La Biblioteca de Catalunya en el sistema bibliotecari de Catalunya
Dolors Lamarca
Directora de la Biblioteca de Catalunya
El sistema bibliotecari de Catalunya
Catalunya disposa avui d'un sistema bibliotecari incipient. El constitueixen un conjunt de xarxes de biblioteques —unes d'històriques i d'altres de més recents— i una estructura bibliotecària molt bàsica.
La Llei del sistema bibliotecari de Catalunya es va aprovar ja fa més de deu anys.1 D'aleshores ençà, els elements del sistema considerats en la Llei —les biblioteques— han tingut un desenvolupament desigual: les biblioteques públiques i les universitàries han avançat considerablement, les escolars han quedat molt endarrere i la infraestructura de suport que hauria de cohesionar el sistema no s'ha arribat a crear. Potser ara es comencen a donar les condicions per convertir aquest conjunt de recursos en un autèntic sistema d'informació, el mateix sistema bibliotecari de Catalunya que preveia la Llei, però més ben preparat per a l'important paper que ha de tenir en el moment actual.
Organitzativament, les nostres xarxes de biblioteques han fet un gran pas endavant constituint-se en consorcis, amb catàlegs col·lectius i millors serveis, però sobretot amb la capacitat d'aprendre a treballar junts en grans experiències cooperatives.
L'aparició de les noves tecnologies, el seu ús estès en l'entorn social i cultural, els canvis en la manera d'usar la informació, tot això que se'n diu la societat de la informació, empeny la biblioteca, totes les biblioteques, cap a uns canvis que seran estratègics per a la seva supervivència i que li poden conferir un protagonisme inesperat.
Catalunya va aprovar un Pla estratègic per a la societat de la informació 1999-2003 (http://www6.gencat.net/stsi/pla_estrategic/ca/index.htm) on es traçaven les línies mestres per impulsar l'entrada dels ciutadans catalans a Internet. Malauradament, el govern no va tenir —o no va proveir— l'energia suficient per portar-lo a terme. Però les línies del Pla són correctes, i un dels pilars en què se sosté és la xarxa de biblioteques catalanes, capaces d'utilitzar la tecnologia per acostar les persones a la xarxa, per dur a terme les necessàries campanyes d'alfabetització tecnològica i per facilitar un ús modern de la informació. Cal recordar que l'actual govern ha manifestat la seva intenció de prendre's molt seriosament aquest tema.
Sobre aquests dos eixos, tecnologia de la informació i cooperació, hem de treballar per aconseguir que el sistema que la Llei va dissenyar sigui una organització viva. Aquests dos eixos estan tan interconnectats que no podem pensar en una cooperació eficaç sense un ús creatiu de la tecnologia, però tampoc podrem emprendre projectes tecnològics de futur sense la cooperació de tots. Podríem pensar en una tecnologia de la cooperació, i no seria cap invent, perquè la tecnologia de la cooperació és la de la xarxa WWW.
En aquest nou entorn organitzatiu, cada un dels elements del sistema haurà de tenir el seu propi paper, d'una banda, i haurà de formar part de l'engranatge general, de l'altra. I la Biblioteca de Catalunya, també. Els propers seran uns anys molt ocupats en la tasca de reordenar la casa per dins, però sempre mirant cap enfora.
Són diverses les activitats pròpies de les biblioteques nacionals, però n'hi ha que són comunes a totes. Així es descriuen en un dels informes anuals de la Secció de Biblioteques Nacionals de l'IFLA:
“Les responsabilitats varien segons els països, però les comunes són: recollir via dipòsit legal la producció impresa al país (impresa i electrònica), la catalogació i la preservació; la provisió de serveis centrals (p. ex.: referència, bibliografia, préstec) als usuaris individuals o bé a través d'altres biblioteques; la preservació i promoció del patrimoni bibliogràfic; la promoció de les biblioteques nacionals patrimonials sovint s'utilitza com un fòrum per a programes i projectes internacionals”.2
Aquestes responsabilitats coincideixen bàsicament amb la missió que la Llei atribueix a la Biblioteca de Catalunya: recollir tot el que es publica en el país, conservar-ho per a la posteritat i donar accés a aquests documents.
Per dur a terme aquestes funcions, tradicionalment les biblioteques nacionals disposen dels exemplars procedents del dipòsit legal, disposen de magatzems equipats per a la conservació i amb una previsió de creixement, i també disposen del pressupost necessari per completar les col·leccions amb obres publicades fora del país i d'interès nacional. Fins fa uns anys, el dipòsit legal assegurava a la biblioteca nacional un control massiu sobre la producció impresa del país. Avui, és urgent trobar solucions per capturar i conservar adequadament tota la producció digital.
Fins fa uns anys, accés significava que els usuaris podien visitar les instal·lacions de la biblioteca, situada normalment a la capital del país, o utilitzar costosos serveis de préstec interbibliotecari. Avui, accés significa obtenir els continguts per la xarxa, des de qualsevol punt del món.
Les biblioteques nacionals al segle XXI
Hi ha una sèrie de factors que modifiquen el paper de les biblioteques nacionals al segle XXI: les noves maneres de publicar, les noves formes d'accés a distància, els canvis organitzatius i les polítiques institucionals. Tot seguit els passem a comentar.
Els nous suports o les noves maneres de publicar
L'edició impresa és encara important a tot arreu, però molt material es publica en diversos formats electrònics: disquets, suports òptics, pàgines web que incorporen bases de dades i altres recursos electrònics. La biblioteca nacional ha de recollir també tot aquest material. Aquesta recollida comporta un gran repte tècnic i suposa també una normativa que permeti dur-la a terme.
Les noves formes d'accés a distància
L'evolució de la tecnologia web ha permès a les biblioteques nacionals —i a totes— donar accés als catàlegs i a altres materials de manera remota. El concepte de catàleg obert “24 x 7” ja és habitual avui en dia. La digitalització facilita en gran manera l'accés als documents. Ara les biblioteques nacionals poden oferir els seus fons rars i preciosos a distància. Arreu del món, les biblioteques nacionals planifiquen la digitalització dels seus fons, però el que és més important és que investiguen i desenvolupen tecnologia de biblioteca digital oberta per impulsar la creació de col·leccions digitals de tot el patrimoni documental del país.
Canvis organitzatius
Els nous suports i les noves tecnologies fan canviar les organitzacions. Les biblioteques hauran d'evolucionar —o revolucionar-se— d'acord amb la seva història individual. La British Library, per exemple, està canviant radicalment. Reconeix el paper central de la web en el seu futur i vol situar la biblioteca com una peça clau en el món electrònic.
Els reptes als quals ha de fer front una biblioteca nacional per complir les seves funcions avui dia són immensos. Mentre que en el passat les biblioteques nacionals podien actuar amb un alt grau d'independència, en l'escenari actual això és impossible. Col·laboració i cooperació són imprescindibles per donar els serveis que demanen els usuaris.
Polítiques institucionals
Les polítiques dels governs de cada país són diverses, però la tecnologia pot tenir un efecte anivellador, especialment quan aquesta tecnologia s'incorpora a l'estructura política i econòmica, com en el cas de la Unió Europea.
Posició de la biblioteca nacional de Catalunya en el sistema bibliotecari de Catalunya
La Biblioteca de Catalunya va ser fundada el 1907 com a biblioteca de l'Institut d'Estudis Catalans; el 1914 el govern de la Mancomunitat la va convertir en un servei cultural públic, a disposició d'investigadors i estudiosos, amb la voluntat que fos una peça fonamental en el redreçament cultural i polític de Catalunya. Va ser considerada cap de l'incipient sistema bibliotecari de Catalunya, constituït per la xarxa de biblioteques populars (creades al mateix temps per atendre les necessitats bibliogràfiques de les classes populars i com a sucursals de la Biblioteca de Catalunya) i l'escola de bibliotecàries.
La Llei de 1993 la va definir com a biblioteca nacional, amb la missió específica de “recollir, conservar i difondre la producció bibliogràfica catalana i la relacionada amb l'àmbit lingüístic català”. També la declara nucli i eix vertebrador del patrimoni bibliogràfic i estableix que ha de mantenir relacions de col·laboració i coordinació amb altres centres que disposin de fons d'interès bibliogràfic.
La Biblioteca de Catalunya, doncs, té per missió recollir, conservar i difondre la producció bibliogràfica catalana.
Recollir (i preservar)
Per complir aquesta missió, la Biblioteca ha d'adquirir tot el que es publica o s'hagi publicat a Catalunya i tot el que faci referència a Catalunya, la seva història, llengua i cultura.
Proveïda a l'inici bàsicament per donatius, la Biblioteca de Catalunya, des dels anys noranta, és la receptora del dipòsit legal de Catalunya. Ingressa anualment, per aquest concepte, 90.000 documents i n'adquireix per compra i donatiu uns 13.000 més. El dipòsit legal cobreix la part de “tot el que s'imprimeix” a Catalunya, però no pas tota la documentació que s'hi publica ja que obliga els impressors i no pas els editors. La Biblioteca, doncs, ha de fer una inversió econòmica important per poder reunir les publicacions no afectades pel dipòsit legal i que han de formar part de la seva col·lecció.
La normativa de dipòsit legal vigent no pren en consideració específicament l'obligatorietat d'efectuar el dipòsit de les publicacions electròniques, que cada vegada són més freqüents. Sense la protecció del dipòsit legal són altament susceptibles de perdre's, com ja ha passat amb les primeres versions de la majoria de webs del nostre país, que són ja introbables. Com les altres biblioteques nacionals, la de Catalunya haurà de saber proveir-se de la normativa i la tecnologia adequades, però el projecte no es podrà dur a terme sense un entorn ampli de cooperació, on cada xarxa, cada biblioteca, tingui la capacitat de capturar la informació i enviar-la a un dipòsit nacional.
La missió de recollir inclou també la de localitzar les publicacions catalanes de caràcter patrimonial propietat d'altres biblioteques o que formen part de col·leccions particulars amb l'objectiu de preservar-les.
Conservar
La Llei preveu que tots els exemplars en qualsevol suport recollits per la Biblioteca de Catalunya han de restar degudament emmagatzemats.
La missió de conservar s'ha d'estendre a les publicacions en qualsevol format. Els magatzems convencionals s'han de completar amb els magatzems electrònics capaços d'actuar com a dipòsits de les publicacions electròniques i digitals generades a Catalunya.
S'ha de poder emmagatzemar en formats electrònics la informació en formats analògics que pugui ser d'interès per als ciutadans de Catalunya.
Com que la Biblioteca de Catalunya ha de disposar també de les publicacions d'interès nacional que es trobin fora de les seves instal·lacions físiques, haurà de localitzar-les i digitalitzar-les per conservar-les en el seu magatzem electrònic. De la mateixa manera i per raons de preservació, ha de digitalitza i emmagatzema els documents patrimonials la fragilitat dels quals ho aconselli i tots aquells que vulgui que es puguin consultar a distància.
Difondre
Per fer accessible la informació recollida i conservada, la Biblioteca de Catalunya disposa d'una sèrie de catàlegs. Malauradament no disposa encara d'un catàleg informatitzat únic. Actualment conviuen un catàleg manual amb una sèrie de catàlegs informatitzats que són els següents: l'anomenat catàleg corrent, que dóna accés a la descripció catalogràfica del material de consulta que s'hi ha dipositat des del 1991; el Catàleg retrospectiu (1914-1990), que conté una part dels catàlegs manuals de la Biblioteca anteriors a la informatització i que inclou els registres del dipòsit legal (1982-1990) procedents del projecte Biblos de Telefónica SA, el catàleg de buidatges de revistes rebudes a la Biblioteca entre 1945 i 1984, i els fullets Bonsoms; el Catàleg de fitxes electròniques, patrocinat per Telefónica, que conté les imatges de les fitxes dels catàlegs manuals d'autors i de matèries (1914-1990) i que és parcialment coincident amb l'anterior; i el Catàleg col·lectiu del patrimoni bibliogràfic de Catalunya (CCPBC), que conté registres de documents impresos des de l'inici de la impremta fins al 1900, conservats en biblioteques de Catalunya —tant de titularitat pública com privada— independentment de la llengua i del país de publicació de les obres, i que no recull informació sobre publicacions periòdiques, mapes, material gràfic i música impresa.
En la seva labor de difusió la Biblioteca de Catalunya va crear el Catàleg col·lectiu de Catalunya amb la pretensió de donar accés als fons de moltes biblioteques de Catalunya a través d'una interfície única. És un model obsolet d'estructuració de la informació bibliogràfica i dels serveis bibliotecaris. S'utilitza només com a consulta i —conservant la sigla CCC— passarà a anomenar-se Consulta col·lectiva de Catalunya. Tots aquests catàlegs contenen aproximadament una quarta part dels documents de la biblioteca.
La biblioteca nacional ha de publicar en línia la bibliografia nacional, que per manca d'infraestructura informàtica no és accessible, com tampoc ho és el catàleg col·lectiu d'autoritats. La manca de mitjans informàtics fa que les bases de dades encara no estiguin disponibles a la xarxa.
Pel que fa a l'accessibilitat, la Biblioteca de Catalunya no disposa de hardware ni de sistema per arribar a ser la biblioteca sense parets que pretenem.
Una biblioteca fiable, nucli i eix vertebrador del patrimoni bibliogràfic
La Biblioteca de Catalunya ha de centrar la seva activitat en les tasques que li pertoquen com a biblioteca nacional que és. Si compleix la missió que la seva condició li assigna —i només la podrà complir si disposa del suport institucional i dels mitjans necessaris—, l'impacte repercutirà necessàriament en el nivell i en la cohesió del sistema bibliotecari de Catalunya.
La qualitat estrella d'una biblioteca nacional ha de ser la fiabilitat. Si la Biblioteca de Catalunya la compleix, el sistema bibliotecari català s'enriquirà amb tota la documentació de Catalunya i sobre Catalunya, que estarà disponible per als usuaris de manera accessible tant físicament com remotament.
El fet de disposar d'un bon catàleg informatitzat avui és essencial per a qualsevol biblioteca que mereixi aquest nom i, no cal ni dir-ho, per a una biblioteca nacional. Si la Biblioteca de Catalunya té un catàleg adequat, facilitarà la catalogació a totes les biblioteques del sistema. Disposar d'aquest catàleg implica catalogar puntualment tot el material del dipòsit legal, reconvertir tots els catàlegs actuals i unificar-los, posar a la xarxa la normativa i participar activament en el CCUC.
Generar informació electrònica, posar continguts a la web, col·laborar activament en el creixement de la Biblioteca Digital de Catalunya són actuacions indefugibles per a una biblioteca nacional moderna. Si la Biblioteca de Catalunya les escomet amb decisió i amb efectivitat, millorarà com a biblioteca; però, pel seu pes en el sistema, i de retruc, farà millorar també el conjunt del sistema bibliotecari general.
I per acabar cal dir que, com a nucli i eix vertebrador del patrimoni bibliogràfic en el sistema bibliotecari de Catalunya, la Biblioteca de Catalunya és l'element que estructura les biblioteques patrimonials. Com a tal, té la missió d'organitzar aquestes biblioteques en xarxa, de planificar-les, d'implementar polítiques i de proporcionar-los la informació global que necessiten. Té també la responsabilitat de tutelar la catalogació dels fons patrimonials. Donar a conèixer els fons patrimonials de Catalunya, mantenir i completar el Catàleg del patrimoni bibliogràfic de Catalunya són objectius immediats, corresponents a una primera etapa d'actuacions. Aquest catàleg, com el de tota la Biblioteca de Catalunya, s'ha d'integrar, en una segona etapa, en el que es pretén que sigui el Catàleg únic de Catalunya. Òbviament, i una vegada més, aquestes actuacions requerides per convertir la Biblioteca de Catalunya en una autèntica biblioteca nacional han de tenir necessàriament efectes benèfics sobre el conjunt del sistema bibliotecari català.
La Biblioteca de Catalunya és, per voluntat política, una peça específica, amb característiques pròpies molt marcades, de l'engranatge que constitueix el sistema bibliotecari català. Però no ho és només per voluntat política, ho és, com a biblioteca nacional, per naturalesa i per vocació. En aquest sentit, la Biblioteca de Catalunya és —i se sent— solidària del conjunt del sistema: vol posar els progressos que pugui fer a disposició del sistema i vol considerar els progressos del sistema —del conjunt o de qualsevol dels seus elements— com a progressos propis.
Notes
1 Llei 4/1993, de 18 de març, del sistema bibliotecari de Catalunya. Es pot consultar a: http://cultura.gencat.net/normativa/docs/LLEI_4_1993.doc.
2 IFLA. Section of National Libraries, Annual report September 1997 to August 1998, latest revision: March 9, 1999. http://www.ifla.org/VII/s1/annual/ann98.htm [Consulta: 30/04/2004].