Call for papers - Número 47

Temàtica: 
Creació col·laborativa de coneixement compartit
Data lliurament: 
dijous, 1 abril, 2021

Coordinadors: Enric Senabre i Núria Ferran
Instruccions per als autors/es: http://bid.ub.edu/instruccions-als-autors

El ventall actual de possibilitats de co-creació o creació col·laborativa de coneixement constitueix un fenomen que connecta d’una nova manera disciplines científiques, reptes contemporanis, diversos actors de la societat i un gran ventall de maneres de fer, de resoldre problemes i d’aprendre col·lectivament. 

Un dels millors exemples de creació i compartició de coneixement de forma col·laborativa i oberta, d’àmbit global, és la Wikipedia, que justament el 2021 celebrarà el seu vintè aniversari. Aquest projecte altruista, situat entre els deu llocs més visitats d'Internet, demostra com es pot compartir grans volums de coneixement de forma descentralitzada posant en evidència models centralitzats i caducs. Alhora, en els darrers temps han sorgit tot d’iniciatives que aproximen la pràctica científica a la contribució ciutadana, amb exemples de transdisciplinarietat com la ciència ciutadana o la ciència oberta. També iniciatives i espais per a la hibridació i aplicació situada de coneixement compartit, com ara els laboratoris ciutadans, els FabLabs i ateneus de fabricació, o nous projectes de participació en biblioteques públiques, entre altres. O més recentment tot un seguit de noves eines col·laboratives i exemples d’economia de plataforma que, al marge de la seva aplicació en nous productes i serveis, també generen o poden generar coneixement valuós fruit de la col·laboració entre persones, En aquest sentit, i per molts altres exemples d’iniciatives semblants, és posible afirmar que la co-creació i el coneixement obert estan cada cop més estretament vinculats. 

Tanmateix, actualment encara sembla haver-hi reptes importants envers qui, com i per quins motius cal activar la creació col·lectiva de coneixement, ja sigui en entorns digitals o per mitjà de dinàmiques presencials. També cal més “meta”-coneixement en aquest sentit, és a dir, coneixement sobre el mateix coneixement co-creat, ja sigui respecte a metodologies, principis o condicions que el fan possible. Alhora, calen més perspectives crítiques i reflexió, així com també mirades a llarg termini, sobre quines barreres tecnològiques, de gènere, capacitació o participació encara no estan superades en la generació col·laborativa de coneixement. També interessa esbrinar quin tipus de coneixement i la seva aplicabilitat es pot generar més fàcilment en aquest marc, ja sigui en l’àmbit acadèmic, laboral, comunitari o polític per a esmentar-ne alguns, i quins continguts poden quedar-ne fora.

Per aquests motius, aquest monogràfic s’obre a diferents propostes de contribució en forma d’articles que s’enfoquin a alguns dels temes següents (o de similars) des d’una perspectiva metodològica, conceptual o de pràctiques de co-creació de coneixement. Ja sigui per part de recercaires o experts de l’àmbit acadèmic, com professionals o participants d’iniciatives de co-creació, seguint les pautes de format i instruccions per a autors de BiD:

  • Wikipedia revisada: nous enfocaments i avenços del projecte (o altres de la Fundació Wikimedia) amb motiu del seu vintè aniversari. 
  • Transdisciplinarietat i participació en recerca: ciència ciutadana, ciència oberta, recerca-acció i altres àmbits col·laboratius en ciència.
  • Anàlisis de fluxos d’informació, documentació i preses de decisions en la generació col·lectiva de coneixement en organitzacions descentralitzades.
  • Experiències i formats de co-creació presencial: hackathons, “sprints” co-escriptura, retirs creatius, tallers participatius, “edithathones”, etc.
  • Crítica i barreres d’accés a la creació col·laborativa: bretxes de gènere o multiculturals, integració de la diversitat, bretxa digital, dificultats per a assolir objectius, etc.
  • Experiències culturals co-creades com a format d’aprenentatge i compartició de coneixement (teatre, art digital, performance, exhibicions, etc.) que tinguin components participatius. 
  • Espais de co-creació digitals (eines, plataformes, comunitats concretes) o presencials (laboratoris ciutadans, FabLabs i ateneus de fabricació, Living Labs, nous formats de museus o biblioteques, etc.).
  • Economia de plataforma i generació de coneixement compartit, més enllà de l’intercanvi distribuït de productes i serveis.