Informe de la secció de l'IFLA Libraries serving disadvantaged persons (Barcelona, 2-4 de març de 1998)
Carme Mayol
Escola Universitària Jordi Rubió i Balaguer de Biblioteconomia i Documentació
Barcelona
mayol@fbd.ub.es
A principis del mes de març tingué lloc a Barcelona la reunió del Comitè Permanent de la Secció de l'IFLA Biblioteques al Servei de Persones en Desavantatge.
Aquesta Secció centra la seva activitat a promocionar serveis bibliotecaris adreçats a aquells segments de població que, per diferents motius, no poden accedir als serveis convencionals que ofereix la biblioteca pública. També es preocupa d'aquells ciutadans que necessiten uns serveis específics adaptats als seus interessos.
Els grups pels quals s'interessa aquesta Secció són: les persones hospitalitzades, les que estan a la presó, la gent gran que viu en residències o en diferents centres d'atenció, aquells que no poden sortir de casa i també els sords i els discapacitats físics i mentals. Altres grups que també reclamen serveis específics com ara els cecs i les minories ètniques i lingüístiques tenen secció pròpia i, per tant, no estan tractats per la Secció de Biblioteques al Servei de Persones en Desavantatge, encara que, molt sovint, s'organitzen seminaris i sessions obertes en col·laboració amb les seccions que s'ocupen dels interessos d'aquests grups.
En aquests moments el Comitè Permanent està constituït per 16 professionals. A més, cal comptar amb la participació de tres membres en condició de corresponsals. La cap de la Secció és Sue Lithgow, professora de la Universitat de Gal·les, i el secretari és Bror Tronbacke, director d'Easy-to Read Foundation d'Estocolm. Espanya, juntament amb els EUA, és el país que compta amb més membres en aquest Comitè, ja que en total som tres bibliotecàries: Luisa Toran, de l'Asociación Andaluza de Bibliotecarios, i Carme Mayol i Teresa Pagés, del Col·legi Oficial de Bibliotecaris Documentalistes de Catalunya.
El Mid-Year Meeting, que és com s'anomena la reunió que habitualment es fa entre febrer i març, sempre té lloc en una ciutat on hi ha algun membre del Comitè, i aquest actua com a amfitrió. Enguany es decidí venir a Barcelona i fórem dos (Teresa Pagés i jo mateixa) els membres que tinguérem el plaer de ser amfitrions. Juntament amb la Chair i el secretari organitzàrem la trobada que, com ja és costum, tenia un dens ordre del dia.
Farem un breu resum d'aquests dies de treball referint-nos tan sols a aquelles qüestions que, al nostre entendre, poden ser d'interès per als bibliotecaris no vinculats a la Secció.
Normatives i publicacions en general
Les normatives i les publicacions foren un dels temes als quals dedicàrem més temps i atenció. De fet, elaborar normes o, més ben dit, directrius que ajudin a desenvolupar serveis específics és un objectiu prioritari de la Secció.
En el Congrés de Copenhaguen, el setembre de 1997, es van aprovar les Guidelines for Easy-to Read Materials redactades per Bror Tronbacke. Aquestes directrius havien estat estudiades i debatudes durant quasi un any per diferents membres de la Secció. Es tracta d'un document treballat rigorosament que estem segurs que desvetllarà molt d'interès.
El tema, elaboració de materials de lectura fàcil, és encara força nou per a molts països. Es tracta de produir materials fàcils de llegir i, molt especialment, fàcils d'entendre, destinats a persones que tenen dificultats lectores o de comprensió. Ràpidament es pot captar que aquests materials poden ser molt útils i fins imprescindibles per facilitar la lectura a una àmplia gamma de ciutadans; alguns segments de població necessitaran sempre materials fàcils per poder llegir i informar-se; altres utilitzaran aquests materials com un primer pas per introduir-se en el món de la lectura i, en conseqüència, de la cultura i de la informació.
Aquest treball acaba de ser publicat per l'IFLA en anglès, i la bibliotecària andalusa M.Luisa Toran ja va presentar a la reunió un esborrany de traducció en castellà; nosaltres també informàrem que teníem la traducció catalana quasi enllestida, en aquest cas per Àngels Massísimo. Al llarg de la reunió es plantejà un calendari per publicar aquest document al més aviat possible en les llengües oficials de l'IFLA. S'espera que aquest mateix any surti l'edició en castellà i s'estudià la possibilitat de trobar voluntaris que facin les traduccions de l'original al francès, a l'alemany i al rus. En nom del Col·legi demanàrem autorització per publicar aquestes directrius en català; se'ns concedí i confiem poder-ho fer abans que passi un any. Un tema que està exigint grans esforços és la redacció d'unes Normes per a serveis bibliotecaris adreçats a pacients en hospitals. Les normes actuals de l'IFLA per a aquest àmbit bibliotecari són de 1984 i han quedat força obsoletes. Aquest treball fa temps que l'inicià una bibliotecària francesa que ja no pertany a la Secció, i ara l'han reprès tres membres de la Secció que opinen que, més que normes, seria millor marcar uns criteris orientats a desenvolupar serveis informatius i bibliotecaris als hospitals per a malalts internats. S'ha configurat un equip per fer-ho i s'ha anomenat una responsable del grup.
Sobre normatives han sorgit dos projectes nous, un dels quals és la revisió de les Directrius de serveis bibliotecaris per a sords. Aquest treball, elaborat per John Day, fou presentat el 1991 al Congrés de Moscou. Ara, el mateix autor en proposa l'actualització, argumenta que la tecnologia ha evolucionat molt i ha deixat aquest document obsolet en aquest apartat.
L'altre projecte proposat és l'elaboració d'unes Normatives per a biblioteques de presó. Les actuals foren també presentades en el Congrés de Moscou el 1991, i en aquest cas es creu oportú fer una nova redacció de tot el document.
Respecte a altres publicacions es va fer saber que el butlletí de la Secció (Newsletter), del qual és actualment responsable Vibeke Lehmann, l'està elaborant i editant un equip de presoners dels EUA que han inclòs aquesta tasca dins del seu programa de treball. Es publica dues vegades l'any i, a més, es pot consultar a <http://www.nlc-bnc.ca>.
També es comentà una proposta d'Ann Galler, tramesa per escrit ja que ella no va poder assistir a la reunió. En aquest escrit oferia la possibilitat d'elaborar un llibre que presentés la història de la Secció i a més un directori internacional amb un repertori de tots els recursos bibliotecaris per a persones en situació de desavantatge. Es considerà que la proposta era força interessant i s'acceptà com a projecte nou de la Secció.
Demanar finançament que cobreixi les publicacions en funcionament i, molt especialment, els nous projectes, serà tasca de la Chair en la pròxima reunió del Comitè Executiu de l'IFLA.
Propostes al Comitè Executiu de l'IFLA
Habitualment des de la Secció es fan propostes al Comitè Executiu de l'IFLA per tal que incorpori, si aquest ho creu oportú, disposicions o activitats que responen a iniciatives i inquietuds de la Secció.
En aquesta trobada la Chair ens informà que, recollint peticions formulades per membres de la Secció, havia adreçat una carta al Comitè Executiu de l'IFLA demanant que a partir del pròxim congrés s'ofereixin, en totes les sessions plenàries dels congressos de l'IFLA, interpretacions en Gestuno, el llenguatge de signes adoptat internacionalment, i també en el llenguatge de signes del país amfitrió.
Es va fer notar que l'ALA ja ho fa habitualment. Caldria, a més, donar àmplia difusió d'aquest nou servei als delegats, als visitants i fins i tot als presentadors de productes, de manera que també fos possible que algunes sessions específiques, així com visites o presentacions de productes poguessin oferir traducció en llenguatge de signes sempre que algú ho demanés prèviament. Es reforçà aquesta demanda argumentant que en la conferència sobre formació d'adults, patrocinada per la UNESCO i que tingué lloc el juliol de 1997, fou aprovada una declaració titulada The Hamburg Declaration on Adult Learning en la qual, entre moltes altres recomanacions, s'indicava que per garantir la formació continuada dels adults amb minusvalideses calia facilitar el llenguatge dels signes en les conferències patrocinades per la UNESCO i per altres institucions d'abast internacional quan aquestes tinguessin finalitats formatives.
Aquesta demanda ha tingut una bona acollida per part del secretari general i està previst que una representació del Comitè Permanent de la Secció s'entrevisti a Amsterdam amb el Comitè Executiu de l'IFLA per acabar de concretar la proposta.
En la reunió de Barcelona es decidí formular una nova sol·licitud al Comitè Executiu, en aquest cas relacionada amb el comitè que l'IFLA ha creat darrerament per tractar els temes del copyright. Pels membres de la nostra Secció aquest comitè s'hauria de preocupar d'aconseguir un ple accés a tots els materials i a tots els suports de tots els grups de persones en desavantatge. Amb la llei actual del copyright diferents segments de població queden discriminats a causa de les dificultats i de les discrepàncies de criteri que sorgeixen en intentar reproduir materials en diferents suports (ex.: textos impresos a vídeo).
Es considera necessari que el nou comitè estigui informat d'aquesta problemàtica, de manera que es decidí encomanar a un membre de la Secció que connectés amb Marianne Scott, responsable del Comitè de Copyright, per tractar d'aquest tema.
Programació del pròxim congrés
Aquest és un punt obligat en totes les reunions de la Secció. Per a la sessió oberta de la nostra Secció en el Congrés d'Amsterdam el lema triat és: «La tecnologia, amiga o enemiga». Tres persones s'han ofert per tractar aquest tema, entre elles, Teresa Pagés.
Pel que fa al seminari el lema és: «Lectors amb necessitats específiques: exigències i experiències dels serveis bibliotecaris per a aquests usuaris». Aquest any el seminari s'organitza juntament amb la Secció de Cecs. S'ha elaborat un esborrany del programa i, en principi, les intervencions previstes són: «La llei de no-discriminació dels minusvàlids»; «Les publicacions electròniques, l'única possibilitat de rebre informació», aquesta intervenció serà a càrrec d'un lector cec i sord; «Noves tendències en la publicació de materials en lletra de gran format»; «La tecnologia i la gent gran», i «Els representants dels lectors, un model per introduir els materials de lectura fàcil en els serveis bibliotecaris». Inicialment, els temes que es tractaran són força variats i tots semblen molt interessants.
Respecte al Congrés de Bangkok de 1999 se suggereix com a lema de la sessió oberta «Serveis bibliotecaris per a persones en desavantatge: coneixements i habilitats». En aquest cas la formació de professionals serà, de segur, un tema que caldrà tractar.
Cloenda
Durant aquests dies de treball es tractaren molts més temes, la majoria, però, eren qüestions d'interès intern com ara finançament de projectes, informes dels membres de la Secció, possible creació de grups de discussió, etc.
Les reunions tingueren lloc en diferents espais. El primer dia, al recinte de l'Escola Industrial a l'edifici del Vagó, local cedit per la Diputació de Barcelona. L'endemà el matí ens reunírem a la biblioteca de can Castells, de Sant Boi de Llobregat i, a la tarda, a l'Escola Universitària Jordi Rubió i Balaguer de Biblioteconomia i Documentació.
Sempre ens donaren la benvinguda els responsables polítics o bibliotecaris de les institucions visitades, i a més procuràrem combinar les sessions de treball amb visites d'interès professional lligades a la institució que ens acollia. Així, el primer dia, aprofitant el veïnatge del Vagó amb la central tècnica de les biblioteques de la xarxa de la Diputació, vam fer una visita llarga i ben documentada a aquest centre tècnic.
A la biblioteca de can Castells, a més de recórrer la biblioteca i d'observar amb cura les característiques arquitectòniques de l'edifici, ens oferiren una presentació de la firma Activa-Icon que facilita, dins de la biblioteca, un peculiar servei de consultes a Internet. La simulació del servei fou seguida amb interès per tots els assistents.
A l'Escola tinguérem ocasió de visitar dues exposicions especialment preparades amb motiu de la reunió del Comitè: una era a la biblioteca del centre i aplegava una àmplia mostra de publicacions especialitzades; l'altra era davant mateix de la sala de reunions, on s'havien instal·lat dues grans vitrines amb els millors treballs dels alumnes que han cursat l'assignatura de Serveis Especials. Ambdues mostres mereixeren l'atenció dels membres del Comitè.
Totes les institucions visitades ens oferiren refrigeris. A Sant Boi, un agradable lunch al jardí de la biblioteca amb la companyia de l'alcaldessa i del personal de l'empresa i de la biblioteca. A l'Escola, finalitzada la reunió, brindàrem amb cava i menjàrem pastissos amb tot l'equip directiu del centre i una àmplia representació de professorat i d'alumnat amb els quals dialogàrem llargament. La Diputació de Barcelona va cloure els dos dies de treball amb un magnífic sopar al port de Barcelona. En aquest sopar ens acompanyaren els responsables bibliotecaris del servei i les bibliotecàries de can Castells.
La reunió del Comitè Permanent de la Secció a Barcelona va comptar també amb alguns actes socials: un sopar en una casa particular, un concert al Palau de la Música i passejades per la ciutat. Encara va quedar temps per afegir una detallada visita a la biblioteca del Centre Penitenciari de Dones.
En resum, foren uns dies densos de treball i, al mateix temps força agradables.