibliogràfics (p. 181)
  • Podcast com a comunicació i publicació (p. 187)
  • Llibre imprès com a tecnologia (p. 192)
  • Problemàtica de la comunicació en el camp de la biblioteconomia: blogs, Facebook, etc. (p. 195); impacte i influencia de la literatura professional produïda fora del circuit acadèmic (p. 197-198); blogs com a gènere (p. 204); presentació en Powerpoint (p. 213); accés obert (p. 209)
  • Lectura fragmentada a l’era digital (p. 215 i ss.)
  • Relacions entre biblioteca universitària i institució (p. 230)
  • Promoció de biblioteques públiques (p. 233)
  • La col·lecció com a capital de la biblioteca (p. 237 i ss.)
  • Formació de bibliotecaris com a emprenedors (p. 239 i ss.)
  • Glanceability (intel·ligibilitat immediata i al primer cop d’ull) (p. 263 i ss.)
  • Millora de reputació a la web (p. 271)

La distribució de les entrades seleccionades en aquests nou capítols aporta una raonable sistematizació de les temàtiques abordades, cosa que sens dubte facilitarà una lectura de l’obra d’acord amb les preferències de cada lector; però cal ressaltar que una sèrie de fils fonamentals recorren la totalitat de l’obra i es corresponen, grosso modo, amb les principals aportacions del currículum de Dempsey ja assenyalades i que, d’altra banda, ell mateix ha recollit en el seu article traduït al català per Santi Balagué i Linares per al CBUC Tretze maneres de mirar les biblioteques, la descoberta i el catàleg: escala, flux de treball i atenció: el catàleg com a servei identificable per si mateix; la biblioteca a escala web: presències diverses i interacció de la comunitat d’usuaris; la cerca simple com a detonant de tot el procés complex de descoberta; la web de la biblioteca com a experiència integradora de recursos de la institució (adquisicions, accés per llicència, producció pròpia via repositoris); metadades; la biblioteca com a integrant del flux de treball dels usuaris mitjançant sindicació de continguts i optimització de motors de cerca; la ‘discoverability /detectabilitat’; la col·lecció col·lectiva; la programació d’activitats a diferents escales. En definitiva, tots aquells factors que resulten essencials per a l’organització i posada a disposició d’uns recursos i serveis en xarxa per a uns usuaris proveïts de les seves noves identitats i els seus nous hàbits i necessitats de cerca, accés i ús de la informació en els nous entorns digitals, amb les necessitats canviants de formació per a una millor explotació dels recursos i una major interacció amb la biblioteca i amb les diferents escales de servei que la xarxa permet.

Una de les característiques més destacades de l’aportació de Dempsey és el seu coneixement profund, tant teòric com pràctic, de la realitat de tot tipus de biblioteques i la seva habilitat per establir estretes connexions entre rutines i tasques tradicionals de les biblioteques (catalogació, encapçalaments, polítiques d’adquisicions i de preservació, explotació de dades d’ús i d’usuaris, etc.) i qualssevol avenços i innovacions en la recuperació i ús de la informació i en les noves maneres d’explotar les preferències dels usuaris tan característiques de l’entorn digital contemporani.

Com a conclusió, es pot afirmar que l’ALA ha pretès amb l’edició d’aquest obra en primer lloc retre un homenatge a Lorcan Dempsey i, subsidiàriament, a les institucions on ha treballat, per la seva contribució a l’expansió de la mentalitat de treball en xarxa entre els professionals de les biblioteques i la seva elaboració d’instruments i eines que facilitin la posada en pràctica d’aquesta mentalitat de xarxa aprofitant les funcionalitats de les tecnologies de xarxa. Es tracta, a més, d’un reconeixement i reivindicació explícita de la utilitat i oportunitat de la literatura professional a través del blog com a gènere amb perfils i característiques pròpies. I, en definitiva, l’obra constitueix tant una visió panoràmica com un veritable manual teoricopràctic d’estructura diacrònica sobre l’adaptació de les biblioteques i dels seus serveis a les noves realitats dels usuaris i de les tecnologies. La lectura del llibre pot ser una manera molt útil i pràctica de conèixer les fites fonamentals en aquesta evolució per part dels qui s’interessin per aquests temes o s’iniciïn en aquest camp des d’una perspectiva professional, sobretot si es complementa amb la consulta de les publicacions, projectes i informes d’OCLC, de JISC i d’altres institucions per l’estil, literatura professional produïda en gran part fora del circuit acadèmic estricte i que, no obstant, ha acostumat a ser peça clau en les activitats de formació permanent i actualització personalitzada de tots els professionals que s’han ocupat d’aquests mateixos temes en els més diversos àmbits geogràfics.

Finalment, i si se’m permet acabar amb un lleuger caire subjectiu d’emoció, per a qui hagi viscut dia a dia en la seva pràctica professional de les darreres dècades els problemes sobre els quals aquí es reflexiona, aquesta obra té l’evident valor afegit de ser una crònica gairebé sentimental de la trajectòria vital de molts professionals que reconeixeran en el relat seqüencial de Dempsey les mateixes o semblants experiències quotidianes de les seves primeres activitats de formació d’usuaris i d’ALFIN, les sessions d’introducció als cercadors i metacercadors (pre- i post-Google), la difusió de guies temàtiques de recursos en xarxa, la formació dels usuaris en bases de dades bibliogràfiques i en gestors de referències, les primeres experiències de catalogació compartida i de préstec interbibliotecari consorciat, l’oferta d’ajuda i referència en línia, els projectes de digitalització o l’inici i consolidació dels repositoris institucionals, per posar els exemples més evidents. Raó més que suficient per afegir a l’homenatge de l’ALA amb la publicació d’aquesta obra un sentit ‘Gràcies, Lorcan, pel teu lideratge, ajuda i companyia durant tot el camí’.

 

Núria Balagué
Servei de Biblioteques de la Universitat Autònoma de Barcelona
Professora del Departament de Biblioteconomia i Documentació. Universitat de Barcelona

Strategic Thinking and Design Initiative: Extended and Updated Report (2016). Washington: Association of Research Libraries. 122 p. http://www.arl.org/storage/documents/publications/arl-strategic-thinking... [Consulta: 22/10/2016]

En la gestió del canvi, és important adoptar la perspectiva que estem construint el futur amb totes les decisions preses en el present i, en aquesta situació, ens cal dissenyar accions en relació a temes sovint tot just emergents. Imaginar el futur, i planificar accions estratègiques per posicionar-s’hi de la millor manera, és una activitat que, necessàriament, ha d’involucrar molta gent, amb coneixements i perspectives diferents i complementàries.

Quan del que es tracta és de preparar el futur de l’Association of Research Libraries, això agafa unes dimensions de gran volada. L’informe que ens ocupa mostra el que ha estat el treball dels 365 participants que, en diversos grups, amb diverses metodologies i en moments diferents, entre la tardor del 2013 i final del 2015, van ajudar a dissenyar el marc de les futures actuacions de la ARL.

El que presenten no és un pla estratègic, el plantejament és més innovador. Consideren, com apunta John Seely Brown, el consultor que va donar suport a la ARL en aquest procés, que el canvi és tant freqüent que les estratègies anteriors ja no són eficaces, que els reptes són cada vegada més substancials, que hem passat d'una època d'equilibri a una nova normalitat de desequilibri constant, i la nostra manera de treballar, de crear valor, i les nostres formes d'innovar, cal que siguin completament reformulades.  

L’objectiu de l’equip de disseny del projecte no era preparar un nou pla estratègic que cobrís els anys més immediats, sinó que era construir un model per a les biblioteques de recerca que existiran l'any 2033, i un conjunt inicial de passos a fer per començar a anar en aquella direcció. L’enfocament, doncs, no tracta de trobar solucions als reptes concrets que han d’entomar les biblioteques, atrapades entre el llast de la seva pròpia història i maneres de fer, i un context que canvia ràpidament, sinó que l’estudi se centra en com seria la biblioteca de recerca si s'hagués dissenyat específicament per al nou context.

El projecte va comportar, bàsicament, dues activitats: la preparació d’una visió de la biblioteca de recerca el 2033, i el disseny d’un sistema d'acció que doni forma al canvi necessari per a la creació d'aquest nou model de biblioteca.

La visió que proposa la ARL situa la biblioteca com un component de l’ecosistema del coneixement i, en conseqüència, ha dissenyat un sistema d'acció que pretén catalitzar i donar forma a un canvi dirigit a la creació d'aquesta biblioteca de recerca del futur plenament integrada en el seu ecosistema. Lògicament, el disseny també articula el paper de la ARL com l'organització que inspira, organitza i administra aquest camí.

En resum, l’informe presenta tot el making of de disseny i pensament estratègic que s’ha produït en el si de la ARL a l’entorn d’aquest futur 2033, llunyà i proper alhora, i es complementa amb un reguitzell d’apèndixs que mostren el resultat dels diversos grups de treball. En destaquem l’apèndix B, on s’il·lustra com han aplicat la mineria de dades als textos complets de 251 plans estratègics; l’apèndix E, amb els resultats de l’escaneig de l’entorn; i l’apèndix F, que presenta les reflexions sobre com enfocar amb èxit els projectes col·laboratius.

La millor manera de seguir l’evolució de les propostes és estar atents a les novetats de la ARL, http://www.arl.org, que fins i tot ha actualitzat la imatge corporativa, i en la seva pàgina web explica que el nou logotip vol suggerir el moviment dels seus membres vers aquest futur compartit proposat a l’informe.