Blok de BiD (ca)

Reseñas de Biblioteconomía y Documentación
Subscriure a Canal Blok de BiD (ca)

Ángel Borrego
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona

Ward, Vivien; Colbron, Karen (2016). Digital access solutions: report on investigations for possible pilot studies. Bristol: Jisc. Disponible a: https://monographs.jiscinvolve.org/wp/files/2017/01/DIGITAL_ACCESS_SOLUT.... [Consulta: 16/07/2017].

L’any 2014, Jisc, Research Libraries UK (RLUK) i Society for Colleges, National and University Libraries (SCONUL) van dur a terme un projecte que, sota el títol National monograph strategy, analitzava els principals reptes que plantejava l’accés a monografies acadèmiques a biblioteques universitàries i de recerca. Les conclusions d’aquell projecte incloïen set recomanacions. Dues d’elles feien referència a la necessitat d’una estratègia de digitalització i un model de llicència nacional per a l’accés a les monografies que, actualment, no estan disponibles en format digital.

L’informe que ara ressenyem presenta les conclusions d’un estudi pilot que ha treballat en el desenvolupament d’aquelles dues recomanacions. L’aproximació emprada va consistir a demanar a una desena de biblioteques universitàries britàniques que recopilessin una llista de títols –se’n van identificar més d’un miler de monografies excloent-hi, expressament, els manuals– indicant els problemes que impossibilitaven posar-los a disposició dels seus usuaris en format digital.

Quan es va preguntar a les biblioteques per què volien adquirir aquests llibres, la resposta majoritària va ser la seva presència a la bibliografia recomanada d’assignatures (80 %), seguida de la seva utilització per part del professorat en activitats de recerca (18 %) i altres raons relacionades amb la preservació o l’accessibilitat per a usuaris amb discapacitats (3 %).

Els autors de l’informe van organitzar dues reunions presencials amb bibliotecaris per debatre en detall les dificultats a l’hora d’obtenir accés digital a aquestes monografies. A les trobades es va posar de manifest que, malgrat que sovint les biblioteques preferirien comprar monografies en format digital, sovint acaben adquirint la versió impresa perquè és l’única disponible o la més viable. En general, els bibliotecaris observen escassa transparència en un mercat caracteritzat per la varietat de models de negoci, preus desproporcionats i una gran diversitat de proveïdors, formats i plataformes. Aquesta amalgama provoca que les biblioteques incorrin en despeses de gestió de múltiples llicències, sistemes d’autenticació, formació d’usuaris en l’ús de les plataformes, etc.  que, en última instància, provoquen que l’accés digital no sigui rendible comparat amb els costos d’adquisició de còpies impreses.

A l’informe es detallen una dotzena de casos que serveixen per il·lustrar les dificultats que els bibliotecaris troben a l’hora d’intentar incorporar la versió digital d’una monografia a la seva col·lecció. La situació més habitual, en un 43 % dels casos, és que el llibre no estigui disponible en format digital.

En un altre 31 % dels casos, el llibre sí està disponible en format digital, però diversos factors impossibiliten la seva adquisició: no està prevista la seva compra mitjançant una llicència institucional; la llicència institucional permet un nombre reduït d’usuaris simultanis o el preu és molt elevat. A tall d’exemple, un dels casos descriu com una biblioteca decideix comprar dues còpies impreses d’un llibre –a 55 lliures cadascuna– donat que el preu de la llicència institucional de la versió digital, per a un únic usuari simultani, oscil·la entre les 250 i les 270 lliures en funció del proveïdor.

L’última categoria (27 % dels casos) inclou els llibres que no estan disponibles ni en format imprès ni electrònic i alguns casos que, tot i ser minoritaris, són de gran rellevància per als bibliotecaris: la demanda d’un format específic per donar resposta a les necessitats d’un estudiant discapacitat, la reproducció en color d’obres d’art, etc.

Resulta difícil trobar una solució conjunta a aquests problemes. D’una banda, el nombre d’editors implicats és molt elevat: el miler llarg de títols havia estat publicat per prop de 300 editorials diferents. A més, sovint es tracta de situacions que només afecten a biblioteques individuals: del miler de títols problemàtics, menys de 10 havien estat identificats per més d’una universitat.

Els problemes identificats en el curs de l’estudi no coincidien amb les expectatives dels autors d’informe. Si aquests pensaven que l’estalvi d’espai físic, l’esporgada de les col·leccions, l’increment dels fons de recerca o l’accés a obres antigues serien les prioritats de les biblioteques, l’estudi va posar de manifest que el seu interès principal era, en realitat, posar a l’abast dels estudiants la bibliografia recomanada pels seus professors. Així mateix, es va observar que els problemes no corresponien a l’accés a obres antigues, sinó que majoritàriament afectaven a llibres editats en els darrers 20 anys.

Malgrat que l’informe no arriba a oferir solucions definitives ni universals, sí que fa llum sobre algunes de les barreres que encara dificulten el trànsit des de les monografies impreses a les digitals en biblioteques universitàries i de recerca, una evolució molt més lenta que la que s’ha observat en altres tipologies documentals, com ara les revistes.

 

Antonia Ferrer Sapena, Universitat Politècnica de València
Enrique A. Sánchez Pérez, Universitat Politècnica de València
Fernanda Peset, Universitat Politècnica de València

Johnston, Lisa R. (ed.) Curating research data. Chicago: Association of College and Research Libraries, 2017- . «Volume one: practical strategies for your digital repository». 285 p. Disponible a:  http://www.ala.org/acrl/sites/ala.org.acrl/files/content/publications/bo.... [Consulta: 03/07/17].

Aquest primer volum d’una obra major tracta diferents aspectes que van units a la conservació de dades d’investigació.

La introducció de Lisa R. Johnston resumeix de manera clara cadascun dels principals apartats del llibre. Johnston ha estat bibliotecària dels serveis d’investigació i codirectora del repositori institucional de la University of Minnesota, capacitació que li permet assenyalar els reptes als quals s’enfronten els professionals encarregats del tractament de les dades. Els considera els primers usuaris, per la qual cosa són qui des del primer moment han d’identificar els problemes que pot tenir la seva reutilització. En aquesta introducció, a més, es defineix la terminologia que s’utilitza com també els motius pels quals es desenvolupen els serveis de conservació, els requisits que han de tenir i les polítiques per al seu intercanvi.

Aquest primer volum, dividit en tres parts, explora les raons per les quals existeixen els serveis de preservació de les dades. La primera part aborda els temes relacionats amb la preservació, les polítiques existents per a l’intercanvi de dades i assenyala alguns dels treballs de col·laboració endegats. Incideix en qüestions ja conegudes. Per exemple, la influència dels incentius –positius o negatius– acadèmics i dels organismes de finançament per obrir dades ha contribuït a què s’estengui la col·laboració en àrees on fins ara era escassa. En aquesta primera part destaca la recopilació de polítiques de foment per compartir dades tant en l’àmbit nacional com internacional en diferents països. Juntament amb els mandats dels països, també s’aborda la política que estan seguint les revistes per al dipòsit de dades, i assenyala les diferents publicacions i estudis que s’hi han dut a terme fins avui. Indubtablement, pren com a referència els estudis de Heather A. Piwowar. Polítiques que, tal com s’indica, no tan sols s’han estès, sinó que ha aparegut un nou format de revistes, les revistes de dades. Aquesta primera part del llibre es tanca amb estudis de casos d’èxit, normes per a la reutilització i la trajectòria històrica dels científics a l’hora de compartir dades.

La segona part aborda aspectes clau per al manteniment dels serveis sobre dades d’investigació. Alguns dels factors clau que identifica són els costos, les estratègies de màrqueting i on han de focalitzar l’esforç els professionals que s’enfronten al repte de posar en marxa un nou repositori de dades. Jon Wheeler mostra com les biblioteques acadèmiques han anat prenent un paper cada cop més significatiu en la prestació de serveis tant bàsics com avançats. Planteja, per exemple, com oferir plataformes per a la publicació de dades juntament amb el repositori. Estableix, a més, de quina manera aquests repositoris poden ser complementaris als repositoris temàtics, cosa que il·lustra amb diferents exemples i presenta, a més, models de finançament que poden fer-los sostenibles a llarg termini.
Al capítol 9, Katherine J. Gerwig, de la Metropolitan State University, mostra els mètodes de màrqueting i difusió emprats per més d’una dotzena d’institucions acadèmiques. Això pot ser útil per generar noves idees als qui comencin amb polítiques de difusió en els repositoris de dades.

La tercera part aborda el cicle de vida de les dades. Tracta qüestions pràctiques i ètiques que els professionals han de tenir en compte quan es preparen les dades per a la preservació. En aquest context, assenyala alguns aspectes d’interès. El primer dels quals es xifra en el fet que si aquestes dades es conserven per a la seva posterior reutilització, l’usuari final ha de tenir disponibles totes les metadades: com es van dissenyar i construir; quan, on i com es van recopilar; i una minuciosa descripció del seu processament. Documentar tots aquests detalls no acostuma a agradar al científic que ho considera una tasca merament tècnica i no lligada al seus interessos investigadors. De forma addicional, a vegades tampoc no són partidaris d’una transparència extrema de les dades, donat que això els fa més vulnerables als atacs i a l’apropiació de treballs. Davant d’aquests problemes, es planteja que el curador de les dades pot adoptar un rol que contribueixi a eliminar aquestes suspicàcies, promovent la seva reutilització ètica i adequada.

Un punt poc tractat és el que s’aborda al capítol 12 i que és crucial per a la preservació: què succeeix quan les dades ja són obsoletes? També es presenten problemes a l’hora de recuperar dades de serveis que ja han desaparegut, o d’altres lligats a les dades òrfenes. En aquests casos, s’atribueix als curadors la tasca d’aplicar les metadades (en alguns casos) per tal que puguin ser reutilitzats.

Finalitza aquest volum amb una reflexió sobre dos aspectes. Un primer aspecte que tracta sobre si aquestes col·leccions digitals de dades són catalitzadores del progrés i contribueixen a la democratització de l’educació i la ciència. Un segon aspecte que aborda és si el fet d’obrir i compartir les dades contribuirà a millorar el desenvolupament econòmic i social i si, finalment, aquestes podran arribar a ser econòmicament rendibles.

 

Valtencir Mendes
Cap de projectes internacionals
Fundació Jaume Bofill

Brown, Karen; Malenfant, Kara J. Documented library contributions to student learning and succés: building evidence with team-based assessment in action campus projects. Chicago: Association of College and Research Libraries, 2016. Disponible a:  <http://www.ala.org/acrl/sites/ala.org.acrl/files/content/issues/value/co.... [Consulta: 02/07/17].

L’objectiu principal dels projectes vinculats al programa Assessment in Action (AiA): Academic Libraries and Student Success de l’Association of College and Research Libraries (ACRL) ha estat el de trobar com es pot mesurar, d’una manera òptima, l’impacte que generen les biblioteques universitàries en l’aprenentatge i l’èxit educatiu de l’alumnat d’institucions d’educació superior. L’informe recull els resultats dels més de 60 projectes individuals vinculats al programa durant el seu segon any (abril 2014-juny 2015) i sintetitza els resultats del primer any.

El document, que s’emmarca en la tradició dels estudis de valor social i l’avaluació de l’impacte dels serveis de biblioteca, neix de la tradició de l’ACRL en el suport dels professionals i la posada en valor dels serveis de les biblioteques universitàries com a part essencial dels serveis i recursos d’informació i de difusió del coneixement, i analitza els resultats del programa AiA, que contribueixen a generar avaluació basada en evidències, una avaluació que vol contribuir a la millora de l’experiència acadèmica dels i de les estudiants que reverteixi en un major èxit educatiu.

L’informe recull amb detall els resultats del programa AiA i s’afegeix a un conjunt creixent d’evidències que busquen demostrar les contribucions positives dels recursos i serveis de les biblioteques acadèmiques en l’aprenentatge de l’alumnat. Els diferents capítols tracten bàsicament tres àmbits:

1. L’evidència convincent sobre la contribució de les biblioteques en l’aprenentatge i l’èxit dels estudiants

Els resultats del primer apartat s’estructuren en les categories següents:

  • Els beneficis de la formació d’usuaris en el curs inicial dels estudiants. La formació dels estudiants dels cursos inicials en l’ús dels recursos d’informació i de la biblioteca —alfabetització informacional (ALFIN)— els ajuda a adquirir un conjunt de competències comunes que els servirà durant tota la seva vida. Els resultats d’aquesta avaluació subratllen que els estudiants que reben una formació inicial tenen un rendiment més elevat en la seva carrera acadèmica que no els estudiants que no la reben.
     
  • L'ús de la biblioteca incrementa l'èxit educatiu. L’anàlisi de múltiples dades (préstec, assistència a les formacions d’usuari, accessos a les bases de dades, usos d’aules d’estudi i treball, etc.) apunten una correlació directa entre els estudiants que fan servir la biblioteca i aquells que obtenen un major rendiment acadèmic (millors notes, titulacions més altes, etc.).
     
  • Les aliances entre les biblioteques universitàries i la resta d’unitats i serveis del campus produeixen beneficis positius en els i les estudiants. Els programes i serveis acadèmics cooperatius que impliquen la biblioteca milloren l'aprenentatge dels estudiants (majors qualificacions, confiança en els estudis, retenció).
     
  • La formació en alfabetització informacional (ALFIN) enforteix els resultats educatius generals. Les biblioteques contribueixen a millorar els resultats educatius globals  dels membres de la institució i la formació en l’ús dels recursos d’informació  contribueix a aprendre competències bàsiques per al segle xxi, com ara l'aprenentatge basat en la investigació i la resolució de problemes, el pensament crític, el raonament ètic, la comprensió global i el compromís cívic.

2. La construcció d’evidències específiques sobre la contribució de les biblioteques en l’èxit acadèmic

Malgrat que l’informe no presenti aquesta àrea d’impacte de manera tan detallada com l’anterior, se’n destaquen importants resultats com ara que les biblioteques milloren la retenció dels i de les estudiants, els serveis de suport a la recerca impulsen l’aprenentatge i l'experiència acadèmica a llarg termini, etc.

3. Els resultats sobre l’avaluació de l’educació superior

L’enfocament basat en la col·laboració de l'equip d'avaluació en cada campus és un element essencial del disseny del programa AiA i això es reflecteix en els resultats de l’estudi. L’informe destaca quatre beneficis d’una avaluació col·laborativa com ara que aquesta porta a discussions i definicions compartides en com es mesura l'aprenentatge de l'estudiant i el seu èxit acadèmic.

L’estudi conclou que, en la mesura que els equips de treball del programa AiA són interdisciplinars i generen resultats sobre els diferents factors que incideixen en l’impacte de les biblioteques universitàries en l’aprenentatge, incrementa el nombre d’avaluacions basades en l'evidència que destaquen l’impacte positiu de les biblioteques a l’èxit acadèmic. Les accions dels projectes estan basades en la investigació-acció, la qual cosa significa que l'atenció se centra en les prioritats institucionals i l'ús dels resultats de l'avaluació per informar i millorar les iniciatives acadèmiques, de manera que siguin significatives i sostenibles al llarg del temps. Com a resultat, la biblioteca és reconeguda cada vegada més com a part integral de la promoció de l'èxit acadèmic de l’alumnat en les institucions d’educació superior.

 

Oriol Izquierdo
Professor de l'Escola de Llibreria i de la Universitat Ramon Llull

Millán, José Antonio (coord.) (2016). La lectura en España: informe 2017. Madrid: Federación de Gremios de Editores de España. 230 p. Disponible a: http://www.fge.es/lalectura/docs/La_Lectura_en_Espana.pdf. [Consulta: 31/05/2017].

Feia molt i molt de temps que no llegia informes sobre el llibre i la lectura, cosa que en alguna vida anterior havia estat pràctica regular obligada per raons professionals. I m’ha sorprès trobar en aquest d’ara prou elements d’interès, més que no recordo haver-ne ensopegat en cap dels antics. Hi deu influir, segur, que el coordinador en sigui José Antonio Millán, escriptor i lector, bon coneixedor dels llibres i de l’edició, tafaner de tota mena de pàgines, tant de paper com virtuals. L’informe és una iniciativa de la Federación de Gremios de Editores de España i es du a terme per tercera vegada; els anteriors, també sota la direcció de Millán, duen data de 2002 i 2008, i tenien un plantejament molt similar al d’aquest: un pòrtic entre acadèmic i literari (amb signatures com Umberto Eco o Victoria Camps, entre més, al primer volum; només una, de Roger Chartier, al segon), un recull d’articles sobre «La situación actual», on no hi falten radiografies sectorials (sempre de l’oferta editorial, dels punts de venda de llibres o de les biblioteques), i un darrer bloc que es fa ressò de «La voz de los expertos», on destaca alguna aportació sobre la presència del llibre a l’escola i sobre la lectura digital, entre d’altres. No són, doncs, aquells tradicionals anuaris carregats de dades dedicats a l’edició o al comerç del llibre, sinó que pretenen, a partir d’un cert estat fàctic de la qüestió, donar elements per a una anàlisi crítica del present i, sobretot, per apuntar-hi tendències de futur. Per això deu tenir sentit que aquests informes no hagin estat anuals sinó que obeeixin a una cadència temporal més dilatada.

Si entre el primer i el segon informe transcorren sis anys, entre el segon i aquest n’han passat nou. I no són uns anys qualssevol: en les paraules institucionals preliminars, el president de la Federación, l’editor català Daniel Fernández, explicita que el darrer presenta «el paisaje tras la batalla de la durísima crisis económica y social que hemos sufrido en estos últimos años». Després, les breus paraules introductòries del coordinador apunten un altre fet que de seguida ens crida l’atenció: lamenta la dificultat amb què han topat molts dels col·laboradors, atesa «la carestía de datos, tanto en el ámbito de la educación como en algunos de los más importantes operadores digitales»; ens crida l’atenció, dic, que la majoria de dades que se’ns ofereixen datin del període 2010-2014, i rarament arribin més ençà, tot i les eines amb què compta avui el sector del llibre —el SINLI i el DILVE—, gràcies a les quals es pot obtenir informació com qui diu en temps real sobre la venda geolocalitzada de cada títol.

Les veus d’autoritat convocades al pòrtic d’aquest informe són les d’Alberto Manguel i Darío Villanueva, ara director de la Real Academia Española. Manguel, actualment director de la Biblioteca Nacional de l’Argentina, hi fa una digressió suggeridora, no podia ser altrament, sobre els llibres de les biblioteques fundacionals de les ciutats, a partir de la història de Buenos Aires, i sobre la figura del lector Quijano/Quixot. Després, Villanueva fa un elogi de la lectura literària que, en aquesta primera era dels nadius digitals, en pot arribar a ser un cant del cigne, si no és que l’educació hi posa remei: «La literatura dejará de existir, al menos con la plenitud que le es consustancial, en el momento en que no contemos con individuos capaces de saber leerla desde esa complejidad de los dos códigos que la obra literaria incorpora: el código lingüístico y, sobre él, el código especial de convenciones propiamente literarias». No és un pronòstic gens banal.

Els quatre articles dedicats a radiografiar la situació actual presenten una panoràmica en què es repeteixen tres leitmotiv: en primer terme, l’impacte de la crisi (que xifren en una caiguda de facturació del 25,4 % en el cas de les llibreries independents, o amb una minva de tots els paràmetres en les biblioteques públiques: nombre de punts de servei, horaris, personal i una reducció de fins a dos terços en les compres); en segon lloc, l’impacte de la digitalització; i, finalment, unes diferències regionals que dificulten les conclusions generals. Pel que fa a «La oferta editorial de libros», les dues dades que trobo més rellevants entre les que aporta Antonio María Ávila són la relació entre el nombre de títols publicats el 2015 (80.000) i el nombre de títols vius (586.000), amb un creixement de més del 20 % i cap a un 6 %, respectivament, en relació amb el 2015; l’altra és que la meitat de la producció editorial prové d’editorials petites, el 26 % de les mitjanes i el 22 % de les grans, ben bé a la inversa que els percentatges de facturació. Pel que fa a «Los puntos de venta de libros y publicaciones periódicas», José Manuel Anta remarca que el principal impacte de la digitalització és «en las fórmulas que los compradores utilizan para conocer y seleccionar los títulos que luego comprarán, y en los medios que utilizarán para realizar de forma efectiva esa compra», és a dir, per exemple, que podria ser que les llibreries esdevinguessin aparadors presencials d’una oferta que es compra en línia. José A. Gómez-Hernández dedica bona part del capítol sobre «Las bibliotecas» a fer memòria succinta de la història d’aquests equipaments, del segle XIX ençà; així se n’entén amb tota la seva càrrega la conclusió final: «La clave para su futuro es que se asuma esta nueva imagen según la cual, además de proporcionar contenidos, ayudan a las personas en el difícil proceso de usar información y transformarla en conocimiento». La quarta aportació és un panorama general sobre «Hábitos lectores y políticas habituales de lectura», especialment pertinent en temps de suposats plans de foment, que Luis González obre amb una afirmació contundent («Esta dinámica sigue olvidando que la pieza primordial del fomento de la lectura reside en el modelo de sistema educativo, como experiencia de formación que debería girar en torno al desarrollo de competencias lectoras») i tanca amb una sentència lapidària, i em temo que indiscutible («No es demostrable el nexo de causalidad entre las políticas y la mayor fortaleza del hábito lector»).

A continuació, set experts fan sentir la seva veu sobre aspectes, diguem-ne, d’accions concretes a la invitació lectora. En destaco les afirmacions per a mi més rellevants. Fernando Trujillo observa «El sistema educativo», a partir de la comparació de LOMCE i LOE en relació amb la presència de la lectura, i conclou que «si el hábito lector es un problema, lo es para los propios docentes, pues diversos estudios confirman que no leen». A «Librerías: desapariciones, permanencias, metamorfosis», Jorge Carrión reclama la «necesidad de diferenciar entre las librerías y los supermercados de libros» i es pregunta, arran de les formes de visibilitat que adopta la lectura a les xarxes, si «está significando la creación de una nueva generación de lectores o la amplificación de la comunidad de los lectores ya existentes». Inés Miret i Mònica Baró fan l’elogi, amb dades d’estudis internacionals, de les «Bibliotecas escolares a pie de página». De manera semblant, Jesús Arana elogia dels «Clubes de lectura» la vocació «que esa cultura del diálogo que representan termine impregnando la ciudad en su conjunto». A «La próxima lectura: modelos de recomendación en línea», Julieta Lionetti ens descobreix l’algoritme de recomanació de llibres, enumera els principals recursos de prescripció en línia i afirma, sense matisos, que «los lectores siempre encuentran su próxima lectura».

Tanquen aquesta part de l’informe i el volum dues aportacions que cal rellegir. Primer, «El translector: lectura y narrativas transmedia en la nueva ecología de la comunicación», de Carlos A. Scolari, on descriu el nou espai de relació amb la narrativa que crea l’actual entorn multimèdia (que el producte Sherlock Holmes exemplifica amb claredat). Finalment, a «Diario ilustrado de un lector contemporáneo» José Antonio Millán s’observa ell mateix i, sense pretendre fer d’anècdotes categories, apunta algunes de les mutacions que els actuals suports i entorns de la lectura operen en els lectors. Avui, reconeix, quan llegim ampliem amb consultes a través del telèfon, la tauleta o el PC el que el text ens suggereix de consultar, «mientras el papel aguarda con su pálido rostro desencajado, esperando que volvamos a él más sabios, puede, pero también levemente fuera del estado de ánimo y de concentración previstos por el autor», transformats, doncs, hi afegeixo, en lectors menys atents, menys pacients, menys reflexius. Cosa que explica moltes coses.

No hi serà de més que fem un comentari final sobre les imatges que, en simples portadelles separadores entre capítols, il·lustren el volum amb gràcia, saviesa i ironia. És un altre detall on s’aprecia, segur, la mà de Millán.

L’edició en línia de l’informe 2017, amb els annexos íntegres, es pot consultar aquí. També són consultables en línia els informes del 2008 i del 2002.

Nota. Aquesta ressenya es publica simultàniament al Blog de l’Escola de Llibreria.

 

Fernanda Peset, Universitat Politècnica de València
Ana Doñate-Cifuentes, Universidad CEU Cardenal Herrera
Antonia Ferrer-Sapena, Universitat Politècnica de València

LEARN toolkit of best practice for research data management (2017). [S.l.]: UCL [et al.]. Disponible a: http://learn-rdm.eu/wp-content/uploads/RDMToolkit_rev06-17.pdf

“El tot és més que la suma de les seves parts” Aristòtil, Metafísica.

Un cop més el nombre tres protagonitza les nostres ressenyes. Nombre associat a la creativitat, a la sociabilitat, a la comunicació científica… per no parlar de la seva relació amb la natura, la religió o les arts. No volem semblar supersticiosos, però és que novament aquest informe reflecteix aquell tres: s’estructura en tres grans parts i, tal com anotem en el títol i la cita, la seva suma produeix sinergies que van més enllà que la pura suma de les parts.
Passem ara a revisar-lo des de pressupòsits objectius. Aquest informe del projecte LEARN suposa un pas més en els temes sobre la gestió de dades de recerca (RDM) que la LERU va identificar en el seu Full de ruta per a les dades de recerca (2013; Aleixos et al., 2015). Cobreix gran part de les intencions que LEARN va proposar subministrar:

  1. Un model de política per a les institucions de recerca.
  2. Un joc d’eines de casos d’estudi de bones pràctiques que il·lustri reptes i oportunitats.
  3. Tallers per examinar temes i produir materials per als casos d’estudi.
  4. Resum executiu en sis idiomes.
  5. Una enquesta per autodiagnosticar el nivell de preparació d’una institució.
  6. Indicadors d’execució que avaluïn si tots els elements del model de política estan recollits a la política de la institució, com també d’altres per mesurar el seu nivell d’implantació.
  7. Llista de lectures i glossari de termes tècnics en el camp de la RDM.

Apreciem, no obstant, que l’informe vagi més enllà dels afers relacionat amb la RDM. La seva finalitat última és contribuir a accelerar la innovació a través de l’ús de dades. La RDM forma part d’un ecosistema que està donant lloc a un moviment constant i intens a escala mundial. Des de JISC a CODATA, passant per la RDA i l’European Open Science Cloud (EOSC), s’està actuant per tal que les dades millorin no només l’àmbit de la ciència sinó també la societat.

En concret, l’informe s’estructura en tres parts: 23 casos d’estudi dividits en seccions, un model de política sobre gestió de dades d’investigació juntament amb les 20 polítiques examinades per la Universität Wien per elaborar-lo, i un resum executiu en sis idiomes dirigit als qui prenen les decisions a les institucions, “Gestionar els actius del coneixement per a la recerca i la innovació al segle XXI”.

Resulta tan complet i extens que cobreix necessitats per a diversos dels grups involucrat en la RDM: finançadors, autoritats acadèmiques, biblioteques o serveis tècnics. És difícil extreure l’essència a tota la informació que proporciona per la qual cosa, en aquesta ressenya, destacarem in extenso els punts clau dels casos d’estudi. Animem a llegir sencers els casos segons el grup al qual pertanyem, com també a emprar les dues eines que han produït: el model de política institucional i l’enquesta per conèixer el nivell de preparació de la nostra institució.

La primera part, casos d’estudi, pot ser analitzada en traços gruixuts en vàries de les seves dimensions: la freqüència del país dels autors ens transmet les cultures de treball predominant a LEARN, però també en part en la RDM; d’altra banda, una metaanàlisi dels continguts dels casos mostra que aquest informe va més enllà dels casos d’estudi de tipus institucional. Quant a l’anàlisi d’autors, observem una clara majoria de firmes britàniques (11), seguida de diversos casos referents a l’Amèrica Llatina (5) i la participació espanyola en la persona d’Ignasi Labastida (UB) (3). Quant al tipus d’aproximació, apreciem un predomini de les anàlisis temàtiques (10) enfront dels casos institucionals (5, entre els quals es troba Wellcome Trust, un finançador) o regionals (5). Podem afirmar que la consulta d’algun d’ells proporciona una síntesi pràctica sobre el tema, la qual cosa estalviarà feina als qui s’incorporin a la RDM. Els casos responen a les següents qüestions: quines estratègies convencen millor als grups d’interès, com afrontar la formació d’investigadors novells, de bibliotecaris i del nou perfil de científic de dades, com avaluar el nostre nivell de preparació a la institució, o quins són els requeriments legals.

De la primera secció, sobre polítiques i lideratge, cal destacar el primer cas, que ens transmet l’experiència d’un finançador. A les nostres conclusions recollirem els punts que identifica com a rellevants en l’àmbit de la RDM.
El segon cas, la construcció d’una política per a Àustria, és la base de la part tercera d’aquest informe. No hi entrarem en detall, però en aquesta ressenya volem expressar l’admiració que sentim pels mètodes de treball que descriu i els seus resultats, entre els quals destaca la proposta d’una política per al seu país el juny de 2016.
Finalment, és el quart cas el que pot resultar més innovador per als lectors de Blok de BiD. Incideix en què la RDM pot garantir la integritat de la investigació. Cosa també descrita en un cas posterior de Boulton on puntualitza que el mal ús i interpretació de les dades és una de les preocupacions dels investigadors per compartir dades (Validation..., 2015; Aleixandre et al., 2015). Tornant a aquest cas, Paul Ayris presenta el codi de conducta de la University College of London (UCL), que assumeix els principis d’honestedat, rigor, transparència i respecte en la recerca científica. El compromís ètic dels investigadors amb el seu treball i l’ús d’estàndards és la base de l’excel·lència i de l’avenç de la ciència. Tal com ens recorda Boulton, la ratio de reproductibilitat  dels experiments no va superar el 25 %. Aquesta falta de rigor de les dades i metadades posa en risc tot l’esforç, a més de minar la confiança en la ciència.

De la secció 2, Advocacy, destaquem el primer dels casos, que mostra què va funcionar i què va fracassar a la UCL. Es van treballar aspectes de conscienciació, suport i formació, i en van obtenir resultats especialment positius quan es va col·laborar amb d’altres serveis de suport (que ja van proposar Thomson Reuters o Erway el 2013) i amb contacte directe a través de presentacions verbals curtes i revisions dels plans de gestió. Proposa convertir la biblioteca en una porta d’entrada (gateway) que canalitzi les necessitats cap als serveis o experts de la universitat. Un gestor d’informació no pot solucionar les necessitats específiques de cada disciplina, però sí conèixer qui podria fer-ho.
Un altre cas madur, amb gairebé deu anys de col·laboració entre quatre universitats tècniques holandeses és 4TU.Centre for Research Data. Un cop provats diferents mètodes aïllats per promoure la RDM, ara Delft ha fet un pas més amb el projecte Data Stewardship on s’intervé tota la institució.

De la secció 3, Subject approaches, casos per disciplina, s’observa que les dades que es generen en Arts i Humanitats no troben fàcilment lloc en aquest entorn de compartir dades.

A la secció 4, Open data, destaca el text de Boulton, un dels protagonistes d’un informe essencial de l’any 2012, Science as an open enterprise, i que ara presideix el Committee on Data for Science and Technology (CODATA), de l’International Council for Science (ICSU). Mostra la seva visió estratègica i prospectiva sobre open data, per la qual cosa sens dubte val la pena llegir-lo tot. Boulton, que comparteix amb Tim-Berners Lee el somni d’una Internet amb significat, la web semàntica, destaca la dificultat que algunes disciplines troben a l’hora de crear les seves pròpies ontologies o adherir-se als estàndards que els facilitin la interoperabilitat amb d’altres dades. Per resoldre aquestes mancances, CODATA ha creat la Comission on Data Standards for Science.
 
A la secció 5, Research data infrastructure, destaquem el cas del servei d’emmagatzematge a la fase en què les dades estan actives de la UCL. Com en la resta dels seus casos, destil·la l’experiència que han adquirit durant anys, raó per la qual lliçons apreses són d’imprescindible lectura. Entre elles destaca que cal invertir temps a deixar clar que el servei és independent de la infraestructura que el sosté. És un cas que ens ha resultat d’especial interès perquè la gestió de dades actives a vegades és força desconeguda per a la comunitat bibliotecària. A través d’aquest servei, a més, es pot tenir un cert control institucional sobre la forma de gestionar-los correctament (integritat, protecció, riscos…), a part que prepara les dades per a la fase de publicació.
L’últim cas sobre l’EOSC és de summa actualitat. Els primers resultats de l’informe del seu grup d’experts de 2016 indiquen que els reptes són més de caire social que tecnològic, que en tot cas resideixen en la dificultat d’establir procediments automàtics d’anàlisi que siguin vàlids per a totes les disciplines. En línies generals, el cas d’estudi s’enfoca en dos reptes: els costos, en un paisatge molt descoordinat com és Europa, i els principis FAIR.

La secció 6, Costs, comença amb una revisió del treball sobre la RDM realitzat a la University of Edinburgh. Detalla els imports del servei en personal (vuit perfils) i en costos operacionals per a dos anys.

La secció 7, Roles, responsibilities & skills, comença plantejant el cas de dues universitats (UB i UCL) el model d’aprenentatge del qual es basa en la recerca. Aconseguir que els estudiants de tots els nivells aprenguin mitjançant la recerca és una diferència subtil però enorme respecte dels pressupostos tradicionals. Ja des de la LERU detecten una necessitat de formació sobre la RDM en els joves investigadors, per als qui es va realitzar el Doctoral Summer School.
El següent cas mostra la formació de bibliotecaris a la UCL, mentre que l’últim de la secció aborda l’anàlisi de les habilitats necessàries per a un científic de dades. Es tracta del cas de la University of Amsterdam, que fou la base del projecte EDISON per construir aquell perfil a Europa. Les seves competències, d’acord amb la taxonomia ESCO sobre capacitats, estan dibuixades a la següent figura:

L’última secció, la 8, Tool development, comença amb els requeriments legals, segueix amb l’elaboració d’un pla de gestió de dades amb el cas argentí i acaba amb l’exposició sobre com conèixer el nostre nivell de preparació. En el primer, Labastida realitza una revisió de les llicències aplicables, per a dades que poden no estar subjectes a la LOPD. Adverteix que fets o dates no es poden protegir si no existeix una tasca de creació, per exemple que continguin imatges o es reelaborin en una base de dades com un full de càlcul. Per indicar què i què no es pot fer amb això poden utilitzar-se les Creative Commons o les seves homòlogues de l’Open Knowledge Foundation: Open Database Licence, la Attribution Licence, i la Public Domain Dedication and Licence, la més oberta.

Dediquem aquest darrer paràgraf als casos referits a l’Amèrica Llatina que estan distribuïts per diverses seccions. El primer, d’ECLAC-ONU, ressalta la dificultat per conèixer les necessitats de la regió, per raó de la diversitat i l’amplitud regional i fins i tot per les diferències en la terminologia. Tot i així, han preferit generar coneixement abans de dissenyar qualsevol acció. Trien sis països clau i quatre d’ells presenten un cas a l’informe. El nostre company a eLIS, Miguel Ángel Márdero, ofereix l’experiència de Brasil en la implementació d’un Dataverse per a la Xarxa Cariniana. Mentre que el cas argentí mostra una normativa molt desenvolupada i l’adaptació de DMPonline.

Com a conclusió oferim una vista panoràmica de les àrees que al llarg d’aquest informe s’han detectat com a candents en els diferents contextos que presenta. Durant l’ampliació del nostre projecte Datasea Extended descobrim una clara diferència entre els temes que són professionals i que ja estan força desenvolupats, davant dels de recerca (Peset et al., 2017). Pensem que mapejar-los en una taula permetria inferir l’enfocament que cada grup d’interès està ressaltant en el polièdric escenari de la RDM. La següent taula és un intent, esperem que encertat, de mostrar les equivalències. Seguint l’informe, s’enumeren els temes segons les seccions dels casos d’estudi i el seu resum executiu, per comparar-los amb els que la LERU va seleccionar i els que preocupen a Wellcome Trust:

LEARN RDM Toolkit LERU Executive briefing Wellcome Trust Policy and leadership Policy and leadership Policy development   Advocacy Advocacy Community building Culture and incentives   Selection, Collection, Curation, Description, Citation, Legal issues     Research data infrastructure Research data infrastructure   Infrastructure and tools Costs Costs Costs   Roles, Responsibilities, Skills Roles, Responsibilities, Skills Skills development,
training Capacity and skills   Recommendations     Subject approaches   Disciplinary/legal/terminological and geographical differences   Open data       Tool development           Awareness of current issues       Governance Ethics and governance

Existeixen altres visions que no poden obviar-se a l’hora d’identificar els temes. Per exemple, la proposta del grup d’experts d’EOSC, que se subsumeix en els temes que estan plantejats en el Resum executiu del toolkit o els que s’imparteixen a la Doctoral Summer School de la LERU, on també aborden el tema de dades massives per a la ciència oberta.
Finalment, i des de la humilitat, de l’informe hem extret tres punts clau per a l’èxit: s’ha de col·laborar, s’ha de conèixer la nostra institució per incloure tots els serveis de suport i experts, i s’ha de promoure entre els investigadors els estàndards que ens condueixin a la interoperabilitat entre les dades.

“The LEARN Tookit provides an armoury of best practice for all research performing organisations who wish to develop a persuasive RDM offering. We live in an era of data deluge and institutions who remain unprepared to tackle these challenges/seize these opportunities do so at their peril”, p. 6.

Si algun lector d’aquesta ressenya vol aportar la seva opinió al projecte, l’equip de LEARN ha implementat una enquesta amb la qual mesurar el seu impacte i accedir a tots: https://docs.google.com/forms/d/e/1FAIpQLSfa4bzXzUYvQc77OmEJJZNU1pEBtsDR...

Bibliografia

Aleixandre-Benavent, R.; Vidal-Infer, A.; Alonso-Arroyo, A.; Ferrer-Sapena, A.; Peset, F.; García García, A. (2015). “Gestión de los datos brutos de investigación en los investigadores españoles en ciencias de la salud”. Trauma, vol. 26, n.º 1, p. 66-74. <http://www.mapfre.com/fundacion/html/revistas/trauma/v26n1/docs/v26n1.pdf>.

Aleixos, Inma; Albiñana, Ricardo; Morales, José; Peset, Fernanda (2015). “Tres eran tres las hijas del rey: planteamiento, desarrollo y explotación en datos científicos”. Blok de BiD, 28/01/2015. <http://www.ub.edu/blokdebid/es/content/tres-eran-tres-las-hijas-del-rey-....

LERU Research Data Working Group (2013). “LERU roadmap for research data”. Advice paper, no. 14. <http://www.leru.org/files/publications/AP14_LERU_Roadmap_for_Research_da....

Peset Mancebo, Fernanda; Aleixandre-Benavent, Rafael; Blasco-Gil, Yolanda; Ferrer-Sapena, Antonia (2017). “Datos abiertos de investigación: camino recorrido y cuestiones pendientes”. Anales de documentación, vol. 20, n.º 1. < <http://revistas.um.es/analesdoc/article/view/272101/210391>.

Validation of the results of the public consultation on science 2.0: science in transition (2015). European Commission, February. <http://ec.europa.eu/research/consultations/science-2.0/science_2_0_final....

 

 

 

 

Antoni Daura i Jorba
President del Gremi de Llibreters de Catalunya

Rodríguez, Joaquín (2017). El futuro de las librerías. [Las Rozas, Madrid: J. Rodríguez]. [70] p. (Los futuros del libro; 1). Disponible a: https://lektu.com/l/futuros-del-libro/el-futuro-de-las-librerias/7013. [Consulta: 14/05/2017].

Joaquín Rodríguez és un reconegut i actiu estudiós del món del llibre, que porta una dècada aportant informació i opinant sobre el passat, el present i, sobretot, l’esdevenidor del nostre sector cultural. Ara, ha agrupat en un volum –disponible i, doncs, consultable a través de la xarxa– un conjunt d’articles publicats inicialment al seu blog Los futuros del libro, degudament agrupats i actualitzats. Val la pena seguir-lo perquè ens fa una anàlisi detallada de l’estat de salut de la cadena de valor del llibre, amb una especial atenció a veure com l’àmbit comercial, representat per les llibreries, ha de trobar el seu paper en un món que ha canviat en gran manera. La irrupció, més o menys sobtada, de les tecnologies de la informació ha canviat clarament les regles del joc. Sense cap planificació prèvia per part de les empreses del nostre sector i sense haver-ho demanat explícitament, les innovacions aportades pel món de la telecomunicació hi han entrat amb força, la qual cosa fa que la manera tradicional d’encarar la relació entre autor i lector, enmig dels quals hi ha l’editor, el distribuïdor i el llibreter, s’han modificat a marxes forçades. I no sempre amb el punt de pausa necessari per pair-ho bé. Tot plegat dins d’un nou context socioeconòmic d’àmbit global del qual el món de les lletres no n’ha quedat pas al marge. I, per acabar-ho de complicar, diverses empreses multinacionals, alienes d’entrada al nostre àmbit, hi han vist possibilitats de negoci, modificant per la força dels fets els usos, pràctiques i costums de sempre.

Però més enllà d’aquest punt d’inflexió que han suposat les noves maneres d’exposar, vendre i llegir, l’autor ens demostra clarament que teníem unes mancances estructurals, uns punts negres, que aquesta crisi tecnicoeconòmica, per dir-ho d’alguna manera, han posat al descobert. I convé, doncs, encertar el diagnòstic i, sobretot, les mesures urgents per guarir-nos. De fet, en Joaquín no es presenta pas com un analista extern i aliè. Més aviat al contrari. Lector compulsiu i amant de passejar per l’excel·lent xarxa de llibreries que encara conservem, li sap greu que potser la baula més feble de la cadena es trobi desconcertada, sovint paralitzada, i amb poca força per donar un cop de timó indispensable. S’adona, clarament, que cal dotar les llibreries d’un suport institucional clar i efectiu per realitzar la reconversió necessària, que passa per tenir una presència important a la xarxa i una nova projecció ciutadana com a comerç i agent cultural de proximitat. I això queda clar que s’ha de fer de manera coordinada i amb una cooperació indefugible.

I és que per tot arreu hi planen un parell de preguntes oportunes i pertinents: què té d’indispensable la presència física, analògica, respecte l’entorn virtual? I, sense ampliar significativament l’índex de lectors habituals, hi ha pastís per a tothom? És obvi que ens cal d’alguna manera reinventar-nos, agafant tot allò de bo que tenim –contacte directe amb el lector, coneixement dels seus gustos, prescripció personalitzada, ambient especial, etc.– i donant un servei adequat als nous temps, que passa per tenir la possibilitat d’oferir uns amplis catàlegs bibliogràfics i un servei logístic impecable. L’aposta de l’autor és per un futur mixt, on la presència física, que hi dona un caràcter especial i emocional a l’acte de comprar, convisqui amb un bon treball en i a la xarxa.

Aquest recull té, s’ha de reconèixer, una voluntat de sacsejar-nos, tot i que en alguns capítols potser té un to un punt filosòfic i literari que no fa cap nosa, però que tampoc proposa solucions concretes i fàcilment implementables. I és que no és gens senzill, ja que a l’immobilisme estructural i als vicis adquirits amb el temps s’hi ha d’afegir una gran atomització de les empreses que no ajuda a ser àgils i actius. Costa, per tant, poder moure tota una dinàmica que té un recorregut temporal llarg, però ben segur que visions com aquesta ajuden a sacsejar-nos. De fet, dins del nostre àmbit català hem intentat, especialment des del Gremi de Llibreters, estar atents als nous escenaris i hem buscat fórmules i propostes que anessin en aquesta direcció. Vull recordar experiències com el portal E-llibreries (any 2010), reconvertit el 2012 en Liberdrac i el 2015 en Libelista, que va fent a poc a poc camí, en la línia de coordinar esforços, presentar una oferta rica i plural i posar en valor el paper indispensable de la llibreria, sense fer-li perdre la seva personalitat singular. O bé la creació de l’Escola de Llibreria (2012) per formar bons professionals. I fins i tot una proposta que ara comença a caminar que és l’espai de debat Hieronymus, que ens ha de servir per analitzar-nos i cercar propostes de millora que garanteixin la nostra supervivència, encara que sigui amb uns altres paràmetres. I, ja per acabar, la posta en marxa d’una Casa de les Lletres a Barcelona, en el marc de la marca Ciutat de la Literatura de la Unesco, ha de servir per agrupar tots els elements del nostre sector, donar valor i recursos a un necessari Observatori del Llibre i projectar-nos de cara al futur sense por i amb convicció.

 

Nota. Aquesta ressenya es publica simultàniament al Blog de l'Escola de Llibreria.

Juan-Antonio Pastor-Sánchez
Professor titular del Departamento de Información y Documentación
Coordinador de biblioteques
Universidad de Murcia

Johnson, Rob; Fernholz, Olga; Fosci, Mattia (2016). Text and data mining in higher education and public research: an analysis of case studies from the United Kingdom and France. [S. l.]: Association des Directeurs & personnels de direction des Bibliothèques Universitaires et de la Documentation (ABDU). 47 p. Disponible a: http://adbu.fr/competplug/uploads/2016/12/TDM-in-Public-Research-Revised.... [Consulta: 19/05/2017].

L’ADBU (Association des Directeurs & personnels de direction des Bibliothèques Universitaires et de la Documentation) va publicar el desembre de 2016 l’informe Text and data mining in higher education and public research. L’estudi s’ha realitzat amb el suport del Govern francès, més concretament per part del Ministère de l’Education nationale, de l’Enseignement supérieur et de la Recherche (MENESR). L’informe està disponible sota llicència Creative Commons Attribution 4.0.

Es tracta d’una anàlisi de casos d’estudi d’investigadors de França i el Regne Unit amb la finalitat d’avaluar les possibilitats que ofereix l’aplicació d’excepcions respecte dels drets d’autor per a l’aplicació de tècniques de mineria de text i dades sobre materials subjecte a copyright.

Sens dubte, som davant d’un informe que es basa en l’interès de la Comissió Europea per modernitzar la legislació sobre copyright en entorns digitals, no només per a educació o investigació, sinó també per a la conservació del patrimoni cultural.

La mineria de text i dades (text and data mining, TDM) es refereix a tècniques i eines per a analitzar de forma automàtica textos i dades en format digital. L’objectiu que persegueix aquesta anàlisi és la identificació d’indicadors, tendències, patrons, correlacions, etc. En aquest sentit, estem assistint a un creixement exponencial del volum de dades estructurals i no estructurades accessibles en línia a través d’Internet o disponibles en format digital en l’àmbit corporatiu. Una dada que ens ha de fer reflexionar és que cada any es publiquen més de 2,4 milions d’articles científics, la qual cosa fa que el treball de revisió per part dels investigadors sigui virtualment impossible. La TDM afronta aquest problema aplicant sistemes de programari que analitzen documents i dades digitals de tot tipus per localitzar determinats patrons o criteris de cerca, recuperació i processament d’informació.

La Comissió Europea, en una nota de premsa i un memoràndum de setembre de 2016, declara ser conscient que per extreure aquesta informació els materials ha d’estar accessibles, ser copiats, emmagatzemats i, a vegades, transformats en formats diferents de l’original per facilitar el seu processament. Això pot entrar en conflicte amb els drets d’autor i, per això, és necessari realitzar una profunda revisió de tot el patrimoni normatiu sobre drets d’autor, propietat intel·lectual, drets d’explotació de continguts i bases de dades i regulació contractual. L’informe avisa sobre la situació a Europa al respecte en comparació amb d’altres àmbits geogràfics: als Estats Units s’aplica la doctrina de «l’ús just» de forma que els investigadors tinguin fonaments per aplicar tècniques de TDM sobre continguts subjectes a copyright amb un suport legal; a Àsia diferents consorcis d’investigació pública són actualment la punta de llança en la investigació i desenvolupament d’aquest tipus de tecnologies. Els investigadors europeus estaven en desavantatge donat que no disposaven d’una legislació similar, no obstant el Regne Unit va desenvolupar una normativa d’excepcions al dret d’autor el 2014 i, el 2016, França va fer una cosa similar. Per la seva banda, la Comissió Europea ja està treballant en projectes normatius similars que seran d’aplicació en un futur a tots els estats membre.

La metodologia seguida s’ha basat en una revisió de la literatura científica sobre el tema, la identificació i posterior desenvolupament de casos d’estudi i la validació final dels resultats i descobriments obtinguts.

L’informe s’estructura en dues parts clarament diferenciades. La Part A ofereix un resum del context en el qual es desenvolupa la TDM, identificant camps d’aplicació rellevants. Per a això, es realitza una definició i delimitació del concepte de TDM, i s’aclareixen les causes que van propiciar la seva aparició i desenvolupament, com també els avantatges que comporta la seva aplicació en tasques d’investigació. A continuació, es mostra un estudi del context normatiu i jurídic actual (copyright, drets d’autor, etc.) que afecta l’ús de la TDM en l’àmbit europeu, i s’estudien de forma més concreta les iniciatives a França, el Regne Unit i la Unió Europea. L’informe aborda detingudament en aquest punt les implicacions pràctiques que suposaria la capacitat que tindrien els investigadors per emprar tècniques que permetrien explotar tot el potencial de la TDM.

La Part B analitza un seguit de casos d’estudi desenvolupats tant per investigadors com per  professionals en l’aplicació de la TDM. Els diferents casos il·lustren l’ús que avui dia es realitza per a l’extracció d’informació i dades de publicacions científiques, tant a França com al Regne Unit. Així mateix, avalua la pertinença de definir excepcions legals de copyright i drets d’autor per a aquest propòsit, tenint en compte que en els casos britànic i francès les excepcions són d’aplicació en el context de la investigació no comercial, quedant encara per delimitar d’altres implicacions i reptes sobre aquesta matèria en el futur.

Els quinze casos analitzats a l’informe (set britànics, sis francesos, un estatunidenc i un dels Països Baixos) són de gran rellevància per comprendre les implicacions i reptes als quals s’enfronta l’ús de la TDM. L’informe defineix cinc àrees d’actuació clau:

  • Assolir claredat jurídica. Introduir excepcions als drets d’autor no és suficient per capacitar els investigadors per tal que duguin a terme la TDM. Els cal una orientació clara sobre el seu abast.
     
  • Accés al contingut. Els casos analitzats mostren que els investigadors al Regne Unit i França tenen la sensació que una de les limitacions de la seva investigació té la seva causa en la impossibilitat d’accedir al contingut. Cosa que contrasta amb l’argument dels editors respecte que reben relativament poques sol·licituds. Conciliar les necessitats dels investigadors i els interessos comercials i competitius dels editors es fonamental per millorar l’acceptació de la TDM.
     
  • Desenvolupar la infraestructura tècnica. La mineria de textos a gran escala resulta impossible sense una infraestructura tecnològica adequada que permeti als investigadors utilitzar la TDM amb una experiència tècnica mínima.
     
  • Millorar les habilitats i el suport. La TDM requereix un nivell alt d’alfabetització digital. Els experts en mineria de textos, els departaments d’informàtica i les biblioteques poden dur a terme un paper de suport fonamental als investigadors en l’adquisició de les habilitats necessàries. D’altra banda, cal millora els nivells de col·laboració entre els experts en mineria de text i dades i els científics especialitzats.
     
  • Proporcionar fons i incentius. En realitat, la TDM s’enfronta a molts dels mateixos desafiaments que el moviment de ciència oberta. Els investigadors sobre la TDM són sovint pioners, i els resulta difícil assegurar el reconeixement acadèmic i recompenses per aquest tipus de treball i les línies d’investigació desenvolupades. Les entitats financeres i els responsables de les polítiques d’investigació haurien de desenvolupar majors incentius per a la investigació en la TDM abans que pugui prosperar realment i obtenir resultats amb un impacte rellevant.

Els casos d’estudi s’agrupen al voltant de les àrees anteriorment mencionades i en cadascuna d’elles s’exploren els desafiaments als quals s’enfronten els investigadors i es fan suggeriments sobre com poden ser superats. L’informe conté tres apèndixs: una llista dels entrevistats i contribuents a l’estudi, una relació de les excepcions en l’àmbit de la Unió Europea, el Regne Unit i França a la TDM i una llista d’abreviatures i glossari de termes utilitzats a l’informe.

L’informe conclou que la TDM té un potencial enorme per accelerar la investigació pública, i per oferir majors beneficis econòmics i socials. La introducció d’una excepció de dret d’autor ajuda a situar els investigadors europeus en igualtat de condicions amb els d’Àsia i Amèrica del Nord. No obstant, per bé que els especialistes en TDM (principalment del Regne Unit) ja estan veient els beneficis, l’acceptació general segueix sent baixa. Cal fer més perquè que la TDM sigui àmpliament utilitzada per investigadors tant al Regne Unit com a França. L’informe confirma que existeixen barreres reals si no s’adopten excepcions jurídiques en relació als drets d’autor i d’explotació. No obstant, també existeixen factors tècnics i culturals que també suposen un obstacle per al desenvolupament de la TDM. L’informe finalitza amb un seguit de recomanacions per eliminar aquestes barreres, dirigides a les biblioteques, legisladors i administradors institucionals de les polítiques científiques i d’investigació.

 

Clara Riera Quintero
Directora de Serveis per a la Recerca de la Biblioteca de la Universitat Oberta de Catalunya
Pep Torn Poch
Director de la Biblioteca de l'European University Institute

Adams Becker, S.; Cummins, M.; Davis, A.; Freeman, A.; Giesinger Hall, C.; Ananthanarayanan, V.; Langley, K.; and Wolfson, N. (2017). NMC horizon report: 2017 library edition. Austin, Texas: The New Media Consortium. 54 p. Disponible a: http://cdn.nmc.org/media/2017-nmc-horizon-report-library-EN.pdf. [Consulta: 19/05/2017].

0. Introducció

El New Media Consortium (NMC) ha publicat la tercera edició de l’informe de tendències i reptes per a les biblioteques acadèmiques i de recerca a curt, mitjà i llarg termini. L’edició de l’Horizon report: 2017 library edition (traduït al català per la Biblioteca de la UOC) ens permet novament mirar cap al futur i provar d’interpretar quins són els reptes i tendències a què ens enfrontem les biblioteques universitàries i acadèmiques d’arreu. Donat que és la tercera edició (vegeu la ressenya de l’edició del 2015), hem volgut no només provar de resumir les principals tendències i reptes del 2017, sinó també fer un breu exercici de seguiment de les anteriors prediccions.
 
1. Tendències edició 2017
 
Seguint l’estructura de les edicions anteriors, les tendències (que acceleren la incorporació de tecnologies a les biblioteques) es presenten segons el termini en què es preveu que s’assoleixin; els propers un a dos anys, entre tres i cinc anys o en un període de cinc anys o més.
 
1.1. Les tendències més immediates (d’un a dos anys)

  • Gestió de dades de recerca
    Les biblioteques hem incorporat de forma massiva l’oferta de dades de recerca (en obert o no) com a part de les nostres col·leccions. Els canvis tecnològics de la darrera dècada han permès una explotació de dades a partir de la creació de datasets estructurats mitjançant estàndards que possibiliten que l’oferta d’informació contempli les dades en major mesura que no ho feien. La balança entre resultats finals de recerca perd pes respecte a col·leccions de dades que forneixen la recerca.
     
  •  Valoració de l’experiència de l’usuari
    El registre de l’activitat dels usuaris a les plataformes virtuals de les biblioteques ens permet valorar millor quina és la seva experiència en relació a l’ús de les nostres col·leccions i serveis. L’observació d’aquesta activitat no és exclusiva dels entorns virtuals, sinó que inclou la recollida de dades i evidències de l’activitat dels usuaris en entorns físics. Algunes biblioteques comencen a treure profit d’aquesta experiència registrada, millorant serveis i anticipant-se a les necessitats dels usuaris.

 
1.2. Les tendències a mitjà termini (entre tres i cinc anys)

  • Usuaris com a creadors
    La tendència d’aprenentatge a partir de l’experimentació (més que no pas a través del consum de contingut) transformarà les biblioteques en entorns que prioritzaran la creació per damunt de la reflexió. La tecnologia hi jugarà un paper clau i, de fet, ja trobem ara iniciatives com laboratoris per a la creació que inclouen artefactes multimèdia, impressores 3D o altres gadgets.
     
  • Replantejament dels espais a les biblioteques
    Repensar els espais de les biblioteques apareix novament com una tendència a mitjà termini. L’informe 2017 posa l’ èmfasi en el fet que l’accés a la informació a través dels entorns virtuals segueix una tendència imparable, de manera que obliga a reinventar l’espai físic. Els usuaris arribaran més i més a les biblioteques amb la informació que necessiten, en lloc d’iniciar-hi la cerca. L’usuari guanyarà protagonisme davant de la col·lecció, amb tota mena d’espais al seu abast (individuals, grupals o entorns on s’ofereixin serveis diferents dels actuals).

 
1.3. Les tendències a llarg termini (cinc anys o més)

  • Col·laboració entre institucions
    Potser la més sorprenent de les tendències que identifica l’informe, sobretot perquè ho fa a llarg termini, és la de la col·laboració entre institucions. L’informe considera que els estralls de la crisi portaran les biblioteques a cercar maneres de compartir costos i de desenvolupar projectes de forma conjunta. És una tendència que potser a d’altres geografies encara ha d’arribar, però pensem que a casa nostra ja s’ha assolit un bon nivell de col·laboració i no cal esperar cinc anys per veure’n les primeres iniciatives.
     
  • Caràcter evolutiu dels documents acadèmics
    La darrera de les tendències fa referència al format dels documents acadèmics i a les possibilitats que aquest ofereix. El document acadèmic es veurà transformat no simplement en el suport, sinó en d’altres aspectes relatius a la publicació, com ara els terminis entre la revisió d’experts, l’aspecte final, o l’accessibilitat a les dades des del mateix document. Aquesta transformació portarà a enfocaments diferents, augmentant la participació en el procés de creació de continguts de forma més directe.

 
2. Reptes edició 2017
 
L’informe presenta també els principals reptes que dificulten l’adopció de tecnologia a les biblioteques, des dels més assumibles als més difícils o molt complexos.
 
2.1. Reptes assumibles (comprensibles i resolubles)

  • Accessibilitat a serveis i recursos de les biblioteques
    La tecnologia canvia la manera en què els usuaris accedeixen a la informació i les biblioteques hem de continuar assegurant l’accés a tots els usuaris. És de vital importància que els professionals tinguem les competències que ho facin possible.
     
  • Millora de l’alfabetització digital
    Les biblioteques tenim l’oportunitat de liderar l’alfabetització digital. D’aquesta manera garantirem que els usuaris no només accedeixen a la informació que necessiten sinó que en fan un ús responsable i adequat, considerant aspectes com la privacitat, els drets d’autor o la qualitat. Altres àmbits com la gestió de la identitat digital ja es treballen a les biblioteques i són igualment clau per al desenvolupament de portafolis digitals dels usuaris.

 
2.2. Reptes difícils (comprensibles però complexos de resoldre)

  • Adaptació dels dissenys organitzatius al futur de la feina
    En aquest cas, el repte està associat a l’estructura organitzativa de les biblioteques que ha de passar a ser més flexible. Grups connectats que col·laboren dins i fora de la biblioteca per innovar i respondre a les necessitats dels usuaris. Les biblioteques hem d’esdevenir centres de treball àgils on els diferents perfils professionals col·laborem en projectes transversals, aportant cadascú habilitats i coneixements diversos.
     
  • Integració contínua, interoperabilitat i projectes col·laboratius
    Les institucions fan seguiment dels resultats de la seva recerca, sovint fent que els investigadors introdueixin dades en diferents sistemes de preservació i gestió. Aquest fet fa de la interoperabilitat entre sistemes un dels reptes prioritaris de les universitats, de manera que es faciliti l’intercanvi de dades, mentre se n’assegura la integritat i es redueix la càrrega administrativa dels investigadors. Parlem de protocols i normes d’interoperabilitat entre repositoris, sistemes de gestió de la recerca institucionals, serveis d’indexació, motors de cerca, etc.; com també dels identificadors únics, que han de facilitar la col·laboració entre institucions.

 
2.3. Reptes molt complexos (difícils de definir i de resoldre)

  • Pressions polítiques i econòmiques
    Aquest és un dels reptes més sorprenents, donat que podria convertir-se en una constant per als propers informes i, fins i tot, considerar-se intrínsec a qualsevol situació que s’analitzi. Però, en aquest cas, ve lligat a la situació de crisi viscuda en els darrers anys que ha originat un augment del cost de les col·leccions o la reducció en inversió en grans infraestructures tecnològiques.
    L’accés obert es veu encara com una oportunitat no només per reduir costos sinó per fer la recerca més accessible, malgrat que el camí per aconseguir-ho es preveu hostil i car. Cal també que les polítiques garanteixin un control de la qualitat.
     
  • Necessitat d’enfrontar-se a un canvi radical
    Des del moment que els usuaris poden accedir als recursos de la biblioteca des dels mòbils, les biblioteques ens enfrontem al repte de reivindicar el valor que tenim en el si de les institucions. Hem de seguir repensant els serveis, l’oferta de continguts i la gestió de les col·leccions. Alhora, hem de preveure les necessitats que els usuaris tindran en un futur i, per tant, les competències que nosaltres com a professionals haurem de tenir per donar-hi resposta. Per poder realitzar aquest canvi, cal que les biblioteques optem per estratègies d’alineació amb els plans estratègics institucionals i que participem en fòrums universitaris.

 
3. Desenvolupaments tecnològics

Finalment, l’informe tracta els sis desenvolupaments tecnològics importants que haurem d’implantar a les biblioteques, novament des dels més immediats fins als de mitjà i llarg termini.
 
3.1. Els desenvolupaments tecnològics més immediats (un any o menys)

  • Dades massives
    Cada segon que passa es generen milions de dades que responen al comportament i les accions dels usuaris; dades que ens ajuden a identificar i a prendre decisions. El paper de les biblioteques com a recopiladors, conservadors i analistes de les dades és important. La gestió i visualització d’aquesta informació per fer-la comprensible, fàcilment i ràpidament, formarà part de les nostres competències; el perfil conegut com a data librarian.
     
  • Tecnologies de l’activitat acadèmica digital
    L’Associació de Professionals de Biblioteca i de la Informació (CILIP) defineix l’activitat acadèmica digital com la implantació de tecnologia per donar suport a l’accés, la recuperació i l’aplicació de coneixement. Hem de tenir en compte que el concepte d’activitat acadèmica ha evolucionat i inclou formats diversos.

 
3.2. Els desenvolupaments tecnològics a mitjà termini (dos o tres anys)

  • Plataformes de serveis bibliotecaris
    La gestió de materials en múltiples formats i l’accés als recursos des de múltiples dispositius requereixen plataformes de serveis bibliotecaris que proporcionin una gestió completa de recursos electrònics i impresos. Cal que considerin tots els processos relatius al document, des del seu tractament fins a la recuperació per part de l’usuari; i, alhora, es mantinguin al dia de les necessitats operatives canviants.
     
  • Identitat en línia
    Com a part de l’alfabetització digital, la identitat en línia pren importància des del moment que qualsevol dada que genera una persona a Internet, sigui de manera activa o passiva, es pot rastrejar. Per tant, ajudar els usuaris a gestionar tota aquesta empremta digital creada a la xarxa serà una prioritat.

 
3.3. Els desenvolupaments tecnològics a llarg termini (quatre o cinc anys)

  • Intel·ligència artificial
    Aquesta tecnologia emergent pot no només personalitzar l’experiència dels usuaris a la biblioteca sinó també millorar-ne els serveis, els processos de recerca i els resultats dels participants. Davant aquests desenvolupaments, les biblioteques tenim la necessitat de crear orientacions que garanteixin l’ús ètic de les dades.
     
  • La Internet de les coses
    Les biblioteques estudiem com beneficiar-nos de la Internet de les coses, entesa com una xarxa d’objectes interconnectats. L’àmbit d’aplicació a les biblioteques és ampli, com ara fer seguiment d’ítems de la col·lecció o connectar objectes a recursos de la biblioteca que en contextualitzin l’ús.

 
4. Tendències i reptes predits a l’edició 2015
 
Com a document de predicció que és l’Horizon report, resulta interessant fer un repàs ràpid de les edicions del 2014, 2015 i 2017 per saber fins a quin punt afinen o no els experts que hi han participat. Sense voler fer una anàlisi exhaustiva voldríem destacar algunes de les prediccions per encertades, o no.
 
4.1. Tendències

El 2014, per exemple, es prediu la tendència per les biblioteques de Treballar amb les dades de recerca –a més de, principalment, amb documents, com anàvem fent fins llavors–. Aquesta tendència, identificada com a curt termini, es repeteix en els dos informes posteriors. En aquest mereix destacar-se l’encert de l’informe.
 
També el 2014 i 2015 es posa èmfasi en la necessitat que les biblioteques adoptin Solucions per a tecnologies mòbils, amb efecte el més immediat possible. És veritat que les biblioteques hem anat adoptant diverses solucions per a tecnologies mòbils, però potser en aquest cas, pensant en el nostre entorn més immediat, la tendència no ha resultat tan immediata.
 
Dues de les tendències assenyalades als primers dos informes destaquen per ser molt generalistes, com són el Progrés continuat en tecnologia, normes i infraestructures i el Replantejament dels espais a les biblioteques. Si bé pot estar justificat, i és veritat que les biblioteques reconsiderem els nostres espais o seguim adoptant noves tecnologies i estàndards, no és menys veritat que més que una tendència és una obligació de qualsevol organització o sector.
 
Finalment, i tal com dèiem en la menció a la tendència d’aquesta edició 2017, sorprèn que una tendència a llarg termini sigui Incrementar la col·laboració entre institucions. Potser cal tenir en compte que per a algunes geografies és un àmbit en el qual cal començar de zero, quan a Catalunya i Espanya existeix una llarga tradició de col·laboració entre biblioteques acadèmiques.
 
4.2. Reptes
 
Quant a reptes, sorprèn que l’Accessibilitat dels serveis i dels recursos de la biblioteca sigui un repte només en el darrer informe, quan fa anys que estem adaptant les biblioteques a l’entorn digital i, per tant, sembla que hauria estat més raonable i menys reactiu pensar-hi des del principi.
 
Altres reptes predits el 2014 i 2015 com ara el Replantejament del rol i les habilitats dels bibliotecaris o la Integració de les biblioteques acadèmiques i de recerca en els estudis han perdut el seu titular però no la seva presència en el darrer informe, quedant integrats com a part dels nous reptes que hem analitzat anteriorment.
 
Pel que fa a desenvolupaments tecnològics, si el 2014 buscava solucions específiques com la publicació electrònica, la web semàntica o l’aplicació mòbil, els informes del 2015 i 2017 ja incorporen previsions sobre desenvolupaments en intel·ligència artificial.

 

Iuliana Botezan, professora contractada doctora
Departamento de Biblioteconomía y Documentación
Facultad de Ciencias de la Documentación, Universidad Complutense de Madrid

LoCloud. [S.l.]: LoCloud, cop. 2012. Disponible a: http://www.locloud.eu/. [Consulta: 09/05/2017].

Local content in a Europeana cloud és un projecte complex i molt ambiciós desenvolupat amb èxit entre l’1 de març de 2013 i el 29 de febrer de 2016. Constitueix un exemple modèlic de bones pràctiques de creació de xarxes internacionals d’institucions, organitzacions nacionals i regionals (responsables d’arxius, biblioteques, museus, etc.), com també de socis tècnics, sota el programa CIP-ICT-PS de la Comissió Europea. Aconsegueix demostrar que, amb eines adequades, fins i tot la mostra cultural o la col·lecció tradicional més remota es pot transformar en un aparador visible mundialment a través d’Europeana.

Els esforços dels 32 socis participants en el projecte s’han concentrat a explorar el potencial de les tecnologies computacionals allotjades al núvol per tal que, mitjançant convenis, petites i mitjanes institucions culturals poguessin publicar els seus fons digitalitzats1 i posar-los a disposició dels usuaris a través d’Europeana, i cobrir d’aquesta manera set grans objectius:

  • Donar suport a les organitzacions culturals perquè els continguts dels seus fons siguin accessibles a través d’Europeana, utilitzant el núvol per proveir serveis i eines que ajudin a reduir les barreres tècniques, semàntiques i de formació.
  • Ajudar petites i mitjanes institucions culturals i les iniciatives de crowdsourcing col·laboratiu a fer visibles els seus continguts digitals a través del gran aparador que és Europeana i, d’aquesta manera, a millorar la riquesa i la representativitat dels registres d’Europeana relacionats amb la història local.  
  • Millorar la interoperabilitat dels continguts dels diferents camps (el sector patrimoni, museus, biblioteques, arxius, etc.) de cara a proporcionar una mirada més coherent respecte de la història i del patrimoni d’una determinada localitat.
  • Fer possible que petites institucions (com ara cases memorials, arxius eclesiàstics o arxius individuals) puguin contribuir amb els seus continguts a Europeana.
  • Explorar el potencial de les tecnologies del núvol per agregar, enriquir i reutilitzar, posant especial èmfasi a indicar el lloc geogràfic a través de geolocalització.
  • Explorar i provar una arquitectura basada en tecnologies del núvol, com la plataforma escalable per a l’agregació i extracció de metadades per a Europeana amb major eficiència i reduint despeses de manteniment.
  • Desenvolupar un portal i un servei de suport per cobrir les necessitats dels proveïdors de continguts.

Per tal de dur a terme aquest projecte s’ha constituït un consorci de 32 socis de 26 països2 (dels quals 22 són estats membres de la UE, als quals s’afegeixen Islàndia, Noruega, Sèrbia i Turquia), amb un coordinador científic (els Arxius Nacionals de Noruega, NRA) i un mànager de projecte, juntament amb un important grup de socis molt competents des del punt de vista tècnic que, al seu torn, havien fet notables contribucions al desenvolupament d’Europeana, com AIT, Athena RC, AVINET, IPCHS, NTUA i PSNC3. A aquests socis se’ls afegeixen els serveis nacionals i regionals d’«agregació» i institucions culturals que van tenir un paper clau actuant com a implementadors dels serveis al núvol produïts per LoCloud, van aportar continguts per a la seva agregació, treballant amb institucions culturals més petites, tant a les seves xarxes, com en la disseminació en l’àmbit nacional i regional. Tanca el consorci un grup de socis amb competències específiques en aspectes clau, com vocabularis.

Després de tres anys de reeixit desenvolupament i funcionament, a l’informe final del projecte, redactat per Kate Fernie4 amb la contribució de tots els socis del projecte, s’expliquen amb molta claredat els diferents passos donats per preparar el treball i per construir la infraestructura LoCloud i els seus serveis, els estàndards de metadades adoptats (EDM, CARARE y LIDO), com també la manera com s’ha dut a terme la tasca de disseminació del projecte, la seva sostenibilitat i explotació.

El projecte ofereix vuit serveis i aplicacions5 juntament amb la seva descripció, la documentació tècnica, els manuals per a usuaris finals, les preguntes més freqüents i instal·lacions de prova (demo), a través dels quals els serveis es poden provar prèviament:

  1. Un servei d’enriquiment.
  2. Unes eines d’enriquiment amb elements de geolocalització: geolocation API (LoGEO) i geocoding application.
  3. Un servei de topònims històrics l’objectiu del qual és que el fons documental de les institucions col·laboradores contribueixi al desenvolupament d’un tesaurus històric de topònims.
  4. Col·leccions LoCloud.
  5. MINT, una eina d’incorporació, amb una interfície amistosa que permet mapar les metadades dels datasets, creuar metadades, i així permetre l’aparició de relacions semàntiques noves, etc.
  6. MORe (repositori). MORe és un agregador amb una arquitectura escalable basada en el núvol i ofereix serveis d’extracció, integració, validació, enriquiment i publicació de metadades. Té una interfície intuïtiva, cosa que fa que sigui fàcil d’utilitzar, fins i tot per a usuaris amb una formació prèvia mínima. MORe ofereix un seguit d’eines que permeten als usuaris enriquir els seus continguts, veure les estadístiques i validar el seu contingut abans que Europeana els extregui. Un dels majors èxits del projecte (tal com els autors del mateix informe final afirmen) es basa en la introducció de microserveis d’enriquiment que contribueixen a tasques com la identificació d’idioma (molt important en una diversitat lingüística tan gran com la dels registres d’Europeana), geonormalització, geocodificació i geodescodificació, enriquiment de vocabulari corresponent, enriquiment de topònims històrics o de períodes de temps, emprant Perio.do i Wikimedia/DBPedia (la variant en espanyol de la qual s’està desenvolupant a càrrec d’investigadors del grup d’investigació OEG de la UPM).
  7. Servei de vocabulari que incorpora 33 vocabularis. El servei pot ser utilitzat en xarxa per les institucions culturals mitjançant els seus API per a integració en sistemes de gestió de continguts.
  8. Aplicació Wikimedia, que s’ha desenvolupat sobretot per tal d’habilitar continguts publicats per fotògrafs independents o per petites institucions culturals a Wikimedia commons perquè puguin ser incorporats a Europeana.

A Espanya, aquest tipus de projectes pot suposar un repte per impulsar la formació d’especialistes en gestió de continguts digitals, de cara a l’ús, reutilització i, per què no, a la creació d’eines similars per emmarcar-se en la línia proposada per l’Agenda Digital Europea, com també per fer front als objectius del recentment aprovat programa Cultura 20206 del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte.

En l’àmbit internacional, aquest projecte constitueix un excel·lent catalitzador capaç de fer que «continguts» locals esdevinguin globals, permetent que petites institucions, utilitzant les eines posades a disposició per LoCloud, puguin complir amb els estàndards requerits per tal que les seves col·leccions puguin ser incloses a Europeana (fins i tot s’ofereix un correu electrònic de contacte per donar suport a aquest tipus d’iniciatives: info@locloud.eu).

LoCloud és un projecte amb múltiples facetes: una eina amb ús social per apropar la cultura local a una multitud d’usuaris; una eina per a la investigació; una eina per crear materials de cara al seu ús educatiu; per fer visible allò que abans no tenia “rostre”, ni “veu” més enllà dels establiments culturals locals o molt específics d’algun racó del món menys conegut o menys accessible.

D’aquesta manera, LoCloud es pot interpretar també com una eina educativa clau per aprendre sobre patrimonis culturals diferents a través dels documents procedents d’institucions o d’autors poc conegudes/ts i, així, poder facilitar el coneixement i, per tant, l’acceptació de l’«altre».

1 Corresponents al patrimoni local de diferents regions d’Europa, amb diferents enfocaments: antropològic, però també històric (horrors de la guerra, per exemple); imatges, plànols, dibuixos d’edificis, monuments arqueològics, paisatges. Segons: Local Content in a Europeana Cloud: annual report 2015-2016, disponible a: http://www.locloud.eu/Resources (data de la darrera consulta: 10.03.2017).

2 Alemanya, Àustria, Bèlgica, Bulgària, Croàcia, Dinamarca, Eslovàquia, Eslovènia, Espanya, França, Grècia, Irlanda, Islàndia, Itàlia, Lituània, Noruega, Països Baixos, Polònia, Portugal, Regne Unit, República Txeca, Romania, Sèrbia, Suècia, Turquia, Xipre.

3 Kate Fernie, 2 Culture Associates et al. Lo cloud: deliverable, D7.7 Final Report (version 1.0). Disponible a: http://www.locloud.eu/Resources (data de la darrera consulta: 10.03.2017)

4 Ídem.

5 Disponibles a: http://support.locloud.eu/tiki-index.php (data de la darrera consulta: 03.05.2017).

6 Disponible a: http://www.mecd.gob.es/dms/mecd/transparencia/sec/plan-cultura-2020.pdf (data de la darrera consulta: 03.05.2017).

 

Neus Castellano Tudela
Directora de la Biblioteca Xavier Benguerel
Biblioteques de Barcelona

Agustí, Lluís; Comalat, Maite (eds.) (2016). Anuari de l’Observatori de Biblioteques, Llibres i Lectura. [Barcelona]: Facultat de Biblioteconomia i Documentació, Observatori de Biblioteques, Llibres i Lectura. IX, 240 p. Disponible a: http://www.raco.cat/index.php/AnuariObservatori. [Consulta: 28/04/2017].

L’Anuari de l’Observatori de Biblioteques, Llibres i Lectura ha arribat a la seva quarta edició. Aquesta publicació s’ocupa de la compilació de tot el que s’ha esdevingut a Catalunya durant el bienni 2014-2015 en els àmbits d’interès d’aquest organisme, adscrit a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona: història, llibres i edició, biblioteques i lectura.

Aquests quatre eixos temàtics fonamenten l’estructura d’una publicació que s’ha plantejat com un número «en curs», publicat per parts al llarg de 2016, amb disset articles que han estat encarregats a diferents professionals i investigadors reconeguts en els diferents àmbits que abraça. Tot i tractar-se d’un anuari –una obra de consulta d’impossible lectura seqüencial i ben proveïda de dades i de reculls bibliogràfics a prova de memòries com la de Jakob Mendel, l’entranyable llibreter sense llibreria de Stefan Zweig–, la proximitat temàtica d’algun dels articles i el fet que facin referència a un mateix període de temps i a una àrea geogràfica concreta permeten esbossar un context comú. Vindria definit, a grans trets, pel caràcter marcadament commemoratiu que ha tingut el bienni 2014-2015: centenari de l’obertura al públic de la Biblioteca de Catalunya el 2014, Any de les Biblioteques el 2015 i proclamació de Barcelona com a Ciutat de la Literatura per la UNESCO el desembre del mateix any. Tot plegat ha situat les biblioteques i tot el món del llibre en una situació de major visibilitat social que en períodes anteriors; i en un ambient de celebració que no ha estat obstacle perquè es donin, d’altra banda, publicacions, espais de reflexió i propostes sobre el futur de les biblioteques, de la lectura i del món del llibre i l’edició.

Els disset articles de l’Anuari es reparteixen, en proporció desigual, entre els quatre blocs temàtics que l’integren, els quals es detallen als paràgrafs que segueixen:

  • Bloc 1. Dedicat a la història de les biblioteques i els arxius, de la lectura, l’edició i la impremta. En aquest bloc, l’article de Marga Losantos (Biblioteca de Catalunya) fa un recorregut per les publicacions, estudis i activitats al voltant de la història de les biblioteques i dels arxius que s’han dut a terme durant el bienni 2014-2015. Destaquen les accions relatives a les efemèrides: la guia de la Biblioteca de Catalunya, editada amb motiu del seu centenari (2014); la col·lecció «Testimonis bibliotecaris» de la Memòria Digital de Catalunya, amb la digitalització d’un centenar de dietaris de biblioteques que van dels anys 1920 als 1970; i l’exposició «BiblioTec: cent anys d’estudis i de professió bibliotecària 1915-2015» que mostrava l’evolució de l’Escola de Bibliotecàries, creada per la Mancomunitat de Catalunya, en l’actual Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona.
     
  • Bloc 2. Aquest bloc, el més extens amb vuit articles, tracta sobre els llibres i l’edició, la col·laboració entre editorials i biblioteques, els hàbits lectors, la lectura fàcil, les publicacions periòdiques, l’edició electrònica i el comerç del llibre durant el bienni 2014-2015. En l’àmbit específic de la literatura infantil i juvenil (LIJ), Joan Portell destaca el paper fonamental de les petites llibreries especialitzades en la tasca de dinamització lectora, la ben rebuda tendència a la cooperació en el món de les publicacions digitals especialitzades en crítica de LIJ, i el pas definitiu a digital de Faristol, la revista de referència de la crítica en LIJ a Catalunya. Teresa Colomer, que fa un repàs als estudis i la recerca sobre LIJ, comenta la qualitat d’algunes anàlisis i tesis doctorals publicades al voltant de la LIJ digital, mentre que Margarida Prats fa una valoració força positiva de l’estat de salut de l’edició de llibres de poesia per a infants. Quant al món dels diaris i les revistes, Pere Franch i Javier Guallar constaten la tendència continuista de caiguda de les vendes i dels lectors en paper i l’augment del consum de premsa digital, amb l’aparició de noves capçaleres de presència destacada en el panorama mediàtic català. En l’apartat dels estudis i recerca sobre edició i hàbits lectors, Anna Villarroya mostra com la crisi econòmica ha fet pujar els estudis sobre els hàbits lectors dels catalans en detriment dels estudis relatius al sector editorial; en el de lectura fàcil, Laia Vidal i Elisabet Serra celebren una fita important, l’aprovació de la Llei d’accessibilitat pel Parlament de Catalunya a final de 2014, que obre la porta a la inclusió social de les persones amb dificultats lectores o cognitives. De part de les llibreries, Antoni Daura reivindica la xarxa llibretera catalana com un espai cultural i prescriptor de referència, i valora molt positivament la relació de les llibreries amb les biblioteques del seu entorn més immediat a l’hora d’organitzar actes conjuntament. Per concloure, Joaquim Bejarano caracteritza el bienni per la recuperació incipient de la crisi en l’àmbit del comerç del llibre; també destaca la llibreria independent com el primer canal de venda de llibres a Catalunya.
     
  • Bloc 3. Les biblioteques públiques són les protagonistes d’aquest bloc. Maite Comalat i Eulàlia Espinàs repassen l’activitat d’aquest bienni eminentment commemoratiu i destaquen l’augment de projectes en col·laboració, la presència a les xarxes socials i als mitjans de comunicació de les biblioteques –en part per l’Any de les Biblioteques 2015-, la davallada de publicacions, d’articles, de ponències i, el que és més preocupant, també de plans estratègics. De les tendències, les autores en destaquen la funció social de les biblioteques (i les múltiples publicacions fetes al respecte), la participació dels ciutadans en el seu disseny i gestió com a tema de futur immediat i, en la mateixa línia, la necessària definició de les biblioteques públiques davant la relació dels seus usuaris amb el big data. Pel que fa a les biblioteques escolars, Mònica Baró i Pau Raga paren atenció al manteniment de l’activitat més enllà de la supervivència d’aquests centres, a com de positiva resulta la cooperació amb les biblioteques públiques, i a la reivindicació d’aquests espais com un agent pedagògic imprescindible i central a l’escola que ha de superar la seva funció exclusiva de promoció lectora. Les biblioteques universitàries, segons Carina Rey i Adelaida Ferrer, han seguit treballant des de la cooperació per incrementar els accessos als recursos digitals i per millorar la participació dels usuaris a través de les xarxes socials. La fita més important del bienni ha estat la posada en marxa del Portal de la Recerca de les Universitats de Catalunya, creat per difondre la producció científica de les diferents universitats des d’un portal únic. Finalment, tant les biblioteques especialitzades, de la mà d’Eulàlia Sau, com els centres patrimonials, presentats per Isabel Juncosa, debuten a l’Anuari manifestant la voluntat de treball en equip, malgrat les grans diferències que existeixen entre els seus fons, espais i serveis.
     
  • Bloc 4. L’últim bloc de l’Anuari és l’orientat a la lectura, a la seva promoció i als estudis sobre les seves formes. De la lectura entre els infants i els joves se n’ha ocupat Jaume Centelles, que fa un repàs als resultats en lectura de les proves de Competències Bàsiques del Departament d’Ensenyament o als programes de promoció lectora més reeixits o que han tingut major suport institucional durant el bienni, entre d’altres. Joana Casas i Esperança Paños prenen el pols a la promoció de la lectura a les biblioteques durant aquest període caracteritzat per les commemoracions. En destaquen el reforçament de la funció de les biblioteques com a prescriptores culturals i dinamitzadores del seu entorn local, i la posada en marxa de la plataforma de préstec de llibres digitals eBiblio Catalunya. Aquestes autores reivindiquen també, com a tendència, el caràcter socialitzador, relacional i d’espai d’aprenentatge i d'intercanvi del coneixement de les biblioteques públiques. Finalment, Bernat Ruiz-Domènech fa una aproximació interessant a la realitat de la lectura digital a Catalunya. Incideix en la importància d’aspectes com la fractura digital –alertant-ne dels riscos d’exclusió social que     comporta–, la qualitat d’ús de les eines digitals o la constatació que el mitjà que s’ha imposat a Catalunya per a la lectura digital no exclusiva de llibres és el telèfon intel·ligent.

Aquest Anuari, doncs, persegueix el mateix objectiu que les institucions homòlogues d’abast estatal o internacional (Observatorio de la Lectura y el Libro del Ministerio de Cultura, Educación y Deporte del Govern d’Espanya, Centre National du Livre francès, Centro per il Libro e la Lettura italià, etc.): prendre el pols a l’actualitat polièdrica i canviant de les diferents baules de la cadena del llibre. L’Observatori de Biblioteques, Llibres i Lectura, a diferència del seu veí espanyol, recull totes aquestes realitats en un únic document, l’Anuari, que ens permet copsar millor la complexitat, la riquesa, les llums i les ombres del món del llibre i la lectura a Catalunya. Poder disposar de reculls com aquest, en uns temps amb volums i velocitats de publicació fora de qualsevol proporció humana, és una satisfacció per a tots els qui treballem al voltant d’aquest àmbit.

Aquesta ressenya es publica simultàniament al Blog de l’Escola de Llibreria [http://bd.ub.edu/edl/ca/lanuari-2016-de-lobservatori-de-biblioteques-llibres-i-lectura-sortint-de-la-crisi-entre]

 

Lluís Anglada
Director de l’Àrea de Ciència Oberta
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)

Johnson, Rob; Fosci, Mattia; Chiarelli, Andrea; Pinfield, Stephen; Jubb, Michael (2017). Towards a competitive and sustainable open access publishing market in Europe: a study prepared for the OpenAIRE 2020 project, on behalf of the European Commission. [S. l.]: Research Consulting: OpenAIRE.  Disponible a:
https://blogs.openaire.eu/wp-content/uploads/2017/03/OA-market-report-28.... [Consulta: 16/04/2017].

Des de la seva primera formulació, el 2001, en forma de carta oberta en la qual es demanava suport als científics, el moviment de l’accés obert no ha deixat de guanyar adeptes. El que llavors podia semblar una petició ingènua per a eliminar les barreres per accedir a la producció científica mundial s’ha consolidat com un dret (que la recerca finançada públicament pugui ser usada públicament) i una necessitat (la de millorar la qualitat de la recerca a través de l’accés universal als seus productes).

El que semblava una utopia ha passat a ser desitjat per la majoria dels agents que intervenen en la cadena de disseminació de la ciència, i perseguit per una bona part dels seus finançadors. I el que semblava un assumpte tècnic sobre com millorar la disseminació de la ciència ha passat a ser un problema econòmic de com aconseguir-ho. Crec que en el canvi de la visió va ser determinant l’informe encarregat per la Comissió Europea el 2006 Study on the economic and technical evolution of the scientific publication markets in Europe, estudi que encara val la pena llegir i que assenyalava que el mercat de les publicacions científiques –les revistes– és un mercat inelàstic.

En una, al nostre entendre, molt encertada comparació, l’informe que ressenyem situa el coneixement científic al costat del subministrament elèctric (p. 38-39): la disseminació dels dos es considera un servei públic. En els dos casos, el subministrament no el fan les administracions públiques sinó empreses privades que, com que són poques, controlen el mercat en forma oligopolística, mentre que a l’administració no li queda més remei que intervenir-hi per aconseguir ampliar el màxim possible l’accés a un bé que es considera públic.

Sigui més o menys vàlida aquesta comparació, serveix per situar la intenció de l’informe que ressenyem, el qual parteix de la premissa de mantenir (amb correccions) l’statu quo dels editors actuals, alhora que suggereix una vigorosa intervenció pública de cara a aconseguir que la disseminació dels outputs de la recerca es faci de forma oberta.

No m’estalviaré la feina de fer la ressenya per als fidels seguidors del Blok de BiD, però recomano als interessats la lectura de l’excel·lent resum executiu de l’informe (p. 11-15) o l’informe que en fa Gwen Franck a l’OpenAIRE blog. L’informe està fet per membres del Research Consulting per encàrrec del projecte europeu OpenAIRE i promet ser continuat per un full de ruta que serà preparat per a un workshop d’experts que se celebrarà a La Haia el 20 d’abril de 2017.

L’informe té sis capítols i un parell d’apèndixs. El capítol primer contextualitza l’informe i n’explica la metodologia i l’estructura. No ens hi aturarem gaire més que per assenyalar que la finalitat de l’estudi és considerar “els factors econòmics que contribueixen a la situació actual del mercat editorial en accés obert, i avalua[r] –per als agents polítics europeus– el potencial de millorar la competència i sostenibilitat del mercat alhora que se n’incrementa l’accés”.

El segon capítol explica l’estat del mercat de l’accés obert, el qual se situa en el context més ampli del mercat de l’edició científica. Es fa una breu però clara panoràmica històrica de l’edició de revistes i s’assenyala el que han estat tendències determinants en les darreres dècades: la gestió de l’edició científica passa, en bona part, per editorials privades, el cost no para de créixer, hi ha una forta concentració editorial i la disseminació del resultat és altament dependent del recompte de citacions i del procés de revisió d’experts. Es divideix aquí l’accés obert en quatre grups: arxiu (via verda), daurat-híbrid, daurat-APC (amb pagament de cost per publicar) i daurat no-APC; una classificació que fa uns anys no haguéssim fet però que –avui– s’imposa per raó de la importància que està prenent el fet de trobar models vàlids de negoci per a l’accés obert.

El capítol tercer tracta de la competència i la sostenibilitat del mercat de l’edició en accés obert, i s’inicia assenyalant que la competència en el mercat de l’edició científica “està inhibida pel fet que [els títols de] les revistes no són substituïbles per altres, per la falta de transparència i per l’alta concentració del mercat”. Assenyalem que els autors de l’informe assumeixen de partida el que entenc és una premissa de la Comissió Europea: que la liberalització dels mercats contribueix a la millora i abaratiment dels productes.

El capítol quart fa un panorama de l’accés obert als diferents estats d’Europa del qual no se’n desprenen models clars. S’assenyala que, malgrat que quasi la meitat de països de la Unió Europea són ‘verds’, aquests països només són els responsables d’una cinquena part de la producció científica europea. Això indica que les polítiques afavoridores de l’accés obert són molt dependents de la posició de cada país en el context de la recerca (i, en correlació o no, amb el PIB de cada país). Es fa un estudi en detall de les polítiques d’Hongria, Noruega, Portugal i el Regne Unit. El capítol acaba amb una molt interessant descripció del panorama als Estats Units d’Amèrica.

El capítol cinquè (probablement el més interessant) dibuixa un camí cap a un mercat de l’accés obert competitiu i sostenible. A l’inici del capítol, s’assenyala el que possiblement sigui la contradicció clau, en aquest moments, i que és que els objectius d’incrementar l’accés obert de forma immediata i el d’aconseguir un mercat sostenible i competitiu no són forçosament assolibles alhora. Part de la solució de tenir un accés obert universal depèn del marc temporal dins del qual vulguem la solució.

S’identifiquen aquí les principals barreres per a l’accés obert. Aquestes són: la manca d’incentius per als autors per a publicar en obert, la inexistència d’un camí clar per als editors per passar a publicar en accés obert, la falta de transparència del mercat, la diversitat de contextos nacionals des dels quals operar, unes infraestructures no òptimes, i sistemes de monitorització inadequats. Alhora, es fan recomanacions per eliminar aquestes barreres: creant incentius per a autors i editors.

Les conclusions de l’informe són que la intervenció del mercat és essencial si Europa vol assolir els objectius que té marcats en l’accés obert. Alhora, es propugnen accions col·lectives i flexibles, i un esforç econòmic addicional per incrementar el nivell d’open access de forma immediata, al mateix temps que es creen les condicions per a un mercat totalment d’accés obert que sigui competitiu i sostenible.

L’estudi és clar, informatiu i fàcil de llegir. La seva orientació és poc ‘revolucionària’ ja que opta per la via daurada (en qualsevol de les seves opcions) en detriment de la verda (la qual és vista més com un sistema de pressió als editors que com una alternativa en si mateixa).

A més de recomanar-ne la lectura, jo afegiria tres comentaris. El primer, que ni en aquest ni en molts d’altres estudis sobre les revistes científiques a mi no em queda clar de quin univers estem parlant. Una cosa és cenyir l’edició científica a les revistes indexades a WoS o a Scopus (que no sobrepassen les 25.000) i una altra referir-se a les més de 75.000 que complirien els requisits de ser una revista científica viva segons l’Ulrich’s.

El segon, que sempre que hi ha un canvi de model hi ha perdedors i guanyadors i una transició difícil de realitzar. Les diferents opcions (arxivat, daurat-híbrid, daurat amb APC i daurat pur) tenen diferents implicacions econòmiques depenent de si les institucions/països són més productors nets que consumidors nets de literatura científica. És difícil propugnar un model equitatiu quan triar aquest pot suposar haver de pagar més.

Per acabar, sembla molt encertat indicar que si no hi ha una intervenció decidida dels poders públics no transformarem l’actual mercat ‘barrat’ de la comunicació científica en un d’obert. Les entitats editores de revistes (empreses privades però també societats científiques) o no veuen necessari canviar (perquè el model actual ja els va bé), o no veuen com fer-ho. Cal, doncs, una empenta, i aquesta necessita uns principis guia ‘fair’: que qui produeix la recerca recuperi part del que va cedir a les entitats editores, que no hi hagi pagament doble (per subscriure i per publicar en obert), que el model resultant s’assoleixi amb els diners actualment esmerçats en el mercat, que l’escenari final no sigui una mera còpia (en accés obert) del panorama actual de la publicació científica, sinó que en corregeixi alguns dels seus defectes i que incorpori algunes millores, avui clarament possibles donades les possibilitats tecnològiques actuals.

 

Blanca Rodríguez Bravo
Universidad de León

Mikkonen, Paula; Peltonen, Lina. (2016). E-book survey for higher education students and teachers in Finland. [Helsinki]: National Library of Finland, FinElib. Disponible en: <https://www.kiwi.fi/download/attachments/57247727/FinELib_ebook_survey_H.... [Consulta: 24/03/2017].

El 2016, la Biblioteca Nacional de Finlàndia va dirigir una enquesta als estudiants i als professors d’universitat amb la finalitat de conèixer la utilització dels e-books a les biblioteques dels seus centres. La investigació formava part d’un projecte del consorci FinELib l’objectiu del qual era incrementar la disponibilitat de manuals en format electrònic a les universitats i politècnics.

L’informe resultant presenta dades d’indubtable interès per conèixer l’actualitat de la integració i la utilització dels llibres electrònics a l’ensenyament universitari. Els resultats mostren que la reticència inicial a deixar de banda el format paper es va superant i que, per bé que amb lentitud, la transició al format digital va fent camí.

El text, breu i concís en la lectura dels resultats obtinguts, conté més gràfics que text i presenta al final, com a annex, els dos qüestionaris utilitzats per a la investigació, el que es va adreçar als estudiants i el que van respondre els professors.

Les preguntes plantejades en els qüestionaris anaven encaminades a determinar:

  • Si els estudiants i els professors han llegit, dut en préstec o adquirit e-books amb la finalitat d’utilitzar-los per a l’estudi o per a la docència.
     
  • En cas afirmatiu, quin instrument s’ha emprat per accedir al seu contingut, si el seu ús ha resultat beneficiós per a la tasca escomesa o si s’han trobat algun obstacle: disponibilitat, usabilitat, ergonomia, etc.
     
  • Els enquestats van ser preguntats sobre quin tipus de llibres electrònics consideraven útils per al procés d’aprenentatge.
     
  • Així mateix, es va preguntar als estudiants quant de temps dedicaven a la lectura d’e-books.

En total, van respondre el qüestionari 1.889 estudiants i 459 professors. Les respostes mostren que els professors i els estudiants que van contestar tenen una experiència considerable en l’ús d'e-books. La majoria dels professors (78 %) i dels estudiants (77 %) han llegit e-books destinats a l’aprenentatge.

Igualment, el 65 % dels professors han utilitzat e-books a classe i un de cada cinc els empra amb freqüència. Els docents es mostren favorables a l’adquisició de manuals en format electrònic per la seva disponibilitat en qualsevol moment i la seva possibilitat de ser usats per diversos interessats simultàniament. Pel que fa als estudiants, dos terços dels qui van respondre el qüestionari consideren que la lectura d’e-books repercuteix beneficiosament en els seus estudis.

Les biblioteques acadèmiques finlandeses són el canal primordial per accedir als manuals electrònics. En aquest punt, cal recalcar que aquestes biblioteques estan excepcionalment dotades i disposen de nombroses còpies dels llibres requerits pels estudiants per al seu aprenentatge. Així, la meitat (49 %) dels estudiants han tret en préstec e-books amb una finalitat d’estudi. En el cas dels professors, un 44 % s’ha endut en préstec manuals electrònics i el 29,2 % monografies.

No obstant, l’informe incideix en la necessitat que les biblioteques segueixin promocionant la seva col·lecció d’e-books i facilitant el seu accés, donat que la meitat dels estudiants manifesten tenir dificultats per localitzar-los i utilitzar-los. Les respostes que assenyalen aquesta problemàtica apunten a la seva disponibilitat, al fet que no sempre es pot escollir un format electrònic del contingut cercat, a complicacions amb els requisits tecnològics per al seu accés i a la seva usabilitat.

Els estudiants consideren desitjable poder descarregar els llibres al seu ordinador personal i tenir la possibilitat de subratllar i anotar. La preferència per aquest dispositiu també està generalitzada entre el professorat. La tauleta és el següent dispositiu lector escollit. No obstant, es mencionen encara problemes ergonòmics respecte de la lectura en pantalla per la qual cosa només una mica més d’una tercera part dels qui contesten el qüestionari afirmen que prefereixen llegir en un dispositiu electrònic en lloc d’en paper. Amb tot, només el 43 % dels estudiants continuarà seleccionant llibres impresos en el futur si disposa de còpia electrònica.

Es va sol·licitar també el parer d’estudiants i professors sobre com haurien de ser els e-books per donar suport adequadament a l’aprenentatge. Les respostes incideixen en la necessitat que es publiquin més llibres en format electrònic i en què es tinguin disponibles còpies suficients de cadascun. Així mateix, es posa l’accent en la seva usabilitat. Els llibres electrònics hauran d’estar accessibles fàcilment i ràpida, disposar de funcionalitats de navegació adequades i d’una taula de continguts que faciliti la localització dels continguts requerits eficaçment.

Anna Villarroya
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona

Panorámica de la edición española de libros: análisis sectorial del libro 2015 (2016). [Madrid]: Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. 154 p. Disponible a: https://sede.educacion.gob.es/publiventa/panoramica-de-la-edicion-espano.... [Consulta: 19/04/2016].

La Panorámica de la edición española de libros, que es realitza des de l’any 1988, proporciona una gran quantitat de dades estadístiques que faciliten l’anàlisi de la situació actual i l’evolució recent de l’edició de llibres a Espanya. Respecte a anteriors edicions, aquesta darrera, corresponent a l’any 2015, exclou les re-impressions, oferint d’aquesta manera una imatge més real de la producció editorial.

La publicació s’estructura en cinc grans capítols: després d’una introducció, en què es presenten l’àmbit d’estudi i la metodologia d’anàlisi, el primer capítol es dedica a l’evolució recent dels agents editorials, el segon presenta una visió global de l’edició: ofereix, entre d’altres, dades sobre els llibres traduïts, l’edició per llengües, la distribució geogràfica, la concentració de l’oferta i l’evolució del preus. El tercer capítol presenta dades sobre l’edició per subsectors. A continuació, el quart capítol es dedica a l’edició en d’altres suports i llibres multimèdia, i el darrer presenta informació empresarial dels 100 agents editorials que han publicat més llibres al llarg de l’any 2015.

En els propers paràgrafs recollim els trets principals de l’edició de llibres l’any 2015, a partir de les dades facilitades principalment per l’Agència de l'ISBN.

Els agents editorials que varen editar llibres l’any 2015 varen ser 2.963, un 4 % menys que l’any anterior, i gairebé el 90 % eren de titularitat privada. Com a tret destacable del sector editorial espanyol cal assenyalar la convivència d’un elevat nombre d’agents amb publicacions esporàdiques, d’una vida curta i irregular, amb editors estables amb projectes consolidats. L’any 2015, per exemple, aproximadament el 70 % dels agents editorials varen publicar menys de 10 títols, i només un 4 %, més de 100 títols.

La producció, l’any 2015, es manté estable: s'observa només un lleuger increment (0,2 %) respecte l’any anterior. Quant a les llengües de publicació, el 93 % dels llibres es varen editar en llengües espanyoles, amb un gran avantatge de l’edició en castellà (85 %), seguida de l'edició en català-valencià (12 %), i del gallec i basc (amb aproximadament un 2 % cadascuna). Les traduccions, que suposen el 16 % del total de la producció editorial espanyola, procedeixen en gran part de l’anglès, amb un pes del 52 %, l’any 2015, del conjunt d’obra traduïda. El nombre de títols traduïts experimenta però un descens (21 %) respecte l’any 2014.

Pel que fa a l’edició de llibres en català-valencià, l’any 2015 es varen concedir 8.574 ISBN, un 13 % més que l’any anterior. El subsector amb més traduccions va ser el del llibre infantil i juvenil (55 %), seguit del de creació literària (23 %); l’anglès fou la llengua més traduïda en ambdós tipus de llibres. Cal destacar que la major part dels llibres en la nostra llengua (85 %) han estat editats per empreses editorials privades, la majoria d’elles (61 %), editorials grans i mitjanes. L’elevat grau de concentració editorial del sector es pot advertir en comprovar que dels 476 agents editors, els 25 que més varen publicar l’any 2015 (un 5 %) representen el 52 % dels llibres editats en català.

L’anàlisi per comunitats autònomes mostra un any més la forta concentració territorial a Madrid i a Catalunya, que apleguen més de la meitat de la producció editorial (62 %), amb una participació del 36 % en el cas de Madrid i del 26 %, en el cas de Catalunya. Aquestes economies de localització conviuen, com s’ha vist en el paràgraf anterior, amb una forta concentració de l’oferta editorial en uns pocs grans editors, que s’ha anat intensificant al llarg dels anys.

Pel que fa al preu dels llibres, l’any 2015, el 39 % de l’oferta de llibres es va mantenir per sota dels 10 euros per exemplar, i el 40 %, entre els 10 i 20 euros per exemplar. El preu mitjà del llibre ha disminuït un 1,4 % respecte l’any anterior, amb una evolució diferent, depenent del suport. Així, mentre el preu dels llibres en suport paper va augmentar un 1,9 %, el dels llibres en altres suports va descendir un 16 %.

L’anàlisi per subsectors mostra augments propers al 15 % en el cas dels llibres de text i de ciència i tecnologia, i amb un percentatge inferior (5,5 %) també en el cas del llibre infantil i juvenil. S’observen, però, descensos en els llibres de temps lliure (12 %), de ciències socials i humanitats (5 %) i de creació literària (4 %).

Atenent el tipus de suport, dels 79.397 ISBN inscrits l’any 2015, l’edició electrònica ja representa el 28 % del total de la producció, i dins d’aquesta, els llibres digitals, amb un augment del 3 % respecte l’any 2014, tenen un pes del 94 % en l’edició en altres suports, i del 26 % en el total de la producció. Dins de l’edició electrònica, els llibres en PDF (34 %), ePub (30 %) i altres e-book (26 %) representen conjuntament el 90 % de l’edició. També en l’edició electrònica hi ha una forta concentració territorial a les comunitats de Madrid (46 %) i Catalunya (25 %), seguides per Andalusia i la Comunitat Valenciana, amb percentatges propers al 8 % cadascuna. Pel que fa als diferents subsectors o matèries, l’edició electrònica és més present en els llibres de ciències socials i humanitats (33 %), de creació literària (22 %) i de text (18 %). La llengua de publicació majoritària és el castellà (80 %) i el percentatge de traduccions és del 14 %, essent l’anglès (61 %) i el castellà (14 %) les llengües amb més traduccions. Pel que fa al preu mitjà de l’edició electrònica, l’any 2015 va ser de 13,53 euros, representant un descens del 16 % respecte l’any anterior. Cal destacar també com el 81 % dels editors de llibres electrònics varen publicar també llibres en suport paper, mentre que la resta es va limitar exclusivament a l’edició electrònica.

L’estudi proporciona, doncs, una gran quantitat de dades (els annexos ocupen unes 80 pàgines) que ens aproximen a la situació de l’edició espanyola l’any 2015, però també a la seva evolució més recent, i permet veure els efectes de la crisi en un elevat nombre de variables.

Des d’una perspectiva econòmica del sector, aquesta publicació, principalment centrada en la producció, es complementa amb d’altres com ara el Comercio interior del libro en España i el Comercio exterior del libro en España, ambdues de la Federación de Gremios de Editores de España, o l’Anuario de estadísticas culturales del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. Mentre la primera proporciona dades sobre el nombre d’ocupats, el volum de facturació segons la dimensió de les empreses, el suport utilitzat i el subsector d’activitat, així com informació sobre la integració de les empreses editorials en grups empresarials, la segona proporciona dades sobre la projecció internacional de les editorials espanyoles, i indica els principals mercats exteriors del llibre i d’altres publicacions. Per la seva banda, l’Anuario ofereix dades de les principals magnituds econòmiques de la indústria editorial i permet la comparativa amb d’altres indústries culturals. En aquest sentit, l’Anuario ofereix dades sobre el nombre d’ocupats, el volum de facturació, la seva contribució al producte interior brut (PIB) i al valor afegit brut (VAB) del país, el volum d’importacions i exportacions, així com dades sobre la producció editorial.

Totes aquestes fonts, complementàries entre si, posen de relleu com en els darrers anys, tot i els reptes als quals ha hagut de fer front el sector editorial (motivats per la crisi econòmica i el procés de digitalització amb totes les seves conseqüències en la cadena de valor), el sector del llibre segueix mantenint la seva fortalesa en el teixit industrial cultural del país, constituint un important motor econòmic del panorama cultural i el més rellevant pel que fa a la projecció internacional de les indústries culturals del país.

Nota. Aquesta ressenya es publica simultàniament al Blog de l’Escola de Llibreria [http://bd.ub.edu/edl/ca/panoramica-de-la-edicion-espanola-de-libros-2015].

 

Jesús Gascón García
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona

25th BOBCATSSS 2017: Tampere, 25-27 January. Diponible a: http://bobcatsss2017.com.

Del 25 al 27 de gener va tenir lloc el 25è Congrés BOBCATSSS, enguany a la ciutat finlandesa de Tampere, on n’era amfitriona la Tampereen yliopisto. Habitualment, la trobada és organitzada per dues universitats però, enguany, juntament amb la de Tampere, se n’han encarregat altres dues: la Høgskolen i Oslo og Akershus (Oslo, Noruega) i la Hanzehogeschool Groningen (Groningen, Països Baixos).

Aquest cop, el lema Improving quality of life through information volia posar de manifest el paper dels centres d’informació en la millora de les condicions de vida de la societat i dels individus, amb un cert èmfasi en l’ús de la informació i els mitjans i plataformes interactives (d’ordinador o d’altres dispositius mòbils) sobre salut i benestar. Es dividia en tres àmbits que volien fer palesa la importància d’aquestes plataformes: Biblioteques, Mitjans interactius i Informació.

BOBCATSSS és un congrés anual pensat perquè, sobretot, els estudiants europeus (encara que hi participen altres d’arreu) i també professionals i docents en l’àmbit de la documentació i les ciències de la informació, presentin contribucions. Sovint és la “presentació en societat” d’estudiants que estan a punt d’acabar o que s’han titulat fa poc i que assumeixen el repte de presentar un treball davant d’un auditori internacional. Aquest tret característic i únic no ha de fer pensar que la qualitat general sigui baixa: com en qualsevol congrés, s’hi pot trobar de tot i els autors han passat una selecció rigorosa. Molts estudiants fan estudis de Documentació com a postgrau o màster i ja tenen al darrere una trajectòria acadèmica o professional que garanteix un nivell de qualitat. D’altres, de titulacions de grau, també presenten contribucions francament interessants i ben desenvolupades que justifiquen que hagin estat seleccionades i són comparables amb les de professionals o docents. Que siguin estudiants es nota, més que en els continguts (sí que és cert que, de vegades, tendeixen a explicar molt metodologies i estats de la qüestió més que no pas conclusions o previsions), en la manera de presentar-los, però també aquí trobem sorpreses molt agradables.

Enguany, cada dia hi hagué una ponència d’un expert reconegut. Han estat a càrrec de Carol Tenopir, professora de la School of Information Sciences at the University of Tennessee, Knoxville, Guus van den Brekel, coordinador dels serveis electrònics de la biblioteca mèdica del Universitair Medisch Centrum Groningen i Josie Billington, directora del Centre for Research into Reading, Literature and Society (CRILS) de la University of Liverpool. La primera va tenir un abast genèric sobre la importància i l’ús de la informació en la societat actual.

Brekel va exposar la difusió i l’ús de les dades sobre salut, medicina i sanitat mitjançant xarxes i en dispositius de qualsevol tipus, fent incidència, sobretot, en casos d’aplicacions per a telèfons mòbils, tauletes i similars. Remarcava la conversió de la biblioteca mèdica, destinada als especialistes i professionals, en un node d’informació digital on la consulta in situ gairebé desapareixia. Igualment, feia èmfasi en l’ús d’aquesta informació pels pacients i llecs en medicina i d’actuacions que podem fer des del nostre àmbit per garantir-ne una bona interpretació i un bon ús. La tercera ponència tenia un vincle amb aquesta: Billington parlava de l’ús de la lectura i dels clubs de lectura (en parlava de “lectura compartida”) com a eina de teràpia en casos de trastorns mentals com ara depressions, demències, trastorns de relació, etc., on el moderador o conductor del club (que pot ser un bibliotecari), té un paper important en l’èxit del tractament i ha de col·laborar estretament amb psicòlegs, metges i personal de serveis socials.

La resta del programa combinava comunicacions, tallers i exposició de pòsters. Un bon nombre de propostes es vinculava a les biblioteques públiques i els serveis d’informació per a la comunitat, universitàries i escolars, sobretot en el plantejament d’eines digitals que n’aprofitessin els recursos o en l’anàlisi de resultats d’algunes activitats. Es pot explicar perquè per als estudiants sigui més fàcil treballar sobre aquest tipus de centre, més accessible i intel·ligible. Un altre punt d’interès molt present és la biblioteca com a centre educador o que col·labora en la formació, des de l’alfabetització en informació al suport en l’ensenyament. Altres propostes tractaven centres especialitzats, empreses o serveis menys habituals. En alguns tallers, com també en alguns treballs, es parlava sobre l’ús i mal ús de les dades personals deixades en la xarxa per part d’empreses: tracking, cookies, etc. Altres es van dedicar a les dades obertes, sobretot en l’àmbit de l’administració pública.

Esmentarem les comunicacions procedents del nostre entorn immediat: What do people think about public libraries in Barcelona? An obtrusive evaluation of citizens' views de l'estudiant iraniana de doctorat Aida Pooladian i el professor Ángel Borrego de la Universitat de Barcelona (UB), sobre l’opinió sobre les biblioteques públiques expressada pels ciutadans en els comentaris que, voluntàriament, deixen a les xarxes socials. Sònia Camarasa i Laia Lapeyra, estudiants del Grau d’Informació i Documentació de la UB, van presentar en The library-school project: improving the lives of children through the library un projecte de col·laboració entre una biblioteca pública (la de la Barceloneta) i un institut d’ensenyament. Finalment, Carla Ollé, graduada el curs passat en Informació i Documentació també per la UB i treballadora en una entitat de seguretat informàtica, i la ja citada Aida Pooladian van parlar de l’ús comercial de les dades personals a Cookies and privacy: what do they do with our personal information?, a partir d’un cas que demostrava que aquest ús per part d’empreses és pràcticament inevitable.

En el programa social, les habituals visites a biblioteques i altres centres d’interès de la ciutat, de passat industrial (com ara, per població i història, Sabadell) però amb al·licients (sobretot a l’estiu: sorprèn que, durant l’hivern, alguns museus cèntrics estiguin tancats, com és el cas del museu d’art): des de la biblioteca pública central (Tampereen kaupungin pääkirjasto, coneguda com a Metso) al Lenin-museo o el Museokeskus Vapriikki, passant per la sauna pública més antiga del país. A la cerimònia d’inauguració, el toc local el van donar un duet de flauta i piano i l’aparició dels Mumin, personatges creats per la finlandesa Tove Jansson, conegudíssims a Escandinàvia i l’Europa central i que han esdevingut un emblema nacional.

Paral·lelament al congrés, va tenir lloc, com és habitual, l’assemblea d’EUCLID, European Association for Library & Information Education and Research, on va tenir lloc la renovació de la junta directiva i es van encetar algunes línies de treball que li donin més difusió.

El 2018, el congrés es farà a Riga (Estònia), també durant l’última setmana de gener. Pròximament, es publicarà el tema i els terminis d’acceptació de treballs a http://bobcatsss2018.lu.lv. Només és qüestió de preparar-se l’abric i animar-se que, un cop allà, sempre hi ha continguts interessants.