Les indústries culturals a Catalunya
Vicenç Llorca
Director general de Promoció Cultural
Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya
Podem definir com a «indústries culturals» tant les empreses que es dediquen a l'elaboració, distribució o comercialització de productes culturals, com les que es dediquen a la producció, distribució o comercialització d'espectacles en directe. Les indústries de la cultura es dediquen, per tant, a la producció i la comercialització; estan a cavall entre la creació i el consum. La producció engloba les tasques del creador i les de l'editor o del programador, i també la fabricació del producte. La comercialització inclou el màrqueting del producte (estudis de mercat sobre hàbits i costums culturals, publicitat, creació de demanda), la distribució i la venda. En el món de la cultura, el talent del creador és fonamental perquè un producte cultural pugui tenir èxit.
Podem classificar les indústries culturals en els subsectors següents: llibre, cinema, vídeo, indústria fonogràfica (disc, disc compacte, casset, DVD…), arts escèniques, arts plàstiques i mitjans de comunicació social (televisió, ràdio i premsa). Les indústries culturals és un dels sectors de l'economia amb més expansió.
La cultura catalana, malgrat la polèmica suscitada mesos enrere, està en un bon moment. Hi ha dos factors reveladors: la creativitat i el consum. Respecte al primer, la creativitat catalana manifesta un gran nivell, i s'estén a tots els camps de la creació cultural. Això és realment meritori, sobretot si tenim en compte que Catalunya no té una capital estatal i té una demografia limitada. Respecte al segon, el consum cultural català presenta un balanç extraordinari, ja que representa el 20% del total espanyol. Una família catalana gasta en béns culturals un 42,1% més que la mitjana per llar a l'Estat espanyol.
Catalunya té, doncs, creativitat (talent) i consum. Cal, per tant, potenciar l'element que assegura el nexe d'unió entre la creativitat i el públic: les indústries culturals. I aquest esforç cal fer-lo en el context de la mundialització mediàtica i cultural. Les cultures, i les minoritzades encara més, han de rebre protecció dels poders públics per poder corregir les tendències homogeneïtzadores en els àmbits de la comunicació i la cultura, malgrat les pressions dels poders econòmics internacionals en favor de la desregularització dels mercats.
Per aconseguir una cultura forta, doncs, hem de tenir unes indústries fortes. Amb aquesta finalitat, el Govern de la Generalitat està en procés de constituir l'Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC). La missió de l'Institut serà impulsar el desenvolupament de les indústries culturals a Catalunya, és a dir, esdevenir l'eix de la dinamització i consolidació dels subsectors culturals, sobretot l'audiovisual, el més estratègic i transversal.
Amb l'Institut, la Generalitat podrà ajudar les indústries culturals en altres aspectes que no siguin estrictament les subvencions, com ara el finançament per engrandir les empreses. Mitjançant l'Institut Català d'Indústries Culturals, la Generalitat donarà prioritat a la internacionalització de la cultura catalana, amb la idea que en l'era de la mundialització és vital que la nostra cultura arribi arreu, que tingui difusió.
Bibliografia consultada
Anverre, Ari [et al.] (1982). Industrias culturales: el futuro de la cultura en juego. México: Fondo de Cultura Económica; / París: Unesco.
Busquet, Jordi. «Les indústries culturals a Catalunya: nous reptes i velles solucions». En: Giner, Salvador (dir.) (1998). La societat catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut d'Estadística de Catalunya. p. 881-895.
Cubeles, Xavier i Josep M. Codinach. «Les indústries culturals a Catalunya». Revista econòmica de Catalunya, núm. 31 (1997). Dossier: «Economia de la cultura», p. 102-114.
Cultura en cifras (1995). Madrid: Ministerio de Cultura.
«El Govern crea el ICIC para desarrollar las industrias culturales». La Vanguar dia digital (22 març 2000).
Llorca, Vicenç (2000). «La vitalitat de la cultura catalana». Univers Dimensis, núm. 2 (set.-oct. 2000). Butlletí electrònic de Dimensis Global Communications.
Projecte de llei de l'Institut Català de les Indústries Culturals. BOPC núm. 42 (10 abr. 2000).