Crida d'articles

Data límit:
Número 41 (desembre 2018)
Temàtica: El control de la informació en la producció de coneixement avui
Coordinadors: José Luis de Vicente (Sónar + D) i Jordi Sánchez-Navarro (UOC)
Termini de recepció d'originals: juny de 2018
Instruccions per als autors: https://bid.ub.edu/instruccions-als-autors
 
Les lògiques actuals del tractament de la informació relacionades amb l'ús del big data, el machine learning o la intel·ligència artificial són el llindar d'una transició històrica en la gestió de la informació i en la producció de coneixement. En aquesta cruïlla s'obren nombrosos conflictes potencials que ens situen davant d'una sèrie de preguntes essencials. Són conflictes relacionats amb la propietat —Qui produeix les dades i qui n'és el veritable propietari? —; amb l'ús —Qui té dret a utilitzar les dades, per què i durant quant de temps? —; amb l'accés —Qui pot veure les dades? —; i amb la rendició de comptes —Qui és responsable de les decisions preses amb les dades?; Qui avalua la qualitat del coneixement produït a partir de les dades?
 
En aquest context cal indagar en les maneres en què aquest nou ordre de la informació afecta els dominis del que és ètic, de la llibertat d'expressió, de la llibertat d'accés i ús del coneixement, de la política i de l'economia.
 
En aquest monogràfic volem recollir reflexions sobre tots aquests aspectes, acostant-nos-hi des de diferents punts de vista, tenint en compte una visió més abstracta i filosòfica com una mirada més concreta, per pensar en la manera en què aquestes qüestions afecten els professionals que operen tant des de l'acadèmia com des de les diferents indústries basades en la generació, distribució o explotació de coneixement.
 
Així mateix, esperem que aquest monogràfic aporti solucions a la necessitat de donar poder a tots aquells ciutadans productors de coneixement en qualsevol àmbit en el marc de les arquitectures tecnològiques de la informació en què habitem avui, que en massa casos no fan evident el seu impacte sobre nosaltres ni obren espais de negociació que ens permetin ser alguna cosa més que subjectes passius governats per normes que no veiem ni entenem.
 
Per tal de reflexionar sobre tot això, el monogràfic valorarà la publicació de textos sobre els següents temes:
 
  • Noves dinàmiques de generació de dades a gran escala.
  • Models econòmics d'explotació de dades personals. La lògica econòmica del big data (monetització de dades personals en xarxes socials, data brokering).
  • Gestió de nous arxius i nou patrimoni de dades: moviments Open Archives, OpenGLAM (galleries, libraries, archives and museums).
  • Encerclament (enclosure) de dades i data commons (open science, citizen science, open journals ...).
  • Data ethics (gestió responsable de dades personals).
  • Decision-making en l'era algorísmica —els algorismes com "caixes negres" a presa de decisions sobre la base de principis sense rendició de comptes—. Conceptes com Algorithmic accountability o Algorithmic transparency.
  • Propietat: processos de despossessió de dades generades per usuaris en plataformes propietàries (historial i preferències a Facebook, Spotify, Netflix, Amazon...)
  • Dret a l'oblit.
  • Responsabilitat individual i col·lectiva en l'era del machine learning i la IA.

 

 
Data límit:

Número 40 (juny 2018) 
Temàtica: Comunicació científica en comunitats locals i/o professionals - valors i avaluacions
Coordinadors: Ismael Ràfols i Llorenç Arguimbau
Termini de recepció d'originals: 15/10/2017
Instruccions per als autors: https://bid.ub.edu/instruccions-als-autors

 
(Es preveu fer un seminari de presentació dels articles durant el mes de gener)
 

Comunicació científica en comunitats locals i/o professionals - valors i avaluacions
 
En aquest monogràfic es vol convidar a reflexionar sobre els reptes plantejats en la comunicació científica en espais temàtics, geogràfics, socials o idiomàtics que són percebuts com a perifèrics o marginalitzats. En especial, es busquen contribucions que explorin com les transformacions cap a la ciència oberta i la (re)valorització de la contribució social poden afectar la comunicació científica en aquests àmbits locals i professionals.
 
Tema del monogràfic
 
Estem assistint al naixement d’un nou paradigma en la comunicació científica, provocat per elements com l'impacte de les TICs, l'explosió de la informació, la ciència oberta per una banda, i per altra part, per expectatives creixents que la recerca sigui socialment responsable i es comuniqui amb àmbits professionals per a contribuir al benestar. És a dir, que el naixement d’un nou sistema de comunicació científica és paral·lel a l'aparició d'un nou sistema de valoració i d'avaluació de la recerca.
 
Des de fa un parell de dècades, conceptes com “excel·lència” i “visibilitat internacional” han dominat els criteris de selecció en la publicació i la gestió de la recerca (Vessuri et al. 2014). La idea imperant ha estat que tant la ciència com les revistes científiques estan organitzades (com les competicions esportives) en estrats de menys a més qualitat, on les revistes més internacionals publiquen els estudis més importants.
 
Tanmateix, els darrers anys hi hagut crítiques creixents a aquesta perspectiva universalista que associa visibilitat internacional amb qualitat. En primer lloc perquè és una visió elitista que privilegia la recerca disciplinària i pot discriminar estudis de qualitat que són importants des del punt de vista de la recerca socialment responsable (Stilgoe, 2014; Bianco i Sutz, 2014). En segon lloc, perquè afavoreix els temes dels països dominants i margina recerca sobre temes i en llengües no-angleses (Piñeiro i Hicks, 2015; Vessuri et al., 2014).
 
En aquest monogràfic es vol recollir articles que reflecteixin com, en un context de ciència oberta, les comunitats científiques locals desenvolupen revistes o altres eines de comunicació científica per a tractar temàtiques que són marginals en les publicacions de més visibilitat internacional. Es convida a explorar com són valorades aquestes revistes en els sistemes d’avaluació – i els seus possibles efectes en menysvalorar recerca d’orientació social i local (vegeu principis 2 i 3 en el Manifest de Leiden; Hicks et al., 2015).
 
El monogràfic té especial interès a abordar els aspectes de la comunicació científica adreçada als professionals, és a dir, tecnòlegs, comunicadors, bibliotecaris i documentalistes. Aquests col·lectius també són usuaris i generadors de coneixement, però des del punt de vista de l´ús específic i contextual del coneixement (Chavarro et al., 2016). Això significa que la recerca més útil per a professionals poques vegades és la més visible internacionalment.
 
Finalment, en aquest monogràfic també es vol tractar com transformacions sistèmiques en dades de recerca (com Figshare), cercadors bibliogràfics (com Google Scholar), la proliferació indicadors científics i tecnològics alternatius (com ImpactStory), i la concentració de les revistes prestigioses en grans editorials (Larivière et al., 2015), poden influir en el paper de la comunicació científica en comunitats locals.
 
Bibliografia
 
Bianco, M., & Sutz, J. (2014). Veinte años de políticas de investigación en la Universidad de la República: aciertos, dudas y aprendizajes. Ediciones Trilce, Montevideo.
Chavarro, D. A., Tang, P., & Rafols, I. (2016). Why researchers publish in non-mainstream journals: Training, knowledge bridging, and gap filling. SPRU Working Paper Series 2016-22.
Hicks, D., Wouters, P., Waltman, L., De Rijcke, S., & Rafols, I. (2015). The Leiden Manifesto for research metrics. Nature, 520(7548), 429.
Larivière, V.; Haustein, S.; Mongeon, P. (2015). The Oligopoly of Academic Publishers in the Digital EraPLoS ONE, June10, 2015.
Piñeiro, C. L., & Hicks, D. (2015). Reception of Spanish sociology by domestic and foreign audiences differs and has consequences for evaluationResearch Evaluation24(1), 78-89.
Stilgoe, J. (2014) Against excellence. The Guardian Blog on Science. 19th December 2014.
Vessuri, H., Guédon, J. C., & Cetto, A. M. (2014). Excellence or quality? Impact of the current competition regime on science and scientific publishing in Latin America and its implications for developmentCurrent Sociology62(5), 647-665.

Data límit:
Número 39 (desembre 2017)
Temàtica: Ètica en l’ús i comunicació de la informació en entorns professionals, acadèmics i de recerca
Coordinadors: Concepción Rodríguez-Parada: crodriguezp@ub.edu i Rubén Comas-Forgas: rubencomas@uib.es 
Termini de recepció d'originals: juny de 2017
Instruccions per als autors: https://bid.ub.edu/instruccions-als-autors
 
L’ús ètic, legal i socialment rellevant de la informació és un dels principals pilars sobre els quals se sustenten els conceptes d’Alfabetització Informacional (ALFIN) i Competències Informacionals. Una persona o una organització alfabetitzades informacionalment saben accedir, emprar, gestionar i comunicar la informació, en qualsevol àmbit i circumstància, atenent i respectant els valors de l’honestedat i la responsabilitat social. Malgrat això, són nombrosos els indicis (i, de vegades, les proves) que mostren que aquests principis es contravenen molt sovint. A tall d’exemple, recordem alguns casos prou coneguts: enganys com els d’ENRON (gens infreqüents) en el món empresarial i financer, marcats per la modificació i la manipulació intencionades de la comptabilitat de l’empresa; alteració i falsificació premeditades d’informes militars per “justificar” campanyes bèl·liques com varen fer els governs britànic i nord-americà durant la guerra de l’Iraq el 2003, amb la consegüent pèrdua de vides humanes; plagi acadèmic en dissertacions doctorals com el comès per l’exministre alemany Karl-Theodor zu Guttenberg; o el frau consumat pel científic sud-coreà Hwang Woo Suk en anunciar el 2005 que havia obtingut cèl·lules mare d'embrions humans clonats de diversos pacients quan realment havia falsificat els resultats dels seus experiments. 
 
El monogràfic 39 de BID està destinat a treballs que tractin sobre l’ètica en l’ús i comunicació de la informació en entorns professionals, acadèmics i de recerca des de qualsevol àmbit del coneixement i des de qualsevol aproximació teòrica i de recerca. Algunes de les àrees i qüestions a considerar són:
 
a) L’ús ètic, veraç i legal de la informació en els àmbits professionals: quines competències i coneixements calen per ser un professional informacionalment alfabetitzat? Quines professions presenten millors competències ètiques en l’ús, la gestió i la transmissió d’informació en l’entorn laboral? I quines són les principals característiques? Quines són les conseqüències derivades d’un ús no ètic de la informació en l’àmbit professional? Els codis deontològics, quin tractament fan d’aquesta qüestió? L’ètica professional en relació a l’ús de la informació: exemples, obstacles, potencialitats i perspectives de futur.
 
b) La integritat acadèmica i l’ús de la informació en els processos d’ensenyament-aprenentatge: com fomentar l’ús responsable i honest de la informació en l’elaboració de treballs i activitats acadèmiques per part de l’alumnat? El plagi acadèmic i altres pràctiques fraudulentes: situació, causes, conseqüències i estratègies per evitar-les; els sistemes i programari de detecció de plagi: tipus, funcionalitat i perspectives de futur; les competències informacionals de l’alumnat i els docents.
 
c) Ètica en la recerca i la comunicació científica: els processos de revisió, control i polítiques editorials per prevenir un ús inadequat de la informació en les publicacions científiques; la honestedat en la comunicació científica; conseqüències derivades de la deshonestedat i frau en la producció i comunicació científica; els comitès ètics com a garants de les bones pràctiques científiques; l’efecte de la pressió per publicar resultats científics (“publish or perish”), és un factor que ha incrementat les pràctiques deshonestes entre els investigadors? Conseqüències de les pràctiques deshonestes en la producció i comunicació de la informació científica; la ciència en obert i les dades massives (“big data”) i l’ètica en l’ús de la informació: perills, controvèrsies, potencialitats, mesures de control, etc. 
 
d) Ètica en les unitats i serveis d’informació: es garanteix la confidencialitat de les dades dels usuaris? On situar el límit de l’exempció d’aquesta confidencialitat?; Cerca de l’equilibri entre els interessos dels usuaris i el dret de propietat intel·lectual; difusió precipitada o sensacionalista d’informació sense prou suport científic; la neutralitat dels professionals; ètica i llei, etc.

e) Aspectes generals: factors i aspectes socials i culturals relacionats amb l’ús ètic de la informació; els mitjans de comunicació i la comunicació i el tractament de la informació; l’ús de la informació en els processos comunicatius vinculats a les xarxes socials i les TIC en general.
 
Data límit:

Número 38  (juny 2017) 
Temàtica: espais
Coordinador: Jordi Permanyer i Ignasi Bonet
Termini de recepció d'originals: 31/10/2016
Instruccions per als autors: https://bid.ub.edu/instruccions-als-autors


Ja en ple segle XXI constatem que el canvi de paradigma tecnològic ha comportat canvis socials i culturals profunds. Ha canviat des de la manera de treballar fins a l’entorn comunicatiu, passant per les formes de consum de lleure i els processos d’aprenentatge, les formes de relació interpersonal, entre molts aspectes. 
 

Als centres de documentació s’ha passat de tenir suports físics analògics a documents virtuals, i de la necessitat d’espai físic per a allotjar col·leccions de documents en suport físic a la necessitat de connectivitat per a accedir als documents digitals.
 
Hom es pregunta quin sentit poden tenir els espais de biblioteca, dissenyats sota el paradigma de la societat post-industrial del segle XX. Sembla necessari repensar i transformar dels espais de la biblioteca, però davant d’aquests canvis profunds sorgeix el dubte de com ha de ser aquesta evolució, per a poder satisfer les noves exigències.
 
L’objectiu d’aquest monogràfic és indagar possibles viaranys i apuntar possibles camins de transformació.
Per tal de fomentar el debat i les aportacions apuntem algunes de les vies d’exploració:
 
1. La biblioteca com a tercer lloc. Fa anys que molts estudis i anàlisis defineixen la biblioteca pública com a tercer espai, com a lloc de trobada i relació social, tant en l'àmbit individual com col·lectiu. Es manté, per tant, com a element essencial per a enfortir la societat civil, la democràcia i el compromís social, així com també per la seva contribució a la generació de sentit de lloc, donant significat i caràcter a l’espai urbà on s’inscriu. I sembla que el nou paradigma de la societat xarxa global reforça aquesta necessitat.
 
2. Espais de biblioteca orientats a l’usuari. La biblioteca continua tenint com a objectiu ser un agent promotor de la informació, l’educació i l’activitat cultural, però els canvis en el context suggereixen la reformulació de l’oferta de serveis, que en molts casos ja s’està fent, sobre la base de les demandes i interessos dels ciutadans. Cal veure en quina mesura aquesta reformulació centrada en l’usuari implica una nova concepció dels espais de la biblioteca. Hi ha algunes realitzacions recents que apunten possibles vies d’èxit: espais lúdics, espais infantils, espais per a treball en grup, sales de silenci absolut...
 
3. Espais per a l’aprenentatge. La transformació del paradigma educatiu i de formació dels professionals (cal preparar-se avui per a unes exigències futures, absolutament desconegudes i que estaran en canvi permanent) exigeix repensar els espais de formació i aprenentatge com a inductors de la feina col·laborativa, interactiva i centrada en processos dialèctics i creatius que utilitzen la informació, però en els quals la col·lecció no és l’element essencial. L’evolució futura dels CRAIs universitaris en aquest sentit pot ser clau.
 
4. La biblioteca generadora de continguts, com a espai de creació. Les noves pràctiques socials i els processos de generació de continguts de forma cooperativa (escriptura col·lectiva, wikimaratons, trobades de bloguers o youtubers...) requereixen uns espais que permetin la conversa com a activitat central, sense interferir en les altres activitats i amb certa privacitat (sales de treball formal, auditoris, zones de treball informal...). 
 
5. L’increment de la diversitat interna dels espais de la biblioteca. L’increment de l’oferta de serveis comporta una major complexitat i diversitat en el disseny dels espais interiors. Així, per exemple, cal fer compatible la necessitat de processos conversacionals (presentacions, inauguracions, grups de treball, grups de tertúlia literària...) amb el silenci tradicional de les sales de lectura. Cal fer compatibles silenci (concentració i producció individual) i diàleg (intercanvi d’informació i producció col·lectiva).
 
6. L’espai físic i l’espai virtual com a complementaris. L’usuari percep la biblioteca i s'hi relaciona en bona mesura per mitjà de la interfície virtual (web, xarxes socials, aplicacions...), que s’afegeix a la tradicional percepció física de l’edifici de la biblioteca. Cal que aquests dos plans de percepció i relació siguin coherents i es complementin. Per altra banda, bona part dels continguts són audiovisuals. La integració de dispositius tecnològics digitals a l’espai físic de la biblioteca, així com també la seva evolució (PC, pantalles informatives, ordinadors portàtils, tauletes...), és un nou repte en el disseny interior dels espais. La visibilitat física de les col·leccions digitals (intangibles) també és un repte.
 
7. L’espai de biblioteca com a facilitador de la participació ciutadana. La biblioteca és un dels equipaments públics per excel·lència, i com a tal s’ha de posar al servei de la ciutadania quan en el context de globalització apareix la demanda d’ampoderament individual i col·lectiu: la participació ciutadana en la presa de decisions que afecten en be comú es pot vehicular per mitjà dels serveis (informació, debats, exposicions...) i espais (auditori, sala d’exposicions, vestíbul...) que ofereix la biblioteca. El mateix procés de disseny de la biblioteca i els seus espais pot ser objecte de participació ciutadana. Hi ha exemples reeixits en aquest sentit.
 
8. L’exigència de flexibilitat espaial. Es poden oferir serveis partint de la base de les noves demandes que es detecten, però no és possible dissenyar espais a llarg termini que hauran de respondre a necessitats d’ús i tecnològiques futures, en principi desconegudes i incertes. Davant d’aquest fet, el disseny d’espais amb la màxima flexibilitat apareix com una estratègia que pot garantir cert èxit a llarg termini.
 
9. Nous espais per a nous formats. La funció de dinamització cultural comporta acollir esdeveniments en múltiples formats (conferències, exposicions, concerts, recepcions...), fet que exigeix el disseny de nous espais que fins fa poc eren inèdits a les biblioteques (auditori, sala d’exposicions, escenari al vestíbul, bar... ), i que les converteix en grans equipaments culturals urbans.
 
Data límit:

Número: 37 (desembre 2016)
Temàtica: L’escriptura social / cooperativa
Coordinadors: Daniel Cassany: daniel.cassany@upf.edu i Marià Marín: mmarintorne@gmail.com
Termini recepció originals: juny de 2016
Instruccions autors: https://bid.ub.edu/instruccions-als-autors


La implantació d’internet en totes les esferes de la vida ha provocat l’aparició de noves formes de lectura i escriptura cooperativa. Avui és habitual llegir les entrades de Viquipèdia i contribuir a corregir-ne errors; plantejar un dubte lingüístic a Wordreference o respondre a la pregunta que ha fet algun internauta; compartir crítiques a Tripadvisor sobre un restaurant o un hotel; acceptar o no els comentaris que els lectors fan al nostre darrer post del bloc personal; corregir al Drive el projecte de recerca que estem fent amb col·legues de diversos països; consultar en línia la base de dades d’una empresa; jugar en grup a un videojoc de simulació de guerra, etc. De mica en mica es van estenent totes aquestes pràctiques d’escriptura i lectura social, de manera que avui molts ‘residents digitals’ allotgen els seus textos al núvol, inicien la seva feina diària revisant les actualitzacions que s’hi han fet a la nit o al cap de setmana i dediquen bona part del seu temps a interactuar en línia amb els diversos col·laboradors (coautors, revisors, tècnics, etc.), repartits arreu del planeta, amb la mediació d’infinitat de pantalles, interfícies i programes. Abans de l’arribada d’internet, la producció d’escrits també era cooperativa (amb autors i coautors, editors, correctors, tipògrafs, maquetadors, llibreters, etc.), però amb menys recursos i possibilitats.

En aquest monogràfic, BiD explorarà alguns dels aspectes més rellevants d’aquesta pràctica social de llegir i escriure cooperativament a la xarxa, com poden ser:

1.    L’organització de la cooperació en línia. Com s’estructuren i desenvolupen diferents comunitats digitals per resoldre de manera cooperativa tasques complexes de lectura i escriptura (plurilingües, multimodals, especialitzades, etc.). Ens interessen les comunitats autogestionades (fanfic, scanlation, bloggers, gamers, etc.) i les oficials (webs institucionals, bases de dades empresarials, etc.). Com van trobar-se a la xarxa, com es reparteixen les funcions, s’ajuden entre si i col·laboren, quines dificultats es presenten, etc., com aconsegueixen fites de notable dificultat que difícilment podria emprendre un individu sol.

2.    La negociació entre coautors, disciplines i cultures molt diversos. Com comunitats interdisciplinàries (que inclouen artistes i científics, científics de diverses disciplines, etc.) i de procedència diversa (parlants d’espanyol de tot el món, coautors i audiències de nivell de coneixements molt divers) interactuen a la xarxa i arriben a acords per elaborar un producte únic que els representi a tots. El col·lapse digital i la seva gestió.

3.    Les formes bàsiques de produir contingut a la xarxa (prosumidor): la creació, l’agregació i la curació. Explorar el comportament dels internautes en aquestes tasques en diversos entorns informals i formals, privats i públics, laborals i ociosos, etc.

4.    Els aspectes ètics. Les normes derivades de la cooperació en línia, com les diverses formes de drets d’autor, la concepció d’autoria, la citació, el copy and paste i el remix, el plagi i la seva persecució, en diversos àmbits (educatiu, artístic, ociós, personal).

5.    Els diversos gèneres digitals, sincrònics (xat, videojocs) i asincrònics (correu, bloc, wiki, web, etc.), en la col·laboració escrita en línia.

6.    L’escriptura col·lectiva en diversos contextos: l’educació (l’ensenyament i l’aprenentatge cooperatiu en línia), la recerca (la investigació entre grups físicament allunyats), l’art (la literatura digital cooperativa), el comerç, etc. Les semblances i diferències entre l’activitat cooperativa en àmbits diversos com la informació i comunicació, la creativitat (artística i científica), o la generació de noves formes de gestió, distribució, recepció i creativitat.

7.    Les transformacions que provoca la cooperació en línia en els usos, els hàbits, les pràctiques i els textos escrits de la comunitat. Com canvia la llengua, la norma, els rols, les identitats, les actituds i els valors a partir de l’experiència cooperativa; i com canvien les tasques dels diversos agents implicats en la producció d’escrits (autor, corrector, maquetador, editor, llibreter, bibliotecari, lector, etc.).

Data límit:
Número: 36 (juny 2016) Temàtica: innovació en productes i serveis d'informació Coordinador: Julio Alonso Arévalo Termini recepció originals: 31/10/2015 Instruccions autors: https://bid.ub.edu/instruccions-als-autors Els avenços tecnològics no són un element neutre en el context de la informació. La introducció de nous productes digitals serveix com a catalitzador i dinamitzador de nous serveis que es fonamenten en conceptes innovadors com obert, remescla i social, aspectes que d’alguna manera afecten les formes d'accés, la propietat dels continguts, la gestió i la recepció d’aquests continguts per part dels usuaris finals. Per tant, convé analitzar aquestes qüestions per tal d’efectuar un diagnòstic de la situació actual i verificar els canvis experimentats en les nostres pràctiques professionals. Aquesta mutació en el concepte d'informació representa un canvi fonamental en la naturalesa mateixa del que fem i com ho fem. Des d'aquest punt de vista els serveis d'informació són cada vegada menys uns llocs on s’obté informació d'una manera passiva per esdevenir uns llocs amb un caràcter premeditadament proactiu, capaços d'implicar i involucrar la seva comunitat. Quan parlem d'innovació és especialment important detectar les que podríem anomenar com a millors pràctiques, per tal que en un futur no llunyà aquestes innovacions es converteixin en pràctiques comunes susceptibles de ser aplicades i adaptades a qualsevol altre àmbit de la informació. Aquest és un context especialment sensible a la creativitat i la innovació, amb un objectiu molt concret de poder respondre positivament a les necessitats, demandes i expectatives dels ciutadans actuals, immersos en un món en què la informació i el coneixement són necessitats bàsiques, que podran convertir-se d'aquesta manera en les millors alternatives per a competir més bé en l'era digital. Sembla inevitable que qualsevol servei d'informació ha de repensar-se a partir d’un seguit de paràmetres nous, inherents al món digital en el qual els usuaris estan cada vegada més immersos, conformant noves maneres d'accés a la informació, nous productes i nous serveis, en sintonia amb una societat creativa i innovadora. D'aquesta manera, en el present monogràfic entorn de la innovació en productes i serveis d'informació us proposem un seguit de temes com ara: - Canvis innovadors en els conceptes i serveis d'informació - Tendències en els diferents àmbits relacionats amb la informació - Avaluació de les millors pràctiques; pràctiques basades en l'evidència - Influència dels canvis en l'accés, la gestió i la formació - Transferència i adaptació de les pràctiques més innovadores
Data límit:

Número 35  (desembre de 2015) 
Temàtica: recerca i educació
Coordinador: Ernest Abadal
Termini recepció originals: abans 30 de juny 
Instruccions autors: https://bid.ub.edu/instruccions-als-autors


Els reptes de la recerca i l’educació en Biblioteconomia i Documentació

L’any 1915 es va crear l’Escola Superior de Bibliotecàries amb l’objectiu de formar el personal responsable de les biblioteques populars que es van posar en funcionament a Catalunya a partir de 1918. En aquell moment els estudis estaven centrats en l’organització de les biblioteques i en el llibre imprès com a tipus bàsic de document.

L’any 1931 Charles C. Williamson va publicar un dels primers textos sobre la recerca en la nostra disciplina, “The place of research in library service”, en el primer número de la revista Library Quarterly. En aquest article es descrivien les característiques de la recerca en biblioteconomia i documentació i també s’intentava explicar el baix nivell de recerca d’aleshores.

S’ha avançat molt tant en docència com en recerca des d’aquestes dues dates i  el llarg camí recorregut ens dóna perspectiva per reflexionar sobre els reptes actuals tant de la docència com de la recerca en Biblioteconomia i Documentació. Aquest és el propòsit del “III Seminari Internacional de Docència i Recerca” (http://bd.ub.edu/liser) que s’ha organitzat amb motiu del centenari de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació i també del número monogràfic de la revista “BiD” que us proposem.

A títol orientatiu, algunes de les qüestions per aprofundir en l’àmbit de la docència són les següents:
- quins són els problemes actuals dels estudis i quines reformes s’han de dur a terme per adaptar-los a les necessitats actuals?
- quines noves metodologies docents s’han d’incorporar als estudis?
- com ha de ser l’oferta de graus i màsters?
- quines són les competències del professional de la informació?
- com es pot millorar el baix nivell d’atracció dels estudis entre els estudiants de batxillerat?
- com afectaran els MOOCs l’oferta de títols universitaris?

I pel que fa a la recerca:
- quines són les temàtiques i les metodologies actuals en BiD?
- amb quines disciplines es col·labora més?
- quin és l’impacte de la recerca en la professió?
- quin tipus de transferència es du a terme i en quins sectors?
 
 
 
Data límit:

 

Número 34  (juny de 2015) 
Temàtica: dades
Coordinador: Julià Minguillón
Termini recepció originals: abans 30 novembre
Instruccions autors: https://bid.ub.edu/instruccions-als-autors

“Data is the new oil”, deia Clive Humby, un matemàtic que va ajudar Tesco amb el seu sistema de fidelització basat en targetes de client. “Data is the new soil”, corregia David McCandless, periodista, dissenyador i expert en visualitzar dades.

Sigui com sigui, no podem parlar de la nostra Societat de la Informació i del Coneixement sense mencionar el producte en brut, les dades. S’ha dit que un habitant de l’edat mitjana no ompliria un diari amb tots els fets que succeïen al llarg de la seva vida; avui dia vivim envoltats de dades, nosaltres mateixos som una font molt important que alimenta els processos d’administracions i corporacions, sigui quina sigui la seva mena. L’aparició de la web 2.0, l’evolució cap a les xarxes socials i l’ús massiu de dispositius mòbils fa que sigui possible fer un seguiment gairebé a escala 1:1 de l’activitat diària de qualsevol persona, però també sensor, servei o procés. La capacitat tecnològica actual d’emmagatzemar i recuperar aquestes quantitats ingents de dades és virtualment infinita, però no tan així el processar-les, analitzar-les i extreure coneixement.

En aquest monogràfic de la revista BiD es pretén fer un recull de treballs rigorosos sobre totes les etapes del cicle de vida de les dades, des de la seva captura i preprocessament fins que són analitzades i visualitzades, sense deixar de banda aspectes tan importants com la seva descripció, publicació i la seva preservació, des d’una perspectiva doble: dades en obert (Open data) i dades massives (Big Data).
 
Així doncs, BiD fa una crida de treballs originals en els àmbits següents:
 

  • Aspectes relacionats amb la gestió i preservació de conjunts massius de dades (Data Curation).
  • Repositoris i portals de dades en obert.
  • Reptes tecnològics per a la gestió de conjunts massius de dades.
  • Transparència i govern obert: les dades com a motor d’una democràcia millor.
  • Compartint dades científiques: descobrir noves sinergies i reduir el frau científic.
  • Aspectes ètics i legals relacionats amb l’ús de dades obertes.
  • Periodisme de dades: explicant històries des dels fets.
  • Experiències sectorials en l’ús d’escenaris basats en dades obertes: educació, comerç electrònic, salut, etc.
  • Iniciatives ciutadanes com a motor del canvi en la societat basades en l’ús de dades en obert.
  • De les infografies a les visualitzacions interactives: les dades com a interfície de cerca.
  • Competències bàsiques del “data scientist”, el perfil del futur ciutadà del segle XXI?

 

Data límit:

Número 33  (desembre de 2014)
Temàtica: continguts audiovisuals
Coordinador: Javier Guallar
Termini recepció originals: abans 31 maig
Instruccions autors: https://bid.ub.edu/instruccions-als-autors

A l'escenari informatiu i comunicatiu actual els continguts audiovisuals han assolit un gran protagonisme. Les creacions, produccions i informacions audiovisuals, en els diferents contextos -televisió, cinema, internet...- representen un prolífic camp d'interès en l'actualitat, tant des d'una perspectiva professional com acadèmica. Aquest monogràfic de la revista BiD pretén mostrar una panoràmica de treballs rigorosos sobre el sector dels continguts audiovisuals i les diverses problemàtiques relacionades, com el seu ús, gestió, creació, preservació o difusió.

BiD realitza una crida de treballs originals que tractin, entre altres, les següents línies:

- Anàlisi teòrica sobre les característiques de la informació audiovisual.
- Mètodes i processos de gestió, ús o difusió de continguts audiovisuals.
- Experiències professionals sobre ús, gestió o difusió de continguts audiovisuals.
- Documentació audiovisual en televisió.
- Documentació audiovisual en cinema.
- Documentació audiovisual a internet.
- Documentació sonora i gràfica.
- Digitalització de fons audiovisuals.
- Preservació de continguts audiovisuals.
- Anàlisi econòmica sobre la indústria de continguts audiovisuals.
- Formació per a professionals de continguts audiovisuals.

Les persones interessades en escriure contribucions de seguir les instruccions per als autors (http://www.ub.edu/bid/instrucc.htm) i enviar propostes de textos abans del 31 de maig de 2014.
Data límit:
Número 32 (juny 2014)
Temàtica: formació i professió
Coordinadores: Virginia Ortiz-Repiso i Ana Reyes
Termini de recepció d'originals: 15 gener 2014
Instruccions autors: https://bid.ub.edu/instruccions-als-autors

El número 32 de la revista BiD (juny de 2014) se centrarà en la formació i la professió, entès en el seu sentit més ampli. Aquest nou número comptarà com a editores convidades amb les doctores Virginia Ortiz-Repiso i Ana Reyes, ambdues professores del Departamento de Biblioteconomía y Documentación de la Universidad Carlos III de Madrid.

La professió es veu sotmesa a continus canvis, causats fonamentalment, per l'evolució de les tecnologies que propicien noves tasques i nous serveis. Analitzar, avaluar i replantejar la formació de l'especialista en informació no és una cosa nova, ho hem de fer periòdicament per detectar mancances i oportunitats. Aquest monogràfic pretén analitzar la situació actual i les perspectives dels actuals i futurs professionals .

BiD realitza una crida a treballs originals per a aquest número, suggerint, entre altres, les següents línies de treball:

- Formació universitària dels professionals en diferents tipus de biblioteques.
- Nous perfils professionals: per què i per a qui.
- Adequació de l'oferta formativa als perfils professionals que demanden.
- Qui són els ocupadors en temps de crisi.
- El desconeixement dels estudis de Grau en Informació i Documentació: raons i solucions.
- La interdisciplinarietat en els plans d'estudi de Biblioteconomia i Documentació: graus i màsters.
- El perfil dels alumnes de màsters: millor, pitjor o diferent.
- Anàlisi de les ofertes formatives: graus, màsters, curs d'especialització.
- Visibilitat i reconeixement social dels estudis i de la professió.
- Competències, desenvolupament professional i mercat de treball.
- La formació d'investigadors: màsters, doctorats.
- La demanda de la professió en temps de crisi.
- Intrusisme professional en tots o gairebé tots els sectors de la Informació i la Comunicació.

Les persones interessades en escriure contribucions de seguir les instruccions per als autors (https://bid.ub.edu/instruccions-als-autors) i enviar propostes de textos abans del 15 de gener de 2014.