Call for papers - número 39

Número: 39 (desembre 2017)
Temàtica: Ètica en l’ús i comunicació de la informació en entorns professionals, acadèmics i de recerca
Coordinadors: Concepción Rodríguez-Parada: crodriguezp@ub.edu i Rubén Comas-Forgas: rubencomas@uib.es 
Termini recepció originals: juny de 2017
 
L’ús ètic, legal i socialment rellevant de la informació és un dels principals pilars sobre els quals se sustenten els conceptes d’Alfabetització Informacional (ALFIN) i Competències Informacionals. Una persona o una organització alfabetitzades informacionalment saben accedir, emprar, gestionar i comunicar la informació, en qualsevol àmbit i circumstància, atenent i respectant els valors de l’honestedat i la responsabilitat social. Malgrat això, són nombrosos els indicis (i, de vegades, les proves) que mostren que aquests principis es contravenen molt sovint. A tall d’exemple, recordem alguns casos prou coneguts: enganys com els d’ENRON (gens infreqüents) en el món empresarial i financer, marcats per la modificació i la manipulació intencionades de la comptabilitat de l’empresa; alteració i falsificació premeditades d’informes militars per “justificar” campanyes bèl·liques com varen fer els governs britànic i nord-americà durant la guerra de l’Iraq el 2003, amb la consegüent pèrdua de vides humanes; plagi acadèmic en dissertacions doctorals com el comès per l’exministre alemany Karl-Theodor zu Guttenberg; o el frau consumat pel científic sud-coreà Hwang Woo Suk en anunciar el 2005 que havia obtingut cèl·lules mare d'embrions humans clonats de diversos pacients quan realment havia falsificat els resultats dels seus experiments. 
 
El monogràfic 39 de BID està destinat a treballs que tractin sobre l’ètica en l’ús i comunicació de la informació en entorns professionals, acadèmics i de recerca des de qualsevol àmbit del coneixement i des de qualsevol aproximació teòrica i de recerca. Algunes de les àrees i qüestions a considerar són:
 
a) L’ús ètic, veraç i legal de la informació en els àmbits professionals: quines competències i coneixements calen per ser un professional informacionalment alfabetitzat? Quines professions presenten millors competències ètiques en l’ús, la gestió i la transmissió d’informació en l’entorn laboral? I quines són les principals característiques? Quines són les conseqüències derivades d’un ús no ètic de la informació en l’àmbit professional? Els codis deontològics, quin tractament fan d’aquesta qüestió? L’ètica professional en relació a l’ús de la informació: exemples, obstacles, potencialitats i perspectives de futur.
 
b) La integritat acadèmica i l’ús de la informació en els processos d’ensenyament-aprenentatge: com fomentar l’ús responsable i honest de la informació en l’elaboració de treballs i activitats acadèmiques per part de l’alumnat? El plagi acadèmic i altres pràctiques fraudulentes: situació, causes, conseqüències i estratègies per evitar-les; els sistemes i programari de detecció de plagi: tipus, funcionalitat i perspectives de futur; les competències informacionals de l’alumnat i els docents.
 
c) Ètica en la recerca i la comunicació científica: els processos de revisió, control i polítiques editorials per prevenir un ús inadequat de la informació en les publicacions científiques; la honestedat en la comunicació científica; conseqüències derivades de la deshonestedat i frau en la producció i comunicació científica; els comitès ètics com a garants de les bones pràctiques científiques; l’efecte de la pressió per publicar resultats científics (“publish or perish”), és un factor que ha incrementat les pràctiques deshonestes entre els investigadors? Conseqüències de les pràctiques deshonestes en la producció i comunicació de la informació científica; la ciència en obert i les dades massives (“big data”) i l’ètica en l’ús de la informació: perills, controvèrsies, potencialitats, mesures de control, etc. 
 
d) Ètica en les unitats i serveis d’informació: es garanteix la confidencialitat de les dades dels usuaris? On situar el límit de l’exempció d’aquesta confidencialitat?; Cerca de l’equilibri entre els interessos dels usuaris i el dret de propietat intel·lectual; difusió precipitada o sensacionalista d’informació sense prou suport científic; la neutralitat dels professionals; ètica i llei, etc.

e) Aspectes generals: factors i aspectes socials i culturals relacionats amb l’ús ètic de la informació; els mitjans de comunicació i la comunicació i el tractament de la informació; l’ús de la informació en els processos comunicatius vinculats a les xarxes socials i les TIC en general.