BID: textos universitaris de Biblioteconomia i Documentació

Número 9, desembre 2002


L'aportació espanyola a la producció científica internacional en biblioteconomia i documentació: un balanç de deu anys (1992–2001)

[versió castellana]

Evaristo Jiménez-Contreras

Departamento de Biblioteconomía y Documentación
Universidad de Granada

 

Resum

Es presenta una anàlisi de les publicacions dels investigadors espanyols, dins l'àmbit de la biblioteconomia i documentació (BiD), que han estat difoses a través de revistes internacionals, de manera que s'hi inclouen les que recullen les bases de dades de l'ISI. El període estudiat abraça del 1992 al 2001. S'estudia l'evolució temporal de la producció, la procedència geogràfica i institucional, les revistes emprades per publicar i la productivitat dels autors. S'han analitzat tant els treballs publicats en revistes de l'especialitat (Library and Information Science en les categories de l'ISI) com els publicats en revistes d'altres especialitats.


Introducció: estat de la qüestió

El repàs i la reflexió sobre les activitats investigadores en una disciplina és una pràctica relativament freqüent en el quefer científic i la nostra no és una excepció. Els últims anys han aparegut diversos treballs que n'han abordat diferents aspectes. Cenyint-nos a l'activitat nacional, podem destacar els treballs de Jiménez i Moya (1997), Moya i Jiménez (1998), Moya (2000) i Delgado (2002). La nostra pretensió en aquest article no és cap altra que actualitzar el tema, deturant-nos especialment en un aspecte poc estudiat en treballs anteriors malgrat la transcendència evident, com és el de la publicació de treballs d'autors espanyols en revistes internacionals, és a dir, en les revistes que es recullen en les bases de dades de l'ISI.1

La publicació en mitjans internacionals s'ha convertit, els últims anys, en un dels senyals d'identitat de l'activitat científica, cosa que fa que esdevingui certa la màxima de M. Polanyi quan parlava de la república de la ciència com d'un estat sense fronteres habitat pels científics que compartien els seus coneixements (Polanyi, 1962). Mai com ara ha estat tan certa aquesta asserció.

En el cas espanyol, encara que s'ha arribat amb un cert retard a aquest escenari, la situació actual és semblant a la de la resta dels països occidentals. Com ja s'ha descrit en diferents treballs, l'aportació espanyola durant els últims 25–30 anys ha crescut de manera continuada (Jiménez-Contreras, 2002). I ha crescut no sols perquè en termes absoluts avui en dia es produeixin més treballs que fa uns anys sinó, especialment, perquè la tramesa a revistes internacionals ha crescut vertiginosament (Garfield, 1998) mentre que, de fet, la producció nacional, és a dir, la que s'envia a revistes nacionals, roman estancada des de fa bastants anys (Martín Sempere, 1996).

No tractarem ara de les conseqüències positives i negatives que aquest fenomen ha suposat, sinó que només recordarem que aquest creixement de la producció científica i la seva internacionalització va ser promogut per la mateixa administració des dels anys vuitanta amb diverses mesures, tant de tipus legal com econòmic (Sanz, 1997) i que, a principi dels noranta, aquest impuls a la internacionalització va rebre una sanció addicional i decisiva com va ser la posada en funcionament de la Comisión Nacional Evaluadora de la Actividad Investigadora (CNEAI),2 l'“ideari” de la qual feia prevaler explícitament la publicació en revistes ISI (Jiménez-Contreras, 2002). En definitiva, diverses raons, intrínseques o extrínseques al sistema, han ajudat que tingués lloc aquest canvi generalitzat d'hàbits a l'hora de difondre la producció científica. La pregunta que intentarem contestar ara es refereix a quina és i quina ha estat la situació de la biblioteconomia i documentació (BiD) en aquest escenari, cada cop més internacional, que hem descrit.

La constitució històrica d'unes pràctiques investigadores en l'àmbit de la BiD s'ha resumit recentment, tant en el pla internacional com en el nacional, pel treball que ja hem esmentat d'Emilio Delgado (2002). Si es parteix de la base que l'activitat investigadora es desenvolupa en dos plans, el social i el pròpiament cognitiu, resumim-ne ara les conclusions.

Pel que fa a l'àmbit social, cal destacar que l'activitat investigadora en el camp de la BiD ha aconseguit, en general, la consolidació social tardanament i, en el cas espanyol, només a partir dels noranta. Encara a principi d'aquesta dècada es podia llegir, en relació amb la universitat, que “aunque la aceptación universitaria sea una confirmación del carácter científico de los conocimientos [esto] no equivale a afirmar que sea el único ni el mejor camino” (Carrión, 1993). Aquesta afirmació resumia una manera determinada de veure les coses que era prou general en la professió al principi de la dècada esmentada. Tot i això, ha estat durant aquests últims anys que la integració d'aquests estudis a la universitat s'ha normalitzat i que s'ha completat el cicle de formació amb els programes de tercer cicle o doctorat en diverses universitats. Aquesta implantació ha anat acompanyada per l'aparició d'un cos de professors i investigadors que s'ha diferenciat en les pràctiques que tradicionalment desenvolupaven. Així, el 1995 es defensava la primera tesi doctoral oficialment reconeguda com de Documentació. L'any 2000 es doctorava el primer llicenciat que havia completat tot el cicle formatiu en el camp de la BiD. D'altra banda, és interessant assenyalar que el nombre de tesis doctorals desenvolupades en l'àmbit de la BiD —encara que formalment adscrites a altres especialitats fins fa molt poc— ha augmentat de manera exponencial els últims anys. Finalment, s'han consolidat igualment un conjunt de publicacions i fòrums de reunió que permeten una circulació ordenada i formalitzada de les aportacions de nous coneixements del col·lectiu.

Des del punt de vista cognitiu, les coses tampoc no han acabat de madurar, encara, o almenys perduren problemes no resolts, especialment el fet que les aportacions científiques de la comunitat d'investigadors, al marge de la valoració científica, en general es fan a l'esquena de la comunitat professional. És significatiu, en aquest sentit, que la major part de les tesis relacionades amb la BiD no hagin estat d'índole bibliotecària o documental, sinó vinculades a les àrees de procedència dels doctorands i els seus directors (Medicina, Filosofia i Lletres, Ciències Socials, etc.). És un perfil molt allunyat de la pràctica anglosaxona, en què prevalia clarament l'orientació lligada a la professió.

Afortunadament, també en aquest pla, les coses han anat canviant durant la dècada dels noranta a mesura que la Universitat consolidava les titulacions. Encara que, indubtablement, hi ha aquest divorci entre professió i investigació, almenys aquesta última ha iniciat un procés d'homologació en el pla metodològic amb la que es duu a terme en el pla internacional i, en la mesura en què els productors pertanyen als cercles acadèmics (sigui la universitat o el CSIC), fa la sensació que es palesen els imperatius relacionats amb la difusió internacional dels treballs d'investigació a què ens referíem anteriorment. Ens aturarem especialment en aquest apartat de la qüestió per identificar dos aspectes: els canals de difusió, el volum i l'evolució de la producció i la procedència d'aquests treballs, tant dels personals com dels institucionals, que són, en definitiva, les preguntes clàssiques que se solen formular en aquests casos, i de les quals intentarem actualitzar la informació disponible, centrant-nos en el període 1992-2001. També abordarem algun altre aspecte menys trillat de la qüestió, com el de l'orientació dels treballs i l'exportació de les nostres metodologies a altres especialitats.


Fonts i metodologia

La font emprada per identificar la producció internacional és la que la mateixa normativa de la CNEAI identifica com a tal, és a dir, el conjunt de revistes recollides per les bases de dades de l'ISI. Dins d'aquest conjunt es van diferenciar dos subgrups, el de les revistes de l'especialitat, agrupades en la categoria “Library and Information Science” i un altre amb la resta de revistes i categories. Quan parlem de la producció en BiD i d'altres aspectes com ara la procedència dels treballs o els temes abordats en la investigació, ens referim als treballs que es difonen a través del primer subconjunt; quan ens referim a l'exportació de les nostres metodologies a altres àmbits ens referim a les revistes restants.

Per a la localització dels treballs es van seguir dues estratègies diferents. En el cas dels treballs publicats en les revistes de l'especialitat, el procediment va ser simplement encreuar el camp “Address=Spain” amb totes les revistes que pertanyen a la categoria “L&IS”, d'acord amb els llistats dels Journal Citation Reports (JCR) dels últims quatre anys. Els ítems localitzats complirien la doble condició d'haver-se publicat en revistes de l'especialitat i de ser d'autors espanyols, encara que no necessàriament procedents de l'àmbit de la BiD. Aquesta combinació té, no obstant això, la limitació que pot ignorar les revistes que abans de 1997 fossin incloses en els JCR i posteriorment n'haguessin desaparegut.

Per als treballs de BiD publicats en revistes alienes a l'especialitat l'única estratègia possible és la recerca temàtica. El procediment que es va seguir en aquest cas va ser el de buscar paraules significatives que descriguessin la nostra activitat i que apareguessin al “Basic Index” del Social Science Citation Index (SSCI) i del Science Citation Index (SCI). Es va introduir també la restricció que fossin autors espanyols, com en el cas anterior. La llista de termes utilitzats és la que es mostra en la taula 1.


Taula 1. Llista de termes emprats

ABSTRACT*
BIBLIOGRAPH*
BIBLIOGRAPHIC DATABASE
BIBLIOGRAPHIC REVIEW
BIBLIOMETR*
BIBLIOMETRIC INDICATOR*
CATALOGUING
CITATION ANALYSIS
CITED REFERENCE*
DOCUMENT ORGANIZATION*
DOCUMENTATION
ELECTRONIC LIBRAR*
IMPACT FACTOR
INDEXING
INFORMATION RETRIEVAL
INFORMATION SCIENCE
INFORMETRICS
LIBRARIANSHIP
LIBRAR*
RESEARCH EVALUATION
SCIENCE EVALUATION
SCIENCE-CITATION-INDEX
SCIENTIFIC JOURNALS
CIENTIFIC PRODUCTION
SCIENTOMETRIC*
THESAUR*

Alguns dels termes emprats van introduir una gran quantitat de soroll en la base de dades de l'SCI pel fet que estan associats a significats molt distants del “documental” en certs entorns científics; és el cas de termes com “library” o “abstract”, per la qual cosa els resultats de les cerques van haver de ser filtrats per eliminar els documents no pertinents.

En l'estudi s'han inclòs tots els documents localitzats, qualsevol que fos el seu tipus (articles d'investigació, revisions, cartes, etc.). Tots els ítems que complien les condicions descrites van ser carregats en el programa de gestió bibliogràfica Pro-Cite 5 per al tractament posterior. Es van sotmetre les dades a un procés de control d'autoritats per evitar els problemes habituals en les bases de l'ISI de pertorbació de l'ordre dels cognoms, les dobles entrades, etc. (Ruiz Pérez, 2002). D'altra banda, el tractament de les dades no mereix cap altre comentari, excepte pel que fa al rànquing de les publicacions de l'especialitat, que es basa en els factors d'impacte (FI) de les revistes. Com que es tracta d'un valor que pateix modificacions cada any, es van prendre els tres últims anys, es va fer la mitjana dels impactes corresponents i es van ordenar les revistes d'acord amb el FI mitjà resultant. En tot cas, aquesta ordenació no ha de ser presa més que com a indicativa d'un cert estat de coses de les revistes utilitzades per publicar i només s'empra en aquests termes.


Característiques de la producció

Distribución de los trabajos por año

Figura 1. Distribución de los trabajos por año

S'han localitzat 159 treballs en el període comprès entre el 1992 i el 2001. Si ens atenem a la producció d'aquests últims deu anys (figura 1 i annex), podem observar com la tendència, al contrari que en la majoria de les especialitats de les Ciències Experimentals i Socials, no ha estat clarament ascendent, sinó que es mou entorn dels dotze o tretze treballs, amb pics pronunciats el 1992 i el 1999. El primer és clarament atribuïble al nombre especial dedicat a Espanya que va publicar la revista Scientometrics, mentre que el segon sí que sembla el resultat del creixement general de les capacitats del sistema d'investigació nacional i dels diversos actors implicats (universitats, CSIC i altres centres d'investigació), encara que aquest creixement es produeixi d'una manera tan irregular que resulta molt difícil de preveure'n l'evolució.

És interessant observar com l'any 1992, les encara escoles de Biblioteconomia i Documentació no aporten ni un sol treball dels divuit que hi ha localitzats, i la universitat en conjunt només apareix en quatre treballs, tres dels quals són en cooperació. El 1999, l'any de màxima producció fins avui, les facultats de Documentació són les que més treballs van produir (11,5), i van seguides per la resta de centres universitaris, que tenen alguns treballs directament connectats amb els anteriors.

La producció científica espanyola en el context llatinoamericà

Figura 2. La producció científica espanyola en el context llatinoamericà


La producció científica espanyola en el context europeu

Figura 3. La producció científica espanyola en el context europeu

Aquesta producció ens situa, en el context internacional, en la posició que podem veure en les figures 2 i 3,3 amb la limitació que el lapse temporal -1991-1999- és lleugerament diferent. En el context llatinoamericà seríem el primer país productor de treballs científics i representaríem al voltant del 50 % de tota la producció identificada en aquest àmbit geopolític. La nostra ubicació en aquest entorn és superior a la que ens correspondria d'acord amb el pes que, en termes percentuals, tenen aquests països en les altres especialitats. En l'entorn europeu, ocuparíem la setena posició4 i ens trobaríem aproximadament en la nostra posició, d'acord amb l'aportació global al conjunt de les disciplines, excepte per la presència en posicions superiors a les que li correspondria de Bèlgica. Per posar un terme de comparació, Espanya ocupava la sisena posició a Europa en el camp de la biomedicina (Camí, 1997) i també el sisè lloc global europeu, en els últims recomptes publicats (EC, 1997).

En termes productius, doncs, la BiD ha aconseguit la posició que li correspon aproximadament, d'acord amb els paràmetres científics generals del país, malgrat que la tradició científica és menor que la d'altres especialitats, tal com hem explicat anteriorment.

La distribució dels treballs per revistes

Figura 4. La distribució dels treballs per revistes

En la figura 4 podem veure la producció internacional ordenada per revistes, d'acord amb el FI mitjà. Els comentaris que podem fer d'aquest quadre són diversos. En primer lloc, que la producció es concentra clarament en les revistes situades en la meitat superior del conjunt, fins i tot en el quart superior, la qual cosa respon prou bé a les instruccions de la CNEAI sobre el fet que les revistes emprades per publicar han de ser en posicions rellevants de les llistes dels JCR. En segon lloc, és molt evident el paper protagonista que exerceix la revista Scientometrics a l'hora de publicar, que absorbeix un terç de tots els articles publicats en aquest període; molt lluny, en segona posició, apareix JASIS, que els últims anys s'ha convertit en la preferida dels investigadors, especialment dels de l'àmbit de la universitat. En canvi, les revistes restants han rebut menys de deu treballs, fet pel qual les xifres són poc significatives per establir preferències de publicació. Aquesta preferència històrica per Scientometrics, que probablement va servir per iniciar la internacionalització de la investigació en BiD, s'ha difuminat els últims anys, en els quals hem assistit a una diversificació important de les revistes emprades per publicar. Així, Scientometrics ha passat de representar el 60% de totes les publicacions durant els anys 1992–93 a publicar-ne tan sols el 15% el 2000–01, encara que continua sent la revista més emprada.

L'origen dels autors

Figura 5. L'origen dels autors

Si atenem a l'origen institucional i geogràfic dels autors (figura 5), destaca la concentració de la producció a Madrid, molt per sobre de la que normalment presenta en altres especialitats, entorn del 30%, mentre que en el cas de la BiD s'acosta al 70%. En aquesta concentració s'acumulen diversos factors: el predomini inicial dels treballs publicats pel CINDOC que, a principi de la dècada, pràcticament representaven tots els treballs internacionals i que al llarg del període ha mantingut aquest predomini com a primer centre productor; l'aparició de tres centres universitaris de BiD, cosa que converteix Madrid en la primera província per nombre d'escoles i facultats, i finalment el fet que hi hagi també a Madrid nombrosos centres d'investigació que, d'una manera més o menys esporàdica, han fet incursions en el nostre camp. En cap altra ciutat d'Espanya es dóna aquest cúmul de circumstàncies, cosa que explica la distància considerable que hi ha entre el primer productor i la resta, separats entre si per xifres relativament reduïdes. No obstant això, encara cal apreciar alguns matisos entre Granada i Barcelona. En el cas de Barcelona, crida l'atenció l'escassa presència de les facultats de BiD, amb un sol treball, i la varietat de les institucions productores: universitat, sanitat, empreses; en destaca el vessant empresarial, tant pel nombre de treballs procedents de departaments universitaris relacionats amb l'economia i la gestió com per la presència d'alguna empresa privada. De fet, pràcticament les úniques empreses privades que apareixen com a signants procedeixen de Barcelona.

L'altra presència que cal destacar és la dels centres mèdics, que es fa especialment patent quan es consideren els treballs publicats en revistes d'altres especialitats (sobretot la medicina, a causa del pes de la revista Medicina Clínica, que té la seu a Barcelona), de què ens ocuparem més endavant. Enfront d'aquest perfil variat, el cas de Granada és completament diferent; tots els treballs procedeixen de la universitat i, la gran majoria, de la facultat de BiD. Encara que amb xifres menors, seria el mateix cas de la notablement elevada producció de Badajoz, fonamentada exclusivament en la Facultat de BiD.

L'origen institucional dels treballs

Figura 6. L'origen institucional dels treballs

Si ens fixem en la procedència institucional dels treballs (figura 6), es confirma el fet que hem insinuat abans. La investigació espanyola en BiD, almenys la que circula internacionalment, és d'origen essencialment acadèmic: la universitat i el CSIC representen el 80% del total. En realitat, no és un fet gaire sorprenent si es té en compte que aquest és el perfil habitual en les disciplines científiques, però cal recordar que, fins fa relativament pocs anys, la professió era l'absoluta protagonista del món de la BiD. Actualment, els professionals no docents estan gairebé absents d'aquest circuit, encara que continuen mantenint una presència important en l'àmbit nacional.

Un altre aspecte destacable és que el pes del CSIC és superior al que representa en el conjunt nacional, al voltant d'un 20%, enfront del gairebé 30% que acumula en aquest àmbit. L'escassa presència mèdica és enganyosa ja que, com veurem, és deguda al fet que els treballs mèdics de tipus documental normalment no es canalitzen cap a les revistes de BiD sinó cap a les revistes mèdiques.

Els departaments productors

Figura 7. Els departaments productors

Si baixem al nivell dels departaments signants, el predomini absolut correspon als de BiD, especialment si tenim en compte que, encara que en el gràfic es mostra disgregat (figura 7), el CINDOC és el centre de BiD del CSIC, per la qual cosa la producció es podria acumular a la dels departaments universitaris si es pensa en termes de la BiD, enfront d'altres especialitats (mèdiques, informàtiques, etc.). En tot cas, he preferit separar aquestes dades per subratllar el pes extraordinari que ha tingut aquesta institució en el desenvolupament internacional de la BiD espanyola. Malgrat el que s'ha dit, la presència d'altres departaments és notable, tant per la varietat com pel pes de les aportacions —un 40% del total— la qual cosa confirmaria el tòpic, sovint repetit, de la multidisciplinarietat de l'àrea, no sols per la varietat de les metodologies emprades, o pels camps d'aplicació, sinó també per la presència molt freqüent d'autors procedents d'altres camps de coneixement.


La BiD en les revistes d'altres especialitats

De la mateixa manera que hem observat la presència freqüent d'investigadors d'altres disciplines que publiquen en les nostres revistes, podem abordar aquest aspecte de la qüestió des del punt de vista contrari, preguntant-nos fins a quin punt les metodologies d'origen documental són emprades per fer investigació i publicar en revistes d'altres especialitats. El que podríem considerar com un cas d'exportació de coneixement (metodologies, tècniques o temes d'investigació), que tindria lloc paral·lelament a la importació de metodologies cap al nostre camp, tradicionalment ha estat una característica de la documentació.

En aquest sentit, les dades de què disposem són interessants. S'han localitzat 132 treballs de contingut directament relacionat amb metodologies documentals o amb temes d'investigació propis de la BiD, però publicats en revistes d'altres especialitats, enfront dels 159 trobats en revistes del camp de la BiD, cosa que es pot descriure de la manera següent: gairebé un de cada dos treballs d'autors espanyols que es publiquen a les revistes indexades per l'ISI —i de continguts relacionats amb la documentació— es publica en revistes alienes a l'especialitat. Com que no tenim termes de comparació, no podem afirmar que aquesta proporció sigui més o menys alta que la que es pugui donar en altres especialitats, però, d'entrada, sembla que la nostra capacitat de penetrar en altres àrees de coneixement és prou gran.

La distribució per especialitats

Figura 8. La distribució per especialitats

Les especialitats a què pertanyen aquestes revistes apareixen desglossades en la figura 8. Com caldria esperar, pels llaços tradicionals que uneixen la documentació amb la medicina, les revistes d'aquest camp són les que acullen més habitualment treballs de BiD. Cal esmentar el paper especialment rellevant que ha exercit la revista Medicina Clínica en aquest terreny, ja que, per si sola, rep més treballs que qualsevol altra especialitat i més que totes les altres revistes de medicina juntes; per aquesta raó l'hem desglossat de la resta. Si deixem de banda aquest fet notable, que té a veure amb una política conscientment desenvolupada per aquesta revista, segueixen en el rànquing la medicina, la informàtica, la psicologia i la psiquiatria. El perfil dels continguts és, no obstant això, molt diferent: en el cas de la medicina, la psicologia i la psiquiatria, com en el de la majoria de les altres disciplines, predominen els treballs que desenvolupen anàlisis quantitatives de l'activitat en el camp o expliquen procediments per fer revisions bibliogràfiques amb una eficàcia més gran amb l'aprofitament de les prestacions de les bases de dades o dels programes de gestió documental. En el cas de la informàtica i l'enginyeria, dominen treballs sobre recuperació d'informació (RI). Aquests últims, a més, han experimentat un important auge els darrers anys, i han començat a omplir una llacuna d'investigació important en la documentació espanyola, assenyalada ja en treballs anteriors (Moya; Jiménez, 1998), per bé que no per part dels documentalistes que continuen dedicant a la RI una atenció comparativament menor que la que es detecta en la investigació internacional, encara que també en aquest apartat les coses canvien ràpidament. Les altres especialitats, una dotzena, tenen una representació reduïda essencialment a descripcions quantitatives de les especialitats respectives i a revisions bibliogràfiques de l'especialitat a partir de les bases de dades.

S'ha de fer un petit comentari més que es refereix a l'àmbit que hem anomenat multidisciplinari. Com és sabut, en aquest camp de l'ISI s'inclouen algunes de les revistes més importants del món, com ara Nature, Science o Proceedings of the National Academy of Sciences of the USA i, en general, revistes que tenen un espectre d'interessos ampli. D'alguna manera, és la selecció del més important que es produeix en qualsevol especialitat. La presència de la BiD és, com en les altres especialitats, molt reduïda, però té un valor simbòlic alt, que d'alguna manera mostra que, primer, la investigació espanyola en BiD ha estat capaç d'arribar fins i tot a revistes com les esmentades, que constitueixen l'aparador de la ciència internacional; i, segon, ens apunta quins són els temes, relacionats amb la BiD, capaços de sobrepassar els límits de la mateixa especialitat per interessar un públic més ampli d'investigadors.

La distribució dels treballs per temàtiques

Figura 9. La distribució dels treballs per temàtiques

En la figura 9 podem veure com el 51% dels treballs localitzats en revistes d'altres especialitats es refereixen a bibliometria; un 25%, a bibliografia, i un 13% a la RI. Aquest predomini absolut de la bibliometria es confirma en els treballs que esmentàvem anteriorment i que han estat publicats en les revistes del grup multidisciplinari. Tots es refereixen a qüestions relacionades amb l'activitat científica, especialment amb els problemes de la producció científica espanyola i les citacions, i ho fan des d'una perspectiva més o menys declaradament cienciomètrica.


Els autors

Per acabar, i per continuar l'extensa llista de rànquings de producció que els últims anys sovintegen en la bibliografia de l'especialitat (Jiménez, 1997; Moya, 2000a; Arquer, 2000), es dóna el d'autors que han publicat en revistes internacionals de BiD entre 1992-2001 (taula 2). En aquest rànquing s'han tingut en compte tots els treballs de BiD, amb independència que les revistes fossin del camp de la BiD o de qualsevol altre. De fet, sembla que és una altra característica de la nostra especialitat que els autors més prolífics publiquin indistintament en revistes de BiD i d'altres especialitats.

Taula 2. La relació d'autors que han publicat en revistes internacionals de BiD5

Autors Treballs
Gómez-I 16
Bordóns-M 14
Campanario-JM(*) 9
Fernández-MT 9
Méndez-A 9
Martín Sempere-MJ 8
Zulueta-MA 8
Álvarez-P 7
Camí-J 7
Pulgarín-A 7
Jiménez-Contreras-E 6
Piñero-JML 6
Plaza-LM 6
Rey Rocha-J 6
Terrada-ML 6
Barrigón-S 5
Moya-Anegón-FD 5
Pinto-M 5
Baños-JE 4
Catenazzi-N 4
Guardiola-E 4
López-Cózar-ED 4
López-Huertas-MJ 4
Llorens-J 4
Sancho-R 4

Una vegada més destaca el paper dels investigadors del CSIC-CINDOC, la institució a què pertanyen —o han pertangut— cinc de les sis autores més productives. L'altre tret que s'ha de ressenyar és el gran pes que tenen autors que, malgrat que estan adscrits a altres àrees de coneixement, han desenvolupat una tasca continuada d'investigació en temes de documentació, seria el cas de J. M. Campanario (física), P. Álvarez (economia) o J. Camí (medicina).


Conclusió

És complicat fer un balanç final de l'estat de la investigació en BiD, però amb una intenció més aviat optimista, es podria dir que es comencen a resoldre part dels problemes de falta de maduresa que s'han exposat al principi d'aquest treball. Hi ha un col·lectiu creixent d'autors que s'han incorporat al que es coneix habitualment com a corrent principal de la investigació internacional, representada per les revistes internacionals, i que comparteixen els objectius científics i les metodologies que aquestes difonen i representen. Aquesta incorporació no significa, amb tot, una integració a tots els efectes (especialment pel que fa a les citacions). A més, aquest aspecte no ha estat estudiat seriosament fins ara en l'àmbit de la BiD nacional.

D'altra banda, s'ha diversificat la procedència institucional dels autors. El monopoli inicial del CSIC ha deixat pas al predomini de la universitat, amb aportacions de diversos departaments, encapçalats pels de BiD i seguits pels d'Informàtica i Computació, Economia, Medicina, etc.

El ritme productiu és irregular encara que sembla que apunta cap a una tendència ascendent. Un altre aspecte interessant és el de la presència habitual d'investigadors d'altres especialitats en revistes del camp de la BiD i viceversa, la presència d'investigadors —especialment de temes d'investigació i metodologies documentals— en revistes d'altres especialitats. En aquest últim apartat, normalment es publica la bibliometria, la bibliografia (com a ús de bases de dades bibliogràfiques) i, cada vegada més, la RI en les revistes d'altres àmbits científics.


Referencias

Arquero Avilés, R.; García-Ochoa Roldán, M.L. (2000). “Bibliografía selectiva de los autores más citados en el área de Biblioteconomía y Documentación (1975–2000)”. Congreso Universitario de Ciencias de la Documentación (1r : Madrid). I Congreso Universitario de Ciencias de la Documentación. Madrid: Universidad Complutense, p. 587–610.

Camí, J., Zulueta, M.A.; Fernández, M.T.; Bordons, M.; Gómez, I. (1997). “Spanish scientific production in biomedicine and health-sciences during the period 1990–1993 (Science-Citation-Index and Social-Science Citation Index) and comparison to period 1986–1989”. Medicina clínica, vol. 109, no. 13, p. 481–496.

Carrión, M. (1993). Manual de bibliotecas. Salamanca: Fundación Germán Sánchez Ruipérez, p. 44.

Delgado López-Cózar, E. (2002). La investigación en Biblioteconomía y Documentación. Gijón: Trea.

European Comission. (1997). EUR 17639 – Second european report on S&T indicators, 1997 – report. Luxembourg: Office for Official Publications of the EC.

Garfield, E. (1998). Mapping the world of science. Philadelphia, PA: The Scientist. <http://www.garfield.library.upenn.edu/papers/mapsciworld.html> [Consulta: 1/04/01].

Jiménez-Contreras, E.; Moya Anegón, F. (1997). “Análisis de la autoría en revistas españolas de Biblioteconomía y Documentación, 1975–1995”. Revista española de documentación científica, vol. 20, no. 3, p. 252–266.

Jiménez-Contreras, Evaristo; Moya Anegón, F.; Delgado López-Cozar, E. (2002). “The evolution of research activity in Spain: the impact of the CNEAI (Comisión Nacional de Evaluación de la Actividad Científica)”. Research policy. (en prensa)

Martín Sempere, M.J.; Rey, J.; Plaza, L.M. (1999). “Spanish research published in national science and technology journals during the period 1991–1996: a bibliometric study”. Arbor, vol. 162, no. 639, p. 307–325.

Moya Anegón, F.; Jiménez Contreras, E.; Moneda Corrochano, M. (1998). “Research fronts in Library and Information Science in Spain (1985–94)”. Scientometrics, vol. 42, no. 2, p. 229–246.

Moya Anegón, F (2000a). “La investigación española en recuperación de información (RI): análisis bibliométrico: 1984–99”. Revista de investigación iberoamericana de investigación en Ciencias de la Información y la Documentación, vol. 1, no. 1, p. 117–123.

Moya Anegón, F; Herrero Solana, V. (2000b). “Visibilidad internacional de la producción científica iberoamericana en Biblioteconomía y Documentación (1991–99)”. En: Encuentro de EDIBCIC (5º: 2000: Granada). Actas del V encuentro de EDIBCIC: [la formación de profesionales e investigadores de la información para la sociedad del conocimiento: Universidad Euro-Árabe, Granada 21–25 de febrero de 2000]. Granada: Universidad de Granada, Facultad de Biblioteconomía y Documentación, 2000. p. 341–370.

Polanyi, M. (1962). “The republic of Science”. Minerva, vol. 1, no. 1, p. 54–73.

Ruiz Pérez, R.; Delgado López-Cózar, E.; Jiménez-Contreras, E. (2002). “Spanish personal name variations in national in international biomedical databases: implications for information retrieval and bibliometric studies”. Journal Medical Library Association, vol. 94, no.. 4, p. 411–30.

Sanz Menéndez, L. (1997). Estado, ciencia y tecnología en España: 1939–97. Madrid: Alianza.


Annex. Publicacions d'investigadors espanyols en revistes internacionals de BiD en el període 1992–2001

A continuació s'inclouen les referències bibliogràfiques dels treballs d'autors espanyols publicats en revistes internacionals de BiD que han estat tinguts en consideració per a l'estudi. Les citacions s'agrupen per anys i apareixen tal com consten en la base de dades de l'ISI.


1992

  1. Jayaratna-N , Larrasquet-JM , and Lopisteguy-P. France - Multimedia Research - Potential Implications for Information-Systems. INTERNATIONAL JOURNAL OF INFORMATION MANAGEMENT 11(4), 308-10. 91. (publicado en 1992)
  2. Alavi-M and Joachimsthaler-EA. Revisiting DSS Implementation Research - A Metaanalysis of the Literature and Suggestions for Researchers. MIS QUARTERLY 16(1), 95-116. 92.
  3. Blasco-PG. Socioeconomic Indicators on Research-and-Development in Spain. SCIENTOMETRICS 24(1), 79-93. 92.
  4. Bordons-M and Barrigon-S. Bibliometric Analysis of Publications of Spanish Pharmacologists in the Sci (1984-89) .2. Contribution to Subfields Other Than Pharmacology and Pharmacy (ISI). SCIENTOMETRICS 25(3), 425-446. 92.
  5. Bordons-M , Garciajover-F , and Barrigon-S. Bibliometric Analysis of Publications of Spanish Pharmacologists in the Sci (1984-89) .1. Contribution to the Pharmacology and Pharmacy Subfield (ISI). SCIENTOMETRICS 24(1), 163-77. 92.
  6. Braun-T , Gomez-I , Mendez-A , and Schubert-A. International Coauthorship Patterns in Physics and Its Subfields, 1981-1985. SCIENTOMETRICS 24(2), 181-200. 92.
  7. Cano-F and Julian-S. Some Indicators in Spanish Scientific Production. SCIENTOMETRICS 24(1), 43-59. 92.
  8. Dalosmoner-A. The Cd-ROM Market in Catalonia. ELECTRONIC LIBRARY 10(4), 229-232. 92.
  9. Fernandez-MT , Agis-A , Martin-A , Cabrero-A , and Gomez-I. Cooperative Research Projects Between the Spanish-National-Research-Council and Latin-American Institutions. SCIENTOMETRICS 23(1), 137-48. 92.
  10. Ferreiro-L and Ugena-S. Citation Mechanics in Journals Covered by the Journal Citation Reports. SCIENTOMETRICS 24(1), 149-62. 92.
  11. Keefer-A and Jimenez-M. Library-Automation in Spain - An Overview. PROGRAM-AUTOMATED LIBRARY AND INFORMATION SYSTEMS 26(3), 225-37. 92.
  12. Mendez-A and Gomez-I. Collaborative Research in Spain in the Field of Pharmacy and Pharmacology. SCIENTOMETRICS 24(1), 137-47. 92.
  13. Mendez-A and Salvador-P. The Application of Scientometric Indicators to the-Spanish-Scientific-Research-Council. SCIENTOMETRICS 24(1), 61-78. 92.
  14. Ortega-C , Plaza-LM , Martinsempere-MJ , and Urdin-MC. Spanish Scientific and Technical Journals - State-of-the-Art. SCIENTOMETRICS 24(1), 21-42. 92.
  15. Pestana-A. Spanish Performance in Life Sciences - A Comparative Appraisal of the Scientific Production of Spain and 5 Other European Countries in 1989. SCIENTOMETRICS 24(1), 95-114. 92.
  16. Rubio-AV. Scientific Production of Spanish Universities in the Fields of Social-Sciences and Language. SCIENTOMETRICS 24(1), 3-19. 92.
  17. Sancho-R. Misjudgments and Shortcomings in the Measurement of Scientific Activities in Less-Developed-Countries. SCIENTOMETRICS 23(1), 221-233. 92.
  18. Sancho-R , Pastor-A , and Criado-E. Bibliometric Approach to Research Performance in the Field of Refractory Materials Used in Iron and Steelmaking Processes. SCIENTOMETRICS 24(1), 115-36. 92.

1993

  1. Curras-E. Information-Science in the Universidad-Autonoma-de-Madrid - Developments with the Times. EDUCATION FOR INFORMATION 11(3), 205-15. 93.
  2. CURRAS, E. The Need for Theoretical-Studies in Information-Science. JOURNAL OF THE AMERICAN SOCIETY FOR INFORMATION SCIENCE 44(7), 430. 93.
  3. Guardiola-E and Banos-JE. Presence of Abstracts in Non-English Journals Indexed in Medline (1981-1990). BULLETIN OF THE MEDICAL LIBRARY ASSOCIATION 81(3), 320-22. 93.
  4. Jimenez-M and Keefer-A. Networking in Spain. LIBRI 43(3), 185-97. 93.
  5. Jordaolives-M. The Human Aspects of Information-Retrieval Systems for Sharing Biomedical-Research. INTERNATIONAL FORUM ON INFORMATION AND DOCUMENTATION 18(3-4), 14-17. 93.
  6. Llorens-J and Trenor-A. Marc and Relational Databases. ELECTRONIC LIBRARY 11(2), 93-97. 93.
  7. Marco-FJG. Spanish Conference on Knowledge Organization. KNOWLEDGE ORGANIZATION 20(1), 57. 93.
  8. Marco-FJG and Navarro-MAE. On Some Contributions of the Cognitive Sciences and Epistemology to a Theory of Classification. KNOWLEDGE ORGANIZATION 20(3), 126-32. 93.
  9. Mayol-C and Massisimo-A. Libraries and Librarianship in Spain. IFLA JOURNAL-INTERNATIONAL FEDERATION OF LIBRARY ASSOCIATIONS 19(2), 131-46. 93.
  10. Mendez-A , Gomez-I , and Bordons-M. Some Indicators for Assessing Research Performance Without Citations. SCIENTOMETRICS 26(1), 157-67. 93.
  11. Rodriguez-K. The Information Search in Latin-America - An Analysis of Latin-American Databases. LIBRI 43(3), 245-62. 93.
  12. Sancho-R , Bernal-G , and Galvez-L. Approach to the Cuban Scientific Activity by Using Publication Based Quantitative Indicators (1985-1989). SCIENTOMETRICS 28(3), 297-312. 93.

1994

  1. Caro-C. Abinia - A Project for Cooperation Between Libraries in Latin-America. IFLA JOURNAL-INTERNATIONAL FEDERATION OF LIBRARY ASSOCIATIONS 20(4), 441-48. 94.
  2. Catenazzi-N and Sommaruga-L. Hyper-Book - A Formal Model for Electronic Books. JOURNAL OF DOCUMENTATION 50(4), 316-32. 94.
  3. Duenas-A , Gonzalez-MA , Munoz-A , and Salvador-CH. An X-Protocol Based Medical Teleconsultation System Using Low or High-Speed Networks - A Specific-Design Approach. JOURNAL OF THE AMERICAN MEDICAL INFORMATICS ASSOCIATION S, 423-27. 94.
  4. Gomez-EJ , Delpozo-F , Quiles-JA , Sanz-M , Rahms-H , Vaquero-JJ , Cano-P , Hernando-ME , and Arredondo-MT. A Telemedicine Distributed System for Cooperative Medical Diagnosis. JOURNAL OF THE AMERICAN MEDICAL INFORMATICS ASSOCIATION 20(S), 433-37. 94.
  5. Hernando-ME, Gomez-EJ , Corcoy-R , Delpozo-F , and Arredondo-MT. A Hybrid Knowledge-Based System for Therapy Adjustment in Gestational Diabetes. JOURNAL OF THE AMERICAN MEDICAL INFORMATICS ASSOCIATION S, 973. 94.
  6. Lera-E. Network Facilities in a Competitive Environment - A Contribution from the Spanish Debate. TELECOMMUNICATIONS POLICY 18(8), 629-41. 94.
  7. Mendez-A. Thinking About Scientometrics. SCIENTOMETRICS 30(2-3), 393-95. 94.
  8. Ortizrepiso-V and Rios-Y. Automated Cataloging and Retrospective Conversion in the University-Libraries of Spain. ONLINE & CDROM REVIEW 18(3), 157-68. 94.
  9. Pinto Molina-M. Interdisciplinary Approaches to the Concept and Practice of Written Text Documentary Content-Analysis (Wtdca). JOURNAL OF DOCUMENTATION 50(2), 111-13. 94.
  10. Reguant-S and Casadella-J. English as Lingua-Franca in Geological Scientific Publications - A Bibliometric Analysis. SCIENTOMETRICS 29(3), 335-51. 94.
  11. Roman-A and Mendez-A. The Spanish Transition to Democracy Seen Through the Spanish Database Isoc. SCIENTOMETRICS 30(1), 201-12. 94.
  12. Valls-CH. Multimedia in Museums - An Overview of Its Developments. PROGRAM-AUTOMATED LIBRARY AND INFORMATION SYSTEMS 1994, Vol 28, Iss 3, pp 263-274 28(3), 263-74. 94.

1995

  1. Bach-L , Condemolist-N , Ledoux-MJ , Matt-M , and Schaeffer-V. Evaluation of the Economic-Effects of Brite-Euram Programs on the European Industry. SCIENTOMETRICS 34(3), 325-49. 95.
  2. Calvo-FJM. The Exlib Project - Expansion of European Library Systems for the Visually Disadvantaged. INTERLENDING & DOCUMENT SUPPLY 23(2), 17+. 95.
  3. Campanario-JM. Using Neural Networks to Study Networks of Scientific Journals. SCIENTOMETRICS 33(1), 23-40. 95.
  4. Campanario-JM. Using Neural Networks to Study Networks of Scientific Journals (Vol 33, Pg 23, 1995). SCIENTOMETRICS 33(3), 423. 95.
  5. Catenazzi-N and Gibb-F. The Publishing Process - The Hyper-Book Approach. JOURNAL OF INFORMATION SCIENCE 21(3), 161-72. 95.
  6. Catenazzi-N and Sommaruga-L. An Electronic Library Based on Hyper-Books - The Hyper-Lib Project. ONLINE & CDROM REVIEW 19(3), 127-35. 95.
  7. Catenazzi-N and Sommaruga-L. Hyper-Lib - A Formal Model for an Electronic Library Based on Hyper-Books. JOURNAL OF DOCUMENTATION 51(3), 244-70. 95.
  8. Delgado López-Cózar-E and Ruiz Pérez-R. A Model for Assessing Compliance of Scientific Journals with International Standards. LIBRI 45(3-4), 145-59. 95.
  9. Frias-JA. The AIDS Pandemic and the Educational Function of the Library. IFLA JOURNAL-INTERNATIONAL FEDERATION OF LIBRARY ASSOCIATIONS 21(1), 31-37. 95.
  10. Guerra-RA, Vives-JMG, Monmany-JMD , and Garrido-JF. Procedure for Simultaneous Deacidification and Sizing of Paper. RESTAURATOR-INTERNATIONAL JOURNAL FOR THE PRESERVATION OF LIBRARY AND ARCHIVAL MATERIAL 16(4), 175-93. 95.
  11. Kyriakou-D. Macroeconomic Aspects of S/T Program-Evaluation. SCIENTOMETRICS 34(3), 451-59. 95.
  12. Moscoso-P, Nogales-JT , and Caridad-M. The Use of Online and CDROM Databases in Spanish Universities Centralized Bibliographic Services. ONLINE & CDROM REVIEW 19(1), 3-12. 95.
  13. Pinto Molina-M. Documentary Abstracting - Toward a Methodological Model. JOURNAL OF THE AMERICAN SOCIETY FOR INFORMATION SCIENCE 46(3), 225-34. 95.
  14. Sanz-E , Aragon-I , and Mendez-A. The Function of National Journals in Disseminating Applied Science. JOURNAL OF INFORMATION SCIENCE 21(4), 319-23. 95.

1996

  1. Aguillo-I. Increasing the Between-Year Stability of the Impact Factor in the Science-Citation-Index. SCIENTOMETRICS 35(2), 279-82. 96.
  2. Alvarez-P and Pulgarin-A. The Rasch Model - Measuring Information from Keywords - The Diabetes Field. JOURNAL OF THE AMERICAN SOCIETY FOR INFORMATION SCIENCE 47(6), 468-76. 96.
  3. Alvarez-P and Pulgarin-A. The Rasch Model - Measuring the Impact of Scientific Journals - Analytical-Chemistry. JOURNAL OF THE AMERICAN SOCIETY FOR INFORMATION SCIENCE 47(6), 458-67. 96.
  4. Bordons-M , Gomez-I , Fernandez-MT , Zulueta-MA , and Mendez-A. Local, Domestic and International Scientific Collaboration in Biomedical-Research. SCIENTOMETRICS 37(2), 279-95. 96.
  5. Campanario-JM. The Competition for Journal Space Among Referees, Editors, and Other Authors and Its Influence on Journals Impact Factors. JOURNAL OF THE AMERICAN SOCIETY FOR INFORMATION SCIENCE 47(3), 184-92. 96.
  6. Campanario-JM. Have Referees Rejected Some of the Most-Cited Articles of All Times. JOURNAL OF THE AMERICAN SOCIETY FOR INFORMATION SCIENCE 47(4), 302-310. 96.
  7. Campanario-JM. Using Citation-Classics to Study the Incidence of Serendipity in Scientific Discovery. SCIENTOMETRICS 37(1), 3-24. 96.
  8. Carretero-J and Rodriguez-S. Building Lexical Tools to Manage Information Written in Spanish. JOURNAL OF INFORMATION SCIENCE 22(5), 391-99. 96.
  9. Gomez-I , Bordons-M , Fernandez-MT , and Mendez-A. Coping with the Problem of Subject Classification Diversity. SCIENTOMETRICS 35(2), 223-35. 96.
  10. Jiménez-Contreras-E and Ferreiro-L. Publishing Abroad - Fair Trade or Short Sell for Non-English-Speaking Authors - A Spanish Study. SCIENTOMETRICS 36(1), 81-95. 96.
  11. Lera-E. Towards Multiservice Personal Communications - Perspectives for a Sector Structure Evolution. TELECOMMUNICATIONS POLICY 20(7), 481-96. 96.
  12. Lopezhuertas-MJ. Organization of Knowledge in Information and Documentation Systems - Spanish, by F.J.G. Marco. KNOWLEDGE ORGANIZATION 1996, Vol 23, Iss 1, pp 47-48 23(1), 47-48. 96.
  13. Plaza-LM , Martinsempere-MJ , and Rey Rocha-J. Scientific Relations Between Spain and Central-Eastern European Countries for the Period 1982-1992. SCIENTOMETRICS 1996, Vol 37, Iss 1, pp 131-142 37(1), 131-42. 96.
  14. Rodriguez-K and Moreiro-JA. The Growth and Development of Research in the Field of Ecology - As Measured by Dissertation Title Analysis. SCIENTOMETRICS 35(1), 59-70. 96.
  15. Schwartz-S and Hellin-JL. Measuring the Impact of Scientific Publications - The Case of the Biomedical Sciences. SCIENTOMETRICS 35(1), 119-32. 96.
  16. Ubieto-AP, Casabon-AS , and Ubieto-I. Studies of Librarianship and Documentation in Spain (1978-1994). EDUCATION FOR INFORMATION 14(1), 47-54. 96.

1997

  1. Alabau-A. Telecommunications and the Information-Society in European Regions. TELECOMMUNICATIONS POLICY 21(8), 761-771. 97.
  2. Alvarez-P and Pulgarin-A. The Diffusion of Scientific Journals Analyzed Through Citations. JOURNAL OF THE AMERICAN SOCIETY FOR INFORMATION SCIENCE 48(10), 953-58. 97.
  3. Alvarezossorio-JRP , Gomez-I , and Martinsempere-MJ. International Visibility of Domestic Scientific Literature. JOURNAL OF INFORMATION SCIENCE 23(1), 98-101. 97.
  4. Bordons-M and Zulueta-MA. Comparison of Research Team Activity in 2 Biomedical Fields. SCIENTOMETRICS 40(3), 423-36. 97.
  5. Cabo-MJA and Llavori-RB. An Approach to a Digital Library of Newspapers. INFORMATION PROCESSING & MANAGEMENT 33(5), 645-661. 97.
  6. Campanario-JM. The Journal Scout. SCIENTIST 11(10), 9. 97.
  7. Chuvieco-E. Clarification on the Use of Linear-Programming and Gis for Land-Use Modeling - Reply. INTERNATIONAL JOURNAL OF GEOGRAPHICAL INFORMATION SCIENCE 11(4), 403. 97.
  8. Diaz-P , Aedo-I , Fernandez-C , Plaza-A , Ribagorda-A , and Diezhoyo-C. Multilingual Tools for Accessing a Spanish Library Catalog. LIBRI 47(4), 243-50. 97.
  9. Havermans-JBGA and Dufour-J. Photo Oxidation of Paper Documents - A Literature-Review. RESTAURATOR-INTERNATIONAL JOURNAL FOR THE PRESERVATION OF LIBRARY AND ARCHIVAL MATERIAL 18(3), 103-14. 97.
  10. Lopezhuertas-MJ. Thesaurus Structure Design - A Conceptual-Approach for Improved Interaction. JOURNAL OF DOCUMENTATION 53(2), 139-77. 97.
  11. Roque-ES and Pascual-JL. Mutual Funds Information on the Internet. JOURNAL OF INFORMATION SCIENCE 23(4), 313-20. 97.
  12. Sagredo Fernandez-F and Moreno-AG. History of Information-Science in Spain - A Selected Bibliography. JOURNAL OF THE AMERICAN SOCIETY FOR INFORMATION SCIENCE 48(4), 369-72. 97.

1998

  1. Alvarez-P and Pulgarin-A. Equating Research Production in Different Scientific Fields. INFORMATION PROCESSING & MANAGEMENT 34(4), 465-70. 98.
  2. Cornella-A. Information Policies in Spain. GOVERNMENT INFORMATION QUARTERLY 15(2), 197-220. 98.
  3. Diaz-I , Velasco-M , Llorens-J , and Martinez-V. Semiautomatic Construction of Thesaurus Applying Domain Analysis Techniques. INTERNATIONAL FORUM ON INFORMATION AND DOCUMENTATION 23(2), 11-19. 98.
  4. Gomez-EJ , Quiles-JA , Sanz-MF , and Delpozo-F. A User-Centered Cooperative Information-System for Medical Imaging Diagnosis. JOURNAL OF THE AMERICAN SOCIETY FOR INFORMATION SCIENCE 49(9), 810-816. 98.
  5. Guerra-RA , Vives-JMG , Monmany-JMD , and Garrido-JF. The Effect of Aqueous-Solutions of Alkoxypolyethyleneglycols (Alkpg) on the Mechanical-Properties of Paper. RESTAURATOR-INTERNATIONAL JOURNAL FOR THE PRESERVATION OF LIBRARY AND ARCHIVAL MATERIAL 19(4), 187-211. 98.
  6. Guzman-MV , Sanz-E , and Sotolongo-G. Bibliometric Study on Vaccines (1990-1995) Part I - Scientific Production in Iberian-American Countries. SCIENTOMETRICS 43(2), 189-205. 98.
  7. Moya-Anegon-FD , Jiménez-Contreras-E , and Corrochano-MD. Research Fronts in Library and Information-Science in Spain (1985-1994). SCIENTOMETRICS 42(2), 229-246. 98.
  8. Peis-E and Fernandez-Molina-JC. Enrichment of Bibliographic Records of Online Catalogs Through OCR and Sgml Technology. INFORMATION TECHNOLOGY AND LIBRARIES 19(3), 161-72. 98.
  9. Plaza-LM. The Use of Multiple Databases in the Assessment of Research - An Application in the Field of Plant-Science. SCIENTOMETRICS 43(2), 299-304. 98.
  10. Rey Rocha-J , Martinsempere-MJ , Plaza-LM , Ibanez-JJ , and Mendez-I. Changes on Publishing Behavior in Response to Research Policy Guidelines - The Case of the Spanish Research Council in the Field of Agronomy. SCIENTOMETRICS 41(1-2), 101-111. 98.
  11. Santiago-MDG. Worldwide Search Engines Updating - A Case-Study of Spanish Web Sites. CANADIAN JOURNAL OF INFORMATION AND LIBRARY SCIENCE-REVUE CANADIENNE DES SCIENCES DE L INFORMATION ET DE BIBLIOTHECONOMIE 23(3), 60-61. 98.
  12. Sistach-MC , Ferrer-N , and Romero-MT. Fourier-Transform Infrared-Spectroscopy Applied to the Analysis of Ancient Manuscripts. RESTAURATOR-INTERNATIONAL JOURNAL FOR THE PRESERVATION OF LIBRARY AND ARCHIVAL MATERIAL 19(4), 173-86. 98.
  13. Valentin-N , Garcia-R , Deluis-O , and Maekawa-S. Microbial Control in Archives, Libraries and Museums by Ventilation Systems. RESTAURATOR-INTERNATIONAL JOURNAL FOR THE PRESERVATION OF LIBRARY AND ARCHIVAL MATERIAL 19(2), 85-107. 98.

1999

  1. Alvarez-P and Pulgarin-A. Measuring Information Through Topical Subheadings of the Medline Database - A Case-Study. JOURNAL OF INFORMATION SCIENCE 25(5), 395-402. 99.
  2. Anglada-LM. Working Together, Learning Together - The Consortium-of-Academic-Libraries-of-Catalonia. INFORMATION TECHNOLOGY AND LIBRARIES 18(3), 139-44. 99.
  3. Arribas-EH and Inchusta-PJS. Evaluation Models of Information Technology in Spanish Companies - A Cluster-Analysis. INFORMATION & MANAGEMENT 36(3), 151-64. 99.
  4. Bohlin-E , Aizu-I , and Oniki-H. Convergence and Development in East-Asia. TELECOMMUNICATIONS POLICY 23(3-4), 213-16. 99.
  5. Bohlin-E , Levin-S , and Leite-AN. Political-Economy of Telecom Regulation. TELECOMMUNICATIONS POLICY 23(9), 603-606. 99.
  6. Bordons-M , Zulueta-MA , Romero-F , and Barrigon-S. Measuring Interdisciplinary Collaboration Within a University - The Effects of the Multidisciplinary Research-Program. SCIENTOMETRICS 46(3), 383-98. 99.
  7. Bricall-J. Universities - Engines of Innovation in the Information-Society. SCIENTOMETRICS 45(3), 551-556. 99.
  8. Contreras-A , Garciaalonso-R , Echenique-M , and Dayecontreras-F. The Sol Formulas for Converting Smog Readability Scores Between Health-Education Materials Written in Spanish, English, and French. JOURNAL OF HEALTH COMMUNICATION 4(1), 21-29. 99.
  9. Delgado López-Cózar-E. Iso Standards for the Presentation of Scientific Periodicals - Little-Known and Little Used by Spanish Biomedical Journals. JOURNAL OF DOCUMENTATION 55(3), 288-309. 99.
  10. Encinas-J , Llorens-J , and Amescua-A. Indexing and Classification of Images in Large Organizations. LIBRI 49(1), 16-25. 99.
  11. Encinas-J , Llorens-J , Demiguel-A , and Dellepiane-S. A Classification-Matching Combination for Image Retrieval. ONLINE & CDROM REVIEW 23(1), 11-18. 99.
  12. Fernandezcano-A and Bueno-A. Synthesizing Scientometric Patterns in Spanish Educational-Research. SCIENTOMETRICS 46(2), 349-367. 99.
  13. Gomez-I , Fernandez-MT , and Sebastian-J. Analysis of the Structure of International Scientific Cooperation Networks Through Bibliometric Indicators. SCIENTOMETRICS 44(3), 441-57. 99.
  14. Gomez-I , Sancho-R , Moreno-L , and Fernandez-MT. Influence of Latin-American Journals Coverage by International Databases. SCIENTOMETRICS 46(3), 443-56. 99.
  15. Lopezhuertas-MJ. The 4th Isko-Spain Conference. KNOWLEDGE ORGANIZATION 26(1), 46-48. 99.
  16. Martinbautista-MJ , Vila-MA , and Larsen-HL. A Fuzzy Genetic Algorithm Approach to an Adaptive Information-Retrieval Agent. JOURNAL OF THE AMERICAN SOCIETY FOR INFORMATION SCIENCE 50(9), 760-771. 99.
  17. Moscoso-P and Demolina-TM. And After Automation, What - Spanish Libraries and the Challenge of Modernization. JOURNAL OF LIBRARIANSHIP AND INFORMATION SCIENCE 31(2), 111-19. 99.
  18. Moya-Anegon-FD and Herrero-solana-V. Science in America Latina - A Comparison of Bibliometric and Scientific-Technical Indicators. SCIENTOMETRICS 46(2), 299-320. 99.
  19. Ortizrepiso-V and Moscoso-P. Web-Based Opacs - Between Tradition and Innovation. INFORMATION TECHNOLOGY AND LIBRARIES 18(2), 68-77. 99.
  20. Pinto Molina-M and Galvez-C. Paradigms for Abstracting Systems. JOURNAL OF INFORMATION SCIENCE 25(5), 365-80. 99.
  21. Pinto Molina-M and Lancaster-FW. Abstracts and Abstracting in Knowledge Discovery. LIBRARY TRENDS 48(1), 234-48. 99.
  22. Rey Rocha-J and Martinsempere-MJ. The Role of Domestic Journals in Geographically-Oriented Disciplines - The Case of Spanish Journals on Earth-Sciences. SCIENTOMETRICS 45(2), 203-216. 99.
  23. Rojo-JM. Peer-Review - Experiences at National and European Level. SCIENTOMETRICS 45(3), 497-500. 99.
  24. Ruizbanos-R , Bailonmoreno-R , Jiménez-Contreras-E , and Courtial-JP. Structure and Dynamics of Scientific Networks - Part I - Fundamentals of the Quantitative Model of Translation. SCIENTOMETRICS 44(2), 217. 99.
  25. Ruizbanos-R , Bailonmoreno-R , Jiménez-Contreras-E , and Courtial-JP. Structure and Dynamics of Scientific Networks - Part II - The New Zipfs Law, the Clusters of Cocitations and the Model of the Descriptor Presence. SCIENTOMETRICS 44(2), 235-65. 99.
  26. Simon-K and Inchusta-PS. Information Technology for Interorganizational Systems - Some Evidence with Case-Studies. INTERNATIONAL JOURNAL OF INFORMATION MANAGEMENT 19(1), 75-86. 99.
  27. Simon-K , Sanchez-PJ , and Olazaran-M. It-Based Product and Process Innovation - A Case from the Spanish Legal Information Sector. JOURNAL OF INFORMATION TECHNOLOGY 14(2), 171-79. 99.
  28. Sistach-MC , Gibert-JM , and Areal-R. Aging of Laboratory Irongall Inks Studied by Reflectance Spectrometry. RESTAURATOR-INTERNATIONAL JOURNAL FOR THE PRESERVATION OF LIBRARY AND ARCHIVAL MATERIAL 20(3-4), 151-66. 99.

2000

  1. Aguillo-I. A New-Generation of Tools for Search, Recovery and Quality Evaluation of World-Wide-Web Medical Resources. ONLINE INFORMATION REVIEW 24(2), 138-43. 2000.
  2. Alvarez-P , Escalona-I , and Pulgarin-A. What Is Wrong with Obsolescence. JOURNAL OF THE AMERICAN SOCIETY FOR INFORMATION SCIENCE 51(9), 812-15. 2000.
  3. Atienza F, Martinez-Alzamora N, De Velasco JA, Dreiseitl S, Ohno-Machado L. Risk Stratification in Heart Failure Using Artificial Neural Networks. JOURNAL OF THE AMERICAN MEDICAL INFORMATICS ASSOCIATION. 2000;32-36.
  4. Barrionuevo-MD. New Strategies in Library-Services Organization - Consortia University-Libraries in Spain. INFORMATION TECHNOLOGY AND LIBRARIES 19(2), 96-102. 2000.
  5. Claver-E , Gonzalez-R , and Llopis-J. An Analysis of Research in Information-Systems (1981-1997). INFORMATION & MANAGEMENT 37(4), 181-95. 2000.
  6. Claveria-LE , Guallar-E , Cami-J , Conde-J , Pastor-R , Ricoy-JR , Rodriguezfarre-E , Ruizpalomo-F , and Munoz-E. Does Peer-Review Predict the Performance of Research Projects in Health-Sciences. SCIENTOMETRICS 47(1), 11-23. 2000.
  7. Deprado-RL. Do Users Dream of Electronic Libraries. ELECTRONIC LIBRARY 18(3), 202-209. 2000.
  8. Dicarlo-JV , Pastor-X , and Markovitz-BP. The Shadow Uniform Resource Locator - Standardizing Citations of Electronically Published Materials. JOURNAL OF THE AMERICAN MEDICAL INFORMATICS ASSOCIATION 7(2), 149-51. 2000.
  9. Figuerola-CG , Gomez-R , and Desanroman-EL. Stemming and N-Grams in Spanish - An Evaluation of Their Impact on Information-Retrieval. JOURNAL OF INFORMATION SCIENCE 26(6), 461-467. 2000.
  10. Julian-V , Carrascosa-C , and Soler-J. A Multiagent System Architecture for Retrieving and Showing Information. KNOWLEDGE ORGANIZATION 27(1-2), 11-16. 2000.
  11. Lera-E. Changing Relations Between Manufacturing and Service Provision in a More Competitive Telecom Environment. TELECOMMUNICATIONS POLICY 24(5), 413-37. 2000.
  12. Mas J. Technological Cooperation With Southern Mediterranean Countries in the Area of Information and Communication Technology. Nfd INFORMATION-WISSENSHAFT UND PRAXIS. 2000;51:5-12.
  13. Ortizrivera-LA , Sanz-E , and Suarezbalseiro-CA. Scientific Production in Puerto-Rico in Science and Technology During the Period 1990 to 1998. SCIENTOMETRICS 49(3), 403-18. 2000.
  14. Pestana-A and Cerdan-S. Spanish Scientific Productivity and Equipment in Magnetic-Resonance from a Regional and European Perspective. SCIENTOMETRICS 49(215-31). 2000.
  15. Pinto Molina-M. Exploring the Context of Information Behavior, by T.D. Wilson, D.K. Allen. JOURNAL OF DOCUMENTATION 56(2), 227-29. 2000.
  16. Reich-M. New Forms of Service - Holdings, Electronic Libraries, Changes - German, by M. Brauer. ZEITSCHRIFT FUR BIBLIOTHEKSWESEN UND BIBLIOGRAPHIE 47(2), 198-201. 2000.
  17. Rovira-L , Senra-P , and Jou-D. Bibliometric Analysis of Physics in Catalonia - Towards Quality Consolidation. SCIENTOMETRICS 49(2), 233-56. 2000.
  18. Subirana-B and Carvajal-P. Transaction Streams - Theory and Examples Related to Confidence in Internet-Based Electronic Commerce. JOURNAL OF INFORMATION TECHNOLOGY 15(1), 3-16. 2000.
  19. Swanson EB, Dans E. System Life Expectancy and the Maintenance Effort: Exploring Their Equilibration. MIS QUARTERLY. 2000;24:277-97.
  20. Vallejo-DB and David-AA. Processing the User Model in Irs1. KNOWLEDGE ORGANIZATION 27(1-2), 17-26. 2000.

2001

  1. Cabrera-A , Cabrera-EF , and Barajas-S. The Key Role of Organizational Culture in a Multisystem View of Technology-Driven Change. INTERNATIONAL JOURNAL OF INFORMATION MANAGEMENT 21(3), 245-61. 2001.
  2. Caridad-M , Rodriguez-EMM , and Mateos-DR. Information Policies in Spain - Towards the New Information-Society. LIBRI 51(1), 49-60. 2001.
  3. Ciborra CU, Andreu R. Sharing Knowledge Across Boundaries. JOURNAL OF INFORMATION TECHNOLOGY. 2001;16:73-81.
  4. Diaz A, Gervas P, Garcia A, Chacon I. Sections, Categories and Keywords as Interest Specification Tools for Personalised News Services. ONLINE INFORMATION REVIEW. 2001;25:149-59.
  5. Dufour-J and Havermans-JBGA. Study of the Photooxidation of Mass-Deacidified Papers. RESTAURATOR-INTERNATIONAL JOURNAL FOR THE PRESERVATION OF LIBRARY AND ARCHIVAL MATERIAL 22(1), 20-40. 2001.
  6. Fernandez-Molina JC and Peis E. The moral rights of authors in the age of digital information. JOURNAL OF THE AMERICAN SOCIETY FOR INFORMATION SCIENCE AND TECHNOLOGY 52(2), 109-117. 2001.
  7. Figuerola CG, Rodriguez AFZ, Berrocal JLA. Automatic Vs Manual Categorisation of Documents in Spanish. JOURNAL OF DOCUMENTATION. 2001;57:763-73.
  8. Herrera Viedma-E. Modeling the Retrieval Process for an Information-Retrieval System Using an Ordinal Fuzzy Linguistic Approach. JOURNAL OF THE AMERICAN SOCIETY FOR INFORMATION SCIENCE AND TECHNOLOGY 51(6), 460-75. 2001.
  9. Herrero-Solana V, Moya-Anegon FD. Bibliographic Displays of Web-Based Opacs: Multivariate Analysis Applied to Latin-American Catalogues. Libri. 2001;51:75-85.
  10. Lopezhuertas M, Jiménez-Contreras E. The Web of Knowledge: Festschrift in Honor of Eugene Garfield. KNOWLEDGE ORGANIZATION. 2001;28:45-46.
  11. Moreiro-JA. Figures on Employability of Spanish Library and Information-Science Graduates. LIBRI 51(1), 27-37. 2001.
  12. Morillo F, Bordons M, Gomez I. An Approach to Interdisciplinarity Bibliometric Indicators. SCIENTOMETRICS. 2001;51:203-22.
  13. Rigol-JP , Jarvis-CH, and Stuart-N. Artificial Neural Networks as a Tool for Spatial Interpolation. INTERNATIONAL JOURNAL OF GEOGRAPHICAL INFORMATION SCIENCE 15(4), 323-43. 2001.
  14. Guerrero VP, Moya Anegon FD. Reduction of the dimension of a document space using the fuzzified output of a Kohonen network. JOURNAL OF THE AMERICAN SOCIETY FOR INFORMATION SCIENCE AND TECHNOLOGY 52 (14), 1234-1241. 2001

Data de rebuda: 1/10/02   Data d'acceptació: 18/10/02


Notas

1   L'ISI (http://www.isinet.com) es va fundar com a Institute for Scientific Information i actualment forma part de The Thomson Corporation.

2   Podeu trobar informació sobre aquesta comissió a l'adreça següent: <http://www.univ.mecd.es/cneai/cneai.html>.

3   Dades extretes de Moya (2000b).

4   En la figura 3 s'ha eliminat el primer productor, el Regne Unit, per no desvirtuar la relació entre la resta de països.

5   Els autors assenyalats en lletra negreta procedeixen d'altres àrees de coneixement