Blok de BiD

Subscriure a Canal Blok de BiD
Reseñas de Biblioteconomía y Documentación
Actualitzat: fa 2 setmanes 4 dies

Una relació en tensió: ciència oberta i avaluació científica a Iberoamèrica

dc., 17/03/2021 - 20:34

Nancy Diana Gómez
Grupo Tecnodoc
Universidad Carlos III de Madrid (UC3M)

Babini, Dominique; Rovelli, Laura (2020). Tendencias recientes en las políticas científicas de ciencia abierta y acceso abierto en Iberoamérica. Ciudad Autónoma de Buenos Aires: CLACSO; [Madrid]: Fundación Carolina. 184 p. (Ciencia abierta). Disponible a: 
<http://webcarol.antares-e.com/wp-content/uploads/2020/12/Ciencia-Abierta.pdf>. [Consulta: 10/02/2021].

L’objectiu que persegueix l’informe és analitzar l’estat de les recerques i les polítiques científiques en ciència oberta, dades obertes de recerca i accés obert a Iberoamèrica, posant l’accent en la incidència d’aquests paradigmes en l’avaluació científica.
 
Per dur-lo a terme planteja les següents accions:

- Iniciar un debat sobre l’avaluació científica i els indicadors de qualitat considerats a la regió.

- Contribuir a una comparació sistemàtica entre les polítiques i lineaments de la ciència oberta, l’accés obert i dades obertes vinculats a les trajectòries de recerca dels científics.

- Analitzar alternatives, per vincular l’avaluació de les publicacions científiques amb els seus indicadors d’impacte en el context de l’accés obert de cada país.

- Difondre les experiències d’èxit.

L’informe s’estructura en quatre parts essencials, un primer capítol de fonamentació, on s’aborden conceptes marc que aporten arguments de pes, i reforcen la idea de transformar l’avaluació de la ciència a Iberoamèrica. Al·ludeix als canvis que les polítiques científiques han sofert en els darrers anys al voltant d’algunes idees centrals com ciència oberta, dades obertes de recerca i accés obert. Són canvis que busquen modificar l’orientació cap a la comercialització de la ciència, la desigualtat en la circulació de coneixement i la subordinació a les regles imposades en l’àmbit internacional que validen la producció científica regional a l’escenari mundial.
Per tant, es postula pel dret humà a la ciència, establert a la declaració universal dels drets humans de l’Organització de les Nacions Unides, on es destaquen la dimensió de la participació i la del benefici de la ciència, per i per a la societat. 

Es reivindiquen també els disset objectius del Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030 de Nacions Unides, entre els quals es poden mencionar la fi de la pobresa, la salut i el benestar i l’educació de qualitat. És clar que la generació de coneixement col·lectiu i col·laboratiu és fonamental per dur a terme els desafiaments del desenvolupament sostenible. I com bé s’ha demostrat amb la COVID-19, l’alliberament d’informació i dades, més la recerca col·laborativa accelera els processos de creació de nou coneixement i, per tant, el benefici per a la societat. 

Un segon capítol, on es poden veure els diferents conceptes que pot cobrir la noció ciència oberta (figura 1), que comprèn dimensions diverses com accés obert, codi obert, avaluació oberta, equips oberts, innovació oberta, quaderns de notes obertes, laboratori obert, finançament obert, dades obertes, recursos educatius oberts, infraestructura oberta i ciència ciutadana. 
Es destaca la definició de McKiernan et al. (2016),1 que considera que «la ciencia abierta busca alternativas que mejoren los procesos de investigación individual y colaborativa, su comunicación y reproducibilidad, a fin de acelerar la producción y uso de nuevos conocimientos en la sociedad». Justament, perquè és la descripció que més s’ajusta a la idea que es vol transmetre, la d’una ciència oberta amb dimensió social i contextual. Donat que una ciència que només reconeix criteris d’avaluació globals dificultarà la resposta a necessitats locals i regionals. 

També se subratlla, «el abordaje del conocimiento como un bien público, y del acceso abierto gestionado por la comunidad académica como un bien común y sin fines de lucro» característic d’Amèrica Llatina i Carib (ALiC). Així mateix, destaquen el rol d’ALiC com a regió més avançada en l’adopció de l’accés obert. A més, s’aturen en la descripció de les grans iniciatives consolidades que han aportat substància a l’accés obert a Iberoamèrica, com els portals de revistes científiques (Latindex; SCIELO, Redalyc, Dialnet, etc.), i els agregadors com ara La Referencia i Recolecta entre d’altres. En aquest context, es rebutja el pla S inabordable econòmicament per a l’ALiC, donant suport a un equilibri entre el finançament de bibliografia comercial i l’enfortiment de sistemes i infraestructures nacionals, i apostant pels repositoris com alternativa viable, per accedir als articles produïts a la regió i finançats amb fons públics, per concloure amb les dades obertes de recerca i la ciència ciutadana, com a components de la ciència oberta.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Figura 1: Components de la ciència oberta
Font: https://en.unesco.org/sites/default/files/open_science_brochure_sp.pdf

Al tercer apartat, potser la part més extensa i rellevant de l’informe, s’han caracteritzat i descrit nou països, seleccionats d’acord amb la presència de lineaments o polítiques rellevants en ciència oberta, accés obert i dades de recerca; descrivint els avenços i iniciatives de l’accés obert en les seves dues vies; a més de mencionar la situació de les dades obertes de recerca i els vessants de ciència oberta rellevats, dels següents països: Argentina, Brasil, Colòmbia, Costa Rica, Cuba, Espanya, Mèxic, Perú i Xile. 

D’acord amb el que s’exposa a l’informe, la regió iberoamericana mostra un treball sostingut i consolidat en accés obert tant a la via daurada com a la verda. Aquesta última resulta la via afavorida per alliberar les publicacions acadèmiques, donat que a través del recol·lector regional La Referencia s’integraria tota la producció i permetria cercar a tots els articles.

També es pot veure que l’avenç en dades obertes és més tímid a diversos països, donada la complexitat que suposa el tema. Respecte de la ciència oberta, es pot assenyalar que l’evolució és diversa, i que l’informe menciona algunes dimensions, com per exemple Xile i Colòmbia, que presenten casos de Ciència Ciutadana, mentre que a Brasil i Argentina figuren equips compartits. En canvi, Espanya i Mèxic, reflecteixen avenços en polítiques institucionals respecte de la ciència oberta. 

És important dir que l’informe ha retallat el que ha considerat més significatiu basat en la informació que li ha estat subministrada pels països, d’acord amb un qüestionari previ i a la recerca realitzada. 

El quart capítol conté la discussió crítica internacional i regional en matèria d’avaluació de la ciència en relació amb la ciència oberta, i cita com a antecedents la declaració de San Francisco sobre l’avaluació de la recerca –DORA i el manifest de Leiden. L’informe ofereix una idea de l’avaluació de la ciència a la regió, on les avaluacions es realitzen amb els recursos tradicionals, donant un protagonisme a les revistes indexades en els repertoris centrals Web of Science i Scopus; es menciona també la invisibilització dels llibres en els processos d’avaluació, tan importants per a les humanitats com per a les ciències socials. Finalment, es presenta la proposta construïda des del Foro Latinoamericano sobre Evaluación Científica (FOLEC), de recent creació, que persegueix els següents objectius:

  1. Metamorfosi dels processos d’avaluació acadèmica a l’ALiC orientats a les necessitats locals. 
     
  2. Consolidació de la participació de la comunitat acadèmica en la conversa internacional de la ciència com a dret humà universal i com a bé públic comú. 
     
  3. Postulació d’un debat ampli per  posar en valor la complexitat de la matriu cognitiva de la regió. 
     
  4. Generació de recomanacions regionals per incidir en les polítiques d’avaluació dels països de l’ALiC.

Es postula una nova avaluació, per a una ciència amb rellevància social a l’Amèrica Llatina i el Carib. 
 
Per acabar, a la secció de consideracions finals es poden destacar els punts pendents i rellevants, el desenvolupament dels portals iberoamericans cap a la seva integració i interoperabilitat, amb dades fiables que permetin enrobustir i complementar els sistemes d’avaluació tradicionals, com també el diàleg entre tots els actors del sistema de ciència i tecnologia, que permeti la creació de mètriques complementàries i alternatives.

En resum, es tracta d’un informe rellevant i oportú, en temps propicis per a la ciència oberta a totes les agendes governamentals. Al·ludeix a la manca d’incentius i recompenses relacionats amb la ciència oberta tant com a la necessitat d’un canvi cultural. Reprèn una línia de treball de molt d’interès, com és la creació d’un sistema d’avaluació amb mètriques complementàries i alternatives, que consideri la producció científica regional en obert emfasitzant la necessitat d’incloure aquella que es troba fora dels circuits tradicionals. L’informe serveix d’antecedent com a revisió actual de l’estat de situació de la ciència oberta regional, des d’on cada país de la regió pot desenvolupar i construir estratègies, a més de formar part de la xarxa, per a la generació de mètriques alternatives, complementàries i contextuals per a la Ciència Iberoamericana. 

Aquest informe és el primer producte d’un conveni de col·laboració entre CLACSO i la Fundación Carolina per fer avançar la ciència oberta i l’avaluació científica a Iberoamèrica. El Consejo Latinoamericano de Ciencias Sociales (CLACSO) és una institució internacional no governamental, amb estatus associatiu de la Unesco i referent indiscutible en la formació i l’accés obert en ciències socials i humanitats a la regió; amb 4.500 investigadors en més de 700 centres a 55 països. La Fundación Carolina és la institució espanyola de referència en mobilitat a Iberoamèrica i té com a objectiu aprofundir en la relació entre Espanya i els països de la comunitat iberoamericana. 

1 McKiernan, Erin C.; Bourne, Philip E.; Brown, C. Titus; Buck, Stuart; Kenall, Amye; Lin, Jennifer; McDougall, Damon; Nosek, Brian A.; Ram, Karthik; Soderberg, Courtney K.; Spies, Jeffrey R.; Thaney, Kaitlin; Updegrove, Andrew; Woo, Kara H.; Yarkoni, Tal (eds.) (2016). «Point of view: how open science helps researchers succeed». eLife, July, 5:e16800. 

Les CONTU Guidelines i el préstec interbibliotecari als Estats Units: una mirada legal

dc., 10/03/2021 - 17:13

Silvia Losa Vidal
Tècnica en propietat intel·lectual - Biblioteca
Tècnica en protecció de dades - Gerència
Universitat Pompeu Fabra (UPF)

Oakley, Meg; Quilter, Laura; Benson, Sara (2020). Modern interlibrary loan practices: moving beyond the CONTU guidelines: an ARL white paper. Washington, DC: Association of Research Libraries. 42 p. Disponible a: <https://doi.org/10.29242/report.contu2020>. [Consulta: 14/02/2021].

L’Association of Research Libraries dels Estats Units (ARL, en endavant) va publicar, l’estiu del 2020, un informe per animar a les biblioteques d’aquell país a deixar d’aplicar les CONTU Guidelines, és a dir, les directrius que segueixen moltes de les biblioteques americanes per a l’enviament i sol·licitud de còpies de documents (no d’originals) a través del servei de préstec interbibliotecari.

La legislació dels Estats Units sobre drets d’autor, a través de la Copyright Act, autoritza el préstec interbibliotecari de documents físics. Això és així perquè el considera dins l’anomenada «doctrina de la primera venda» (és a dir, d’una manera simplificada, un cop l’autor ha autoritzat la primera comercialització de la seva obra, perd el dret de continuar autoritzant les subsegüents vendes, préstecs o altres actes de distribució); pel que fa a l’enviament de còpies, la Copyright Act preveu una excepció específica per realitzar reproduccions de les obres per ser facilitades a través del servei de préstec interbibliotecari, sempre i quan l’enviament agregat d’aquestes no pugui substituir la subscripció o adquisició d’una obra per part de la biblioteca peticionària; i també, inclou una excepció més genèrica, l’excepció probablement més popularment coneguda dels drets d’autor d’aquell país, l’anomenada excepció del fair use que permet legitimar igualment, en molts casos, la realització de còpies per al préstec interbibliotecari.1 

Aprovada aquesta regulació, la House of Representatives va recomanar l’elaboració de pautes específiques per facilitar la interpretació dels casos en què l’enviament agregat de còpies podia substituir una subscripció o adquisició d’una obra per part d’una biblioteca. 

Aquest és, doncs, l’origen de les CONTU Guidelines (CONTU, com a acrònim de l’organisme que les va elaborar, la Commission on New Technological Uses of Copyrighted Works) que van ser publicades el 1976.

Resumint el seu contingut, aquestes normes permeten a una mateixa biblioteca rebre un màxim de cinc còpies d’articles d’una mateixa revista publicats els darrers cinc anys. Més enllà d’aquí, la biblioteca hauria o bé de subscriure la revista o bé abonar una remuneració als titulars dels drets d’autor.

L’informe, publicat l’agost del 2020 per l'ARL, defensa la necessitat d’abandonar el seu seguiment, tenint en compte que el context que va servir de base per a la seva elaboració, en els anys 70, ha variat enormement respecte a l’actual (de fet, les directrius mateixes preveien la necessitat de la seva revisió periòdica però en tots aquests anys no s’han actualitzat). A través d’una breu comparativa, l’informe mostra com el volum de títols de revista existents ha crescut exponencialment en aquests quaranta anys i, també, el seu preu de subscripció, per la qual cosa no és realista pensar que cap biblioteca pugui arribar a adquirir i subscriure tots els recursos d’informació necessaris per al conjunt dels seus usuaris. Això implica necessàriament una valoració diferent del servei de préstec interbibliotecari i la consideració que les CONTU Guidelines dibuixen uns límits massa restrictius que ja no es corresponen amb l’esperit de la llei.

Els autors de l’informe inclouen a més, una anàlisi detallada de la legislació aplicable, per tal de justificar la possibilitat d’aplicar-la sense tenir en compte les rígides directrius CONTU, amb especial menció de l’excepció del fair use. També recorden que les CONTU Guidelines no tenen en cap cas força legal ni vocació d’aplicació a perpetuïtat. Posen també de manifest l’existència de tota una sèrie de pràctiques en el sistema de préstec interbibliotecari dels Estats Units que imposen l’aplicació d’aquestes directrius, i que, per tant, caldria modificar. L’informe finalitza amb la proposta d’un conjunt de cinc recomanacions per a les biblioteques, que passen per:

  • aconsellar fer una anàlisi de les polítiques de subscripció de revistes, d’adquisició de llicències, i de préstec interbibliotecari per establir uns estàndards més flexibles; 
     
  • revisar com a mínim un cop l’any els préstecs demanats per títols de revista per valorar la seva subscripció o el pagament de remuneracions per drets d’autor; 
     
  • considerar la possible aplicació de l’excepció de fair use; 
     
  • evitar tota menció a les CONTU Guidelines i sí del fair use, en la negociació de les llicències de recursos electrònics; 
     
  • i només aquelles biblioteques que prefereixin seguir unes pràctiques simples i menys flexibles, aplicar les CONTU Guidelines.

És un informe clar en la seva exposició, ben documentat i fonamentat, que ens ajuda a entendre, des de la nostra distància, el marc legal en el qual s’insereix el préstec interbibliotecari als Estats Units. És un exemple, també, de com les normes més específiques i detallades solen ser més fàcils d’aplicar, però, per contra, envelleixen pitjor, perquè la realitat sempre evoluciona i és canviant. Veurem si les tesis de l’informe acaben imposant-se o si la simplicitat de l’aplicació de les directrius CONTU amb una pràctica ja ben consolidada, les mantenen vives. 

1 Vegeu els apartats 17 USC § 109 per al préstec de documents, 17 USC § 108 per a l’excepció que permet fer reproduccions d’obres per al servei del préstec interbibliotecari i 17 USC § 107 per a l’excepció del fair use. (17 U.S.C. - COPYRIGHTS - Content Details - USCODE-2010-title17 (govinfo.gov). Consulta: 11 de febrer de 2021).

Una anàlisi necessària per a un debat imprescindible

dc., 03/03/2021 - 19:57

Maite Comalat
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)

José Pablo Gallo León (coord.) (2020). Balance y proyección del informe «Prospectiva 2020: las diez áreas que más van a cambiar en nuestras bibliotecas». [Madrid]: Ministerio de Cultura y Deporte. Subdirección General de Atención al Ciudadano, Documentación y Publicaciones. 19 p. Disponible a: <https://es.calameo.com/read/000075335a95a56759aa5>. [Consulta: 28/01/2021].

L’octubre de 2020, el Grupo de Trabajo de Prospectiva del CCB (Consejo de Cooperación Bibliotecaria) va presentar els resultats del balanç de l’informe que aquest mateix grup va publicar l’any 2013 amb l’objectiu de dibuixar la realitat de 2020. L’any passat era, doncs, el moment de valorar l’evolució de les tendències que s’havien fixat. Tal com es comenta al document-balanç, aquesta és una tasca poc habitual, que es fa menys del que seria desitjable, i aquest ja és un primer element que fa interessant el document i la seva lectura. 

El balanç té l’objectiu d’avaluar el compliment del futur que es predeia i explorar la vigència de les tendències que s’albiraven amb un condicionant important a tenir en compte i és que «el texto original se conformó según una situación ahora desaparecida definitivamente.» (p. 4) El balanç té, a més, altres diferències respecte el document que avalua, i és que l’equip que l’ha fet és significativament diferent perquè alguns dels membres han canviat de context laboral i altres no han pogut participar-hi. Això és perceptible en la lectura del document en què el paper i evolució d’algunes biblioteques, i en especial en algunes comunitats autònomes, són motiu de reflexió i valoració extensa respecte d’altres que es tracten de manera poc aprofundida tot i que el seu paper i la seva implantació a l’Estat sigui molt més generalitzada. Això, que no li resta interès al balanç, sí que seria un element a treballar més a fons en el futur. 

Els professionals que finalment hi han participat ho han fet a través, d’una banda, d’una enquesta inicial per copsar el grau de compliment de les tendències i, de l’altra, a través d’un text individual de valoració. Això ha fet, com s’afirma al mateix document, que «Como fruto de opiniones diversas, el texto presenta una visión amplia y heterogénea del cumplimiento y la proyección futura de las tendencias.» (p. 5)

En el primer cas, l’enquesta mostra que l’informe va ser més ajustat a l’hora de definir les tendències de futur ja que aquestes s’han fet realitat en un percentatge més elevat que els reptes o les accions que es preveia que les biblioteques haurien de desenvolupar per afrontar-les.

És fa difícil destacar els resultats sense repetir en excés el que el balanç ja recull de manera clara i ordenada i amb interessants reflexions, tant pel que fa al paper i al futur dels mateixos centres, amb una especial incidència en les biblioteques escolars, que en la pandèmia poden trobar un revulsiu important, com pel que fa al paper d’altres agents: administracions, associacions professionals i universitats.

El balanç es presenta seguint les deu tendències que es marcaven a l’informe Prospectiva 2020. Destaquem alguna de les idees que es comenten a l’informe per la seva rellevància, tenint en compte que són reptes encara més importants en el nou context que la pandèmia ha generat. 

Per una banda, pel que fa a la primera tendència, tot i que es detecten avenços en la flexibilització interna, en la voluntat per una presa de decisions més horitzontal, en l’augment de la participació de la ciutadania en aquestes decisions i en una millor integració de les biblioteques dins de les seves institucions, aquesta no és una tendència generalitzada. Es destaca, en aquesta línia, la crisi que han viscut moltes biblioteques, sobretot especialitzades, les institucions de les quals no han entès el valor afegit que les biblioteques aporten i el fet que el paper de les biblioteques escolars s’ha consolidat però només en aquelles comunitats autònomes on existeix un programa ben definit, planificat, coordinat i amb suport econòmic de l’administració educativa. En aquesta segona línia, destaquen Galícia, Navarra, Extremadura, les Illes Balears i Andalusia.

La segona tendència evidencia la necessitat de reforçar projectes compartits, no només entre biblioteques sinó entre institucions de l’àmbit cultural, en els quals les experiències prèvies poden ajudar a avançar i superar els obstacles. Aquesta col·laboració, que semblava una tendència clara, sembla que ha frenat la seva evolució en un moment en el qual seria especialment important l’aportació que els professionals del nostre àmbit poden fer en la gestió de la informació i en la formació en competències de cerca i identificació d’informació fiable. 

Pel que fa a la tercera tendència, el balanç mostra el risc que l’escassetat de recursos ha suposat, i suposarà, per a moltes biblioteques que es pot veure agreujat per la nova crisi econòmica que s’albira després de la pandèmia i que pot generar encara més diferències entre les comunitats autònomes. Les biblioteques haurien de treballar d’una manera més intensa la difusió dels seus serveis i l’accés de la ciutadania a tots els recursos que es posen al seu abast amb l’impuls de la digitalització.

La quarta tendència posava l’accent en el perfil professional, en la necessitat de professionals flexibles i d’equips amb coneixements diversos. En aquest sentit, el balanç mostra la contradicció dins del propi entorn professional en què l’entrada d’especialistes es veu, per una banda, necessària però, per l’altra, també com una amenaça. La formació contínua es converteix en una resposta necessària i vital que ha de tenir el suport de totes les administracions.

La cinquena tendència centrava l’atenció en la funció de les biblioteques en la creació de comunitats, afavorint la cohesió social i garantint la igualtat d’oportunitats en l’accés a la informació i, en aquesta línia, el balanç destaca la necessitat d’arribar als col·lectius més desafavorits i als no usuaris, no únicament des de les biblioteques públiques, sinó també des de les biblioteques escolars i les universitàries. La necessitat de reforçar aquest importantíssim paper de les biblioteques s’hauria de veure en la inversió pública i, també, en l’augment de la participació de la comunitat en la presa de decisions, una línia en què sembla que s’ha perdut l’impuls de períodes anteriors.

La sisena tendència, les biblioteques-àgora o les biblioteques com a tercer lloc, és la que s’assenyala amb un grau més alt d’acompliment. Tot i que no totes, les biblioteques estan fent un paper important per respondre a les necessitats de la comunitat: suport de formació, de cerca de feina, ajuda a col·lectius desafavorits, entre d’altres. Un pas més enllà, però, implica canvis en els espais, en el mobiliari, en l’ús dels espais exteriors que encara no s’han dut a terme. 

En canvi, tot i la importància que poden tenir els espais per respondre a aquest paper de la biblioteca, la setena tendència, que fixa la necessitat d’uns espais flexibles, acollidors i socials, ha estat la menys tractada pels participants. Això és, però, fins a cert punt lògic ja que la crisi ha generat una greu manca d’inversió que ha acabat generant uns espais clarament desfasats.

Crida l’atenció el balanç de la vuitena tendència que destacava el paper clau de les biblioteques en l’educació, l’aprenentatge i les habilitats. En aquest cas, malauradament, les biblioteques no sembla que hagin evolucionat tant com s’esperava i no s’han visualitzat com a pilars per a l’autoformació que l’evolució tecnològica i social ha exigit a bona part de la ciutadania. Els membres del grup de treball insisteixen en la importància d’aquesta funció pròpia de les biblioteques i cada vegada més necessària: l’aprenentatge al llarg de la vida pren cos d’una manera aclaparadora. En aquest sentit, l’informe destaca el paper de les biblioteques escolars durant la pandèmia com a mediadores en matèria de lectura i en l’alfabetització mediàtica i informacional.

La novena tendència, que destacava el paper dels serveis adaptats a una realitat digital, no ha complert l’evolució prevista ja que, tot i que l’increment de serveis digitals i la personalització de la comunicació amb els usuaris, les biblioteques han tingut dificultats per generar continguts digitals de manera àgil i posicionar-los adequadament.

La darrera tendència estava centrada en les estratègies innovadores per gestionar fonts i col·leccions híbrides. En aquest camp, la pandèmia ha generat canvis importants en l’ús de les col·leccions digitals i en l’ús de les plataformes de préstec, que cal treballar perquè es vinculin a les biblioteques que les han promogut i que, alhora, haurien d’ajudar-les a fer més visible la seva funció.

En definitiva, el balanç evidencia que les biblioteques han evolucionat en les línies previstes però no al ritme que hauria estat desitjable, la qual cosa fa que les propostes inicials del document siguin encara vigents i necessàries. 

Volem destacar de manera específica la proposta final que es fa al balanç que permetria una reflexió més àmplia i més diversa, amb la implicació de més professionals i, alhora, podria generar fòrums de debat que són, sens dubte, necessaris en aquests moments. En aquest sentit, el grup de treball suggereix l’interès de realitzar un segon informe de prospectiva des del mateix Consejo de Cooperación Bibliotecaria però, des del nostre punt de vista, encara més interessant si es realitzés des de les associacions professionals que podrien treballar més a fons la situació a cadascuna de les comunitats autònomes. Si una cosa posa en evidència aquest segon document són les diferències significatives en les accions dutes a terme i la situació de les biblioteques, de tot tipus, a cadascuna de les comunitats que cal identificar per poder-hi incidir i introduir canvis que modifiquin les tendències.

Gallo-León, coordinador del grup de treball del CCB, i com a tal responsable de l’informe i el balanç fa un resum i una valoració d’aquest document a l’Anuario ThinkEPI 2020 en què explica alguna de les raons que expliquen les diferències entre els dos documents i, alhora, destaca i comenta algunes de les conclusions del balanç. Una molt bona manera de compensar una de les mancances que es comenta del primer document: una difusió limitada que potser explica perquè la resposta de les biblioteques no ha anat en la línia del que l’informe Prospectiva 2020 perfilava. 

Biblioteques escolars al Regne Unit: un espai desaprofitat?

dc., 24/02/2021 - 20:01

Guillem Fargas
Divulgador i assessor de Literatura Infantil i Juvenil

Great School Libraries (2019). Great School Libraries survey findings and update on phase 1: every child deserves a great school library. (London: Great School Libraries). 22 p. Disponible a : <https://d824397c-0ce2-4fc6-b5c4-8d2e4de5b242.filesusr.com/ugd/8d6dfb_a1949ea011cd415fbd57a7a0c4471469.pdf>. [Consulta: 18/02/2021]. 

D’on surt l’informe?
Des del setembre de 2018, al Regne Unit, hi ha en marxa la campanya Great School Libraries impulsada pel Chartered Institute of Library and Information Professionals (CILIP) i per l’School Library Association (SLA). Aquest projecte busca demostrar amb dades empíriques la importància, l’impacte i la necessitat de biblioteques escolars de qualitat als centres educatius. En el marc d’aquesta campanya, la BMG Research va realitzar una enquesta d’abast nacional sobre la situació de les biblioteques escolars. Els resultats es van donar a conèixer a l’informe Great School Libraries survey findings and update on phase 1 que aquí es ressenya.

Què vol aconseguir?
L’informe parteix de la base que falten dades sobre les biblioteques escolars. Per aquest motiu, l’enquesta se centra a establir una referència del nombre existent de biblioteques i, sobretot, busca aprofundir en el coneixement que es té sobre l’accessibilitat, els recursos i el seu personal. 

D’on treu les dades?
Mitjançant una invitació en línia es va contactar amb escoles d’Anglaterra, Gal·les i Irlanda del Nord, de les quals 1.750 van respondre l’enquesta.

Com és?
Després d’establir el context, l’informe analitza les dades i presenta els resultats en diversos apartats. Primer, focalitza l’atenció a determinar si hi ha un espai designat per a la biblioteca dins les escoles. Després, es fixa en l’espai i en com s’utilitza, les hores d’accés i les hores en les quals està atès. A continuació, estudia el pressupost destinat a les biblioteques. Finalment, examina el personal de la biblioteca, la seva formació i les seves responsabilitats. Per a cada apartat, l’informe presenta les dades de forma visual (en gràfics o taules) i amplia la investigació comparant-les amb altres estudis.

Què n’extreuen de l’informe?
Destaquen que gairebé 9 de cada 10 escoles tenen un espai destinat a la biblioteca, tot i que aquest nombre baixa considerablement a Gal·les i Irlanda del Nord. Pel que fa a l’espai i l’accés, s’observa que més de la meitat de les biblioteques s’utilitzen per fer-hi altres activitats. A la vegada, el 55 % de les enquestades indiquen que la biblioteca està oberta sis hores al dia, però només el 14 % estan ateses per personal durant totes les hores d’obertura. També subratllen que el 95 % de les escoles de Secundària, però només el 38 % en les de Primària, tenen un responsable designat per dirigir la biblioteca i evidencien les seves precàries condicions laborals. Finalment, observen que les escoles privades tenen el doble de possibilitats que les públiques de tenir un pressupost exclusiu dedicat a la biblioteca.

Els autors conclouen que l’oferta de biblioteques escolars varia molt segons el territori. Remarquen que estan sent infrautilitzades i que no s’està invertint prou. Una gran part de les biblioteques no són dirigides per personal qualificat i això en redueix les seves potencialitats. A més, subratllen que les biblioteques, fins i tot les d’escoles privades, s’enfronten a retallades en els pressupostos i a una manca d’espai. Tot això demostra que les biblioteques escolars no es poden donar per fetes enlloc.

I ara, què?
A partir de les dades i les conclusions, els autors de l’informe proposen unes recomanacions finals. Políticament, demanen implementar estratègies per a la biblioteca escolar i que se’n reconegui el valor i l’impacte a les escoles. Als dirigents escolars, els insten a continuar apostant per integrar les biblioteques als centres i a valorar la importància dels responsables de biblioteca oferint bones condicions laborals. Finalment, els autors es proposen millorar l’oferta de recursos i de formació als responsables de biblioteques i pressionar el Govern per tal que posi en pràctica les recomanacions fetes. També s’exigeix que les evidències i conclusions extretes en aquest estudi siguin un factor present al llarg de la segona fase del projecte. Trobo interessant que no només es quedin a saber l’estat de la qüestió, sinó que aportin aquesta mirada al futur.

Una vegada llegit l’informe, i si tenim en compte l’estudi que es va fer a Catalunya sobre biblioteques escolars el curs 2015-20161, podem observar que les dues situacions no són gens distants. Els problemes que es detallen també són presents a la nostra realitat. Les biblioteques escolars són cada vegada més importants i està demostrat l’impacte positiu que tenen durant el procés d’aprenentatge. Una gran majoria d’escoles tenen biblioteca, però està infrautilitzada, rep pocs recursos i als responsables els manca formació i hores de gestió. Veient que la situació es repeteix, podríem subscriure al peu de la lletra les recomanacions que es fan a l’informe.

1Resultats globals de l’estadística de biblioteques escolars del curs 2015-2016. Programa Biblioteca escolar «puntedu». Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2017. [Consulta: 19/02/2021].

Un impuls de REBIUN a l’aplicació de la preservació digital als repositoris de recerca

dc., 17/02/2021 - 16:32

Jesús Robledano Arillo
Universidad Carlos III de Madrid 
Departamento de Biblioteconomía y Documentación

Acción 5 del Grupo de Repositorios de REBIUN (2020). Guía para la evaluación de los procesos de preservación en repositorios institucionales de investigación: REBIUN Línea 3 (3er. P.E.) Grupo de Repositorios. [Madrid]: CRUE; REBIUN. 28 p. (Colección Estudios e informes; 2020) (Manuales y guías; 2020). Disponible a: <https://rebiun.xercode.es/xmlui/handle/20.500.11967/634>. [Consulta: 04/01/2021].

La preservació digital de fons documentals té com a objectiu mantenir en el temps la seva capacitat d’ús. Cosa que no es tan fàcil como a priori pugui semblar, donat que ja ho va dir Heràclit d’Efes: tot en l’Univers està sotmès inexorablement al pas del temps, que és el mateix que dir al canvi, a la transformació. I les tecnologies de la informació no en són alienes, ja que evolucionen sense descans; i aquest canvi continu va deixant obsoleta la informació que utilitzem i acumulem dia a dia. Nous formats, mètodes de compressió i de codificació de la informació van succeint-se en el temps, i s’ajusten a aquests nous paradigmes informàtics que es van encadenant en interès de la major potència de processament, prestacions i facilitat d’ús. I, en pocs anys, els antics van caient, si no en l’oblit, sí en l’obsolescència, i no són reconeguts per les noves versions de les aplicacions programari o els nous productes informàtics que anem tenint a la nostra disposició. 

Però, a més, el pas del temps té el mal costum de provocar l’envelliment. Els suports i unitats d’emmagatzematge on anem dipositant els nostres fitxes i dades també estan subjectes a aquest destí: envelleixen i van deixant de funcionar o patint la pèrdua de la integritat de les seves dades, fins i tot abans que actuï la tan temuda obsolescència. No sé si fou Parmènides qui va afirmar que «l’ésser deixa de ser el que és, per ser un altre ésser», però sí que sé que aquesta frase defineix molt bé el que li succeeix a la informació digital sense l’aplicació d’estratègies efectives de preservació digital que evitin o minorin els estralls del temps: la informació deixa de ser el que és per convertir-se en una altra cosa molt diferent, en alguna cosa que no té cap utilitat, al no poder ser reproduïda o accedida o només amb errors que li resten tota utilitat.

La Red de Bibliotecas Universitarias Españolas (REBIUN) edita un conjunt de manuals i guies de gran utilitat per al professional de la informació en l’àmbit de les biblioteques universitàries i científiques, però que també s’apliquen en d’altres contextos, donada l’exhaustivitat i, al mateix temps, la concisió i precisió del seu enfocament. L’any 2020 ha vist la llum, gràcies al seu Grupo de Repositorios, la Guía para la evaluación de los procesos de preservación en repositorios institucionales de investigación. És molt encomiable que en aquests nivells institucionals hi hagi consciència de la necessitat de la preservació digital i que es procuri una eina d’ús lliure que difongui la necessitat imperiosa d’aquests procediments de treball i aporti pautes per a la seva aplicació en el seu àmbit d’actuació. 

Som davant d’un document important, que tracta de fer una aportació pràctica en l’aplicació de la preservació digital a aquest tipus de repositoris, per bé que la seva utilitat també és clara en d’altres contextos de treball del professional de la informació. La seva motivació principal és, segons s’explica a les seves primeres pàgines, la constatació, l’any 2018, de la poca aplicació de les mesures tècniques de preservació per part dels repositoris de recerca espanyols. La guia tracta de pal·liar aquesta carència, oferint un document d’ajuda per tal que les persones que gestionen aquests repositoris apliquin processos de preservació digital.

La guia s’estructura com un document introductori que explica els conceptes principals de la preservació digital, ofereix pautes per a l’autoavaluació dels processos de preservació digital que ja s’estan aplicant i facilita l’adopció d’estratègies de treball rigoroses que garanteixin el manteniment dels fons digitals llegibles a llarg termini. A les seves pàgines es tracta de donar respostes a preguntes essencials de la preservació digital, tals com Quines accions imprescindibles hem de posar en marxa per garantir un primer nivell de preservació en el repositori? Com les planifiquem? Quina és la utilitat i quins elements ha de tenir una política i un pla de preservació digital? Com es verifica la integritat de la informació? Com gestionem l’obsolescència dels formats? Com hem de treballar amb les metadades a les tasques de preservació digital? Com gestionem l’emmagatzematge i les còpies de seguretat? De forma concisa i estructurada, es va desgranant aquest coneixement, amb el suport d’exemples i bibliografia que ajuden a comprendre i a aprofundir totes aquestes qüestions. No es deixen de banda aspectes tan importants (i comunament oblidats en els textos introductoris a la preservació digital) com són l’inventari d’objectes digitals, la documentació dels processos de treball i la gestió de riscos. En suma, el text reflecteix el gran esforç dels seus autors, el seu coneixement del tema i una gran tasca de síntesi de tots els aspectes rellevants de l’aplicació de processos de treball de la preservació digital. 

A més del que ja s’ha comentat, he de ressaltar una cosa que m’ha agradat especialment, que és la integració de la preservació digital com un component essencial de la Ciència Oberta. S’afirma amb rotunditat la necessitat de la preservació digital en aquest paradigma: el llegat, difusió i divulgació del coneixement científic requereix uns sistemes de gestió, accés i eficients, però també de la preservació digital. No puc deixar tampoc d’assenyalar la correcció en el plantejament de la preservació digital com un concepte de treball ampli i integrat: la preservació digital no es pot considerar només des del punt de vista de la implementació d’una tecnologia ni com un projecte aïllat, sinó que requereix una forta coordinació i organització del personal i de la institució i la seva incardinació en la resta d’actuacions del repositori.

Per posar un però, potser hagués estat convenient aportar algunes directrius per al seguiment tecnològic que permet detectar problemes d’obsolescència imminents o a mitjà termini que justifiquin mesures de preservació pal·liatives, i alguna menció a la utilitat d’algunes de les eines d’ús lliure que els encarregats de la preservació digital poden utilitzar per fer de forma automatitzada alguna de les seves tasques, tals com la identificació automàtica de formats de fitxer o la seva validació. O una mica més de precisió i extensió a l’hora de parlar de les estratègies d’emulació o d’alguns conceptes tècnics relacionats amb els formats de fitxer i els mètodes de compressió. Però això i molt més podem aprendre a la rica i solvent bibliografia i annexos que són referits i inclosos a les seves pàgines. 

He de finalitzar donant l’enhorabona als seus autors i recomanant sens cap mena de dubte la lectura i ús d’aquesta guia.

Visió global de l’accés obert en l’àmbit bibliotecari: una sola direcció, diferents velocitats

dc., 10/02/2021 - 18:51

Alexandre López-Borrull
Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació
Director del grau d'Informació i Documentació
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

Werf, Titia van der (2020). Open content activities in libraries: same direction, different trajectòries: findings from the 2018 OCLC Global Council survey. Dublin, Ohio: OCLC Research. 36 p. Disponible a: <https://doi.org/10.25333/vgmw-ba86>. [Consulta: 17/12/2020]. 

L’Online Computer Library Center (OCLC) és una entitat cooperativa global prou coneguda per la seva tasca en la creació d’eines com WorldCat o el manteniment de la Classificació Decimal de Dewey (CDD). A banda d’aquestes tasques, cal destacar que, de forma periòdica, va publicant tota una sèrie d’informes amb recerca d’alt interès gràcies a la seva xarxa i capacitat per arribar a centenars de persones i institucions.

A l’informe de Titia van der Werf que ressenyem, el tema central és l’accés obert i els continguts en obert. Tal com esmenten a la presentació, el 2018 és un any on l’accés en obert sembla agafar una major importància, on el Pla S que afecta Europa i la publicació en obert és presentat, i on tot l’ecosistema de publicació científica sembla encarar-se de forma majoritària. Aquest interès és, doncs, la força motriu inicial per veure com el col·lectiu global de biblioteques (nacionals, públiques, especials i acadèmiques) percep i treballa el fenomen, i, sobretot, veure si hi ha una visió comuna i compartida a partir de la qual tenir clars els serveis que es poden oferir des dels centres.

La metodologia que es va dur a terme per recopilar dades es basà en una enquesta en línia enviada entre novembre del 2018 i gener del 2019 i distribuïda per respondre-la via invitació a les direccions de les biblioteques. Un total de 705 respostes de 82 països diferents foren recollides, tot i que l’informe no especifica a quanta gent es va fer arribar. És rellevant que l’enquesta parteix d’una visió àmplia del que és contingut obert, definit com «tota la gamma de contingut en línia de qualsevol tipus, lliurement disponible i sense restriccions», a la vegada que reconeix que «obert» és un concepte dinàmic i continu. Les preguntes de l’enquesta es poden trobar en aquest enllaç, i en aquest altre el paquet de dades amb les respostes. Pel que fa a la distribució geogràfica, el 49 % de les respostes provenen d’Amèrica, el 36 % d’Europa, Orient Mitjà i Àfrica, essent la resta (15 %) de l’Àsia-Pacífic.

Abans d’esmentar els principals resultats de l’estudi, cal parlar del biaix de respostes: un 66 % de respostes prové de biblioteques d’institucions d’educació superior, un 6 % de biblioteques de recerca, mentre que un 9 % són biblioteques públiques, essent la resta, fins a la totalitat, de centres diferents. Això fa que tot i no ser representativa de la globalitat del col·lectiu, sí que forneix d’una àmplia panoràmica de la visió i els serveis de les biblioteques en centres acadèmics i de recerca. I aquest, segurament, és el principal però a l’informe, atès que les principals conclusions només les pot presentar en un àmbit ben representat com és l’acadèmic, de forma que l’ambició inicial es veu esmorteïda i es redueix la rellevància.

Tenint aquests fets en compte, d’entre els principals resultats de l’estudi que l’informe ofereix destacaria:

  • L'interès per l’accés obert és creixent.

Quasi la totalitat (97 %) de les institucions de recerca i acadèmiques que van respondre duien a terme alguna activitat en relació als continguts en obert, destacant els repositoris institucionals i els programes de suport i formació a usuaris.

Figura 1. Activitats i projectes en relació als continguts oberts que es porten a terme a les biblioteques universitàries i de recerca. Font: Informe ressenyat.
 

  • Les principals diferències en serveis i activitats venen donades, sovint, per les polítiques estatals en l’avaluació de la recerca i el suport a la ciència oberta. Com més polítiques i més suport, més activitats i serveis. Aquest fet explica l’asimetria en les respostes entre diferents països.
     
  • Algunes de les activitats a desenvolupar en els propers anys segons les respostes tenen relació amb serveis relacionats amb les dades en obert, la interacció amb continguts en obert, l’avaluació o bé la publicació en obert.
     
  • Es consolida la trajectòria de moltes institucions amb serveis relacionats amb l’accés obert, essent així de fa anys en la major part dels casos.
     
  • Les accions i serveis posats en marxa en relació als continguts en obert són percebuts com d’èxit per les biblioteques acadèmiques i de recerca.

Figura 2. Èxit de les activitats relacionades amb l’accés obert a les biblioteques acadèmiques i de recerca. Font: Informe ressenyat.
 

  • S’espera de forma general un augment i acceleració de les activitats relacionades amb les dades de recerca, incloent els serveis amb les dades, la promoció i la creació de polítiques de dades.
     
  • L’àmbit institucional és el que es percep com a escala adequada per treballar serveis i assolir impacte en relació als continguts en obert, per sobre de l’àmbit local, consorciat o estatal.

Com en diversos àmbits, en el moment de la publicació i tenint en compte que les dades són de final del 2018 i inici del 2019, l’informe mateix valora que ben probablement l’escenari de la COVID-19 haurà alterat algunes de les previsions i dinàmiques al voltant de l’accés obert, sobretot en relació amb les múltiples iniciatives que s’han dut a terme.

Com a tancament, podem dir que es tracta d’un informe interessant:

  • Per al col·lectiu científic, per tal de veure la noció d’accés i continguts en obert en la seva visió global, no només la del coneixement científic que consumeixen en l’àmbit laboral. 
     
  • Per a les biblioteques en general, per intentar tenir una idea comuna i compartida del què és l’accés i continguts en obert i quins serveis es poden oferir de forma compartida tant en entorns acadèmics com de biblioteca pública. Aquest informe pretén trencar les dues visions i generar marcs de treball conjunt. Tot i que el gruix de respostes venen de l’àmbit que ja habitualment treballa amb la publicació en obert d’informació científica, és destacable l’intent de tenir visions compartides.
     
  • Per al col·lectiu de professionals de la informació en general, que entén que l’accés obert és un vector que només pot anar cap endavant, a major o menor velocitat i que ha de permetre que continguts de diversos formats passin a estar accessibles i permetin serveis cada vegada més ambiciosos.

Suport a la recerca: com fer amistats i influenciar en la universitat

dc., 03/02/2021 - 11:50

Ciro Llueca
Director de Biblioteca i Recursos d’Aprenentatge
Director Editorial UOC
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

Bryant, Rebecca; Dortmund, Annette; Lavoie, Brian (2020). Social interoperability in research support: cross-campus partnerships and the university research enterprise. Dublin, Ohio: OCLC Research. Disponible a: <https://doi.org/10.25333/wyrd-n586>. [Consulta: 05/01/2021].

OCLC (Online Computer Library Center) és una poderosa organització sense ànim de lucre creada el 1967 que agrupa biblioteques de més de 100 països, bàsicament dels EUA. Amb uns actius financers nets de 265 milions de dòlars, presta serveis i productes tan coneguts com el WorldShare (emprat a 680 biblioteques), el WorldCat (482 milions de registres), el CONTENTdm o l’EZprozy. La seva divisió OCLC Research es dedica a la millora de serveis bibliotecaris, mitjançant la recerca i la innovació entre biblioteques. 

L’informe que ressenyem aposta pel treball col·laboratiu de les biblioteques acadèmiques i altres òrgans universitaris, a partir de les conclusions de 22 entrevistes a diversos agents de gestió –el nom dels quals no es fa públic– implicats en el suport a la recerca d’una selecció de 17 universitats estatunidenques, majoritàriament públiques. Es tracta, doncs, d’una selecció de perfils de gestió d’un tast de l’enorme ecosistema universitari de recerca dels EUA. Aquest biaix, com es veurà, no impedeix que les conclusions siguin extrapolables a la realitat dels lectors del Blok de BiD, començant per dos avisos de l’informe: no existeix un únic model d’estructura universitària de suport a la recerca; i és fonamental desenvolupar i administrar relacions de confiança en aquest entorn descentralitzat.

El document s’estructura en set capítols, que inclouen una introducció («construint relacions intracampus al voltant dels serveis de suport a la recerca»); una definició sobre el terreny de joc («l’entorn Campus»); la identificació dels stakeholders («un model per conceptualitzar els interessats en el suport a la recerca a la universitat»); els serveis susceptibles de major col·laboració («interoperabilitat social en serveis de suport a la recerca»); un pràctic full de ruta per la construcció d’aquesta col·laboració («construint relacions al campus: estratègies i tàctiques»); com també les conclusions i agraïments finals. 

Malgrat la prevenció inicial sobre la dificultat de generalitzar el suport a la recerca, s’estableix un model conceptual que representa tant els agents interessats, com el repartiment de les tasques que són habitualment objecte d’aquest suport. Entre els agents que hi participen: les oficines d’administració de la Recerca (les Oficines de Transferència de Resultats de la Recerca, en la terminologia ibèrica); les àrees de Tecnologia; les d’Afers acadèmics; les de Comunicació; i les Biblioteques. Entre els aspectes concrets objecte de la col·laboració: Research Data Management (RDM); Research Information Management (curació de l’RDM); Research Analytics; i adopció de l’ORCID. Resulta pedagògic l’esforç per ordenar les aportacions possibles d’uns i altres agents, que s’acompanya d’exemples susceptibles de significar bones pràctiques. 

Un cop identificats terreny de joc, protagonistes i serveis, l’informe es dedica a establir el full de ruta de la interoperabilitat, en quatre apartats: estratègies; consells pràctics per a la construcció de les relacions; resolució de problemes; i reptes en la gestió de la resistència i la sostenibilitat de l’energia que requereix aquesta cooperació. És el «how to do» de la interoperabilitat en el suport a la recerca, en un llenguatge divulgatiu farcit d’exemples que recorda els clàssics de Dale Carnagie. 

Aquest singular «com fer amistats i influenciar en la universitat» comença amb les «Estratègies i direccions», on s’identifiquen els aspectes recurrents en la construcció d’aquesta relació: la persuasió en clau de benefici; el coneixement de «l’altre», que conté una check list de temes a investigar prèviament a la proposta de cooperació; la necessitat de parlar el llenguatge propi de l’àrea a seduir; l’oferiment de solucions concretes als problemes dels altres; i la importància del «momentum», el moment exacte on millor impacte tindrà la proposta de col·laboració. 

En l’apartat de consells pràctics, s’apunta la necessitat d’establir interaccions contínues formals i informals, espontànies i programades, subratllant el poder de les converses de passadís prèvies i posteriors a les reunions formals. També, la importància del personal compartit i els recursos recíprocament integrats: el control de la interlocució i també de la feina interna. 

En la resolució de conflictes, l’establiment de relacions de confiança és essencial. I en aquest sentit, esdevé crucial la rellevància de les persones «hub» i de les «personalitats» del campus. Lluny d’actuar amb servilisme, l’informe recomana estar centrat en el que es vol aconseguir i el rol mateix i valor, rebutjant la dispersió professional. 

Finalment, en els reptes vinculats a l’energia que requereix la cooperació es parteix de dos eixos: la gestió de la potencial resistència al canvi (una tàctica d’èxit per a la col·laboració és preguntar aviat i sovint a la resta d’agents implicats); i la sostenibilitat en la inversió de l’energia (caldrà esforç per aprendre i escoltar les perspectives de l’altra persona). 

Com passa amb el clàssic de Carnagie, el lector no estatunidenc pot viure aquest pràctic receptari amb certa distància, per no dir resistència i por al ridícul. Sempre es pot recórrer a Barbara Ehrenreich o a William Davies per compensar la superficialitat dels textos d’autoajuda1. Tornant a l’informe objecte de la ressenya: la recomanació és fer-hi una lectura desacomplexada i extreure aquelles idees més pertinents per a cada institució. De fet, no deixa de ser una aposta a favor del treball en equip a les universitats i a qualsevol altre ecosistema, una competència bàsica que, sovint, ha estat menyspreada en el nostre desenvolupament professional. 

1 Ehrenreich, Barbara (2011). Sonríe o muere: la trampa del pensamiento positivo. Madrid: Turner. Davies, William (2016). La industria de la felicidad: cómo el gobierno y las grandes empresas nos vendieron el bienestar. Barcelona: Malpaso. 

 

Com són els hàbits lectors de les dones?

dc., 27/01/2021 - 17:44

Anna Villarroya
Professora de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)

Informe mujeres que leen en España. [Ciudad Autónoma de Buenos Aires]: Entre Editores, 2020. [50] p. Disponible a: <https://entreditores.net/wp-content/uploads/2020/07/MQL-Informe-Espan%CC%83a.pdf>. [Consulta: 30/12//2020].

L’Informe mujeres que leen en España forma part d’un projecte global promogut per Entre Editores, una iniciativa nascuda en el si de la indústria editorial argentina amb l’objectiu de contribuir a la modernització, el foment, la professionalització i la integració global dels mercats del llibre en espanyol. A partir de l'Encuesta: mujeres que leen, Entre Editores ha volgut aprofundir en els hàbits, gustos i característiques del consum de llibres que fan les dones. L’enquesta, que es va llançar inicialment l’any 2019 a l’Argentina, ha arribat durant l’any 2020 a Espanya i a Mèxic.

Per bé que, en el cas d’Espanya, hi ha dades que de manera periòdica caracteritzen l’hàbit de lectura i compra de llibres dels individus, com les incloses a l’Encuesta de hábitos y prácticas culturales 2018-2019 del Ministerio de Cultura y Deporte o al Barómetro de hábitos de lectura y compra de libros en España 2019 de la Federación del Gremios de Editores de España (FGEE), i permeten una anàlisi diferenciada també per sexe, Entre Editores ha elaborat una nova enquesta específica amb els objectius d’avançar en la concreció d’accions de màrqueting, la presa de decisions editorials, com també de contribuir al sector editorial d’Espanya, en particular, i dels mercats de llengua espanyola, en general.

Amb aquests objectius, l’informe s’estructura en cinc capítols, a més d’un apartat inicial en el qual es recull l’abast i els objectius de l’estudi. El primer capítol presenta una anàlisi general sobre els hàbits i les pràctiques de lectura de les dones. En el segon, s’analitza l’hàbit de compra de llibres; en el tercer es fa un estudi per edats; el quart inclou les conclusions, i el cinquè capítol presenta una anàlisi comparativa amb l’enquesta de Mèxic.

El repàs als diferents capítols mostra que, de mitjana, les enquestades llegeixen almenys 13 llibres l’any, una quantitat més gran que la mitjana general d’11 llibres l’any (segons el Barómetro de hábitos de lectura y compra de libros en España 2019, de la FGEE). L’enquesta posa també en relleu com el temps lliure, l’entreteniment i la lectura de ficció van junts, essent la novel·la negra el gènere preferit entre les dones. El segueixen la novel·la romàntica entre les més joves (al costat de la novel·la fantàstica i la ciència-ficció) i la novel·la històrica entre les grans. Quant al suport preferit per llegir, el 38 % de les dones llegeix sempre o habitualment en suport digital. 

De cara a les estratègies de compra, l’enquesta mostra com la principal font d’informació i recomanació són les xarxes socials, seguides de les llibreries. Només les dones més grans de 46 anys (el 35 % de l’univers lector) segueixen acudint majoritàriament als mitjans de comunicació tradicionals. En el cas de les xarxes socials, gairebé el 40 % de les lectores recorren majoritàriament a l’autor, i moltes menys confien en bloguers i pàgines web de les editorials. 

Atenent el suport de compra, les vendes digitals representen només el 7,4 % del total (Barómetro de hábitos de lectura y compra de libros en España 2019, FGEE). Comparant aquesta dada amb el percentatge de dones que llegeix sempre o habitualment en suport digital (38 %) es pot deduir que la diferència es troba en les descàrregues gratuïtes. 

En relació també amb els hàbits de compra, l’enquesta mostra com un 73 % de les dones no pagaria més de 18 euros per una novel·la que al mercat costés 21 euros. El preu es perfila, doncs, com un topall en la disposició de compra de les dones lectores. Per la seva banda, el comerç electrònic, mitjançant cadenes de llibreries virtuals i Amazon, avança de manera ràpida, tot i que s’observen diferències per edats. Ja sigui per preferències diverses o com a conseqüència de la bretxa digital entre la població de més edat, mentre que el 60 % de les joves fa compres electròniques sempre o habitualment, aquest percentatge es redueix al 30 % en el cas de les dones més grans de 46 anys.

Si bé és cert que moltes de les dades que es recullen a l’informe ja les coneixíem a través de les enquestes del Ministerio de Cultura y Deporte i de la FGEE, l’interès d’aquest estudi d’enquesta en el qual han participat 9.400 dones més grans de 18 anys rau, d’una banda, en la possibilitat de ser aplicat a d’altres països, tal i com s’ha fet a l’Argentina i Mèxic, i així es permet una anàlisi comparativa dels resultats. I, d’altra banda, en l’anàlisi conjunta de les variables d’edat i sexe, fet que aporta més informació entorn al perfil i hàbits de lectura i compra de les dones espanyoles.

A diferència de les altres fonts estadístiques ja existents, aquest estudi està adreçat només a dones lectores, i no permet, en aquest cas, veure l’existència o no de diferències significatives en el perfil i comportament lector de dones i homes. En qualsevol cas, és important l´ús d’estadístiques, a poder ser regulars, a l’hora de prendre decisions, tant per part de les administracions públiques com pel sector editorial.

Nota. Aquesta ressenya es publica simultàniament amb el Blog de l'Escola de Llibreria.

Great School Libraries

dc., 20/01/2021 - 10:08

Júlia Baena
Departament de Biblioteconomia, Documentació i Comunicació Audiovisual
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)

Great School Libraries (2019- ). Swindon: SLA; London: CILIP: School Libraries Group. Disponible a: <https://www.greatschoollibraries.org.uk/>. [Consulta: 09/12/2020]. 

El web Great School Libraries és una iniciativa organitzada per diverses entitats independents britàniques vinculades a les biblioteques escolars: Chartered Institute of Library and Information Professionals (CILIP), School Library Association (SLA) i School Libraries Group (CILIPSLG). També compta amb el suport d’empreses, biblioteques i entitats diverses com SLS UK School Library Services, Association of Senior Children’s and Education Librarians (ASCEL), Guille-Allès Library, National Association for Able Children in Education (NACE), Read for Good, CILIP Wales, CILIP Ireland, SLG Scotland, Youth Libraries Group, The Reading Agency, National Literacy Trust i Booktrust. A banda, també està patrocinada per l’empresa anglesa Peters (especialitzada en productes i serveis per a biblioteques escolars).

La missió que indica l’entitat és prou clara: «La nostra missió és retornar les biblioteques i l’accés dels bibliotecaris a totes les escoles del Regne Unit». A través d’una campanya prevista per tres anys, s’intenta assolir l’objectiu de proporcionar «grans biblioteques escolars» a tots els infants i joves del país, defensant el seu dret a gaudir d’una biblioteca escolar de qualitat. Com a primer pas, indiquen la necessitat d’obtenir informació sobre la situació de les biblioteques escolars i, per tant, incideixen en l’objectiu de recollir dades precises. Els eixos de la campanya són els següents:

  • Crear una estratègia nacional de biblioteques escolars per al Regne Unit.
     
  • Assegurar el finançament de les biblioteques escolars.
     
  • Incentivar l'Ofsted (entitat governamental: Office for Standards in Education, Children’s Services and Skills) a reconèixer les biblioteques i els bibliotecaris en el seu marc d’inspecció escolar.

Compta amb un equip de professionals (18 persones), compost majoritàriament de bibliotecaris i docents. La informació sobre l’equip humà és detallada i clara, com també la informació sobre la campanya i els seus impulsors. 

El web és públic, però té un accés per a usuaris registrats, que reben les actualitzacions de la campanya i indicacions per participar-hi. Es destaquen els següents apartats:

Ask a librarian: és un servei de consulta per a docents i famílies que amb les escoles tancades tenen preguntes sobre recursos educatius que donin suport a l’aprenentatge dels seus alumnes i fills. Funciona com un fòrum i l’equip de bibliotecaris i mestres respon a les consultes que es realitzen. 

Survey Report: enquesta nacional completa realitzada a 1.750 escoles i de la qual se’n faciliten els resultats. 

How can I help?: aquí indiquen, de manera molt precisa, com poden col·laborar en la campanya els diferents perfils vinculats a les biblioteques escolars (bibliotecaris escolars, docents, famílies, etc.)

Case Studies: recull d’experiències al voltant de diversos temes (llegir per plaer/informar-se, benestar/diversitat, aprenentatge a través de la investigació, biblioteques escolars durant el confinament i documentació recollida per organismes governamentals). En aquesta secció, es convida als visitants a contribuir amb un estudi de cas dels seus centres educatius, facilitant una plantilla per realitzar-lo. 

Resources: ofereix un recull de recursos relacionats amb la biblioteca escolar: idees de finançament, pòsters, vídeos, webs d’interès i recerca.

També compten amb un blog on van publicant articles i recursos relacionats amb les biblioteques escolars i la campanya, amb una periodicitat entre setmanal i quinzenal.

Finalment, destaquem alguns aspectes interessants del web i de la campanya mateixa (en algun cas, fent referència a la situació a Catalunya):

  • L’augment de la visibilitat de la biblioteca escolar, tot reivindicant el seu paper vital en la formació dels infants i joves, com també la seva importància com agent d’equitat educativa i el dret d’infants i joves a tenir no només una biblioteca escolar, sinó una biblioteca escolar de qualitat. El fet que al Regne Unit, actualment (i a diferència de Catalunya), la llei no obligui els centres educatius a tenir una biblioteca escolar i que aquestes no siguin inspeccionades per l’Ofsted ha donat lloc a aquesta demanda conjunta de les principals entitats i associacions de bibliotecaris del país. 
     
  • La col·laboració i treball en equip de bibliotecaris i docents: cada perfil aporta els coneixements tècnics i pedagògics que li són propis. 
     
  • Fòrum de consultes: amb aquesta eina, es pot donar una resposta ràpida a consultes puntuals. El fet que sigui un fòrum i es comparteixi el coneixement de manera oberta facilita l’accés a la informació per als centres educatius.
     
  • Enquesta nacional: en el nostre context, comptem amb les dades oficials de biblioteques escolars del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya; les darreres corresponen al període 2015-2016; actualment, s’està fent la recollida del període 2018-2019. Així i tot, recordem que no és una enquesta obligatòria, i per tant mai podrà reflectir de manera absoluta la realitat de les biblioteques escolars a Catalunya. En el cas de Great School Libraries al Regne Unit, la recollida i difusió d’informació, com indiquen, és imprescindible. Es desconeix, per exemple, quantes biblioteques escolars han deixat de donar servei durant la pandèmia (a Catalunya tampoc en tenim, de moment, dades públiques al respecte). 
     
  • Els estudis de cas, tot i ser interessants, encara no són molt abundants, donat que són les mateixes escoles les que envien la informació. Amb un funcionament col·laboratiu molt similar, a Catalunya s’ha publicat el #biblioactivacovid, un recull d’experiències que envien els centres educatius al Programa Puntedu de Biblioteques Escolars. D’aquesta iniciativa és interessant tant la difusió de la informació com el reconeixement que en fa el Departament d’Ensenyament atorgant un segell de bones pràctiques (distintiu Biblioactivacovid). 
     
  • Un fet que pot sorprendre és el patrocini i suport d’empreses privades, com Peters o SLS. A Catalunya, a diferència d’altres països com el Regne Unit o els Estats Units d’Amèrica, no existeix aquest costum i el mecenatge no sol ser una opció. 

En conjunt, es tracta d’una campanya clarament necessària en un context educatiu al Regne Unit que no sembla que doni gaire suport a les biblioteques escolars. En una situació sanitària tan excepcional com l’actual, en la qual la bretxa educativa s’ha evidenciat encara més, reivindicar el paper educatiu de les biblioteques escolars es converteix gairebé en una obligació de qualsevol societat que valori l’accés al coneixement, la cultura i l’educació. 

Biblioteràpia per a terapeutes

dc., 13/01/2021 - 10:40

Montserrat Espuga
Directora de la Biblioteca Font de la Mina
Sant Adrià de Besòs
https://twitter.com/montseespuga

Llegir abans de curar (2019- ). [Barcelona: Societat Catalana de Bioètica: Barcelona Ciutat de la Literatura UNESCO: LletrA de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC)]. Disponible a: <https://llegirabansdecurar.cat/>. [Consulta: 28.12.2020].

Aquest recurs web és una eina de foment de lectura i intercanvi d’experiències dins l’entorn dels professionals de la salut a partir dels clubs de lectura ideat i promogut per la Societat Catalana de Bioètica, Barcelona Ciutat de la Literatura UNESCO i el projecte LletrA de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Inclou un conjunt d’eines per a l’autoformació, el diàleg i la mentoria, tant per als dinamitzadors com per als participants dels clubs de lectura amb l’objectiu final de reforçar la humanització del sistema sanitari català gràcies a la lectura i la literatura. Es podria dir que és un recurs de biblioteràpia per als cuidadors. 

Està estructurat en cinc seccions en diferents desplegables. En primer lloc, trobem l’objecte del «Projecte», que presenta de forma molt genèrica quina és la seva finalitat i els membres que en formen part, i des de la qual es pot obrir la pàgina «Com es posa en marxa un club de lectura». A continuació, trobem l’opció «Lectures», que permet seleccionar els títols per realitzar el club de lectura. Quan seleccionem un títol, apareix una pàgina amb tres opcions: «Informació sobre la lectura», «Eines per comentar la lectura» i «Després de llegir». A l’opció «Eines per comentar la lectura» es poden seleccionar «Fragments», «Temes» i «Valors». A l’opció «Recursos» trobem referències bibliogràfiques sobre l’organització de clubs de lectura, una segona opció amb instruments per a la localització d’informació dels autors i per parlar en públic, i una tercera opció amb referències bibliogràfiques i enllaços sobre medicina i literatura i també clubs de lectura. La quarta opció, «Espais» és una recopilació dels cartells de difusió dels diferents clubs de lectura que s’estan realitzant i un calendari amb les sessions de cadascun. Finalment, la cinquena opció, «Experiències», és un recull d’exemples de clubs de lectura duts a terme, amb fotografies il·lustratives i comentaris.

La biblioteràpia no és una desconeguda per a molts professionals tant del sector cultural (bibliotecaris, llibreters, dinamitzadors culturals, educadors socials, etc.) com del sector professional sanitari (tècnics sanitaris, metges de família o especialistes, infermers i infermeres, etc.). Ja l’any 1956 es feia referència a aquest terme en publicacions especialitzades.1 També l’IFLA té un projecte de biblioteràpia amb joves, Central Europe 2020 Bibliotherapy Project i unes recomanacions per a biblioteques d’hospitals.2 També és comú trobar biblioteques als hospitals que ofereixen els seus fons bibliogràfics i els seus serveis als pacients ja sigui en les seves instal·lacions o mitjançant serveis domiciliaris. 

L'interès del recurs digital que ens ocupa és que no va adreçat als pacients del sistema sanitari català sinó als professionals que els atenen. En definitiva, és un recurs destinat a professionals de la salut per tal d’enfortir les relacions entre ells, tot compartint experiències laborals mitjançant el format de club de lectura. L’activitat dels clubs de lectura en si mateixa ja afavoreix les interaccions entre els membres, i el fet que es dugui a terme en un entorn de servei, gairebé sempre assistencial, com és aquest cas, fa que sigui especialment interessant. Es basa en la idea de «cuidar el cuidador» que ja es practica habitualment amb familiars de persones hospitalitzades, de gent gran o amb necessitats especials. 

En un inici, la consulta dels diferents apartats planteja un seguit de qüestions que no tenen resposta immediata a partir de la informació que apareix al recurs. La primera està relacionada amb el públic al qual va adreçat que, d’entrada, és el col·lectiu vinculat a la salut, però sense especificar si es tracta de metges i metgesses, infermers i infermeres o els tècnics sanitaris... També genera dubte quina seria la localització de l’entorn laboral d’aquests professionals, tot i que la proposta seria interessant tant per a personal d’atenció primària, de centres hospitalaris, de centres sociosanitaris, de llars per a gent gran o d'atenció domiciliària. 

El projecte acompleix l’objectiu que es fixa com a recurs de referència per a dinamitzadors de clubs de lectura perquè inclou diferents tipus de materials: audiovisuals il·lustratius, bibliografia i llocs web amb informació d’autors i títols, materials de suport, etc. Tanmateix, els materials de suport per organitzar i dinamitzar un club no es localitzen de manera intuïtiva. S’inclouen a l’opció «Projecte», i potser s’ubicarien de forma més simple a l’opció «Recursos». 

D'altra banda, es troba a faltar la prescripció lectora temàtica o amb finalitats específiques. Entenem per temàtica que la persona interessada a formar part d’un club de lectura, o en dinamitzar-ne un, pugui identificar si el seu focus d’interès s’hi inclou o no. Si mirem el recurs des del punt de vista dels destinataris, resulta difícil d’identificar si es realitza, per exemple, un club de lectura on es parli de com tractar el dol, la comunicació amb les famílies o altres temes que viuen en la seva tasca diària el conjunt del personal sanitari. El recurs ho inclou però no és massa evident com trobar-ho. Per exemple, l’autisme es tracta a El curiós incident del gos a mitjanit, i el dol a Reparar els vius. A la pràctica, es localitza a partir d’«Eines per comentar la lectura», en l’opció «Temes». Possiblement, seria més senzill poder-ho fer des de l’opció «Valors», dins d’«Eines per comentar la lectura». Una altra possibilitat seria donar més visibilitat a les opcions «Temes» i «Valors» per tal que tant dinamitzadors com participants poguessin escollir de forma àgil i senzilla.

Pel que fa a la usabilitat i aspectes relacionats amb l’estètica, destaquen els colors, blanc i blau en la majoria, asèptic, que ens situa inconscientment en tot allò que relacionem amb la sanitat. És un recurs de fàcil navegació i estructura intuïtiva, tot i que seria bo que hi hagués enllaços cap a les entitats que formen part del projecte en els seus logotips, que apareixen a totes les pàgines i en cap d’elles estan actius. També recomanaríem variar la citació de Simon Leys que es repeteix a totes les pàgines per citacions d’altres autors. Igualment, es podria millorar la navegació dins del recurs, perquè actualment cal anar a la pàgina anterior perquè manca incloure l’enllaç.

En conjunt es tracta d’un recurs amb molt potencial en el qual seria interessant implicar el món bibliotecari i aprofitar-ne l'experiència amb els clubs de lectura de les biblioteques. A les biblioteques públiques ja es realitzen habitualment aquestes activitats, i es podrien vincular els processos tècnics associats a la biblioteca més propera al centre de salut, per exemple amb la gestió de lots de llibres. 

1 McDaniel, Walton B. «Bibliotherapy: some historical and contemporary aspects». ALA bulletin, 50 (Oct. 1956), p. 584-589.

2Guidelines for libraries serving hospital patients and the elderly and disabled in long-term care facilities. Compiled by a working group chaired by Nancy Mary Panella under the auspices of the Section of Libraries Serving Disadvantaged Persons. The Hague: IFLA Headquarters, 2000. 48 p. (IFLA professional reports; 61). 

Nota. Aquesta ressenya es publica simultàniament amb el Blog de l’Escola de Llibreria.

Canals de publicació dels resultats de les recerques

dc., 16/12/2020 - 19:24

Rosângela Schwarz Rodrigues
Depto. Ciência da Informação
Universidade Federal de Santa Catarina

Aspesi, Claudio; Allen, Nicole; Crow, Raym; Joseph, Heather; McArthur, Joseph; Shockey, Nick (2020). 2020 update: SPARC landscape analysis and roadmap for action. [Washington, DC.]: SPARC. 38 p. Disponible a: <https://doi.org/10.31229/osf.io/2pwft>. [Consulta: 02/12/2020].

Aspesi, Claudio; Allen, Nicole; Crow, Raym; Daugherty, Shawn; Joseph, Heather; McArthur, Joseph; Shockey, Nick (2019). Landscape analysis: the changing academic publishing industry-implications for academic institutions. [Washington, DC.]: SPARC. 53 p. Disponible a: <https://doi.org/10.31229/osf.io/58yhb>. [Consulta: 02/12/2020].

L’Scholarly Publishing and Academic Resources Coalition (SPARC) és una coalició global que pretén democratitzar l’accés al coneixement i augmentar el retorn de les inversions en educació mitjançant l’accés obert als resultats de recerca i a materials didàctics. Els informes que generen són una veu que representa els interessos dels finançadors i de l’acadèmia. 

Claudio Aspesi, juntament amb d’altres col·legues, presenta un debat crucial sobre la comunicació de la ciència amb un enfocament necessari i poc corrent que considera el control simultani dels índexs d’avaluació i de les publicacions que els alimenten, com també les implicacions d’això sobre el sistema de reconeixement i avaluació de l’activitat científica. 

L’estudi se centra en tres punts independents però relacionats entre si: a) el control dels canals de publicació dels resultats de les recerques; b) l’accés a les dades dels autors i usuaris d’aquelles publicacions i; c) la producció de material didàctic per a l’ensenyament superior. Es tracta de temes diferents, encara que estan interconnectats i és millor discutir per separat.

El discurs dels autors se centra en les principals universitats europees i americanes, els majors proveïdors i consumidors de publicacions científiques, però afecta totes les universitats del món. 

Els debats sobre les revistes científiques són antics (Bernal, 1939) i la creixent dependència dels investigadors i de la societat de la publicació dels resultats de les recerques i la seva avaluació fa que el tema sigui cada cop més pertinent i central per a un futur basat en el coneixement científic. 

Fins fa poc, les principals editorials comercials eren vistes amb dubtes (molèsties) per alguns sectors del món acadèmic. Els advertiments dels bibliotecaris sobre l’augment de les despeses de les revistes des del decenni de 1980 no han estat escoltats, ja que segueixen augmentant i s’estan creant nous títols.

Les empreses que composen l’oligopoli (Elsevier, Wiley, SpringerNature i Clarivate) s’analitzen des del punt de vista comercial, incloent el detall de la facturació, els percentatges de participació en el mercat i les estimacions de beneficis per article. Les xifres assoleixen impressionants bilions i els moviments de les empreses per mantenir una alta facturació gairebé sempre entren en conflicte amb els interessos dels investigadors, de les universitats, dels instituts de recerca, dels governs i de la societat en general. 

Les noves formes de comercialització dels articles se superposen i els editores s’hi adapten amb la creació de nous paquets: a) els encara existents big deals; b) els híbrids, amb doble cobrament a l’autor i al lector; c) els acords transformatius (read and publish); d) l’open access daurat, amb tarifes cada cop més altes; i e) els nous bigger deals que combinen paquets de publicació oberta, subscripció i la compra de serveis d’anàlisi de mètriques (data analytics services)

Es tracta del paper d’Science Hub i del Pla S en els projectes d’expansió i benefici de les editorials, destacant el paper protagonista dels finançadors de la recerca, aparentment els únics amb poder per regular el mercat de la publicació científica.  

L’informe es va actualitzar el 2020 tenint en compte els efectes de la pandèmia i cal destacar dos punts: els canvis en els pressuposts de les universitats, que poden afectar la renovació dels contractes de subscripció dels títols i els paquets de subscripció; i la demanda d’accés a les publicacions relacionades amb la COVID-19 per a la tasca de col·laboració de tots els països en la lluita contra la pandèmia. El debat públic sobre les recerques relacionades amb la COVID-19 va posar de manifest la necessitat d’un accés ràpid als documents per a l’avanç de la ciència i la cura de les malalties. La subscripció és vista ara per la societat en general com un obstacle per al treball dels científics, especialment aquells que treballen per salvar vides. 

L’informe adverteix que el llançament el juny de 2019 per part d’Elsevier de l’International Center for the Study of Research (ICSR) amb l’objectiu de «developing, characterizing and validating new and existing research metrics, indicators and research assessment practices», mostra la seva pretensió de controlar el sistema d’avaluació de la ciència. Això implica un clar conflicte d’interessos, donat que una empresa d’Elsevier es proposa avaluar i classificar el que Elsevier mateixa publica, a més d’interferir en l’avaluació de la carrera dels investigadors i la recerca, actuant encara més en la definició del que són «bones pràctiques».
L’informe hauria de ser de lectura obligatòria per als investigadors, les biblioteques, els governs, els rectors i els instituts de recerca.

Bernal, John Desmond (1939). The Social function of science. London: George Routledge & Sons. XVI, 482 p.

La (relativa) importància de la Ciència Oberta en les polítiques d’avaluació universitàries

dc., 09/12/2020 - 16:54

Antonio Eleazar Serrano-López
Departamento de Biblioteconomía y Documentación
Universidad Carlos III de Madrid

Saenen, Bregt; Morais, Rita; Gaillard, Vinciane; Borrell-Damián, Lidia (2019). Research assessment in the transition to open science: 2019 EUA open science and access survey results. Brussels; Geneva: European University Association. 47 p. Disponible a: <https://www.eua.eu/resources/publications/888:research-assessment-in-the-transition-to-open-science.html?utm_source=social&utm_medium=Twitter&utm_name=Twitter-social-22-10-2019>. [Consulta: 20/11/2020].

Des de fa algun temps, assistim a un procés de canvi en les polítiques d’avaluació de l’activitat científica, que tracta d’adaptar-se als nous escenaris que es plantegen, com també a les noves alternatives quant a indicadors i fonts per a l’avaluació. En aquest sentit, la implementació de la Ciència Oberta és un dels majors reptes als quals s’enfronten els decisors i els òrgans de govern d’universitats i institucions nacionals i supranacionals.

L’informe de l’European University Association (EUA) tracta de fer un diagnòstic de la situació actual i de la direcció que estan prenent els òrgans de govern de les universitats europees de cara a la implementació de la Ciència Oberta en les seves polítiques d’avaluació de l’activitat investigadora. Per a això, analitza els resultats de l’enquesta Open science and access survey on research assessment, duta a terme el 2019 a diferents òrgans de govern dins de les universitats europees (rectorats, vicerectorats, deganats i direccions de departament). 

Aquesta enquesta es realitza de manera anual per part de la EUA des de 2014, per bé que el nombre de respostes obtingudes ha decaigut notablement des que el 2016 van arribar a la seva major taxa de resposta (338 respostes d’universitats de 39 països), mentre que els resultats del present informe es limiten a 260 respostes de 32 països diferents. D’altra banda, la taxa de respostes per països també resulta molt irregular. Tant és així que, en algunes de les respostes, les dades de Turquia han estat tractades per separat, ja que suposen un alt percentatge del total de respostes (35,7 %). Malgrat això, els resultats obtinguts són bastant representatius de la situació actual, com també de la incertesa que estan experimentant els decisors dins de les universitats respecte de les futures polítiques d’avaluació i el paper que hi ha de jugar la Ciència Oberta.

En aquest sentit, les respostes reflecteixen que Ciència Oberta i Accés Obert encara no es consideren com una part essencial del treball de recerca i, mentre que aquesta percepció no canviï, no podran passar a formar part efectiva de les tasques que realitzem els investigadors. Això es pot observar a l’informe tant a la figura 9 (pàg. 21), sobre les tasques que es consideren part essencial del treball de recerca, com a la figura 10 (pàg. 23), sobre els mètodes d’avaluació de l’activitat investigadora. 

Igualment, els resultats d’aquesta última pregunta criden l’atenció sobre altres aspectes emergents de l’avaluació, especialment al comprovar que l’ús d’indicadors altmètrics, la validesa dels quals encara està per demostrar, se situa molt a prop de l’accessibilitat de les publicacions i les dades de recerca a través de la Ciència Oberta, premissa aquesta molt més assentada en la comunitat científica. A més, els indicadors altmètrics se situen, al seu torn, per sobre de mètriques alternatives, però més properes a l’àmbit acadèmic, com són les views o les descàrregues de les publicacions, essent aquestes mesures molt més properes a la comunitat científica i mostrant una major correlació amb la citació com a mesura d’ús de les publicacions. En qualsevol cas, els resultats d’aquesta pregunta haurien de ser analitzats amb cura, donat que la redacció de la pregunta (figura 1) pot resultar problemàtica, ja que existeix solapament entre dues de les categories (altmetrics i academic attention), donat que ambdues inclouen les descàrregues com a indicador i pot haver generat confusió en les respostes.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

D’altra banda, les respostes sobre els indicadores d’avaluació incloses en les polítiques de cada universitat mostren una tendència cap a la utilització dels indicadores més tradicionals, malgrat que molts d’ells han mostrat biaixos i problemes metodològics importants, especialment en el cas de l’avaluació en l’àmbit de l’investigador (factor d’impacte, índex H, etc.).

No obstant, el major problema detectat a través d’aquesta enquesta rau en el fet que les polítiques d’avaluació a la majoria de les universitats només reconeixen influències de la universitat mateixa o d’altres universitats, mentre gairebé no existeixen centres que reconeguin veure’s influïts pels manifestos més importants al respecte, com ara el Manifest de Leiden, DORA (San Francisco Declaration on Research Assessment) o Metric Tide (figura 14, pàg. 29), si bé indiquen que els estan tenint en compte a l’hora d’elaborar les seves futures polítiques d’avaluació, pel que sembla els principis per aquests documents comencen a permear en les polítiques d’avaluació, encara que hagin tardat diversos anys a fer-ho (DORA es va publicar el 2012 i Metric Tide i el Manifest de Leiden el 2015). 

Per acabar, i com a reflexió final sobre els problemes en l’elaboració de polítiques d’avaluació, crida enormement l’atenció que només el 26 % de les universitats enquestades senyalen com  un problema la falta de alineació entre les polítiques nacionals, supranacionals i universitàries, quan aquest problema és molt més real per als investigadors, que es troben elaborant diferents versions dels seus curricula i buscant evidències de la qualitat de la seva activitat científica en infinitat de formats, fonts i sistemes d’avaluació, cadascun diferents i amb criteris d’allò més dispars, encara que no sembla que això suposi un problema per als òrgans de govern de les universitats.