Informe sobre el 21st International Online Information Meeting (Londres, 9-11 de desembre de 1997)
Constança Espelt
Escola Universitària Jordi Rubió i Balaguer de Biblioteconomia i Documentació
Barcelona
espelt@fbd.ub.es
L'anomenat Online Meeting continua mantenint el lideratge en els congressos europeus dedicats a la informació electrònica. Ho confirmen l'elevat nombre d'assistents del diferents països, tot i que la llista no inclou els visitants de la fira, i la presència de les empreses europees i americanes més importants del sector.
Com a tendències generals detectades en l'edició d'enguany destacaria els fets següents:
- La situació general de confusió provocada per l'evolució contínua i accelerada del món de la informació electrònica, i evidenciada per les polítiques contradictòries de les empreses.
- La convergència de diferents rols en una mateixa empresa i el domini dels grans grups empresarials, com ara Reed Elsevier. Els productors assumeixen també la distribució dels seus productes, els editors absorbeixen alguns productors i fan funcions d'agents de subscripció de publicacions electròniques. Això provoca la coexistència de diverses formes d'accés a la majoria de bases de dades clàssiques, amb software diferent, unes de gratuïtes i altres de pagament, amb polítiques de preus molt contrastades.
- Els nous productes intenten incorporar els avenços de darrera hora i, per tant, les exigències de hardware augmenten, i van dirigits a l'usuari final, potencien l'accés individual dins d'entitats corporatives, siguin públiques o privades. Aquesta desintermediarització en l'ús de la informació porta a enfocar les tasques del professional a l'avaluació, el control de qualitat, i la formació d'usuaris en totes les seves vessants.
- La paraula clau del congrés ha estat knowledge, la qual cosa sembla que indica que, després de l'explosió d'Internet, sinònim d'accessibilitat, es volen valorar més els continguts. Però els fruits no es veuen gaire clars. I continuant amb les indicacions que ens dóna la terminologia, és significativa la substitució del mot navegació per surfing, que de moment és el que permeten els nous sistemes, quedar-nos a la superfície sense arribar al coneixement.
Conferències
El meu balanç de les conferències no és tan positiu com caldria esperar. En primer lloc, cal tenir en compte la dificultat d'assistir-hi, atesa la importància de la fira i el temps que porta recórrer-la. Les conseqüències d'aquesta impossibilitat són més greus a causa de la qualitat irregular del contingut de les actes, ja que en alguns casos no hi figura el text sinó únicament les transparències. Els títols de les sessions són equívocs en més d'un cas. L'exemple més il·lustratiu per mi és «The future of searching», que no inclou pràcticament res d'avaluació de recuperació o de noves tècniques de cerca, i tracta d'estudis d'usuaris i formació d'usuaris.
La varietat de les aportacions fetes per professionals que treballen en la indústria, ja sigui com a productors, distribuïdors o editors, a biblioteques i serveis de documentació d'empreses, i en el món acadèmic podria proporcionar una gran riquesa de punts de vista, si el nivell de qualitat i aprofundiment de les comunicacions fos més elevat.
Malgrat tot, vaig tenir l'oportunitat d'assistir a un debat molt interessant, on les intervencions del públic i la taula van superar significativament les presentacions inicials, i que entraven amb més detall en qüestions com ara les implicacions de la qualitat de la informació electrònica pel que fa als costos, les mancances dels sistemes d'indexació automàtica actuals, i els factors que dificulten la coherència d'un producte en el context de l'evolució tecnològica.
Sessions nacionals
Hi van tenir també cabuda les anomenades sessions nacionals, com a punt de trobada dels professionals que provenien d'un mateix país per intercanviar idees i debatre els temes més sobresortints en la pròpia llengua. Enguany n'hi ha hagut 5, dedicades a Alemanya, França, Itàlia, Espanya i el Regne Unit. Jo vaig tenir interès a assistir a la sessió espanyola i a la sessió anglesa, que tingueren un enfocament molt diferent.
La sessió espanyola va estar dedicada a una de les darreres novetats en el món d'Internet: les tecnologies push. Les exposicions dels membres de la taula, de la qual formaven part Tomàs Baiget, Pedro Hípola, Isidro Aguillo i Cristóbal Urbano, definiren el concepte, aportaren exemples en l'àmbit espanyol, contrastaren avantatges i inconvenients, i en general qüestionaren l'impacte i les aportacions reals del push. Es va haver de respectar religiosament el temps programat (1 h i 15 min), amb la consegüent limitació del debat.
La sessió anglesa, organitzada per l'UKOLUG (United Kingdom Online User Group), va consistir en una conferència sobre el futur de l'educació universitària a càrrec d'un vicerector de la Thames Valley University. El conferenciant va oferir dades molt interessants sobre l'educació superior al Regne Unit, va remarcar la importància de l'educació en la societat de la informació on la base és el capital intel·lectual i posà èmfasi en dues idees de canvi importants: oblidar la limitació geogràfica de la noció de campus oferint serveis fora d'aquest àmbit i pensar en els estudiants no només com a consumidors de serveis sinó també com a productors de coneixement.
Exposició
En l'exposició hi havia empreses de software, productors i distribuïdors d'informació electrònica, amb un total d'uns 250 estands. Els sectors temàtics dominants foren les finances, el món científic i tècnic, amb una presència destacada de les publicacions biomèdiques, publicacions oficials i legals, i la premsa. Però també hi assistiren, de manera més puntual, empreses de treball temporal, associacions de professionals i llibreries especialitzades.
En el marc de la fira es programen tres sessions simultànies de presentació de productes, on es fan demostracions de software i presentacions de webs, com ara el de l'Institute of Scientific Information o Cambridge Scientific Abstracts.
Des del punt de vista docent la utilitat de la fira és molt gran ja que permet recollir diferents tipus de materials per al laboratori de l'Escola:
- Fullets explicatius que permeten mantenir al dia dossiers on professorat i alumnat poden veure el que ofereix el mercat.
- Manuals de distribuïdors i bases de dades, amb especificacions tècniques de gran utilitat com a material didàctic i de consulta.
- Diversos CD-ROM de demostració de software documental.
- Diversos CD-ROM amb fragments de bases de dades on els estudiants poden conèixer el producte directament.
- Contrasenyes per accedir temporalment a serveis de pagament.