Blok de BiD (ca)

Reseñas de Biblioteconomía y Documentación
Subscriure a Canal Blok de BiD (ca)

Lluís Anglada
Director de l’Àrea de Ciència Oberta
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)

Kamposiori, Christina (2017). The role of research libraries in the creation, archiving, curation, and preservation of tools for the Digital Humanities. [London]: RLUK. 38 p. Disponible a: http://www.rluk.ac.uk/wp-content/uploads/2017/07/Digital-Humanities-repo.... [Consulta: 10/09/2017].
 
«Digital humanities: opportunities and risks» (2017). Digital Humanities Satellite Meeting: Berlin: 15-17 August. IFLA. Disponible a: https://www.ifla.org/node/11268. [Consulta: 10/09/2017].

A la recerca que es fa en arts i humanitats que usa ordinadors i tecnologies digitals se l’anomena Humanitats Digitals (Digital Humanities – DH). Aquest tipus nou de recerca (nou en els mètodes, no en les finalitats) suposa un canvi en les necessitats d’investigadors tradicionalment lligats a les biblioteques i als arxius. Canvi en les necessitats dels usuaris que ha de comportar un canvi també en l’enfocament, en la configuració dels serveis i (potser el que més) en la formació i coneixements dels professionals de les biblioteques universitàries, especialitzades i de recerca.

Tenint en compte les incògnites d’aquest canvi, el RLUK (consorci de les principals biblioteques de recerca del Regne Unit i d’Irlanda) ha publicat l’informe que ressenyem, i que té per finalitat «explorar el paper que tenen les biblioteques, o que potencialment poden tenir, en la creació, arxiu, curació i preservació d'eines per a la investigació d’Humanitats Digitals». L’informe s’emmarca en l’objectiu més ampli de RLUK de «comprendre el paper que juguen les biblioteques de recerca en la investigació digital, identificar àrees específiques on les biblioteques puguin afegir valor, com també facilitar la compartició de millors pràctiques».

L’informe està fet partint d’una enquesta als membres de RLUK completada amb informació addicional proporcionada per biblioteques actives en l’àrea (les biblioteques de les universitats de Sussex, St Andrews i Sheffield), i té una part inicial d’antecedents, definicions i metodologia. Els temes tractats a l’informe són:

  • Iniciatives i serveis de suport de les DH que fan i proporcionen les biblioteques que han respost el qüestionari
     
  • El mateix pel que fa a les eines per a les DH i (important!) les habilitats (skills) que han de tenir els bibliotecaris que treballin en aquesta àrea
     
  • Tres casos pràctics (els de les biblioteques de les universitats de Sussex, St Andrews i Sheffield) sobre com s’organitza la col·laboració entre la biblioteca i els investigadors en DH
     
  • Una discussió final i conclusions
     
  • Annexos amb el qüestionari, el full de recollida de dades per als casos pràctics i la relació d’eines i serveis en DH de les biblioteques

L’informe ve a concloure que hi ha una clara implicació de les biblioteques en la recerca en DH, però que aquesta està encara en una fase inicial en la qual no hi ha models consolidats de col·laboració. Queda clar també que les biblioteques tenen un paper potencial important en aquest tipus de recerca.

Afegit a aquest informe, aprofitem per ressenyar mínimament una de les reunions satèl·lit de l’IFLA d’enguany que es va dedicar a les Humanitats Digitals, organitzada per la BBAW (l’acadèmia de ciències i humanitats de Berlín-Brandenburg), DARIAH-EU, DINI (la iniciativa alemanya per a la informació en xarxa), IFLA (Academic and Research Libraries standing committee), LIBER i la biblioteca de la Humboldt-Universität de Berlín.

Els organitzadors de la reunió expressaven com a motiu de la reunió la importància creixent de les DH per a arxius, biblioteques i museus, donat que aquestes institucions proporcionen accés a les seves col·leccions cada vegada més de forma digital.

La reunió va iniciar-se amb una keynote de Toma Tasovac, director del BCDH (centre per a les DH de Belgrad): Libraries in the age of digital infrastructures (and other catastrophes). La resta de la reunió va consistir en tretze presentacions de projectes de DH de biblioteques de: Alemanya, Argentina, Brasil, Estats Units d’Amèrica, Finlàndia, França, Itàlia i Suïssa. Per als bibliotecaris que llegeixin aquestes línies pot ser interessant mirar-se les presentacions de Sally Chambers (Towards a DARIAH-EU "Libraries" Working Group) i de Lotte Wilms i Andreas Degkwitz (LIBER Digital Humanities Working Group).

El contingut de les presentacions em va semblar que no s’allunyava massa de les experiències que per aquí hem anomenat «biblioteques digitals», és a dir, digitalització de continguts i bases de dades digitals sobre col·leccions especials.

La meva impressió és que la recerca que es fa en arts i humanitats està canviant més ràpidament del que ho estem fent des d’arxius, biblioteques i museus i que hauríem de ressuscitar les sessions de «Intensiu de Col·leccions Digitals: intercanvi d'experiències expertes en el desenvolupament de col·leccions digitals» que es va «inventar» en Ciro Llueca i que va tenir la seva darrera edició ara fa dos anys sota els auspicis del CSUC i de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona.

 

Jordi Serrano
Universitat Politècnica de Catalunya
Servei de Biblioteques, Publicacions i Arxius

Brown, Karen; Malenfant, Kara J. (2017). Academic library impact on student learning and success: findings from assessment in action team projects. Chicago: Association of College and Research Libraries. 25 p. Disponible a: http://www.acrl.ala.org/acrlinsider/archives/13779. [Consulta: 19/05/2017].

Fundada el 1940, l’Association of College and Research Libraries (ACRL) ofereix programes, productes i serveis per tal que la comunitat bibliotecària de l’entorn universitari aprengui i innovi. Una de les actuacions més recents ha estat aquest informe on s’estableix una correlació entre la biblioteca i els resultats acadèmics (maig 2017).

Aquest informe ha estat realitzat en el marc del programa "Assessment in Action" la finalitat del qual és identificar de quina manera és possible mesurar l’impacte en l’aprenentatge per part de les biblioteques acadèmiques, i on participen 203 institucions dels Estats Units, Canadà i Austràlia.

A partir de diferents equips interdisciplinaris vinculats amb la formació, aquests equips determinen, segons el cas, el mètode d’avaluació més apropiat com ara enquestes, entrevistes, focus group, etc. on incorporen els elements de la biblioteca a avaluar, el perfil d’usuari, disciplina, etc.

Dels diferents mètodes d’avaluació, es conclou que:

  1. El benefici de les sessions de formació el primer any acadèmic: s’evidencia una important diferència en els resultats acadèmics entre aquells que hi van assistir i els que no.  
     
  2. L’ús de la biblioteca augmenta l’èxit formatiu: aquells que van usar algun o alguns serveis de la biblioteca com ara el préstec, l’ús de les seves instal·lacions, van accedir a la biblioteca digital, etc. van obtenir majors nivells d’èxit acadèmic.
     
  3. El benefici que representa per als estudiants la col·laboració i implicació de la biblioteca amb els altres serveis que giren al voltant de l’estudiant: llegiu, complicitats amb d’altres àrees com la gestió acadèmica, els serveis TIC, els laboratoris, el suport a la docència...
     
  4. També l’alfabetització informacional (AI) reforça els resultats: l’adquisició de competències bàsiques en l’ús de la informació i els recursos contribueix a la millora dels resultats i genera un aprenentatge basat en la investigació i resolució de problemes, a més d’un ús eficient de la informació i pensament crític.
     
  5. Finalment, i s’afegeix respecte d’edicions anteriors1, l’ús del servei de referència també incideix en la millora dels resultats acadèmics.

A més a més, a partir de la informació recollida, s’evidencia també un important impacte de la biblioteca en d’altres aspectes com la retenció de l’alumnat, l’impacte a llarg termini de la formació rebuda, i també la biblioteca i les seves instal·lacions com a element de relació acadèmica i d’implicació per part de l’estudiant.

Altres resultats, que evidencien els diferents informes de les institucions participants i respecte de la biblioteca mateixa i els seus professionals, són el compromís institucional i la col·laboració amb d’altres serveis, a més de l’experiència i coneixement adquirit que impliquen un enriquiment professional i personal important.

Cal destacar també la diversitat d’enfocaments i metodologies emprats que aporta un coneixement ampli sobre diferents formes d’avaluar la vinculació de la biblioteca amb el rendiment dels estudiants. És recomanable revisar els informes de cada institució o, com a mínim, els que trobem d’exemple al document.   

Es pot complementar l’informe accedint al portal web del projecte a http://www.ala.org/acrl/AiA i als diferents informes de les institucions participants a https://apply.ala.org/aia/public.

1 Brown, Karen; Malenfant, Kara J. (2016). Documented library contributions to student learning and success: building evidence with team-based assessment in action campus projects. 23 p. Chicago: Association of College and Research Libraries. Disponible a: http://www.ala.org/acrl/sites/ala.org.acrl/files/content/issues/value/contributions_y2.pdf comentat recentment també al Blok de BiD per Valtencir Mendes de la Fundació Jaume Bofill a http://www.ub.edu/blokdebid/es/node/801.

 

Ángel Borrego
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona

Ward, Vivien; Colbron, Karen (2016). Digital access solutions: report on investigations for possible pilot studies. Bristol: Jisc. Disponible a: https://monographs.jiscinvolve.org/wp/files/2017/01/DIGITAL_ACCESS_SOLUT.... [Consulta: 16/07/2017].

L’any 2014, Jisc, Research Libraries UK (RLUK) i Society for Colleges, National and University Libraries (SCONUL) van dur a terme un projecte que, sota el títol National monograph strategy, analitzava els principals reptes que plantejava l’accés a monografies acadèmiques a biblioteques universitàries i de recerca. Les conclusions d’aquell projecte incloïen set recomanacions. Dues d’elles feien referència a la necessitat d’una estratègia de digitalització i un model de llicència nacional per a l’accés a les monografies que, actualment, no estan disponibles en format digital.

L’informe que ara ressenyem presenta les conclusions d’un estudi pilot que ha treballat en el desenvolupament d’aquelles dues recomanacions. L’aproximació emprada va consistir a demanar a una desena de biblioteques universitàries britàniques que recopilessin una llista de títols –se’n van identificar més d’un miler de monografies excloent-hi, expressament, els manuals– indicant els problemes que impossibilitaven posar-los a disposició dels seus usuaris en format digital.

Quan es va preguntar a les biblioteques per què volien adquirir aquests llibres, la resposta majoritària va ser la seva presència a la bibliografia recomanada d’assignatures (80 %), seguida de la seva utilització per part del professorat en activitats de recerca (18 %) i altres raons relacionades amb la preservació o l’accessibilitat per a usuaris amb discapacitats (3 %).

Els autors de l’informe van organitzar dues reunions presencials amb bibliotecaris per debatre en detall les dificultats a l’hora d’obtenir accés digital a aquestes monografies. A les trobades es va posar de manifest que, malgrat que sovint les biblioteques preferirien comprar monografies en format digital, sovint acaben adquirint la versió impresa perquè és l’única disponible o la més viable. En general, els bibliotecaris observen escassa transparència en un mercat caracteritzat per la varietat de models de negoci, preus desproporcionats i una gran diversitat de proveïdors, formats i plataformes. Aquesta amalgama provoca que les biblioteques incorrin en despeses de gestió de múltiples llicències, sistemes d’autenticació, formació d’usuaris en l’ús de les plataformes, etc.  que, en última instància, provoquen que l’accés digital no sigui rendible comparat amb els costos d’adquisició de còpies impreses.

A l’informe es detallen una dotzena de casos que serveixen per il·lustrar les dificultats que els bibliotecaris troben a l’hora d’intentar incorporar la versió digital d’una monografia a la seva col·lecció. La situació més habitual, en un 43 % dels casos, és que el llibre no estigui disponible en format digital.

En un altre 31 % dels casos, el llibre sí està disponible en format digital, però diversos factors impossibiliten la seva adquisició: no està prevista la seva compra mitjançant una llicència institucional; la llicència institucional permet un nombre reduït d’usuaris simultanis o el preu és molt elevat. A tall d’exemple, un dels casos descriu com una biblioteca decideix comprar dues còpies impreses d’un llibre –a 55 lliures cadascuna– donat que el preu de la llicència institucional de la versió digital, per a un únic usuari simultani, oscil·la entre les 250 i les 270 lliures en funció del proveïdor.

L’última categoria (27 % dels casos) inclou els llibres que no estan disponibles ni en format imprès ni electrònic i alguns casos que, tot i ser minoritaris, són de gran rellevància per als bibliotecaris: la demanda d’un format específic per donar resposta a les necessitats d’un estudiant discapacitat, la reproducció en color d’obres d’art, etc.

Resulta difícil trobar una solució conjunta a aquests problemes. D’una banda, el nombre d’editors implicats és molt elevat: el miler llarg de títols havia estat publicat per prop de 300 editorials diferents. A més, sovint es tracta de situacions que només afecten a biblioteques individuals: del miler de títols problemàtics, menys de 10 havien estat identificats per més d’una universitat.

Els problemes identificats en el curs de l’estudi no coincidien amb les expectatives dels autors d’informe. Si aquests pensaven que l’estalvi d’espai físic, l’esporgada de les col·leccions, l’increment dels fons de recerca o l’accés a obres antigues serien les prioritats de les biblioteques, l’estudi va posar de manifest que el seu interès principal era, en realitat, posar a l’abast dels estudiants la bibliografia recomanada pels seus professors. Així mateix, es va observar que els problemes no corresponien a l’accés a obres antigues, sinó que majoritàriament afectaven a llibres editats en els darrers 20 anys.

Malgrat que l’informe no arriba a oferir solucions definitives ni universals, sí que fa llum sobre algunes de les barreres que encara dificulten el trànsit des de les monografies impreses a les digitals en biblioteques universitàries i de recerca, una evolució molt més lenta que la que s’ha observat en altres tipologies documentals, com ara les revistes.

 

Antonia Ferrer Sapena, Universitat Politècnica de València
Enrique A. Sánchez Pérez, Universitat Politècnica de València
Fernanda Peset, Universitat Politècnica de València

Johnston, Lisa R. (ed.) Curating research data. Chicago: Association of College and Research Libraries, 2017- . «Volume one: practical strategies for your digital repository». 285 p. Disponible a:  http://www.ala.org/acrl/sites/ala.org.acrl/files/content/publications/bo.... [Consulta: 03/07/17].

Aquest primer volum d’una obra major tracta diferents aspectes que van units a la conservació de dades d’investigació.

La introducció de Lisa R. Johnston resumeix de manera clara cadascun dels principals apartats del llibre. Johnston ha estat bibliotecària dels serveis d’investigació i codirectora del repositori institucional de la University of Minnesota, capacitació que li permet assenyalar els reptes als quals s’enfronten els professionals encarregats del tractament de les dades. Els considera els primers usuaris, per la qual cosa són qui des del primer moment han d’identificar els problemes que pot tenir la seva reutilització. En aquesta introducció, a més, es defineix la terminologia que s’utilitza com també els motius pels quals es desenvolupen els serveis de conservació, els requisits que han de tenir i les polítiques per al seu intercanvi.

Aquest primer volum, dividit en tres parts, explora les raons per les quals existeixen els serveis de preservació de les dades. La primera part aborda els temes relacionats amb la preservació, les polítiques existents per a l’intercanvi de dades i assenyala alguns dels treballs de col·laboració endegats. Incideix en qüestions ja conegudes. Per exemple, la influència dels incentius –positius o negatius– acadèmics i dels organismes de finançament per obrir dades ha contribuït a què s’estengui la col·laboració en àrees on fins ara era escassa. En aquesta primera part destaca la recopilació de polítiques de foment per compartir dades tant en l’àmbit nacional com internacional en diferents països. Juntament amb els mandats dels països, també s’aborda la política que estan seguint les revistes per al dipòsit de dades, i assenyala les diferents publicacions i estudis que s’hi han dut a terme fins avui. Indubtablement, pren com a referència els estudis de Heather A. Piwowar. Polítiques que, tal com s’indica, no tan sols s’han estès, sinó que ha aparegut un nou format de revistes, les revistes de dades. Aquesta primera part del llibre es tanca amb estudis de casos d’èxit, normes per a la reutilització i la trajectòria històrica dels científics a l’hora de compartir dades.

La segona part aborda aspectes clau per al manteniment dels serveis sobre dades d’investigació. Alguns dels factors clau que identifica són els costos, les estratègies de màrqueting i on han de focalitzar l’esforç els professionals que s’enfronten al repte de posar en marxa un nou repositori de dades. Jon Wheeler mostra com les biblioteques acadèmiques han anat prenent un paper cada cop més significatiu en la prestació de serveis tant bàsics com avançats. Planteja, per exemple, com oferir plataformes per a la publicació de dades juntament amb el repositori. Estableix, a més, de quina manera aquests repositoris poden ser complementaris als repositoris temàtics, cosa que il·lustra amb diferents exemples i presenta, a més, models de finançament que poden fer-los sostenibles a llarg termini.
Al capítol 9, Katherine J. Gerwig, de la Metropolitan State University, mostra els mètodes de màrqueting i difusió emprats per més d’una dotzena d’institucions acadèmiques. Això pot ser útil per generar noves idees als qui comencin amb polítiques de difusió en els repositoris de dades.

La tercera part aborda el cicle de vida de les dades. Tracta qüestions pràctiques i ètiques que els professionals han de tenir en compte quan es preparen les dades per a la preservació. En aquest context, assenyala alguns aspectes d’interès. El primer dels quals es xifra en el fet que si aquestes dades es conserven per a la seva posterior reutilització, l’usuari final ha de tenir disponibles totes les metadades: com es van dissenyar i construir; quan, on i com es van recopilar; i una minuciosa descripció del seu processament. Documentar tots aquests detalls no acostuma a agradar al científic que ho considera una tasca merament tècnica i no lligada al seus interessos investigadors. De forma addicional, a vegades tampoc no són partidaris d’una transparència extrema de les dades, donat que això els fa més vulnerables als atacs i a l’apropiació de treballs. Davant d’aquests problemes, es planteja que el curador de les dades pot adoptar un rol que contribueixi a eliminar aquestes suspicàcies, promovent la seva reutilització ètica i adequada.

Un punt poc tractat és el que s’aborda al capítol 12 i que és crucial per a la preservació: què succeeix quan les dades ja són obsoletes? També es presenten problemes a l’hora de recuperar dades de serveis que ja han desaparegut, o d’altres lligats a les dades òrfenes. En aquests casos, s’atribueix als curadors la tasca d’aplicar les metadades (en alguns casos) per tal que puguin ser reutilitzats.

Finalitza aquest volum amb una reflexió sobre dos aspectes. Un primer aspecte que tracta sobre si aquestes col·leccions digitals de dades són catalitzadores del progrés i contribueixen a la democratització de l’educació i la ciència. Un segon aspecte que aborda és si el fet d’obrir i compartir les dades contribuirà a millorar el desenvolupament econòmic i social i si, finalment, aquestes podran arribar a ser econòmicament rendibles.

 

Valtencir Mendes
Cap de projectes internacionals
Fundació Jaume Bofill

Brown, Karen; Malenfant, Kara J. Documented library contributions to student learning and succés: building evidence with team-based assessment in action campus projects. Chicago: Association of College and Research Libraries, 2016. Disponible a:  <http://www.ala.org/acrl/sites/ala.org.acrl/files/content/issues/value/co.... [Consulta: 02/07/17].

L’objectiu principal dels projectes vinculats al programa Assessment in Action (AiA): Academic Libraries and Student Success de l’Association of College and Research Libraries (ACRL) ha estat el de trobar com es pot mesurar, d’una manera òptima, l’impacte que generen les biblioteques universitàries en l’aprenentatge i l’èxit educatiu de l’alumnat d’institucions d’educació superior. L’informe recull els resultats dels més de 60 projectes individuals vinculats al programa durant el seu segon any (abril 2014-juny 2015) i sintetitza els resultats del primer any.

El document, que s’emmarca en la tradició dels estudis de valor social i l’avaluació de l’impacte dels serveis de biblioteca, neix de la tradició de l’ACRL en el suport dels professionals i la posada en valor dels serveis de les biblioteques universitàries com a part essencial dels serveis i recursos d’informació i de difusió del coneixement, i analitza els resultats del programa AiA, que contribueixen a generar avaluació basada en evidències, una avaluació que vol contribuir a la millora de l’experiència acadèmica dels i de les estudiants que reverteixi en un major èxit educatiu.

L’informe recull amb detall els resultats del programa AiA i s’afegeix a un conjunt creixent d’evidències que busquen demostrar les contribucions positives dels recursos i serveis de les biblioteques acadèmiques en l’aprenentatge de l’alumnat. Els diferents capítols tracten bàsicament tres àmbits:

1. L’evidència convincent sobre la contribució de les biblioteques en l’aprenentatge i l’èxit dels estudiants

Els resultats del primer apartat s’estructuren en les categories següents:

  • Els beneficis de la formació d’usuaris en el curs inicial dels estudiants. La formació dels estudiants dels cursos inicials en l’ús dels recursos d’informació i de la biblioteca —alfabetització informacional (ALFIN)— els ajuda a adquirir un conjunt de competències comunes que els servirà durant tota la seva vida. Els resultats d’aquesta avaluació subratllen que els estudiants que reben una formació inicial tenen un rendiment més elevat en la seva carrera acadèmica que no els estudiants que no la reben.
     
  • L'ús de la biblioteca incrementa l'èxit educatiu. L’anàlisi de múltiples dades (préstec, assistència a les formacions d’usuari, accessos a les bases de dades, usos d’aules d’estudi i treball, etc.) apunten una correlació directa entre els estudiants que fan servir la biblioteca i aquells que obtenen un major rendiment acadèmic (millors notes, titulacions més altes, etc.).
     
  • Les aliances entre les biblioteques universitàries i la resta d’unitats i serveis del campus produeixen beneficis positius en els i les estudiants. Els programes i serveis acadèmics cooperatius que impliquen la biblioteca milloren l'aprenentatge dels estudiants (majors qualificacions, confiança en els estudis, retenció).
     
  • La formació en alfabetització informacional (ALFIN) enforteix els resultats educatius generals. Les biblioteques contribueixen a millorar els resultats educatius globals  dels membres de la institució i la formació en l’ús dels recursos d’informació  contribueix a aprendre competències bàsiques per al segle xxi, com ara l'aprenentatge basat en la investigació i la resolució de problemes, el pensament crític, el raonament ètic, la comprensió global i el compromís cívic.

2. La construcció d’evidències específiques sobre la contribució de les biblioteques en l’èxit acadèmic

Malgrat que l’informe no presenti aquesta àrea d’impacte de manera tan detallada com l’anterior, se’n destaquen importants resultats com ara que les biblioteques milloren la retenció dels i de les estudiants, els serveis de suport a la recerca impulsen l’aprenentatge i l'experiència acadèmica a llarg termini, etc.

3. Els resultats sobre l’avaluació de l’educació superior

L’enfocament basat en la col·laboració de l'equip d'avaluació en cada campus és un element essencial del disseny del programa AiA i això es reflecteix en els resultats de l’estudi. L’informe destaca quatre beneficis d’una avaluació col·laborativa com ara que aquesta porta a discussions i definicions compartides en com es mesura l'aprenentatge de l'estudiant i el seu èxit acadèmic.

L’estudi conclou que, en la mesura que els equips de treball del programa AiA són interdisciplinars i generen resultats sobre els diferents factors que incideixen en l’impacte de les biblioteques universitàries en l’aprenentatge, incrementa el nombre d’avaluacions basades en l'evidència que destaquen l’impacte positiu de les biblioteques a l’èxit acadèmic. Les accions dels projectes estan basades en la investigació-acció, la qual cosa significa que l'atenció se centra en les prioritats institucionals i l'ús dels resultats de l'avaluació per informar i millorar les iniciatives acadèmiques, de manera que siguin significatives i sostenibles al llarg del temps. Com a resultat, la biblioteca és reconeguda cada vegada més com a part integral de la promoció de l'èxit acadèmic de l’alumnat en les institucions d’educació superior.

 

Oriol Izquierdo
Professor de l'Escola de Llibreria i de la Universitat Ramon Llull

Millán, José Antonio (coord.) (2016). La lectura en España: informe 2017. Madrid: Federación de Gremios de Editores de España. 230 p. Disponible a: http://www.fge.es/lalectura/docs/La_Lectura_en_Espana.pdf. [Consulta: 31/05/2017].

Feia molt i molt de temps que no llegia informes sobre el llibre i la lectura, cosa que en alguna vida anterior havia estat pràctica regular obligada per raons professionals. I m’ha sorprès trobar en aquest d’ara prou elements d’interès, més que no recordo haver-ne ensopegat en cap dels antics. Hi deu influir, segur, que el coordinador en sigui José Antonio Millán, escriptor i lector, bon coneixedor dels llibres i de l’edició, tafaner de tota mena de pàgines, tant de paper com virtuals. L’informe és una iniciativa de la Federación de Gremios de Editores de España i es du a terme per tercera vegada; els anteriors, també sota la direcció de Millán, duen data de 2002 i 2008, i tenien un plantejament molt similar al d’aquest: un pòrtic entre acadèmic i literari (amb signatures com Umberto Eco o Victoria Camps, entre més, al primer volum; només una, de Roger Chartier, al segon), un recull d’articles sobre «La situación actual», on no hi falten radiografies sectorials (sempre de l’oferta editorial, dels punts de venda de llibres o de les biblioteques), i un darrer bloc que es fa ressò de «La voz de los expertos», on destaca alguna aportació sobre la presència del llibre a l’escola i sobre la lectura digital, entre d’altres. No són, doncs, aquells tradicionals anuaris carregats de dades dedicats a l’edició o al comerç del llibre, sinó que pretenen, a partir d’un cert estat fàctic de la qüestió, donar elements per a una anàlisi crítica del present i, sobretot, per apuntar-hi tendències de futur. Per això deu tenir sentit que aquests informes no hagin estat anuals sinó que obeeixin a una cadència temporal més dilatada.

Si entre el primer i el segon informe transcorren sis anys, entre el segon i aquest n’han passat nou. I no són uns anys qualssevol: en les paraules institucionals preliminars, el president de la Federación, l’editor català Daniel Fernández, explicita que el darrer presenta «el paisaje tras la batalla de la durísima crisis económica y social que hemos sufrido en estos últimos años». Després, les breus paraules introductòries del coordinador apunten un altre fet que de seguida ens crida l’atenció: lamenta la dificultat amb què han topat molts dels col·laboradors, atesa «la carestía de datos, tanto en el ámbito de la educación como en algunos de los más importantes operadores digitales»; ens crida l’atenció, dic, que la majoria de dades que se’ns ofereixen datin del període 2010-2014, i rarament arribin més ençà, tot i les eines amb què compta avui el sector del llibre —el SINLI i el DILVE—, gràcies a les quals es pot obtenir informació com qui diu en temps real sobre la venda geolocalitzada de cada títol.

Les veus d’autoritat convocades al pòrtic d’aquest informe són les d’Alberto Manguel i Darío Villanueva, ara director de la Real Academia Española. Manguel, actualment director de la Biblioteca Nacional de l’Argentina, hi fa una digressió suggeridora, no podia ser altrament, sobre els llibres de les biblioteques fundacionals de les ciutats, a partir de la història de Buenos Aires, i sobre la figura del lector Quijano/Quixot. Després, Villanueva fa un elogi de la lectura literària que, en aquesta primera era dels nadius digitals, en pot arribar a ser un cant del cigne, si no és que l’educació hi posa remei: «La literatura dejará de existir, al menos con la plenitud que le es consustancial, en el momento en que no contemos con individuos capaces de saber leerla desde esa complejidad de los dos códigos que la obra literaria incorpora: el código lingüístico y, sobre él, el código especial de convenciones propiamente literarias». No és un pronòstic gens banal.

Els quatre articles dedicats a radiografiar la situació actual presenten una panoràmica en què es repeteixen tres leitmotiv: en primer terme, l’impacte de la crisi (que xifren en una caiguda de facturació del 25,4 % en el cas de les llibreries independents, o amb una minva de tots els paràmetres en les biblioteques públiques: nombre de punts de servei, horaris, personal i una reducció de fins a dos terços en les compres); en segon lloc, l’impacte de la digitalització; i, finalment, unes diferències regionals que dificulten les conclusions generals. Pel que fa a «La oferta editorial de libros», les dues dades que trobo més rellevants entre les que aporta Antonio María Ávila són la relació entre el nombre de títols publicats el 2015 (80.000) i el nombre de títols vius (586.000), amb un creixement de més del 20 % i cap a un 6 %, respectivament, en relació amb el 2015; l’altra és que la meitat de la producció editorial prové d’editorials petites, el 26 % de les mitjanes i el 22 % de les grans, ben bé a la inversa que els percentatges de facturació. Pel que fa a «Los puntos de venta de libros y publicaciones periódicas», José Manuel Anta remarca que el principal impacte de la digitalització és «en las fórmulas que los compradores utilizan para conocer y seleccionar los títulos que luego comprarán, y en los medios que utilizarán para realizar de forma efectiva esa compra», és a dir, per exemple, que podria ser que les llibreries esdevinguessin aparadors presencials d’una oferta que es compra en línia. José A. Gómez-Hernández dedica bona part del capítol sobre «Las bibliotecas» a fer memòria succinta de la història d’aquests equipaments, del segle XIX ençà; així se n’entén amb tota la seva càrrega la conclusió final: «La clave para su futuro es que se asuma esta nueva imagen según la cual, además de proporcionar contenidos, ayudan a las personas en el difícil proceso de usar información y transformarla en conocimiento». La quarta aportació és un panorama general sobre «Hábitos lectores y políticas habituales de lectura», especialment pertinent en temps de suposats plans de foment, que Luis González obre amb una afirmació contundent («Esta dinámica sigue olvidando que la pieza primordial del fomento de la lectura reside en el modelo de sistema educativo, como experiencia de formación que debería girar en torno al desarrollo de competencias lectoras») i tanca amb una sentència lapidària, i em temo que indiscutible («No es demostrable el nexo de causalidad entre las políticas y la mayor fortaleza del hábito lector»).

A continuació, set experts fan sentir la seva veu sobre aspectes, diguem-ne, d’accions concretes a la invitació lectora. En destaco les afirmacions per a mi més rellevants. Fernando Trujillo observa «El sistema educativo», a partir de la comparació de LOMCE i LOE en relació amb la presència de la lectura, i conclou que «si el hábito lector es un problema, lo es para los propios docentes, pues diversos estudios confirman que no leen». A «Librerías: desapariciones, permanencias, metamorfosis», Jorge Carrión reclama la «necesidad de diferenciar entre las librerías y los supermercados de libros» i es pregunta, arran de les formes de visibilitat que adopta la lectura a les xarxes, si «está significando la creación de una nueva generación de lectores o la amplificación de la comunidad de los lectores ya existentes». Inés Miret i Mònica Baró fan l’elogi, amb dades d’estudis internacionals, de les «Bibliotecas escolares a pie de página». De manera semblant, Jesús Arana elogia dels «Clubes de lectura» la vocació «que esa cultura del diálogo que representan termine impregnando la ciudad en su conjunto». A «La próxima lectura: modelos de recomendación en línea», Julieta Lionetti ens descobreix l’algoritme de recomanació de llibres, enumera els principals recursos de prescripció en línia i afirma, sense matisos, que «los lectores siempre encuentran su próxima lectura».

Tanquen aquesta part de l’informe i el volum dues aportacions que cal rellegir. Primer, «El translector: lectura y narrativas transmedia en la nueva ecología de la comunicación», de Carlos A. Scolari, on descriu el nou espai de relació amb la narrativa que crea l’actual entorn multimèdia (que el producte Sherlock Holmes exemplifica amb claredat). Finalment, a «Diario ilustrado de un lector contemporáneo» José Antonio Millán s’observa ell mateix i, sense pretendre fer d’anècdotes categories, apunta algunes de les mutacions que els actuals suports i entorns de la lectura operen en els lectors. Avui, reconeix, quan llegim ampliem amb consultes a través del telèfon, la tauleta o el PC el que el text ens suggereix de consultar, «mientras el papel aguarda con su pálido rostro desencajado, esperando que volvamos a él más sabios, puede, pero también levemente fuera del estado de ánimo y de concentración previstos por el autor», transformats, doncs, hi afegeixo, en lectors menys atents, menys pacients, menys reflexius. Cosa que explica moltes coses.

No hi serà de més que fem un comentari final sobre les imatges que, en simples portadelles separadores entre capítols, il·lustren el volum amb gràcia, saviesa i ironia. És un altre detall on s’aprecia, segur, la mà de Millán.

L’edició en línia de l’informe 2017, amb els annexos íntegres, es pot consultar aquí. També són consultables en línia els informes del 2008 i del 2002.

Nota. Aquesta ressenya es publica simultàniament al Blog de l’Escola de Llibreria.

 

Fernanda Peset, Universitat Politècnica de València
Ana Doñate-Cifuentes, Universidad CEU Cardenal Herrera
Antonia Ferrer-Sapena, Universitat Politècnica de València

LEARN toolkit of best practice for research data management (2017). [S.l.]: UCL [et al.]. Disponible a: http://learn-rdm.eu/wp-content/uploads/RDMToolkit_rev06-17.pdf

“El tot és més que la suma de les seves parts” Aristòtil, Metafísica.

Un cop més el nombre tres protagonitza les nostres ressenyes. Nombre associat a la creativitat, a la sociabilitat, a la comunicació científica… per no parlar de la seva relació amb la natura, la religió o les arts. No volem semblar supersticiosos, però és que novament aquest informe reflecteix aquell tres: s’estructura en tres grans parts i, tal com anotem en el títol i la cita, la seva suma produeix sinergies que van més enllà que la pura suma de les parts.
Passem ara a revisar-lo des de pressupòsits objectius. Aquest informe del projecte LEARN suposa un pas més en els temes sobre la gestió de dades de recerca (RDM) que la LERU va identificar en el seu Full de ruta per a les dades de recerca (2013; Aleixos et al., 2015). Cobreix gran part de les intencions que LEARN va proposar subministrar:

  1. Un model de política per a les institucions de recerca.
  2. Un joc d’eines de casos d’estudi de bones pràctiques que il·lustri reptes i oportunitats.
  3. Tallers per examinar temes i produir materials per als casos d’estudi.
  4. Resum executiu en sis idiomes.
  5. Una enquesta per autodiagnosticar el nivell de preparació d’una institució.
  6. Indicadors d’execució que avaluïn si tots els elements del model de política estan recollits a la política de la institució, com també d’altres per mesurar el seu nivell d’implantació.
  7. Llista de lectures i glossari de termes tècnics en el camp de la RDM.

Apreciem, no obstant, que l’informe vagi més enllà dels afers relacionat amb la RDM. La seva finalitat última és contribuir a accelerar la innovació a través de l’ús de dades. La RDM forma part d’un ecosistema que està donant lloc a un moviment constant i intens a escala mundial. Des de JISC a CODATA, passant per la RDA i l’European Open Science Cloud (EOSC), s’està actuant per tal que les dades millorin no només l’àmbit de la ciència sinó també la societat.

En concret, l’informe s’estructura en tres parts: 23 casos d’estudi dividits en seccions, un model de política sobre gestió de dades d’investigació juntament amb les 20 polítiques examinades per la Universität Wien per elaborar-lo, i un resum executiu en sis idiomes dirigit als qui prenen les decisions a les institucions, “Gestionar els actius del coneixement per a la recerca i la innovació al segle XXI”.

Resulta tan complet i extens que cobreix necessitats per a diversos dels grups involucrat en la RDM: finançadors, autoritats acadèmiques, biblioteques o serveis tècnics. És difícil extreure l’essència a tota la informació que proporciona per la qual cosa, en aquesta ressenya, destacarem in extenso els punts clau dels casos d’estudi. Animem a llegir sencers els casos segons el grup al qual pertanyem, com també a emprar les dues eines que han produït: el model de política institucional i l’enquesta per conèixer el nivell de preparació de la nostra institució.

La primera part, casos d’estudi, pot ser analitzada en traços gruixuts en vàries de les seves dimensions: la freqüència del país dels autors ens transmet les cultures de treball predominant a LEARN, però també en part en la RDM; d’altra banda, una metaanàlisi dels continguts dels casos mostra que aquest informe va més enllà dels casos d’estudi de tipus institucional. Quant a l’anàlisi d’autors, observem una clara majoria de firmes britàniques (11), seguida de diversos casos referents a l’Amèrica Llatina (5) i la participació espanyola en la persona d’Ignasi Labastida (UB) (3). Quant al tipus d’aproximació, apreciem un predomini de les anàlisis temàtiques (10) enfront dels casos institucionals (5, entre els quals es troba Wellcome Trust, un finançador) o regionals (5). Podem afirmar que la consulta d’algun d’ells proporciona una síntesi pràctica sobre el tema, la qual cosa estalviarà feina als qui s’incorporin a la RDM. Els casos responen a les següents qüestions: quines estratègies convencen millor als grups d’interès, com afrontar la formació d’investigadors novells, de bibliotecaris i del nou perfil de científic de dades, com avaluar el nostre nivell de preparació a la institució, o quins són els requeriments legals.

De la primera secció, sobre polítiques i lideratge, cal destacar el primer cas, que ens transmet l’experiència d’un finançador. A les nostres conclusions recollirem els punts que identifica com a rellevants en l’àmbit de la RDM.
El segon cas, la construcció d’una política per a Àustria, és la base de la part tercera d’aquest informe. No hi entrarem en detall, però en aquesta ressenya volem expressar l’admiració que sentim pels mètodes de treball que descriu i els seus resultats, entre els quals destaca la proposta d’una política per al seu país el juny de 2016.
Finalment, és el quart cas el que pot resultar més innovador per als lectors de Blok de BiD. Incideix en què la RDM pot garantir la integritat de la investigació. Cosa també descrita en un cas posterior de Boulton on puntualitza que el mal ús i interpretació de les dades és una de les preocupacions dels investigadors per compartir dades (Validation..., 2015; Aleixandre et al., 2015). Tornant a aquest cas, Paul Ayris presenta el codi de conducta de la University College of London (UCL), que assumeix els principis d’honestedat, rigor, transparència i respecte en la recerca científica. El compromís ètic dels investigadors amb el seu treball i l’ús d’estàndards és la base de l’excel·lència i de l’avenç de la ciència. Tal com ens recorda Boulton, la ratio de reproductibilitat  dels experiments no va superar el 25 %. Aquesta falta de rigor de les dades i metadades posa en risc tot l’esforç, a més de minar la confiança en la ciència.

De la secció 2, Advocacy, destaquem el primer dels casos, que mostra què va funcionar i què va fracassar a la UCL. Es van treballar aspectes de conscienciació, suport i formació, i en van obtenir resultats especialment positius quan es va col·laborar amb d’altres serveis de suport (que ja van proposar Thomson Reuters o Erway el 2013) i amb contacte directe a través de presentacions verbals curtes i revisions dels plans de gestió. Proposa convertir la biblioteca en una porta d’entrada (gateway) que canalitzi les necessitats cap als serveis o experts de la universitat. Un gestor d’informació no pot solucionar les necessitats específiques de cada disciplina, però sí conèixer qui podria fer-ho.
Un altre cas madur, amb gairebé deu anys de col·laboració entre quatre universitats tècniques holandeses és 4TU.Centre for Research Data. Un cop provats diferents mètodes aïllats per promoure la RDM, ara Delft ha fet un pas més amb el projecte Data Stewardship on s’intervé tota la institució.

De la secció 3, Subject approaches, casos per disciplina, s’observa que les dades que es generen en Arts i Humanitats no troben fàcilment lloc en aquest entorn de compartir dades.

A la secció 4, Open data, destaca el text de Boulton, un dels protagonistes d’un informe essencial de l’any 2012, Science as an open enterprise, i que ara presideix el Committee on Data for Science and Technology (CODATA), de l’International Council for Science (ICSU). Mostra la seva visió estratègica i prospectiva sobre open data, per la qual cosa sens dubte val la pena llegir-lo tot. Boulton, que comparteix amb Tim-Berners Lee el somni d’una Internet amb significat, la web semàntica, destaca la dificultat que algunes disciplines troben a l’hora de crear les seves pròpies ontologies o adherir-se als estàndards que els facilitin la interoperabilitat amb d’altres dades. Per resoldre aquestes mancances, CODATA ha creat la Comission on Data Standards for Science.
 
A la secció 5, Research data infrastructure, destaquem el cas del servei d’emmagatzematge a la fase en què les dades estan actives de la UCL. Com en la resta dels seus casos, destil·la l’experiència que han adquirit durant anys, raó per la qual lliçons apreses són d’imprescindible lectura. Entre elles destaca que cal invertir temps a deixar clar que el servei és independent de la infraestructura que el sosté. És un cas que ens ha resultat d’especial interès perquè la gestió de dades actives a vegades és força desconeguda per a la comunitat bibliotecària. A través d’aquest servei, a més, es pot tenir un cert control institucional sobre la forma de gestionar-los correctament (integritat, protecció, riscos…), a part que prepara les dades per a la fase de publicació.
L’últim cas sobre l’EOSC és de summa actualitat. Els primers resultats de l’informe del seu grup d’experts de 2016 indiquen que els reptes són més de caire social que tecnològic, que en tot cas resideixen en la dificultat d’establir procediments automàtics d’anàlisi que siguin vàlids per a totes les disciplines. En línies generals, el cas d’estudi s’enfoca en dos reptes: els costos, en un paisatge molt descoordinat com és Europa, i els principis FAIR.

La secció 6, Costs, comença amb una revisió del treball sobre la RDM realitzat a la University of Edinburgh. Detalla els imports del servei en personal (vuit perfils) i en costos operacionals per a dos anys.

La secció 7, Roles, responsibilities & skills, comença plantejant el cas de dues universitats (UB i UCL) el model d’aprenentatge del qual es basa en la recerca. Aconseguir que els estudiants de tots els nivells aprenguin mitjançant la recerca és una diferència subtil però enorme respecte dels pressupostos tradicionals. Ja des de la LERU detecten una necessitat de formació sobre la RDM en els joves investigadors, per als qui es va realitzar el Doctoral Summer School.
El següent cas mostra la formació de bibliotecaris a la UCL, mentre que l’últim de la secció aborda l’anàlisi de les habilitats necessàries per a un científic de dades. Es tracta del cas de la University of Amsterdam, que fou la base del projecte EDISON per construir aquell perfil a Europa. Les seves competències, d’acord amb la taxonomia ESCO sobre capacitats, estan dibuixades a la següent figura:

L’última secció, la 8, Tool development, comença amb els requeriments legals, segueix amb l’elaboració d’un pla de gestió de dades amb el cas argentí i acaba amb l’exposició sobre com conèixer el nostre nivell de preparació. En el primer, Labastida realitza una revisió de les llicències aplicables, per a dades que poden no estar subjectes a la LOPD. Adverteix que fets o dates no es poden protegir si no existeix una tasca de creació, per exemple que continguin imatges o es reelaborin en una base de dades com un full de càlcul. Per indicar què i què no es pot fer amb això poden utilitzar-se les Creative Commons o les seves homòlogues de l’Open Knowledge Foundation: Open Database Licence, la Attribution Licence, i la Public Domain Dedication and Licence, la més oberta.

Dediquem aquest darrer paràgraf als casos referits a l’Amèrica Llatina que estan distribuïts per diverses seccions. El primer, d’ECLAC-ONU, ressalta la dificultat per conèixer les necessitats de la regió, per raó de la diversitat i l’amplitud regional i fins i tot per les diferències en la terminologia. Tot i així, han preferit generar coneixement abans de dissenyar qualsevol acció. Trien sis països clau i quatre d’ells presenten un cas a l’informe. El nostre company a eLIS, Miguel Ángel Márdero, ofereix l’experiència de Brasil en la implementació d’un Dataverse per a la Xarxa Cariniana. Mentre que el cas argentí mostra una normativa molt desenvolupada i l’adaptació de DMPonline.

Com a conclusió oferim una vista panoràmica de les àrees que al llarg d’aquest informe s’han detectat com a candents en els diferents contextos que presenta. Durant l’ampliació del nostre projecte Datasea Extended descobrim una clara diferència entre els temes que són professionals i que ja estan força desenvolupats, davant dels de recerca (Peset et al., 2017). Pensem que mapejar-los en una taula permetria inferir l’enfocament que cada grup d’interès està ressaltant en el polièdric escenari de la RDM. La següent taula és un intent, esperem que encertat, de mostrar les equivalències. Seguint l’informe, s’enumeren els temes segons les seccions dels casos d’estudi i el seu resum executiu, per comparar-los amb els que la LERU va seleccionar i els que preocupen a Wellcome Trust:

LEARN RDM Toolkit LERU Executive briefing Wellcome Trust Policy and leadership Policy and leadership Policy development   Advocacy Advocacy Community building Culture and incentives   Selection, Collection, Curation, Description, Citation, Legal issues     Research data infrastructure Research data infrastructure   Infrastructure and tools Costs Costs Costs   Roles, Responsibilities, Skills Roles, Responsibilities, Skills Skills development,
training Capacity and skills   Recommendations     Subject approaches   Disciplinary/legal/terminological and geographical differences   Open data       Tool development           Awareness of current issues       Governance Ethics and governance

Existeixen altres visions que no poden obviar-se a l’hora d’identificar els temes. Per exemple, la proposta del grup d’experts d’EOSC, que se subsumeix en els temes que estan plantejats en el Resum executiu del toolkit o els que s’imparteixen a la Doctoral Summer School de la LERU, on també aborden el tema de dades massives per a la ciència oberta.
Finalment, i des de la humilitat, de l’informe hem extret tres punts clau per a l’èxit: s’ha de col·laborar, s’ha de conèixer la nostra institució per incloure tots els serveis de suport i experts, i s’ha de promoure entre els investigadors els estàndards que ens condueixin a la interoperabilitat entre les dades.

“The LEARN Tookit provides an armoury of best practice for all research performing organisations who wish to develop a persuasive RDM offering. We live in an era of data deluge and institutions who remain unprepared to tackle these challenges/seize these opportunities do so at their peril”, p. 6.

Si algun lector d’aquesta ressenya vol aportar la seva opinió al projecte, l’equip de LEARN ha implementat una enquesta amb la qual mesurar el seu impacte i accedir a tots: https://docs.google.com/forms/d/e/1FAIpQLSfa4bzXzUYvQc77OmEJJZNU1pEBtsDR...

Bibliografia

Aleixandre-Benavent, R.; Vidal-Infer, A.; Alonso-Arroyo, A.; Ferrer-Sapena, A.; Peset, F.; García García, A. (2015). “Gestión de los datos brutos de investigación en los investigadores españoles en ciencias de la salud”. Trauma, vol. 26, n.º 1, p. 66-74. <http://www.mapfre.com/fundacion/html/revistas/trauma/v26n1/docs/v26n1.pdf>.

Aleixos, Inma; Albiñana, Ricardo; Morales, José; Peset, Fernanda (2015). “Tres eran tres las hijas del rey: planteamiento, desarrollo y explotación en datos científicos”. Blok de BiD, 28/01/2015. <http://www.ub.edu/blokdebid/es/content/tres-eran-tres-las-hijas-del-rey-....

LERU Research Data Working Group (2013). “LERU roadmap for research data”. Advice paper, no. 14. <http://www.leru.org/files/publications/AP14_LERU_Roadmap_for_Research_da....

Peset Mancebo, Fernanda; Aleixandre-Benavent, Rafael; Blasco-Gil, Yolanda; Ferrer-Sapena, Antonia (2017). “Datos abiertos de investigación: camino recorrido y cuestiones pendientes”. Anales de documentación, vol. 20, n.º 1. < <http://revistas.um.es/analesdoc/article/view/272101/210391>.

Validation of the results of the public consultation on science 2.0: science in transition (2015). European Commission, February. <http://ec.europa.eu/research/consultations/science-2.0/science_2_0_final....

 

 

 

 

Antoni Daura i Jorba
President del Gremi de Llibreters de Catalunya

Rodríguez, Joaquín (2017). El futuro de las librerías. [Las Rozas, Madrid: J. Rodríguez]. [70] p. (Los futuros del libro; 1). Disponible a: https://lektu.com/l/futuros-del-libro/el-futuro-de-las-librerias/7013. [Consulta: 14/05/2017].

Joaquín Rodríguez és un reconegut i actiu estudiós del món del llibre, que porta una dècada aportant informació i opinant sobre el passat, el present i, sobretot, l’esdevenidor del nostre sector cultural. Ara, ha agrupat en un volum –disponible i, doncs, consultable a través de la xarxa– un conjunt d’articles publicats inicialment al seu blog Los futuros del libro, degudament agrupats i actualitzats. Val la pena seguir-lo perquè ens fa una anàlisi detallada de l’estat de salut de la cadena de valor del llibre, amb una especial atenció a veure com l’àmbit comercial, representat per les llibreries, ha de trobar el seu paper en un món que ha canviat en gran manera. La irrupció, més o menys sobtada, de les tecnologies de la informació ha canviat clarament les regles del joc. Sense cap planificació prèvia per part de les empreses del nostre sector i sense haver-ho demanat explícitament, les innovacions aportades pel món de la telecomunicació hi han entrat amb força, la qual cosa fa que la manera tradicional d’encarar la relació entre autor i lector, enmig dels quals hi ha l’editor, el distribuïdor i el llibreter, s’han modificat a marxes forçades. I no sempre amb el punt de pausa necessari per pair-ho bé. Tot plegat dins d’un nou context socioeconòmic d’àmbit global del qual el món de les lletres no n’ha quedat pas al marge. I, per acabar-ho de complicar, diverses empreses multinacionals, alienes d’entrada al nostre àmbit, hi han vist possibilitats de negoci, modificant per la força dels fets els usos, pràctiques i costums de sempre.

Però més enllà d’aquest punt d’inflexió que han suposat les noves maneres d’exposar, vendre i llegir, l’autor ens demostra clarament que teníem unes mancances estructurals, uns punts negres, que aquesta crisi tecnicoeconòmica, per dir-ho d’alguna manera, han posat al descobert. I convé, doncs, encertar el diagnòstic i, sobretot, les mesures urgents per guarir-nos. De fet, en Joaquín no es presenta pas com un analista extern i aliè. Més aviat al contrari. Lector compulsiu i amant de passejar per l’excel·lent xarxa de llibreries que encara conservem, li sap greu que potser la baula més feble de la cadena es trobi desconcertada, sovint paralitzada, i amb poca força per donar un cop de timó indispensable. S’adona, clarament, que cal dotar les llibreries d’un suport institucional clar i efectiu per realitzar la reconversió necessària, que passa per tenir una presència important a la xarxa i una nova projecció ciutadana com a comerç i agent cultural de proximitat. I això queda clar que s’ha de fer de manera coordinada i amb una cooperació indefugible.

I és que per tot arreu hi planen un parell de preguntes oportunes i pertinents: què té d’indispensable la presència física, analògica, respecte l’entorn virtual? I, sense ampliar significativament l’índex de lectors habituals, hi ha pastís per a tothom? És obvi que ens cal d’alguna manera reinventar-nos, agafant tot allò de bo que tenim –contacte directe amb el lector, coneixement dels seus gustos, prescripció personalitzada, ambient especial, etc.– i donant un servei adequat als nous temps, que passa per tenir la possibilitat d’oferir uns amplis catàlegs bibliogràfics i un servei logístic impecable. L’aposta de l’autor és per un futur mixt, on la presència física, que hi dona un caràcter especial i emocional a l’acte de comprar, convisqui amb un bon treball en i a la xarxa.

Aquest recull té, s’ha de reconèixer, una voluntat de sacsejar-nos, tot i que en alguns capítols potser té un to un punt filosòfic i literari que no fa cap nosa, però que tampoc proposa solucions concretes i fàcilment implementables. I és que no és gens senzill, ja que a l’immobilisme estructural i als vicis adquirits amb el temps s’hi ha d’afegir una gran atomització de les empreses que no ajuda a ser àgils i actius. Costa, per tant, poder moure tota una dinàmica que té un recorregut temporal llarg, però ben segur que visions com aquesta ajuden a sacsejar-nos. De fet, dins del nostre àmbit català hem intentat, especialment des del Gremi de Llibreters, estar atents als nous escenaris i hem buscat fórmules i propostes que anessin en aquesta direcció. Vull recordar experiències com el portal E-llibreries (any 2010), reconvertit el 2012 en Liberdrac i el 2015 en Libelista, que va fent a poc a poc camí, en la línia de coordinar esforços, presentar una oferta rica i plural i posar en valor el paper indispensable de la llibreria, sense fer-li perdre la seva personalitat singular. O bé la creació de l’Escola de Llibreria (2012) per formar bons professionals. I fins i tot una proposta que ara comença a caminar que és l’espai de debat Hieronymus, que ens ha de servir per analitzar-nos i cercar propostes de millora que garanteixin la nostra supervivència, encara que sigui amb uns altres paràmetres. I, ja per acabar, la posta en marxa d’una Casa de les Lletres a Barcelona, en el marc de la marca Ciutat de la Literatura de la Unesco, ha de servir per agrupar tots els elements del nostre sector, donar valor i recursos a un necessari Observatori del Llibre i projectar-nos de cara al futur sense por i amb convicció.

 

Nota. Aquesta ressenya es publica simultàniament al Blog de l'Escola de Llibreria.

Juan-Antonio Pastor-Sánchez
Professor titular del Departamento de Información y Documentación
Coordinador de biblioteques
Universidad de Murcia

Johnson, Rob; Fernholz, Olga; Fosci, Mattia (2016). Text and data mining in higher education and public research: an analysis of case studies from the United Kingdom and France. [S. l.]: Association des Directeurs & personnels de direction des Bibliothèques Universitaires et de la Documentation (ABDU). 47 p. Disponible a: http://adbu.fr/competplug/uploads/2016/12/TDM-in-Public-Research-Revised.... [Consulta: 19/05/2017].

L’ADBU (Association des Directeurs & personnels de direction des Bibliothèques Universitaires et de la Documentation) va publicar el desembre de 2016 l’informe Text and data mining in higher education and public research. L’estudi s’ha realitzat amb el suport del Govern francès, més concretament per part del Ministère de l’Education nationale, de l’Enseignement supérieur et de la Recherche (MENESR). L’informe està disponible sota llicència Creative Commons Attribution 4.0.

Es tracta d’una anàlisi de casos d’estudi d’investigadors de França i el Regne Unit amb la finalitat d’avaluar les possibilitats que ofereix l’aplicació d’excepcions respecte dels drets d’autor per a l’aplicació de tècniques de mineria de text i dades sobre materials subjecte a copyright.

Sens dubte, som davant d’un informe que es basa en l’interès de la Comissió Europea per modernitzar la legislació sobre copyright en entorns digitals, no només per a educació o investigació, sinó també per a la conservació del patrimoni cultural.

La mineria de text i dades (text and data mining, TDM) es refereix a tècniques i eines per a analitzar de forma automàtica textos i dades en format digital. L’objectiu que persegueix aquesta anàlisi és la identificació d’indicadors, tendències, patrons, correlacions, etc. En aquest sentit, estem assistint a un creixement exponencial del volum de dades estructurals i no estructurades accessibles en línia a través d’Internet o disponibles en format digital en l’àmbit corporatiu. Una dada que ens ha de fer reflexionar és que cada any es publiquen més de 2,4 milions d’articles científics, la qual cosa fa que el treball de revisió per part dels investigadors sigui virtualment impossible. La TDM afronta aquest problema aplicant sistemes de programari que analitzen documents i dades digitals de tot tipus per localitzar determinats patrons o criteris de cerca, recuperació i processament d’informació.

La Comissió Europea, en una nota de premsa i un memoràndum de setembre de 2016, declara ser conscient que per extreure aquesta informació els materials ha d’estar accessibles, ser copiats, emmagatzemats i, a vegades, transformats en formats diferents de l’original per facilitar el seu processament. Això pot entrar en conflicte amb els drets d’autor i, per això, és necessari realitzar una profunda revisió de tot el patrimoni normatiu sobre drets d’autor, propietat intel·lectual, drets d’explotació de continguts i bases de dades i regulació contractual. L’informe avisa sobre la situació a Europa al respecte en comparació amb d’altres àmbits geogràfics: als Estats Units s’aplica la doctrina de «l’ús just» de forma que els investigadors tinguin fonaments per aplicar tècniques de TDM sobre continguts subjectes a copyright amb un suport legal; a Àsia diferents consorcis d’investigació pública són actualment la punta de llança en la investigació i desenvolupament d’aquest tipus de tecnologies. Els investigadors europeus estaven en desavantatge donat que no disposaven d’una legislació similar, no obstant el Regne Unit va desenvolupar una normativa d’excepcions al dret d’autor el 2014 i, el 2016, França va fer una cosa similar. Per la seva banda, la Comissió Europea ja està treballant en projectes normatius similars que seran d’aplicació en un futur a tots els estats membre.

La metodologia seguida s’ha basat en una revisió de la literatura científica sobre el tema, la identificació i posterior desenvolupament de casos d’estudi i la validació final dels resultats i descobriments obtinguts.

L’informe s’estructura en dues parts clarament diferenciades. La Part A ofereix un resum del context en el qual es desenvolupa la TDM, identificant camps d’aplicació rellevants. Per a això, es realitza una definició i delimitació del concepte de TDM, i s’aclareixen les causes que van propiciar la seva aparició i desenvolupament, com també els avantatges que comporta la seva aplicació en tasques d’investigació. A continuació, es mostra un estudi del context normatiu i jurídic actual (copyright, drets d’autor, etc.) que afecta l’ús de la TDM en l’àmbit europeu, i s’estudien de forma més concreta les iniciatives a França, el Regne Unit i la Unió Europea. L’informe aborda detingudament en aquest punt les implicacions pràctiques que suposaria la capacitat que tindrien els investigadors per emprar tècniques que permetrien explotar tot el potencial de la TDM.

La Part B analitza un seguit de casos d’estudi desenvolupats tant per investigadors com per  professionals en l’aplicació de la TDM. Els diferents casos il·lustren l’ús que avui dia es realitza per a l’extracció d’informació i dades de publicacions científiques, tant a França com al Regne Unit. Així mateix, avalua la pertinença de definir excepcions legals de copyright i drets d’autor per a aquest propòsit, tenint en compte que en els casos britànic i francès les excepcions són d’aplicació en el context de la investigació no comercial, quedant encara per delimitar d’altres implicacions i reptes sobre aquesta matèria en el futur.

Els quinze casos analitzats a l’informe (set britànics, sis francesos, un estatunidenc i un dels Països Baixos) són de gran rellevància per comprendre les implicacions i reptes als quals s’enfronta l’ús de la TDM. L’informe defineix cinc àrees d’actuació clau:

  • Assolir claredat jurídica. Introduir excepcions als drets d’autor no és suficient per capacitar els investigadors per tal que duguin a terme la TDM. Els cal una orientació clara sobre el seu abast.
     
  • Accés al contingut. Els casos analitzats mostren que els investigadors al Regne Unit i França tenen la sensació que una de les limitacions de la seva investigació té la seva causa en la impossibilitat d’accedir al contingut. Cosa que contrasta amb l’argument dels editors respecte que reben relativament poques sol·licituds. Conciliar les necessitats dels investigadors i els interessos comercials i competitius dels editors es fonamental per millorar l’acceptació de la TDM.
     
  • Desenvolupar la infraestructura tècnica. La mineria de textos a gran escala resulta impossible sense una infraestructura tecnològica adequada que permeti als investigadors utilitzar la TDM amb una experiència tècnica mínima.
     
  • Millorar les habilitats i el suport. La TDM requereix un nivell alt d’alfabetització digital. Els experts en mineria de textos, els departaments d’informàtica i les biblioteques poden dur a terme un paper de suport fonamental als investigadors en l’adquisició de les habilitats necessàries. D’altra banda, cal millora els nivells de col·laboració entre els experts en mineria de text i dades i els científics especialitzats.
     
  • Proporcionar fons i incentius. En realitat, la TDM s’enfronta a molts dels mateixos desafiaments que el moviment de ciència oberta. Els investigadors sobre la TDM són sovint pioners, i els resulta difícil assegurar el reconeixement acadèmic i recompenses per aquest tipus de treball i les línies d’investigació desenvolupades. Les entitats financeres i els responsables de les polítiques d’investigació haurien de desenvolupar majors incentius per a la investigació en la TDM abans que pugui prosperar realment i obtenir resultats amb un impacte rellevant.

Els casos d’estudi s’agrupen al voltant de les àrees anteriorment mencionades i en cadascuna d’elles s’exploren els desafiaments als quals s’enfronten els investigadors i es fan suggeriments sobre com poden ser superats. L’informe conté tres apèndixs: una llista dels entrevistats i contribuents a l’estudi, una relació de les excepcions en l’àmbit de la Unió Europea, el Regne Unit i França a la TDM i una llista d’abreviatures i glossari de termes utilitzats a l’informe.

L’informe conclou que la TDM té un potencial enorme per accelerar la investigació pública, i per oferir majors beneficis econòmics i socials. La introducció d’una excepció de dret d’autor ajuda a situar els investigadors europeus en igualtat de condicions amb els d’Àsia i Amèrica del Nord. No obstant, per bé que els especialistes en TDM (principalment del Regne Unit) ja estan veient els beneficis, l’acceptació general segueix sent baixa. Cal fer més perquè que la TDM sigui àmpliament utilitzada per investigadors tant al Regne Unit com a França. L’informe confirma que existeixen barreres reals si no s’adopten excepcions jurídiques en relació als drets d’autor i d’explotació. No obstant, també existeixen factors tècnics i culturals que també suposen un obstacle per al desenvolupament de la TDM. L’informe finalitza amb un seguit de recomanacions per eliminar aquestes barreres, dirigides a les biblioteques, legisladors i administradors institucionals de les polítiques científiques i d’investigació.