Inserció laboral dels titulats en Biblioteconomia i Documentació per la Universitat de Barcelona
Àngel Borrego, Maite Comalat, Assumpció Estivill
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
borrego@ub.edu, comalat@ub.edu, estivill@ub.edu
Resum [Abstract] [Resumen]
Es presenten els resultats d'un estudi sobre la inserció laboral dels diplomats en Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona de les cinc darreres promocions i dels llicenciats en Documentació de la mateixa Universitat des de l'any 2000 fins al juny de 2003. A dotze anys del primer estudi sobre aquest tema es demostra que el mercat laboral continua en expansió i absorbeix els graduats de manera fluida.
1 Introducció
Els estudis de Biblioteconomia i Documentació s'organitzen a l'Estat espanyol en dues titulacions: la diplomatura en Biblioteconomia i Documentació i la llicenciatura en Documentació. La primera, que és una titulació de primer nivell de tres anys, es va crear l'any 1978 i es va implantar el 1981 amb la publicació de les directrius de plans d'estudis per a les escoles de Biblioteconomia i Documentació. L'Escola Universitària Jordi Rubió i Balaguer de Biblioteconomia i Documentació, adscrita a la Universitat de Barcelona, va ser el primer centre de l'Estat a impartir aquesta titulació a partir del curs 1982-83.
L'any 1992 es va crear la llicenciatura en Documentació, una titulació de segon cicle d'una durada de dos anys, que té com a objectiu la formació de professionals que puguin dur a terme tasques directives o que tinguin un nivell alt d'especialització en l'àmbit de la informació i la documentació. La llicenciatura va començar a impartir-se el curs 1994-95 —a la Universitat de Barcelona es va iniciar el curs 1998-99. L'accés a la llicenciatura és directe per a l'alumnat procedent de la diplomatura, mentre que els estudiants que hi arriben amb una altra titulació universitària han de fer prèviament un curs de complements de formació.
Els ensenyaments de Biblioteconomia i Documentació són, doncs, relativament recents a la universitat espanyola. Per aquesta raó no hi ha encara estudis concloents sobre la inserció laboral dels titulats i l'adequació de la seva formació a les exigències del mercat laboral, o que mostrin l'evolució d'aquest mercat. No obstant això, durant els últims anys s'han elaborat diversos estudis parcials, centrats en l'anàlisi de la inserció dels titulats en algunes universitats concretes, que en conjunt ofereixen una panoràmica global del grau d'inserció i de les característiques dels llocs a què accedeixen els diplomats i llicenciats. La diversitat d'aproximacions que s'han fet servir en aquests estudis —anàlisi d'ofertes de feina a la premsa, de convenis de cooperació educativa de les universitats, enquestes i entrevistes als titulats, etc.— fan pensar que les dades recollides són força representatives de la realitat estudiada.
Un dels primers treballs sobre el tema analitzava la inserció laboral dels diplomats per l'Escola Universitària de Biblioteconomia i Documentació adscrita a la Universitat de Barcelona entre 1988 i 1992 (Espelt i Pons, 1993). Entre els resultats destaca el fet que el 96 % dels titulats d'aquestes cinc promocions s'havia incorporat al sector professional i que treballava sobretot en biblioteques de centres d'ensenyament —especialment universitàries— (34 %), especialitzades (33 %) i públiques (19 %). De les dades aportades, els autors en deduïen que la major part dels diplomats treballava per a l'Administració pública, i només el 5,6 % ho feia en empreses —tot i que el percentatge de llocs de treball en el sector privat era probablement més elevat atès que un 23,15 % dels enquestats declarava treballar en institucions diverses sense especificar si eren públiques o privades. Pocs anys més tard, aquestes xifres van ser corroborades per Camps i Crespán (1996), que van observar, en un estudi entre una mostra de membres del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, que gairebé tres quartes parts dels professionals van tenir la seva primera feina en organismes i institucions públiques.
També cap a mitjan anys noranta, Moreiro, Moscoso i Ortiz-Repiso (1995a i 1995b), que van enquestar els diplomats de la promoció de 1992 de quatre universitats (Barcelona, Granada, Múrcia i Salamanca), van trobar que el 79 % dels diplomats que treballava ho feia en organismes, institucions i empreses de l'Administració pública, especialment en biblioteques (69 %) i, en menor grau, en centres de documentació (17 %). Bona prova de l'alt grau d'inserció laboral d'aquests titulats era el fet que, dos anys després de finalitzar els estudis, un 50 % dels enquestats havia trobat una feina relacionada amb la seva titulació —d'aquests, un 66 % l'havia aconseguida en menys d'un any. Entre els diplomats d'algunes universitats aquests percentatges es disparaven. Així, a Barcelona, el percentatge d'alumnes que havia trobat feina en menys de 9 mesos s'elevava fins al 91 %.
Més recentment, Comalat, Espelt i Rubió (2003) han analitzat les característiques dels convenis de cooperació educativa —és a dir, dels convenis de pràctiques no vinculades al pla d'estudis— signats per la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona amb empreses privades amb ànim de lucre. Al llarg del període comprès entre el setembre del 1998 i el juny del 2002, les ofertes d'aquest tipus d'empreses —un total de 236— representaven el 40 % del total. Les 109 empreses que van oferir convenis s'agrupaven principalment en dos grans sectors d'activitat: les consultories empresarials, financeres, legals i de recursos humans, d'una banda, i les empreses de continguts —com ara premsa, editorials i serveis editorials—, de l'altra. En total, durant els quatre cursos analitzats, la Facultat va signar 695 convenis —293 amb entitats públiques i 402 amb empreses privades—, la majoria dels quals amb estudiants de primer cicle —602 convenis. La gran quantitat de convenis i el seu continu increment posa de manifest que l'oferta que arriba a la Facultat és molt superior a la demanda (Universitat de Barcelona. Facultat de Biblioteconomia i Documentació, Diplomatura en Biblioteconomia i Documentació: informe d'autoavaluació, 2003, p. 18-19). Tot i que aquestes dades no fan referència directa a la inserció laboral, sí que se'n pot deduir que hi ha una clara evolució respecte a la situació de deu anys enrere, quan el percentatge de titulats que treballava en empreses privades era molt reduït (Espelt i Pons, 1993).
Els autors que han analitzat la situació laboral dels titulats d'altres universitats són diversos. Muñoz Escolà (1997) va estudiar la inserció dels titulats de les quatre primeres promocions de la diplomatura de la Universidad de Zaragoza; Moreiro i Caridad (1998) i Moreiro (1999, 2001a i 2001b), la incorporació al món laboral dels diplomats i llicenciats per la Universidad Carlos III, i Frías et al. (2000), la dels titulats de la Universidad de Salamanca. Per la seva banda, el Consejo Social de la Universidad Complutense va encarregar un estudi sobre la trajectòria laboral dels diplomats en Biblioteconomia i Documentació d'aquesta universitat (Trayectorias, 2001), i Tejada Artigas (2002) va estudiar també alguns aspectes relacionats amb la inserció dels diplomats de la Universidad Complutense en el seu treball sobre la percepció que estudiants i els qui donen ocupació tenien d'un nou pla d'estudis.
Finalment, també hi ha una sèrie d'autors que estudien el mercat laboral des de la perspectiva de les ofertes de feina. Així, per exemple, Montes (1995) va analitzar una mostra de 98 ofertes destinades a documentalistes, arxivers i gestors de la informació publicades en dos diaris d'àmbit estatal entre 1984 i 1994. Galán (1999) va examinar les convocatòries d'oposicions en Arxivística, Biblioteconomia, Documentació i Museologia publicades durant dos anys al Boletín oficial del Estado i al Boletín oficial de la Junta de Andalucía. Alonso i Vázquez (2000) van analitzar les característiques de les ofertes de feina en Arxivística, Biblioteconomia i Documentació distribuïdes a través de la llista de correu electrònic InfoDOC en el bienni 1998-99.
En conjunt, aquests estudis mostren una taxa d'inserció laboral elevada. En general, s'observen percentatges molt alts de titulats que troben una feina relacionada amb els seus estudis en un termini relativament breu de temps, i en molts casos la inserció comença fins i tot abans d'acabar la carrera per mitjà de beques i convenis de pràctiques. No obstant això, es detecta una certa relació entre l'àrea geogràfica de residència dels titulats i l'obtenció de feina. Així, per exemple, els titulats per la Universitat de Barcelona i per les universitats de Madrid —ciutats on hi ha una presència més gran de l'Administració i un teixit empresarial important—, s'insereixen amb més facilitat al mercat laboral que aquells que obtenen el títol en altres universitats —com ara les de Salamanca o Saragossa.
A tot això, cal afegir-hi que durant els darrers anys s'ha produït una diversificació de les fonts de treball. Si a començament dels anys noranta la major part dels titulats treballava per a entitats públiques, principalment en biblioteques dependents de les diferents administracions, durant els últims anys un percentatge cada cop més important de titulats troba feina en empreses privades. Tanmateix, alguns estudis mostren que encara hi ha força desconeixement de la titulació entre els oferents d'ocupació, i que com a conseqüència d'aquest fet pateix una certa manca de prestigi. Aquest fenomen el detecten els titulats en el procés de cerca de feina i li atribueixen les dificultats per incorporar-se en empreses privades.
De l'anàlisi de la bibliografia sobre el tema també es dedueix una altra característica dels titulats recents, el seu alt nivell de satisfacció amb la formació rebuda. Probablement aquesta opinió positiva deriva, en bona part, de la utilitat dels estudis per integrar-se en el mercat laboral.
2 Metodologia
El treball que ara es presenta és un dels resultats del procés d'avaluació interna de la diplomatura en Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona que es dugué a terme durant el curs 2002-03. Durant aquest procés es pogué constatar que, si bé hi havia molts indicis per pensar que els diplomats s'inserien amb força facilitat en el mercat laboral, no hi havia dades sistemàtiques i recents que ho corroboressin, llevat de les que es derivaven de l'anàlisi dels convenis de cooperació educativa signats per la Facultat (Comalat, Espelt, Rubió, 2003). Per això, una vegada acabat el procés intern d'avaluació, es va decidir iniciar un estudi sobre el tema.
La recollida de dades es va fer mitjançant un qüestionari que es va adaptar de l'elaborat el 1999 per l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU) per analitzar la inserció laboral dels graduats de les universitats públiques catalanes. L'ensenyament de Biblioteconomia i Documentació no havia estat objecte d'aquest estudi global perquè, quan es planificà, l'Escola Universitària Jordi Rubió i Balaguer que l'impartia no formava part del sistema d'universitats públiques catalanes, sinó que era un centre adscrit a la Universitat de Barcelona.
Atès que el qüestionari original era molt complet, s'intentà que les modificacions fossin les mínimes possibles. Bàsicament consistiren a desenvolupar una tipologia de llocs de treball adaptada als diplomats i llicenciats en l'àrea de la Biblioteconomia i la Documentació, i una llista de tasques possibles que s'adaptà a les funcions i tasques diferenciades que, en teoria, corresponen als diplomats i als llicenciats. Vegeu en els annexos A i B les enquestes distribuïdes respectivament als titulats en Biblioteconomia i Documentació i als titulats en Documentació.
El setembre de 2003 el qüestionari es va enviar per correu ordinari als diplomats en Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona dels darrers cinc anys (1998-2003) i a tots els llicenciats en Documentació des que es graduà la primera promoció el juny de 2000. En total, es van distribuir 565 enquestes a diplomats —de les quals se'n van retornar 20 perquè anaven dirigides a una adreça incorrecta. De les 545 enquestes restants, 204 es van retornar emplenades (37,43 %). Per la seva banda, de les 103 enquestes enviades a llicenciats se'n van emplenar 34 (33 %). Antoni Cosculluela i Maribel Peró, del Departament de Metodologia de les Ciències del Comportament de la Universitat de Barcelona, van fer l'anàlisi estadística de les dades al llarg del mes de novembre de 2003.
La publicació recent de l'estudi de l'AQU, Educació superior i treball a Catalunya (2003), ha facilitat la comparació d'algunes de les dades obtingudes en el present estudi amb les de la resta de titulacions de l'àrea de les Ciències Socials de les universitats públiques catalanes (p. 79-117).
3 Anàlisi dels resultats
3.1 Diplomatura en Biblioteconomia i Documentació
3.1.1 Dades demogràfiques
A Catalunya els estudis actuals de Biblioteconomia i Documentació van néixer el 1915 com una carrera femenina i van mantenir aquesta condició fins a la segona meitat dels anys setanta. Actualment continuen sent eminentment femenins: el 82,3 % de les respostes rebudes han estat emplenades per dones. Al mateix temps es tracta de persones joves —el 86,3 % d'aquests titulats tenen fins a 30 anys—, ja que són relativament pocs els estudiants que inicien la diplomatura després d'haver cursat altres estudis i el qüestionari només es distribuí a les darreres promocions. La immensa majoria (94,9 %) provenen de Catalunya mateix, especialment de la comarca del Barcelonès (42,4 %), però hi ha també una proporció elevada de diplomats d'altres comarques catalanes, atès que la Universitat de Barcelona és l'única universitat pública que imparteix aquesta titulació.
3.1.2 Dades acadèmiques
La major part dels estudiants (71,4 %) arriben a la titulació procedents del batxillerat, després de superar les proves d'accés a la universitat; només un 19,2 % hi accedeix a partir d'estudis de formació professional o d'algun cicle formatiu de grau superior. D'acord amb les dades recollides, són una minoria els estudiants que inicien els estudis de Biblioteconomia i Documentació després d'haver obtingut una altra titulació universitària (5,4 %), els que hi accedeixen després de superar les proves d'accés per a majors de 25 anys (2,5 %) i els que procedeixen d'una altra carrera que no van arribar a finalitzar (1,5 %).
També segons les respostes recollides, el rendiment acadèmic dels titulats durant els estudis és força alt; en general, cursen els estudis en el temps previst i amb una bona qualificació. D'una banda, gairebé la meitat dels enquestats (48,5 %) afirma que va acabar la diplomatura en els tres anys previstos i únicament un 8 % en va necessitar més de quatre. Tanmateix, la realitat no és tan optimista quan s'analitzen les dades procedents de gestió acadèmica: el curs 1997-98 només el 38 % del total de l'alumnat va acabar els estudis en el temps previst —i amb una diferència notòria segons que l'accés s'hagués fet per mitjà de les PAAU (50 %) o des de la formació professional (20 %)—; el curs següent el percentatge de diplomats en el temps previst de tres anys va baixar fins al 23 %. D'altra banda, el 64 % assegura haver obtingut una qualificació mitjana d'aprovat-notable i un 19,3 % de notable-excel·lent. Segons gestió acadèmica, la qualificació mitjana entre els cursos 1999-2000 i 2001-02 oscil·laria al voltant de l'1,65 —més proper a l'aprovat que al notable (Universitat de Barcelona. Facultat de Biblioteconomia i Documentació, Diplomatura en Biblioteconomia i Documentació: informe d'autoavaluació, 2003, p. 71-72).
3.1.3 Dades professionals
La inserció laboral dels titulats es produeix d'una manera relativament senzilla. Dues terceres parts dels enquestats (66,5 %) ja combina l'estudi amb una feina a temps parcial; un 12,8 % té una feina a temps complet que simultanieja amb els estudis, i un altre 12,8 % duu a terme feines intermitents al llarg de la carrera. Només un 7,9 % dels diplomats es dedica exclusivament als estudis. Aquest primer apropament al món del treball té en la gran majoria dels casos una relació amb l'ensenyament: el 77,4 % de les respostes indiquen que la feina té molta (53 %) o força (24,4 %) relació amb els estudis. La motivació principal per treballar és millorar la possibilitat d'inserció (60,7 %), tot i que un 25,6 % ho fa per motius estrictament econòmics.
Entre el curs 1998-99 i el 2001-02, la Facultat signà un total de 695 convenis de cooperació educativa amb empreses i institucions —602 dels quals tenien com a tercera part alumnes de la diplomatura (Universitat de Barcelona. Facultat de Biblioteconomia i Documentació, Diplomatura en Biblioteconomia i Documentació: informe d'autoavaluació, 2003, p. 19). Aquestes dades, doncs, mostren que hi ha d'haver una relació prou estreta entre la simultaneïtat d'estudis i de feina que practica una bona part de l'alumnat de la diplomatura i la gran oferta de convenis de pràctiques que tenen l'abast. Les característiques dels convenis que arriben a la Facultat i la selecció que es fa de l'oferta són també una de les raons que expliquen la relació entre feina i estudis, i d'aquí que els implicats considerin que treballar equival a potenciar la inserció laboral, ja que els convenis ofereixen, en la majoria dels casos, una oportunitat per posar en pràctica les competències que es van adquirint al llarg de l'ensenyament.
Certament, si treballar durant la carrera té com a primer motiu afavorir la futura inserció laboral, la conclusió és que aquesta motivació té la seva recompensa, ja que en el moment de fer l'estudi un 91,2 % dels enquestats treballa. En concret, per al 51 % aquesta és la seva única activitat, mentre que el 40,2 % la compatibilitza amb altres estudis. Només el 7,4 % no treballa en el moment d'emplenar l'enquesta, però ho ha fet després d'acabar els estudis. Menys de l'1 % dels enquestats assegura no haver treballat mai.
3.1.4 Perfil professional
El procés d'inserció
Com ja s'ha observat, el procés d'inserció en el mercat laboral dels diplomats en Biblioteconomia i Documentació és relativament fàcil. D'entre els enquestats que treballen, gairebé la meitat (49,8 %) va trobar feina abans d'acabar la carrera, i el 40 % la va obtenir en els sis mesos posteriors a l'obtenció del títol. Tal com mostra la taula 1, únicament un 1 % va necessitar més d'un any per obtenir la seva primera feina. Destaca també que la primera feina del 77 % dels diplomats estava molt (62,2 %) o bastant (14,9 %) relacionada amb els seus estudis. Si bé altres estudis d'inserció laboral duts a terme entre diplomats de Biblioteconomia i Documentació d'altres universitats de l'Estat també dibuixen situacions força favorables, en cap cas no ho són tant com les que es dedueixen del present estudi. Així, per exemple, Tejada (2002) va trobar que el 71,5 % del diplomats de la Universidad Complutense havia trigat menys d'un any a trobar una feina relacionada amb els seus estudis i que el 41 % ja l'havia trobada abans de finalitzar-los; el 14,7 % del total va trigar més d'un any a inserir-se al mercat laboral.
Temps dedicat a trobar la primera feina Freqüència % Abans d'acabar la carrera 99 49,8 Menys d'1 mes d'acabada la carrera 27 13,6 D'1 a 3 mesos 25 12,7 De 3 a 6 mesos 28 14,1 De 6 mesos a 1 any 18 9,1 Més d'1 any 2 1 Total 199 100 Taula 1. Temps dedicat a trobar la primera feina
Si es comparen les dades relatives a la primera feina dels diplomats en Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona amb les d'altres titulacions de Ciències Socials de les universitats catalanes, s'observa que no n'hi ha cap altra que presenti una situació tan favorable. Per exemple, el 5,7 % dels graduats en Ciències Socials necessiten més d'un any per trobar la seva primera feina —en els dos extrems, els mestres (11,3 %) i els titulats d'Econòmiques i Administració d'Empreses (1,9 %) (Educació superior i treball a Catalunya, 2003).
Una altra característica del procés d'inserció dels diplomats en Biblioteconomia i Documentació és que hi ha força mobilitat laboral. Tot i que l'estudi únicament abraça els titulats dels darrers cinc anys, gairebé les tres quartes parts dels enquestats (74,5 %) declaren que ja no treballen en la seva primera feina. Només el 32,8 % ha tingut de moment una feina, el 30,8 % n'ha tingut dues i el 20,5 % n'ha tingut tres. Encara hi ha diplomats que n'han tingut quatre (7,7 %), cinc (4,6 %) o, fins i tot, més de cinc (3,6 %). Tejada (2002) també assenyala que la mobilitat és un dels trets de la inserció laboral dels diplomats de la Universidad Complutense —entre els quals detecta fins a una mitjana de 2,8 llocs de treball per titulat, superior a la mitjana de 2,4 dels diplomats de la Universitat de Barcelona. Ara bé, si en aquell primer cas, una de les causes de la mobilitat és l'alt percentatge de beques (38,8 %) i de contractes temporals (39 %), la raó de la mobilitat entre els diplomats de la Universitat de Barcelona sembla que són més aviat les oportunitats del mercat laboral que no pas la possible inestabilitat d'aquest mercat. Així, per exemple, únicament el 7,8 % dels enquestats assegura no haver gaudit mai d'un contracte indefinit; el 45,5 % n'ha tingut un al llarg de la seva vida laboral, el 22,8 % n'ha tingut dos i el 10,8 %, tres. Cal destacar que, malgrat que l'estudi es limita a les cinc darreres promocions, el 7,8 % dels enquestats assegura haver tingut ja més de cinc contractes indefinits.
Les vies d'accés a la primera feina són bàsicament tres: els contactes personals, familiars, etc. (34,2 %), les pràctiques fetes durant la carrera (20,1 %), i els serveis de la Universitat (16,1 %). Altres vies d'accés menys importants són els anuncis a la premsa (6,7 %), les borses de treball de col·legis i associacions professionals (6 %), les oposicions i els concursos públics (6 %) i Internet (2 %). En aquest punt cal destacar la importància de les pràctiques com a via d'accés laboral —probablement tant de les pràctiques curriculars com dels convenis de cooperació educativa— i la dels serveis de la Universitat mateix —on segurament el Servei d'Ofertes de Feina de la Facultat que funciona, amb força èxit, des del curs 2001-02 hi té un paper destacat.
La feina actual
Més amunt s'ha apuntat que són majoria els diplomats que actualment treballen i que, a més, ho fan en feines relacionades amb els seus estudis. Gairebé la meitat dels graduats (48,2 %) fa entre dos i cinc anys que treballa en la seva feina actual; el 17,3 % en fa entre un i dos; el 27,2 % s'hi ha incorporat durant l'últim any i el 7,3 % fa més de cinc anys.
Anys d'antiguitat en la feina actual Freqüència % Menys d'1 any 52 27,2 Entre 1 i 2 anys 33 17,3 Entre 2 i 5 anys 92 48,2 Més de 5 anys 14 7,3 Total 191 100 Taula 2. Anys d'antiguitat en la feina actual
Per a la majoria dels diplomats (75,9 %), la possessió de la titulació en Biblioteconomia i Documentació va ser un requisit necessari a l'hora d'accedir al seu lloc de treball actual. En el 9,7 % dels casos, l'oferent d'ocupació només demanava una titulació universitària. Del total d'aquestes dues opcions, en un 86,8 % dels casos les funcions i tasques de la feina estaven d'acord amb el nivell de formació exigit. Així doncs, aquestes dades també corroboren la relació estreta que hi ha entre les tasques que desenvolupen els titulats i els ensenyaments que han cursat, i confirmen la bona situació de la titulació respecte a les altres titulacions de Ciències Socials de les universitats públiques catalanes. En els altres casos de graduats de l'àrea de les Ciències Socials, només a un 49 % se'ls demana una titulació específica per accedir al lloc de treball, i a un 11 % addicional, una titulació universitària (Educació superior i treball a Catalunya, 2003).
Requisits per accedir a la feina % Adequació dels requisits a les funcions i tasques Demanen Biblioteconomia i Documentació o Documentació 75,9 Les funcions i tasques dutes a terme són les pròpies del nivell de formació exigit Només demanen una titulació universitària 9,7 Sí 73,9 % No 11,3 % El nivell d'estudis no és un requisit 14,36 Les funcions dutes a terme requereixen formació universitària tot i no ser un requisit Sí 8,7 % No 4,6 % No responen 1,5 % Taula 3. Nivell d'estudis com a requisit per accedir a la feina
Tal com passava en les vies d'accés a la primera feina, els contactes personals, familiars, etc. continuen sent el mitjà més habitual d'accés al treball actual (24,2 %), seguits de les oposicions i els concursos (21,7 %) i els serveis de la Universitat (10,3 %). En menor grau, els diplomats troben la seva segona, tercera... feina per mitjà de les pràctiques fetes durant els estudis (9,8 %), els col·legis i les associacions professionals (7,7 %), Internet (4,6 %) i els anuncis a la premsa (4,1 %). Atès que molts dels llocs de treball en biblioteques i centres de documentació depenen de l'Administració pública, és lògic que, amb el temps, les oposicions i els concursos esdevinguin una de les vies més importants d'accés a l'activitat laboral —un de cada cinc diplomats ha obtingut la seva feina actual per aquest mitjà—; de fet, aquesta dada té relació amb el tipus de centre on exerceixen la seva activitat laboral. La taula 4 mostra que hi ha una majoria que treballa en centres públics: un 25,9 % en biblioteques públiques, un 16,8 % en biblioteques universitàries i un 10,8 % en biblioteques especialitzades i centres de documentació de l'Administració pública. No obstant això, també es fa palesa la incorporació progressiva de professionals a biblioteques especialitzades i centres de documentació d'empreses i institucions (13 %) i, en menor grau, a una àmplia varietat de centres i d'empreses de caràcter privat.
Lloc de treball actual/darrer Freqüència % Arxius administratius, històrics i d'empreses, fundacions, etc. 11 5,9 Arxius d'imatges i fonoteques 3 1,6 Biblioteques especialitzades i centres de documentació de l'Administració pública 20 10,8 Biblioteques especialitzades i centres de documentació d'empreses i institucions 24 13 Biblioteques públiques 48 25,9 Biblioteques universitàries 31 16,8 Biblioteques d'altres centres d'ensenyament 6 3,2 Consultories empresarials, financeres, legals i de recursos humans 3 1,6 Empreses creadores de bases de dades 1 0,5 Empreses d'informàtica, de programari, de telecomunicacions 3 1,6 Empreses de suport als serveis bibliotecaris 3 1,6 Llibreries i distribuïdores de materials bibliogràfics 3 1,6 Mitjans de comunicació 6 3,2 Portals web i empreses d'Internet 3 1,6 Altres 20 10,8 Total 185 100 Taula 4. Lloc de treball actual/darrer
Un cop comparades les dades anteriors amb les recollides per Espelt i Pons (1993), s'observa que hi ha hagut una clara evolució del mercat de treball. A inici dels anys noranta, les biblioteques universitàries havien estat la font principal d'ocupació de les cinc darreres promocions de diplomats (29,9 %), la qual cosa es corresponia amb la creació de noves universitats a inici de la dècada i amb l'ampliació i la millora dels serveis de biblioteca de les universitats tradicionals. Les biblioteques públiques acollien el 19,6 % dels diplomats. Actualment, i en correspondència amb l'etapa d'ampliació i millora que està experimentant aquest sector, les biblioteques públiques han esdevingut el primer oferent d'ocupació de les darreres promocions i representen el 25,9 % dels llocs de treball, mentre que les universitàries, que viuen una etapa de consolidació i estabilitat, han passat a ocupar el 16,8 % dels diplomats. D'altra banda, i com ja s'ha destacat, el sector privat va sent cada vegada més una possible destinació laboral dels diplomats; tanmateix, la seva demanda de titulats encara no és equiparable al nombre de convenis de cooperació educativa que arriben a la Facultat des del món de l'empresa i que representen gairebé el 58 % del total de l'oferta (Comalat, Espelt, Rubió, 1993; Universitat de Barcelona. Facultat de Biblioteconomia i Documentació. Diplomatura en Biblioteconomia i Documentació: informe d'autoavaluació).
Les tasques que els titulats duen a terme en el seu lloc de treball són les pròpies dels centres on treballen. El 69,1 % desenvolupa activitats d'informació i orientació als usuaris, el 63,9 % cataloga, el 61,3 % fa cerques en catàlegs i bases de dades, el 44,3 % elabora bibliografies, guies per a la consulta de fonts d'informació, guies de lectura i altres eines per als usuaris, i el 42,8 % fa formació d'usuaris. Encara en percentatges prou significatius, alguns diplomats seleccionen materials (35,6 %), s'encarreguen de l'organització d'un arxiu (27,8 %), creen bases de dades (26,3 %) i elaboren pàgines i directoris de recursos web (24,7 %).
Tasques dutes a terme Freqüència % Informació i orientació dels usuaris 134 69,1 Catalogació de materials 124 63,9 Cerques en catàlegs i bases de dades 119 61,3 Elaboració d'eines per als usuaris: bibliografies, guies, etc. 86 44,3 Formació d'usuaris en l'ús de serveis i fonts d'informació 83 42,8 Selecció de materials 69 35,6 Organització de l'arxiu 54 27,8 Creació de bases de dades 51 26,3 Elaboració de pàgines web, directoris de recursos web 48 24,7 Estudi de les característiques i necessitats dels usuaris 31 16 Disseny i organització de circuits per a la distribució de la informació 29 15 Altres 79 40,7 Taula 5. Tasques dutes a terme
Pel que fa a les condicions laborals, la majoria dels titulats treballa a temps complet (77,4 %). La vinculació laboral més estesa és el contracte laboral indefinit (33,2 %), seguit del contracte laboral temporal (29 %). Destaca també el percentatge gens menyspreable de diplomats que tenen la categoria laboral de funcionari (17,5 %) —i això que són diplomats recents—, i el fet que siguin tan poques les persones que decideixen establir-se per compte propi. Aquesta darrera característica la comparteixen amb titulats d'algunes de les carreres de Ciències Socials —com ara Pedagogia, que té la mateixa proporció de titulats que treballen com a autònoms que Biblioteconomia i Documentació (1,6 %), Mestres (3,1 %) o Ciències Polítiques (3,3 %) (Educació superior i treball a Catalunya, 2003). Les beques i els convenis representen entre el col·lectiu de diplomats en Biblioteconomia i Documentació un percentatge molt reduït (el 7,25 %), tot i que el 40,2 % dels enquestats declara que actualment compatibilitza la feina amb altres estudis, situació que els faria candidats idonis a aquestes opcions. D'aquesta darrera dada es pot concloure que, una vegada en possessió del títol, els diplomats tenen accés a feines més estables que les beques i els convenis. Com ja s'ha notat anteriorment, les possibilitats d'inserció laboral dels diplomats de la Universitat de Barcelona són superiors a les dels diplomats d'altres universitats i, a més, es fa en condicions contractuals més avantatjoses; així, per exemple, a l'estudi del Consejo Social de la Universidad Complutense s'anotava fins a un 34 % de beques per als titulats més recents (Trayectorias, 2001), i Tejada (2002), en l'estudi efectuat amb totes les promocions de la mateixa universitat (1993-2000), va trobar un 38,8 % de beques i un 39 % de contractes temporals entre els titulats, un percentatge molt més alt que quan s'analitzen les cinc darreres promocions de la Universitat de Barcelona.
Vinculació laboral Freqüència % Contracte laboral indefinit 69 35,6 Contracte laboral temporal 57 29,4 Funcionari 34 17,5 Beca o conveni de cooperació educativa 14 7,2 Contracte laboral temporal en pràctiques 3 1,6 Empresari, treball per compte propi 3 1,6 Sense contracte 1 0,5 Altres 13 6,7 Total 194 100 Taula 6. Vinculació laboral
En la pregunta relativa a la remuneració bruta anual, el 41,1 % dels enquestats declara percebre entre 12.000 i 18.000 euros, mentre que el 24,3 % cobra entre 18.000 i 30.000 euros. Pel costat baix de l'escala, prop de la tercera part dels diplomats (el 31,9 %) té un sou inferior als 12.000 euros i encara el 17,8 % percep una remuneració bruta anual inferior als 9.000 euros. Aquestes xifres mostren que hi ha un percentatge important de professionals que està força mal pagat, sobretot si es té en compte que el 77,4 % afirma que treballa a temps complet, i que les persones que tenen beques i convenis —que són les que haurien d'estar a la part més baixa de l'escala ja que treballen entre 15 i 20 hores setmanals— representen només el 7,2 % de la resposta.
3.1.5 Valoració de la formació rebuda i de la seva utilitat en la incorporació en el mercat laboral
En la darrera part del qüestionari, els diplomats havien de donar la seva opinió sobre una sèrie d'aspectes relacionats amb la seva satisfacció amb la feina, la formació rebuda i la utilitat d'aquesta formació en la pràctica professional. Estudis previs sobre el tema revelen que el col·lectiu dels bibliotecaris-documentalistes està força satisfet respecte a la feina que desenvolupa (Camps, Crespan, p. 93); les dades recollides en l'estudi que ara es presenta corroboren aquesta opinió per part dels diplomats més recents.
En una escala de l'1 al 7, el 77,3 % dels enquestats puntua amb un mínim de 5 la satisfacció amb el contingut de la feina (mitjana de 5,3), i el 85 % puntua entre 4 i 7 la utilitat dels coneixements derivats de la formació universitària per a la feina que desenvolupa (mitjana de 4,9). En general, els diplomats consideren que les perspectives d'estabilitat a la feina són bones, i un 61,3 % dels enquestats les puntua entre 5 i 7 (mitjana de 4,8). També en coincidència amb l'estudi de Camps i Crespán, els diplomats es mostren relativament satisfets amb els seus salaris, i un 57 % els puntua amb un mínim de 5 (mitjana de 4,5). L'aspecte amb el qual es manifesten menys satisfets són les perspectives de millora i promoció, que només el 43,7 % puntua de 5 per amunt (mitjana de 4). En aquest punt no hi ha gaire diferència entre les opinions dels diplomats en Biblioteconomia i Documentació i els altres titulats de l'àrea de les Ciències Socials, però aquests darrers valoren el nivell de retribució com l'aspecte més negatiu (3,9), i la seva satisfacció amb la formació universitària (4,4) també és inferior a la d'aquells diplomats (Educació superior i treball a Catalunya, 2003).
Satisfacció amb la feina Mitjana El contingut de la feina és satisfactori 5,3 Les perspectives de millora i promoció en la feina actual són bones 4 El nivell de retribució és satisfactori 4,5 Els coneixements derivats de la formació universitària han estat útils per a la feina 4,9 Les perspectives d'estabilitat són bones 4,8 Taula 7. Satisfacció amb la feina (1: valoració mínima; 7: valoració màxima)
Pel que fa als factors que consideren que han afavorit més el seu accés al mercat laboral, els diplomats valoren especialment la formació en l'ús de la informàtica i les tecnologies (5,1), les habilitats socials i la personalitat (5), i la formació rebuda a la Universitat, tant la global com la teòrica (totes valorades amb un 4,9). Sorprèn l'escassa valoració que els diplomats assignen a la formació pràctica —influència del centre on han fet el pràcticum— (3,8) i als recursos de la Universitat —serveis d'orientació, borsa de treball, etc.— (2,7), atès que les pràctiques dutes a terme durant la carrera i els recursos de la Universitat eren la segona i tercera via d'accés a la primera feina. A diferència d'altres titulacions de l'àrea de les Ciències Socials, en el cas dels diplomats en Biblioteconomia i Documentació, la informàtica i les tecnologies passen a ocupar la primera posició d'aquesta sèrie de factors; tanmateix, en la resta d'aspectes hi ha força coincidència, ja que la valoració mitjana de les altres titulacions per ordre d'importància són les habilitats socials i de personalitat (5,25), la formació teòrica rebuda (4,7), la formació global rebuda a la Universitat (4,65) i la informàtica (4,44) (Educació superior i treball a Catalunya, 2003).
Elements que han determinat l'accés a la feina Mitjana Formació teòrica rebuda 4,9 Formació pràctica: influència del centre on s'ha fet el pràcticum 3,8 Recursos de la Universitat: serveis d'orientació, borsa de treball 2,7 Preparació en treball en grup 3,3 Habilitats socials, personalitat 5 Tècniques de comunicació, d'entrevista 4,1 Formació i accions de foment a l'autoempresa 2,4 Formació en tècniques de qualitat 2,7 Formació en idiomes 3,5 Formació en l'ús de la informàtica i de les noves tecnologies 5,1 Formació global rebuda a la Universitat 4,9 Taula 8. Valoració dels elements que han determinat l'accés a la feina (1: valoració mínima; 7: valoració màxima)
Els enquestats es mostren molt satisfets tant amb la titulació com amb la universitat on l'han estudiada. Així, el 80 % manifesta que tornaria a triar la mateixa carrera si hagués de començar de nou, i el 89,2 % faria els estudis a la mateixa Universitat.
Pel que fa als continguts de la diplomatura —les competències acadèmiques pròpiament dites—, els enquestats valoren força favorablement la formació bàsica rebuda —formació teòrica en assignatures obligatòries, formació teòrica en assignatures optatives, crèdits pràctics de les assignatures i pràcticum. En tots els casos, més del 60 % dels alumnes puntuen amb un mínim de cinc cadascun d'aquests apartats, i també en tots els casos el nivell de formació és considerat superior als requeriments de la feina. Els diplomats també valoren positivament la utilitat i repercussió d'aquests aspectes i, com s'observa en la taula 9, hi ha força equilibri entre formació i utilitat. Llevat de la formació teòrica, els graduats de la resta de titulacions de l'àrea de les Ciències Socials avalua més favorablement la utilitat de la formació que el nivell obtingut al llarg dels estudis (Educació superior i treball a Catalunya, 2003).
Aspectes de la formació rebuda Nivell de formació bàsica Utilitat i repercussió en la feina Formació teòrica: obligatòries 4,9 4,5 Formació teòrica: optatives 4,8 4,5 Formació pràctica: crèdits pràctics d'assignatures 5 4,9 Formació pràctica in situ: pràcticum 5,4 5,2 Taula 9. Valoració del nivell de formació bàsica i la seva utilitat i repercussió en la feina
(1: valoració mínima; 7: valoració màxima)
Els diplomats no valoren tan positivament la formació rebuda en algunes competències transversals interpersonals —expressió escrita, expressió oral, treball en equip i lideratge. Al llarg dels ensenyaments la formació en aquests aspectes només es fa d'una manera indirecta per mitjà de treballs i presentacions. Únicament el treball en equip, que probablement és una de les competències més treballades, és puntuat per sobre de 5 per més de la meitat dels enquestats. A l'extrem contrari, el lideratge només obté una puntuació de 5 o superior en el 24,7 % de les respostes. En correspondència, el lideratge és l'aspecte que els diplomats consideren menys útil i amb més poca repercussió en la seva feina: només el 43,4 % li assigna una puntuació de 5 o superior —la resta d'aspectes reben aquesta puntuació de, com a mínim, el 60 % dels enquestats. Cal destacar que en totes aquestes competències es produeix un desajust important entre el nivell de la formació rebuda i la utilitat que se'ls assigna en l'activitat professional. Les altres titulacions de les Ciències Socials presenten una valoració força semblant a les dels diplomats en Biblioteconomia i Documentació (Educació superior i treball a Catalunya, 2003).
Formació en expressió i relació Nivell de formació Utilitat i repercussió en la feina Expressió escrita 4,1 4,8 Expressió oral 3,8 4,9 Treball en equip 4,6 5 Lideratge 3,3 4 Taula 10. Valoració del nivell de formació en expressió i relació i la seva utilitat i repercussió en la feina
(1: valoració mínima; 7: valoració màxima)
Pel que fa a les competències transversals cognitives —presa de decisions i solució de problemes, pensament crític, raonament quotidià i creativitat— els enquestats no valoren gaire positivament la formació rebuda. En tots aquests ítems el percentatge de respostes amb una valoració de cinc o superior no arriba al 50 %. Tanmateix, són competències que els diplomats perceben com a importants quan han de valorar la seva utilitat en l'entorn laboral: més del 60 % de les respostes els assigna una valoració de cinc o superior. La mitjana de la resta de titulacions de les Ciències Socials assigna una puntuació molt similar a la repercussió d'aquestes competències; tanmateix, la mitjana del nivell de formació és en tots els casos —llevat del raonament quotidià— superior a la valoració dels diplomats en Biblioteconomia i Documentació (Educació superior i treball a Catalunya, 2003).
Formació en capacitat de raonament Nivell de formació Utilitat i repercussió en la feina Presa de decisions i solució de problemes 3,7 5 Pensament crític: capacitat de síntesi, de treure conclusions 4,2 5,1 Raonament quotidià: anàlisi de situacions 4,3 5 Creativitat 3,7 4,7 Taula 11. Valoració del nivell de formació en pensament i la seva utilitat i repercussió en la feina
(1: valoració mínima; 7: valoració màxima)
Finalment, en valorar diverses qüestions relacionades amb el nivell de formació en competències transversals instrumentals —com ara la capacitat de gestió, les habilitats de documentació, els idiomes i la informàtica—, s'observa un cert desequilibri entre la valoració de la formació en idiomes i informàtica i la seva utilitat i repercussió en la feina. Així, mentre que només el 14,3 % valora amb un cinc o més la formació en idiomes, el 47,3 % li assigna aquesta puntuació quan estima la seva utilitat i repercussió en la feina. I si bé la valoració de la formació en informàtica és més favorable —el 48,7 % la puntua amb un cinc o superior—, la utilitat i repercussió en la feina faria desitjable posar encara més èmfasi en la formació en aquesta competència instrumental, ja que el 83,3 % dels enquestats considera que la seva utilitat i repercussió en la feina és força significativa. Les habilitats de documentació es consideren molt positivament tant pel que fa a la formació rebuda com a la seva repercussió en la feina, la qual cosa és lògica atesa la natura mateixa de l'ensenyament.
Formació en instruments Nivell de formació Utilitat i repercussió en la feina Gestió 4,3 4,9 Habilitat de documentació 5 5,4 Idiomes 2,9 4,3 Informàtica 4,6 5,7 Taula 12. Valoració del nivell de formació en instruments i la seva utilitat i repercussió en la feina
(1: valoració mínima; 7: valoració màxima)
3.2 Llicenciatura en Documentació
Com ja s'ha comentat en l'apartat dedicat a la metodologia, les enquestes distribuïdes entre els llicenciats van ser reduïdes (103), ja que quan es va fer l'estudi només s'havien graduat quatre promocions —de fet, de la quarta només una part havia acabat els estudis. Aquest fet, sumat a l'escàs nombre de qüestionaris retornats —34 enquestes (33 % de resposta)—, fa que els resultats obtinguts siguin només indicatius del grau d'inserció laboral dels llicenciats, i en cap cas no s'han de prendre com a definitius.
3.2.1 Dades demogràfiques
La llicenciatura és cursada majoritàriament per dones, però en un percentatge inferior al de la diplomatura (76,5 %, enfront del 86,3 % del primer nivell). L'edat mitjana dels llicenciats és lògicament més alta que la dels diplomats, però probablement ho és més del que es podria suposar, ja que els primers anys de la posada en marxa de la llicenciatura van ser força els diplomats de cursos antics que es van matricular en la nova titulació. Així, només el 52,9 % té entre 21 i 30 anys; el 26,5 %, entre 31 i 40 i el 20,6 % té més de 40 anys. Els llicenciats són majoritàriament de Catalunya (89,7 %) i, una vegada més, sobretot del Barcelonès (65,4 %).
3.2.2 Dades acadèmiques
D'acord amb les dades recollides, la major part dels estudiants (85,3 %) arriba a la titulació després d'haver cursat la diplomatura. Tanmateix, aquesta dada necessita una certa correcció, ja que en principi el nombre d'alumnes que provenen d'altres ensenyaments és lleugerament superior al 30 %; tanmateix, com que la primera promoció estava formada únicament per diplomats, aquest fet introdueix una desviació en la resposta que, d'altra banda, és escassa. Les respostes analitzades mostren que els llicenciats que accedeixen als estudis des d'altres ensenyaments provenen sobretot de l'àmbit de les Humanitats i les Ciències de l'Educació (11,8 %). Només el 2,9 % han fet estudis de Ciències Socials. Les dades de gestió acadèmica mostren que des de la primera promoció del curs 1999-2000 fins al setembre de 2003, s'han graduat un total de 31 alumnes que havien accedit a la llicenciatura des d'ensenyaments altres que Biblioteconomia i Documentació. La seva primera titulació es distribueix de la manera següent:
Història - 13 Física - 1 Filologies - 4 Gestió i Administració Pública - 1 Geografia - 4 Humanitats - 1 Filosofia - 2 Magisteri - 1 Antropologia Social i Cultural - 1 Psicologia - 1 Administració i Direcció d'Empreses - 1 Tècnic d'empreses i activitats turístiques - 1
Segons la seva opinió, el rendiment acadèmic dels llicenciats és encara més alt que el dels diplomats: el 66,7 % assegura haver obtingut una qualificació mitjana de notable-excel·lent i el 24,2 % d'aprovat-notable. La mitjana que proporciona gestió acadèmica per a les quatre primeres promocions és la de notable —exactament un 2,02. El 67 % dels enquestats afirma que va realitzar la llicenciatura en els dos anys previstos, i l'11,8 % en dos anys i mig; només el 20,6 % va necessitar tres anys.
3.2.3 Dades professionals
Tots els llicenciats en Documentació van combinar els seus estudis amb la feina durant la carrera. La gran majoria ho va fer amb una feina a temps complet (73,3%) i alguns (23,5 %) amb una feina a temps parcial. En general, es tracta de feines relacionades amb Biblioteconomia i Documentació, de manera que un 79,4 % dels enquestats assegura que el seu lloc de treball tenia molta (61,8 %) o força (17,6%) relació amb els estudis. Atès que molts d'ells eren professionals en exercici quan van iniciar la llicenciatura, és lògic que es doni aquesta relació en un grau tan alt. Les motivacions que tenien per treballar eren bàsicament dues: millorar la possibilitat d'inserció (35,3 %) i els motius econòmics (35,3 %).
En altres universitats, també hi ha un percentatge força elevat d'alumnes de la llicenciatura que simultaniegen els estudis i la feina, tot i que no arriba als extrems que s'han trobat en el present estudi. A la Universidad Carlos III, per exemple, s'enregistra un 72 % d'alumnes del darrer curs de la llicenciatura que compatibilitza les dues activitats (Moreiro, 2001b). En aquest cas hi ha un percentatge significatiu d'alumnes amb beca (60,8 %) o amb contracte de pràctiques (7 %).
En el moment de dur a terme l'estudi, tots els llicenciats de la Universitat de Barcelona treballen. Per a un 91,2 % aquesta és la seva única activitat; el 8,8 % combina la feina amb altres estudis.
3.2.4 Perfil professional
El procés d'inserció
Atès que el procés d'inserció dels diplomats és senzill i que la gran majoria dels llicenciats és també diplomat, és lògic que la incorporació al mercat de treball d'aquest darrer col·lectiu es produeixi de manera ràpida i eficaç. Més de les tres quartes parts dels enquestats (77,4 %) ja tenen una feina abans d'acabar els estudis, i el 19,4 % la troba en els sis mesos següents a l'obtenció del títol. Només el 3,2 % afirma haver trigat entre sis mesos i un any per trobar la seva primera feina. Atesa la baixa resposta d'aquest col·lectiu a l'enquesta, no es poden fer afirmacions categòriques, però si es comparen aquestes xifres amb les que proporciona l'estudi Educació superior i treball a Catalunya (2003) per als graduats de la resta de titulacions de les Ciències Socials, es comprova que en aquesta primera etapa de la integració al món laboral la situació dels llicenciats en Documentació és molt favorable.
Tal com revelen les dades relatives als diplomats i les dades aportades per altres estudis, la mobilitat dels llicenciats també és elevada: per al 78,1 % la seva primera feina ja no és l'actual. I a diferència del que passa amb altres titulats universitaris, la primera feina està molt (71 %) o força (9,7 %) relacionada amb els estudis. En el cas dels llicenciats, les vies per accedir a aquesta primera feina varien respecte a la resposta dels diplomats. Ara la via més habitual d'incorporació al mercat laboral són les pràctiques durant els estudis (29 %), seguides dels serveis de la Universitat (25,8 %) i, amb el mateix percentatge, els contactes personals, familiars, etc., i les oposicions i els concursos (16,1 %).
Els llicenciats que han tingut una feina des que es van graduar són majoria (54,5 %); però hi ha un percentatge gens menyspreable de llicenciats amb dues (30,3 %) i, fins i tot, tres (12,1 %) feines. Ara bé, de les dades recollides es pot deduir que la mobilitat no és conseqüència de la precarietat del mercat, ja que només un 3,1 % dels llicenciats no ha tingut mai un contracte indefinit, mentre que la majoria (56,3 %) n'ha tingut un, dos (15,6 %), tres (9,4 %) o més.
La feina actual
Els estudis de Documentació són recents a la Universitat de Barcelona; tanmateix, com que la majoria dels alumnes són diplomats i arriben a la titulació quan ja tenen un lloc de treball o s'insereixen ràpidament en el mercat laboral, no és estrany que gairebé la meitat (48,5 %) faci entre dos i cinc anys que treballa en la feina actual, i que un 27,3 % ja en faci més de cinc. Només el 15,2 % fa menys d'un any que treballa i el 9,1 %, entre un i dos anys.
Més de la meitat dels llicenciats (54,5 %) accedeix al seu lloc actual de treball després de superar una oposició o un concurs públic; el 18,2 %, l'aconsegueix gràcies a contactes personals, familiars, etc., i el 9,1 %, per mitjà de les pràctiques dutes a terme durant els estudis. Així doncs, s'observa que, respecte a allò que passava amb els diplomats, el percentatge de llicenciats que accedeix a la seva feina actual a partir d'oposicions i de concursos és molt superior. Hi ha raons per a aquest fet, ja que, com s'ha dit abans, en alguns casos, aquests llicenciats fa força anys que exerceixen professionalment com a diplomats i, per tant, han tingut oportunitats per seguir la carrera funcionarial.
Els llocs que ocupen aquests professionals estan relacionats amb la titulació: en el 76,5 % de les respostes, els llicenciats afirmen que per accedir a la feina que tenen actualment es demanava la diplomatura en Biblioteconomia i Documentació o la llicenciatura en Documentació; en el 5,9 % només es requeria una titulació universitària, i únicament en un 2,9 % es demanava, específicament, un llicenciat en Documentació. De fet, només en el 5,9 % dels casos els titulats consideren que per fer la feina no es requereix una titulació universitària. Aquesta pot ser també una causa de la satisfacció que manifesta el col·lectiu amb l'exercici laboral.
Requisits per accedir a la feina % Adequació dels requisits-tasques Demanaven la llicenciatura en Documentació 2,9 Demanaven la diplomatura en Biblioteconomia i Documentació o la llicenciatura en Documentació 76,5 Les funcions i tasques desenvolupades són les pròpies del nivell següent: Només demanaven una titulació universitària 5,9 Diplomatura en Biblioteconomia i Documentació 38,2 % del total Llicenciatura en Documentació 47,1 % del total El nivell d'estudis no era un requisit 14,7 Les funcions desenvolupades requereixen formació universitària tot i no ser un requisit Sí 8,8 % del total No 5,9 % del total Taula 13. Nivell d'estudis com a requisit per accedir a la feina
Tal com passava amb els diplomats, les biblioteques públiques continuen sent el lloc principal de treball dels llicenciats (30,3 %), però les raons són probablement diferents, ja que per accedir a determinats llocs de direcció en l'àmbit de la biblioteca pública es requereix la llicenciatura en Documentació a partir de l'1 de gener de 2004 (Decret 124/1999, de 4 de maig, DOGC, 2885, 10 de maig de 1999). Així doncs, aquesta pot ser una raó per al predomini de llicenciats que treballen en l'àmbit de la biblioteca pública: obtenir la titulació requerida per als llocs de treball de més responsabilitat directiva. Destaca també l'elevat percentatge (21,2 %) de llicenciats que treballa en biblioteques especialitzades i centres de documentació de l'Administració pública. Hi ha percentatges inferiors de llicenciats en biblioteques universitàries (15,2 %), arxius (6,1 %) i biblioteques especialitzades i centres de documentació d'empreses i institucions (6,1 %).
Lloc de treball actual/darrer Freqüència % Arxius administratius, històrics i d'empreses, fundacions, etc. 2 6,1 Biblioteques públiques 10 30,3 Biblioteques universitàries 5 15,2 Biblioteques especialitzades i centres de documentació de l'Administració pública 7 21,2 Biblioteques especialitzades i centres de documentació d'empreses i institucions 2 6,1 Mitjans de comunicació 1 3 Llibreries i distribuïdores de materials bibliogràfics 1 3 Portals web i empreses d'Internet 1 3 Altres 4 12,1 Total 33 100 Taula 14. Lloc de treball actual
Moreiro (2001b) analitza els llocs de treball dels estudiants de la llicenciatura de les cinc primeres promocions (1994-95 — 1998-99). Entre els resultats s'apunta que el 32,4 % treballa en biblioteques; el 40,5 %, en centres i serveis de documentació i l'11,4%, en bases de dades documentals. Comparades aquestes dades amb les de la taula 14, mostrarien diferències prou significatives pel que fa a la destinació laboral segons la universitat de procedència o l'àrea geogràfica. Tanmateix, una cosa és l'oferta laboral que tenen els estudiants i una altra és la que tenen a la seva disposició els titulats. L'anàlisi dels convenis de cooperació educativa de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona així ho demostra (Comalat, Espelt, Rubió, 2003).
Entre les tasques que desenvolupen els llicenciats en els seus llocs de treball destaquen l'elaboració de bibliografies, de guies per a la consulta de fonts d'informació, de guies de lectura i altres eines per als usuaris (50 %), les cerques en catàlegs i bases de dades, l'establiment de polítiques per a la gestió dels recursos d'informació, la informació i l'orientació als usuaris —totes amb un 47,1 %—, la catalogació (44,1 %), la selecció de materials (41,2 %), la formació d'usuaris (38,2 %), l'elaboració d'eines per a l'organització i l'accés a la documentació (38,2 %), l'organització, la planificació i l'avaluació del treball del personal tècnic (35,3 %), la gestió de continguts especialitzats (32,4 %) i el disseny de programes per a la formació d'usuaris (32,4%). En general, doncs, s'observa que les tasques que fan els llicenciats no difereixen gaire de les que fan els diplomats —llevat d'algunes que en general no són pas de les primeres del rànquing. Moreiro (1999) ja apuntava que no hi ha una diferenciació clara de funcions i llocs de treball entre diplomats i llicenciats per part de les empreses. Aquest mateix fet es confirma en les dades anotades més amunt sobre el nivell d'estudis requerit per accedir al lloc de treball —només en el 2,9 % dels casos es requereix específicament la llicenciatura en Documentació, mentre que no es fa distinció entre la formació del diplomat i del llicenciat en la major part de l'oferta.
Tasques dutes a terme Freqüència % Elaboració d'eines per als usuaris: bibliografies, guies, etc. 17 50 Cerques en catàlegs i bases de dades 16 47,1 Establiment de polítiques per a la gestió dels recursos d'informació 16 47,1 Informació i orientació dels usuaris 16 47,1 Catalogació de materials 15 44,1 Selecció de materials 14 41,2 Elaboració d'eines per a l'organització de la documentació i l'accés 13 38,2 Formació d'usuaris 13 38,2 Organització, planificació i avaluació del treball del personal tècnic 12 35,3 Disseny de programes de formació d'usuaris 11 32,4 Elaboració de pàgines web, directoris de recursos web 10 29,4 Disseny i creació de serveis web per a Internet i intranet 9 26,5 Gestió i control del pressupost del centre o de la unitat 9 26,5 Estudi de les característiques i necessitats dels usuaris 8 23,5 Anàlisi de les necessitats d'informació de l'organització 7 20,6 Creació de bases de dades 7 20,6 Disseny i organització de circuits per a la distribució de la informació 6 17,6 Organització de l'arxiu 6 17,6 Disseny de polítiques d'informació de l'organització 3 8,8 Altres 8 23,5 Taula 15. Tasques dutes a terme
Gairebé tots els llicenciats (93,9 %) treballen a temps complet i prop de la meitat (47,1 %) són funcionaris. El 23,5 % té un contracte laboral indefinit i l'11,8 %, un contracte laboral temporal. Les beques i els convenis s'han reduït al mínim. Així doncs, més del 70 % dels llicenciats en Documentació de les primeres promocions gaudeix d'una situació laboral molt estable. Això els col·loca en molt bona posició respecte a altres titulacions de l'àrea de les Ciències Socials, on només els superen els graduats d'Econòmiques i Administració i Direcció d'Empreses amb un 80,3 % de contractes fixos i funcionaris, i on la mitjana de totes les titulacions se situa en 55,4 % de contractes fixos i de funcionaris, 6,8 % de titulats autònoms, 35,9 % de contractes temporals, i 1,9 % de persones que no tenen contracte (Educació superior i treball a Catalunya, 2003).
Vinculació laboral Freqüència % Beca o conveni de cooperació educativa 2 5,9 Contracte laboral indefinit 8 23,5 Contracte laboral temporal 4 11,8 Contracte laboral temporal en pràctiques 1 2,9 Empresari, treball per compte propi 2 5,9 Funcionari 18 47,1 Altres 1 2,9 Taula 16. Vinculació laboral
Els sous dels llicenciats són sensiblement superiors als dels diplomats. Més de la meitat (53,1 %) se situa en la franja dels 18.000-30.000 euros anuals bruts; el 21,9 % guanya entre 12.000 i 18.000 euros; el 12,5 % en guanya més de 30.000, i només el 12,4 % se situa per sota dels 12.000 euros anuals. El fet que part dels llicenciats de les primeres promocions tinguin una llarga carrera professional fa que, probablement, aquestes xifres pateixin una desviació cap a l'alça que no es correspon amb la realitat dels llicenciats que han estudiat el segon cicle immediatament després de la diplomatura. Tanmateix, el nombre de respostes és tan escàs que no permet de treure conclusions respecte a aquest fet.
3.2.5 Valoració de la formació rebuda i de la seva utilitat en la incorporació en el mercat laboral
Seguint la tònica dels diplomats i també la d'altres estudis sobre els mateixos col·lectius, els llicenciats es mostren molt satisfets amb la seva feina —més fins i tot que els diplomats. El 82,4 % de les respostes puntua amb un mínim de cinc sobre 7 la seva satisfacció amb la feina desenvolupada (mitjana de 5,5); el 76,5 % dóna aquesta puntuació a les perspectives d'estabilitat (mitjana de 5,4); el 70,6 % avalua de la mateixa manera la utilitat en el lloc de treball dels coneixements derivats de la formació universitària (mitjana de 5,2). En la part més baixa, però encara amb una valoració força positiva, el 64,7 % dels enquestats valora entre 5 i 7 la seva retribució (mitjana de 4,7), i el 55,9 % assigna aquesta puntuació a les possibilitats de millora i promoció (mitjana de 4,2). Tot i que les dues són força positives, en relació amb les valoracions dels diplomats, les dels llicenciats són en tots els ítems més satisfactòries. Segueixen una tendència similar, llevat que aquests darrers valoren en segona posició les perspectives d'estabilitat, mentre que en el cas dels diplomats aquesta posició l'ocupa la satisfacció amb la formació universitària. La mitjana de la resta de titulacions de les Ciències Socials només és superior en la valoració de les perspectives de millora i promoció, que situen en 4,37. En la comparació de la resta de factors destaca sobretot l'avaluació que els llicenciats en Documentació fan de la utilitat de la seva formació per a la feina: 5,2 enfront del 4,4 de la resta de titulacions —des del 4,8 de Psicologia fins al 3,88 de Turisme (Educació superior i treball a Catalunya, 2003).
Satisfacció amb la feina Mitjana El contingut de la feina és satisfactori 5,5 Les perspectives de millora i promoció en la feina actual són bones 4,2 El nivell de retribució és satisfactori 4,7 Els coneixements derivats de la formació universitària han estat útils per a la feina 5,2 Les perspectives d'estabilitat són bones 5,4 Taula 17. Satisfacció amb la feina (1: valoració mínima; 7: valoració màxima)
Pel que fa als elements que han determinat el seu accés al mercat laboral, destaquen els següents: la formació teòrica rebuda (5,3); la formació global rebuda a la Universitat (5,1); la formació en l'ús de la informàtica i de les tecnologies (5); les habilitat socials i la personalitat (5); les tècniques de comunicació i entrevista (4,2) i el pràcticum (4,1). Els llicenciats no valoren tan positivament la formació en idiomes (3,4), la preparació per treballar en grup (3,2) i la formació en tècniques de qualitat (3). Si bé les puntuacions no difereixen gaire en els dos col·lectius, sí que en l'ordenació final d'aquests factors s'observen matisos entre llicenciats i diplomats, ja que aquests darrers situen la informàtica i les tecnologies en el primer lloc del rànquing, i les habilitats socials i de personalitat en el segon. També respecte a la resta de titulacions de les Ciències Socials destaquen els primers llocs ocupats per la influència que s'assigna a la formació rebuda a la Universitat, tant la teòrica com la global, i la informàtica, que desplacen a la quarta posició les habilitats socials i de personalitat més ben valorades per la resta de titulacions d'aquella àrea (Educació superior i treball a Catalunya, 2003).
Elements que han determinat l'accés a la feina Mitjana Formació teòrica rebuda 5,3 Formació pràctica: influència del centre on s'ha fet el pràcticum 4,1 Recursos de la Universitat: serveis d'orientació, borsa de treball 2,3 Preparació en treball en grup 3,2 Habilitats socials, personalitat 5 Tècniques de comunicació, d'entrevista 4,2 Formació i accions de foment a l'autoempresa 2,6 Formació en tècniques de qualitat 3 Formació en idiomes 3,4 Formació en l'ús de la informàtica i de les noves tecnologies 5 Formació global rebuda a la Universitat 5,1 Taula 18. Valoració dels elements que han determinat l'accés a la feina (1: valoració mínima; 7: valoració màxima)
Els llicenciats es mostren encara més satisfets que els diplomats amb la carrera cursada —el 87,9 % la tornaria a triar enfront del 80 % dels diplomats. També hi ha molta satisfacció amb el centre on l'han cursada, ja que el 86,7 % manifesta que tornaria a estudiar a la mateixa Universitat.
Pel que fa als continguts de la llicenciatura —competències acadèmiques—, els enquestats valoren especialment la formació teòrica en optatives (un 72 % la puntua amb un 5 o superior). En tots els ítems la utilitat i repercussió a la feina de la formació rebuda es puntua més a la baixa que el nivell de formació obtingut. Destaca la valoració negativa (un 21,4 % la puntua amb 1) que s'assigna a la utilitat i repercussió del pràcticum en la feina; tanmateix, aquesta no és una matèria troncal de la llicenciatura, sinó que és optativa i van ser molt pocs els alumnes de les primeres promocions que la van cursar. En línies generals, la puntuació d'aquests aspectes és inferior entre els llicenciats que la que els assignaven els titulats de primer cicle, tant pel que fa al nivell de la formació obtinguda com a la utilitat per a l'activitat laboral, però com passava amb aquest col·lectiu hi ha un equilibri entre la formació i la repercussió que té en la pràctica professional. Entre els graduats de la resta de titulacions de les Ciències Socials s'observa que en la formació de caràcter pràctic es puntua més positivament la seva repercussió en la feina que el nivell obtingut al llarg dels estudis (Educació superior i treball a Catalunya, 2003).
Aspectes de la formació rebuda Nivell de formació bàsica Utilitat i repercussió en la feina Formació teòrica: obligatòries 4,5 4,3 Formació teòrica: optatives 5 4,8 Formació pràctica: crèdits pràctics d'assignatures 4,6 4,6 Formació pràctica in situ: pràcticum 4,6 4,4 Taula 19. Valoració del nivell de formació bàsica i la seva utilitat i repercussió en la feina
(1: valoració mínima; 7: valoració màxima)
Els llicenciats tampoc no valoren gaire positivament la formació rebuda en algunes de les competències transversals interpersonals —expressió escrita i oral, treball en equip, i lideratge. Com passava entre els diplomats, únicament el treball en equip és puntuat per més de la meitat dels enquestats amb un 5 o superior. A l'extrem contrari, el lideratge només és puntuat amb 3 o una puntuació inferior pel 50 % dels enquestats. En coincidència amb l'opinió dels diplomats, destaca el fet que l'expressió oral sigui l'aspecte que els llicenciats consideren més útil i amb més repercussió en la seva feina —el 62,5 % li assigna una puntuació de 5 o superior—, i és també en aquesta competència on hi ha un desequilibri més notori entre el nivell de formació i la seva utilitat. Aquestes valoracions dels llicenciats en Documentació no són tan distants de les assignades per la resta de titulacions de les Ciències Socials, on també es manifesta que el nivell de formació obtingut en aquestes competències és en tots els casos inferior a la utilitat que se'ls assigna per al desenvolupament de la feina (Educació superior i treball a Catalunya, 2003).
Formació en expressió i relació Nivell de formació Utilitat i repercussió en la feina Expressió escrita 4 4,7 Expressió oral 3,8 5 Treball en equip 4,8 4,8 Lideratge 3,7 4,5 Taula 20. Valoració del nivell de formació en expressió i relació i la seva utilitat i repercussió en la feina
(1: valoració mínima; 7: valoració màxima)
En l'apartat dedicat a les competències cognitives —presa de decisions i solució de problemes, pensament crític, raonament quotidià i creativitat— els enquestats tampoc no valoren gaire positivament la seva formació en aquestes qüestions. L'únic aspecte al qual un 50 % dels llicenciats assigna una puntuació de 5 o superior és el raonament quotidià. Que hi ha una deficiència en la formació d'aquests aspectes ho demostra el fet que, en general, els llicenciats atorguen força importància a la seva utilitat i repercussió en la feina. En les puntuacions que assignen la resta de titulacions de Ciències Socials a aquestes competències, es manifesta també un desequilibri entre el nivell de formació obtingut i la seva utilitat; tanmateix, llevat del cas del raonament quotidià en què hi ha una coincidència, en totes les altres competències els graduats de Ciències Socials valoren més favorablement el nivell de formació rebut (Educació superior i treball a Catalunya, 2003).
Formació en capacitat de raonament Nivell de formació Utilitat i repercussió en la feina Presa de decisions i solució de problemes 3,5 4,8 Pensament crític: capacitat de síntesi, de treure conclusions 4,3 5,2 Raonament quotidià: anàlisi de situacions 4,2 5 Creativitat 3,5 4,5 Taula 21. Valoració del nivell de formació en pensament i la seva utilitat i repercussió en la feina
(1: valoració mínima; 7: valoració màxima)
Finalment, també en el cas dels ítems destinats a valorar la formació en instruments i la seva utilitat i repercussió en l'exercici professional, torna a destacar, com ja passava entre els diplomats, un cert desequilibri entre la valoració de la formació en idiomes i informàtica i la seva utilitat i repercussió en la feina. Sobretot les habilitats en documentació, però també les de gestió, reben una valoració bastant satisfactòria pel que fa al nivell de formació rebut, de manera que, tot i que cal treballar-les amb més profunditat, s'adeqüen prou bé a la seva aplicació en l'entorn laboral. Per contra, en el cas dels idiomes es produeix un fort desequilibri entre el nivell de formació i la percepció de la seva utilitat. L'estudi Educació superior i treball a Catalunya (2003) mostra que en les altres titulacions de l'àrea de les Ciències Socials és en el grup de competències instrumentals que apleguen idiomes, informàtica i documentació on es produeix un desnivell més evident entre la formació i la utilitat.
Formació en instruments Nivell de formació Utilitat i repercussió en la feina Gestió 4,6 5 Habilitat de documentació 5 5,2 Idiomes 2,5 4,5 Informàtica 4,4 5,7 Taula 22. Valoració del nivell de formació en instruments i la seva utilitat i repercussió en la feina
(1: valoració mínima; 7: valoració màxima)
4 Conclusions
El procés d'inserció laboral dels diplomats en Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona continua sent tan favorable com ho era a l'inici de la dècada dels noranta i, com aleshores, els resultats són molt més positius que els recollits en estudis sobre graduats d'altres universitats o altres comunitats autònomes. Les dades analitzades mostren que no hi ha una saturació del mercat, sinó que s'ha anat ampliant i diversificant, i ha anat absorbint també els llicenciats en Documentació. Certament, per a aquest segon col·lectiu caldrà esperar els resultats de la inserció laboral de més promocions per poder dictaminar si el mercat fa distincions entre els dos col·lectius. De moment, s'observa que només en un 3 % de l'oferta laboral es demana específicament la llicenciatura en Documentació. Per contra, els sous dels llicenciats són força superiors als dels diplomats; però, de moment, aquesta dada és poc significativa, ja que molts llicenciats de les dues primeres promocions tenien una llarga carrera professional en graduar-se.
Les biblioteques, i sobretot les biblioteques públiques, continuen sent el principal lloc de treball tant dels diplomats com dels llicenciats recents. Dins d'aquest grup, les biblioteques especialitzades i els centres de documentació de l'Administració pública i d'empreses i institucions, quan se sumen, són la segona destinació dels dos grups de graduats, i se situen molt a prop de les biblioteques públiques i per damunt de les biblioteques universitàries, que ocupaven, ara fa dotze anys, la primera posició d'aquest rànquing. Els arxius representen una sortida laboral prou significativa que probablement està en expansió, com també ho estan —atesa la seva representació en els convenis de cooperació educativa— les altres destinacions —els portals web, les consultories financeres, legals o empresarials, les empreses de serveis documentals, etc.
Els diplomats i els llicenciats es manifesten satisfets amb la seva feina, i probablement això té força relació amb el fet que per als seus llocs de treball es requereix la titulació específica en una gran majoria de casos. Aquest és un altre aspecte en el qual la inserció laboral dels graduats en Biblioteconomia i Documentació i Documentació és molt més favorable que la d'altres titulats de l'àrea de les Ciències Socials.
La formació teòrica rebuda al llarg de la carrera és, segons els enquestats, força adequada i equilibrada amb la valoració que fan de la seva utilitat i repercussió en la feina que duen a terme. En canvi, la formació rebuda en algunes competències transversals no surt tan ben valorada. Aquest resultat no és tan sorprenent si es té en compte que fins ara la definició dels plans d'estudis no ha prestat cap atenció a l'adquisició de competències —ni transversals ni específiques. És a partir de la construcció de l'espai europeu d'educació superior que s'ha començat a posar èmfasi en el desenvolupament de plans d'estudis que tinguin en compte l'adquisició d'aquelles competències per part dels graduats. És també a partir d'aquest procés que s'està prestant molta més atenció des de l'entorn universitari a les necessitats del mercat laboral. Atès que som a les portes de començar a definir nous plans d'estudis dins de la nova estructura dels ensenyaments universitaris que es desprèn de la Declaració de Bolonya i dels acords subsegüents, els resultats de l'estudi que presentem seran molt útils a l'hora de definir les orientacions professionals dels titulats d'acord amb el mercat laboral que els acollirà, així com a l'hora de treballar aquelles competències que es consideren més útils en l'exercici professional.
Referències
Alonso Arévalo, Julio; Vázquez Vázquez, Marta (2000). “Características del comportamiento del mercado de trabajo en Biblioteconomía, Archivística y Documentación: bienio 98/99”. Anales de Documentación, nº 3, p. 9-24.
Camps, Elisa; Crespán, Josep Lluís (1996). “Navegar en un entorn turbulent: els bibliotecaris-documentalistes a Catalunya: situació actual i perspectives de futur”. Item, núm. 18 (juny 1996), p. 83-101.
Comalat Navarra, Maite; Espelt Busquets, Constança; Rubió Rodón, Anna (2003). “Nous jaciments laborals per a diplomats: anàlisi dels convenis de cooperació educativa de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació (UB), 1998-2002”. Item, núm. 33 (gen.-abr. 2003), p. 71-83.
“Decret 124/1999, de 4 de maig, sobre els serveis i el personal del Sistema de Lectura Pública de Catalunya”. DOGC, núm. 2885 (10 de maig de 1999). Educació superior i treball a Catalunya: estudi de la inserció laboral dels graduats de les universitats públiques catalanes. Sebastián Rodríguez Espinar, dir. Barcelona: Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya, 2003.
Espelt, Constança; Pons, Amadeu (1993). “Dades sobre la incorporació laboral de les darreres promocions de diplomats de l'Escola Jordi Rubió i Balaguer”. Item, núm. 13 (jul.-des. 1993), p. 95-103.
Frías Montoya, José Antonio; Borrego Huerta, Ángel; Caro Castro, Carmen; de la Mano González, Marta; Moro Cabero, Manuela; Ríos Hilario, Ana Belén (2000). “Formación e inserción laboral de los titulados universitarios en Biblioteconomía y Documentación por la Universidad de Salamanca”. En: Encuentro de la Asociación de Educación e Investigación en Bibliotecología, Archivología, Ciencias de la Información y Documentación de Iberoamérica y El Caribe (5è: 2000: Granada). La formación de profesionales e investigadores de la información para la Sociedad del Conocimiento: actas del V Encuentro de la Asociación de Educación e Investigación en Bibliotecología, Archivología, Ciencias de la Información y Documentación de Iberoamérica y El Caribe (EDIBCIC). Granada: Universidad de Granada, Departamento de Biblioteconomía y Documentación, p. 475-492.
Galán Cruzado, Federico (1999). “Nuevos profesionales en la administración: una visión de la oferta de empleo público para información y documentación”. En: Jornadas Andaluzas de Documentación (2es: 1999: Granada). Nuevos mercados, nuevos usuarios. Granada: Asociación Andaluza de Documentalistas, p. 119-137.
Montes López, E. (1995). “El mercado de trabajo de los documentalistas en España: análisis de una muestra de ofertas de empleo, 1984-1994”. Revista española de documentación científica, 18 (2), p. 178-187.
Moreiro González, José Antonio; Moscoso Castro, Purificación; Ortiz-Repiso Jiménez, Virginia (1995a). “El mercado de trabajo de los diplomados españoles en Biblioteconomía y Documentación”. Revista española de documentación científica, 18 (4), p. 444-463.
Moreiro González, José Antonio; Moscoso Castro, Purificación; Ortiz-Repiso Jiménez, Virginia (1995b). “Análisis del empleo de los diplomados en Biblioteconomía y Documentación: el caso de la Escola Jordi Rubió i Balaguer”. En: Jornades Catalanes de Documentació. (5es: 1995: Barcelona). Biblioteques, centres de documentació i serveis d'informació. Barcelona: COBDC: SOCADI, p. 607-620.
Moreiro González, José Antonio; Caridad, Mercedes. (1998). “Acerca de los métodos de estudio de la relación entre las condiciones laborales y formativas en Biblioteconomía y Documentación: el caso de la Universidad Carlos III”. Anales de Documentación, nº 1, p. 137-153.
Moreiro González, José Antonio (1999). “Ajuste de los licenciados en Documentación a la oferta de trabajo: observaciones hechas en la Universidad Carlos III de Madrid”. Revista general de información y documentación, 9 (2), p. 13-28.
Moreiro González, José Antonio (2001a). “Figures of employability of Spanish library and information science graduates”. Libri, 51 (1), p. 27-37.
Moreiro González, José Antonio (2001b). “Licenciatura en Documentación: experiencias, desarrollo, y problemática: el caso de la Universidad Carlos III de Madrid”. Anales de documentación, nº 4, p. 151-168.
Muñoz Escolá, Mª Mercedes (1997). “Análisis de la situación laboral y de formación de los estudiantes y diplomados en Biblioteconomía y Documentación por la Universidad de Zaragoza”. Revista general de información y documentación, 7 (1), p. 324-344.
Tejada Artigas, Carlos; Martín, María Victoria; Colchero, María Pilar; Donate, Maida (1994). “El acceso al mercado de trabajo en información y documentación en Madrid (1988-1993): una aproximación a través de los titulados por los cursos de formación del INEM impartidos por IEPALA”. En: Jornadas Españolas de Documentación Automatizada (4es: 1994: Gijón). Los profesionales ante el reto del siglo xxi: integración y calidad. Oviedo: Universidad de Oviedo, p. 631-637.
Tejada Artigas, Carlos (2002). “El nuevo plan de estudios de la Escuela Universitaria de Biblioteconomía y Documentación de la Universidad Complutense de Madrid: percepción de los diplomados y de los empleadores”. Revista general de información y documentación, 12 (1), p. 327-347.
Tejada Artigas, Carlos; Moreiro, José Antonio (2003). “Mercado de trabajo en Biblioteconomía y Documentación: estudios sobre la inserción laboral de los titulados universitarios”. El profesional de la información, 12 (1), p. 4-9.
Trayectorias laborales de los Diplomados en Biblioteconomía y Documentación (2001). Madrid: Universidad Complutense de Madrid, Consejo Social.
Universitat de Barcelona. Facultat de Biblioteconomia i Documentació (2003). Diplomatura en Biblioteconomia i Documentació: informe d'autoavaluació: versió definitiva que incorpora els comentaris de la comunitat universitària. Barcelona: Universitat de Barcelona, Facultat de Biblioteconomia i Documentació. Disponible a l'adreça següent: <http://www.ub.edu/biblio/avalua>.
Annex A: Enquesta sobre la inserció laboral dels titulats en Biblioteconomia i Documentació per la Universitat de Barcelona
Annex B: Enquesta sobre la inserció laboral dels titulats en Documentació per la Universitat de Barcelona
Data de recepció: 28/05/04. Data d'acceptació: 15/06/04.