La biblioteca pública des de la perspectiva d'una administració local: la Diputació de Barcelona
Assumpta Bailac
Àrea de Cultura
Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona
bailacpa@diba.es
Els canvis en la biblioteca pública, a diferència dels que s'han produït en altres sectors de la cultura en el nostre país, només s'han fet evidents d'una manera generalitzada en els últims cinc anys. És al llarg d'aquests anys que trobem a Catalunya equipaments «competitius» en relació amb altres equipaments culturals, tant pel que fa a espais com pel que fa a serveis.
L'acció dels primers ajuntaments democràtics no va apostar per considerar la biblioteca pública com una prioritat dels governs municipals. En aquells anys vam ser testimonis, en l'àmbit cultural, de la construcció de teatres, de centres cívics als nostres municipis, però no de biblioteques públiques. Quan s'ha intentat analitzar les causes d'aquest fet, n'ha sobresortit una amb un alt grau de coincidència: era molt forta la percepció que la responsabilitat de la biblioteca pública estava en altres nivells de govern.
Les primeres mesures de la Generalitat, i de la mateixa Llei del 1982, no van ajudar a superar aquesta percepció. Les poques biblioteques que es van crear en aquests anys es creaven des del govern, no des dels municipis. Es formava la «xarxa» de la Generalitat i es mantenia la de la Diputació de Barcelona. Fins i tot es van arribar a crear biblioteques que comportaven l'existència de centres de «dues» xarxes en les mateixes ciutats. Aquest fet posa en evidència la poca participació dels ajuntaments en les decisions que es prenien en relació amb aquest tema.
El gran canvi es produeix amb la implicació real dels municipis en la direcció dels equipaments. És amb la Llei del sistema bibliotecari de Catalunya (1993) que es recupera el protagonisme municipal en l'àmbit de la biblioteca pública. Hi va ajudar més el procés d'aprovació de la Llei que el seu mateix contingut. És evident que el text aclareix les responsabilitats i les funcions dels diferents nivells de l'administració en el govern de les biblioteques, però el més important va ser el consens en el procés de discussió i de formació de la Llei, tant en l'àmbit polític com en l'institucional.
El nou marc legal reconeix la competència en la gestió de la biblioteca pública de les diputacions, més enllà de la que s'exerceix com a cooperació amb els municipis, que ja és reconeguda per les diferents lleis municipals. El Reglament, aprovat el maig del 1999, concreta encara més aquest principi.
Aquest context, que s'inicia amb l'aprovació de la Llei, fa que es puguin concertar iniciatives i fer coincidir esforços dels diferents nivells de l'administració implicats en el sistema.
Crec que més enllà de la llei, la intervenció de l'Administració supramunicipal, tot i que no només en l'àmbit de les biblioteques públiques, és imprescindible en el nostre país per garantir un equilibri territorial en la prestació dels serveis. Aquesta afirmació es basa en dos fets molt evidents: l'estructura municipal del nostre entorn i el percentatge de recursos públics que gestiona l'administració local.
Catalunya, amb 6.150.242 habitants, compta amb 946 municipis, 786 dels quals tenen menys de 5.000 habitants i d'aquests, 526 no arriben a 1.000 habitants. Només 21 municipis superen els 50.000 habitants. Aquesta és l'estructura municipal del nostre país. L'administració local gestiona a Espanya menys del 14 % de la despesa pública.
La Diputació inicià l'any 1992 un procés de resituació del seu rol en el marc de normalització institucional del país, amb la voluntat d'orientar les seves funcions en la cooperació municipal. En l'àmbit de biblioteques, aquesta voluntat es va concretar en el traspàs de la Biblioteca de Catalunya a la Generalitat de Catalunya i a centrar els recursos provincials en l'àmbit de les biblioteques públiques, com a competència clarament municipal. Es va passar de pensar en «biblioteques de la Diputació a biblioteques gestionades pels ajuntaments, amb la cooperació de la Diputació de Barcelona». Aquest procés, si se'n vol dir de municipalització, no és en absolut incompatible amb la filosofia de mantenir el «treball en xarxa».
El nostre marc de treball amb els municipis està definit per un model precís de biblioteca pública i per un model de treball en xarxa, amb uns estàndards d'espais i de serveis. Tots aquests elements es fixen en un contracte programa amb cada un dels ajuntaments.
Qualsevol nou servei de biblioteca pública a la província s'inicia amb un procés de programació molt precís. Els primers contactes amb els responsables municipals ens permeten plantejar aquest model de biblioteca pública pel qual hem apostat: un servei cultural local, orientat a facilitar l'accés a la informació i a la lectura i a ser el suport del procés de formació permanent, i a valorar conjuntament no només els costos d'inversió inicial necessaris, sinó els recursos mínims per garantir el seu funcionament posterior. Les característiques de cada una de les poblacions i les seves prioritats es fan adequar als estàndards d'espais i serveis i es recull tota aquesta informació en un Programa bàsic de necessitats, que és un dels documents que es lliuren a l'equip redactor del projecte de la biblioteca. Aquest és l'inici del procés.
El contracte programa recull els compromisos que cada administració adquireix en la inversió inicial i en el funcionament posterior de la biblioteca, tant pel que fa als serveis que cal que presti la biblioteca com a les hores de servei públic o de recursos humans.
El funcionament de la biblioteca s'avalua anualment en el marc d'una comissió de seguiment, formada per responsables de l'ajuntament i de la Diputació i la direcció de la biblioteca.
L'Àrea de Cultura de la Diputació va constituir l'any 1996 una plataforma per a l'intercanvi d'idees i per contrastar iniciatives amb regidors de la província. La mesa ha estat especialment activa en l'àmbit de la lectura pública durant aquests anys. Per a nosaltres, aquesta plataforma és primordial. Ens ajuda a contrastar propostes de treball i models de relació amb els ajuntaments més enllà de les nostres pròpies consideracions.
La Llei que ha ajudat a definir un marc competencial clar, que no existeix en altres àmbits dels serveis culturals, dóna la idea d'un sistema ordenat; si voleu, en un ambient de consens que facilita les actuacions. La gestió municipal de les biblioteques ha afavorit, en aquests serveis, en general, molta més interrelació amb altres agents de la seva pròpia realitat territorial i més presència al seu municipi. Però això no és suficient.
Crec que les «claus d'èxit» d'aquests serveis en el futur estan, d'una banda, en la necessària continuïtat en els ajuts econòmics de la Generalitat per a les inversions inicials, i, d'una altra, en la seguretat dels municipis a poder comptar amb uns serveis de suport, amb estàndards mínims comuns a tot el territori català, que garanteixin un veritable equilibri territorial en els serveis.
Un altre element clau és el de continuar fomentant la integració de les biblioteques en les polítiques culturals de cada un dels municipis, sense que això suposi cap contradicció amb el «treball en xarxa» d'aquestes biblioteques amb altres biblioteques del seu territori. Les biblioteques haurien de ser equipaments amb uns serveis bàsics comuns, fàcilment identificables, però cap biblioteca no hauria de ser igual que una altra. Cada biblioteca hauria de respondre a la seva realitat territorial, especialment en els seus serveis, i així enriquir el propi sistema bibliotecari.