Revisió de les directrius internacionals per a biblioteques públiques
Ilona Glashoff
Expresidenta de la Divisió III de l'IFLA (Biblioteques per al Públic en General)
ilona_glashoff@hoeb.uni-hamburg.de
Text de la conferència pronunciada en l'acte «La biblioteca pública avui» que tingué lloc
a la Facultat el 13 de desembre de 1999. Traducció: Carles Sierra.
1 La Federació Internacional d'Associacions i Institucions Bibliotecàries (IFLA)
L'IFLA ofereix una seu professional per a associacions bibliotecàries, biblioteques i bibliotecaris. Compta amb membres institucionals i personals a gairebé tots els països on hi ha biblioteques. L'IFLA, com a organització, promou la cooperació internacional, el debat i la investigació en tots els camps de l'activitat bibliotecària. L'estructura de l'IFLA i els seus programes professionals tenen com a meta la universalitat, la difusió i una posició representativa en biblioteconomia i en el desenvolupament de tota mena de biblioteques arreu del món.
L'IFLA treballa mitjançant dos tipus diferents d'unitats: els programes principals i els grups professionals. La junta professional de l'IFLA, composta per representants de les vuit divisions de l'IFLA escollits entre els membres de la seva junta coordinadora,1 coordina i organitza el programa professional.
La Divisió de Biblioteques per al Públic en General és una de les divisions més grans de l'IFLA.
Divisió III: Biblioteques amb Servei al Públic General
— Secció de Biblioteques Públiques
— Secció de Biblioteques per a Nens i Joves Adults
— Secció de Biblioteques Escolars i Centres de Recursos
— Secció de Biblioteques per a Cecs
— Secció de Biblioteques amb Servei a Persones Desfavorides
— Secció de Serveis Bibliotecaris per a Poblacions Multiculturals
— Taula Rodona de Biblioteques Mòbils
— Taula Rodona de Centres Nacionals per a Serveis Bibliotecaris (ROTNAC)
— Taula Rodona d'Associacions Internacionals de Biblioteques Metropolitanes (INTAMEL)
2 Secció de Biblioteques Públiques
La Secció de Biblioteques Públiques de l'IFLA és la secció més gran de la Divisió III i una de les més grans de l'IFLA. La secció sempre ha assumit la important tasca d'enunciar els principis a partir dels quals les biblioteques públiques desenvolupen els seus serveis, i d'orientar-les en qüestions pràctiques i de pautes. En el Programa a mitjà termini de 1998-2001, la Secció descriu un dels seus objectius principals de la manera següent:
«Promoure el desenvolupament de pautes per a biblioteques publiques, l'ús de la gestió de qualitat i el mesurament de rendiment en les biblioteques públiques, i estimular la investigació en els seus models de finançament, així com la recollida i difusió d'estadístiques comparatives de biblioteques públiques.»2
3 Publicacions existents de l'IFLA sobre pautes i directrius
Pautes de l'IFLA per a biblioteques públiques3
En el període 1956-1958, la Secció de Biblioteques Públiques de l'IFLA va elaborar unes pautes per a les biblioteques públiques, però no les va enllestir ni les va publicar per raons personals (la malaltia del president del grup de treball). Malgrat això, tota la part que es va arribar a formular ha estat àmpliament citada.
El 1965, la Secció de Biblioteques Públiques de l'IFLA va considerar que era necessari revisar les pautes existents d'acord amb el desenvolupament que havia tingut lloc durant el temps transcorregut. Es va recollir informació a través de cartes trameses a totes les associacions membres de l'IFLA. El 1970 es va decidir que un grup de treball desenvoluparia una nova publicació sobre pautes. El grup de treball es componia de tretze membres, un dels quals era els Estats Units i la resta eren països de les parts septentrional i occidental d'Europa. El 1972, les juntes de l'IFLA que n'estaven al càrrec van aprovar els resultats del grup de treball. Un any després es van publicar i es van esgotar de seguida, la qual cosa demostra la seva importància en polítiques i pràctiques biblioteconòmiques. Així, al cap de quatre anys se'n va publicar una reedició només amb poques esmenes.
Les pautes es basaven en el Manifest de la Biblioteca Pública de la Unesco, edició revisada de 1972. La segona edició, però, no conté cap informació sobre els darrers desenvolupaments en materials audiovisuals i la seva importància en les biblioteques públiques. Per treballar en aquesta qüestió especial, es va establir un altre grup de treball en l'IFLA.
Només vull citar una frase d'aquesta publicació que m'agradaria que tinguéssiu en compte:
«Orientació pel que fa als nivells de provisió necessaris per tal de mantenir uns serveis eficients en les biblioteques públiques. Es recomana que s'acceptin aquestes pautes com a directrius per al desenvolupament de serveis públics nacionals, i que proporcionin una base per a la formulació de pautes nacionals.»
Directrius de l'IFLA per a biblioteques públiques4
El 1983, la Secció de Biblioteques Públiques va designar un grup de treball perquè «s'han esdevingut molts canvis, arreu del món, en els recursos disponibles per al desenvolupament de las biblioteques públiques i en allò que el públic espera dels serveis de la biblioteca» (Prefaci, pàgina 6).
Els membres del grup de treball pertanyien a Dinamarca, Alemanya, Hongria, Mèxic, Sierra Leone i als Estats Units d'Amèrica.
També es van nomenar membres suplementaris d'altres seccions de l'IFLA en la Divisió de Biblioteques amb Servei al Públic General. Aquests pertanyien a Dinamarca, Alemanya i al Regne Unit.
En el prefaci, Arthur Jones, coordinador del grup de treball, fa l'afirmació següent:
«[...] Això no és un conjunt de regles per dissenyar un servei bibliotecari ideal: és una eina per ajudar al desenvolupament de serveis que millor s'ajustin a les necessitats de la vostra pròpia comunitat. Les directrius suggereixen el que podria ser possible, però les condicions locals dictaran què és factible, tant pel que fa a serveis com a organització [...].»
Manifest de la biblioteca pública de la Unesco
El Comitè Fix (Standing Commitee) de l'IFLA per a les Biblioteques Públiques va desenvolupar una nova edició del Manifest de la biblioteca pública de la Unesco, que van aprovar totes les juntes de l'IFLA, i finalment la Unesco com a publicació oficial seva. Es va finalitzar el 1999 i és la més recent de les declaracions de principis en el terreny de les biblioteques públiques. S'adreça a «[...] aquells que prenen decisions a nivells nacional i local i a la comunitat bibliotecària en general de tot el món».
Mitjançant el document se'ls insta a «implementar els principis expressats en aquest Manifest».
La revisió de les directrius es considera una continuació lògica del Manifest de la Unesco, que ara està disponible en 21 llengües a IFLANET, a les pàgines d'Internet de l'IFLA.
4 Revisió de les Directrius internacionals per a biblioteques públiques
4.1 Nomenament de membres per a un grup de treball
Durant la Conferència de l'IFLA del 1998 a Amsterdam, el Comitè Fix per a les Biblioteques Públiques va decidir tornar a establir un grup de treball, integrat per sis membres del comitè:
Philip Gill, Regne Unit (president)
Barbara Clubb, Canadà
Ilona Glashoff, Alemanya
Kerstin Hassner, Suècia
Nerses Hayrapetian, Armènia
Robert Pestell, Austràlia
Aquest grup va iniciar el projecte de revisió de les Directrius per a biblioteques públiques.
4.2 Raons per a una revisió de les Directrius per a biblioteques públiques
Hi ha una raó ben senzilla per fer-ne una revisió. Per començar, les edicions de les pautes estan esgotades. És clar que també hi ha altres raons, més importants i més professionals:
El desenvolupament extremament ràpid de les tecnologies de la informació (TI) ha influït en la manera de recopilar informació, emmagatzemar-la i fer-la accessible. Per bé que hi ha diferències enormes en la manera com s'han desenvolupat les tecnologies de la informació en les diverses parts del món, les biblioteques públiques tenen el gran repte d'utilitzar aquestes TI en el major grau possible i crear noves fonts i formes d'informació disponibles per al públic.
La comunicació i la informació s'estan globalitzant. Les institucions que serveixen al públic general han de promoure l'ús dels nous sistemes de comunicació i informació per satisfer les necessitats dels ciutadans que viuen en el que ja s'anomena l'aldea global. Les biblioteques públiques estan obligades a desenvolupar els seus objectius i la qualitat dels seus serveis segons aquestes necessitats. En aquest sentit, les directrius de 1986 són totalment obsoletes. Aquesta és una altra raó per la qual el Comitè Fix comença a fer-ne la revisió.
4.3 El procés de desenvolupament de les noves directrius 1998-2001
4.3.1 El punt de partidaCom ja s'ha esmentat, la Secció de Biblioteques Públiques va constituir un grup de treball a fi i efecte d'encetar un projecte oficial de l'IFLA que havia d'aprovar la Junta Professional de l'IFLA. L'inici del projecte estava previst per a l'any 1998. El grup de treball va preparar un seminari preconferència just abans de la Conferència General anual de l'IFLA a Amsterdam, el 1998, amb el tema «La biblioteca pública com a porta a la societat de la informació: la revisió de les Directrius per a biblioteques públiques de l'IFLA» (11-14 d'agost de 1998, Noordwijk, Holanda).
El seminari estava finançat per l'IFLA en cooperació amb la Unesco.
Hi van prendre part 22 participants convidats, tots bibliotecaris experts de 21 països diferents (3 d'Àfrica, 4 d'Àsia, 2 d'Amèrica del Nord, 3 de Llatinoamèrica i 10 d'Europa). En la seva invitació, Phillip Gill, president del grup de treball, va dir:
«El propòsit del seminari és discutir amb un grup de bibliotecaris experts de tot el món convidats especialment sobre el contingut del document revisat i com pot ser aplicable i útil a biblioteques de diferents cultures i en diferents estadis de desenvolupament. El debat tindrà lloc en el context de la societat de la informació, de ràpida evolució, i el paper únic de la biblioteca pública com a portal a aquest món emocionant i complex.»
Els fonaments dels col·loquis bàsics eren:
El Manifest de la Biblioteca Pública de la Unesco de 1994.
Un esbós d'estructura molt preliminar, preparat pel president del grup de treball: un esborrany sobre possibles estructura i continguts en els quals s'hauria de basar el procés de desenvolupament de directrius revisades.
Presentacions d'assaigs de ponents convidats entre els participants, fent èmfasi especial en l'aportació de diferents o noves perspectives regionals que cal considerar, i desenvolupar així un document mundial amb vista al futur.5
El resultat del seminari va ser molt innovador per al grup de treball. Les diferents fases de desenvolupament de les biblioteques públiques, les distintes cultures amb les seves necessitats diferenciades i les dificultats sobretot per als països en vies de desenvolupament, van ser qüestions generals en els exhaustius debats i en les nombroses trobades dels diversos grups de discussió.
4.3.2 El procés de consulta i divulgacióDurant el seminari preconferència es va iniciar un fructífer procés de consulta. Tots els participants al seminari van estar d'acord a formar un grup assessor per al grup de treball durant tot el procés de desenvolupament de les directrius revisades. Això significa un immens suport al grup de treball i l'aportació de bibliotecaris experts de diferents parts del món amb diversos historials, que informen sobre biblioteques en les diferents etapes de desenvolupament.
El seminari va acabar amb les conclusions finals: es van sintetitzar la forma i l'estil de les futures directrius, com també el seu contingut. Els resultats es van presentar en la Sessió Oberta de la Secció durant la subsegüent Conferència General de l'IFLA a Amsterdam. Es va demanar a la concurrència que participés en la consulta, i tot i que en aquesta sessió no va tenir lloc cap debat, una part dels assistents va mostrar el seu interès a prendre part en un procés de consulta i va deixar-hi la seva adreça.
El procés de consulta va continuar quan es va acabar el primer esbós: es va enviar al grup assessor dels participants del seminari, a tota la gent que es va adreçar al grup de treball per informar-se i als membres de la Junta Coordinadora de la Divisió de Biblioteques amb per al Públic en General.
Quan el primer esbós va estar llest es va publicar a la IFLANET amb una observació on es feia constar que es tractava d'un esborrany preliminar que tenia un únic propòsit consultiu i que no s'havia de citar o utilitzar per a cap altre fi. El president del grup de treball va demanar en una carta d'acompanyament que li enviessin els comentaris al més aviat possible un cop acabada la conferència.
El primer esborrany també es va presentar a la Conferència General de l'IFLA d'aquell any a Bangkok. Els participants a la conferència podien encarregar una còpia impresa a la secció de ponències per tal de poder llegir-la amb antelació. El debat es va iniciar durant la Sessió Oberta de la Secció. També se'ls va demanar de contribuir-hi per correu, correu electrònic o fax.
El grup de treball ha recollit tots els comentaris resultants del procés de consulta fins avui. Els comentaris seran processats per al segon esborrany que s'està elaborant ara mateix, i que es tornarà a enviar i a presentar a la conferència de l'any 2000 a totes les juntes oficials de l'IFLA.
4.4 Fonts, centres d'atenció i camp d'aplicació
4.4.1 FontsEls participants al seminari de Noordwijk tenien clar que el nou document havia de basar-se i de referir-se a les missions del Manifest de la Biblioteca Pública de la Unesco, que és un document reconegut a escala mundial. Ja en seminaris anteriors a diferents parts del món, sobretot a Àsia i a Amèrica Llatina, s'havia tractat sobre plans d'acció per a les biblioteques públiques en les regions corresponents. Com que es tracta d'una publicació oficial de la Unescoquest document va despertar una atenció notable.
Les directrius revisades també s'havien de referir a directrius existents en les diverses seccions de la Divisió III de Biblioteques per al Públic en General de l'IFLA. Per exemple:
— Directrius per a serveis bibliotecaris a joves adultsLa major part estan disponibles en diferents llengües.
— Directrius per als materials de lectura fàcil
— Directrius per a biblioteques als hospitals
— Directrius per a usuaris de Braille
— Directrius per a biblioteques infantils (en revisió)
— Directrius per a gent sorda
— Directrius per a biblioteques escolars (nova edició en preparació).
Finalment, cal destacar les publicacions sobre directrius a les quals es va referir el grup de treball: directrius de diverses regions i països, com ara Ontraio/Canadà o Queensland/Austràlia. En algunes es poden trobar exemples de pautes, vàlides per a la regió per a la qual es van elaborar.
4.4.2 Centres d'atencióCom a document amb visió de futur, les directrius han de combinar consells pràctics i informes de futures tendències i oportunitats per a les biblioteques públiques. Per tal de dur a terme aquests objectius cal incloure exemples de la pràctica més convenient que cal desenvolupar. La intenció és que siguin una contribució innovadora de diferents parts del món. L'únic problema és que encara estem ocupats recollint aquests exemples, amb la sensació que n'hi podria haver més. Acceptem amb molt de gust les vostres aportacions.
Com a document internacional, les directrius haurien de ser aplicables al «món bibliotecari global». Com es pot assolir aquest objectiu? Els bibliotecaris de tot el món tenen grans expectatives dipositades en les noves directrius. Les podem satisfer de debò? És evident que no: tot no pot constar en un sol document que sigui vàlid per a tot el món quan existeixen entre els països unes condicions tan diferents.
Els bibliotecaris han de subratllar el seu treball d'acord amb les necessitats de la població per a la qual desenvolupen els seus serveis, haurien de ser conscients del paper de la biblioteca i prendre part activa dins de la comunitat i en la xarxa d'institucions.
«No torneu a colonitzar els països del Tercer Món!» Aquest va ser l'impressionant advertiment de Kay Raseroka, de la Biblioteca Universitària de Botswana. El que han de fer és participar en el desenvolupament de les tecnologies de la informació i utilitzar el flux de dades internacionals segons les seves necessitats per tenir una oportunitat de formar part de l'aldea global. Donar informació a través de la cultura i donar informació també a través de mitjans alternatius al llibre. Així és com les biblioteques del món poden omplir el buit que existeix entre la pobresa informativa i la riquesa informativa.
El grup objectiu: el document se centra en tothom que treballi en una biblioteca pública, però no és un llibre de text per a estudiants. Les directrius s'adreçaran en primer lloc als bibliotecaris en pràctica per ajudar-los a organitzar la biblioteca i els seus serveis d'una manera més especialitzada, eficaç i professional. El document s'ha de considerar una eina que ajudi a desenvolupar de la millor manera possible la idea de biblioteca pública, el seu paper i el seu propòsit. Ha d'animar tothom a establir una biblioteca pública a qualsevol lloc del món i a desenvolupar els serveis des del primer pas, i ha de ser una eina per a professionals de les biblioteques i plantilles experimentades amb vista a avenços nous i futurs. En aquest sentit és diferent del Manifest de la Unesco, que, repeteixo, s'adreça a «aquells que prenen decisions a nivells nacional i local i a la comunitat bibliotecària en general de tot el món —a qui s'instarà a implementar els principis [...]».
4.4.3 Camp d'aplicacióEls resultats de les diverses discussions i del procés de consulta condueixen a unes clares directives per al grup de treball, relatives a la forma, l'estil i els continguts de la revisió. Destaquen, entre altres:
— emfasitzar la importància de la legislació i el suport financer;
— fer constar el paper important que té la biblioteca pública quant a la llibertat intel·lectual: la llibertat d'expressió i el dret a la informació;
— assenyalar els principis d'una informació gratuïta i completa en els serveis bibliotecaris a tots els membres de la comunitat;
— recalcar que una biblioteca i els seus serveis no acaben dins les parets de l'edifici de la biblioteca. Fora de l'edifici es fan servir els serveis pertinents, com ara els catàlegs en línia a Internet, una extensió per a gent que treballa a casa seva, les biblioteques mòbils, etc.;
— afirmar la importància per a la biblioteca pública de desenvolupar associacions i xarxes;
— incloure el concepte de biblioteca pública com a organisme de la comunitat en el procés de canvi social;
— definir el paper de la biblioteca pública en la preservació i en el desenvolupament de la cultura;
— centrar-se en les necessitats de definir el paper de la biblioteca pública en la política nacional de tecnologies de comunicació i informació;
— donar suport a qualsevol junta o organisme per generar una millor comprensió de la necessitat i missió d'aquest inestimable servei a la comunitat.Aquestes són només algunes de les declaracions que es va recomanar al grup de treball que havia de posar en relleu. Totes es basen en la idea que les directrius haurien de reflectir el paper i la missió de la biblioteca pública com a part integrada de la societat canviant i del futur desenvolupament. Cal proveir-se de tecnologies de la informació per esdevenir una part vital de l'aldea global en qualsevol part del món on pugui haver una biblioteca. Les directrius han de ser un exemple de la voluntat i de les expectatives de qualsevol comunitat per les seves necessitats especials i els seus serveis als usuaris.
4.5 El primer esborrany
El primer esborrany preliminar,6 que es va presentar durant la Conferència General de l'IFLA del 1999 a Bangkok i es va abordar en la Sessió Oberta de la Secció de Biblioteques Públiques, consta de nou capítols:
1 IntroduccióLa introducció contindrà el rerefons de la revisió de les directrius, afirmarà que es basarà en les missions del Manifest de la Biblioteca Pública de la Unesco i descriurà l'evolució de la preparació del document i els seus objectius.
2 El paper i el propòsit de la biblioteca públicaEn aquest capítol es farà una definició de què és una biblioteca pública, basant-se en distintes tradicions i atenent diferents cultures i diversos estadis de desenvolupament. També hauria d'esmentar les funcions clau d'una biblioteca —informació, educació i entreteniment—, com també els objectius socials com a organisme en una societat canviant.
3 L'entramat legal i financerAquest capítol posa l'accent en el paper de la biblioteca pública en l'estructura d'organitzacions i polítiques locals, nacionals i internacionals, i en els principis bàsics de legislació i finances.
4 Accés i xarxes
Aquest capítol descriurà el paper de la biblioteca pública com a soci dins la xarxa bibliotecària i com a soci d'altres organitzacions.
5 Usuaris i serveisAquest capítol identifica els grups de clients potencials i els serveis referits a les necessitats de l'usuari. També descriu els serveis més enllà de l'edifici de la biblioteca i la tasca necessària d'establir prioritats, atès que totes les biblioteques no poden ser capaces d'oferir tots els serveis.
6 RecursosEs llistarà i es descriurà l'àmbit i pertinença de materials potencials en totes les formes possibles i la política d'adquisició de col·leccions.
7 PersonalEs considera que el recurs més car i potent d'una biblioteca és el personal, del qual depèn l'èxit de la institució. La biblioteca ha de subministrar personal qualificat a tots els nivells, i cal instruir-lo i preparar-lo a través d'un procés de formació constant.
8 La gestió de les biblioteques públiquesLa planificació estratègica i la importància de la gestió estaran dirigides a avaluar els serveis mitjançant la mesura del rendiment.
9 Màrqueting i promocióDesenvolupament d'estratègies de màrqueting i plans de promoció.
4.5.1 ProgramaAny 2000: s'elaborarà un segon esborrany, que cal desenvolupar en la discussió professional en el grup de treball que es reuneix a començament de primavera i en el Comitè Fix de la Secció de Biblioteques Públiques. Es presentarà l'esborrany final durant la Conferència de l'IFLA a Jerusalem.
Any 2001: Se'n farà la revisió final, la publicació i el màrqueting.
El document estarà disponible en paper i també a Internet amb enllaços a altres documents (locals).
5 Conclusions
La responsabilitat de desenvolupar biblioteques i serveis adequats de manera professional incumbeix a tots els bibliotecaris. Cadascun ha d'ajudar a desenvolupar les seves pròpies directrius dins de la seva comunitat, regió o nació.
Les Directrius internacionals no esdevindran un llibre de text preparat per ser copiat ni una llista de comprovació que orienti cap a uns estàndards més alts o més baixos, sinó que posaran de manifest el desenvolupament internacional i podran donar més exemples sobre quina pràctica més adequada cal aplicar com més biblioteques d'arreu del món donin les seves idees.
Caldria incloure-hi algunes pautes. Hi ha una gran demanda en relació amb aquest punt, però alhora és un tema que representa un gran repte per al grup de treball.
Es deia que les directrius i les pautes anteriors feien massa referència als països industrialitzats, estaven massa lligades a Amèrica del Nord o massa vinculades a l'Europa occidental o septentrional. Durant tot el procés de consulta sobre les directrius revisades, aquest punt va suscitar profundes discussions, perquè, d'una banda, hi ha una gran demanda, però, d'una altra, les diferències són substancials.
Com es poden desenvolupar les pautes? Les biblioteques d'Espanya tenen els mateixos requisits que les de Singapur? Què signifiquen les pautes en una àrea rural d'un país com ara Perú, on un bibliotecari transporta el catàleg de la biblioteca en un ordinador portàtil al damunt d'un ase?
D'altra banda, és clar que no hi pot haver una sola pauta internacional vàlida per a totes les biblioteques del món.
La qüestió de la qualitat i la quantitat s'ha de resoldre segons la definició de la biblioteca en el seu context dins la cultura i el marc legal i financer. En les directrius revisades s'hauria d'encoratjar les biblioteques perquè desenvolupessin les seves pautes i directrius a partir d'aquest rerefons.
Què vol dir per a un país africà una xifra sobre quants llibres per càpita hauria de tenir una biblioteca, si allà la cultura es basa més en la tradició oral que en els llibres? o per a un país on ni tan sols hi ha prou llibres o prou paper per imprimir-los?
Una bibliografia, annexa a les directrius, contindrà una llista de diverses pautes i directrius regionals de diferents parts del món, que es podran fer servir —si són apropiades— per establir les pautes pròpies.
També es va debatre si les directrius haurien de proporcionar diferents nivells de pautes. El grup de treball va rebutjar aquesta proposta, perquè hi podria haver el perill que alguns països prenguessin una direcció equivocada cap a pautes més baixes que les que ja s'han facilitat.
Em refereixo ara al principi següent: les directrius revisades han de ser considerades com a recomanacions i les pautes incloses haurien de proporcionar una base per a la formulació de directrius i pautes nacionals o regionals. Això es pot fer mesurant i avaluant el funcionament de les biblioteques i mitjançant el desenvolupament de plans estratègics i d'acció.
Ser innovadores per al món bibliotecari en desenvolupament, en qualsevol indret del món, i salvar el buit entre la pobresa informativa i la riquesa informativa: aquest és el repte més gran per a la revisió de les directrius a fi de convertir-les en un document internacional d'aplicació professional.
Si es demana a deu arquitectes de diverses parts del món que construeixin un edifici que segueixi les millors pautes possibles, s'obtindrien sens dubte deu edificis totalment diferents: un que resistiria millor els terratrèmols, un que seria acollidor encara que fes una calor intensa i un que tindria el millor sistema de calefacció capaç de fer front a un clima de fred extrem. A més estarien construïts amb diferents materials que requeririen diferents maneres de construcció.
El món bibliotecari també necessita diferents arquitectes i diferents construccions. El major repte per al grup de treball és que estem assabentats de les grans expectatives que tenen els nostres col·legues. Volem satisfer-les, però també hem de tenir en compte que es tractarà d'una història inacabable.
Notes