Memòria d'activitats de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació: curs 1999–2000
Sumari
1 Introducció
2 La Facultat
2.1 Càrrecs i òrgans de govern
2.2 Dades de matrícula
2.3 Comissions
2.4 Edifici i instal·lacions
3 Activitat acadèmica
3.1 Docència
3.2 Activitats acadèmiques
3.3 Presència del centre en congressos i altres activitats acadèmiques i professionals
3.4 Publicacions de la Facultat
4 Alumnes
4.1 Oferta de beques
4.2 Convenis de pràctiques curriculars obligatòries i voluntàries i de cooperació educativa
4.3 Activitats
5 Serveis
5.1 Aules d'informàtica
5.2 Servei d'Informació i Atenció a l'Alumnat (SIAA)
5.3 Comissió de Normalització Lingüística1 Introducció
Després dels anys de transició en què l'antiga Escola Universitària Jordi Rubió i Balaguer de Biblioteconomia i Documentació ha anat adquirint progressivament la seva condició actual de centre integrat a la Universitat de Barcelona, el curs 1999-2000 s'ha iniciat una etapa d'estabilització que es caracteritza per l'establiment dels òrgans de govern necessaris i d'un funcionament que es pot qualificar de quasi "normal" dins de l'entorn universitari.
El 9 d'agost de 1999 es publicava al DOGC el decret 226/1999, de 27 de juliol, pel qual l'antiga Escola es transformava en facultat. Culminava així una vella aspiració de tota la comunitat bibliotecària catalana i donaven fruit els esforços de tants anys dels successius equips directius responsables del centre. Aquell fet ha permès el nomenament de càrrecs i la creació dels òrgans propis d'un centre universitari.
El centre ja disposava, des de l'1 de juliol de 1999, d'una junta d'escola i d'un reglament de funcionament; arran de la seva transformació en facultat, es pogueren formalitzar els càrrecs de degana i vicedegana el desembre de 1999. Poc després —i una vegada fetes les eleccions generals d'estudiants de la UB—, el 21 i el 29 de febrer es constituïen respectivament els consells d'estudis dels dos ensenyaments que s'imparteixen al centre —la diplomatura en Biblioteconomia i Documentació i la llicenciatura en Documentació. Aprovada també la Unitat Departamental de Biblioteconomia i Documentació —que aplega tot el professorat de l'àrea— a la darreria del curs passat, el 2 de novembre de 1999 es feien les eleccions a la Comissió de la Unitat i l'11 del mateix mes es constituïa la Comissió, s'aprovava el Reglament de la Unitat i se n'escollia el delegat. La Unitat Departamental de Biblioteconomia i Documentació ha de tenir forçosament un caràcter temporal, ja que serà substituïda pel Departament de Biblioteconomia i Documentació tan aviat com es disposi del nombre suficient de professorat ordinari per constituir-lo —és d'esperar que aquest fet es produeixi al llarg del curs 2000-2001. La nova condició del centre ha facilitat que pugui intervenir directament i com a membre de ple dret en els òrgans de govern de la UB i als de la Divisió.
Pel que fa al funcionament de la Facultat, s'ha posat èmfasi tant en els aspectes acadèmics que li pertoquen, com en les qüestions relacionades amb l'equipament i les instal·lacions, i s'ha prestat molta atenció a la redacció del contracte-programa amb la Divisió, ja que aquest és un instrument que li ha de permetre mesurar i avaluar el seu funcionament ordinari i els seus assoliments. En el capítol més acadèmic, aquest curs s'ha posat en marxa el pla reformat de la diplomatura per als tres cursos i el segon curs de la llicenciatura. També destaquen el treball de col·laboració amb els caps d'estudis i amb el GOU per facilitar i millorar l'accés als ensenyaments de la Facultat; els informes i les diligències per aconseguir un segon grup de la llicenciatura en Documentació —que possiblement es podrà posar en funcionament el curs 2001–2002—; l'organització d'una segona edició de la Maestría de Nicaragua-El Salvador, i l'organització de cursos d'extensió universitària que s'impartiran el primer semestre del curs 2000–2001. En les activitats acadèmiques organitzades per la Facultat s'ha continuat la tradició de l'antiga Escola de mantenir i enfortir les relacions amb el món professional. Pel que fa a les instal·lacions, cal remarcar els informes fets per aconseguir més espais per a la Facultat i l'ampliació de les aules informàtiques —aprovada ja per al proper curs—, i les millores aconseguides en l'equipament.
Les dades que s'inclouen a continuació són el reflex de l'activitat del centre al llarg d'aquest primer curs plenament universitari.
2 La Facultat
2.1 Càrrecs i òrgans de govern
Equip directiu
El curs 1999-2000, l'equip directiu del centre —escollit a la reunió de Junta de l'1 de juliol de 1999, aleshores encara Escola Universitària—, ha estat format per les persones següents:
Degana: Assumpció Estivill Rius
Vicedegana: Teresa Mañà Terré
Secretari: Amadeu Pons SerraEl nomenament dels càrrecs de degana i vicedegana són de final de desembre; amb anterioritat actuaven com a directora i vicedirectora del centre.
Caps d'estudis
Cap d'estudis de Biblioteconomia i Documentació: Cristóbal Urbano Salido
Cap d'estudis de Documentació: Constança Espelt BusquetsCap de secretaria
Maria Lluïsa Padilla
Junta de Facultat
Després de la Junta Constitutiva d'1 de juliol de 1999, aquest òrgan s'ha reunit en quatre ocasions (15 de setembre, 3 de novembre, 3 de febrer i 12 de maig). Els acords més importants que s'han adoptat han estat els següents:
1 de juliol: Reglament de l'Escola; modificacions al Pla d'estudis de la diplomatura en Biblioteconomia i Documentació i de la taula d'adaptacions.
3 de novembre: Reglament de la Facultat; composició dels consells d'estudis de Biblioteconomia i Documentació, i de Documentació.
3 de febrer: presentació del contracte-programa entre la Facultat i la Divisió; creació de dues comissions acadèmiques (de diplomatura i de llicenciatura).
12 de maig: nous criteris d'accés al curs de complements de formació; inscripció de la Facultat com a membre del RUSC (Registre d'Usuaris dels Serveis del Col·legi).
2.2 Dades de matrícula
El curs 1999–2000, les dades de matrícula han estat les següents:
Alumnes de la diplomatura 571 Alumnes de la llicenciatura 118 Alumnes del curs de complements formació 27 Alumnes adscrits (diplomatura) 12
Total 728 Entre el setembre de 1999 i el juny de 2000 han demanat el títol de diplomat un total de 105 alumnes (entre alumnes adscrits i adaptats).
2.3 Comissions
Comissions acadèmiques
La Junta de Facultat de 3 de febrer de 2000 aprovà la proposta de constitució de dues comissions acadèmiques —una per a cada un dels ensenyaments del centre. Aquestes dues comissions han de continuar la tasca encetada per les comissions d'estudis que havien funcionat a l'antiga Escola i que en els darrers anys havien tingut la responsabilitat de dissenyar el Pla d'estudis de la llicenciatura i de revisar el de la diplomatura.
L'objectiu principal d'aquestes comissions és el de vetllar per la qualitat de l'ensenyament respectiu i coordinar-ne els continguts. Les seves funcions es concreten de la manera següent:
Revisar l'itinerari curricular recomanat per a cada ensenyament.
Coordinar les assignatures impartides a l'ensenyament respectiu pel que fa als seus continguts.
Treballar els encàrrecs que els trameti el Consell d'Estudis corresponent, tant referents a continguts com a qüestions de metodologia i avaluació.
Vetllar per la coherència a l'hora d'impartir les assignatures.
Fer propostes d'assignatures optatives al Consell d'Estudis respectiu.
Comissió Acadèmica de la diplomatura en Biblioteconomia i Documentació: Mercè Bosch (serveis i fonts d'informació i documentació), Maite Comalat (biblioteconomia), Jesús Gascón (anàlisi documental i classificació i indexació), Teresa Mañà (representant de direcció), Anna Pérez (representant de l'alumnat), Anna Rubió (arxivística), Andreu Sulé (tecnologies de la informació), Cristóbal Urbano (cap d'estudis).
Comissió Acadèmica de la llicenciatura en Documentació: Ernest Abadal (tecnologies de la informació), Jordi Andreu (arxivística), Constança Espelt (cap d'estudis), Teresa Mañà (representant de direcció), Àngels Massísimo (projectes), Carina Rey (gestió i administració).
La Comissió Acadèmica de la diplomatura ha treballat en coordinació amb els grups de professorat que s'han creat dins de la Unitat Departamental per revisar els plans docents de les assignatures i uniformar-los i actualitzar-los. La tasca empresa per la Comissió Acadèmica de la llicenciatura ha consistit també en la revisió i actualització dels plans docents de les assignatures del Pla d'estudis en col·laboració amb el professorat que les imparteix.
Participació en les comissions de la Divisió V
A més d'estar representada en el Consell de Divisió, la Facultat participa en les comissions de la Divisió següents: Comissió Acadèmica (A. Estivill), Comissió de Convalidacions (C. Miralpeix, A. Pons), Comissió Econòmica (A. Estivill), Comissió Coordinadora d'Extensió Universitària i Relacions Internacionals (A. Pons, R. Seguí), Comissió Informàtica (A. Pons, M. Ribera), Comissió de PAS (T. Mañà), Comissió de Postgraus (T. Mañà), Comissió de Seguretat, Salut i Medi Ambient (A. Pons).
2.4 Edifici i instal·lacions
Durant el curs 1999–2000 s'han dut a terme una sèrie de millores a l'espai que la Facultat ocupa a l'edifici UB-Sants; destaquen les següents:
Renovació dels bancs de les aules 210, 307 i 309.
Instal·lació d'un sistema de megafonia a les aules 210, 307 i 308.
Instal·lació d'un projector de vídeo fix (aula 210).
Renovació de la senyalització de la Facultat, instal·lació de papereres, cendrers, etc., i instal·lació de pantalles de grans dimensions a diverses aules.
Durant el mes de juny s'ha instal·lat el sistema d'aire condicionat a la biblioteca del centre, i per al proper curs s'ha aprovat la instal·lació d'aire condicionat a diverses aules i despatxos del professorat. També es preveu ampliar les aules informàtiques del centre durant el curs 2000-2001.
3 Activitat acadèmica
3.1 Docència
Ensenyaments de primer i segon cicle
La Facultat acull dos ensenyaments, la diplomatura en Biblioteconomia i Documentació i la llicenciatura, de segon cicle, en Documentació, com també el curs de complements previ a la llicenciatura per a l'alumnat que prové d'altres primers cicles —llicenciatures o diplomatures. El curs 1999-2000 s'ha posat en funcionament el segon curs de la llicenciatura.
Tota la docència de l'ensenyament de Biblioteconomia i Documentació està assignada a la Unitat Departamental de Biblioteconomia i Documentació —adscrita al Departament de Mètodes d'Investigació i Diagnòstic en Educació—, llevat d'una assignatura opcional del Departament de Metodologia de les Ciències del Comportament. En la docència de la llicenciatura hi col·laboren, a més de la Unitat Departamental esmentada, el Departament d'Economia i Organització d'Empreses, el Departament de Matemàtica Aplicada i Anàlisi, el Departament de Metodologia de les Ciències del Comportament i el Departament de Teoria i Història de l'Educació.
Ensenyaments de tercer cicle i altres cursos
El juliol de 1999 va concloure la darrera fase de la Maestría en Gestión y Organización de Bibliotecas Universitarias que s'impartia a la Universidad Centroamericana (UCA) de Managua des del curs 1996-1997. El curs 1999-2000 s'ha iniciat la preparació de la segona edició de la Maestría, que s'impartirà a la Universidad de El Salvador a partir del curs 2000–2001 i que, aprovada per la Junta de Govern de la UB, finançarà la Diputació de Barcelona.
També s'ha iniciat l'organització dels quatre cursos d'extensió universitària següents, que s'impartiran a la Facultat el primer semestre del curs 2000–01: La Biblioteca en un Centre Educatiu; Digitalització de Documents; Fonts d'Informació per a la Recerca en Ciències de la Salut, i Les Revistes Electròniques i el seu Impacte a la Comunitat Universitària.
3.2 Activitats acadèmiques
Trobades Anuals de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Amb l'objectiu de donar continuïtat i formalitzar les relacions que l'antiga Escola ha mantingut des de sempre amb la professió, la Facultat inaugurà les Trobades Anuals de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació, dedicades al tema "La biblioteca pública avui". La jornada va incloure una conferència d'Ilona Glashoff, anterior presidenta de la Divisió III de l'IFLA, Biblioteques per al Públic en General, sobre "La revisió de les directrius de l'IFLA per a les biblioteques públiques", i la taula rodona "La biblioteca pública avui", moderada per Lourdes Reyes i amb la participació d'Assumpta Bailac, cap del Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona; Josep M. Busquets, del Grup d'Usuaris de la Biblioteca Can Casacuberta (Badalona); Carme Simon, cap de la Biblioteca Marià Vayreda (Olot), i Carme Mayol, presidenta del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya. L'acte es clogué amb l'actuació de la coral de la Facultat i es complementà amb una exposició de materials sobre biblioteca pública.
Seminaris amb la Professió
Aquest curs 1999-2000 la Facultat ha iniciat la sèrie Seminaris amb la Professió, que pretén afavorir els contactes de l'alumnat amb professionals en exercici i amb serveis i productes que no són objecte directe de la docència que es fa a l'aula. Enguany s'han organitzat tres seminaris:
El catàleg de patrimoni bibliogràfic de la Biblioteca de Catalunya, a càrrec d'Àngels Sanllehy, responsable del CPB (16 de novembre de 2000).
El servei de premsa My News, a càrrec de Carles Guillem, director general de My News (4 d'abril de 2000).
Taula rodona "La bibliografia com a aparador: vendre i seleccionar", amb la participació d'Anna Bröll, del Servei de Biblioteques i del Patrimoni Bibliogràfic de la Generalitat; Geòrgia Cabrero, de la llibreria electrònica Bol.com; Francisco Garcia, de Círculo de Lectores; Antonio Lozano, de la revista Qué leer, i Montserrat Moragas, de la Llibreria Laie. La sessió fou moderada per Cristóbal Urbano (15 de maig de 2000).
Materials de lectura fàcil
Organitzada conjuntament amb el Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, el 18 de febrer de 2000 se celebrà la Jornada sobre materials de lectura fàcil. Consistí en una sèrie de conferències sobre el tema "Easy-to-read publishing: a model", a càrrec de representants de l'Easy-to-Read Foundation de Suècia, i en la presentació de l'informe de la Fundació Bofill Proposta per elaborar materials de lectura fàcil a Catalunya, elaborat per M. Carme Mayol i Eugènia Salvador. En acabar la jornada oberta, hi hagué una sessió de treball entre els representants de la fundació sueca i una àmplia representació de bibliotecaris i professionals del món de l'edició i del llibre.
Conferències impartides en el marc de les classes
"Tendències de l'emmagatzematge a les grans corporacions", conferència de Guiu Ocón Padrós, de l'empresa Storagetek (27 d'octubre).
Conferència de José Martínez de Sousa sobre l'estructura dels diccionaris i l'article lexicogràfic (9 de novembre).
Presentació d'una aplicació de CDS/ISIS per a arxius, a càrrec de Remei Perpinyà, professora de la UAB (12 de novembre).
Conferència de Lluïsa Núñez sobre el sistema VTLS (22 de novembre).
Conferència de Núria Balagué sobre la participació del Servei de Biblioteques de la UAB en programes europeus (23 novembre).
"Estat de la qüestió i tria de la documentació", conferència de Lluís Cermeno, del Servei d'Arxius de la Generalitat (10 de desembre).
"El perfil professional de l'arxiver", conferència de Remei Perpinyà, professora de la UAB (17 de desembre).
Conferència d'Anna Belén Ramos per presentar la versió Virtual de VTLS (3 de desembre).
Presentació d'un mòdul multimèdia per a l'ensenyament a distància de la biblioteconomia a càrrec de Vanessa Mopty i Andrés Pereira Barreto, professors de la Universidad de Mar del Plata, Argentina (4 de febrer).
Conferència de Marta Soler, membre del comitè editorial de la Harvard Educational Review, sobre els criteris per fer i publicar treballs acadèmics (29 de febrer).
Presentació de la base de dades BIC (Banc d'Informació Cultural), a càrrec d'Ester Omella, bibliotecària i tècnica de cultura del CERC (15 de març).
Presentació de Mercè Bausili i Carme Farré, responsables de col·leccions de la Biblioteca d'Humanitats i de la de Ciències Socials de la UAB, sobre casos pràctics d'adquisicions i desenvolupament de la col·lecció (16 de març).
Conferència sobre les aplicacions del màrqueting a les biblioteques, a càrrec de David Baró (21 de març).
"Portar un projecte: experiències europees", conferència de Núria Gallart, cap de Projectes del Servei de Biblioteques de la UAB (23 de març).
Conferència de Teresa Llibre, de l'empresa Iuris.doc de Barcelona Activa, sobre la figura de l'infoemprenedor (27 d'abril).
"Plans de formació d'usuaris", conferències a càrrec de Ruth Iñigo, de la Biblioteca Gabriel Ferrater de la UPC, i de Marina Carbonell, de la Biblioteca d'Humanitats de la UAB (11 d'abril).
"L'avaluació de projectes europeus", conferència d'Alice Keefer (6 d'abril).
"Disseny i creació de la base de dades CMR de jurisprudència", per part de Blanca Virós, Sandra Póvez i Xavi Puig (12 d'abril).
Conferència sobre biblioteques d'hospital, per part de José Luis de Blas, cap del grup de treball de Biblioteques per a Malalts del COBDC (21 d'abril).
"La formació d'usuaris a la Biblioteca Can Casacuberta de Badalona", per part de Glòria Pérez, directora de la Biblioteca (2 de maig).
Conferència de Mar Garreta, responsable d'adquisicions de la biblioteca de la UPF, sobre l'organització de les adquisicions i la seva relació amb el desenvolupament de la col·lecció i la selecció (9 de maig).
"La política de serveis especials a les biblioteques de la Diputació de Barcelona", a càrrec de Teresa Pagès, cap de la Biblioteca Pública de Sant Boi (11 de maig).
"La formació d'adults a la biblioteca", per part d'Àngel Marzo (11 de maig).
Presentacions de plans de formació d'usuaris, per part de Marta Ràfales, cap de la Biblioteca de l'Ajuntament de Barcelona, i Montse Busquets, cap de la Biblioteca Central de Terrassa (12 i 26 de maig).
Conferència de Miquel Llevat sobre el disseny i la creació de la base de dades documental de La Vanguardia (15 de maig).
Exposicions
"Les publicacions de l'Escola". L'exposició, organitzada per Assumpció Estivill i Amadeu Pons i dividida en quatre apartats —Recerca: publicacions monogràfiques; Recerca: revistes; Difusió, i Publicacions dels alumnes—, tenia la finalitat de mostrar, de manera selectiva, la tasca editorial i de recerca duta a terme des dels inicis del centre.
Amb motiu de la Trobada anual de la Facultat dedicada al tema "La biblioteca pública avui", Teresa Mañà i Lourdes Reyes organitzaren, en col·laboració amb la Biblioteca del centre, una exposició de materials sobre biblioteca pública. S'hi exposà una selecció de fons històric i fons modern i es complementà amb materials diversos —guies de biblioteques, guies de lectura, punts de llibre i cartells.
"El lápiz del carpintero", amb textos de Tabucchi il·lustrats per Tàssies i publicats a El País semanal. L'exposició fou cedida pel Col·legi de Periodistes de Catalunya.
L'exposició de materials sobre història del llibre i de la impremta, organitzada per Mònica Baró, és una mostra d'estris, suports i productes rellevants per a la història del llibre i de la impremta.
Visites i excursions d'estudi organitzades des de la Facultat
Vic: visita a l'exposició "Llibres i estudis superiors a Vic: una història de 1.000 anys" i a la Biblioteca Pública Joan Triadú (13 de novembre de 1999).
Capellades i Montserrat: visita al Museu Molí Paperer de Capellades i a la Biblioteca de l'Abadia de Montserrat (28 de gener de 2000).
Entre les visites que s'han fet com a complement de la docència dins de diverses assignatures destaquen les següents. Biblioteca de Catalunya; Servei de Documentació, Biblioteca i Arxiu del Parlament de Catalunya; exposició "La Barcelona gòtica: 750 anys de govern municipal del Museu d'Història de la Ciutat"; Arxiu d'Històries Clíniques de l'Hospital de la Vall d'Hebron; distintes biblioteques de la UB, la UAB, la UPC i la UPF; Biblioteca de la Santa Creu; Biblioteca de Nou Barris; Biblioteca del Centre de Recursos Joan Amades de la ONCE; Arxiu Nacional de Catalunya; biblioteca de l'IES Ferran Tallada de Barcelona.
Altres activitats
Presentació dels serveis FirstSearch i CORC d'OCLC per part de l'empresa DOC 6 (10 de maig de 2000).
Presentació de la base de dades RePec, Research Papers in Economics (http://netec.mcc.ac.uk/RePec.html), a càrrec de Thomas Krichel (21 de juny de 2000).
3.3 Presència del centre en congressos i altres activitats acadèmiques i professionals
La Facultat i el seu professorat són, des de sempre, molt actius en les diverses activitats acadèmiques i professionals organitzades per altres entitats. Entre els actes en què s'ha participat al llarg del curs 1999-2000 destaquen els següents.
AENOR, Comitè 50.
BOBCATSSS 2000 (Cracòvia).
Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, actes organitzats amb motiu de Sant Jordi.
Comissió Assessora de Catalogació de la Biblioteca de Catalunya.
Comissió de Lectura Pública de l'Ajuntament de Barcelona, Grup de Formació.
Comissió sobre Formats de la Biblioteca de Catalunya.
Encuentro de EDIBCIC (5è: 2000: Granada).
Homenatge al Dr. Pere Bohigas, professor de l'antiga Escola, organitzat per la Biblioteca de Catalunya.
IFLA Congress and General Conference (65a: 1999: Bangkok).
Inauguració de la Biblioteca de la UOC a les Drassanes.
Inauguració dels ensenyaments de la llicenciatura en Documentació a la Universitat Autònoma de Barcelona.
Jornada de Terminologia i Documentació, organitzada per l'Institut Universitari de Lingüística Aplicada de la Universitat Pompeu Fabra.
Jornada de treball sobre l'acció clau "Millora de la base de coneixements econòmics", organitzada per l'Oficina de Projectes Europeus de Recerca de la UB.
Jornada sobre la Biblioteca Escolar, organitzada per la Fundació Àngels Garriga de Mata.
Jornada sobre Revistes Electròniques, organitzada per Swets a la Universitat Pompeu Fabra.
Jornades "Biblioteques públiques i polítiques culturals", organitzades per la Fundación Bertelsmann.
Jornades Catalanes de Documentació (7es: 1999: Barcelona).
Jornades "El mercado laboral de los diplomados en biblioteconomía y documentación", organitzades per la Faculdade de Humanidades de la Universidade da Coruña.
Participació en un xat organitzat per la llista de distribució Bibcat.
Seminario Británico Español de Profesores de Biblioteconomía y Documentación, organitzat per l'Observatori de la Comunicació Científica de la Universitat Pompeu Fabra.
Al llarg d'aquest període s'han formalitzat convenis, impulsats des de la Facultat, amb el Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya i amb la Direcció General del Patrimoni Cultural, l'Ajuntament de Barcelona, l'Associació d'Arxivers de Catalunya i la Fundació Cipriano García. Aquest darrer conveni permetrà dur a terme una guia sobre els arxius de Catalunya relacionats amb el món del treball dels segles XIX i XX. Així mateix, el centre s'ha fet membre del Registre d'Usuaris de Serveis del Col·legi (RUSC institucional) i d'EDIBCIC (Asociación de Educación e Investigación en Bibliotecología, Archivología, Ciencias de la Información y Documentación de Iberoamérica y El Caribe).
En el capítol de relacions amb l'exterior, la Facultat també ha rebut la visita de professorat d'altres universitats i de professionals: Manuel Llanas, director dels estudis de Biblioteconomia de la Universitat de Vic; Vanessa Mopty i Andrés Pereira Barreto, professors de la Universidad de Mar del Plata, Argentina; Adrián Méndez, professor i bibliotecari de la Universidad del Sur, Argentina; Cecilia Rozemblum i Mónica Pené, professores i bibliotecàries de la Universidad de La Plata, Argentina, i Enric Tormo, professor de l'antiga Escola.
3.4 Publicacions de la Facultat
Biblioteques digitals i dipòsits nacionals de recursos digitals. Barcelona: Facultat de Biblioteconomia i Documentació, Universitat de Barcelona, 2000. 135 p. (Quaderns de treball; 15). ISBN 84-475-2318-7.
Recull dels treballs presentats al seminari Biblioteques digitals i dipòsits nacionals de recursos digitals, organitzat pel centre els dies 12 i 13 de març de 1999. Inclou vuit contribucions d'autors nacionals i estrangers.bid [en línia]: textos universitaris de biblioteconomia i documentació. Núm. 1 (juny 1998)– . Barcelona: Escola Universitària de Biblioteconomia i Documentació, 1998– . Semestral. ISSN 1575-5886.
El curs 1999-2000 han aparegut els números 3 i 4 de bid, la revista electrònica editada per la Facultat. S'hi inclouen articles, experiències, informes d'assistència a activitats científiques, ressenyes, etcètera.Vocabulari de biblioteconomia: català, castellà. Barcelona: Servei de Llengua Catalana de la Universitat de Barcelona, 1999. 27 p. ISBN 84-922885-8-2.
Fruit del treball de la Comissió de Normalització Lingüística del centre i de diverses professores de la matèria, inclou uns 300 termes relacionats amb la matèria troncal Biblioteconomia, amb l'equivalència al castellà i a la inversa.Facultat de Biblioteconomia i Documentació [en línia]. Barcelona: la Facultat. <http://www.ub.edu/biblio/>. [Consultat: 3 juliol 2000].
Pàgina web del centre, estructurada en els apartats següents: La Facultat, Ensenyaments, Professorat, Alumnat, Recerca i grups de treball, Publicacions, Biblioteca, Laboratori d'Informàtica, Secretaria, Directori, Calendari acadèmic, Horaris de classe, Guia Internet, Com trobar-nos.Guia de l'estudiant i programes de les assignatures. Barcelona: Facultat de Biblioteconomia i Documentació, Universitat de Barcelona, 2000. 290 p.
Com cada curs, la guia inclou les informacions bàsiques del centre (breu història, òrgans de govern, serveis, normativa acadèmica), i els programes de totes les assignatures dels ensenyaments de diplomatura, llicenciatura i complements de formació.Presentació. Barcelona: Facultat de Biblioteconomia i Documentació, Universitat de Barcelona, [2000]. 8 p.
Fullet d'informació general sobre la Facultat i els ensenyaments que s'hi imparteixen. Destinat a donar a conèixer l'existència d'aquests ensenyaments i a donar resposta a les peticions d'informació puntuals.El full dels dijous. 2 de setembre de 1999– . Barcelona: Facultat de Biblioteconomia i Documentació, Universitat de Barcelona, 1999– . Setmanal.
Full de distribució interna amb les notícies més rellevants que afecten el centre o el seu personal: resums d'acords d'òrgans de govern de la Divisió o de la UB, informació de les activitats programades, assistència de convidats a les classes, activitats docents i de recerca del professorat, activitats de l'alumnat...
4 Alumnes
4.1 Oferta de beques
L'alumnat de la Facultat —com també els seus diplomats i llicenciats recents— té a la seva disposició un seguit d'oportunitats específiques per complementar la seva formació, a banda de les adreçades a tot l'alumnat de la Universitat.
Ofertes per a l'alumnat
Beques de col·laboració amb la Universitat de Barcelona. A més de les convocatòries per als serveis generals (Biblioteca, aules d'informàtica, Servei d'Esports, Servei de Llengua Catalana, etc.), el nostre alumnat ocasionalment és el destinatari d'ofertes de col·laboració per a determinades feines (com per exemple, al Servei de Premsa).
Programa Sòcrates. El programa Sòcrates ofereix l'oportunitat de cursar una part dels estudis en una altra universitat europea. Per a l'alumnat de la Facultat (tant de diplomatura com de llicenciatura) hi ha l'opció de cursar un semestre en les universitats següents:
Alemanya (Hamburg) – Fachhochschule Hamburg;
Bèlgica (Brussel·les) – Université Libre de Bruxelles;
França (Grenoble) – Université Pierre Mendès;
Gran Bretanya (Aberystwyth) – University of Wales;
Gran Bretanya (Newcastle) – University of Northumbria at Newcastle;
Gran Bretanya (Sheffield) – University of Sheffield;
Grècia (Tessalònica) – TEI of Thessaloniki;
Itàlia (Roma) – Universita degli studi "La sapienza";
Noruega (Oslo) – Oslo College;
Països Baixos (Groningen) – Hanzehogeschool, Hogeschool van Groningen.
Beques Sèneca. Les beques Sèneca, ofertes pel Ministerio de Educación y Cultura, volen incentivar la mobilitat d'estudiants universitaris dins de l'Estat espanyol. Els estudiants de la diplomatura poden optar a assistir a les universitats següents: Complutense, La Corunya, Lleó, Múrcia i Salamanca. Els estudiants de la llicenciatura poden optar a: Múrcia i Salamanca.
Beques Colet. La Fundació Dr. Melchor Colet ofereix ajuts econòmics que s'adjudiquen a estudiants de la Facultat amb bon expedient acadèmic i dificultats econòmiques.
Estades en pràctiques a biblioteques de França. Amb la col·laboració de l'Institut Français de Barcelone, s'ofereixen cada any unes estades en pràctiques a diverses biblioteques de París per a alumnes de la Facultat. Per escollir els candidats es tenen en compte el seu expedient i els coneixements de la llengua francesa.
Utilització d'un pis d'estudiants. La Generalitat de Catalunya (Servei de Biblioteques i del Patrimoni Bibliogràfic) posa a disposició de dos estudiants de la Facultat un pis cedit per la bibliotecària Rosa Ricart i Ribera. Per a la selecció es té en compte el lloc de residència i l'expedient acadèmic.
L'alumnat de la Facultat ha gaudit també de beques de col·laboració de la Diputació de Barcelona —destinades a l'Arxiu Municipal d'Història, a la Biblioteca Pública Arús i a la Fundació Cipriano García-Arxiu Històric de la CONC— i de l'Institut Cartogràfic de Catalunya.
Ofertes per a alumnat diplomat i llicenciat recentment
Estada en pràctiques a l'Istituto Universitario Europeo (Florència). Cada any aquest centre de recerca, especialitzat en ciències socials, ofereix una beca per a una estada en pràctiques a una persona diplomada o llicenciada recentment per la Facultat.
Estada al Centre d'Estudis Catalans de París. El treball consisteix a responsabilitzar-se de la biblioteca d'aquest centre, que depèn de la Université de la Sorbonne, per un període de dos anys. Hi pot participar alumnat diplomat o llicenciat recentment, amb bon expedient acadèmic i coneixements de francès.
4.2 Convenis de pràctiques curriculars obligatòries i voluntàries i de cooperació educativa
A més de les pràctiques curriculars obligatòries establertes en el Pla d'estudis dels distints ensenyaments, la Universitat de Barcelona ofereix al seu alumnat la possibilitat de reconèixer i valorar, dins del currículum acadèmic, les pràctiques en empreses i institucions, o bé d'aprofundir la formació pràctica dels estudis per propi interès i sota la supervisió que el centre estableixi. Tot això és concreta en les pràctiques curriculars —tant les obligatòries com les voluntàries— i en els convenis de cooperació educativa. Les pràctiques curriculars tenen reconeixement acadèmic, ja sigui com a crèdits obligatoris o opcionals o com a crèdits de lliure elecció; els convenis de cooperació educativa són les activitats pràctiques que l'alumnat fa per propi interès —normalment amb una compensació econòmica. Les empreses i institucions en les quals l'alumnat de la Facultat fa activitats pràctiques d'algun dels tipus anteriors han de signar un conveni amb la UB. El nombre d'aquests convenis signats al llarg del darrer curs és un bon indicador per mesurar l'acceptació que té el nostre alumnat en el món professional. Les dades següents es distribueixen en els tres tipus de convenis establerts i dins de cadascun d'ells es fa la distinció entre les entitats de l'Administració pública i les empreses privades:
Convenis de pràctiques curriculars obligatòries En institucions públiques 100 En empreses privades 34 Convenis de pràctiques curriculars voluntàries En institucions públiques 16 En empreses privades 10 Convenis de cooperació educativa En institucions públiques 72 En empreses privades 102
Total de convenis signats (entre el 15-09-1999 i el 31-07-2000) 334
4.3 Activitats
Eleccions de representants d'estudiants. El passat 16 de desembre se celebraren les eleccions de representants d'estudiants de la UB al Claustre, a les juntes dels centres i als consells d'estudis. La participació a la nostra Facultat va rondar el 24%. Els dos representants del nostre centre al Claustre van correspondre un a l'AEP (Associació d'Estudiants Progressistes) i un altre al BEI (Bloc d'Estudiants Independentistes). Pel que fa a la Junta, els nou membres d'aquest organisme van quedar repartits en vuit de l'Assemblea d'Estudiants de Biblioteconomia i Documentació i un de l'AJEC (Associació de Joves Estudiants de Catalunya). Al Consell d'Estudis de Biblioteconomia i Documentació, la representació ha quedat repartida així: vuit de l'Assemblea i un de l'AJEC. Per al Consell d'Estudis de Documentació, els set representants van sorgir tots de la candidatura Estudiants de Documentació, l'única presentada.
Viatge d'estudis a Madrid. Com s'ha anat fent des de fa uns quants anys, un grup d'estudiants de segon curs de la diplomatura organitzà, del 2 al 6 de febrer de 2000, un viatge d'estudis a Madrid, per tal de visitar una sèrie de centres d'interès bibliotecari. Enguany una cinquantena d'estudiants van ser rebuts als centres següents: Archivo Histórico Nacional, Biblioteca de Palacio, Biblioteca Nacional, CINDOC, Congreso de los Diputados, Filmoteca Nacional, Radio Nacional de España i Radio Televisión Española. Des del SIAA (Servei d'Informació i Atenció a l'Alumnat) i la Secretaria docent del centre, es donà suport tècnic a aquesta activitat.
Publicacions de l'alumnat. Durant el curs hi ha hagut dos intents d'edició de publicació periòdica de caràcter informal per part de l'alumnat: L'altre Full dels dijous i Biblioinforma't. En tots dos casos, des del centre s'ha facilitat la difusió; però, de moment, aquestes iniciatives no han tingut gaire continuïtat.
Recollida de llibres dins de Serveis Especials. Des de l'assignatura Serveis Especials, un grup d'alumnes ha impulsat un parell de campanyes de recollida de llibres per a col·lectius amb necessitats especials. D'una banda, per a nens hospitalitzats a la Residència de la Vall d'Hebron; de l'altra, per als interns del centre penitenciari de Can Brians.
5 Serveis
5.1 Aules d'informàtica
Serveis
A més dels serveis habituals de les aules per a docència i exercicis pràctics de l'alumnat, a inicis de curs es van dur a terme diverses sessions informatives per al nou alumnat de la Facultat i es van distribuir fullets informatius dels serveis del laboratori al professat.
Equipament i instal·lació
L'equipament es distribueix en dues aules de 20 places (aules 303 i 304) i una de 8 places (aula 306) connectades mitjançant una xarxa Ethernet i un servidor Novell. Des dels PC de les aules es té accés a una torre local de CD-ROM amb 7 unitats lectores, a Internet i a UBNet.
Durant el mes de gener de 2000 es va renovar completament l'aula 303, que es va equipar amb 20 PC Pentium-iii amb 128 MB de RAM i lector de CD-ROM —el nou equipament forma part del programa de renting de la Universitat, fet que en suposarà la renovació cada tres anys. L'aula 304 té el mateix equipament del curs passat, 20 PC Pentium amb 32 MB de RAM; el mes de juliol s'ampliarà la memòria de tots els PC d'aquesta aula i s'hi instal·laran lectors de CD-ROM. Actualment, les aules 303 i 304 funcionen a ple rendiment sota Windows NT.
Amb l'equipament retirat de l'aula 303 s'ha renovat la 306, on hi ha 7 equips Pentium i un servidor NT, al qual se li ha ampliat la memòria a 64 MB. Aquesta aula s'usa principalment per a la realització de treballs pràctics de l'alumnat.
Pel que fa a programari, s'han fet diverses instal·lacions per cobrir les necessitats de docència, especialment de les noves assignatures de llicenciatura, com per exemple el llenguatge de programació Visual C, l'editor Acrobat o el programa d'OCR Omnipage.
El servidor de professorat s'ha ampliat amb un nou disc dur de 4 GB, mirall de l'existent, i amb una unitat de backup, gestionada directament des de Biblioteconomia. Es fan còpies de seguretat diàriament.
Ús de les aules
Les aules han estat a disposició d'alumnat i professorat cada dia de l'any en un horari de 12 hores sense pausa (de 8.30 a 20.30 hores), i els feiners de les vacances de Nadal i del mes de juliol en un horari reduït. Durant tot l'any l'ocupació de les aules ha estat molt alta en les diverses modalitats d'utilització: classes, exercicis obligatoris sense professorat, ús lliure i personal.
La renovació de l'aula 303 ha facilitat la realització de la docència, ja que ha millorat el temps de resposta dels ordinadors i s'han reduït dràsticament les avaries. Tot i així, l'ocupació intensa de les aules segueix fent necessària una ampliació —en alguns casos un mateix horari ha estat repartit entre diversos professors—, especialment per a les pràctiques de l'alumnat que depenen del programari instal·lat.
Algunes classes s'han fet a les aules de docència amb l'ajut de dos ordinadors portables i dos canons de projecció —tres des del mes de febrer. La demanda ha estat tan alta que a mig curs s'ha hagut d'habilitar un tercer ordinador portable.
Responsables
El personal que ha prestat els seus serveis a les aules ha estat: la professora associada Mireia Ribera, que ha tingut l'encàrrec de coordinar les aules d'informàtica al llarg del curs i que ha estat substituïda pel professor interí Josep Manel Rodríguez Gairín durant la seva baixa de maternitat, i quatre becaris de cinc hores que han prestat serveis a les aules des del mes de setembre fins al final de juliol.
També s'ha rebut el suport informàtic del CIUB, especialment per a l'administració del servidor d'alumnes, i de l'operador informàtic de Biblioteconomia, Carlos Muñoz, que s'ha encarregat de la gestió d'usuaris i de còpies de seguretat del servidor de professorat, UB-EUBD.
Previsions
Es preveu crear una nova aula a l'espai 312, que ja té l'aprovació de la Divisió. S'està estudiant la possibilitat d'ampliar l'espai de l'aula 306 per poder-la incloure en el programa de renting de la Universitat.
Durant el curs s'han dut a terme les gestions tècniques i administratives necessàries per tal que l'alumnat pugui imprimir des de les aules. S'espera poder iniciar aquest servei el curs vinent.
5.2 Servei d'Informació i Atenció a l'Alumnat (SIAA)
Servei instaurat el curs 1997-98 amb l'objectiu de recollir i difondre la informació d'interès per a l'alumnat de la Facultat sobre els ensenyaments i la integració laboral, i per atendre les seves consultes individuals sobre aquests mateixos temes. La informació es recopila a partir del Servei d'Atenció a la Comunitat Universitària, de diverses llistes de distribució, de la Borsa de Treball de la UB i de professorat de la Facultat. Té com a responsabilitat l'actualització de les cartelleres del centre: ofertes de beques i feines, ofertes de convenis de cooperació educativa i de pràctiques voluntàries, activitats culturals, manteniment de la pàgina web del Servei (http://www.ub.edu/biblio/siaa.htm)... Puntualment dóna suport a les tasques que es porten a terme a Secretaria.
Aquest Servei el coordina la Secretaria del centre i l'atén un becari 25 hores a la setmana. El curs 1999–2000, les becàries han estat Núria Villa (fins al gener de 2001) i Neus Pinén (des de març de 2001).
Durant el curs 1999-2000 aquest Servei ha atès un total de 220 consultes, distribuïdes en els grups següents:
Consultes sobre crèdits de lliure elecció: 30%
Beques: 18,18%
Convenis de cooperació educativa i de pràctiques voluntàries: 15%
Cerca de feina: 12,27%
Ensenyaments propis: 7,72%
Programes d'intercanvi amb altres universitats: 5%
Altres ensenyaments: 3,17%
Treball a l'estranger: 1,36%
Altres: 6,36% (sobre postgraus, acadèmies d'oposicions, altres cursos...)
5.3 Comissió de Normalització Lingüística
La Comissió de Normalització Lingüística de la Facultat ha estat formada per: Teresa Mañà, presidenta; les professores Anna Rubió i Mònica Baró (en substitució de la primera, de baixa per maternitat) i l'alumne Alex Cosials. El becari, com en els darrers anys, ha estat Guifré Miquel i Fageda. A més de les activitats pròpies de la CNL aquest curs s'han dut a terme els actes següents:
Presentació del Vocabulari de biblioteconomia: català, castellà, a càrrec d'Àngels Egea, del Servei de Llengua Catalana de la UB, i Emili Boix, professor del Departament de Filologia Catalana de la UB.
Concursos "Fixa-t'hi bé" i "La cartellera dels horrors".
Concurs literari de Sant Jordi. La celebració d'aquesta festa es va posposar fins al dia 27 d'abril, en què la CNL va organitzar un concert amb alumnat i professorat per amenitzar el lliurament dels premis.
Com a novetat, aquest any hi havia la possibilitat de fer el tradicional "Fixa-t'hi bé" en versió impresa o bé en versió electrònica. "La cartellera dels horrors" també era una iniciativa nova que proposava detectar errades lingüístiques en cartells, diaris i qualsevol manifestació impresa de caràcter públic. Va sorgir amb la voluntat de conscienciar del mal ús que, en molts casos, es fa de la llengua catalana. Pel que fa al concurs literari, la participació i la qualitat de les obres fou més alta que en edicions anteriors. Les obres guanyadores es van incloure a la pàgina web de la CNL (http://www.ub.edu/biblio/cnl.htm).
Com a projecte de treball, cal esmentar que el Departament d'Arxivística ha iniciat la confecció d'un nou vocabulari d'especialitat.