Blok de BiD

Subscriure a Canal Blok de BiD
Reseñas de Biblioteconomía y Documentación
Actualitzat: fa 5 dies 8 hores

Les biblioteques públiques i crisi econòmica

dc., 27/11/2019 - 16:49

Antoni Feliu Oller
Cap de la Unitat d'Estadístiques i Qualitat
Gerència de Serveis de Biblioteques
Àrea de Cultura. Diputació de Barcelona

Arroyo Vázquez, Natalia; Hernández Sánchez, Hilario; Gómez Hernández, José Antonio (2019). Las bibliotecas públicas en España: diagnóstico tras la crisis económica. Madrid: Fesabid. 70 p. Disponible a: <http://www.fesabid.org/sites/default/files/images/fesabid/Informe-fesabid-v12-digital.pdf>. [Consulta: 25/11/2019].

A final d’estiu de 2019, Fesabid va publicar l’informe Las bibliotecas públicas en España: diagnóstico tras la crisis económica, un avançament del qual es va presentar a les XVI Jornades Espanyoles d’Informació i Documentació celebrades el mes de maig a Barcelona per part dels mateixos autors. L’informe fa una anàlisi de dades de les biblioteques públiques espanyoles del període comprès entre els anys 2010 i 2016, per establir i deixar constància de quina ha estat la realitat i de com han evolucionat aquests serveis públics durant el període analitzat, que es correspon a anys de polítiques de contenció i de restriccions pressupostàries per part de les diferents administracions públiques derivades de la crisi econòmica. Per acabar, l’informe formula algunes recomanacions a mode de conclusions. Per tot plegat, cal posar en valor l’oportunitat i l’interès de l’informe.

Aquest tipus d’informe de situació general sobre el conjunt dels serveis de lectura pública espanyols no és estrany en el sector. En efecte, aquest informe ha estat precedit per d’altres que abastaven períodes anteriors, el primer dels quals es va publicar l’any 2001 sota el títol Las bibliotecas públicas en España: una realidad abierta1 que cobria el període 1990-1998, seguit per Las bibliotecas públicas en España: dinámicas 2001-2005,2 publicat el 2008. A més a més d’aquests informes de panoràmica general, se n’han publicat d’altres dedicats a aspectes concrets dels serveis de les biblioteques públiques espanyoles o territorialment més limitats.

Les dades analitzades en l’informe procedeixen, principalment, de Bibliotecas públicas españolas en cifras3 encara que aquesta font ha estat complementada amb dades procedents d’altres fonts d’informació, com per exemple Estadística de bibliotecas,4 i l’informe Hábitos de lectura y compra de libros en España 2017.5

Després dels preliminars, l’informe s’endinsa en l’anàlisi de les dades i ho fa seguint una estructura clàssica d’anàlisi de serveis. En primer lloc, s’analitzen les infraestructures i els recursos materials i humans amb els quals compten els serveis de lectura pública espanyols.

Després, la mirada es desplaça sobre els serveis i els usuaris, segueix un capítol dedicat a la despesa i finançament i, finalment, l’anàlisi aporta algunes dades sobre la valoració social de les biblioteques públiques. L’apartat de conclusions tanca el cos de l’informe.

Una de les virtuts de l’informe és que molts dels apartats estan presentats i encapçalats per una pregunta clara i simple que es respon en el contingut de l’apartat. Així, el primer apartat –dins del capítol d’infraestructura i recursos– és ¿Cuántas bibliotecas y puntos de servicio hay? i, en el capítol dedicat als serveis, ¿Quiénes usan las bibliotecas? L’estructura de cada apartat també és força homogènia entre tots ells. Primer se’n presenten unes dades generals en l’àmbit espanyol per després presentar-ne algunes de desagregades en l’àmbit de les comunitats autònomes. Aquest és el mínim àmbit territorial d’anàlisi si bé, en algun moment, l’informe fa referència a àmbits territorials més petits per justificar algunes desviacions observades en les dades quan la realitat d’aquests territoris s’allunya de la tònica general. És per això que la demarcació de Barcelona i la Diputació de Barcelona surten citats en nombroses ocasions. És important assenyalar –com fa l’informe– que tant en el punt de partida com en l’evolució de recursos i serveis hi ha unes enormes diferències entre comunitats autònomes i que, lluny de convergir, en aquest període han augmentat. En aquest context, els serveis de lectura pública catalans estan relativament ben situats i han resistit millor els embats de la crisi.

Pel que fa a infraestructures i recursos, l’informe registra un descens en el nombre de biblioteques i en paral·lel en el nombre de persones que hi treballen, si bé la mitjana de treballadors per biblioteca ha augmentat lleugerament. En canvi, amb dades absolutes, el nombre de documents que integren els fons de les biblioteques públiques espanyoles ha augmentat tant en llibres com en d’altres materials. L’informe anticipa ja en aquest capítol que això s’ha donat al mateix temps que queien els pressupostos destinats a adquisicions de documents amb la qual cosa els autors infereixen que el que s’ha produït ha estat un envelliment de les col·leccions. L’informe es refereix a la tecnologia present a les biblioteques tant pel que fa al maquinari i programari de suport a la gestió de serveis presencials com per a la difusió i a la provisió de serveis en línia, i constata la manca d’informació completa i fiable com per fer un diagnòstic acurat de la situació.

En el capítol dedicat als usuaris i als serveis, l’informe estableix una correlació entre el nivell de formació i l’ús dels serveis de biblioteca pública, i també un descens en l’ús a mesura que creix l’edat dels usuaris, i constata les dificultats d’establir el nombre de persones que fan ús dels serveis de lectura pública més enllà dels que hi estan inscrits. Segons l’informe, la freqüentació mitjana per habitant està estable, si bé el nombre absolut de visites ha disminuït durant el període analitzat, i encara ho ha fet més el préstec. Els problemes de completesa i de fiabilitat de les dades pel que fa a altres serveis que ofereixen les biblioteques públiques fa que la referència a aquests altres serveis (activitats, accés a Internet...) sigui molt breu.

En l’anàlisi de la despesa i finançament, l’informe registra el descens de la despesa que es dona en els primers anys del període analitzat i que es comença a recuperar cap al final, però constata com la pèrdua de recursos financers s’ha concentrat sobretot en els destinats a col·lecció i, en menor mesura, a altres despeses (activitats i manteniment) de manera que la importància de les despeses de personal en la distribució de la despesa ha augmentat. L’informe també assenyala que són les administracions autonòmiques i la central les qui han reduït dràsticament el finançament dels serveis de lectura pública i que aquests han quedat finançats gairebé íntegrament per l’administració local.

En l’apartat de conclusions, l’informe assenyala la necessitat d’una política bibliotecària que estableixi responsabilitats i obligacions per a cada nivell de l’administració i que els recursos pressupostaris s’hi adiguin. Altrament, segons l’informe, cal aprofitar els models d’èxit i les bones pràctiques desenvolupades per diferents administracions per tal de fer-los extensibles a altres territoris i/o administracions d’una manera planificada. Pel que fa al servei de préstec, l’informe conclou que malgrat que hi ha altres factors que poden explicar-ne el descens, aquest també pot estar vinculat a l’envelliment de les col·leccions i que cal revertir aquesta tendència. L’informe també constata que el descens en l’ús de serveis presencials no sembla prou compensat per l’ús dels serveis en línia.

L’informe Las bibliotecas públicas en España: diagnóstico tras la crisis económica és menys extens que els que l’han precedit. Potser a mesura que els serveis tradicionals de les biblioteques públiques –especialment els basats en la col·lecció com el préstec– perden centralitat en la seva oferta de serveis, l’anàlisi sobre aquests serveis també s’aprima perquè caldria ampliar la mirada sobre altres serveis tant presencials com en línia, però com es constata, les dades disponibles no permeten fer una anàlisi rigorosa i acurada. En aquest sentit, els autors insisteixen en la necessitat de millorar els sistemes d’informació de dades estadístiques oficials de les biblioteques públiques pel que fa a l’extensió dels serveis que cobreixen, als terminis de publicació de les dades, i a la usabilitat i funcionalitats dels sistemes mateixos; al mateix temps, s’assenyala la necessitat de complementar les dades que puguin proporcionar aquests sistemes amb estudis qualitatius que permetin mesurar, establir i fer visible el valor social de les biblioteques públiques.

1 Hernández, Hilario (dir. téc.) (2001) Las bibliotecas públicas en España: una realidad abierta. [Madrid]: Plan de Fomento de la Lectura : Fundación Germán Sánchez Ruipérez. 319 p.
2 Hernández, Hilario (dir. téc.) (2008). Las bibliotecas públicas en España: dinámicas 2001-2005. Madrid: Fundación Germán Sánchez Ruipérez. 391 p.
3 Bibliotecas públicas españolas en cifras (2019). Madrid: Ministerio de Cultura y Deporte.
4 Estadística de bibliotecas (2018). Madrid: Instituto Nacional de Estadística.
5 Hábitos de lectura y compra de libros en España 2017 (2018). Madrid: Federación de Gremios de Editores de España.

Accés obert i les monografies científiques, pas a pas: «first we take Manhattan, then we take Berlin»

dc., 20/11/2019 - 19:59

Alexandre López-Borrull
Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació
Director del grau d'Informació i Documentació
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

Grimme, Sara; Holland, Cathy; Potter, Peter; Taylor, Mike; Watkinson, Charles (2019). The state of open monographs: an analysis of the Open Access monograph landscape and its integration into the digital scholarly network. Foreword, Michael A. Elliott. London: Digital Science. 21 p. (Digital science report). Disponibles a: <https://doi.org/10.6084/m9.figshare.8197625.v4>. [Consulta: 05/11/2019]. 

Science Europe (2019). Science Europe briefing paper on Open Access to academic books. Brussels: Science Europe. 15 p. Disponible a:  <http://www.scienceeurope.org/media/qk2b1cq4/se_bp_oa_books_092019.pdf>. [Consulta: 05/11/2019].

Aquest estiu s’han publicat dos informes de diversos actors al voltant de les monografies i l’accés obert. Segons el nostre parer, no és casual ni que els autors dels informes hagin triat aquest moment ni que hagin estat ells. Cal tenir en compte que, en aquests moments, el debat al voltant de l’accés obert està essent més viu que mai, sobretot en l’àmbit europeu, on el Pla S promogut per la cOAlition S (amb el suport d’una bona part d’agències europees públiques de finançament de la recerca) ha sacsejat la (massa) lenta progressió de l’accés obert del conjunt de la producció científica d’universitats i grups de recerca. L’objectiu de la iniciativa és assolir l’accés obert a les publicacions científiques que s’han realitzat gràcies al finançament públic d’aquestes institucions. 

Per aconseguir-ho, s’han marcat com a objectiu que el 2021 tots els articles de recerca que hagin rebut finançament de les agències que donen suport al pla han d’estar o bé publicats en revistes o plataformes d’accés obert de qualitat (que compleixin uns determinats requeriments), o bé en repositoris temàtics o institucionals (que també segueixin uns criteris donats) o bé en revistes que compleixin uns acords de transformació concrets per provar d’acabar amb el model de negoci híbrid, on es paga una vegada per la subscripció i una segona vegada per posar l’article obert per a tothom.

És rellevant per a les ressenyes que ens ocupen perquè un dels principis del Pla S diu literalment «els principis anteriorment descrits s’aplicaran a tot tipus de publicacions acadèmiques, però s’entén que el full de ruta per assolir l’accés obert de monografies i capítols de llibre serà més extens i requereix un procés separat i específic». Aquest és el redactat que va quedar en la revisió del maig del 2019, però en la seva primera versió es descrivia que a partir del gener del 2020 (quan s’esperava inicialment que s’iniciés el Pla S per a articles) ja es treballaria amb els requeriments i principis del Pla S per a monografies i capítols de llibre.

Així doncs, és en aquest context on es troba la publicació dels dos informes ressenyats. En primer lloc, Science Europe és en part promotor de la cOAlition S que ha desenvolupat el Pla S i, per tant, el document permet fer un diagnòstic del terreny de joc a partir del qual els nous principis d’un Pla S per a monografies podien venir donats. Science Europe és l’associació europea d’agències públiques de finançament de la recerca i d’organitzacions de recerca, mentre a la cOAlition S només s’hi han incorporat aquells que donen suport plenament al Pla S o estan en condicions de garantir els requeriments, sobretot econòmics, que planteja en el sistema de recerca. Així, per exemple el CSIC de l’Estat espanyol forma part de Science Europe, però l’Estat no forma part de la cOAlition S, i per tant, no es fa (encara) seus els principis del Pla S. 

Per la seva banda, Digital Science és una empresa, filial de la matriu Holtzbrink Publishing Group que inclou també Springer Nature. En aquest gran conglomerat, Digital Science representa la part més innovadora i menys tradicional dels productes per fer ciència. Així, l’empresa és responsable de tres productes nous i destinats a suplir i provar de substituir productes tradicionals: Figshare com a repositori d’objectes de recerca (incloent sobretot paquets de dades, amb assignació inclosa de DOI); Altmetric com a programa de seguiment de la bibliometria alternativa a les citacions, i Dimensions, una nova base de dades considerada com una evolució de les bases de dades secundàries tradicionals. Doncs bé, aquesta empresa publica també informes, una bona oportunitat per veure diferents anàlisis. És prou conegut el que publica cada any sobre l’estat de l’Open Data a la recerca, gràcies a una enquesta que omplen milers de recercaires anualment.

La digestió dels dos informes fa palesa la seva complementarietat. Mentre que el de Science Europe té una visió molt pública de l’estat de la qüestió i un cert biaix europeu, el de Digital Science inclou una visió més econòmica i amb un cert biaix més nord-americà. Però, anem a pams i descrivim una mica cada un dels dos documents.

La complexitat del sector fa més difícil una transició ordenada cap a l’accés obert

L’informe de Digital Science parteix de l’anàlisi que per molt que les ciències vagin evolucionant, hi ha encara heterogeneïtat en el paper de les monografies, segons les disciplines. Per exemple, a les ciències socials i humanes, les monografies han tingut, tenen i probablement continuaran tenint un pes encara considerable, per molt que s’hagi incrementat la cultura de l’article científic. Així mateix, constata el fet que les monografies romanen majoritàriament fora de les infraestructures d’informació acadèmiques més rellevants.

En primer lloc, el que fa l’informe és descriure l’escenari de les monografies d’accés obert, on es fa palès també el fet de referents internacionals clars. Així, esmenten que el Directory of open access books recull menys de 20.000 llibres en obert, mentre que es calcula que cada any es publiquen 86.000 monografies acadèmiques. Aquest càlcul del 2013 és un dels punts forts del treball, amb el qual proven de donar xifres a un sector no normalitzat. Per obtenir-les, empren tres metodologies diferents, i la mitjana de les tres dona aquest valor. Un símptoma més de les dificultats de mesura, anàlisi i comprensió del sector, així com evidentment del negoci econòmic que hi ha al voltant.

Un altre dels capítols rellevants és el que parla dels reptes de la distribució, que esmenta com la indústria manté pràctiques lligades amb l’ISBN, mentre que el mercat de les revistes i l’accés obert treballa en la lògica dels DOI, la qual cosa fa més complexa la tasca també per als intermediaris del món de l’empresa, fins i tot per la mateixa problemàtica de diversos ISBN. Des del nostre punt de vista, un dels fets diferencials i interessants de l’informe és que tracta el consum de les monografies lligant dades recollides en els productes de l’empresa, com serien les mencions a Altmetrics i la presència a Dimensions. 

L’accés obert, tant en articles com en monografies, ha de considerar els costos. En l’informe es tracten aspectes relacionats amb els «book processing costs», relacionats amb els «book processing charges» (BPC), que serien les despeses per a la publicació de la mateixa manera que els «article processing charges» (APC) fan en els articles científics, i que és un dels canvis en els models de negoci tradicionals. Tal com s’afirma, els beneficis de les monografies han caigut dràsticament, però no així els seus costos i aquest és un dels reptes si es vol avançar plenament cap a un escenari d’accés obert, on cal deixar clar qui assumeix els costos mínims i bàsics de l’edició (i revisió) científica.

Com a principals conclusions, planteja: 

  1. Les editorials poden avançar en la transició a formats digitals tot incorporant l’ús de l’XML, l’assignació de DOI únics per a cada porció de contingut, i enriquint el treball amb metadades que facin la monografia més visible i localitzable.
  2. Tots els actors de la cadena de distribució haurien de trobar vies per treballar plegats i coincidir en els reptes a assolir.
  3. Cal una major coordinació entre els grups d’interès per crear un sistema més racional.

L’accés obert de les monografies, una passa més cap a la ciència oberta

Quant a l’informe de Science Europe, és volgudament més breu i més que conclusions presenta tot un seguit de recomanacions als diferents actors i grups d’interès de l’ecosistema científic. 

En primer lloc, traça un reconeixement tàcit a la importància de les monografies a les ciències socials, humanes i les arts, tot i que reconeix que no és exclusiu d’aquestes. A la vegada, referma el compromís de les organitzacions que formen part d’aquestes àrees amb l’accés obert per assegurar una transició real i realista cap a la ciència oberta.

En segon lloc, reconeix que l’ecosistema de les monografies és per evolució i tradició més complex que el dels articles científics, també per la varietat de formats, extensió, continguts i altres aspectes. Així, els científics hi interaccionen des de molts diversos papers, ja sigui en la redacció, l’avaluació, la revisió, l’edició o el filtre de qualitat. Pel que fa a la revisió, es recorda que també pren forma posteriorment a la publicació, com ara amb les ressenyes. Per posar unes xifres, segons la Federation of European Publishers, el 2016 els ingressos eren d’uns 22.300 milions d’euros i cada any apareixen uns 590.000 nous títols dins l’àrea econòmica europea. Des d’aquesta visió europea cal considerar també que sovint els mercats són petits, amb editorials petites o mitjanes, i amb una major diversitat lingüística en comparació amb l’ecosistema de revistes científiques.

En un altre apartat es descriu la crisi de les monografies en analogia a la crisi de les revistes i els efectes sobre el món editorial, la reducció de costos i l’increment de preus. Així, aquests increments fan que biblioteques i acadèmics tinguin més dificultats per adquirir monografies, de manera que hi ha menys vendes i els autors obtenen rarament beneficis. Els incentius es troben en l’àmbit de la producció científica. 

En l’escenari de transició cap a l’accés obert, i per tal d’anar preparant el terreny per quan s’obri el Pla S cap a les monografies, l’informe descriu com cal tenir-ho tot en compte des de la visió dels models de negoci i el mercat, les infraestructures i la descoberta de les monografies. En l’apartat dels principis que han de contenir l’accés obert, i que probablement poden passar a ser en un futur els requeriments del Pla S per a monografies, l’informe en detalla cinc àmbits: una política d’accés obert explícita, uns models de negoci clars via BPC, una qualitat contrastada, llicències i drets d’autor oberts per a la reutilització i criteris tècnics que permetin la disseminació, la descoberta i l’arxiu.

Finalment, l’informe inclou tot un seguit de recomanacions que hem esmentat anteriorment per als diversos grups d’interès en el sector: entitats finançadores de la recerca, institucions i organitzacions de recerca, biblioteques, investigadors acadèmics, associacions acadèmiques i editorials. 

Finalment, podem dir que la lectura d’aquests dos informes és recomanable per a:

  • Professionals de la informació i la documentació que gestionen informació acadèmica, en àmbits universitaris o d’altres, que necessiten estar al dia dels canvis que es van produint i les iniciatives que estan tenint lloc, i que són conscients que l’accés obert és un camí a recórrer, tant pel que fa als articles com a les monografies. 
  • Professionals de les empreses culturals amb col·leccions actuals o futures centrades en el coneixement científic. Les futures obligacions de l’accés obert conduiran a canvis en els costos i els beneficis del mercat editorial de la monografia acadèmica que cal preveure.
  • Científics en general, però especialment en àmbits com les ciències socials i les humanitats, atès que encara en aquests àmbits les monografies tenen un paper rellevant. Entendre l’escenari com a no homogeni permet gestionar millor les necessitats de producció científica i noves formes de millorar l’impacte del coneixement científic i la divulgació científica.
  • Docents de disciplines d’informació i comunicació en general, en tant que les monografies acadèmiques presenten unes circumstàncies que les fan, encara, diferents de la resta de mercat. Entendre les diferències i avançar-se als moviments en aquest sector pot ser rellevant per explorar i explicar noves oportunitats de mercat, centrat en aquest cas en la monografia en obert. 

Nota. Aquesta ressenya es publica simultàniament al Blog de l’Escola de Llibreria.

Ciència oberta a Bèlgica: un model tricolor

dc., 13/11/2019 - 20:16

Xavier Lasauca i Cisa
Responsable de Gestió del Coneixement i Sistemes d’Informació en R+D
Direcció General de Recerca
Generalitat de Catalunya

Open Science Conference 2018 (Back-to-Back Belgium-European Commission) [2018]. Disponible a: <https://ec.europa.eu/research/index.cfm?pg=events&eventcode=67A0F327-DD21-CD2D-F8347DDB5F261A60>. [Consulta: 30/10/2019]. 

L’informe An analysis of open science policies in Europe, v4 (2019) d'SPARC Europe i DCC, es feia ressò recentment de l’estat actual de les polítiques sobre ciència oberta en els 28 estats membres de la Unió Europea (UE) i en d’altres estats vinculats a l’espai europeu de recerca, com ara Islàndia, Noruega, Sèrbia i Suïssa. En l’informe es constatava que 14 dels 28 estats membres de la UE tenien polítiques estatals relacionades amb la ciència oberta, i també que són cada cop més els estats que n’estableixen estratègies i polítiques actives a favor. 

D’altra banda, el paper de la Unió Europea a l’hora de promoure l’alineament d’aquestes estratègies és fonamental. Per aquest motiu, la Comissió Europea (conjuntament amb el Govern federal belga i els Governs regionals flamenc i való) va organitzar fa uns mesos la jornada Open Science Conference 2018 (Back-to-back Belgium-European Commission). Atès que les estratègies sobre ciència oberta s’han de desenvolupar de manera coherent tant en l’àmbit estatal i regional com europeu, la conferència pretenia combinar una discussió al voltant de les polítiques belgues en matèria de ciència oberta amb debats relacionats amb l’H2020 Policy Support Facility Mutual Learning Exercise on Open Science. La jornada se subdividia en dos blocs: Open science in Belgium i Open science in Europe.

Open science in Belgium

Durant la primera part de la jornada es va analitzar el model belga de ciència oberta, un model particularment interessant per la seva maduresa, ja que Bèlgica va ser un dels primers estats europeus que va establir polítiques en matèria d'accés obert. Les competències en recerca a Bèlgica estan compartides entre les regions (Valònia-Brussel·les i Flandes, amb competències en universitats, centres de recerca, finançadors i recerca bàsica), i l’Autoritat Federal (que té competència sobre els àmbits de recerca d’interès estatal, com ara l’espai, així com sobre els acords i els comitès internacionals). 

Pel que fa a l’Autoritat Federal belga, les principals polítiques sobre accés obert es poden resumir així:

  • La publicació en obert és obligatòria (amb embargaments de 6/12 mesos).
  • Els ajuts poden cobrir fins a 1.300 € per APC (article processing charge, cost de publicació de l’article).
  • No es finança el model híbrid.
  • L’avaluació es basa en la bibliografia recollida a Orfeo1.
  • El dipòsit de qualsevol document publicat a Bèlgica o per belgues al Dipòsit Legal de la Biblioteca Reial és obligatori per llei. Aquesta llei es va aplicar per primera vegada a CD i DVD, però des de novembre de 2017 s’ha estès a qualsevol contingut en línia, cosa que inclou les publicacions científiques en accés obert.

El repositori federal de dades obertes (Public Sector Information (PSI) repository) disposa a hores d’ara de més de 10.000 fitxers (consultat l’octubre de 2019). Actualment, el Govern federal belga està desenvolupant la Belgian Federal Science Cloud, que inclourà el portal PSI i dades obertes de recerca, i permetrà l’accés obert a publicacions. En paral·lel, el consorci DMPbelgium s’encarrega de vetllar per l’estandardització dels plans de gestió de dades (DMP, Data Management Plan), amb tecnologia britànica (DMPonline OS software).  

Quant a Flandes, el Govern flamenc es coordina amb el Govern federal i el de Valònia pel que fa a temes europeus sobre R+D+I a través d’una comissió de treball (CIS-CFS Open Science and Open Innovation), mitjançant la qual participen en el grup de treball permanent de l’espai europeu de recerca sobre ciència oberta i innovació oberta i la Junta de Govern de l'European Open Science Cloud (EOSC). Des del Govern flamenc s’aposta per una política sòlida de dades obertes, a la qual ha destinat des del 2018 més de cinc milions d’euros, i compta amb la participació dels diversos actors del sistema flamenc d’R+D per establir la seva pròpia estratègia regional de ciència oberta en sintonia amb la de la UE, especialment pel que fa a l’EOSC. En aquest sentit, el portal de recerca FRIS2 (Flanders Research Information Space), el Portal de la Recerca de Flandes, està desenvolupant un paper molt destacable pel que fa a l’obertura i l’accés de les dades de recerca. El darrer llibre blanc sobre ciència oberta i RDM (research data management) conclou que les principals mancances detectades tenen relació amb la inexistència d’una infraestructura prou robusta, així com d’un programa de formació sobre gestió de dades de recerca. 

La Federació de Valònia-Brussel·les té regulació sobre repositoris institucionals, així com mandats sobre accés obert (via verda) i dades obertes de recerca (ORD):

  • Quant als repositoris, des del 2008 totes les universitats en tenen o en comparteixen un; s’està desenvolupant un metaportal amb tots els repositoris amb publicacions en accés obert (ho impulsa una fundació, Fonds de la Recherche Scientifique, FRS-FNRS). 
  • El Ministeri de la Federació de Valònia-Brussel·les té un repositori (RéFéR), amb tota la recerca produïda des del Ministeri (600 projectes, 689 documents) en accés obert. 
  • El mandat de la FRS-FNRS (2013) obliga a dipositar el text de tots els articles científics publicats des del 2008; els dipòsits d’accés obert universitaris s’utilitzen per avaluar i atorgar els crèdits de recerca; s’atorguen ajuts de fins a 500 € per a APC.
  • El Decret d'accés obert de 3 de maig de 2018 regeix sobre tota la recerca finançada amb fons públics (fins i tot parcialment) i sobre tots els articles publicats a partir del 14 de setembre de 2018. Obliga a dipositar tots els postprints immediatament, amb períodes d’embargament de 12 mesos (STEM) o 6 mesos (SSH) abans de la publicació en accés obert. L’article 7 del decret obliga a dipositar la recerca en un repositori institucional per a la promoció o l'assignació de crèdits de recerca.

Pel que fa al futur immediat, el Govern való té intenció de promoure i implementar les dades obertes de recerca sota la perspectiva de l’EOSC; considerar l'ecosistema de producció-difusió-avaluació científica en conjunt, situant els repositoris en una posició central i tenint en compte la diversitat dels resultats de recerca, incloent material educatiu en obert; i impulsar un grup de treball destinat a implementar un full de ruta sobre ciència oberta a la Federació de Valònia-Brussel·les.

Open science in Europe

El segon bloc de la jornada es va destinar al Mutual Learning Exercise (MLE) on Open Science-Altmetrics and Rewards, un projecte desenvolupat entre gener de 2017 i gener de 2018 amb la participació de tretze estats (Armènia, Àustria, Bèlgica, Bulgària, Croàcia, Eslovènia, França, Letònia, Lituània, Moldàvia, Portugal, Suècia i Suïssa). Durant un any, els estats participants van compartir experiències i bones praxis sobre el potencial de les altmètriques per fomentar la ciència oberta, els incentius i les recompenses perquè els investigadors participin en activitats vinculades a la ciència oberta i les directrius que cal establir per implementar polítiques estatals sobre ciència oberta. Com a conseqüència d’aquest exercici es van generar quatre informes temàtics (1.Different types of altmetrics, 2. How to use altmetrics in the context of open science, 3. Incentives and rewards to engage in open science activities i 4.Implementing open science: strategies, experiences and models), a més d’un informe final i un article de síntesi.  

Entre les principals conclusions recollides pels informes, cal destacar: 

  • Les altmètriques encara no s’utilitzen amb finalitats d’avaluació de la recerca i la presa de decisions. És un camp prometedor i cal aprofundir-hi.
  • Els incentius i les recompenses per a la promoció de la ciència oberta s’haurien d’aplicar a tres grups d’actors clau: investigadors, institucions que fan recerca i organismes finançadors, i governs estatals.
  • Ara és el moment de debatre els rols i les funcions de la ciència a la societat, i d’establir una agenda i unes missions per a la ciència i la innovació basades en l'obertura.
  • Cal alinear millor els vincles entre les polítiques sobre ciència oberta i les polítiques generals sobre ciència, tecnologia i innovació.
  • Calen referents sobre ciència oberta per fomentar l’aprofitament de les pràctiques sobre ciència oberta i crear una transició sostenible cap a una obertura més gran.
  • La Comissió Europea ha de continuar desenvolupant el seu important paper en la promoció de la ciència oberta, d’una banda fent de les directrius en matèria de ciència oberta una part clau de l’FP9 i, de l’altra, coordinant la provisió d’infraestructures, la formació i el desenvolupament d’estàndards comuns (com en les iniciatives actuals al voltant de l’EOSC).

Epíleg

El Pla del Govern català per a l’actual legislatura especifica entre els seus objectius que cal establir una estratègia catalana sobre ciència oberta que defineixi les formes i implicacions de l’accés obert al coneixement i a les dades. I, actualment, en el marc dels treballs de definició del Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement, el grup de treball número 6 proposa com a objectiu definir la tipologia d’infraestructures de recerca necessàries en el futur immediat a partir de les fortaleses del sistema català i establir una estratègia de país d’accés obert a la ciència (ciència oberta). En aquest context, el repartiment de competències entre l'Estat belga i les regions flamenca i valona, així com l’esperit confederal que amara la governança belga, fan que aquest model esdevingui particularment interessant i digne d’estudi per a Catalunya, així com un referent per emmirallar-s’hi. 

1 Per tal de permetre als autors complir la política d’accés obert de la BELSPO, es va crear un dipòsit central d’accés obert anomenat Orfeo, Open Repository for Federal Organisations, hostatjat per la Biblioteca Reial. 
2 FRIS conté informació sobre més de 81.000 investigadors, 2.000 institucions, 37.000 projectes i 404.000 publicacions. S’actualitza diàriament. Dades obertes disponibles via API. No és un repositori sinó la porta d’entrada a publicacions en accés obert. En el futur permetrà accés a data sets i interactuar amb l’EOSC. 

Invertir en la biblioteca, invertir en la igualtat d’oportunitats dels infants

dc., 06/11/2019 - 19:50

Assumpta Bailac
Fundació Biblioteca Social

Crecer leyendo (2018). [Barcelona]: Produccions Mínimes. Disponible a: <https://fundacionbibliotecasocial.org/crecer-leyendo-per-una-biblioteca-inclusiva-des-de-la-infancia/>. [Consulta: 09/09/2019].

Crecer leyendo: por una biblioteca inclusiva desde la infancia és un documental que mostra com la biblioteca pública pot contribuir a millorar la situació dels infants.

Diferents informes senyalen la situació actual de la pobresa a Espanya i identifiquen el país com el tercer amb un nivell de pobresa més alt a Europa. I en aquest context, la pobresa infantil hi té una incidència central; un de cada tres infants és en risc d’exclusió, una exclusió que afecta els diferents àmbits de la seva vida i que té una gran incidència en el seu futur. Com bé expressa en el documental que ressenyem Felipe Campos, director de l’Associació Educativa Itaca, «els adults quan tenen una necessitat demanen, els infants no». 

La consciència d’aquesta situació va portar el Patronat de la Fundació Biblioteca Social a treballar en aquest àmbit en el seu Pla d’actuació 2018. L’any 2017, la Fundació va presentar un projecte a una convocatòria de la Fundación Naccari Ravà, l’objectiu del qual era elaborar un audiovisual sobre el rol de les biblioteques en la inclusió de la infància. L’ajut que ens van concedir va fer possible el documental.

El contingut es construeix a partir de l’opinió de nens i nenes, usuaris de diferents biblioteques públiques, i de les aportacions de professionals bibliotecaris i del tercer sector. Es tenen en consideració les experiències bibliotecàries guanyadores o finalistes en alguna de les edicions del Premi Biblioteca pública i compromís social d’aquests anys relacionades amb la infància. El documental té una mirada que va més enllà de la pobresa infantil i inclou conceptes d’inclusió més amplis. 

Els projectes de les biblioteques que s’inclouen en l’audiovisual són:

També s’incorpora l’experiència de la Biblioteca Josep Janés de l’Hospitalet de Llobregat que va quedar finalista en dues de les convocatòries del Premi.

En aquesta mirada inclusiva àmplia, cada projecte hi aporta àmbits d’actuació diferents, sempre orientats a la infància, que van des de l’acollida a immigrants a serveis en hospitals oncològics o psiquiàtrics, així com projectes orientats a la comprensió lectora des de la perspectiva d’afavorir la igualtat d’oportunitats. 

La visió més general, tant del treball de la biblioteca pública per a la inclusió com la importància del treball comunitari, la donen en el documental Glòria Pérez Salmerón, bibliotecària i presidenta de l’IFLA (2017-2019) i Felipe Campos, director de l’Associació Educativa Itaca, tots dos professionals patrons de la Fundació Biblioteca Social. 

El documental dura 19 minuts i té una versió resumida de 2,30 minuts, que permet a les biblioteques donar visibilitat a la seva contribució a la inclusió de la infància. 

El documental reflecteix molt bé dos valors que són centrals per a la Fundació Biblioteca Social. Un és la necessitat de treballar conjuntament biblioteca i tercer sector per aconseguir els objectius fixats, bibliotecaris i professionals del tercer sector són presents al Patronat i al Jurat del Premi. 

A la vegada, la Fundació dona molta importància al treball en xarxa amb la comunitat on està inserida cada una de les biblioteques. I aquest aspecte és molt present al documental. La biblioteca ha de ser part d’una xarxa comunitària i ha de plantejar el seu treball, i especialment els projectes d’inclusió, conjuntament amb la comunitat i els seus agents. Difícilment podrem contribuir a la millora de la igualtat d’oportunitats dels nostres infants sense compartir recursos i experiències. Hem de treballar de la mà, i en aliança, amb escoles, associacions, serveis socials, centres sanitaris i culturals, en definitiva en cooperació amb la comunitat.

Un dels aspectes que posen en evidència les opinions dels diferents professionals que participen en el documental és la importància de la continuïtat que han de tenir els projectes, la importància de la programació i d’una bona formulació de les actuacions previstes. Cal superar el concepte del treball amb iniciatives puntuals.

El documental ha tingut ja impacte, principalment en entitats del tercer sector. El maig del 2019 el Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC) va concedir a la Fundació el Premi RetinES, que valora una obra o un projecte audiovisual elaborat en benefici de l’acció socioeducativa. I el proper mes d’octubre el documental es presentarà també en el cicle DOCUGrama, a la seu de la Fundación Ideograma. 

«Crecer leyendo» ha tingut ja més de 2.000 visualitzacions. 

L’aposta per les polítiques a favor de la infància és la millor inversió de futur. La cohesió social i la comprensió lectora, la igualtat d’oportunitats i la lluita contra les desigualtats són camps d’actuació de les biblioteques. La implicació dels professionals, bibliotecaris i del tercer sector, i el treball en cooperació, són imprescindibles. 

 

La preservació del patrimoni cultural digital europeu: estat de la qüestió

dc., 30/10/2019 - 18:58

Laura Moré
Biblioteca de la Universitat de Girona

European Commission. Directorate-General for Communications Networks, Content and Technology (2019). Implementation of Commission Recommendation on the digitisation and online accessibility of cultural material and digital preservation: consolidated progress report 2015-2017. Luxembourg: European Commission. 69 p. Disponible a: <https://ec.europa.eu/digital-single-market/en/news/european-commission-report-cultural-heritage-digitisation-online-accessibility-and-digital>. [Consulta: 29/09/2019].

La Recomanació de la Comissió Europea sobre digitalització i accessibilitat en línia i preservació digital de material cultural (2011/711/EU) és l’únic instrument europeu que aborda tot el cicle de vida digital del patrimoni cultural des de la planificació, monitoratge i finançament de la digitalització fins a l’accés en línia i la reutilització i la preservació digital. Aquesta recomanació és una invitació als estats membres perquè incrementin els seus esforços, busquin recursos i impliquin el sector privat en la digitalització del patrimoni amb l’objectiu d’augmentar l’accessibilitat en línia del patrimoni cultural europeu, aconseguir la implicació dels ciutadans i el creixement de les indústries creatives. A més, els materials digitalitzats haurien de ser accessibles a través d’Europeana, la plataforma cultural europea que dona accés a continguts digitals provinents de biblioteques, arxius i museus.

La Direcció General per a les Xarxes de Comunicacions, Contingut i Tecnologia de la Comissió Europea realitza periòdicament un informe de seguiment dels progressos d’implementació de la Recomanació en els estats membres. El present informe correspon al període de 2015-2017 i s’estructura en cinc grans capítols. El primer capítol, Digitalització: organització i finançament, mostra com planifiquen, gestionen i monitoren la digitalització del patrimoni cultural els estats membres. La conclusió és que, malgrat que més de dos terços dels estats membres segueixen una estratègia centralitzada en l’ambit nacional, no hi ha una única aproximació. La digitalització del patrimoni requereix una aproximació multidisciplinària que mobilitzi recursos i experteses molt variades, així que sovint els estats combinen l’aproximació nacional amb la regional i/o sectorial, sovint de la mà de grans institucions culturals, com les biblioteques nacionals.
Una de les tendències més destacables que es desprèn de l’informe és l’ús de la tecnologia 3D per a la digitalització del patrimoni cultural immoble, i fins i tot alguns estats membres han creat grups de treball per desenvolupar uns estàndards de qualitat en aquest àmbit.
Dos terços dels estats membres uneixen recursos i competències per crear economies d’escala que facilitin la digitalització. L’objectiu és centralitzar recursos, abaratir costos, consolidar processos, compartir coneixement i bones pràctiques i, sobretot, evitar duplicitats. S’observen diverses experiències de partenariat entre el sector públic i privat, així com diverses iniciatives de micromecenatge.

El segon capítol, Digitalització i accés en línia del material de domini públic, revela que més de dos terços dels estats membres promouen la conservació del domini públic del patrimoni cultural, després de la seva digitalització. Els principals esculls són la incertesa legal, la por a la pèrdua de control o el desconeixement dels drets dels fotògrafs o agents digitalitzadors sobre els objectes digitals, però tanmateix s’observa una evolució positiva. Cal apostar per la reutilització, evitant les mesures de protecció (com les marques d’aigua) que ho limiten.

El tercer capítol, Digitalització i accessibilitat en línia de material amb copyright, destaca que la Directiva d’Obres Òrfenes, malgrat haver estat transposada a la legislació nacional per diversos estats membres, no ha contribuït de manera significativa a la digitalització d’aquestes obres. Sembla que el principal obstacle són les dificultats pràctiques i econòmiques que suposa la cerca diligent. Això sí, un nombre considerable d’estats membres faciliten la digitalització i accés en línia a les obres que es troben fora del circuit comercial.

El quart capítol, Europeana, exposa que, un cop assolits els nivells quantitatius que s’havien fixat, ara cal centrar-se en els qualitatius, així com augmentar la presència d’altres formats (actualment hi ha un clar predomini del text i la imatge). Una altra qüestió emergent és la del linked open data, que es veu com una possibilitat d’incrementar la qualitat dels materials disponibles en línia.

El capítol final, Preservació digital, mostra que hi ha una gran varietat d’estratègies i plans d’acció per a la preservació a llarg termini dels materials digitals. Per contra, no hi ha gaires progressos pel que fa a la inclusió de condicions explícites en la legislació que permetin les còpies múltiples i la migració dels materials culturals digitals per part de les institucions públiques amb finalitats de preservació. S’observen progressos en el dipòsit legal digital dels documents nascuts digitals, però cal potenciar la cooperació entre els països.

Les conclusions a les quals han arribat els estats membres són que la Recomanació ha sigut un instrument molt útil per incentivar la creació de polítiques nacionals, conscienciar de la necessitat d’actuar, coordinar activitats i també seguir treballant, però, per contra, seria necessari actualitzar o reforçar algunes àrees.

És important que la Comissió Europea realitzi periòdicament aquests informes de seguiment de la implementació de la Recomanació perquè, en certa manera, això «obliga» els estats membres a actuar i progressar perquè són com un procés d’avaluació cada dos anys. Resulten de gran utilitat també com a recull de les tendències que van sorgint, així com d’aparador dels projectes i experiències de cada país. Per contra, tal com manifesten alguns països, caldria una estratègia comuna en l’àmbit europeu que afavorís la cooperació entre tots els estats –més enllà de les diverses iniciatives aïllades actuals entre alguns països– i caldria que la legislació europea i les seves transposicions nacionals concretessin més certs aspectes que causen incerteses i inseguretats que impedeixen avançar, sobretot en matèria de propietat intel·lectual i explotació i reutilització del patrimoni cultural digital, i dipòsit legal digital.

FAIR x FAIR: recomanacions per a repositoris de dades de recerca FAIR

dc., 23/10/2019 - 13:23

Tony Hernández-Pérez
Departamento de Biblioteconomía y Documentación
Universidad Carlos III de Madrid

Alcalá, Mireia; Anglada, Lluís (2019). FAIR x FAIR: requeriments factibles, assolibles i implementables per a un repositori de dades de recerca FAIR. [Barcelona]: Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC). 41 p. Disponible a: <https://www.recercat.cat/handle/2072/356462>. [Consulta: 09/09/2019]. 

La gestió de dades de recerca està suposant ja o suposarà a curt termini un repte per a totes les biblioteques universitàries i centres de recerca. I sorgeixen els dubtes: Emprendre ja el projecte o esperar que tot estigui una mica més madur? Emmagatzemar dades finals o emmagatzemar també dades provisionals? Cenyir-se només a dades de disciplines que no tenen repositoris de dades ja consolidats o per a totes les disciplines? A aquestes i d’altres preguntes sobre repositoris de dades de recerca tracta de respondre l’informe que aquí es ressenya.

L’informe comença amb una breu exposició sobre la importància de publicar les dades de recerca en obert, sobre l’obligació per als grups de recerca que vulguin accedir a fons de recerca del proper programa marc Horizon Europe (2021-2027) d’elaborar un pla de gestió de dades i de publicar les dades de forma oberta sota els principis FAIR (per bé que en certes circumstàncies s’admetrà la possibilitat que aquestes dades restin tancades). I es fa ressò de diversos plans nacionals de recerca i declaracions sobre l’obertura de dades de recerca realitzades per entitats com l’European University Association (2018), la Young European Research Universities (2018) o la Conferencia de Rectores de las Universidades Españolas (2019). O les recomanacions de l’Open Science Policy Platform (2018), on es determina que, una de les vuit prioritats de l’European Open Science Agenda és posar les dades de recerca en obert seguint els principis FAIR.

Un cop establerta la indubtable importància de publicar les dades de recerca seguint aquests principis FAIR, l’informe fa una anàlisi dels principals serveis de suport a la recerca que ofereixen actualment les biblioteques universitàries catalanes, que es poden resumir en els cinc següents:  

  1. Ajut per a la confecció de plans de gestió de dades de recerca.
     
  2. Recomanacions per seleccionar un repositori per al dipòsit de dades de recerca.
     
  3. Ampliació de prestacions dels repositoris institucionals per dipositar dades. 
     
  4. Elaboració d’uns requeriments per a un repositori de dades consorciat.
     
  5. Accions de difusió i formació.

Analitzant el resultat de dues enquestes realitzades a investigadors de les universitats catalanes per conèixer les seves necessitats sobre gestió de dades de recerca, l’informe conclou que els serveis que s’ofereixen tenen, en general, dos punts dèbils: un baix ús (probablement, per la novetat del tema, perquè l’obligació de publicar les dades de recerca encara no és efectiva…) i la no-existència d’un repositori propi on fer públiques les dades (als repositoris institucionals els manquen encara certes característiques que interessen als investigadors: identificadors, capacitat d’emmagatzematge, etc.)

L’informe recomana emprendre ja la posada en marxa del repositori, si bé s’haurà de considerar una infraestructura en evolució. Per motius estratègics i legals, tenir el repositori en local, a Catalunya, encara que ja n’hi hagi d’altres en funcionament a Europa i destinar-lo a la publicació de dades de recerca finals, evitant per ara l’emmagatzematge de dades provisionals. I centrar el seu ús en dades de disciplines que encara no tenen un repositori de dades temàtic consolidat. Amb aquestes premisses els autors de l’informe defineixen, a partir de la bibliografia analitzada i d’entrevistes a 32 experts, els requeriments mínims i factibles que ha de tenir un repositori.
 

Identificadors persistents Capacitat d’emmagatzematge Assignar el DOI com a identificador Admetre fitxers fins a 10 GB, per defecte Suportar ORCID Espai d’emmagatzematge elàstic Preservació Altres característiques Disposar de l’arxiu per com a mínim 10 anys Permetre diferents versions d’un mateix dataset Disposar de dues còpies geogràficament distribuïdes Gestionar diferents esquemes de metadades Comprovacions periòdiques de les dades (checksum) Permetre autenticació única i diferents tipus d’accés Seguir model de preservació OAIS, base per a certificat CoreTrustSeal Acceptar qualsevol tipus de format Interoperabilitat Permetre diferents tipus d’ingesta Comunicar amb altres repositoris (p.ex.: Github) o eines de gestió de recerca (CRIS) Oferir la citació recomanada Comunicar amb altres eines d’emmagatzematge al núvol (Dropbox, GDrive, etc.) via API Permetre la difusió de datasets a través de plugins de compartició (Twitter, Facebook...) Exposar i exportar metadades Permetre gestionar diferents tipus de llicències Usar protocols de comunicació estàndard (OAI-PMH, API) Oferir dades analítiques de l’ús de la plataforma Usar formats estàndards de dades (xml, json...) Subministrar metadades per a la seva reutilització   Ser fàcilment usable i complir amb la legislació vigent

Taula 1: Requeriments mínims i factibles per a un repositori de gestió de dades de recerca.

A més més de les recomanacions finals, la bibliografia i alguns annexos interessants, l’informe acaba amb un apartat sobre bones pràctiques recomanades pels experts entrevistats que van insistir que, a més dels requeriments tècnics, un aspecte fonamental per a la gestió de dades de recerca era desenvolupar bones pràctiques. Bones pràctiques que s’expliquen mínimament en quatre categories:

  • Fer curació de dades: gestionar les dades durant tot el seu cicle de vida per tal que puguin estar disponibles i reutilitzables a llarg termini.
     
  • Seleccionar els conjunts de dades: establir protocols i criteris que permetin decidir quines dades finals cal preservar a llarg termini.
     
  • Fomentar l’ús de formats oberts: per assegurar que les dades siguin utilitzables i recuperables a llarg termini.
     
  • Usar estàndards, protocols i vocabularis àmpliament acceptats: per fomentar la interoperabilitat.

L’informe fou elaborat per l’Àrea de Ciència Oberta del CSUC (Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya), on van participar representants de les biblioteques universitàries catalanes més importants, van col·laborar més de 30 experts nacionals i internacionals, i fou redactat per Mireia Alcalá i coordinat per Lluís Anglada, director de l’Àrea de Ciència Oberta del CSUC, sempre una garantia de treball ben fet. L’informe potser no respongui totes les preguntes que poden fer-se els responsables d’aquests repositoris de dades de recerca, però ajudarà molt, i mereix ser llegit en la seva totalitat.

 

El nou ecosistema de la lectura i l’escriptura

dc., 16/10/2019 - 18:39

Jorge Franganillo
Professor de la Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona

Lectoescritura digital (2019). Madrid: Ministerio de Educación y Formación Profesional. 151 p. Disponible a: <https://sede.educacion.gob.es/publiventa/lectoescritura-digital/investigacion-educativa/22961>. [Consulta: 04/09/2019]

Lectoescritura digital és un llibre oportú i benvingut, que ofereix una panoràmica dels canvis que causa l’embat digital, alhora que ajuda a comprendre la nova ecologia mediàtica. Ens presenta tot un seguit de reflexions que són necessàries perquè és evident que els avenços tecnològics de les darreres dècades i les necessitats comunicatives nascudes en els nous entorns mediàtics han transformat la pràctica de la lectura i l’escriptura. Després de la música, el cinema i la televisió, el llibre és el darrer producte cultural que la revolució tecnològica ha canviat de forma radical. 

Canvia, en efecte, allò que tradicionalment es coneix com a lectura i escriptura. D’una banda, el desenvolupament d’Internet no tan sols ha facilitat la publicació i el consum de textos, sinó que també afavoreix la participació i la mútua col·laboració. I, d’altra banda, la mediació de la tecnologia ha suposat l’aparició del dispositiu de lectura, que ha introduït un element disruptiu —la pantalla— i que, juntament amb l’aparició del web i de l’hipertext, transforma l’experiència lectora i trenca en conseqüència amb l’extensa tradició basada en l’ús del paper.

Ens trobem immersos en un canvi dels suports, de les formes de producció i de les pràctiques de lectura. Aquest llibre ens recorda que fins i tot les nocions d’autor, editor, crític, lector i llibre tenen avui un significat diferent del que les definia no fa més de vint o trenta anys. Amb l’emergència dels nous mitjans digitals, assistim a un nou escenari cultural —la cultura de la convergència—, al qual hi conflueix tot un mosaic heterogeni de públic actiu, i ho fa amb una multitud de continguts que provenen tant dels grans mitjans comercials com del públic mateix, que ara té al seu abast diversos dispositius de consum i de creació. Sens dubte, la digitalització dels mitjans ha obert noves possibilitats d’acció i participació, i els nous mitjans digitals coexisteixen amb l’auge d’una cultura participativa amb una activitat gairebé frenètica.

El temps i sobretot l’atenció que abans es dedicaven al consum dels clàssics mitjans de comunicació social (premsa, ràdio, televisió), avui es distribueixen, de forma fragmentada (i fragmentària), entre els mitjans socials i tot un ventall de plataformes digitals de transmissió. I els llibres, que abans només existien en paper, ara també estan en suport electrònic, per llegir, o en format sonor, per escoltar. El fet és revolucionari: ara per a tothom, l’audiollibre ha tornat a deixar en evidència que llegir no és necessàriament una activitat visual (abans ho havia fet Louis Braille, al segle XIX).

L’aparició d’aquestes noves espècies en l’ecosistema mediàtic no ha desplaçat els mitjans tradicionals. Més aviat hi conviuen. S’hi han barrejat de formes diverses i han originat noves formes de creació caracteritzades per la hibridació formal i discursiva. Lectoescriptura digital en dona testimoni. Publicat enguany pel Centro Nacional de Innovación e Investigación Educativa, una unitat del Ministerio de Educación y Formación Profesional, és un llibre els autors del qual són un conjunt d’experts procedents de diverses universitats nacionals i internacionals. Breu i de prosa clara, força documentat, amb unes 150 pàgines en té prou per presentar-nos la nova realitat, una nova perspectiva d’allò tan inabastable i infinit com és ara la lectura i l’escriptura.

Al llarg dels tres blocs que componen el cos central d’aquesta obra col·lectiva, diversos especialistes miren de donar resposta a un seguit d’interrogants sobre la transició digital en tres grans àmbits: les noves formes de lectura, el nou ecosistema mediàtic i els reptes en l’ensenyament. El volum inclou, a més, entrevistes a quatre personalitats destacades en cada temàtica.

Amb contribucions de José Antonio Cordón, Almudena Mangas, Javier Merchán, Araceli García i Raquel Gómez, el primer mòdul, titulat «Lo digital ¿cambia nuestras formas de lectura convencionales?», presenta l’evolució de la lectura cap al paradigma digital i l’impacte de la transició digital en l’àmbit educatiu. Aquest primer bloc constata la mesura en què l’aparició de nous mitjans i formats ha transformat les pràctiques lectodiscursives en un allunyament gradual i inexorable del context imprès. Ara, les noves edicions —llibres digitals, audiollibres, videollibres i obres transmèdia— atresoren les potencialitats presents en l’àmbit digital: en particular, l’actualització ràpida i assequible de continguts, i la referència a altres recursos i eines auxiliars amb la capacitat d’ampliar els continguts en una extensió pràcticament inesgotable. Entre les noves edicions digitals s’hi fa un esment especial als llibres infantils en format app, obres interactives adaptades a dispositius mòbils, sobre els quals s’hi presenta un seguit de criteris de valoració.

Segons afirmen Javier Merchán i Almudena Mangas, de la Universitat de Salamanca («Nativos digitales, textos digitalizados e impresos mejorados: hacia una transición digital en los recursos para la enseñanza y el aprendizaje»):

«La última de las grandes revoluciones científico-técnicas y culturales, la revolución digital, está caracterizada, entre otras muchas cuestiones, por el desarrollo exponencial en la producción y diseminación de la información. Este rasgo se manifiesta no solo en el volumen de la producción documental a nivel cuantitativo, sino que se concreta, de igual manera, en relación con la penetra­ción de esta perspectiva tecnológica en todos los campos de la actividad humana; desde la ciencia y la cultura a las nuevas formas de gobierno, relaciones interpersonales o en formas de negocio novedosas que predeterminan nuevas dinámicas económicas. Este nuevo paradigma social y cultural está marcado por un poder sin precedentes en la diseminación de la información que rompe los lí­mites de espacio, ubicuidad, temporalidad, propios del ámbito impreso, y ha propiciado el desarrollo imparable de nuevos dispositivos, sistemas y tecnologías para soportar todo este elenco de nuevas posibilidades.» (p. 19)

Tanca aquest mòdul una entrevista amb el sociòleg Joaquín Rodríguez, que constata la convivència de dos circuits de lectura, l’analògic i el digital, que requereixen, tots dos, de fórmules eficaces, i pròpies, per a la promoció de la lectura.

El segon mòdul, «Crear textos en la nueva ecología mediática», aborda la transformació de les pràctiques productives i de consum mediàtic, les noves narratives que se’n deriven i la necessitat de tenir una nova competència: l’alfabetització transmèdia. Carlos A. Scolari, Mar Guerrero, José Miguel Tomasena i María José Establés descriuen els elements clau de la nova ecologia mediàtica: la convergència entre la indústria tradicional dels mitjans i les cultures col·laboratives, la fanficció (ficció escrita per seguidors d’una sèrie de televisió, d’una pel·lícula o d’un llibre, que se serveix de l’univers de l’obra original per crear la seva pròpia història), els beta readers (lectors que valoren un manuscrit per millorar-lo abans de la seva publicació), els booktubers, la cultura fan i les comunitats de fans.

Segons afirma José Miguel Tomasena, de la Universitat Pompeu Fabra («Libros y pantallas: la popularización de los booktubers»):

«Los booktubers han desarrollado un abanico grande de géneros audiovisuales que no solo sirven para enmarcar las expectativas comunicativas con su audiencia, sino que, al ser usados como etiquetas textuales en el título y la descripción de los vídeos, también ayudan a mejorar su posición en los algoritmos de búsqueda y relación de YouTube. Entre los géneros audiovisuales de los booktubers, hay algunos que son herencia de otros medios de comunicación, como la entrevista o el tutorial o el ranking; otros, también son usados por youtubers dedicados a otros temas, como el unboxing, el reto (o challenge) o el vlog.» (p. 73)

Dues entrevistes complementen aquest mòdul. La primera, amb l’escriptor i crític cultural Néstor García Canclini, examina en clau antropològica la naturalesa multidimensional del consum mediàtic i l’impacte de la cultura digital en el concepte de lectura. La segona, amb Joan Ferrés, mestre i expert en Ciències de la Informació, destaca el valor educatiu del relat, de l’entreteniment i de les sinergies tecnològiques a l’escola.

El darrer mòdul, «Palabras en la pantalla: la escritura digital, su creación y enseñanza» tanca aquesta monografia amb diverses contribucions sobre l’escriptura digital, a càrrec de Daniel Escandell, Álvaro Llosa, Jorge Juan Sánchez Iglesias, Carmen Herrero i Miriam Borham. Aquest bloc explora les formes literàries digitals, els espais per a l’escriptura digital i la seva difusió en xarxa, l’ecosistema transmèdia, el desenvolupament digital dels gèneres acadèmics i les estratègies d’aprenentatge de l’escriptura digital en els entorns virtuals.

Segons afirma Jorge Juan Sánchez Iglesias, de la Universitat de Salamanca («Entre la retórica y lo digital: aproximaciones para la escritura académica»):

«Se ha extendido la percepción de que las carencias de los estudiantes para expresarse son cada vez mayores y, por ello, aumentan las quejas entre el profesorado universitario por las múltiples deficien­cias que aprecian en la escritura del alumnado, incluso en los niveles finales de formación (másteres y doctorados). Al tiempo que se constata esta situación, se generaliza la práctica de «echar balones fuera», en dos versiones. En la primera, cada uno de los niveles responsabiliza al anterior de que los alumnos no sepan escribir. Así, por ejemplo, desde la universidad se atribuye el problema al diseño general de la educación secundaria. En la segunda, dado que los estudiantes tendrían que «venir aprendidos», se parte de que no hay tiempo ni recursos en las clases, puesto que bastante cuesta ya enseñar los contenidos propios de cada materia.» (p. 114)

Conclou aquest bloc una entrevista amb María Pizarro, especialista en literatura hispanoamericana, que brinda una crítica oportuna a les nombroses necrològiques que s’han escrit del llibre imprès i aporta una reflexió sobre el sector del llibre digital.

Les últimes pàgines del llibre presenten un apunt breu sobre cada autor. Tot plegat és un llibre ben interessant, i encara que s’hi troba a faltar una presentació, una mena d’introducció al conjunt, per tal d’homogeneïtzar autors i textos heterogenis, és un document imprescindible. 

Nota. Aquesta ressenya es publica simultàniament al Blog de l’Escola de Llibreria.

 

Biblioteques públiques «engagées» amb comunitats intel·ligents

dc., 09/10/2019 - 18:50

Tránsito Ferreras Fernández
Coordinadora de Servicios de Apoyo a la Investigación
Servicio de Bibliotecas. Universidad de Salamanca

Mersand, Shannon; Gasco-Hernandez, Mila; Zhao, Xiaoyi; Gil-Garcia, J. Ramon; Burke, G. Brian; Sutherland, Megan; Figueroa, Miguel (2018). The role of public libraries in engaging citizens in smart, inclusive and connected communities: a current practices report. Albany, NY: CTG UAlbany. 39 p. Disponible en: <https://www.ctg.albany.edu/publications/libraries/>. [Consulta: 30/06/2019].

Comunitat intel·ligent és un terme que s’ha començat a utilitzar recentment per caracteritzar els esforços per transformar les comunitats i fer-les més sostenibles, eficients, transparents i on la participació ciutadana és la norma. Les tecnologies de la informació han estat les facilitadores d’aquests canvis potencials. A les comunitats intel·ligents, el paper de les biblioteques públiques és clau, com també el seu compromís («engagement») amb la comunitat. A través de l’estudi de cas dels Estats Units, aquest informe analitza les pràctiques actuals a les biblioteques públiques i identifica l’experiència, el coneixement i els antecedents que les ajuden a contribuir, amb la participació ciutadana, en iniciatives comunitàries intel·ligents.

 

Com element important de les infraestructures digitals, de coneixement i creatives de les comunitats intel·ligents, les biblioteques públiques poden exercir un paper fonamental en la participació de la comunitat i en l’atenció de les seves necessitats, problemes i interessos. A més, no només estan en disposició d’oferir tota una nova generació de serveis bibliotecaris, que poden integrar-se amb la infraestructura de la ciutat on s’ubiquen, sinó que també poden ampliar, encara més, les funcions de les biblioteques públiques com a referents de la comunitat i com a centres d’alfabetització en matèria d’informació en comunitats intel·ligents. 

L’informe que aquí es ressenya pretén aclarir algunes de les millors pràctiques que ja existeixen a les biblioteques públiques dels Estats Units i que, al seu torn, mostren de quina manera les biblioteques públiques poden desenvolupar el seu paper com institucions de base en iniciatives comunitàries intel·ligents. Des de 2009, les biblioteques públiques dels Estats Units s’han anat identificant cada cop més com institucions de referència per a la comunitat. La nova generació de serveis bibliotecaris oferts proporciona una base sobre la qual les biblioteques poden ampliar el seu paper com a referent comunitari i cooperar amb el Govern i els ciutadans en comunitats intel·ligents connectades. Al nostre entendre, podríem denominar-les biblioteques públiques compromeses amb la seva comunitat i, al capdavall, amb la societat.

Els autors van estudiar 32 biblioteques dels Estats Units de diferent dimensió, des de la Biblioteca Pública de Nova York fins a la Biblioteca Comunitària Ignacio a Colorado (la població de la qual és de 5.800 habitants). Van observar que, sense importar la dimensió o la ubicació, les biblioteques són espais perquè els membres de la comunitat aprenguin, es comuniquin i participin. Segons l’informe, les biblioteques estan compromeses i donen suport als seus ciutadans amb serveis innovadors, tals com tallers sobre programació de robots i impressores 3D, social media, gestió de llavors, eines elèctriques, jocs de taula, càmeres tèrmiques i equips de jardineria. D’aquesta manera, les biblioteques es converteixen en un espai obert per tal que la comunitat es reuneixi per aprendre, comunicar-se i participar en la definició de la seva pròpia identitat.

El projecte «Facilitant comunitats intel·ligents, inclusives i connectades: el paper de les biblioteques públiques» té com a finalitat comprendre millor de quina manera la biblioteca pública pot promoure el seu paper de «referent» en «iniciatives comunitàries intel·ligents», contribuint que la comunitat comprengui aquelles iniciatives i hi participi. Per a això, el projecte va abordar dues preguntes d’investigació:

  • En quina mesura les biblioteques públiques, basant-se en la seva experiència, coneixements i antecedents, contribueixen que les comunitats comprenguin les iniciatives comunitàries intel·ligents i hi participin?
     
  • Quins són els beneficis, costos, riscos, desafiaments i conseqüències no desitjades existents i potencials perquè les biblioteques públiques augmentin la seva participació en les iniciatives intel·ligents de les seves comunitats?

La recopilació d’innovacions d’aquesta investigació dona idees sobre com les biblioteques, les comunitats i els governs poden treballar junts mentre creen, planifiquen i implementen iniciatives intel·ligents en les seves comunitats, i aprofiten el paper existent de la biblioteca com a referent de la comunitat. L’informe classifica les pràctiques en cinc dimensions: infraestructura, tecnologia, programes i serveis, cooperació i participació ciutadana. Així mateix, les pràctiques es classifiquen en tres nivells: mòduls bàsics, bones pràctiques i pràctiques úniques. A més, s’enumeren pràctiques integradores, és a dir, biblioteques que combinen les àrees d’infraestructura, tecnologia, programes i serveis, i/o associacions per formar programes i serveis innovadors per involucrar els ciutadans, i promocionar el potencial de la biblioteca perquè exerceixi un paper catalitzador en una comunitat intel·ligent.

A través d’aquest treball, observem que les biblioteques públiques dels Estats Units ofereixen una àmplia gamma de serveis dissenyats per educar i ajudar que les seves comunitats siguin més intel·ligents. Així mateix, l’estudi mostra que, independentment de la mida, el finançament, la ubicació geogràfica, les zones urbanes o rurals, hi ha exemples de tot tipus de biblioteques públiques que ja estan exercint un paper important en la creació de comunitats intel·ligents i que ja actuen com un espai per tal que els membres de la comunitat es reuneixin per aprendre, comunicar-se i participar activament en la seva comunitat. 

Els autors de l’informe conclouen que les biblioteques públiques en són conscients i estan treballant per convertir-se en un «tercer espai». Un lloc per a l’aprenentatge en múltiples dominis que proporcioni recursos, tant en forma de materials com d’oportunitats d’aprenentatge actiu. De fet, les biblioteques ja ajuden en la formació laboral, la qual cosa, al seu torn, pot contribuir al creixement econòmic local. 

La sostenibilitat, el compromís, el desenvolupament econòmic i l’ús de noves tecnologies són només alguns dels aspectes en els quals les biblioteques públiques poden exercir un paper essencial com a catalitzadors d’iniciatives comunitàries intel·ligents.

Si prenem en conjunt totes les innovacions identificades, sembla que hi ha un camí perquè les biblioteques públiques segueixin evolucionant i es converteixin en imprescindibles en una gran varietat d’esforços intel·ligents. De fet, passar de proporcionar tecnologia a ensenyar els ciutadans com utilitzar-la contribueix a crear una comunitat amb coneixements tecnològics, que podria ser la base de nous programes i serveis per a tots els ciutadans i fomentar un sentit de comunitat.

No obstant, no totes les biblioteques públiques han de tenir pràctiques altament sofisticades o úniques sobre això. El que és més important és entendre les necessitats de la comunitat, com també identificar les maneres com la biblioteca pública pot ajudar a satisfer aquelles necessitats, ja sigui oferint serveis i programes directes a la comunitat o proporcionant un espai de reunió per tal que d’altres vinguin i ofereixin els seus programes i serveis.

Com es demostra en aquest treball pràctic, el paper de les biblioteques públiques està canviant, de fet, fa temps que ho està fent, i el potencial perquè es converteixin en elements essencials per a les iniciatives comunitàries intel·ligents és evident. Els camins per aconseguir-ho són molts i variats i tots ells poden ser igualment apropiats, depenent de les circumstàncies específiques, necessitats, recursos i capacitats de les diferents comunitats. Per això, les iniciatives aportades per les biblioteques públiques estatunidenques poden ser replicables, adaptables o transformables per al cas de les biblioteques públiques a Espanya.

 

LIBERant el canvi: informes i activitats de LIBER respecte a ciència oberta, dades FAIR i humanitats digitals

dc., 02/10/2019 - 10:30

Lluís Anglada 
Director de l’Àrea de Ciència Oberta
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)

Case studies on open science skilling and training initiatives in Europe (2019). LIBER Digital Skills Working Group. Disponible a: <https://zenodo.org/record/3251731#.XXU4Sy4zaCg>. LIBER blog:  <https://libereurope.eu/blog/2019/06/24/case-studies-on-european-open-science-skilling-and-training-initiatives/>. [Consulta: 27/07/2019].

Europe's digital humanities landscape: a report from LIBER's Digital Humanities & Digital Cultural Heritage Working Group (2019). LIBER Europe’s Research Library Network. 44 p. Disponible a: <https://zenodo.org/record/3247286#.XRc2Qej7SUm>. Nota a <https://zenodo.org/record/3247286#.XRj0iej7SUk>. [Consulta: 27/07/2019].

Ivanović, D., Schmidt, B., Grim, R., Dunning, A. (2019). FAIRness of repositories & their data: a report from LIBER’s Research Data Management Working Group. LIBER Europe’s Research Library Network. 26 p. Disponible a: <https://zenodo.org/record/3251593#.XRj08-j7SUl>. Nota <https://libereurope.eu/blog/2019/06/24/fairness-repositories-report/>. [Consulta: 27/07/2019].

LIBER 2019: slides, posters, audio & video recordings (2019). Disponible a: <https://zenodo.org/communities/liber2019/search?page=1&size=20&q=>. [Consulta: 27/07/2019].

En aquest Blok hem ressenyat diversos informes de l’associació de les biblioteques de recerca europees LIBER, i ara farà un any parlàvem de la seva estratègia, activitats i el seu posicionament a favor de la ciència oberta. No caldran, doncs, gaires preàmbuls per mostrar el paper de lideratge que LIBER està tenint en la necessària reconversió de les biblioteques de recerca en aquests moments actuals de canvis profunds i accelerats.

En aquest post ressenyarem (breument) tres informes recents de LIBER i el contingut del seu darrer congrés. Els informes s’adrecen a temes clau, en aquest moment, per a qualsevol biblioteca universitària i de recerca que vulgui tenir un paper mínimament rellevant per a la institució a la qual serveix: la ciència oberta, les humanitats digitals i la gestió de les dades de recerca. 

L’informe FAIRness of repositories & their data: a report from LIBER’s Research Data Management Working Group Report (resum executiu) és el resultat de dues enquestes del grup a gestors i a tècnics de repositoris de dades. Els qüestionaris s’adreçaven a saber fins a quin punt els repositoris de dades actuals compleixen els 15 principis de dades FAIR. A banda dels resultats, de les respostes se’n desprenen bones pràctiques per als repositoris com poden ser la d’usar identificadors persistents i vocabularis estandarditzats, i registrar metadades de procedència per tal de facilitar la preservació. L’informe assenyala, també, alguns errors en la comprensió o interpretació dels principis. Aquests, concretament, farien referència als models de metadades rics, a la llegibilitat per part de màquines i a les metadades de procedència.

L’informe Europe's digital humanities landscape: a report from LIBER's Digital Humanities & Digital Cultural Heritage Working Group també és el resultat d’un qüestionari contestat per biblioteques europees. Justament, la seva distribució (p. 6) ens dona una imatge de qui hi ha al capdavant en la renovació de les biblioteques a Europa, ja que un 71 % de les respostes provenen de l’oest d’Europa (Alemanya, Àustria, Holanda, etc.), mentre que només el 9 % venen de l’est, un 9 % del sud i un 11 % del nord.   

El qüestionari que va elaborar el grup de treball de Digital Humanities & Digital Cultural Heritage s’orientava a les col·leccions i a les activitats que les biblioteques fan al seu entorn. Les preguntes eren sobre finançament, organització, accessibilitat, tractament tècnic, personal dedicat i formació, i espais. L’informe inclou breus descripcions del que fan en humanitats digitals les biblioteques de l’Estat de Baviera, la Bodleian Library, la British Library, la Universitat de Lovaina i la nacional de Noruega. L’informe afirma que les biblioteques de recerca tenen un paper important a jugar en les humanitats digitals però moltes estan encara només iniciant aquest camí i recomana com a bones pràctiques: crear una visió, mesurar l’impacte, triar curosament les activitats a fer, mostrar que les vostres col·leccions no només tenen materials impresos, confiar en la vostra expertesa, implicar els vostres col·legues i «col·laborar, col·laborar, col·laborar».

El darrer que ressenyem, Case studies on open science skilling and training initiatives in Europe, no és un informe sinó els resultats d’un projecte en curs, en aquest cas dut a terme pel grup de treball de LIBER de Digital Skills for Library Staff and Researchers. Aquest grup està centrat en les habilitats («skills») digitals que caldrà que, en aquest futur de ciència oberta, tinguin bibliotecaris i investigadors. L’objectiu del grup és ajudar les biblioteques a orientar-se cap a la ciència oberta i han iniciat un projecte consistent a compartir experiències de formació en open science a Europa. De moment, presenten unes breus descripcions del que s’està fent a Dinamarca, Hongria, Luxemburg, Noruega, Polònia i Suïssa.

Aquests tres informes comentats són resultats de dues coses: de l’estratègia de l’organització i de la feina dels membres de LIBER a través dels grups de treball. Ambdues es poden veure amb més detall fullejant les presentacions (sempre resum i diapositives, i a vegades vídeos) del darrer congrés de LIBER 2019. Els temes de les conferències del congrés reflecteixen els interessos estratègics de LIBER i dels seus membres. Des del meu punt de vista –òbviament parcial– els temes que van rebre més atenció van ser: la ciència oberta (tractada des de diferents punts de vista), els acords transformatius de subscripció de revistes juntament amb el Plan S i les cancel·lacions d’acords consorciats, i el rol de les biblioteques en la publicació dels resultats de l’activitat acadèmica a través de repositoris, de les editorials universitàries i de sistemes alternatius d'edició científica.

En períodes normals, les pràctiques professionals es basen en manuals estandarditzats, en tècniques codificades i en la còpia del que ja està en funcionament. Hi ha moments, però, en què el futur està en construcció i no hi ha altra «recepta» que la d’arremangar-se i posar-s’hi. Cal fer-ho amb prudència i assumint que ens equivocarem, cal però també encertar almenys la direcció del moviment. Aquesta ens l’han de donar les associacions professionals que no només vetllen pel desenvolupament professional del que ja està consolidat, sinó per tal que la professió evolucioni. Quan parlem d’això, estem parlant de liderar el canvi i, sens dubte, LIBER està fent-ho, està LIBERant el canvi.

Les biblioteques públiques al cor dels centres comunitaris

dc., 25/09/2019 - 12:33

Mariona Chavarria
Biblioteca del Fondo
Santa Coloma de Gramenet

Thomson, Louisa; Murray-Sanderson, Arran (2017). Libraries as community hubs: case studies and learning: a report for Arts Council England. London: Renaisi. 82 p. Disponibles a: <https://www.artscouncil.org.uk/sites/default/files/download-file/Libraries-CommunityHubs-Renaisi.pdf>. [Consulta: 05/07/2019]. 

L’estudi sobre les biblioteques com a centres de la comunitat va ser encarregat a l’empresa social Renaisi1, per l’Arts Council of England2, amb la voluntat de trobar elements objectius sobre la contribució que les biblioteques poden fer en les línies prioritàries de les polítiques locals i nacionals. L’estudi es basa a analitzar el paper de les biblioteques que es troben en hubs, en endavant, centres comunitaris, és a dir en edificis compartits amb altres serveis en espais comunitaris. Se centra a veure com col·laboracions que es donen en un espai físic compartit on hi ha biblioteques pot facilitar l’accés als diversos serveis ubicats prop d’on viu la gent, i pot ajudar a fomentar les diverses activitats comunitàries i, finalment, permet mantenir els serveis bibliotecaris locals.

Defineixen un centre comunitari com un lloc central d’activitats, serveis i equipaments locals, accessibles per a la comunitat local. Són polivalents i amb els tipus de serveis que s’hi poden trobar reflecteixen les necessitats locals. La funció social bàsica que tenen és reunir la gent de la comunitat d'una manera transversal, fent front a l'aïllament i són espais segurs on tothom és benvingut.

A través d’un estudi de casos, l’informe presenta una visió general del context de les polítiques al voltant dels centres comunitaris, i les raons a favor de situar les biblioteques amb altres serveis, i les diferents formes que això pot tenir; vol aportar coneixement de cara al futur, en el moment de plantejar situar una biblioteca en un centre comunitari. 

L’informe presenta els resultats d’un estudi de sis casos de biblioteques a Anglaterra que es troben en centres comunitaris, amb l’objectiu de veure diferents possibilitats d’organització i oportunitats i reptes que poden donar-se per a les biblioteques que comparteixen espais amb altres serveis, i així identificar els elements que puguin aplicar-se a altres casos.

Els sis casos seleccionats, segons els tipus de serveis compartits, dependència orgànica, relació, etc. recullen dos models principals de centre comunitari, que no s’exclouen mútuament. Un dels models és el centre comunitari promogut des del sector públic (administrat per una organització del sector públic, que reuneix diferents serveis sota un mateix sostre). Un impacte positiu d’aquest model és que pot ajudar a fomentar formes més integrades de treballar entre diverses organitzacions i sectors. L’altre model és el dels centres comunitaris gestionats per organitzacions privades amb diferents projectes, activitats i serveis segons el cas (sovint funcionen amb un alt nivell de participació de la comunitat local, essent un lloc on la gent es pot autoorganitzar).

La investigació posa a la llum que la idea d’una biblioteca de formar part d’un centre comunitari al costat d’altres serveis no és una novetat, però que en els darrers temps és més valorada. També es confirma el fet que les biblioteques parteixen en bona posició per jugar un rol en els centres comunitaris on puguin situar-se donada la confiança que ja desperten dins de les comunitats a les quals serveixen, el que aporten a través de les seves activitats i per la seva visió de treball en xarxa amb l’entorn. També s’ha vist que els tipus de serveis i formes de relació amb la biblioteca en els centres comunitaris varien molt d’un lloc a un altre, depenent de les circumstàncies locals. De fet, l’èxit del centre comunitari es basa en la mesura que reflecteix i respon a les necessitats locals. Igualment, s’ha vist que quan les biblioteques estan ubicades en centres comunitaris, hi ha beneficis evidents tant per a la biblioteca com per als altres socis i serveis de l’edifici i tota la comunitat. Finalment, s’observa que el fet de canviar a un model de treball en un centre comunitari genera certa inseguretat, normal en el procés, però això s’ha anat superant, en els casos objecte d’estudi, pels beneficis, que apunten cap a una sostenibilitat a llarg termini de les biblioteques locals.

Aquesta perspectiva d’organització dels serveis comunitaris permet més eficiència en l’ús dels actius i reducció de costos, i també orienta cap una gestió més participativa en la prestació de serveis. Malgrat aquests beneficis aparents, l’estudi mostra que hi ha una tendència a mantenir les «capelletes», sobretot a l’hora de compartir recursos limitats d’uns i altres, així com la por a perdre la pròpia identitat dins de la comunitat de serveis. 

El rol de les biblioteques en els centres comunitaris. Alguna novetat? 

L’estudi reconeix que les biblioteques es poden considerar centres comunitaris o hubs per si soles, donat que ja són un espai obert i d’acollida on la gent pot accedir a la informació, rebre suport en diverses àrees, provar coses noves i un espai on les desigualtats en la societat ja es tenen en compte. El rol de les biblioteques com a part essencial de la vida comunitària, amb la capacitat de nodrir el sentit d’arrelament i pertinença és un tema força treballat, i els autors de l’estudi recorden que aquesta qüestió ja fa temps que interessa tant en l’àmbit professional de les biblioteques com en l’àmbit de les polítiques públiques locals. Es valora la contribució de la biblioteca en diversos àmbits socials, des del suport a l’ocupació, promoció d’estils de vida saludables, l’accés a la cultura, i molts d’altres. 

Segons l’estudi, a partir d’aquí, hi ha dos elements que poden ser especialment positius per a les biblioteques, si es reforça la perspectiva de compartir amb altres entitats o serveis públics, o organitzacions privades. El primer element és l’oportunitat de compartir edificis i costos amb serveis comunitaris, especialment quan la biblioteca es trobi actualment mal ubicada respecte el centre de la comunitat, l’edifici actual sigui massa car de mantenir o de renovar. El segon element és quan les biblioteques formen part d’un centre comunitari que els permet beneficiar-se de ser en un lloc visible, de pas, en espais on les persones ja accedeixen als altres serveis. Finalment, si es fa realment responent a la realitat de l’entorn, l’espai compartit pot facilitar la capacitat de millorar l’accés als usuaris més vulnerables, atraure’n de nous que no hagin visitat prèviament una biblioteca i crear experiències conjuntes i oportunitats que siguin més fàcils de mantenir juntament amb altres, gràcies a la proximitat.

L’estudi presenta tres tipus de gestió de les biblioteques: 1) gestionades pel govern local, 2) dirigides i mantingudes amb pressupost del govern local però gestionades per la comunitat, per exemple amb voluntaris, o bé creada i finançada per l’ens local però entregada a una organització com ara una empresa social o fundació; i 3) finalment, les biblioteques totalment gestionades per la comunitat o per una altra organització sense cap mena de suport públic (sigui l’edifici de propietat pública o no). 

El quadre de les diverses tipologies de centres comunitaris inclou els espais físics: edifici de nova planta, edifici de la biblioteca que s’adaptaria a nous usos creant-hi nous espais per a aquests nous usos, trasllat de la biblioteca a un altre edifici on ja existeixen altres serveis comunitaris, o biblioteca ubicada en petits centres comunitaris de barri. 

Pel que fa al com i amb qui es col·labora, pot ser que la biblioteca sigui el centre de l’espai comunitari i que faciliti partenariats en diversos espais de la biblioteca amb serveis, clubs i/o grups que utilitzin els espais, però sense compartir recursos humans; en un altre cas la biblioteca seria un col·laborador més en l’edifici compartit amb altres (serveis de salut, atenció a la infància, socials, comercials...), tots s’interrelacionen però segueixen sense compartir els recursos humans; finalment, hi ha el cas de la integració de serveis, compartint personal entre la biblioteca i els altres serveis. 

Quant a les activitats i serveis que s’oferirien, es té clar que al centre comunitari tant podrien haver-hi diferents serveis i proveïdors implicats, com només uns tipus de serveis i activitats amb un tema o interès més concret. Els diversos àmbits de la mostra de l’estudi inclouen col·laboracions amb entitats i/o serveis dels àmbits de salut i benestar, ocupació, infants i joves, cultura i lleure, altres serveis socials (ajuts a l’habitatge , etc.), i altres com ara cafès.

L’estudi presenta els sis casos, però deixa clar que ni són extrapolables a altres indrets ni a altres moments històrics. En qualsevol cas, ajuden a entendre com és l’entorn el qui determinarà el tipus de centre comunitari, i també aportar estímuls per a l’adaptació de les biblioteques davant d’un futur incert, amb les retallades dels governs locals, la baixada en l’ús del servei de préstec, etc.

Què aporta aquest estudi a la comprensió de la nostra realitat de biblioteca pública des de la perspectiva del centre comunitari?

L’estudi presenta tres models de gestió de les biblioteques, en el nostre cas només hi ha el primer, les gestionades pels governs locals. Però tot i la diferència de context legal i de tradició bibliotecària, aquest estudi, per una banda ens confirma en la idea de la biblioteca pública com aquest centre de la comunitat, que té sentit en relació amb l’entorn en el qual viu, rebent-ne i aportant-hi valor. Per altra banda, ens obre a noves possibilitats que encara no es contemplen en el nostre context: una estreta relació i orientació dels usuaris entre la biblioteca i altres serveis locals (de salut o de salut mental, d’atenció a la primera infància, de suport a l’habitatge, etc.), i també l’obertura a una estreta col·laboració amb altres serveis de lleure, com ara gimnasos o centres esportius.

Personalment, des de la meva pròpia experiència al barri del Fondo de Santa Coloma de Gramenet, una biblioteca com la del Fondo, ubicada en un edifici multifuncional (amb mercat, supermercat, escola bressol i biblioteca), m’adono de com, tot i compartir edifici, el disseny arquitectònic ens ha separat d’una manera gairebé irremeiable i, conseqüentment, ha allunyat els usuaris i clients d’uns i altres. Tot al contrari del que es busca de promoure a partir d’aquest estudi. Al mateix temps, però, la ubicació d’aquest edifici al centre del barri l’apropa als serveis de salut, escoles, centre de normalització lingüística, escola d’adults, etc. Hi ha moltes forces en diverses direccions, i caldrà buscar les sinergies que ens situïn a tots en una xarxa col·laborativa, una mena de hub distribuït en diversos carrers. 

Així mateix, arreu de la nostra geografia, cadascú pot mirar al seu entorn i veure com s’ha arribat on s’és i com orientar els esforços per maximitzar els recursos i donar resposta a la ciutadania des d’un entorn d’acollida i solidari entre els diversos serveis i entitats públics o privats. Hi haurà tants models com comunitats, barris o ciutats. 

1 Renaisi és una empresa social, fundada el 1998 al barri de Hackney a l’est de Londres. Entre les seves línies de treball actuals hi ha la d’oferir serveis de consultoria a organitzacions i governs locals per tal de millorar els seus serveis de suport a la comunitat, partint del que està funcionant i per què. Aporten elements per mesurar l’impacte de les seves accions i conèixer on es crea valor i, a partir d’aquí, com prendre les decisions més adequades de cara al futur, escoltant i aprenent de la pràctica i l’experiència.

2 Entitat pública que anima, desenvolupa i inverteix en experiències artístiques i culturals que enriqueixen la vida de les persones; donen suport a activitats del món de les arts, museus i biblioteques (teatre, lectura, música, literatura, dansa, art digital, artesania, etc.)