Blok de BiD (ca)

Reseñas de Biblioteconomía y Documentación
Subscriure a Canal Blok de BiD (ca)

Jesús Tramullas
Departamento de Ciencias de la Documentación
Universidad de Zaragoza

Aibar, Eduard; Dunajcsik, Peter; Lerga, Maura; Lladós, Josep; Meseguer, Antoni; Minguillón, Julià (2016). Guía de recomendaciones y buenas prácticas para editar el contenido científico de Wikipedia: especialmente orientada a científic@s, centros de investigación, universidades y sociedades científicas. [S. l.]: FECYT: UOC. 36 p. Disponible a: http://hdl.handle.net/10609/51462. [Consulta: 147/03/2017].

Wikipedia exerceix des de fa una dècada el paper d’enciclopèdia de referència obligada. La facilitat d’accés i consulta l’han convertida en la principal font d’informació referencial per a la majoria dels usuaris d’Internet. Com no podia ser d’altra manera, el seu contingut (més aviat la seva qualitat) ha estat objecte de discussió des del seu inici, per bé que progressivament la maduresa de la comunitat editora, la consolidació del model col·laboratiu i la implicació de diferents actors científics, educatius i culturals, han fet que les posicions vagin canviant cap a una consideració de l’enciclopèdia com una eina educativa i de comunicació de primer ordre. Wikipedia és un producte col·laboratiu que reflecteix, agradi o no, les pautes i patrons socioculturals de la comunitat que la crea, utilitza i transforma.

Fruit d’aquest interès creixent ha estat la publicació el 2016, i amb el patrocini de la FECYT, d’un breu text introductori sobre les possibilitats de Wikipedia en la comunicació i educació científica, que ha estat redactat per l’equip d’investigadors de la UOC que prèviament havia dut a terme el projecte WIKI4HE1.

El text s’estructura en set seccions. La primera realitza una introducció succinta a què és Wikipedia, quines són les seves possibilitats i potencial pel que fa a canal de comunicació de la ciència, i una molt breu, per mor de ser un text introductori, a la idea de qualitat a Wikipedia. La segona secció realitza un exposició bàsica del funcionament i estructura de Wikipedia, tan bàsica que simplement enumera els cinc pilars, cita l’existència de polítiques i normes, els tipus d’usuaris i la presència de portals per a ells. Un manual d’aquest tipus per força ha de ser concís, donat el seu plantejament. No obstant, i tenint en compte els seus destinataris, hagués estat desitjable dedicar major atenció a la complexitat sociotècnica que realment es troba a l’enciclopèdia i les seves comunitats d’usuaris.

La tercera secció s’endinsa en part en la matèria que cobreix l’objectiu del document: el plantejament i tipus d’activitats que poden realitzar-se en el context de l’ensenyament universitari. El seu fonament és l’edició de continguts a Wikipedia, que poden abastar des de la identificació i correcció d’errors, fins a la creació i redacció de nous articles, passant per la integració de referències, la utilització de materials provinents del repositori multimèdia de Commons, la traducció d’articles originals de o en altres llengües, o l’obtenció de la categoria d’article bo o destacat. En tots ells es posen en marxa mecanismes d’elaboració de treballs acadèmics, coincidents amb competències i habilitats que es requereixen als estudiants universitaris2. A la bibliografia especialitzada es pot identificar una tendència a substituir els clàssics treballs escrits per l’elaboració d’articles a Wikipedia3, ja que obliguen als estudiants a enfrontar-se a un entorn real de treball col·laboratiu, que els exigeix rigor i que els sotmet a una doble avaluació, per una part dels docents i, per l’altra, per experts des de la comunitat mateixa d’editors de Wikipedia.

La quarta secció planteja la interessant qüestió de la col·laboració a un nivell que podria considerar-se superior, com la que es pot dur a terme des de societats científiques o centres d’investigació. Exposa breument tres exemples estatunidencs, molt ambiciosos, que poden servir d’orientació.

La cinquena secció es dedica a Wikidata, el repositori de dades semàntic de Wikipedia. És un projecte en creixement continu que aviat serà el major conjunt d’informació semàntica del món, lliurement utilitzable. Les dades obertes de Wikidata entronquen a la perfecció amb el moviment OpenData, i, per tant, amb l’accés obert a la ciència i la seva reproduïbilitat. Europeana, per exemple, està plenament implicada en el desenvolupament de Wikidata per a l’etiquetatge i reutilització de la informació d’objectes culturals. És d’esperar que les pressions de diferents grups de pressió relacionats amb l’anomenada “propietat intel·lectual” no suposin un entrebanc en l’accés públic a les dades.

La sisena secció es dedica a les “wikimaratons”. En realitat, s’utilitza més comunament el terme “editató”. Es tracta d’activitats, presencials o no, d’edició sobre un tema específic, amb una durada temporal que pot oscil·lar entre un dia a diverses setmanes. Les “editatons” han esdevingut molt comunes a España en els darrers tres anys, gràcies al treball desenvolupat per Wikimedia España4 i Amical Wikimedia5 amb diferents universitats, associacions, museus i biblioteques. Els primers mesos de 2017 han estat molt prolífics en “editatons” sobre gènere, especialment investigadores i científiques.

Finalment, la setena cobreix diferents qüestions relacionades amb l’organització del treball en wikiprojectes. Tot i que es tracta de la darrera secció, resulta una de les més importants, donat que no és possible dur a terme una intervenció educativa sobre Wikipedia sense una correcta planificació i organització, la qual cosa forçosament obligarà a treballar en mode projecte dins de la Wikipedia mateixa. A més, els wikiprojectes ajuden a emmarcar científicament i socialment l’objecte de treball i millora, i demanen el compromís dels participants. I, no ho hem d’oblidar, permeten documentar objectius, processos i resultats; recordant una màxima de la documentació de codi, “You are what you document”. Vegeu, per exemple, els projectes educatius a la Wikipedia en castellà6.

No obstant, si el lector està esperant entrar en la part més tècnica de la planificació d’activitats i els seus corresponents exemples, em temo que es desil·lusionarà. Malgrat el seu títol, aquest text no serveix per a això. Realment, no inclou ni recomanacions ni bones pràctiques. Tampoc no ofereix experiències en detall que permetin plantejar una activitat de forma adequada. Per tant, és recomanable anar a la recopilació que el mateix equip d’investigació va publicar el 2015 sobre experiències educatives a universitats7. El títol del text que revisem genera unes expectatives que no es veuen satisfetes amb el contingut. Això no ha de servir d’excusa per descartar Wikipedia com a objecte d’estudi, experimentació i comunicació de la informació científica. Precisament les oportunitats que ofereix per a aquests camps han de ser objecte de bona atenció per a la comunitat acadèmica i investigadora8. Em permeto acabar citant textualment la reflexió que, sobre els investigadors, fan els autors mateixos:

Muy pocos de ellos son de hecho conscientes del papel dominante de Wikipedia como canal de comunicación pública de la ciencia en la actualidad y, por tanto, subestiman su potencial en la configuración y mejora de la cultura científica de la sociedad”. (p. 5).

http://oer.uoc.edu/wiki4HE/
2 Tramullas, Jesús (2016). “Competencias informacionales básicas y uso de Wikipedia en entornos educativos”. Gestión de la innovación en educación superior = Journal of innovation management in higher education, vol. 1, no. 1, p. 79-95. http://regies.inacap.cl/ojs/index.php/REGIES/article/view/16.
3 Konieczny, Piotr (2016). “Teaching with Wikipedia in a 21st-century classroom: perceptions of Wikipedia and its educational benefits”. Journal of the Association for Information Science and Technology, vol. 67, no. 7 (July), p. 1523–1534. http://doi.org/10.1002/asi.23616.
https://www.wikimedia.es/
https://www.wikimedia.cat/
https://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Proyectos_educativos
7 Lerga, Maura; Aibar, Eduard (2015). Guía de buenas prácticas para el uso docente de Wikipedia en la Universidad. [S. l.]: UOC. 41 p. http://hdl.handle.net/10609/41661.
8 Jemielniak, Dariusz; Aibar, Eduard (2016). “Bridging the gap between Wikipedia and academia”. Journal of the Association for Information Science and Technology, vol. 67, no. 7 (July), p.1773-1776. http://doi.org/10.1002/asi.23691

 

José Antonio Moreiro González
Universidad Carlos III de Madrid

Brettle, Alison; Maden, Michelle (2015). What evidence is there to support the employment of trained and professionally registered library, information and knowledge workers?: a systematic scoping review of the evidence. Manchester: University of Salford: CILIP. 87 p. Disponible a: https://www.cilip.org.uk/sites/default/files/documents/value_of_trained_.... [Consulta: 11/03/2017].

La desorientació que causa la canviant realitat en la qual actuen els professionals de la informació, principalment els bibliotecaris, fa necessària la indagació permanent en la seva capacitació per enfrontar-se a les tasques que els corresponen. A això ve a contribuir aquest informe d’un projecte d’investigació finançat per CILIP (The Chartered Institute of Library and Information Professionals) l’objectiu del qual mira d’identificar les certeses sobre les quals es fonamenta la selecció adequada dels professionals més ben qualificats, per tant, acreditats competencialment i certificats acadèmicament, per a les diferents feines del sector. Les evidències s’identifiquen, analitzen i classifiquen a partir d’una rigorosa revisió de la corresponent literatura publicada en anglès.

La metodologia és la pròpia d’un estudi que es proposa identificar, analitzar i organitzar el coneixement de les obres existents sobre un assumpte. Per la qual cosa es detallen els sectors d’activitat atesos, acordats prèviament amb CILIP.

El procés seguit s’exposa en cadascuna de les passes donades: s’identifiquen les bases de dades consultades i els recursos que s’hi troben, principalment articles científics, però també tesis doctorals i monografies. De la mateixa manera es declaren els termes i l’estratègia de cerca, juntament amb els criteris de tria de les obres trobades per la qual cosa es va decidir incloure-les o excloure-les en el mostrari final. Així mateix, s’explica el model de representació de les dades aplicat als 135 estudis seleccionats mitjançant vuit elements determinants de la seva identificació, classificació i contingut.

L’informe aborda l’estat de la qüestió de forma original. Fuig de la rutinària juxtaposició enumerativa d’una obra rere l’altra, freqüent en les recol·leccions bibliogràfiques. Ho evita fent primer una exposició sobre les troballes per a cadascuna de les classes de bibliotecaris a les quals atén: de biblioteques públiques; escolars; de Ciències de la Salut i d’universitat. Deixant la part descriptiva de les fonts utilitzades per als annexos. De forma que aconsegueix una exposició reflexiva en el discurs del cos del text, sense oblidar la constatació dels recursos adduïts que deixa per al final, com un bis afegit en un concert. Aconsegueix així aportar tota la informació necessària sense caure en l’avorriment d’una anàlisi repetitiva en el seu format. De manera que molts dels aspectes del procés seguit, com també dels resultats més descriptius de cadascuna de les obres estudiades, es detallen després en els apèndixs de l’annex.

De cadascuna de les quatre grans subdivisions establertes s’ofereix una visió de conjunt, de la qual es destaquen els estudis a tenir més en compte i les raons per fer-ho. Es completa a més amb una proposta de la contribució social i tècnica dels bibliotecaris corresponents a aquella subdivisió, per acabar fixant les àrees d’investigació a impulsar. Tots aquests apartats es componen mitjançant cites extractives amb els paràgrafs més notoris de les obres seleccionades.

Els resultats reflecteixen que les evidències cercades només es poden observar de forma particular dins del sector on treballen els bibliotecaris. I es comprova la premissa hipotètica de la complexitat dels diferents serveis o intervencions que realitzen aquests professionals. Ja que sembla que els bibliotecaris contribueixen més a resoldre les incidències que van sorgint en la seva activitat, en preferència a poder-se establir que cap d’elles els sigui directament atribuïble. Alhora que es precisen les llacunes temàtiques que ofereix el repertori, juntament amb les fortaleses i debilitats del mètode seguit.

La bibliografia assoleix gairebé les 150 referències. Pràcticament totes elles s’analitzen més detalladament després, en el tercer apèndix dels annexos.

Els annexos, desenvolupats a partir de la pàgina 32, són molt amplis. Ocupen més de la meitat de l’informe. La seva extensió està justificada per reproduir-s’hi l’anàlisi detallada de les obres contribuïdes. Es componen de quatre apèndixs:

  • El primer, sobre els recursos d’informació cercats a les bases de dades: LISA, WOS, Business Search Premier, MEDLINE, LISTA, Ethos, Cinahl i ERIC, i se n’indica els seus llocs web d’enllaç.
  • El segon, determina les estratègies de cerca seguides en la realització de les consultes en cadascuna de les bases de dades.
  • El tercer, el més ampli i substancial, presenta les taules d’evidència en les que classifica les obres estudiades d’acord amb la seva atenció als bibliotecaris que treballen en biblioteques públiques (15 entrades); bibliotecaris escolars (14 entrades); bibliotecaris de Ciències de la Salut (47 entrades) i bibliotecaris d’universitat (49 entrades). L’anàlisi de les entrades corresponents a cadascuna d’aquestes classes es mostra dins d’unes taules ordenades alfabèticament pel cognom de l’autor, juntament amb la data de publicació. Això facilita la identificació completa de cada treball a la bibliografia precedent. A més, l’anàlisi del contingut de cada registre respon a uns apartats explicitats: objectiu de l’estudi; indicació dels resultats; tipus d’estudi i principals aportacions.
  • Finalment, es presenta un esquema conceptual sobre la contribució professional dels bibliotecaris de Ciències de la Salut.

En definitiva, l’informe és una aportació valorativa de la preparació dels bibliotecaris, el diferent perfil d’actuació dels quals ha d’equilibrar les habilitats adquirides mitjançant una formació acadèmica contrastada amb una visió tècnica aplicada als diferents processos professionals, si es busca la competitivitat i el bon rendiment dels bibliotecaris, com també dels centres on treballen.

Sens dubte, l’informe és una aportació valuosa respecte de les fonts que reflecteixen l’actualització de les competències i habilitats en quatre sectors fonamentals d’activitat bibliotecària. Al mateix temps que s’ofereix com a guia per fonamentar les investigacions subsegüents i per encertar a l’hora d’abordar-les metodològicament. Donat que els bibliotecaris necessiten determinar els resultats que són rellevants per a cadascun dels seus grups d’interès i proporcionar les proves que demostren aquestes necessitats.

 

Alexandre López i Borrull
Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació. Director del Grau d'Informació i Documentació. Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

The state of open data: a selection of analyses and articles about open data, curated by Figshare (2016). London: Digital Science. 48 p. Disponible a: https://figshare.com/articles/The_State_of_Open_Data_Report/4036398. [Consulta: 03/03/2017].

L’octubre de 2016, Figshare, el conegut repositori de dades, juntament amb Digital Science, una empresa tecnològica, publicaven un dossier monogràfic sobre dades obertes, The state of open data. Com un dels actors principals en el sector de les plataformes multidisciplinàries per dipositar dades en obert, aquest dossier esdevé una bona forma de promoció de les dades obertes, per les reflexions i els punts de vista que hi apareixen però, sobretot, per la presentació de l’enquesta que hi podem trobar. Certament, Figshare no és un grup d’interès neutre, i com més dades en obert millor per a l’empresa, però això no treu el valor del contingut que ofereix en aquest dossier. Anem a veure, doncs, quines parts conté i algunes de les principals reflexions. Avancem també que un dels col·lectius que més es posen en valor és el dels bibliotecaris en particular i els professionals de la informació en general.

Com a pròleg, Nigel Shadbolt apunta amb encert la necessitat de moure’ns entre els incentius i els mandats en aquesta qüestió, cosa que ens porta reminiscències sobre el debat al voltant de l’accés obert a les publicacions científiques i una certa sensació de déjà vu. Per part dels promotors del dossier, Figshare i Digital Science, els seus CEO esmenten en un article plegats la paradoxa que fins i tot els defensors d’obrir i compartir les dades perceben que els qui decideixin no compartir les dades i tenir al seu abast les dels competidors tindran un avantatge (“you will be standing on the shoulders of more giants”, diuen). Així, la ciència continua basculant en un terme mig entre col·laboració i competició. A més a més, per veure els punts crítics per la compartició, valoren que encara ara la publicació en determinades revistes et pot aportar finançament i llocs de treball, mentre que encara ara no es pot esdevenir catedràtic per compartir dades. És interessant, i per això ho recalquem, el fet que tot i ser defensors d’obrir dades valorin les visions crítiques, perquè és així, posteriorment en el seu article, que poden desenvolupar les propostes que ells creuen que permetrien canviar els neguits i pors a compartir les dades. Així, parlen dels aspectes estructurals i culturals que cal tenir en compte per tal de poder canviar les infraestructures. Per exemple, l’evolució de les revistes des d’una visió estàtica, de foto fixa, d’un determinat moment de la recerca, a una visió de la ciència com una narrativa contínua on les dades i anàlisis són afegides creant un corpus de treball amb múltiples contribucions. Finalment, també esmenten tres dels punts crítics on els professionals de la informació tenen més possibilitats de poder aportar: les metadades, la cura de continguts i l’avaluació d’experts.

D’altra banda i en un altre article dins el dossier, Sabina Leonelli fa una reflexió interessant no sobre els motius per a compartir dades i els guanys, que els dóna per sabuts, sinó perquè en fa una lectura de quins són els motius de la promoció de la compartició de les dades, i perquè és rellevant en aquest moment? Així, afirma que hi ha quatre factors d’aquest fet que anirien més enllà de ser una conseqüència lògica de l’avenç tecnològic, atès que té implicacions que sobrepassen la ciència. Aquests factors es poden resumir de la següent forma:

  1. Les dades obertes ofereixen una plataforma comuna per a científics, institucions i finançadors per discutir les dificultats tècniques per a la compartició i reutilització de les dades.
  2. Les dades obertes apunten i generen el debat relatiu a la transparència, legitimitat i retorn de la inversió del finançament de la ciència.
  3. Les dades obertes també formen part dels reptes de la globalització de la ciència i la pèrdua de centralitat tradicional del poder d’Europa i els Estats Units.
  4. Les dades obertes exemplifiquen la inserció de la recerca científica en la lògica i el context del mercat. En definitiva, una visió interessant i més geopolítica sobre les dades obertes.

El gruix del dossier esdevé una enquesta duta a terme el juny del 2016 per Figshare, Digital Science i Springer Nature al voltant de les dades obertes. Més de 2.000 respostes permeten veure una bona aproximació d’usos i motius per compartir o no les dades de recerca. Com a bona mostra i exemple, les dades de la recerca, anonimitzades, es poden trobar en el següent enllaç.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Les principals conclusions que els autors de l’enquesta presenten són:

  • Per la majoria de respostes, les dades obertes ja són una realitat.
  • Els científics admeten incerteses i desconeixements; necessiten saber més.
  • En el futur, les dades seran més obertes.

Resulta molt interessant repassar les diverses dades i preguntes, sobretot des del punt de vista dels professionals de la informació que han de gestionar aquest àmbit, o bé oferir respostes a les múltiples preguntes que sorgeixen en el procés d’obrir les dades, atès que presenta les principals visions sobre obrir i compartir les dades.

La resta del dossier es completa amb petites peces d’opinió sobre open data en diferents àmbits i entorns geogràfics. Així, Till Bruckner presenta la campanya AllTrials, encarada a assolir que els assajos clínics, tan rellevants en els àmbits biomèdics, siguin el més oberts possible per la rapidesa en l’avenç científic i també per l’afirmació, imbatible, que les dades obertes en la recerca mèdica pot salvar vides. Un altre actor rellevant actualment, el Center for Open Science, promotor de la plataforma Open Science Framework, descriu les cinc passes per promoure i incrementar que més dades de recerca siguin obertes i reproduïbles: estar informat, planificar la gestió de dades, dur a terme bones pràctiques a l’hora de compilar i analitzar dades, compartir i arxivar dades i materials i, finalment, cercar els experts que et poden ajudar. Aquí, novament, el paper de les biblioteques esdevé clau.

Finalment, altres articles descriuen les polítiques de dades de recerca obertes als Estats Units on la majoria de les agències demanen ja plans i polítiques concretes; la situació de les dades obertes a Burkina Faso, on s’expliquen les iniciatives dutes a terme tot i ser un dels països més pobres del món; les polítiques de dades de recerca a Austràlia i el Japó i la necessitat de nous incentius. El dossier, abans de l’apèndix es clou amb una peça de reflexió des de les Humanitats i el context de la recollida de dades en aquest àmbit temàtic.

Com a conclusió, podem dir que es tracta d’un dossier molt sòlid i útil per a:

  • Científics en general amb requeriments i responsabilitats referents als plans de gestions de dades dels seus projectes, atès que hi trobaran base de coneixements, però també documents i actors implicats a qui poden prendre de referència.
  • Biblioteques universitàries i de centres de recerca que necessiten context i arguments per a dos principals aspectes: convèncer els científics de les necessitats de compartir dades i saber com opinen els investigadors al respecte.
  • Professionals de la informació implicats en revistes, repositoris i centres que necessiten dotar-se de polítiques de dades obertes.
  • Professionals de la informació relacionats amb àmbits d’open data en l’àmbit de l’administració pública i la transparència, atès que cal recordar que les dades de recerca són sovint finançats per recursos públics.

 

 

Ángel Borrego
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona

Wolff, Christine; Rod, Alisa B.; Schonfeld, Roger C. (2016). Ithaka S+R US Faculty survey 2015. New York: Ithaka S+R. Disponible a: https://doi.org/10.18665/sr.277685. [Consulta: 20/02/2017].

Wolff, Christine; Rod, Alisa B.; Schonfeld, Roger C. (2016). UK Survey of Academics 2015: Ithaka S+R | Jisc | RLUK. New York: Ithaka S+R. Disponible a: https://doi.org/10.18665/sr.282736. [Consulta: 20/02/2017].

Aquesta és ja la tercera ocasió en què ressenyem al Blok els resultats de l’informe triennal que la consultora Ithaka realitza sobre el comportament informatiu dels professors universitaris nord-americans. La que comentem ara és la sisena edició d’un estudi que, als Estats Units, va començar a realitzar-se l’any 2000 i que, recentment, ha començat a replicar-se al Regne Unit on ara arriba a la seva segona edició.

Una pregunta clàssica en aquest estudi demana al professorat que identifiqui el recurs que utilitza de manera habitual per iniciar una cerca de bibliografia acadèmica. En aquesta ocasió, els resultats venen a confirmar una tendència identificada l’any 2012: un descens en la preferència per bases de dades bibliogràfiques (Scopus, Web of Science, etc.) compensat per un augment en l’ús de motors de cerca (Google, per ser més clars), fins al punt que ambdós tipus de recursos queden igualats per primer cop en les preferències del professorat. Al mateix temps, s’observa un cert repunt en l’ús de catàlegs i pàgines web de biblioteques, potser com a conseqüència de la inversió realitzada en l’adquisició d’eines de descobriment.

Malgrat que els investigadors han incorporat plenament les revistes digitals al seu entorn de treball, continua sense albirar-se un trànsit similar des dels llibres en paper cap a les monografies digitals. Els humanistes, especialment, segueixen atorgant un paper preponderant a la monografia impresa en les seves activitats docents i d’investigació. Així, el percentatge d’investigadors que consideren que en els propers cinc anys l’ús dels llibres electrònics serà prevalent entre alumnat i professorat es manté estancat i només supera el 20 % entre els enquestats de Ciències de la Salut.

Pel que fa a les estratègies per a l’accés als documents, des de l’anterior edició de l’estudi s’ha incrementat la importància atorgada a fonts alternatives a la biblioteca de la institució mateixa, com ara els materials gratuïts disponibles a Internet, les subscripcions personals, les biblioteques d’altres institucions, etc.

Els incentius tradicionals continuen sent l’eix motor en la disseminació dels resultats d’investigació, de manera que el professorat segueix valorant especialment la publicació en formats tradicionals, com articles de revista i llibres, i presten poc interès a la participació en blogs i a la interacció a la xarxa. De fet, són majoria els investigadores que creuen que els formats tradicionals han de ser els millor valorats en els processos d’avaluació, mentre que el reconeixement atorgat a les participacions en blogs o en xarxes socials ha de ser inferior. No obstant, sí que hi ha percentatges significatius d’investigadors que creuen just atorgar un elevat grau de reconeixement a la creació de programes informàtics, la compilació de dades primàries i imatges, etc.

Precisament, un aspecte al qual s’ha prestat una major atenció en aquesta edició de l’informe és la gestió i preservació de dades d’investigació primàries. Al voltant del 90 % dels investigadors, independentment del seu àmbit d’especialització, guarda aquest tipus de dades en el seu propi ordenador. Són pocs els investigadors que utilitzen serveis d’emmagatzematge al núvol (els exemples mencionats a l’informe són Google Drive o Dropbox) i un percentatge residual els qui depenen de la biblioteca de la seva institució per a la conservació de les dades.

Com en edicions anteriors, el qüestionari es tanca amb algunes preguntes sobre el grau de dependència del professorat universitari respecte de la biblioteca. Els resultats no mostren diferències substancials respecte al que s’ha observat en onades anteriors: al voltant del 40 % dels investigadors segueixen considerant-se molt dependents de la biblioteca. No obstant, i també de manera similar al que ja s’havia vist en el passat, al voltant d’un 20 % dels enquestats opina que la biblioteca universitària perd valor a mesura que s’incrementa l’accés a continguts acadèmics disponibles a Internet i que, consegüentment, els recursos invertits en biblioteques universitàries s’haurien de redirigir a resoldre altres necessitats, una percepció especialment elevada entre el professorat de Ciències de la Salut.

Finalment, el professorat nord-americà creu que les competències de cerca d’informació dels seus estudiants s’han reduït i considera que les biblioteques haurien de posar especial accent en ajudar-los a incrementar aquestes habilitats.

Els resultats de la rèplica d’aquest estudi realitzada al Regne Unit en col·laboració amb JISC i RLIK confirmen alguns dels resultats observats als Estats Units, tals com la lentitud en la transició cap a les monografies digitals. Això no obstant, també s’observen diferències significatives com l’increment en el nombre d’investigadors que preserven les seves dades d’investigació en repositoris institucionals, una discrepància que podria obeir a l’efecte dels mandats d’agències de finançament que afecten els investigadors britànics.

Els resultats de l’estudi britànic també mostren un increment en l’ús de les xarxes socials per mantenir-se al dia en una disciplina en detriment de la consulta regular de nous números de revista o la recepció d’alertes de sumaris. En un altre ordre de coses, els docents britànics sí coincideixen amb els seus col·legues nord-americans en la importància de la biblioteca per a l’adquisició de competències informacionals entre l’alumnat.

 

Raquel Gómez Díaz
Universidad de Salamanca. Grupo E-Lectra

Humphreys, Alex; Spencer, Christina; Brown, Laura; Loy, Matthew; Snyder, Ronald (2016). Reimagining the digital monograph: design thinking to build new tools for researchers: a JSTOR labs report. 38 p. Nota al document: This is a working draft for comment. Disponible en: <https://labs.jstor.org/download/ReimaginingtheMonographWhitePaper-DRAFT+.... [Consulta: 16/02/2017].

Per bé que encara no han assolit l’èxit de les revistes electròniques, en els darrers 10 anys s’ha incrementat considerablement el nombre de llibres acadèmics en format digital. Un dels motius són les múltiples limitacions que tenen les plataformes en les quals s’insereixen les funcionalitats les quals disten del que realment esperen els usuaris, però també la manca d’una col·lecció atractiva i, fins i tot, la carència de la formació dels usuaris. Per això és interessant treballar en qualsevol via que suposi un increment en l’ús, entre les quals, la tecnològica és imprescindible.

Precisament aquesta via és la que porten a terme a JSTOR Lab que, partint de les necessitats dels usuaris, crea un prototip encaminat a una millor explotació dels llibres electrònics acadèmics en plataformes digitals. La finalitat última no és només l’increment del seu ús sinó poder realitzar les mateixes pràctiques en la consulta dels llibres en paper, un entorn al qual estem habituats, a les quals se sumarien les potencialitats de l’entorn digital, un terreny en molts casos inexplorat.

L’informe descriu la metodologia utilitzada per al desenvolupament del prototip programat en diverses fases ben diferenciades. En la primera, es va crear un grup de treball format per aquells qui usen directament els llibres acadèmics, per la qual cosa es van escollir professors i alumnes de postgrau. En la segona, es va dur a terme un taller on, a més dels usuaris directes (alumnes i professors), es van integrar bibliotecaris i experts en tecnologia. L’objectiu era trobar llocs comuns entre el que es necessita i seria útil per contrastar-lo amb les possibilitats tecnològiques. Tot plegat tenint en compte que el producte final que es buscava havia de ser assumible en termes econòmics i fàcilment adaptable al major nombre de continguts. Cal tenir en compte també que, actualment, la major part dels continguts estan en PDF o EPUB cosa que comporta una sèrie de limitacions tecnològiques, i que molts fitxers tenen DRM. Entre les qüestions que demanen els usuaris hi ha la valoració dels textos; que estiguin ben construïts i que l’arquitectura de la informació permeti la valoració dels continguts. D’altra banda, els usuaris requereixen que es pugui navegar de diferents maneres, extreure informació específica, com també reutilitzar la informació i l’ús de cites. A més a més, aquests lectors estan molt acostumats a prendre notes, i fins i tot demanen poder moure’s del que està en paper al digital implementant sistemes ràpids com escanejats.

La interoperabilitat entre diferents dispositius, la estandardització de les accions entre les diferents plataformes (a cada plataforma se subratlla o es fan les notes de diferent manera) o el treball col·laboratiu són demandes que també van estar presents.

El producte final, Topicgrahp, permet associar les pàgines del llibre a una sèrie de temes predefinits i veure, mitjançant histogrames, la seva incidència dins de l’obra. L’eina és intuïtiva i sens dubte amb la realimentació donada pels usuaris podrà millorar. A més, com que està en codi obert es podrà implementar en diferents plataformes (o almenys és el que s’espera) perquè, de moment, la col·lecció de llibres que inclou és molt petita i no hi són presents totes les àrees.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

(http://labs.jstor.org/topicgraph/monograph/0d68af06bd5d5c45c66d5ad30c90a1f3)

És cert que encara estem en una fase molt primerenca, però sens dubte el desenvolupament de noves eines passa per atendre les demandes dels usuaris, i donar respostes tecnològiques que permetin una millora en l’aprofitament dels continguts digitals, que és el que explora aquesta eina. El que no té sentit és que els llibres digitals, i més els acadèmics, siguin simplement un canvi de suport i les plataformes on són no permetin més que veure el llibre a través d’una pantalla.

 

Andreu Sulé
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona

International Council on Archives. Experts Group on Archival Description (2016). Records in contexts: a conceptual model for archival description (2016). [Paris]: ICA. 108 p. Disponible a: http://www.ica.org/sites/default/files/RiC-CM-0.1.pdf . [Consulta: 13/02/2017].

El món de la representació i l’organització d’informació porta uns anys en plena ebullició. La constant evolució cap a uns serveis i productes d’informació cada cop més integrats i interrelacionats, desenvolupats en i per a un entorn web cada cop més semàntic, ha empès molts col·lectius a replantejar-se el seu model de descripció. A més, la consolidació d’XML com a format de comunicació d’informació a través de la xarxa ha facilitat l’acceptació i ús de models semàntics de representació com, per exemple, l’RDF.

En aquest context, moltes han estat les comunitats que s’han replantejat les seves pràctiques descriptives. Les biblioteques han recuperat un model creat prematurament a final del segle XX, els FRBR, com a base per revisar les seves normes catalogràfiques (RDA); els museus han desenvolupat un nou model conceptual (CIDOC-CRM) amb l’objectiu d’esdevenir la “cola” semàntica de tot el patrimoni cultural dispers en museus, biblioteques i arxius.

Després d’algunes experiències d’abast nacional (com per exemple el Modelo Conceptual de Descripción Archivística del CNEDA, Espanya), sembla que li ha arribat el torn a la comunitat arxivística. Després de quatre anys de treball, l’Expert Group on Archival Description (EGAD) de l’Internacional Council on Archives (ICA) ha posat a debat públic Records in Contexts: a conceptual model for archival description (RiC-CM), primera de les dues parts de què constarà la norma Records in Contexts (RiC). Amb RiC, l’ICA pretén superar, mitjançant la reconciliació i la integració, les limitacions a les que s’enfronten els quatre estàndards ja existents (ISAD(G), ISAAR(CPF), ISDF i ISDIAH) fruit, precisament, de la manca d’un model de descripció arxivístic comú, coherent i consistent. Posteriorment, està previst treure a la llum la segona part de la norma, Records in Contexts – Ontology (RiC-O), que permetrà disposar de descripcions arxivístiques en forma de dades obertes enllaçades (Linked Open Data, LOD).

El model conceptual de descripció arxivística proposat a RiC-CM es fonamenta, en part, en una valoració crítica dels principis arxivístics tradicionals de respecte del fons i de respecte a l’ordre original (RiC-CM, p. 4-6). En aquest sentit, a més de constatar que es tracta de dos principis de caràcter retrospectiu de difícil aplicació a la gestió documental (creació i ús dels documents), la proposta posa també de relleu les seves limitacions per reflectir la complexitat contextual dels documents. Una complexitat resultat d’uns fons arxivístics que no existeixen aïlladament, sinó en capes interconnectades de contextos passats, presents i futurs, i d’uns documents l’ordre original dels quals és dinàmic donat que és dinàmic l’ordre en què són acumulats al llarg del seu cicle vital.

És precisament per això que RiC-CM proposa millorar la descripció dels documents arxivístics enriquint-los amb informació addicional relativa als contextos cultural, social i material que els envolten (RiC-CM, p. 6). Amb aquest objectiu s'identifiquen i es defineixen catorze entitats (Record, Record Component, Record Set, Agent, Occupation, Position, Function, Function (Abstract), Activity, Mandate, Documentary Form, Date, Place i Concept/Thing), com també les seves propietats. Finalment, RiC-CM defineix fins a 792 possibles relacions entre entitats (per exemple, “Record is owned by Agent”) el que dóna una idea clara de la importància que té per a la proposta la complexitat contextual.

Un altre aspecte destacat de RiC-CM és la seva aposta per superar les limitacions del clàssic model jeràrquic d’organització d’un fons de la ISAD(G), a favor d’un model més complex, en forma de xarxa, que pretén donar resposta, addicionalment, a les necessitats específiques de la gestió documental (record management) tot incorporant elements contextuals relacionats amb la producció, la gestió, la conservació dels documents.

El temps dirà si aquest nou model conceptual té recorregut i és acceptat i emprat per la comunitat arxivística (en un sentit ampli del terme). Ningú no li pot negar la seva voluntat d’adaptació a un futur (de fet, ja present) digital, integrador, semàntic. Un futur-present on els usuaris esperen trobar la informació sense haver-se de preocupar en quina fase del cicle de vida es troba, sense distingir entre materials analògics i digitals, amb eines de cerca i recuperació conjuntes integrades en el web. Tot plegat respon a una realitat on la divisió organitzativa entre el món dels arxius i el de la gestió documental es dilueixi; una realitat que requereix un nou període de col·laboració i cooperació orientat a l’alienació de les pràctiques descriptives de totes dues comunitats.

 

 

 

Natalia Arroyo
Especialista en mitjans socials i tecnologia mòbil per a biblioteques i centres d’informació
Responsable de la Mediateca de la Universidad Isabel I

Work, Samantha; Haustein, Stefanie; Bowman, Timothy D.; Larivière, Vincent (2015). Social media in scholarly communication: a review of the literature and empirical analysis of Twitter use by SSHRC Doctoral Award recipients. [Montreal]: Canada Research Chair on the Transformations of Scholarly Communication. University of Montreal. 87 p. Disponible a: http://crctcs.openum.ca/files/sites/60/2015/12/SSHRC_SocialMediainSchola.... [Consulta: 29/01/2017].

La conversa s’ha traslladat als mitjans socials, també en l’àmbit de la comunicació científica. En els darrers anys, s’ha anat analitzant de quina manera els investigadors utilitzen els mitjans socials i com difonen els resultats d’investigació i s’han introduït les mètriques alternatives, que més aviat semblen complementàries. Un estudi del Canada Research Chair on the Transformations of Scholarly Communication, de la Universitat de Montreal, comissionat pel Social Sciences and Humanities Research Council (SSHRC), aporta un ampli estat de la qüestió sobre el tema que resulta molt útil per conèixer els diferents punts de vista abordats a la bibliografia. A més, aquest treball inclou una anàlisi de l’ús de Twitter per part dels receptors dels premis doctorals del SSHRC.

Tenint en compte el citat estudi, una de les primeres qüestions que preocupen és per a què utilitzar els mitjans socials en investigació. La resposta té quatre angles: per estar connectats, debatre idees i comunicar-se amb altres col·legues, difondre els resultats d’investigació i com a via per descobrir el treball d’altres col·legues. Els investigadors no només utilitzen amb aquestes finalitats les xarxes socials acadèmiques, com ara ResearchGate o Academia.edu, sinó també les més generalistes, com Twitter, Facebook, Wikipedia o els blogs. Aquestes darreres són idònies per arribar a una audiència aliena a tot allò acadèmic, mentre que les primeres actuen com a carta de presentació i constitueixen una forma d’establir contacte amb d’altres col·legues. A l’estudi també es mencionen els gestors de referències, com Mendeley o Zotero, com a font de dades per conèixer l’ús de la investigació.

No obstant això, l’ús de mitjans socials en investigació s’enfronta amb algunes barreres que aquest estudi detalla. En primer lloc, no tots els investigadors són als mitjans socials, i els qui sí que hi són a vegades adopten un rol passiu, cosa habitual en els mitjans més especialitzats, com Academia.edu, ResearchGate o LinkedIn. Aquesta passivitat es tradueix en accions invisibles que no es poden mesurar.

D’altra banda, el paper segueix sent la principal forma de comunicació científica i els incentius cap a la publicació en mitjans socials són pràcticament inexistents.  En aquest sentit, l’estudi insta les agències de finançament a reconèixer noves formes de comunicació, com ara els posts en blogs, els review reports o compartir datasets i codis de software, i fomentar el seu ús de forma activa. Un exemple d’això és la US National Foundation, que ha donat un pas reconeixent els «productes» d’investigació en lloc de les publicacions. També el Wellcome Trust ha explorat les oportunitats de las mètriques de xarxes socials, que podrien ser, per als joves investigadors amb menys cites, una manera alternativa de valorar el seu impacte.

En aquest sentit, algunes de les mesures que podrien prendre els organismes de finançament són les següents: crear guies de bones pràctiques que serveixin d’orientació als investigadors, difondre la investigació que produeixen en els seus propis perfils en mitjans socials, com a  part de la seva estratègia de comunicació, ajudar els investigadors a connectar amb d’altres o instruint els investigadors sobre les altmètriques. A tall d’exemple, l’estudi recorda que l’enllaç que s’ha d’incloure en cada tuit o publicació és el corresponent al DOI, per assegurar-se que sigui comptabilitzat. Això resulta especialment problemàtic en Ciències Socials i Humanitats, on un terç dels articles indexats a la Web of Science no tenen DOI.

Els treballs publicats fins ara reflecteixen l’absència de correlació entre les dades procedents de mitjans socials i les cites, de manera que les altmètriques s’han de considerar com un complement, no un predictor o una manera de reemplaçar-los, com s’explica en aquest treball. D’altra banda, les publicacions sobre el tema reflecteixen biaixos i limitacions de les mètriques derivades de l’activitat en mitjans socials, per la qual cosa és necessari seguir investigant sobre si aquestes dades poden ser utilitzades per part dels organismes de finançament.

Després de llegir aquest estudi he tingut la impressió que, en algunes ocasions, s’estan projectant expectatives massa altes al respecte en els mitjans socials. Si alguna cosa han demostrat fins ara és que són un mitjà de comunicació i que, com a tal, importa molt com s’expliquen les coses, però també el públic al qual es vol arribar. En la meva opinió, en l’entorn de la comunicació científica s’obre, per tant, un espai complementari en el qual regeixen les regles de l’inbound marketing o màrqueting d’atracció, on s’intenta atraure l’usuari als continguts propis. En aquest esquema, el paper segueix sent el punt cap a on traslladar els lectors i l’objectiu clar és que el major nombre de persones conegui els resultats d’investigació. Si perdem de vista aquesta perspectiva correm el risc que tot es quedi en una bombolla.

 

Ignasi Bonet
Arquitecte i documentalista
Unitat d'Arquitectura Bibliotecària
Gerència de Serveis de Biblioteques

Svobodová, Mahulena (ed.) (2016). New library buildings in Europe: documentation 2016. Praga: Vysoká škola chemicko-technologická v Praze. 162 p. Disponible a: http://liber-lag.techlib.cz/media/liber-lag_2016.pdf. [Consulta: 14/01/2017].

L’edifici de biblioteca, com també l’espai disponible per a col·leccions i per a serveis als usuaris, són percebuts sovint com una limitació però són alhora un recurs que pot representar una oportunitat estratègica per assolir l’èxit en la missió de la biblioteca. L’espai disponible és un recurs escàs que cal optimitzar. En relació amb això, sovint cal prendre decisions estratègiques, i per prendre aquestes decisions és essencial disposar d’informació fiable; dades de referència que permeten avaluar la situació actual i les possibles alternatives.

Quina és la millor opció per a allotjar la col·lecció en el mínim espai? Millor deixar la col·lecció accessible a la sala o optar pels magatzems visitables? És possible utilitzar prestatgeria compacta a la sala, accessible als usuaris? Quant pot costar la instal·lació d’un magatzem cooperatiu extern? Quin tipus de servei innovador es pot oferir en l’espai que alliberem en una reforma, o que guanyem en una ampliació? Com són els learning spaces? Quin cost per metre quadrat pot tenir un nou edifici? Quant de temps pot durar el procés de projecte i construcció?

Per ajudar a donar resposta a preguntes com aquestes el LIBER Architecture Group del LIBER, Association of European Research Libraries, ha publicat aquest document que recull dades sobre 15 projectes realitzats recentment en edificis de biblioteques a Europa, ja siguin edificis d'obra nova, reformes, rehabilitacions o ampliacions i que recull, bàsicament, casos de biblioteques universitàries, encara que també inclou biblioteques nacionals, públiques o regionals.

Context

Aquest informe és la darrera concreció d'un treball continu de recopilació de dades sobre edificis de biblioteques que va començar el 1996, amb motiu dels seminaris bianuals que celebra el LIBER Architecture Group, i que ha generat ja 12 publicacions de reculls de casos. Des de l'any 2010 els PDF estan disponibles en accés obert a http://web.zhbluzern.ch/liber-lag/lagepub.htm.

Tant o més interessant que aquestes publicacions és la base de dades que des de 2012 recull aquesta informació, accessible a http://liber-lag.techlib.cz/. En aquesta base de dades, s'hi recullen 61 casos que es poden consultar per anys, per països o per ordre alfabètic. El que em sembla més rellevant és la cerca amb filtres, que permet seleccionar de forma ràpida i sistemàtica aquells casos que més ens poden interessar. Permet filtrar per tots els paràmetres numèrics: superfícies (construïda/útil), nombre d'usuaris, costos, capacitat documental, equipament informàtic o audiovisual, o activitats especials, entre d'altres.

L'objectiu d'aquestes publicacions i de la base de dades és que els professionals hi puguin trobar projectes similars als seus, noves idees, com també establir contactes professionals que permetin compartir el coneixement i l'aprenentatge de les experiències dels altres.

Descripció de l'informe

Aquest darrer informe, amb la documentació del seminari de 2016, en base a un qüestionari recull de forma objectiva i sistemàtica informació detallada de 12 biblioteques universitàries, 2 de públiques i 1 magatzem cooperatiu extern (off-site). N’hi ha 5 d’Alemanya, 4 del Regne Unit, 2 de Suïssa i 1 de França, Suècia, Bèlgica i Irlanda.

Hi ha quatre grans biblioteques, que superen els 16.000 m2 construïts (la més gran té 30.000 m2), i dues de petites, amb superfícies inferiors als 1.000 m2. La majoria de casos tenen una superfície mitjana, entre 5.000 m2 i 7.000 m2, amb col·leccions que oscil·len entre els 100.000 i 200.000 documents, aproximadament.

Pel que fa a la informació general de la biblioteca, s’hi especifiquen les dades de contacte, les dades d’usuaris, les dades sobre l’edifici original (si és el cas) i la seva capacitat documental. Es donen les dades del nou edifici: equip d’arquitectes, descripció dels objectius del projecte i característiques principals. Es donen moltes dades d’informació tècnica: superfícies, capacitat documental, equipament audiovisual i informàtic, sales per a usos especials (formació, conferències, lleure…), magatzems, tipus de prestatgeries (accessibles/d’accés restringit, prestatgeries compactes…) i altres característiques tècniques (instal·lacions, xarxes de telecomunicacions…). Finalment, es donen informacions sobre el calendari del procés d’edificació, els costos i les publicacions i premis.

Cada fitxa incorpora fotografies i plànols dels edificis, que també ajuden a fer-se una idea del tipus d‘espais i de l’oferta de servei (aquesta informació no està disponible a la base de dades), com també a retenir-ne les característiques arquitectòniques.

Tot i que l’informe s’estructura en camps definits, molts d’ells parametritzats, també inclou camps lliures, on els professionals expliquen les idees i les intencions generals del projecte, i l’arquitectura de forma telegràfica. En cada projecte hi ha les dades de la persona de contacte, per a consultes i ampliació de la informació.

Valoració

Tenir dades sobre costos d’inversió en l’edifici, en relació a la superfície i a la col·lecció documental em sembla essencial per poder prendre les decisions estratègiques que comentava a l’inici. Sovint ens trobem que l’augment de les col·leccions hipoteca l’espai disponible, aquest recurs escàs, i impedeix oferir nous serveis als usuaris. Davant d’aquest dilema entre espai per a col·leccions o espai per a usuaris el document ens ofereix diverses possibles vies de solució, que cal entrellegir a partir de l’anàlisi de les dades.

L’opció més immediata sol ser ampliar l’edifici existent o traslladar-se a un nou edifici amb major superfície, mantenint bona part de la col·lecció a la sala, accessible als usuaris. Aquesta opció és molt costosa: requereix una forta inversió (d’uns 80 € per document, de mitjana!), i després uns elevats costos de manteniment. És la solució que adopten la majoria de biblioteques universitàries analitzades, que mantenen més del 90 % de la col·lecció de lliure accés (fet que redueix, d’altra banda, els costos de gestió de personal).

Portar a terme una reforma, sense ampliar la superfície, permet redefinir els espais i el concepte de biblioteca amb uns costos que poden ser menors, però més incerts, més difícils de predir, (que poden variar molt d’un cas a un altre).

Molts dels projectes analitzats a l’informe incorporen un canvi de concepte en els espais de biblioteca per oferir nous serveis als usuaris: les biblioteques universitàries esdevenen espais d’aprenentatge (learning centers) amb espais per a treball en grup, espais per a la docència, la recerca i activitats socials. També en molts d’ells s’incrementen els seients de lectura i els punts de treball per a usuaris.

Alliberar aquest espai per als usuaris sense augmentar la superfície total implica sovint comprimir l’espai per a la col·lecció, i aquesta és l’estratègia que han seguit les tres grans biblioteques de l’informe: les dues biblioteques públiques centrals urbanes de Liverpool i d’Umeå, i la biblioteca de la Universitat de Friburg. En els dos primers casos, menys del 45 % de la col·lecció és a la sala, accessible als usuaris, fet que permet comprimir la resta de la col·lecció als magatzems, en accés restringit (amb una densitat de documents/m2 molt més alta). A la biblioteca universitària de Friburg només el 5 % de la col·lecció és a la sala! Són 230.000 volums sobre un total de 4.430.000. Aquesta estratègia sembla justificada quan tenim grans col·leccions.

Una estratègia paral·lela per alliberar espai per als usuaris és recórrer a l’ús de prestatgeries compactes. Les biblioteques centrals urbanes de Liverpool i Umeå allotgen fins a un 50 % de les seves vastes col·leccions en prestatgeria compacta. En canvi, curiosament, les biblioteques universitàries que hi recorren la utilitzen només per a fraccions menors al 8 % de la col·lecció. Destaca, però, l’Oxford Brookes University Headington Library, on s’utilitzen les prestatgeries compactes també a les sales de lliure accés d’usuaris.

Finalment, hi ha l’estratègia d’externalitzar l’allotjament de part de la col·lecció a un magatzem cooperatiu extern, com en el cas del Magatzem Cooperatiu de Büron, a Suïssa. Dóna servei a cinc biblioteques universitàries i cantonals, de manera que les biblioteques poden alliberar espai als seus edificis centrals emmagatzemant documents de molt baix ús fora de l'edifici central, cosa que els permet de guanyar espai per a altres usos, especialment aquells amb orientació als usuaris. El magatzem està situat entre 30 i 80 quilòmetres de totes les biblioteques i connectat per un servei de missatgeria diari. Un espai únic de 18 metres d'alçada, amb equipament logístic automatitzat permet optimitzar al màxim l'espai (és un edifici molt compacte), alhora que permet minimitzar els costos de manteniment i l'impacte ambiental.

Conclusió

Com veiem, el recull de dades d’aquest informe permet, a través del seu filtrat i interpretació, extreure conclusions pel que fa a possibles estratègies per optimitzar aquest recurs escàs que tenen les biblioteques, que és l’espai, per tal que esdevingui estratègic en la presa de decisions.

 

José-Antonio Gómez-Hernández
Universidad de Murcia. Facultad de Comunicación y Documentación

The library of the future: meeting the public’s needs (2015). Nottingham: Axiell. Disponible a: http://www.axiell.co.uk/library-of-the-future-report-download-for-free/. [Consulta: 02/01/2017].

Axiell és una empresa que dóna serveis a les biblioteques públiques del Regne Unit, i que va enquestar més de 2.000 persones majors de 16 anys d’aquest país per saber en quina mesura estaven evolucionant aquestes institucions per respondre les necessitats de la seva comunitat. L’objectiu era, d’una banda, identificar com i per què s’estava utilitzant la biblioteca pública i, de l’altra, explorar com es podria augmentar el seu aprofitament d’acord amb les noves expectatives dels usuaris.

L’informe resultant té a penes 13 pàgines amb abundants esquemes visuals, i es recolza en d’altres documents rellevants com The independent library report for England (Sieghart, 2014). Triem algunes observacions i recomanacions:  

  • Respecte de l’ús de la biblioteca local, s’identifica una tendència al descens, i per bé que el percentatge d’inscrits és elevat (el 56 %), el nombre d’usuaris i la freqüència de les visites va disminuint amb l’edat: tots els grups d’edat enquestats declaraven haver acudit a la biblioteca més quan eren menors de setze anys que en el present.
     
  • Els enquestats afirmen anar a la biblioteca principalment per al préstec de llibres i altres materials, com també per investigar o estudiar, a vegades amb altres col·legues, i en un 20 % s’hi va per utilitzar el wifi. Hi ha un desig creixent de més serveis relacionats amb el digital en sentit ampli: formació en competències digitals, accés a e-books, informació web d’interès local, etcètera.
     
  • S’aprecia que l’exclusió digital és una oportunitat perquè les biblioteques ampliïn la seva funció ensenyant aquesta competència més del que ja ho fan fins ara: hi ha encara dotze milions de britànics que no són capaços de realitzar tasques bàsiques en línia. D’aquests, el 80 % són majors de 55 anys, i un 36 % estaria desitjós d’aprendre a través de la seva biblioteca pública, perquè creu que la capacitació digital incrementa l’autonomia personal, contribueix a estar connectats amb la família, i en general redueix l’aïllament.
     
  • El 86 % d’enquestats valora molt positivament el paper dels bibliotecaris en les funcions d’informació, orientació i recomanacions als usuaris. I al mateix temps, es posa l’accent en què el seu compromís amb l’evolució dels serveis ha de ser el màxim, donat que són coneixedors profunds de la seva comunitat i dels serveis que necessiten els seus membres. Han de ser professionals amb coneixements tecnològics i de màrqueting, que els permetin mantenir una diversitat de vies de connexió amb els usuaris.
     
  • Davant de la qüestió problemàtica de la diversitat del personal que treballa actualment a les biblioteques per la incorporació de voluntaris, Axiell advoca per la simplificació dels sistemes de gestió, de manera que puguin ràpidament realitzar les tasques bibliotecàries tots els qui hi vagin a col·laborar. Igualment, defensa la contractació de plataformes digitals que incrementin els continguts oferts sense un gran augment de despesa i que permetin que el personal tingui més temps per donar atenció directa als usuaris en lloc d’haver de fer tasques tècniques.
     
  • Respecte de les perspectives de futur, l’informe d’Axiell considera que,
     
    • malgrat el descens en l’ús, les biblioteques tenen l’oportunitat de ser principals centres de trobada de les seves localitats, i han de diversificar els serveis que ofereixen per atraure ciutadans de totes les edats i nivells. Són molt ben valorades per la majoria de les persones enquestades, ja que el 89 % creu que són molt importants per a la comunitat, i manifesta que hi  assistiria més si acollís clubs socials, cafeteria, serveis postals, trobades amb autors, projeccions cinematogràfiques, clubs de lectura, conferències d’experts o sales per a videojocs…
       
    • construir la biblioteca del futur implicar generar experiències  a l’usuari, amb qui s’ha de connectar i comprometre’s en tot moment i lloc; caldria  entendre al màxim i personalitzar el servei, per la qual cosa caldria aprofitar millor les dades que la tecnologia ens ofereix.
       
    • les recomanacions finals d’Axiell són: que es potenciï l’ús de les aplicacions mòbils, que fem que les tecnologies i els sistemes de gestió treballin per a nosaltres, i que es vegi la biblioteca com una empresa i els seus usuaris com a clients.

Creiem que aquest informe és un més dels molts que s’estan fent sobre el futur de les biblioteques a tot el món. Ja la Prospectiva 2020 realitzada a Espanya (Gallo León, 2013) incideix en recomanacions com ara la funció d’àgora, la inclusió digital, la personalització dels serveis i el context de les tecnologies mòbils. Igualment ho fa l’estudi El valor de les biblioteques públiques en la societat de la Diputació de Barcelona (Togores, 2014), el de FESABID (Gómez Yáñez, 2014) i el del Comitè de Cultura del Parlament Europeu Public libraries: their new role (Lison, Reip, Huysmans, Mount, 2016). El més recent, i de gran solidesa metodològica, és El valor de las bibliotecas (Hernández Sánchez, 2016), basat en 5.200 enquestes respostes per població navarresa major de 13 anys. S’hi acredita l’alta consideració, la percepció dels beneficis socials i no només econòmics de les biblioteques, i els desitjos dels ciutadans (usuaris o no) del seu manteniment com un recurs cultural i educatiu que garanteix la igualtat d’oportunitats en l’accés a la informació i el coneixement.

Es comprèn la necessitat de promoure estudis de prospectiva que generin recomanacions: han proliferat en els darrers anys perquè, al problema de la incertesa pels canvis al món de la informació, s’han afegit les polítiques neoliberals imposades durant la crisi econòmica, i que han dut a l’amenaça o la realitat del tancament de moltes biblioteques públiques. De fet, al Regne Unit a final de 2016 queden 3.850 de les 4.622 que hi havia el 2004, mentre que a Espanya també s’han perdut 234 entre 2010 i 2014 (Gómez-Hernández, 2016).

Mentrestant, les biblioteques han reaccionat incrementant els seus serveis educatius, informatius i culturals malgrat les reduccions pressupostàries, i van sent reconegudes com a institucions que fan bé a la comunitat i que mereix la pena conservar. Però aquesta tasca s’ha de traduir ja en una millora del finançament, o no es podrà sostenir un nivell de servei adequat a les necessitats socials.

Sembla que l’informe d’Axiell advoca pel pragmatisme quan assumeix amb naturalitat la incorporació de voluntariat a la gestió bàsica de la biblioteca o quan recomana la contractació col·lectiva de plataformes de continguts digitals per a l’estalvi de costos i de temps del personal. No obstant, creiem que aquestes mesures no són suficients: el voluntariat no reemplaça la professionalitat sinó que en tot cas la complementa; i per bé que les col·leccions d’e-book són imprescindibles, no substitueixen les polítiques particulars de desenvolupament de col·leccions per al context local.

Una proposta que ens ha agradat molt conèixer a través d’aquest informe és que al Regne Unit s’està treballant amb els col·legis per tal que des dels tres anys els nens comencin a anar a la biblioteca pública, amb l’objectiu que als vuit tots tinguin carnet i sigui un punt de trobada amb la lectura. Adoptar aquesta mesura a Espanya seria molt bo, perquè afavoriria la millora de l’hàbit lector, el rescat de les biblioteques escolars, l’alfabetització de les noves generacions i asseguraria la incorporació dels usuaris a la biblioteca pública. La finalitat és rellevant: preparar millors ciutadans, més competents i capaços d’aprendre i decidir en el context digital.

Una societat intel·ligent donarà suport i aprofitarà la biblioteca d’avui per tal que la del futur segueixi reforçant i donant oportunitats a totes les persones. L’informe d’Axiell intenta contribuir a què guanyin aquest suport social fent-les d’acord amb les demandes ciutadanes.

Referències

Gallo León, José Pablo (coord.) (2013). Prospectiva 2020: las diez áreas que más van a cambiar en nuestras bibliotecas en los próximos años. Madrid: Consejo de Cooperación Bibliotecaria.

Gómez-Hernández, José A. (2016). "Las bibliotecas". En: Millán, José Antonio (coord.). La lectura en España: informe 2017. Madrid: Federación de Gremios de Editores.

Gómez Yáñez, José Antonio (2014). Estudio Fesabid: el valor económico y social de los servicios de información: bibliotecas. Madrid: FESABID.

Hernández Sánchez, Hilario (coord.) (2016). El valor de las bibliotecas: estudio de impacto socioeconómico de las bibliotecas en la Comunidad Foral de Navarra. [Pamplona]: [Gobierno de Navarra. Dirección General de Cultura-Institución Príncipe de Viana].

Lison, Barbara; Reip, Natascha; Huysmans, Frank; Mount, Dan (2016). Research for CULT Committee: public libraries: their new role. [Luxembourg]: [Policy Department for Structural and Cohesion Policies].

Sieghart, William (2014). Independent library report for England. London: Department for Culture Media and Sport.

Togores, Rosa (2014). El valor de les biblioteques públiques en la societat: el cas de la Xarxa de Biblioteques Municipals. Barcelona: la Diputació.

 

Judit Terma
Directora tècnica de planificació, projectes i avaluació
Biblioteques de Barcelona

Light, Ben; Houghton, Kirralie; Burgess, Jean [et al.] (2016). The impact of libraries as creative spaces. [Brisbane]:  Queensland University of Technology . Digital Media Research Centre. Disponible a: http://www.plconnect.slq.qld.gov.au/__data/assets/pdf_file/0003/339717/S.... [Consulta: 29/12/2016].

Les biblioteques han estat responsables de garantir l’accés a la informació i al coneixement, de promoure la lectura i la cultura, de promoure i facilitar la formació al llarg de la vida. Des de mitjan dècada dels 90 les biblioteques s’estan reorientant. Aquesta reorientació ha estat propiciada, en part, pel fàcil accés a continguts digitals (Internet ho ha canviat tot), però també pels canvis de la societat mateixa: ciutadans cada vegada més participatius que han deixat de ser consumidors d’informació per ser generadors de continguts; aprenentatge al llarg de la vida basat en l’experiència i en la pràctica; societat que vol ser col·laborativa i involucrar-se en la vida de la comunitat, etc. Les biblioteques estan deixant de ser espais d’emmagatzematge i préstec de materials per esdevenir espais de participació, d’interacció amb els usuaris, tendint a ser espais flexibles amb una oferta creixent d’activitats creatives.

Partint d’aquesta realitat, el 2015 l’State Library of Queensland (a partir d’ara SQL) va encarregar als investigadors del Digital Media Research Centre de la Queensland University of Technology (a partir d’ara QUT) un estudi que explorés l'impacte en la comunitat de les biblioteques com a espais de creació, que proporcionés a les biblioteques eines per mesurar i demostrar aquest impacte i, finalment, que les ajudés a avançar en la planificació d’activitats creatives.

L’SQL té una llarga tradició en el camp de la planificació estratègica i ha publicat documents que han estat de referència per a les biblioteques catalanes en diferents moments. Per citar-ne alguns de paradigmàtics: les Guidelines and standards for Queensland public libraries (1997)1 que el 1999 el grup de treball de biblioteca pública del Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de Catalunya va fer traduir per utilitzar-lo en el marc del treball d’actualització dels estàndards per a biblioteques públiques; VISION 2017 for Queensland public libraries,2 una declaració de visió estratègica desenvolupada per al període 2013-2017; o documents ja més recents, com és el cas de The library dividend: a study of the socio-economic value of Queensland public libraries (2011).3 L’objectiu d’aquest últim era provar la contribució econòmica de les biblioteques en benefici de les comunitats i proveir les biblioteques públiques de Queensland d’arguments per justificar-se i assegurar-se el finançament. L'estudi també va servir de referència per als treballs sobre el valor social i econòmic de les biblioteques que, darrerament, s’han impulsat des de la Gerència de Serveis de Biblioteques de la Diputació de Barcelona.4

En el cas de The impact of libraries as creative spaces, la metodologia utilitzada pel grup d’investigació respon a tècniques d’avaluació qualitativa. Inclou una àmplia revisió del context (biblioteques com a espais de creació); una revisió de la literatura especialitzada sobre avaluació de l'activitat creativa a les biblioteques i a altres tipologies d’equipaments, i els resultats del treball de camp amb entrevistes a professionals, observació directa i visites a una selecció de biblioteques de Queensland. Per acabar, incorpora un paquet de recursos que il·lustren els resultats de la investigació.  

Estructura del document

  1. Introducció amb la definició dels objectius, dels conceptes clau (creativitat, lloc i espai), descripció metodològica i de l’estructura del document.
  2. Revisió del context, versió resumida. Una de les conclusions és que malgrat que quan es parla d’espais de creació a les biblioteques es tendeix a pensar en makerspaces com el paradigma de l’experiència creativa a les biblioteques, hi ha un univers d’activitats i espais de creació que estan proporcionant les biblioteques.
  3. Conclusions de l’anàlisi del context: es remarca la importància de no avaluar les biblioteques només com a espais on es realitzen activitats creatives: lloc i espais són conceptes diferents (cal avaluar-les per la diversitat d’activitats creatives que faciliten que es realitzin i també per les que hi participen). Es defineixen els vuit criteris amb els corresponents indicadors d’impacte que han de servir per avaluar les biblioteques com a espais de creació: accés als recursos, incubadores d’idees, compromís cívic, desenvolupament de la comunitat, participació cultural, salut i benestar, suport a l’educació i productivitat econòmica.
  4. Resum de les dades obtingudes en el treball de camp fet a les biblioteques de Queensland (agost-setembre 2015) i els quatre estudis de cas analitzats. Aquest apartat demostra com es pot utilitzar.
  5. Conclusions i recomanacions: identificar i generar activitats creatives; identificar els objectius i els resultats d’aquestes activitats; alinear-les amb necessitats de la comunitat; fer seguiment de les tendències i fer una planificació estratègica; entre d’altres.
  6. Bibliografia i apèndix.

Pels qui s’animin a utilitzar-ho poden començar amb la guia de l’usuari que de forma molt esquemàtica i pràctica explica el propòsit de l’estudi, defineix què és una activitat creativa, i com –a partir de vuit criteris– es pot fer avaluació d’impacte. La guia inclou també la definició d’indicadors i alguns exemples reals analitzats.  

Les nostres biblioteques públiques tenen una llarga tradició en la recollida i anàlisi estadística. S’ha treballat sobretot en l’avaluació quantitativa. Tot just en els darrers anys s’han començat a dur a terme alguns projectes interessants dedicats a l’anàlisi de l’impacte econòmic i social de les biblioteques sobre les comunitats i els individus.5 

El valor del document en el nostre context és que ens introdueix arguments i eines metodològiques per fer una avaluació d’impacte sobre les biblioteques com a espais de creació, un aspecte gens treballat en els estudis d’impacte realitzats fins al moment.  

1 Library Board of Queensland (1997). Guidelines and standards for Queensland public libraries. Brisbane, Qld.: Library Board of Qld and the Chief Public Librarians' Assoc. (Qld).
2http://plconnect.slq.qld.gov.au/manage/21st-century-public-libraries/vis...
3http://www.plconnect.slq.qld.gov.au/__data/assets/pdf_file/0009/225864/t...
4 Per exemple: Togores Martínez, Rosa (2015). El valor de les biblioteques públiques en la societat : el cas de la Xarxa de Biblioteques Municipals. Barcelona: Gabinet de Premsa i Comunicació de la Diputació de Barcelona.
5 El citat anteriorment: El valor de les biblioteques públiques en la societat: el cas de la Xarxa de Biblioteques Municipals (2015).
Ballarin Rubio, Albert; Burguillos, Ferran; Camps Mir, Núria (2015). El valor econòmic de les biblioteques municipals de Sabadell: anàlisi del retorn a la inversió (ROI) del servei de biblioteca pública.
Gómez Yáñez, José Antonio (coord.). (2014). El valor económico y social de los servicios de información: bibliotecas. Estudio FESABID. http://www.fesabid.org/federacion/noticia/el-estudio-realizado-por-fesab.... Ressenya al Blok de BiD.

 

 

Bernat Ruiz Domènech
Observador actiu de la indústria editorial, autor del blog Verba volant, scripta manent

Huysmans, Frank; Vráblová, Timotea (eds.) (2016). Promoting reading in the digital environment: report of the working group of EU state’s experts on promoting reading in the digital environment under the open method of coordination. Luxembourg: Publications Office of the European Union. 88 p. Disponible a: http://www.mecd.gob.es/cultura-mecd/dms/mecd/cultura-mecd/areas-cultura/.... [Consulta: 12/12/2016].

Context de l’informe

Aquest informe estudia diferents mesures que s’estan duent a terme a Europa amb l’objectiu de fomentar la lectura en un entorn digital. Identifica oportunitats i reptes, repassa el marc legislatiu de la Unió i el de diferents països i en recull les iniciatives més reeixides.

En l’informe hi han participat 23 països de la UE, més Noruega. S’ha dut a terme en el marc de l’Agenda Europea per la Cultura definida el 2007 pel Consell de Ministres de la UE, inclou el Pla de Treball en matèria de Cultura (2015-2018), on opera el grup d’experts que ha realitzat l’informe.

Per part espanyola han participat: Mónica Fernández, vicedegana de la Facultat d’Educació de la Universitat Internacional de Catalunya; Ignacio Lahoz, cap de Conservació de la Filmoteca de València; i Teresa Reyna, del Ministerio de Educación, Cultura y Deportes.

El Pla de Treball en matèria de Cultura estableix quatre prioritats fonamentals:

  • La cultura ha de ser accessible i inclusiva.
  • S’ha de tenir cura del patrimoni cultural.
  • Treballar en els sectors culturals i creatius.
  • Promoure la diversitat cultural, la cultura a les relacions exteriors de la UE i la mobilitat.

El present document forma part de la primera de les prioritats. El foment de la lectura en un context europeu integrat i accessible ha de tenir en compte la tecnologia com a eina perquè la cultura sigui font de riquesa compartida per tota la Unió. Com diu la mateixa introducció de l’informe:

“The Work Plan gave a few clues, in addition to the mandate itself – indicating that the group’s work should focus on promoting reading ‘as a tool to spread knowledge, enhance creativity, support access to culture and cultural diversity and develop awareness of a European identity, taking into account the various conditions applied to e-books and physical books’”.

Descripció de l’informe

L’informe es divideix en quatre capítols més uns annexos:

Introducció, en el qual es determina el perquè de l’informe i les activitats realitzades pel grup d’experts que l’ha redactat.

Context de les polítiques, on es destaquen tres aspectes bàsics: el contingut digital, els canals de promoció de la lectura i el grau d’alfabetització tecnològica necessària per a accedir-hi. Es fa esment a diferents actors del sector del llibre i dels continguts: autors, editors, distribuïdors, llibreters, biblioteques, escoles i universitats, administracions públiques, etc. Es posen exemples culturals, socials i educatius:

  • Les polítiques de caire cultural s’il·lustren amb Europeana, la Biblioteca Digital Europea, que té com a objectiu la digitalització i difusió de l’herència cultural europea.
  • Les polítiques socials estan representades amb la Koninklijke Bibliotheek  (Biblioteca Reial) d’Holanda i el seu programa de lectura per a persones amb disminució de la percepció (invidents en diferents graus, persones amb dificultats cognitives, dislèctics, etc.). S’enfoca a oferir els continguts en tots els formats per tal que tothom hi pugui accedir.
  • La política educativa destacada és la Plataforma Prosveta. Prosveta és l’editorial educativa més gran de Bulgària. Des de 2011 desenvolupa un programa de digitalització dels llibres de text i continguts educatius amb el Ministeri d’Educació. Prosveta se centra en l’estudi de com afecta la digitalització en la manera d’estudiar dels alumnes, identificant riscos, oportunitats i maneres de solucionar els problemes que es van presentant.

Finalment, aquest apartat també tracta la funció social i psicosocial de la lectura profunda i les especificitats de la lectura digital i el seu entorn. S’esmenten tres iniciatives:

  • IBBY (International Board on Books for Young People), biblioteca digital per a joves lectors que involucra 77 països d’arreu del món.
  • La biblioteca Hip-Hip, un projecte búlgar de biblioteca oberta dedicada a tot tipus de publicacions autoeditades.
  • TwLetteratura, projecte italià basat en la interacció a Twitter que ‘reescriu’ diferents obres literàries a cop de 140 caràcters.

Marc regulador

Parla de qüestions com l’IVA aplicat als llibres, les conseqüències del preu fix, els preus dels llibres digitals i les subvencions. S’observa la interoperabilitat dels aparells de lectura i els llibres digitals. En un context fragmentat com l’europeu aquest aspecte és essencial si es vol avançar cap a un mercat digital integrat.

Es destaquen tres projectes:

  • Biblioteca Digital Italiana, en col·laboració amb les autoritats d’Eslovènia i Croàcia, és accessible per les minories italoparlants dels dos països.
  • ELLU, projecte del Ministeri de Cultura d’Estònia que ofereix una biblioteca digital als estonians de la diàspora en la seva llengua.
  • Actualització de les lleis europees de drets d’autor, accessibilitat dels productes culturals i obres òrfenes.

Mereixen un esment algunes pràctiques de préstec digital a biblioteques com les de Txèquia, França, Espanya –amb eBiblio–, Eslovènia i Finlàndia, que descriuen els diferents estats de la qüestió, alguns més reeixits que d’altres, arreu d’Europa.

Conclusions i recomanacions

L’informe conclou amb unes recomanacions (algunes d’elles d’aplicació a més d’un col·lectiu):

- Recomanacions als governs dels estats membres:

  • Implantar el Tractat de Marràqueix de mesures que facilitin l’accés dels continguts a persones amb dificultats específiques.
  • Millorar i augmentar les dades estadístiques.
  • Promoure les investigacions en les diferències entre la lectura impresa i la digital.
  • Promoure la lectura impresa i digital, així com la motivació a la lectura.

- Recomanacions a la Unió Europea

  • Implantar el Tractat de Marràqueix de mesures que facilitin l’accés dels continguts a persones amb dificultats específiques.
  • Promoure la interoperabilitat de dispositius i continguts digitals de cara a l’Horitzó 2020.
  • Estimular els serveis transfronterers.
  • Millorar i augmentar les dades estadístiques.
  • Promoure les investigacions en les diferències entre la lectura impresa i la digital.
  • Revisar la legislació europea de l’IVA aplicat als llibres digitals igualant la seva fiscalitat a la dels llibres de paper.

- Recomanacions a la resta d’actors del llibre

  • Continuar treballant en l’establiment d’estàndards seguint les directrius de la IDPF / European Digital Reading Lab, amb especial atenció al format EPUB 3.1.
  • Promoure les activitats de lectura, digitals i en paper.
  • Desenvolupar plataformes col·laboratives amb altres agents del sector i d’altres països.

L’informe ofereix una visió general de l’estat actual del foment de la lectura en l’entorn digital europeu. És un bon punt de partida per ampliar el coneixement dels diferents temes. La imatge que ens ofereix és la d’una Unió Europea plena d’iniciatives interessants però, amb algunes excepcions –Europeana, part de la legislació comunitària– encara lluny de l’eficiència de mercats com el dels Estats Units, molt més integrat no tan sols per l’idioma sinó per la manca de barreres internes i una legislació més àgil.

Que la xarxa de préstec de llibres digitals eBiblio, amb tots els seus problemes i manca d’usabilitat, aparegui com un dels exemples destacables diu més aviat poc de la maduresa dels projectes. La majoria estan en fases inicials, tenen uns objectius molt modestos o no està massa clara la seva utilitat. En aquest sentit, el cas d’Europeana és paradigmàtic: una forta inversió, un esforç constant durant anys i un ús més aviat discret.

Algunes de les propostes que fa l’informe ja s’estan aplicant en aquests moments, com l’equiparació de l’IVA dels llibres digitals al dels llibres de paper.

 

Anna Rovira Jarque
CRAI, Universitat de Barcelona
Membre de la Subcomissió per a la implementació de les RDA a Catalunya

Morris, Susan R., Wiggins, Beacher. “Implementing RDA at the Library of Congress”. JLIS.it. Vol. 7, n. 1 (January 2016). Disponible a: http://dx.doi.org/10.4403/jlis.it-11824. [Consulta: 07/12/2016]

L’article que ens ocupa descriu de manera extensa l’esforç que ha suposat, principalment als Estats Units, la implementació de les noves normes (o recomanacions) de catalogació, les RDA (Recursos, Descripció, Accés)1 sota el lideratge de la Library of Congress (LC) en les seves funcions de biblioteca nacional i en l’acompliment d’un dels seus principals objectius: proporcionar instruments de lideratge i servei a la comunitat de la informació en el si de la biblioteca.

El text s’organitza en set apartats: desenvolupament de les RDA; test per part de les biblioteques americanes de les recomanacions; decisions sobre la seva implementació als EUA; preparació per a la implementació; actuacions al voltant de Program for Cooperative Cataloging (PCC); programa i materials de formació; i postimplementació a la LC.

El treball descriu el procés d’implementació als EUA i, al mateix temps, destaca els beneficis que ha comportat la col·laboració entre les diferents institucions implicades. Cal destacar, en primer lloc, una major cooperació entre la comunitat bibliotecària nord-americana i la producció de plataformes de formació en línia que han permès als catalogadors l’aprenentatge de l’aplicació de les noves recomanacions en temps real i segons les seves necessitats. En el futur, l’adopció de les RDA permetrà una major flexibilitat en la presa de decisions catalogràfiques, la possibilitat de compartir més i millor les dades bibliogràfiques i, en l’àmbit del catàleg, una major claredat en la identificació de les obres relacionades entre si.

L’any 2004 va començar el període de màxima activitat al voltant de la redacció de les RDA amb la creació del Joint Steering Committee for Development of RDA (JSC). La iniciativa va ser liderada per la LC amb la col·laboració de l’American Library Association, la British Library, el Canadian Committee on Cataloging, el Chartered Institute of Library Information Professionals britànic i la National Library of Australia, sota la direcció de la Dra. Barbara Tillett i el Sr. Beacher Wiggins. Aquesta etapa culminà el 2009, coincidint amb la unificació de dos serveis de la LC i la creació del nou Acquisitions and Bibliographic Access (ABA) Directorate.

La Dra. Barbara Tillett inicià llavors la tasca de difusió de la feina realitzada pel comitè i els diferents grups de treball, incidint en els objectius i els continguts de les noves recomanacions. A ella, li va correspondre també la tasca pedagògica d’explicar els models conceptuals en els que es basen les RDA (FRBR, FRAD, FRSAD) i els nous principis de catalogació revisats el 2009.2

Entre 2011 i 2013 es van incorporar a les tasques de difusió i lideratge altres membres de la LC i es van iniciar les proves d’aplicació de les recomanacions amb catalogacions reals per tal d’efectuar un primer test d’avaluació tant de la descripció com de la cerca. Els resultats van quedar recollits en l’informe final del Comitè de Coordinació.3 En aquest informe es demanaven una sèrie de millores prèvies a la implementació prevista pel 2013. Entre aquestes millores destacava la necessitat de redactar les recomanacions en un anglès clar, evitar els termes ambigus, definir un procés en línia per a les diferents actualitzacions, desenvolupar registres creats en RDA en altres sistemes de metadades diferents al MARC, assegurar i facilitar la implicació de la comunitat bibliotecària en el procés i definir de manera creïble el procés cap a la substitució del MARC com a format de gestió de les dades en els catàlegs bibliogràfics. Abans de la implementació definitiva de les RDA, el març de 2013, encara hi hauria un període d’ajustament i de discussió que acabaria amb la publicació de l’RDA Toolkit.4

Paral·lelament, s’inicià la formació de catalogadors de biblioteques d’arreu del món que havien acceptat el canvi i la redacció de concrecions per l’aplicació de les RDA, principalment per als membre del BIBCO, CONSER, NACO i SACO5 implicats en el PCC, un consorci internacional de més de 900 institucions.

Les tasques de revisió, adaptació i traducció a diferents llengües de l’RDA Toolkit, que actualment ja és consultable en francès, alemany, finès, xinès, italià i, properament, en català,6 no s’aturen. I ja s’anuncia una revisió més global de l’estructura actual del Toolkit durant l’any 2017. Aquesta constant revisió, juntament amb la literatura que prolifera al voltant de la seva aplicació, afecta la dinàmica del procés, provocant un cert neguit als catalogadors, però el procés segueix en marxa ja que els objectius que l’han iniciat continuen vigents.

L’últim paràgraf de l’article fa esment de la tasca que la LC està duent a terme actualment de cara a la implementació d’un nou marc bibliogràfic amb la creació d’un format de gestió i intercanvi de dades bibliogràfiques basat en la tecnologia de dades enllaçades (LOD). Sense aquest compromís, el procés d’implementació de les RDA, que no acaba en l’ús de les recomanacions com a norma catalogràfica, no podria finalitzar.

L’informe ens serveix d’excusa per preguntar-nos què estem fent en el nostre entorn respecte aquesta nova realitat. A petita escala, i amb l’excepció de la redacció de les RDA, s’està seguint el mateix procés iniciat per la LC. La creació per part de la Comissió Assessora de Catalogació d’una subcomissió (STRDA) responsable de la coordinació de la implementació de les RDA a Catalunya és la confirmació de l’inici del procés. Els objectius, tasques, calendaris, materials de formació, etc. de la subcomissió es poden consultar a l’apartat del web de la BNC: Cap a RDA.7

Per tant, estem en la part inicial de la primera part del procés que acabarà amb la implementació definitiva de les RDA com a norma de catalogació bibliogràfica, però haurem d’anar pensant en la segona part del procés que s’iniciarà amb l’adquisició de sistemes de gestió, les eines d’informació i creació dels catàlegs bibliogràfics, que ens han de permetre treballar amb la tecnologia de les LOD, participar de la web semàntica i aplicar el model FRBR en la recuperació de la informació. Només així podrem apreciar els beneficis de l’aplicació de les normes RDA. S’obre doncs la incertesa de si els programaris adquirits en aquest futur immediat són i seran capaços d’assumir aquest repte.

Finalment, cal remarcar l’esforç del treball en equip que s’està duent a terme i crec que gràcies a la voluntat dels bibliotecaris i les ganes que el procés d’implementació total de les RDA culmini de manera satisfactòria posant les dades dels catàlegs a disposició de les xarxes, l’esforç haurà valgut la pena a pesar de tot.

1http://www.bnc.cat/Cap-a-RDA/RDA-Traduccio-catalana
2Declaració de principis internacionals de catalogació. Barcelona: Biblioteca de Catalunya, 2009. ; Requisits funcionals dels registres bibliogràfics: informe final. Barcelona : Biblioteca de Catalunya : Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, 2009 ; Requisits funcionals de les dades d’autoritats: un model conceptual. Barcelona : Biblioteca de Catalunya : Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, 2010
3www.loc.gov/catdir/RDAtest/rdatestrecords.htm
4www.rdatoolkit.org
5http://www.loc.gov/aba/pcc/
6RDA traducció catalana
7http://www.bnc.cat/Cap-a-RDA

 

 

Pedro Rueda Ramírez
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona

Terra cognita: graduate students in the archives: a retrospective on the CLIR Mellon Fellowships for dissertation research in original sources (2016). Washington: Council on Library and Information Resources. VI, p. Disponible a: https://www.clir.org/pubs/reports/pub170/pub170. [Consulta: 27/11/2016]

Terra cognita és un informe valuós que analitza les opinions i les expectatives d’estudiants de doctorat i investigadors que utilitzen fonts primàries en centres patrimonials i biblioteques de tot el món. El programa del Council on Library and Information Resources ha ofert 210 beques de l’Andrew W. Mellon Foundation a investigacions doctorals. Els informes finals dels becaris entre 2003 i 2015 han estat el nucli de l’avaluació d’aquest informe. La lectura permet detectar alguns èxits del programa en la formació adquirida, la realització de treballs inèdits, el reforç de les comunitats acadèmiques implicades i les estratègies de debat al voltant de les metodologies en l’ús de fonts originals.

El text ofereix una oportunitat per conèixer les experiències i els problemes d’investigació que un grup de científics socials i d’humanitats han trobat al visitar arxius, museus i biblioteques patrimonials. El model en el qual es basa la primera part de l’informe és una anàlisi dels informes finals d’alumnes becats per desenvolupar les seves tesis doctorals i la finalitat és millorar l’experiència d’investigació. En poques ocasions podem llegir les opinions, la valoració i la utilitat de l’ús que fan dels centres. En aquest terreny radica el seu gran valor a l’oferir una panoràmica de les pràctiques quotidianes dels usuaris i la seva interacció amb les col·leccions i els equips dels centres. Els informes dels doctorands han estat analitzats per Lori M. Janhke i Amanda Watson, mostrant clarobscurs. Els problemes se centren en l’absència d’eines de descripció, especialment en línia, donat que aquests investigadors necessiten preparar el treball prèviament. De fet, les seves activitats en els centres s’acosten més al procés de recollida de dades de manera intensiva, i menys al treball tradicional de cerca en terminis de temps llargs en el centre mateix i consultant sèries documentals de manera extensiva. El motiu d’aquest canvi l’exposen els investigadors amb claredat: disposen de pressupostos reduïts i necessiten concentrar el temps de consulta en pocs dies o setmanes, la qual cosa comporta un treball intensiu en les principals fonts disponibles. Els centres millor valorats són, precisament, els que ofereixen una combinació de bons instruments de descripció i un equip proactiu amb capacitat de resposta i amb procediments amb poca burocràcia. Les restriccions d’accés i les autoritzacions lentes poden ser un obstacle letal per a un projecte d’investigació, ja que es necessiten alts rendiments en períodes curts de temps i amb materials rellevants.

Un altre aspecte clau que els centres haurien de valorar és que el treball a l’arxiu o a la biblioteca ha canviat. Aquests investigadors joves, en ple procés doctoral, utilitzen de manera intensiva les noves tecnologies i fan un ús continu de les càmeres fotogràfiques i els dispositius mòbils. Els centres que faciliten l’ús per a la investigació d’aquests aparells són molt ben valorats. La majoria dels qui utilitzen mitjans digitals ressalten el paper creixent de la gestió de les seves col·leccions d’imatges i el tractament de les dades recollides en les hores en les qual no són a l’arxiu. En certa manera, reuneixen els documents de manera massiva, els organitzen i posteriorment els llegeixen, transcriuen i incorporen a bases de dades, utilitzen programes per buscar o visualitzar-los, i els incorporen als capítols de les seves tesis.

Aquest treball intel·lectual de construcció científica en contextos digitals ocupa un altre apartat de Terra cognita de gran valor. Els investigadors s’enquadren en una comunitat interdisciplinària formada per la resta de becaris del programa, independentment dels temes de treball. Aquest sistema ofereix una cobertura essencial. Els investigadors no estan sols i comparteixen metodologies i mètodes comparats que enriqueixen l’intercanvi interdisciplinari. El programa inclou debats dels becaris, presencials o virtuals, presentacions i trobades formals i informals. Aquestes darreres també s’amplien als tutors que són un altre pilar del sistema, tal com posa de manifest R. A. Kashanipour al proposar un model per a les beques en humanitats en el qual participen doctorands i acadèmics que tenen punts de connexió i interessos comuns. El debat al voltant dels problemes interdisciplinaris, l’intercanvi d’idees en contextos culturals diferents i les carreres acadèmiques constitueixen pols d’interès per als investigadors. La promoció de línies innovadores amb impacte internacional és una de les missions d’aquestes beques que procuren ampliar horitzons d’investigació en un context d’educació superior competitiu.

Els darrers assaigs de l’informe se centren en el paper d’aquestes investigacions a l’era digital i la importància de la materialitat de les peces, aspectes que són analitzats per especialistes que han estat tutors dels alumnes i bons coneixedors de la situació de les humanitats a les universitats. William G. Thomas III, Michael Suarez i Charles Henry revisen el paper de l’arxiu en les pràctiques acadèmiques amb suggeriments valuosos del comportament de les recents investigacions i els canvis en les pràctiques acadèmiques. Aquests autors situen la consulta de fonts primàries a l’eix de l’elaboració de coneixement i innovació en l’àmbit de les humanitats i les ciències socials. L’altre pivot d’aquests projectes són les interaccions amb els equips dels centres patrimonials, i el tercer eix els debats acadèmics. El món digital ofereix noves oportunitats, genera certes ansietats i dóna lloc a conductes inesperades a l’oferir mitjans de visualització i establir relacions que no eren detectades prèviament. El nou entorn també planteja dificultats per seguir estudiant aspectes de la materialitat dels documents, que un historiador com Suarez, interessat en els estudis del llibre, considera essencials per a determinades anàlisis.

En resum, les necessitats de la investigació han evolucionat a una demanda d’accés a instruments de descripció d’accés en línia d’acord amb polítiques de transparència, la demanda de facilitats per a reproduir mitjançant dispositius mòbils les fonts i la necessitat de millorar la relació amb els curadors i el debat amb col·legues i tutors. L’ecosistema explica els avenços d’aquestes beques, amb els seus pros i els seus contres, a l’integrar els becaris en un context de cooperació i redefinir les metodologies a través del debat. L’avaluació dels informes dels becaris resulta, d’aquesta manera, rellevant per avaluar els resultats del programa, més enllà dels productes científics obtinguts en forma de tesis o d’articles.

 

Margarita Taladriz-Mas

Rosa, Kathy (ed.) (2015). The state of America’s libraries 2015 : a report from the American Library Association. Chicago: American Library Association. 28 p. Disponible a:  http://www.ala.org/news/state-americas-libraries-report-2015 [Consulta: 21/11/2016]

Aquest informe de l’American Libray Association (ALA), publicat l’abril de 2015 i que recull dades i activitats de l’entorn bibliotecari nord-americà relatius a 2014, per bé que inclou referències prèvies relacionades, ha estat coordinat i editat per l’Office for Research and Statistics de l’ALA.

El seu objectiu és el de recopilar l’activitat de les biblioteques públiques, escolars i acadèmiques nord-americanes, de manera una mica informal i bastant didàctica, i posa l’accent en els nous serveis que aquestes biblioteques presten, atenent les noves necessitats que demanen els usuaris i també inclou les principals qüestions i tendències que els bibliotecaris creuen que afecten els seus usuaris, per acabar amb una panoràmica general de les polítiques en l’àmbit nacional, que incideixen en biblioteques i usuaris.

L’informe s’inicia amb un resum executiu molt aclaridor, d’un parell de pàgines, que obre el camí per entendre l’informe en el seu conjunt.

La primera troballa de l’informe és que les “biblioteques proporcionen a tot tipus d’usuaris, de diferents edats i procedències possibilitats il·limitades de participar en una societat enriquida per la tecnologia i els recursos audiovisuals”. Les biblioteques ja no són només espais per a llibres sinó que en les seves diferents modalitats, públiques, escolars o acadèmiques són anchor centers, institucions suport per tal que els diferents tipus d’usuaris puguin desenvolupar les seves activitats: col·leccions impreses i digitals, instrucció en l’ús dels recursos i suport a la investigació en les acadèmiques; habilitats comprensives, maneig d’informació digital i formació per a la ciutadania en les escolars i equilibri en les disparitats econòmiques, educatives i sanitàries en les públiques.

En les acadèmiques, els usuaris valoren, sobretot:

  • L’eficàcia dels serveis bibliotecaris davant d’altres serveis universitaris
  • L’impacte dels bibliotecaris en el suport a l’aprenentatge, contribuint a fomentar les seves habilitats i desenvolupament personal
  • Els inevitables canvis pressupostaris per atendre noves necessitats: adaptació d’espais, digitalització de col·leccions, reubicació d’empleats…
  • La capacitat per enfrontar-se a nous reptes com ara la gestió de big data, que els permet compartir les dades, analitzar-les i reutilitzar-les

En les escolars els usuaris valoren:

  • L’esforç per proporcionar-los les habilitats necessàries per a la seva alfabetització en aquest segle XXI
  • La seva funció clarament docent
  • El foment de la lectura comprensiva i del seu pensament crític
  • La inclusió de la tecnologia entre les seves habilitats

En les públiques valoren:

  • El paper que exerceixen els bibliotecaris com a agents del canvi
  • L’espai neutral i lliure que les biblioteques ofereixen als seus usuaris com a lloc de trobada
  • La formació en l’ús de la tecnologia com a eina d’inclusió social i ciutadana en la seva relació amb l’Administració. Un 98 % de les biblioteques públiques ofereixen formació en l’ús de la tecnologia

A l’apartat dedicat a qüestions i tendències des del punt de vista dels bibliotecaris, es plantegen diferents fronts:

  • Serveis per a nens i adolescents: alfabetització primerenca, diversitat en la literatura infantil, alfabetització digital, serveis per a adolescents en biblioteques públiques i escolars, incorporació de nous perfils professionals: actors, treballadors socials, etc.
  • Igualtat d’accés a la informació: alfabetització d’adults per millorar les seves relacions amb l’Administració, la biblioteca com a lloc acollidor per a tothom qui creua la porta, bibliotecaris de diferents nacionalitats i perfils, que facin sentir l’usuari que està més a prop de les seves necessitats i expectatives
  • Llibertat intel·lectual: aquesta és una qüestió bastant sorprenent des del meu punt de vista, donat que es refereix a la informació que maneja l’American Library Association´s Office for International Freedom, a partir dels casos que atenen anualment respecte de la tendència creixent a exercir censura sobre els llibres que han de ser o no ser a les biblioteques públiques i escolars. Es presenten gràfics sobre qui són els censors (pares en un 35 % dels casos i bibliotecaris i organitzacions religioses en un 1 %) i es presenten les raons per les quals s’exerceix aquesta censura: punts de vista polítics o religiosos, sexualitat explícita, drogues, violència, alcohol…
  • Estàndards d’acreditació de professionals: nous perfils, nous curricula

Respecte de les polítiques en l’àmbit nacional es constata que els temes relatius a privacitat personal, finançament de biblioteques, desenvolupament professional i legislació relativa a drets d’autor són del màxim interès per a la comunitat bibliotecària.

Existeix un conjunt de normatives i accions a la legislació nacional, que serveix de suport a les diferents accions que les biblioteques duen a terme:

  • L’Elementary and Secondary Education Act (ESEA) reactualitzada el 2015, atén tot allò relatiu a la necessitat que les biblioteques escolars existeixin i siguin ateses per bibliotecaris professionals acreditats
  • La USA FREEDOM Act estableix un equilibri entre la seguretat nacional i la protecció de la privacitat personal, cosa imprescindible per als usuaris de les biblioteques
  • Cromnibus, transferència de despesa per import de 180,9 M de $ per finançar programes bibliotecaris i, d’aquests, 8,8 M de $ per finançar una plataforma digital nacional per a serveis de biblioteques i museus
  • Workforce Innovation and Opportunity Act (WIOA), permet a les biblioteques accedir a fons federals per finançar les tasques de formació i cerca de feina
  • El programa E-Rate permet a les biblioteques i a les escoles accedir a ajuts per obtenir serveis avançats de telecomunicacions
  • La llei Network neutrality estableix, entre d’altres temes, que els proveïdors de serveis han de concedir un tracte igualitari a tot els WWW i serveis
  • En el 40th annual National Library Legislative Day, congressistes i senadors es van reunir amb bibliotecaris per recollir les seves peticions en defensa/suport de les biblioteques
  • L’ALA va llençar, el 2013, la iniciativa Policy Revolution! amb la finalitat de reposicionar la comunitat bibliotecària en la seva tasca de donar suport a la seva política pública nacional i desenvolupar una agenda pública d’accions a prendre

L’informe inclou una extensa i actualitzada bibliografia, sempre referida als Estats Units d'Amèrica i ordenada per cadascun dels capítols de l’informe.

Mereixen especial comentari els més de 50 enllaços, tots actius, a estadístiques, informes, estudis, legislació, etc., que permeten un aprofundiment molt potent i actualitzat en cadascun dels temes abordats.

Al meu entendre, és un document molt interessant per la seva forma d’enfocar la informació que aporta. És un document que s’allunya bastant dels informes més tradicionals als quals estem acostumats, de caràcter més quantitatiu que qualitatiu, farcits de dades i xifres de dubtosa interpretació. Em semblen interessants els tres enfocaments al voltant dels quals s’agrupa la informació:

  • Valoració merament qualitativa de les biblioteques públiques, escolars i acadèmiques, per part dels usuaris
  • Tendències i qüestions que aporten els professionals de les biblioteques
  • Polítiques locals i nacionals en relació amb el món bibliotecari

S’emmarca, així, perfectament l’activitat d’aquestes institucions àncora/suport i la seva percepció per part dels usuaris.

L’ALA actualitza anualment aquest tipus d’informes i tots ells són accessibles a la seva pàgina web, a l‘apartat de l’Office for Research and Statistics.

Aquesta forma de presentar a la societat l’activitat de les biblioteques està bastant en línia amb la forma en què s’exposen darrerament aquest tipus d’informes en d’altres països (Austràlia o d’Europa).  

Especialment interessant és aquest índex, elaborat per l’ALIA (Australian Library and Information Association) de totes les seves publicacions. Més sintonia amb l’informe de l’ALA, quant a la manera de presentació. Són informes independents sobre temes concrets: posicionament de les biblioteques, suport de les biblioteques a la indústria editorial, gestió, finançament, línies de futur de les biblioteques i la professió, etc. Abarca els diferents tipus de biblioteques.

També paga la pena fer una ullada a l’informe titulat Independent Library Report for England, dut a terme per una entitat independent a petició del Department for Culture, Media & Sport i el Department for Communities and Local Government i que es va presentar al Govern anglès, elaborat per un panel d’experts el desembre de 2014 i coordinat per William Sieghart.

Aquest informe aborda l’estat de la qüestió en temes tals com: línies d’acció, xarxes digitals, personal, equips de treball, préstec electrònic, desenvolupament professional, paper del govern local, iniciatives governamentals, etc., per al conjunt de les biblioteques públiques.

A Espanya també es comencen a difondre aquest tipus d’estudis de caràcter més qualitatiu, on s’analitzen opinions d’usuaris i de no usuaris, per tal de disposar d’informació més propera a la seva percepció del servei, que la que ens poden proporcionar dades estadístiques. Un exemple és l’Estudio de impacto socioeconómico de las bibliotecas en la Comunidad Foral de Navarra : el valor de las bibliotecas : informe de resultados 2016, elaborat per la Diputación Foral de Navarra, amb el patrocini del Consejo de Cooperación Bibliotecaria i coordinat per la Fundación Germán Sánchez Ruipérez. La seva presentació és molt amigable per a l’usuari, clara i precisa. Recull informació relativa al conjunt del Sistema Bibliotecario de la Comunidad Foral, i utilitza una metodologia que permet, entre d’altres, valorar l’impacte econòmic i social del sector bibliotecari.