García Melero, Luis Ángel; García Camarero, Ernesto. Automatización de bibliotecas. Madrid: Arco/Libros, 1999. 285 p. (Instrumenta bibliologica). ISBN 84-7635-351-0.
Assumpció Estivill
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
estivill@fbd.ub.es
Automatización de bibliotecas és un manual elaborat per dos professionals de prestigi reconegut que hi aporten la seva àmplia experiència en aquesta àrea de la biblioteconomia. Luis Ángel García Melero i Ernesto García Camarero desenvoluparen ja a inicis de la dècada dels anys vuitanta un dels primers sistemes locals d'automatització per a la biblioteca de la Universidad de Madrid —actual Universidad Complutense—, i des de 1983 foren responsables del sistema SABINI, el primer sistema comercial espanyol d'automatització, que actualment encara compta amb nombrosos usuaris a tot l'Estat.
La professionalitat i l'experiència dels autors es fan paleses tant en la concepció general del llibre —que parteix de la definició de biblioteca i de les tasques tècniques, d'informació bibliogràfica i d'accés al document que s'hi duen a terme i al voltant de les quals s'estructuren diversos capítols—, com en l'èmfasi que es posa, al llarg de tot el manual, en l'obediència a les normes —tant en les de dret, dictades pels organismes de normalització nacionals i internacionals, com en les normes de fet, provinents d'associacions professionals, biblioteques nacionals i altres organismes bibliotecaris. Per als autors, a més dels objectius bàsics de tota normativa de garantir el rigor i la qualitat científica de la informació, de facilitar-ne l'intercanvi i la racionalització dels processos i recursos, en el cas de les biblioteques la normativa també assegura la independència de les dades respecte al maquinari i al programari i la seva migració a altres sistemes (p. 37-38).
El llibre s'organitza en vuit capítols i tres apèndixs. En el primer dels capítols, que serveix de marc general introductori, s'anoten i es comenten diverses definicions de biblioteca tal com figuren a distintes normes ISO i UNE, i s'enumeren i s'analitzen les activitats, les funcions i les tasques que les biblioteques han dut a terme tradicionalment. Després de presentar les raons que justifiquen l'automatització, el capítol es clou amb un repàs de les característiques generals dels sistemes d'automatització en relació amb cada una de les activitats següents: selecció i adquisicions de materials bibliotecaris; catalogació i classificació; informació bibliogràfica; accés al document; estadístiques; i administració i gestió. Si bé en aquest capítol es tracta breument la producció d'estadístiques i d'informes de gestió per part del sistema d'automatització —i s'hi torna més àmpliament en el darrer—, els autors exclouen explícitament de l'abast del seu manual l'automatització de les activitats de gestió dels recursos humans, tècnics i econòmics; els capítols dedicats pròpiament a les diverses fases de la informatització se centren bàsicament en els processos i els serveis bibliotecaris.
En el segon capítol es repassen els components d'un sistema automatitzat: els recursos humans; les dades o informació; les normes i els formats; el maquinari; i el programari. De cada un d'ells se n'exposa la tipologia i els trets característics. Els autors qualifiquen els recursos humans com a element principal d'un sistema automatitzat i destaquen les dades com a element clau del sistema. Si bé el valor de les dades sembla inqüestionable, ja que són un element molt més perdurable que el hardware i els programes, és bo que s'insisteixi en aquest punt. No ha estat un fet aïllat que els bibliotecaris mateixos modifiquessin les dades inadequadament per acomodar-les a sistemes defectuosos. Pel que fa a la normativa, ja s'ha assenyalat la importància que se li assigna. Del hardware i el software se n'expliquen característiques generals, que són suficients en un manual d'aquesta mena; tanmateix, en el cas del software d'aplicació, sobretot, se'n torna a parlar en altres capítols del llibre (per exemple en les pàgines 123-125), quan potser seria millor acumular tota la informació en aquesta secció.
El capítol dedicat al format MARC és el més extens del llibre. S'inicia amb una panoràmica de l'origen, els objectius, les característiques —estructura i designadors de contingut— i les perspectives de futur del format. A continuació, els autors presenten breument les diverses famílies de formats de l'USMARC —el format bibliogràfic, el d'autoritats, el de fons i localitzacions, el de classificació i el destinat a allotjar informació per a la comunitat—; exposen el detall del desenvolupament lent de l'IBERMARC fins a arribar a la primera versió completa del format bibliogràfic publicada el 1996, i introdueixen el format UNIMARC i altres formats internacionals. El darrer punt es dedica als problemes que presenta la conversió entre formats diferents i s'hi analitzen diverses situacions —per exemple, la conversió entre formats que no tenen la mateixa estructura, entre formats amb estructura comuna i designadors de contingut diferents, i també els problemes ocasionats per l'ús de distints jocs de caràcters o per continguts definits per normatives diferents, que obliguen a l'edició manual dels registres.
En parlar de l'IBERMARC, es fa referència a la decisió presa el 1982 per l'Institut Català de Bibliografia (ICB) de desenvolupar el CATMARC. En aquells moments l'opció d'un format diferent a l'espanyol es va veure en certs àmbits com una demostració nacionalista, més en un moment en què es definien i es consolidaven les autonomies de l'Estat.1 Tanmateix, els autors corroboren les raons adduïdes per l'ICB: la manca d'actualització de la normativa espanyola justificava el camí seguit. García Melero i García Camarero apunten també que en aquells moments els responsables de la política bibliotecària de l'Estat estaven més dedicats a la definició ila transferència de competències a les autonomies que a la normativa, i que les deficiències que aquesta presentava han dificultat després l'intercanvi necessari d'informació bibliogràfica —tant a escala nacional com internacional.
Els capítols següents del manual se centren pròpiament en les distintes fases que conformen el procés d'automatització d'una biblioteca. El capítol 4, dedicat a la fase inicial de planificació, s'organitza al voltant de les seves distintes etapes: l'establiment de la responsabilitat del projecte; l'estudi de viabilitat, amb l'anàlisi de la situació actual i dels processos candidats a l'automatització, els objectius que han de dirigir el procés, el pla d'accions, l'establiment del calendari i l'estimació del pressupost; la definició de les especificacions generals del sistema i de cada un dels mòduls, les del maquinari i les del programari; i, finalment, l'estudi de les distintes alternatives, amb l'enumeració dels avantatges i dels inconvenients. Les accions que comporta cada una de les alternatives possibles d'automatització —l'adquisició d'un programa comercial, el desenvolupament d'un sistema local propi i la connexió a una xarxa o a un servei bibliogràfic— són estudiades amb detall en el capítol cinquè. La taula amb els criteris per avaluar les distintes ofertes i els exemples d'aplicació que s'hi donen (p. 115, 117-119) poden ser útils a l'hora de confeccionar la pròpia llista de criteris. El capítol sisè està dedicat a la implantació del sistema automatitzat; s'hi apunten les línies generals per preparar el local —l'espai físic, les comunicacions i el mobiliari—, per formar el personal, per posar en marxa el nou sistema i per iniciar la conversió dels distints fitxers a un format llegible per ordinador. En aquest últim punt, prou exhaustiu, s'anoten els factors que cal considerar en planificar un procés de reconversió, els avantatges i els inconvenients i les polítiques, els procediments i les opcions per dur-lo a terme.
Les especificacions generals del sistema del capítol quart s'amplien i es complementen amb les especificacions funcionals més precises que s'enumeren en el vuitè. Per a cada un dels mòduls d'un sistema automatitzat es detallen els processos i les funcions principals que el programa ha de realitzar, els fitxers on s'emmagatzema la informació gestionada per cada mòdul, i les normes internacionals i nacionals que s'haurien de seguir. Es tenen en compte els subsistemes següents: selecció i adquisicions; catalogació i classificació; informació bibliogràfica; accés al document; estadístiques i administració del sistema. Tota aquesta part del manual és particularment útil; pot funcionar molt bé com a llista de comprovació quan es defineixen les pròpies especificacions i també quan es volen analitzar i avaluar les característiques d'un sistema concret d'automatització.
Previ al capítol sobre les especificacions funcionals del sistema, n'hi ha un de dedicat a l'ús d'Internet a la biblioteca que potser estaria més ben situat com a capítol de cloenda. Després d'una explicació general sobre Internet i els serveis de la xarxa, se n'examinen els usos més freqüents en cada un dels processos bibliotecaris en entorns automatitzats. Potser es troba a faltar en aquest capítol una referència a les moltes eines de treball que els professionals poden trobar a la xarxa i que poden ser útils en el treball tècnic diari: des dels manuals d'alguns formats i directrius per al tractament d'alguns materials fins a tota mena de fonts de referència, directoris i guies de recursos especialitzats en cada un dels processos tècnics o llistes de discussió sobre qualsevol aspecte de temàtica professional —desenvolupament de la col·lecció, catalogació, catalogació de recursos digitals, formats, publicacions seriades, adquisicions, etc.
El manual es complementa amb tres apèndixs. El primer inclou una relació alfabètica de les normes més emprades en els processos d'automatització i una descripció de les normes ISO 2709 —que estableix l'estructura dels registres llegibles per ordinador— i ISO 7498 —per a la interconnexió de sistemes oberts. En el segon apèndix s'hi troben les llistes dels camps dels distints formats USMARC —bibliogràfic, d'autoritats, de fons, de classificació i d'informació per a la comunitat—, dels formats UNIMARC bibliogràfic i d'autoritats i del format bibliogràfic IBERMARC. El darrer apèndix, força exhaustiu, consisteix en la bibliografia espanyola sobre automatització de biblioteques, ordenada alfabèticament per autors i cronològicament.
En altres contextos culturals, un índex temàtic hauria estat el colofó inexcusable d'un manual d'aquesta mena; aquest tret li hauria donat un valor afegit. Lamentablement, l'edició espanyola pateix del mal endèmic de la carència d'índexs —i això fins i tot quan el text està tant relacionat amb la recuperació de la informació i malgrat que la col·lecció en què es publica estigui especialitzada en temes bibliogràfics i biblioteconòmics.
Parlant de la darrera edició del format IBERMARC de 1996 —o IBERMARC 5— els autors remarquen que aquesta «es la norma que se hubiera necesitado en la década de los años 1970, cuando se inició la automatización de Bibliografía española y de algunas bibliotecas, y que hubiera evitado muchas disfunciones actuales» (p. 83). Una cosa semblant es podria dir del manual que ens ocupa: hauria estat un text excel·lent i de gran ajuda per a totes aquelles biblioteques que a finals dels anys setanta i al llarg de la dècada dels vuitanta passaven pel procés —sovint traumàtic en aquella etapa inicial marcada per la inexperiència— d'automatitzar els seus processos. Tanmateix, ben organitzat, clar, amb un llenguatge entenedor i ple de consells i directrius assenyades, el manual de García Melero i García Camarero encara és un text excel·lent adequat als estudiants de biblioteconomia —que hi trobaran, a més, notes interessants sobre el desenvolupament històric de l'automatització de les biblioteques espanyoles. També ha de ser un text útil per a les biblioteques que encara tenen la seva automatització pendent o en fase de projecte i per a aquelles altres que, ben instal·lades en un entorn automatitzat, planifiquen un canvi de sistema.
Notes