Més enllà de les fake news. Anatomia de la desinformació
Coordinadors: Antònia Ferrer Sapena (UPV), Pere Masip (URL)
Instruccions pels autors/es: https://bid.ub.edu/instruccions-als-autors
Un tema recurrent durant els últims anys és la informació falsa que es transmet en qualsevol mitjà de comunicació. Aquesta transmissió d'informació no veraç i la seva difusió es produeix per diferents circumstàncies. En uns casos, per la rapidesa a l’hora de compartir l'última informació que ens ha arribat, en moltes ocasions sense tenir en compte el canal, el mitjà i els interessos que pugui tenir l'emissor; en altres casos, la difusió té una intencionalitat i vol aconseguir unes determinades finalitats: polítiques, ideològiques, econòmiques, entre altres.
La informació falsa representa una amenaça per a la democràcia. Així ho han denunciat organismes internacionals, com la Comissió Europea, i governs, però també moviments i organitzacions civils, com Xnet (plataforma dedicada a la defensa dels drets digitals i la llibertat d'expressió), encara que amb postulats diferents i en alguns casos divergents.
Hi ha molts els col·lectius implicats a aconseguir que la informació que es difongui sigui veraç: periodistes, documentalistes, científics. Aquests col·lectius fan servir diferents tècniques per a aconseguir-ho. En aquest monogràfic es vol donar cabuda a articles que reflexionin sobre l'impacte que té aquest tipus d'informació en la societat i en les tècniques existents per a identificar-la i controlar-la, i sobre com l'educació per a conèixer la qualitat de la informació pot repercutir en un consum crític.
Concretament, s'admetran articles relacionats amb els temes següents:
Instruccions pels autors/es: https://bid.ub.edu/instruccions-als-autors
Un tema recurrent durant els últims anys és la informació falsa que es transmet en qualsevol mitjà de comunicació. Aquesta transmissió d'informació no veraç i la seva difusió es produeix per diferents circumstàncies. En uns casos, per la rapidesa a l’hora de compartir l'última informació que ens ha arribat, en moltes ocasions sense tenir en compte el canal, el mitjà i els interessos que pugui tenir l'emissor; en altres casos, la difusió té una intencionalitat i vol aconseguir unes determinades finalitats: polítiques, ideològiques, econòmiques, entre altres.
La informació falsa representa una amenaça per a la democràcia. Així ho han denunciat organismes internacionals, com la Comissió Europea, i governs, però també moviments i organitzacions civils, com Xnet (plataforma dedicada a la defensa dels drets digitals i la llibertat d'expressió), encara que amb postulats diferents i en alguns casos divergents.
Hi ha molts els col·lectius implicats a aconseguir que la informació que es difongui sigui veraç: periodistes, documentalistes, científics. Aquests col·lectius fan servir diferents tècniques per a aconseguir-ho. En aquest monogràfic es vol donar cabuda a articles que reflexionin sobre l'impacte que té aquest tipus d'informació en la societat i en les tècniques existents per a identificar-la i controlar-la, i sobre com l'educació per a conèixer la qualitat de la informació pot repercutir en un consum crític.
Concretament, s'admetran articles relacionats amb els temes següents:
- Desinformació i postveritat.
- Tècniques de big data o dades massives per a detecció d'informació falsa.
- Bots i disseminació de la informació falsa. Qui hi ha darrere de la difusió de massiva d'informació falsa o manipulada?
- Transparència algorísmica. El paper de les plataformes en el control de la desinformació.
- Educació en la utilització de fonts de qualitat en l'ús de la informació.
- Simplicitat del missatge i rapidesa en la difusió.
- Mitjans socials i el seu impacte en la propagació d'informació no veraç.
- Efectes que té en la qualitat democràtica la propagació d'informació falsa.
- Narratives de la desinformació.
- Tècniques de fact cheking o verificació de fets.
- Fake science.
- Viabilitat de la regulació contra la desinformació.
