BID: textos universitaris de Biblioteconomia i Documentació

Número 8, juny 2002


Informe sobre la Jornada de presentació de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d'arxius i documents (Escola d'Administració Pública de Catalunya. Barcelona, 17 de gener de 2002)

Jordi Andreu i Daufí

Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona

 

Isabel Campos i González

Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona

Arxiu Central Administratiu del Dept. de la Presidència. Generalitat de Catalunya

 

Maria Elvira i Silleras

Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona

 

1  Presentació

El 17 de gener de 2002, l'Escola d'Administració Pública de Catalunya, el Servei d'Arxius de la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya i l'Associació d'Arxivers de Catalunya (AAC) van organitzar una jornada de divulgació, reflexió i debat sobre la Llei 10/2002, de 13 de juliol, d'arxius i documents. L'objectiu de la Jornada era donar a conèixer als professionals dels arxius aquesta llei i es va centrar a analitzar-ne l'abast, la incidència i les implicacions més rellevants. Emmarcada en la línia de la formació interdepartamental de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya, la Jornada tenia com a destinataris els arxivers de l'Administració de la Generalitat de Catalunya, de l'Administració local i d'altres institucions públiques.


2  Estructura de les sessions i ponències1

La presentació de la Jornada va ser a càrrec dels representants de l'organització de l'activitat: per l'Escola d'Administració Pública de Catalunya, el seu director, Josep M. Guinart; per part de l'Associació d'Arxivers de Catalunya, el seu president, Joan Boadas, i per part del Servei d'Arxius, el cap del Servei, Francesc Olivé.

La Jornada s'estructurà en tres àmbits: un primer de caràcter, podríem dir, de divulgació de la nova norma; un segon basat en una anàlisi i reflexió de futur sobre la nova llei; i un tercer i, darrer, orientat al debat, que tingué forma de taula rodona.

En el primer àmbit, els ponents foren el lletrat del Parlament de Catalunya Joan Vintró, amb la ponència “Marc competencial i característiques de la Llei d'arxius i documents”; en segon lloc va intervenir Raimon Carrasco, advocat en cap del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, amb la ponència “El sistema d'arxius de Catalunya i l'accés als documents” i, en darrer lloc, Josep Mir, professor titular de Dret Administratiu de la Universitat Pompeu Fabra, presentà la ponència “La Llei d'arxius i documents i l'Administració local”.

Les ponències del segon àmbit van ser a càrrec d'arxivers de centres d'arxiu públics que formen part del Sistema d'Arxius de Catalunya. Aplegades sota el títol Anàlisi i perspectives de la Llei d'arxius i documents, les ponències van ser les següents: Ramon Alberch, arxiver en cap de l'Ajuntament de Barcelona, presentà la ponència “Anàlisi i perspectives de la Llei d'arxius i documents: les aportacions més substancials de la Llei”; Mariona Corominas, cap de l'àrea d'arxiu del Parlament de Catalunya, intervingué amb la ponència “Anàlisi i perspectives de la Llei d'arxius i documents. El sistema d'arxius de Catalunya”; la ponència de Josep Matas, director de l'Arxiu Històric de Girona, tingué per títol “Anàlisi i perspectives de la Llei 10/2001 d'arxius i documents. El seu desenvolupament”; Josep M. Sans presentà la ponència “Aspectes formals i de contingut de la Llei 10/2001, d'arxius i documents”.

El tercer àmbit fou la taula rodona amb el títol “La tramitació de la Llei d'arxius i documents”, on intervingueren els següents diputats i diputades ponentsde la Llei: Flora Sanabra, Joan Surroca, Josep Bargalló, Francesc Vendrell i Dolors Comas. El moderador fou Vicent Sanchis, director del diari Avui.

La clausura de la Jornada fou a càrrec del director general de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, Marc Mayer.


3  Resum de les ponències i intervencions

Ramon Alberch, a la seva ponència, considera que el primer punt destacable de la nova llei és la concepció del sistema de gestió de la documentació com un element clau per a la funció dels arxius. La LAD integra el sistema de gestió documental (SGD) en la gestió administrativa general de l'Administració i de totes aquelles institucions que es vulguin integrar al Sistema d'Arxius de Catalunya (SAC). El segon aspecte destacable és el desenvolupament del tema de l'accés a l'article 19 i al títol IV de la Llei, la importància del qual rau en tres punts: la inexistència d'una llei específica d'accés als documents; la introducció de l'esperit democràtic; i l'equilibri entre el dret d'accés i uns arxius ben organitzats des del moment en què es generen els documents.

Per a Mariona Corominas, una de les aportacions més rellevants és la que afecta els arxius municipals. A la LAD, els arxius municipals prenen el protagonisme que no tenien a la llei de 1985, el qual es justifica pel pes i per la importància que tenen en l'organització territorial de Catalunya, encara que alguns dels professionals assistents a la Jornada van lamentar que la LAD només integri al SAC els arxius dels municipis de més de deu mil habitants. No obstant això, hi ha la puntualització referent al fet que les administracions competents hagin de fomentar preferentment la incorporació al SAC dels arxius dels municipis d'entre cinc mil i deu mil habitants.

Un altre aspecte crucial que cal dur a terme és el desenvolupament normatiu de la LAD. Tal com descriu Josep Matas a la seva ponència, la LAD inclou el desenvolupament d'una llei de taxes per a la utilització per part de tercers de documents de titularitat de la Generalitat i de reglaments sobre els punts següents:

L'aportació més significativa de l'autor es basa en el qüestionament del darrer reglament, argumentat en el possible desconeixement que tenen els redactors del funcionament de la CNATD i l'anàlisi de la validesa dels decrets anteriors a la publicació de la nova llei. Així, considera que el Decret 76/1996, que regula el sistema general de gestió de la documentació administrativa i l'organització dels arxius de la Generalitat, es pot mantenir íntegrament, però que el Decret 110/1988, que regula l'organització de la Xarxa d'Arxius Històrics Comarcals, queda superat en molts aspectes per la LAD i que convé substituir el Decret 117/1990 sobre avaluació i tria de documentació de l'Administració per un text nou que reguli la CNAATD.

Pel que fa a les normatives tècniques i directrius que cal desenvolupar a partir de la LAD són les referides a:

Finalment, també la LAD té en compte el desenvolupament de programes i actuacions concretes centrades principalment en la formació dels professionals dels arxius i en el suport tècnic i econòmic dels arxius integrants del SAC, sense oblidar les actuacions dirigides a dissenyar el Mapa d'arxius de Catalunya i el control dels arxius que el formen mitjançant el Registre d'arxius.

Pel que fa a la intervenció dels diputats i diputades ponents de la LAD: Josep Bargalló (grup parlamentari d'Esquerra Republicana de Catalunya), Dolors Comas (grup parlamentari Iniciativa per Catalunya-Verds), Flora Sanabra (grup parlamentari Convergència i Unió), Joan Surroca (grup parlamentari Socialistes-Ciutadans pel Canvi) i Francesc Vendrell (grup parlamentari Popular), podem destacar que tots es feliciten reiteradament pel fet d'haver dotat el país d'una llei basada en el consens.

Feta aquesta constatació, veiem allò que cada ponent realça de la nova Llei. Per a J. Bargalló (ERC) la LAD conté els mínims necessaris que li permeten qualificar-la de “bona, útil i adequada”. Segons D. Comas (IC-V), la LAD és una llei moderna que s'adapta a les noves necessitats del país. F. Sanabra (CiU) coincideix amb D. Comas en el fet d'assenyalar que la LAD s'adapta a les noves demandes de la societat, però vol remarcar que aquesta satisfacció prové de l'enriquiment i l'actualització del solatge que ha aportat l'antiga llei de 1985. J. Surroca (PSC-CpC), en un text amb profusió de referències a personatges destacats de la cultura i del pensament contemporanis, apunta un aspecte interessant de la llei quan diu: “El que tranquil·litza és que el redactat de la llei reconegui la majoria d'edat dels arxius.” Finalment, F. Vendrell (PP) qualifica la LAD de “moderna i la millor llei possible [...] que permet adaptacions al món canviant, sense necessitat de fer cada dia una nova llei”.

Dins del mateix marc d'actuació, però des de la visió de lletrat del Parlament, Joan Vintró arrodoneix aquesta idea de consens sobre la LAD i ho fa encetant el tema de la controvèrsia jurídica sobre la menció a l'Arxiu de la Corona d'Aragó i als arxius històrics provincials (veg. art. 20.1 a i f de la Llei 10/2001). Acaba amb l'afirmació que el conflicte es pot solucionar per la via de la negociació sense passar per la interposició de recurs d'inconstitucionalitat. El recurs, però, ha estat interposat.

Així doncs, per als ponents, l'alt grau de divergència inicial (336 esmenes), el procés de tramitació laboriós i el gran nombre d'hores de dedicació —fins i tot fora del “temps parlamentari”— ha estat recompensat per la bondat d'una llei necessària per a tothom.


4  Conclusions

Tant els representants parlamentaris que van treballar en la Comissió per redactar la LAD com els professionals es feliciten, ens felicitem, del producte resultant. No obstant això, tal com ha quedat palès a l'apartat anterior, cal regular molts aspectes i, si aquesta regulació no apareix en un termini prudencial, tindrem una llei molt innovadora però poc efectiva. Josep Matas reflexiona, sense arribar a una conclusió definitiva, sobre l'adscripció de la funció arxiu a la Generalitat; apunta la necessitat de replantejar-se no tant la seva adscripció en un departament concret com les seves funcions. Considera també que la funció arxiu ha d'anar més enllà de l'àmbit estrictament cultural i assumir responsabilitats directives en aspectes com ara el “règim jurídic de les administracions catalanes, el seu funcionament intern i les seves relacions amb els ciutadans”.

Una altra qüestió destacable és la que comenta Josep Matas, referent a la necessitat de revisar la normativa autonòmica per resoldre contradiccions o equívocs que pot haver provocat l'aprovació de la LAD i de tenir-la present en l'elaboració de noves normes que regulin matèries afins, com ara la creació de l'Agència Catalana per a la protecció de dades personals. Sembla que l'aprovació de la LAD no ha tingut el ressò necessari, ni tan sols a la mateixa Administració de la Generalitat, ja que s'acaba de publicar el Decret 85/2002, de 19 de febrer, de creació de la Comissió de Coordinació Interdepartamental de Gestió i de Tecnologies de la Informació i Comunicacions que té com a funcions “la planificació estratègica i coordinació global de la gestió i de les tecnologies de la informació i comunicacions corporatives, departamentals i dels organismes de l'Administració de la Generalitat, d'acord amb els projectes corporatius que es portin a terme i fixar els estàndards i els requeriments que han de complir la gestió i les tecnologies de la informació i les comunicacions”, entre d'altres.2 A més, cal destacar que a aquesta Comissió, integrada per membres dels departaments de Presidència, d'Economia i Finances, de Governació i d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació, no hi cap representant del Departament de Cultura. Desitgem i esperem que sigui una situació circumstancial que canviï amb les properes normatives.

Finalment, cal que la LAD, tal com va demanar l'actual President de l'AAC, Joan Boades, vagi acompanyada dels recursos econòmics i humans suficients per aplicar-la i que el Parlament faci el seguiment d'aquesta aplicació.




Notes

1   Jornada de presentació de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d'arxius i documents [en línia]. [Barcelona: Escola d'Administració Pública], 17 de gener de 2002. <http://www.eapc.es/documents/llei10-2001> [Consulta: 30/04/2002].

2   “Decret 85/2002, de 19 de febrer, de creació de la Comissió de Coordinació Interdepartamental de Gestió i Tecnologies de la Informació i Comunicacions”. Diari oficial de la Generalitat de Catalunya, núm. 3595 (14-03-2002), article 3.a i 3.b.