El valor de la informació per a l'activitat parlamentària
Ernest Benach i Pascual
Diputat del Parlament de Catalunya
ebenach@parlament-cat.es
Oficina Parlamentària Virtual: http://www.esquerra.org/reus/regio4/oficparl.html
Text elaborat, a partir de la informació facilitada per l'autor, per Marta López i Vivancos (lopez@fbd.ub.es) i per Ester Omella i Claparols (omella@fbd.ub.es).
Resum
Després de descriure els antecedents històrics, l'estructura, l'organització i les competències del Parlament de Catalunya, s'analitzen quines són les necessitats d'informació de l'activitat parlamentària, així com l'estructura del Servei de Documentació, Biblioteca i Arxiu del Parlament, que constitueix un dels principals recursos per resoldre-les. Finalment, s'apunten unes reflexions sobre la importància de la informació per fomentar la participació ciutadana.
Presentació
Les biblioteques parlamentàries formen part dels continguts de l'assignatura Biblioteques de recerca, que es cursa a la diplomatura de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona. Es tracta de biblioteques poc nombroses, amb una cobertura temàtica especialitzada, i que disposen de recursos i serveis d'informació que s'adrecen a un tipus d'usuari molt concret: als representants polítics del poble i a altres membres del Parlament.
Per tal que l'alumnat en conegués més el funcionament des del punt de vista dels usuaris, es va convidar un diputat perquè fes referència, entre altres aspectes, al valor de la informació per a l'activitat parlamentària, als requeriments d'informació que van lligats a aquesta activitat, a les fonts d'informació que utilitzen els parlamentaris, al grau de satisfacció en les respostes dels serveis d'informació i documentació del Parlament i als canals que fan servir els parlamentaris per difondre la seva activitat parlamentària.
Ernest Benach i Pascual va ser el diputat escollit per tractar aquestes qüestions i va dictar una conferència a l'alumnat de l'assignatura Biblioteques de recerca, que ha estat la base del text que es presenta a continuació.
1 Context
1.1 El Parlament de Catalunya
La institució parlamentària a Catalunya té els seus fonaments en el segle XI, en les assemblees de Pau i Treva i en la Cort comtal. Durant el regnat de Jaume I el Conqueridor (1213–1276), la Cort comtal esdevingué Corts Generals de Catalunya, però el pas decisiu fou fet en el regnat del seu fill, Pere II el Gran (1276-1285), quan, en les Corts de Barcelona de 1283, s'establí el sistema de sobirania pactada, característic del dret constitucional català medieval i modern. Durant el regnat de Pere III el Cerimoniós (1336-1387) es creà i consolidà la institució de la Diputació del General (la reunió de les Corts era anomenada General de Catalunya). Progressivament, la Diputació del General o Generalitat prengué més autonomia i acumulà atribucions executives i governatives fins actuar, durant els segles XVI i XVII, com a govern del Principat.
L'any 1716, amb el Decret de Nova Planta, queda abolit tot el dret públic català i les institucions que l'encarnaven, entre les quals cal destacar les Corts. D'aleshores ençà, el poble català ha aspirat a recuperar les llibertats perdudes. La Mancomunitat de Catalunya (1913–1925) constituí un primer pas institucional en la recuperació de l'autogovern, però fou abolida per la dictadura de Primo de Rivera. Caiguda aquesta, i proclamada la Segona República Espanyola, es constituí un govern català provisional (1931) que prengué el nom de Generalitat de Catalunya, en record de l'antiga institució d'autogovern. Amb el suport de la gran majoria del poble català (1931), l'Estatut d'Autonomia que legitimava i organitzava definitivament l'autogovern català fou aprovat per les Corts de la República el 1932. Aquest autogovern s'institucionalitzava, amb el nom definitiu de Generalitat de Catalunya, en un poder legislatiu anomenat Parlament de Catalunya; un poder executiu anomenat Consell Executiu; un poder judicial, que culminava en el Tribunal de Cassació; i un president de la Generalitat, que la representava al més alt nivell.
D'aquesta manera es reprenia la tradició parlamentària de Catalunya, interrompuda des de 1714. Les primeres eleccions al Parlament de Catalunya tingueren lloc el 20 de novembre de 1932, i la sessió constitutiva s'escaigué el 6 de desembre del mateix any. El primer president del Parlament fou Lluís Companys. El Parlament hagué de treballar en un context polític convuls, tant català com espanyol i internacional; fou interromput durant un període de dos anys, anomenat Bienni Negre (1934–1936), i finalment la mateixa institució parlamentària fou abolida, amb els altres òrgans de la Generalitat, pel triomf de la revolta contra la República Espanyola (1939). Malgrat unes circumstàncies tan adverses, el Parlament féu durant aquesta època una tasca legislativa important i aprovà lleis amb un contingut molt avançat.
La dictadura franquista va malmetre durant un llarg període (1939–1975) les aspiracions del poble català al seu autogovern. En el procés de restabliment de la democràcia a l'Estat espanyol, Catalunya pogué recuperar la Generalitat, amb caràcter provisional, mitjançant el retorn del seu president (1977), Josep Tarradellas, que l'havia mantinguda en l'exili. Un cop aprovada la Constitució espanyola el 1978 i aprovat i ratificat el nou Estatut d'Autonomia de Catalunya el 1979, la Generalitat va quedar restablerta de forma definitiva. Les primeres eleccions al restablert Parlament de Catalunya tingueren lloc el 20 de març de 1980 i la sessió constitutiva s'escaigué el 10 d'abril del mateix any.
1.2 L'activitat parlamentària a Catalunya
El Parlament representa el poble de Catalunya. El seu origen en l'elecció democràtica li dóna la força suprema i en fa la institució més important de la Generalitat, de la qual neixen totes les altres. El Parlament de Catalunya està format per una sola cambra, és independent i inviolable.
Una de les funcions més clàssiques dels parlaments és la legislativa; és a dir, la d'aprovar lleis. Les lleis de Catalunya són promulgades, en nom del rei, pel president de la Generalitat i publicades en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) i en el Boletín Oficial del Estado (BOE). El Parlament de Catalunya (http://www.gencat.es/parlam) tan sols pot legislar respecte a les matèries que l'Estatut de Catalunya, d'acord amb la Constitució, estableix com a pròpies de la Generalitat.
L'Estatut de Catalunya estableix competències de quatre classes: exclusives, de desenvolupament legislatiu, concurrents i executives.
- La primera competència exclusiva de la Generalitat i, per tant, del Parlament és la de regular i ordenar les institucions d'autogovern pròpies de Catalunya. Sobre les matèries de competència exclusiva, el Parlament pot aprovar lleis i el Govern dicta els reglaments i té cura de la seva aplicació. Quan una matèria determinada és competència exclusiva de la Generalitat, les lleis del Parlament no poden ser alterades ni derogades per les lleis de les Corts Generals.
- Es parla de competències de desenvolupament legislatiu quan el Parlament de Catalunya desenvolupa per llei les bases o els principis establerts en una llei de les Corts Generals. Així, el Parlament pot aprovar lleis d'acord amb les bases estatals, dirigides a la millora de la qualitat ambiental, la regulació del règim jurídic, i el sistema de responsabilitats de l'Administració de la Generalitat i el règim estatutari del seu funcionariat.
- L'Estatut configura, a més, un tercer nivell, que es pot anomenar de competències concurrents: l'Estat es reserva una àrea d'exclusivitat en una matèria en la qual la Generalitat té també la seva parcel·la exclusiva. Es tracta d'intervencions distintes en àmbits diferents, bé que relacionats amb la mateixa matèria (ordenació farmacèutica i legislació sobre productes farmacèutics, per exemple).
- Hi ha, finalment, competències executives, en l'exercici de les quals el Parlament no intervé, ja que la Generalitat no té en aquest cas potestat legislativa; solament les exerceix el Govern quan executa la legislació de l'Estat.
El Parlament té reconegut un paper important quant a l'economia i les finances de la Generalitat. El pressupost de la Generalitat és elaborat i aplicat pel Govern; però l'examen, l'esmena, l'aprovació i el control del pressupost corresponen exclusivament al Parlament de Catalunya. També correspon al Parlament aprovar les lleis que estableixen impostos, taxes i contribucions especials i les que autoritzen l'emissió de deute públic per finançar despeses d'inversió.
El Parlament crea i manté el Govern; elegeix entre els seus membres la persona que ha d'exercir la presidència de la Generalitat, i aprova i sosté el programa de govern que aquella proposa. Aquesta funció de creació esdevé després funció de control, ja que president i Govern són políticament responsables davant del Parlament i han de dimitir si la cambra els nega la confiança.
També correspon al Parlament la designació de les senadores o els senadors que han de representar la Generalitat de Catalunya en el Senat, que la Constitució configura com la cambra de representació de les nacionalitats i les regions que integren l'Estat.
El Parlament són els diputats i les diputades, i la tasca que realitzen. A l'ombra, i per donar suport a l'actuació pública d'aquests, treballen un conjunt de persones que conformen l'administració parlamentària:
- L'oficialia major és l'òrgan superior d'aquesta administració i li correspon la funció d'assessorament envers la Mesa i la Junta de Portaveus, a més de la coordinació general.
- Els lletrats i les lletrades del Parlament actuen com a assessors en les tasques parlamentàries, principalment de les comissions, i preparen estudis i informes jurídics.
- L'administració parlamentària s'estructura en direccions i departaments, oficines especialitzades, i Oïdoria de Comptes i Caixa.
- El lletrat major assessora i assisteix l'oficiala major en l'exercici de les seves funcions, coordina els serveis jurídics i exerceix les altres atribucions que li delegui l'oficiala major.
- En la Direcció d'Estudis Parlamentaris s'integren les àrees de Biblioteca, de Documentació i d'Arxiu, on els grups parlamentaris, els diputats i diputades, i altres persones poden accedir a informació i documentació de diversa classe. L'Àrea de Biblioteca proporciona informació especialitzada en dret públic i compta també amb un fons bibliogràfic en dret privat, ciències socials, història de Catalunya i altres disciplines, especialment si tenen connexió amb les competències autonòmiques. L'Àrea de Documentació s'ocupa del tractament i la difusió de la legislació i de l'activitat d'altres cambres diferents del Parlament, i de la informació produïda per altres institucions públiques. Finalment, l'Àrea d'Arxiu facilita la informació de l'activitat parlamentària de la Cambra catalana i amb aquesta finalitat conserva la documentació produïda o rebuda pels òrgans parlamentaris.
- Altres direccions s'ocupen de tasques que serveixen de suport menys visible, però imprescindibles en l'activitat parlamentària, com són la Direcció d'Informàtica (responsable del lloc web del Parlament) i la Direcció de Govern Interior (de la qual depenen la gestió de personal, els uixers i els xofers).
- El Departament d'Edicions gestiona les publicacions oficials del Parlament, que són el Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya (BOPC) i el Diari de Sessions del Parlament de Catalunya (DSPC), i prepara i realitza l'edició d'obres i treballs de caràcter divulgatiu, històric, jurídic o d'altres en relació amb la institució parlamentària.
- El Departament de Serveis Lingüístics s'ocupa de diverses tasques de caràcter lingüístic relatives a l'activitat parlamentària i administrativa, com la transcripció de les sessions i l'assessorament lingüístic.
- Al Departament de Relacions Parlamentàries i de Comunicació, li corresponen les relacions amb els mitjans de comunicació, la informació institucional de la Cambra, l'organització i supervisió del protocol dels actes oficials i l'atenció a les visites.
- El Departament de Gestió Parlamentària gestiona el Registre General i, a grans trets, presta el suport administratiu al treball parlamentari de tots els òrgans de la Cambra.
- Correspon al Departament d'Infraestructures, Equipaments i Seguretat la gestió de la contractació i el patrimoni i les tasques relacionades amb les instal·lacions, la cura de l'edifici i la seguretat.
- L'Oïdoria de Comptes i Caixa és la responsable de la gestió econòmica i de la comptabilitat.
- Finalment, al Gabinet de Presidència, li correspon assistir tècnicament i administrativament el president del Parlament en les seves funcions.
2 Informació i activitat parlamentària
2.1 L'activitat parlamentària i les necessitats d'informació
D'on treu la informació que necessita un diputat o una diputada per dur a terme la seva tasca legislativa? D'una banda, cada partit polític té la seva pròpia xarxa; la seva organització característica a través del territori: seccions locals, comarcals, regionals, etc. La informació referent a les problemàtiques que afecten els ciutadans circula a través de les oficines parlamentàries o de les reunions periòdiques. A més, cal dir que molts partits disposen del seu propi gabinet de documentació. D'altra banda, la gran font per conèixer l'actualitat informativa són els mitjans de comunicació.
El grup parlamentari és la traducció parlamentària del partit polític o de la coalició electoral, i té la missió de convertir el programa polític d'aquests en iniciatives parlamentàries i en programa de govern. El grup parlamentari treballa amb dos tipus d'informació: informació d'interès estrictament parlamentari, i informació diversa d'utilitat per al grup.
Pel que fa a la informació estrictament parlamentària, les iniciatives arriben als diferents grups parlamentaris un cop la Mesa del Parlament les ha admès a tràmit. Evidentment, cada grup parlamentari segueix uns procediments propis però, amb tot, es poden establir unes pautes comunes:
- Els assessors revisen les informacions i les estructuren per temes.
- Cada iniciativa de la resta de grups es transmet al diputat corresponent perquè aquest decideixi què cal fer (esmenes, etc.)
- Els assessors donen suport al diputat sempre que aquest ho sol·liciti.
- Sovint les iniciatives (tant les pròpies com les d'altres grups parlamentaris) es fan arribar a entitats, agrupacions, etc. afectats pel tema perquè hi hagi un feedback real entre el grup parlamentari i les opinions de la societat civil.
- Si són iniciatives de caràcter territorial, el diputat o la diputada o l'equip assessor es posen en contacte amb les seccions locals afectades perquè donin a conèixer la seva visió.
Pel que fa a la informació diversa que no és de caràcter estrictament parlamentari, el grup rep un gran volum d'informació tant d'entitats municipals com d'associacions diverses, o informes institucionals, a més de llibres i publicacions o revistes. Als assessors dels grups parlamentaris, els correspon discriminar quina informació pot ser d'interès per al grup i fer-la arribar al diputat que correspongui.
En aquest sentit, el Servei de Publicacions del Parlament edita periòdicament un recull de catalogacions recents, d'entre les quals els diputats seleccionen aquelles que són d'interès per a la seva àrea de treball. Aquesta informació és de gran utilitat a l'hora de presentar algunes iniciatives i de posicionar-se d'acord amb l'opinió de la societat civil catalana.
Sovint, són les mateixes institucions les que envien de manera espontània la informació al Parlament. Quan és el grup qui la sol·licita, sol ser conseqüència del seu interès per informacions aparegudes a la premsa sobre informes o estudis publicats.
2.2 El Gabinet de Premsa
Una peça clau en l'entramat informatiu del grup parlamentari és el Gabinet de Premsa, que assumeix, entre d'altres, les tasques següents:
- Seguiment de l'actualitat informativa, a través de canals propis i a través del recull de premsa que elabora el Centre de Documentació Política (CDP) del Parlament.
- Anàlisi de l'actualitat informativa.
- Enviament de notes de premsa sobre iniciatives parlamentàries del grup.
- Establiment d'estratègies de comunicació.
- Resposta als requeriments dels mitjans de comunicació, tant pel que fa a demandes d'informació sobre iniciatives parlamentàries com de contacte amb diputats.
Hi ha una relació realment estreta entre el Gabinet de Premsa i el Servei de Documentació del Parlament. Primer, pel recull de premsa esmentat anteriorment que fa el mateix Centre de Documentació Política, però també per totes aquelles informacions que no apareixen en el dossier de premsa, però que el Gabinet considera interessants. En aquests casos, sovint és suficient una trucada de telèfon perquè la documentació arribi puntualment a mans del Gabinet.
Normalment, els mitjans de comunicació s'interessen pels temes d'actualitat, tot i que n'hi ha (en un nombre molt reduït) d'especialitzats en articles de fons i periodisme d'investigació que fan un seguiment més exhaustiu dels temes de legislatura. Entre els periodistes, també n'hi ha que estan especialitzats en activitat parlamentària i, per tant, coneixen a fons els temes que es debaten al Parlament.
És evident que cada grup parlamentari té les seves pròpies estratègies i els seus propis sistemes de comunicació. Hi ha, però, una premissa que sempre és respectada: quan una iniciativa és conjunta també es comunica conjuntament o, si més no, es fa referència a tots els grups que la impulsen, independentment del grup que l'hagi promogut.
Pel que fa a les rodes de premsa dels grups parlamentaris (se celebren cada dimarts al Palau del Parlament), els diferents responsables es posen d'acord, ja sigui prèviament o moments abans de la roda de premsa, per no coincidir en el mateix moment a l'hora de comunicar.
2.3 Neutralitat i confidencialitat
En un lloc de gran competència i pugna política com és el Parlament de Catalunya es requereix una gran professionalitat del personal que hi treballa per garantir aquests principis de neutralitat i confidencialitat exigibles a la principal institució del país. Així, és amb orgull que proclamo la gran professionalitat de tota la gent que treballa al Parlament, en el sentit que tothom té clarament assumides les seves funcions, fins on arriben les seves responsabilitats i també aspectes de gran importància com ara la confidencialitat i la neutralitat. És evident que la informació té un paper molt valuós en un àmbit com el parlamentari i, per tant, el tractament que se'n faci ha de tenir també un rigor extrem. En aquest sentit, i com a criteri, qualsevol informació es distribueix a tothom que hi estigui interessat.
2.4 El Servei de Documentació, Biblioteca i Arxiu (SDBA) del Parlament
Si es parla d'informació, una de les fonts bàsiques que utilitza el Parlament és la que posa a disposició dels seus usuaris el Servei de Documentació, Biblioteca i Arxiu. Sota la Direcció d'Estudis Parlamentaris s'integren les àrees de Biblioteca, Documentació i Arxiu, als quals els grups parlamentaris, els diputats i les diputades, i altres persones es poden adreçar per accedir a informació i documentació que sigui del seu interès.
L'Àrea de Biblioteca proporciona informació especialitzada en dret públic i compta també amb un fons bibliogràfic en dret comunitari i privat, ciències socials, història de Catalunya i altres disciplines, especialment si tenen connexió amb les competències autonòmiques.
L'Àrea de Documentació s'ocupa del tractament i de la difusió de la legislació i de l'activitat d'altres cambres diferents del Parlament, i de la informació produïda per altres institucions públiques.
Finalment, l'Àrea d'Arxiu facilita la informació de l'activitat parlamentària de la Cambra catalana, i amb aquesta finalitat conserva la documentació produïda o rebuda pels òrgans parlamentaris.
La Biblioteca, que disposa d'un catàleg automatitzat del seu fons, elabora diversos productes documentals:
- Butlletí de buidatges de publicacions periòdiques (principalment de caràcter jurídic) editades a l'Estat espanyol.
- Llista mensual de noves adquisicions.
- Butlletí de sumaris: Sèrie I, revistes especialitzades (relacionades amb matèries del treball parlamentari); Sèrie II, publicacions sobre la Unió Europea i organismes internacionals; Sèrie III, revistes editades per la Generalitat de Catalunya.
L'ús de la biblioteca i dels serveis satèl·lit que la complementen no està limitat només als diputats; el personal dels grups parlamentaris i dels diversos serveis que integren la Cambra també en són usuaris. Normalment, les consultes que s'adrecen a la biblioteca són de tipologia variada, i és ben cert que cada cop hi ha una major especialització en les demandes, la qual cosa obliga a precisar molt més el contingut de la cerca.
La documentació disponible al Parlament es nodreix de fons propis, de l'accés a diferents bases de dades, així com també d'Internet. El volum d'informació al qual es té accés és enorme, molt superior al que es tenia fa ben pocs anys. Les necessitats polítiques, tant del mateix Parlament com dels grups parlamentaris, determinen quines són les necessitats informatives. La problemàtica tan estesa que suposa l'excés de documentació també es viu en l'entorn parlamentari, i és per aquest motiu que una de les tasques dels serveis d'informació propis del Parlament consisteix a organitzar aquesta informació tan desestructurada que arriba per diferents mitjans, incloent-hi la xarxa Internet.
3 La informació per al foment de la participació ciutadana
Sincerament, penso que qualsevol element de participació ciutadana és del tot impossible sense una bona informació. La participació no és només la voluntat de participar o comprometre's amb la societat a partir d'alguna fórmula més o menys original. Per tal que hi hagi participació hi ha d'haver també criteri, i sense informació no hi ha possibilitat de tenir criteri. Aquesta equació, potser un pèl simple, és del tot certa. Ciutadans i ciutadanes ben informats són ciutadans amb més possibilitats reals de ser crítics. I és a partir d'aquí que podem parlar de veritables polítiques de participació. Malgrat tot el que s'ha parlat, escrit i teoritzat sobre el tema, continuo pensant que la participació encara és utopia i que, per tant, en aquest àmbit queda moltíssima feina per fer.
Ja ho diu el tòpic: la informació és poder. I és així. Avui en dia, en la societat que ens ha tocat viure (precisament la societat de la informació i del coneixement, diuen), qui tingui la informació tindrà el poder. I aquesta frase, dita així sense més, certament és preocupant perquè ens porta a reflexionar sobre coses tan elementals com la veracitat de la informació que rebem, els canals a través dels quals ens arriba, l'accés a la informació, etc.
Amb la ferma voluntat d'apropar la informació, al Parlament de Catalunya l'any 1998 se signà un acord per donar suport a dos projectes innovadors: Parlament Obert (http://www.uoc.es/parlamentobert/) i Democràcia.web (http://www.democraciaweb.org/). Es tracta d'experiències pioneres d'informació i participació ciutadana a través d'Internet, promogudes respectivament per la Universitat Oberta de Catalunya i la Fundació Jaume Bofill. Els seus objectius principals són contribuir a l'apropament del Parlament a la societat catalana, aprofitant les aplicacions de les noves tecnologies de la informació i la comunicació en els processos democràtics de formació d'opinió i voluntat polítiques; afavorir el coneixement de l'activitat parlamentària per part de la ciutadania a través d'eines pedagògiques que facilitin la seva comprensió; fomentar la participació ciutadana, i facilitar la comunicació entre la ciutadania i els seus representants al Parlament de Catalunya.
El projecte Democràcia.web consta de dos grans espais:
- Parlament en línia: és l'element principal del projecte i també el que incorpora propostes més innovadores en l'aprofundiment de la participació ciutadana a través de la xarxa. El seu marc d'actuació és el Parlament de Catalunya. A través de Parlament en línia els grups parlamentaris poden conèixer l'opinió dels ciutadans sobre projectes i proposicions de llei durant la seva discussió al Parlament.
- Democràcia electrònica: és un espai de servei i informació que pretén fomentar la reflexió i el debat sobre els mecanismes d'innovació democràtica en general i sobre la democràcia electrònica en particular. Per això s'hi recull documentació i enllaços a llocs web relacionats amb aquesta temàtica.
El projecte Parlament Obert s'estructura bàsicament en tres àmbits:
- Presentació: és un espai reservat per a materials per a la reflexió general sobre l'impacte de les tecnologies de la informació en el procés de producció normativa.
- Parlament de Catalunya: és un espai de documentació i aprenentatge, que comprèn des de la història de les institucions fins al que tècnicament s'anomena dret parlamentari.
- Llei a debat: és un espai destinat al seguiment de la tramitació parlamentària de les normes més significatives.
Per a la iniciativa Parlament Obert, la Universitat Oberta de Catalunya ha aprofitat l'experiència adquirida amb el projecte European Legislative Virtual Library, ELVIL (http://elvil.sub.su.se/); projecte de característiques semblants, però que es desenvolupa ampliant l'àmbit a tots els països membres de la Unió Europea.
En aquesta mateixa línia, la voluntat dels responsables polítics de la ciutat de Valenciennes (França) ha estat crear una xarxa ciutadana anomenada Anella de Ciutadans de Valenciennes, ACV (http://www.ville-valenciennes.fr). Aquest projecte té el propòsit d'obrir la xarxa a noves temàtiques per “fundar” una nova ciutat, més social i participativa, afavorint l'economia (mitjançant el comerç electrònic), la formació i la sanitat.
Tot sembla indicar que aquest tipus d'experiències s'aniran ampliant, i cada cop més hauran de ser les mateixes institucions les qui les hauran d'assumir directament. En aquest sentit, el web del Parlament (http://www.gencat.es/parlam/) ja s'ha pensat a partir dels paràmetres adoptats per tots aquests projectes citats. En aquests moments, una part molt important de la base de dades del Parlament està penjada a la xarxa. I cada cop més, els serveis que es donaran als diputats i diputades i a la població en general a través d'aquest canal seran més importants.
Aquesta base de dades, disponible a través d'Internet, s'anomena Sistema d'informació de l'activitat parlamentària, SIAP (http://www.gencat.es/parlam). Es tracta d'una base de dades automatitzada, pròpia del Parlament de Catalunya, que conté dades actualitzades diàriament pels serveis administratius del Parlament. El SIAP inclou informació relativa a:
- L'activitat parlamentària (diputats i òrgans parlamentaris).
- L'activitat dels òrgans.
- Les iniciatives tramitades (expedients).
- Les publicacions oficials del Parlament: el Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya (BOPC) i el Diari de Sessions del Parlament de Catalunya (DSPC).
Bibliografia
Fløistad, Brit (2001). “Establishing a research service in the Norwegian parliament: why the right time was”. En: IFLA Council and General Conference (67è: 2001: Boston). 67th IFLA Council and General Conference. August 2001.
Fundació Jaume Bofill. Democràcia.web [en línia]. <http://www.democraciaweb.org/> [Consulta: 3/05/2002].
Gil, T. (1993). “La biblioteca del Parlamento de Catalunya”. En: IFLA General Conference and Council Meeting (59è: 1993: Barcelona). Taller de la sección de bibliotecas parlamentarias. [Barcelona]: [IFLA], 1993.
IFLA (1997). Lineamientos para bibliotecas legislativas. Editor: Ernest Kohl. The Hague: Federación Internacional de Asociaciones de Bibliotecarios y Bibliotecas, cop. 1997. 148 p. (IFLA professional reports; 53).
IFLA. “Sección de biblioteca y servicios de investigación para los parlamentos” [en línia]. Latest revision: november 02, 2001. <http://www.ifla.org/VII/s3/conten-s.htm> [Consulta: 3/05/2002].
Parlament de Catalunya [en línia]. <http://www.gencat.es/parlam> [Consulta: 3/05/2002].
Parlament Obert [en línia]. <http://www.uoc.es/parlamentobert/> [Consulta: 3 maig 2002].
“Reglament per a la utilització del Servei de Documentació, Biblioteca i Arxiu del Parlament de Catalunya”, BOPC, núm. 249, 24 feb. 1988, p. 13.250–13.254.
SIAP (Sistema d'Informació de l'Activitat Parlamentària) [en línia]. <http://univers.parlament-cat.es/basisbwdocs/home_siap/index.html> [Consulta: 3/05/2002].
Takeda, Michiyo (2001). “Challenges and opportunities to deliver research services to parliamentarians in the Japanese Diet”. En: IFLA Council and General Conference (67è: 2001: Boston). 67th IFLA Council and General Conference. August 2001.