L'ensenyament de l'ètica i la deontologia de la informació en els estudis universitaris de biblioteconomia i documentació

[Versió castellana]

Margarita Pérez Pulido

Facultad de Biblioteconomía i Documentación
Universidad de Extremadura

marga@alcazaba.unex.es

Resum [Abstract] [Resumen]

Presentem una perspectiva de l'ensenyament de l'ètica i la deontologia de la informació en els estudis universitaris de biblioteconomia i documentació. Partim de la justificació d'aquest ensenyament, fem una anàlisi detallada de la presència de continguts ètics en els plans d'estudis d'universitats de diferents països, i acabem l'article amb la descripció de la proposta docent de l'assignatura Ética y deontología de la información, impartida per la Universidad de Extremadura a la llicenciatura en Documentació.

1 Introducció

En l'actualitat, l'entorn en què es desenvolupa el treball dels professionals de la informació està donant lloc al replantejament dels valors tradicionals i al sorgiment d'altres valors nous, cosa que obliga a dirigir una atenció especial cap a la qüestió ètica en la professió. Tal com succeeix amb altres ètiques de caràcter aplicat, l'ètica de la informació ha de ser abordada, des de la universitat, amb el convenciment que aprendre-la suposa obtenir una orientació socialment responsable, i practicar-la, la proclamació pública de la constància de la nostra activitat professional. La manifestació d'aquesta pràctica en un document escrit —el codi deontològic— eleva l'estatus de la professió amb vista a l'exterior i fa guanyar llibertat i autonomia dintre de l'organització, ja que els principis ètics es converteixen en pragmàtics i els professionals formalitzen la seva preocupació sobre les maneres d'actuar.

La universitat i la professió es troben unides entorn de la qüestió ètica. La inexistència de l'ensenyament d'aquesta matèria a la universitat ha provocat que l'ètica i la deontologia professional s'hagin après amb el temps, un cop l'alumnat s'incorpora al mercat laboral, i que aquest aprenentatge s'hagi fet de manera precària, a causa, sobretot en el nostre país, de l'absència de codis deontològics de la professió. Per altra banda, l'adopció i la posada en pràctica d'aquests codis per part dels professionals en els diferents països ha aconseguit, en molts casos, que l'ètica es converteixi en una disciplina universitària. La resposta actual de l'alumnat a l'ensenyament de l'ètica i la deontologia és positiva a les universitats en què s'imparteix. En el nostre cas particular, això es demostra per la importància concedida al compromís ètic com a competència professional per part d'alumnat ja incorporat al mercat laboral, el qual va cursar aquests continguts en una assignatura específica durant el seu període de formació.

No obstant això, queden algunes qüestions per resoldre sobre l'aprenentatge d'aquesta matèria, com ara si l'ensenyament dels continguts ètics ha de constituir una assignatura específica o s'ha d'ensenyar de manera dispersa en les diferents assignatures del pla d'estudis, o si, en cas de constituir una assignatura específica, aquesta ha de ser de caràcter optatiu o obligatori. A tot això podem afegir l'enfocament de la matèria atenent a la relació que existeix entre els aspectes socials, legals i ètics de la professió, i la distribució de continguts segons la necessitat d'aprenentatge d'una ètica teòrica i una ètica pràctica o aplicada. Esperem que al llarg de l'exposició d'aquest text trobem una resposta a aquestes qüestions plantejades.

2 Justificació de l'ensenyament de l'ètica i la deontologia

Abordar la qüestió de l'ensenyament de l'ètica i la deontologia de la informació ens duu a plantejar-nos una sèrie de preguntes relacionades amb la seva justificació, el seu contingut i la manera de dur-se a terme. La justificació de l'ensenyament de l'ètica i la deontologia en els currículums de biblioteconomia i documentació, podem fer-la des de l'anàlisi de cinc dimensions o contextos diferents: social, professional, organitzacional i acadèmic.

2.1 El context social

La societat de la informació està produint un canvi en la manera de concebre i d'organitzar serveis d'informació. Per aquest motiu, sorgeixen qüestions relacionades amb els nous plantejaments de l'accés i la distribució de recursos que fan trontollar els principis de prestació d'informació com a servei públic: el desequilibri entre països rics i pobres produït per l'actual estructura de la indústria de la informació, el sorgiment de noves comunitats (virtuals) amb codis de conducta propis o amb necessitat d'establir-ne o la censura utilitzada com a manera de control social. Tot això està obligant a crear mecanismes professionals per al manteniment i la vigilància de la llibertat intel·lectual, a fer aparèixer un nou concepte de multiculturalitat, que implica també la necessitat de preservar el patrimoni cultural dels pobles, i a adoptar normes legals noves que tenen com a conseqüència la responsabilitat en el coneixement i en l'aplicació per part dels professionals.

L'ús de les noves tecnologies de la informació, resultat del paradigma de la societat de la informació, influeix en la ciutadania i en la manera de relacionar-se d'una comunitat, i propicia qüestions d'índole ètica en la nostra professió, en el seu paper de mediadora, relacionades amb l'emmagatzematge i la conservació de la informació, la privadesa i la confidencialitat, la propietat intel·lectual i el copyright, el comportament en la xarxa, la qualitat del servei o la formació de professionals i l'alfabetització de públics.

2.2 El context professional

La justificació, des d'aquest punt de vista, la trobem en l'evolució de la professió¹ i en una de les seves redefinicions, que eleva el contingut de la disciplina a un nivell més abstracte, abandonant allò purament tècnic, i en la qual, a més, conflueixen una sèrie de camps de diferents disciplines amb un gran component ètic (per exemple, la informàtica) que ha d'assimilar com a propi.

Per altra banda, la deontologia suposa una normativa no jurídica complementària a la llei per a l'exercici professional correcte. Kupiec² defensa la necessitat d'un codi deontològic per a la professió, el qual, encara que no tingui valor jurídic, constitueix un complement interessant per a la seva interpretació i un element suplementari d'accions per a les associacions professionals. En aquest sentit, la deontologia proporciona maneres d'actuar que ajuden a complir la llei, cobreixen el buit legal que encara existeix en alguns dels camps del nostre exercici professional o entren en conflicte amb la llei quan no és justa.

2.3 El context organitzacional

El model de concepció sistèmica de l'organització aplicat a serveis d'informació³ estableix el subsistema d'objectius i de valors com aquell que s'ocupa de sustentar la cultura corporativa de la institució i se suposa essencial, com la resta de subsistemes, en la seva interrelació per mantenir-ne el funcionament. Podem definir la cultura corporativa com un conjunt de creences que es converteixen en valors, pautes de comportament i maneres d'actuar, desenvolupades per un grup i ensenyades als nous membres com una manera de pensar i d'actuar. El seu objectiu fonamental és cohesionar l'organització per dins, determinar el clima intern i marcar les pautes d'execució de feina, a més de resoldre conflictes. El codi d'ètica es considera l'expressió escrita de la cultura corporativa d'una organització i ha de ser conegut i aplicat per tots els membres que adquireixen un compromís públic de patró de conducta, com a part integrant de l'exercici professional. La direcció de la institució assumeix la competència de transmetre el codi deontològic i fer-ne efectiu el compliment utilitzant les vies formals i informals de comunicació.

2.4 El context acadèmic

La majoria dels autors que treballen en ètica professional coincideixen que ha d'existir una relació necessària entre l'ensenyament de l'ètica a la universitat i l'exercici professional. L'absència de l'ensenyament d'una deontologia professional a la universitat provoca que aquesta s'aprengui amb el temps, o que les percepcions i habilitats per aconseguir conductes adequades depenguin de l'ètica individual. En aquest sentit, associacions professionals com ara l'International Federation of Library Associations and Institutions (IFLA)⁴ o la Society of American Archivist (SAA),⁵ recomanen que, entre els continguts comuns obligatoris en l'ensenyament universitari, hi hagi els que estan relacionats amb els aspectes ètics de la professió.

Les perspectives de futur en relació amb l'ensenyament de continguts ètics es presenten molt optimistes, si analitzem el projecte de títol de grau en Informació i Documentació, com a conseqüència de l'adaptació dels plans d'estudis al nou sistema europeu d'ensenyament universitari.⁶ El nou perfil professional resulta de la suma de coneixements, capacitats i habilitats, que han de ser adquirits al llarg dels estudis en informació i documentació. En aquest sentit, s'estableix com a objectiu general de la titulació el fet de conèixer els aspectes legals i ètics de l'ús i la transferència de la informació. Es proposen dotze crèdits de continguts comuns obligatoris sota la denominació de documents, unitats i sistemes d'informació, els quals han de ser utilitzats per ensenyar aspectes culturals, socials, econòmics i legals de la producció i l'ús de la informació documental, i de la deontologia i el perfil professional de la informació i la documentació. Com a competències específiques de la titulació, s'estableix el coneixement d'aspectes legals i ètics de la professió i, entre les competències transversals personals, hi ha el compromís ètic en les relacions amb l'usuari i en la gestió de la informació per a totes les orientacions professionals.

3 Presència d'aquesta matèria en els plans d'estudis

La formació dels futurs professionals en biblioteconomia i documentació és de caràcter multidisciplinar, proporciona coneixements de caràcter teòric i aplicat i ofereix un contacte amb la realitat professional. Aquestes característiques estan d'acord amb el que ha de constituir l'aprenentatge de l'ètica i la deontologia, uns continguts de caràcter teòric i aplicat que hauran de ser posats en pràctica quan es prengui contacte amb la realitat professional. No obstant això, l'ensenyament d'aquesta matèria s'ofereix de manera diferent segons l'àmbit geogràfic, la filosofia, els objectius i les característiques de la titulació i, fins i tot, de la proposta docent elaborada respecte als continguts específics de l'assignatura. Partint d'una divisió geogràfica, podem analitzar la presència de continguts ètics i deontològics en els plans d'estudis de diferents universitats atenent a uns elements comuns d'anàlisi, com ara el nivell de titulació on s'imparteixen, la denominació i el tipus d'assignatura, l'existència o no de requisits per cursar-la, la càrrega lectiva, la descripció i el desenvolupament de continguts.

3.1 El Canadà

Entre les universitats analitzades, la University of Alberta (MLIS), (http://www.slis.ualberta.ca), imparteix dues assignatures amb continguts ètics: Intellectual freedom and social responsibility in librarianship i Globalization, diversity and information. Totes dues són de caràcter optatiu, d'un semestre de durada i, per fer-les, es necessita haver cursat prèviament l'assignatura Foundations of library and information studies. En aquestes assignatures s'analitzen factors polítics, culturals i ètics que afecten les biblioteques i els arxius i, en el primer cas, es duu a terme un estudi exhaustiu dels conceptes de llibertat intel·lectual i de responsabilitat social en els professionals, les institucions i les associacions. A més, tracten altres continguts relatius a les comunitats virtuals: la privadesa, les implicacions legals i ètiques d'Internet, la preservació dels arxius, la memòria, la selecció i la censura, l'accés a la informació o l'activisme professional.

A la University of Toronto (MIS) (http://www.fis.utoronto.ca) es poden cursar les assignatures Legal literature and librarianship i Information and culture in a global context. Totes dues són de caràcter optatiu i es cursen en un semestre. La primera se centra en l'estudi dels aspectes legals de la biblioteconomia en general i, de manera específica, dels que afecten l'ús d'Internet. En el segon cas, es combinen els aspectes legals, socials i culturals de les biblioteques, dels arxius i dels museus; la producció, l'accés i la disseminació de la informació; la comprensió de la interculturalitat; el món digital, i la tecnologia i els valors.

3.2 Els Estats Units

Si en les universitats canadenques analitzades no apareix l'ètica i la deontologia com a assignatura de denominació específica, sinó com una unió de continguts relacionats en matèries que tracten fonamentalment aspectes legals i socials, als Estats Units no ocorre el mateix, ja que diferencien els aspectes legals i ètics, els tracten en assignatures diferents i hi relacionen els aspectes socials. D'aquesta manera, a la University of Pittsburg (MLIS, MSIS) (http://www.sis.pitt.edu) es fa l'assignatura Ethics in the information society. És optativa, es cursa durant un semestre i se centra en els serveis digitals i en la presa de decisions ètiques d'acord amb els reptes que es presenten en la professió. Els continguts s'estructuren en una part teòrica, on s'estudien fonaments d'ètica, anàlisi del raonament i presa de decisions, així com els codis ètics, i una part més pràctica, centrada en l'ètica aplicada a la selecció i l'organització de la col·lecció, la preservació, l'accés a la informació, la gestió i les qüestions de propietat intel·lectual i d'integritat de continguts.

La University of Wisconsin-Milwaukee (MLIS) (http://slis.uwm.edu) té assignatures de contingut ètic i legal, per separat. Totes dues són de caràcter optatiu i amb una càrrega lectiva de tres crèdits cadascuna. Ethics and the information society se centra en l'aspecte professional, els codis d'ètica i les implicacions ètiques de les tecnologies de la informació. Per matricular-s'hi, es necessita haver cursat amb anterioritat Introduction to information science. En el cas de Seminar in intellectual freedom, es necessita haver cursat Managing library collections i tracta dels principis i de les pràctiques de llibertat intel·lectual relacionats amb els professionals de la informació en aquesta àrea. Les assignatures de contingut legal, Legal aspects of information products and services i Legal issues for library and information managers, se centren en els mitjans digitals i Internet, i estudien qüestions de propietat intel·lectual, privadesa i confidencialitat, així com de mala pràctica de la llibertat intel·lectual. De la mateixa manera succeeix a la Kent State University (MLIS), (http://www.slis.kent.edu), on l'assignatura Ethical concerns of library and information professionals, optativa de tres crèdits, s'estudia en l'especialitat Information Technology and Information Science —amb el requisit d'haver cursat prèviament l'assignatura Foundations of librarianship— i en el màster Science in Information Use. En l'especialitat Academic librarians- Reference Services, es fa el taller Ethical principles and cases for information professionals, optatiu de quatre crèdits, i l'assignatura Legal information and legal resources, optativa de tres crèdits. Els continguts són teòrics i aplicats, amb èmfasi especial en les implicacions ètiques de les tecnologies de la informació i l'aspecte professional.

En altres universitats, com ara la University North Carolina at Chapel Hill (http://www.ils.unc.edu) o la University of Southern Mississippi (http://www.usm.edu/slis), s'hi fa l'assignatura Information ethics, de caràcter optatiu i de tres crèdits, una introducció a la teoria i al raonament ètic, als codis d'ètica i a les qüestions relacionades amb les tecnologies, fonamentalment.

3.3 L'Amèrica Llatina

Tal com succeeix als Estats Units, en els plans d'estudis de biblioteconomia i documentació de les universitats dels diversos països de l'Amèrica Llatina, apareixen assignatures de contingut ètic, les quals presenten diferències en el caràcter obligatori i en la tendència a la construcció d'un cos teòric de l'ètica bibliotecària. A Mèxic, a la Universidad Autónoma de Nuevo León (http://www.uanl.mx), es cursa l'assignatura Ética del ejercicio profesional —obligatòria, de sis crèdits—, al costat d'una altra de característiques similars anomenada Legislación y normalización —obligatòria, de quatre crèdits—, centrada en els aspectes legals de la biblioteconomia. A la Universidad Nacional Autónoma de México (http://hfigueroabsociol.tripod.com/programas.html), s'hi fa una assignatura, Bibliotecología sociológica, que es cursa durant un semestre obligatòriament i que té els objectius fonamentals de vincular biblioteca i societat, i d'explorar els principals temes amb implicacions socials de la professió, on es combinen aspectes socials i ètics relacionats amb la llibertat intel·lectual, la propietat intel·lectual, la multiculturalitat, la societat de la informació i les comunitats virtuals.

A Colòmbia, a la Universidad de Antioquia (http://www.hlopera.net), hi ha un Seminario de ética bibliotecológica, obligatori, de dos crèdits i de caràcter fonamentalment teòric, on s'estudien els fonaments de l'ètica professional i els codis d'ètica, aprofundint en el concepte de responsabilitat social. El mateix caràcter teòric, com a assignatura obligatòria i de tres crèdits, tenen les assignatures Ética y deontología, cursada en el tercer any de titulació a la Universidad Nacional de Rosario, a l'Argentina (http://www.fhumyar.unr.edu.ar), i Ética profesional, oferta en el marc de l'ensenyament de Bibliotecología i Ciencia de la Información per l'Instituto Tecnológico de Santo Domingo (http://www.intec.edu.do). Finalment, la Universidade Federal de Santa Catarina (http://www.ced.ufsc.br), al Brasil, imparteix l'assignatura Direitos e deveres do bibliotecário no Brasil, optativa, de tres crèdits i amb el requisit d'haver cursat Informação aplicada à biblioteconomia, on es combina l'estudi dels aspectes legals i ètics de la professió.

3.4 El Regne Unit

La tendència a emfasitzar l'estudi dels aspectes polítics, socials i morals de la biblioteconomia i la documentació en el Regne Unit té una gran tradició. Per això, no és d'estranyar que els plans d'estudis de les diverses universitats tinguin assignatures de contingut ètic i deontològic de caràcter obligatori i amb una càrrega lectiva més gran. En qualsevol cas, aquests continguts ètics no són tractats de manera individual, sinó que es troben units a continguts legals i socials, i relacionats amb qüestions pròpies de la professió.

D'aquesta manera, el pla d'estudis de la University of Wales (B, MLIS), (http://www.dil.aber.ac.uk), inclou l'assignatura Information and society, obligatòria, de deu crèdits, orientada a l'estudi dels factors ètics, legals i socials que afecten el flux de la informació, el context sociopolític dels serveis d'informació i l'impacte del canvi. En la Loughborough University (MA, MSC), (http://www.lboro.ac.uk), es cursa un mòdul obligatori de deu crèdits anomenat Legal and professional issues, en què s'estudien les dimensions ètiques i legals de la gestió de la informació i del coneixement, codis d'ètica i normes professionals, qüestions de propietat intel·lectual i drets d'autor. A aquesta universitat pertany el Legal and Policy Research Group: Ethical Issues, un grup de recerca sobre qüestions ètiques i deontològiques que està coordinat pel professor Paul Sturges.

La University of Sheffield (MAL, MSC), (http://www.shef.ac.uk), té pràcticament la mateixa estructura de continguts, amb les assignatures Libraries, information and society I i II, amb una càrrega lectiva de quinze crèdits cadascuna. La primera es cursa obligatòriament i la segona, de caràcter optatiu, es fa en les especialitats Public Libraries i Academic and research libraries, on s'incideix en la correcta pràctica professional. Hi ha una altra assignatura, Professional issues, de deu crèdits, obligatòria per al MSC Information System, que tracta les qüestions socials, legals i ètiques de la computació, les relacions entre canvi tecnològic, societat, legislació i qüestions ètiques, analitzant els principals dilemes als quals s'enfronten els professionals en aquest sentit. Finalment, la Northumbria University, a Newcastle (Bsc, MA, MSC), (http://northumbria.ac.uk), ofereix les assignatures Information and society i Data, regulation and ethics, totes dues obligatòries, de deu crèdits, que continuen amb l'estudi dels aspectes legals i ètics de l'entorn computacional, comunitats virtuals, privadesa i confidencialitat, propietat intel·lectual, moviments de programari lliure i context sociopolític dels serveis d'informació.

3.5 Europa

Abans d'iniciar l'estat de la qüestió a Europa, hem volgut oferir una consideració a part del Regne Unit, tenint-ne en compte les característiques especials quant a l'ensenyament de l'ètica i la deontologia respecte a la resta dels països que componen el continent europeu. No obstant això, els països nòrdics semblen adoptar la influència anglosaxona i, al seu torn, la projecten als països bàltics.

D'aquesta manera, a Dinamarca, la Royal School of Library and Information Science (http://www.db.dk) desenvolupa els continguts ètics, d'acord amb els continguts socials, en assignatures de gestió, sociologia i polítiques culturals. D'una manera similar, a Suècia, la Swedish School of Library and Information Science (http://www.hb.se) imparteix assignatures, com ara Cultural and information politics (cinc crèdits) o Theories of the information society and information policy (cinc crèdits); i, a Finlàndia, es dirigeixen tesis doctorals i es duen a terme investigacions de tipus sociològic.⁷

A Noruega, a l'Oslo University College (http://www.studie.hio.no), hi ha un tipus d'especialitat dedicada a estudiar la biblioteconomia i la documentació des de la perspectiva social que s'anomena Library and Society. Com a part de les assignatures corresponents a aquest grup, es cursa en el tercer any l'assignatura obligatòria Library management, de sis crèdits, on s'estudien els aspectes ètics i legals com a part de la gestió de l'organització (legislació, accés a la informació, codis d'ètica, protecció de dades personals, llibertat d'expressió i censura). En el programa de màster (Sivilbibliotekar), com a part d'aquest grup de matèries o especialització Library and Society, es cursa de manera obligatòria l'assignatura Information politics, de quinze crèdits, on als continguts de caràcter polític i social s'hi uneixen els de caràcter ètic (llibertat d'expressió, accés a la informació, drets d'autor, mercats d'informació i polítiques de coneixement).

Els països bàltics continuen amb la mateixa tradició d'ensenyament de continguts ètics. A Lituània, la Vilnius University (http://w3.vu.lt) ensenya ètica des de 1994. D'aquí vénen les publicacions de manuals per a estudiants, com ara ABC of professional ethics for librarians, de la professora Vita Mozuraite.⁸ D'altra banda, a Estònia, la Tallinn Pedagogical University (http://www.tpu.ee), en el marc del màster Arts in Information Science, imparteix l'assignatura The teaching of values, de quatre crèdits i de caràcter optatiu.

En els plans d'estudis de les universitats dels països de l'Europa mediterrània, prevalen les assignatures de contingut legal, de caràcter obligatori i amb una càrrega lectiva que oscil·la entre els tres i els sis crèdits. Esporàdicament, aquestes assignatures relacionen els continguts ètics amb els legals i tracten la dimensió social de la professió en relació, fonamentalment, amb el canvi tecnològic.

A França, a l'Université de Bourgogne (IUT, Dijon) (http://www.u-bourgogne.fr), hi ha les assignatures Droit de l'information, obligatòria de tres crèdits en l'especialitat Ingénierie en Documentation d'Entreprise, Réseaux et Images, i Droit de la propriété littéraire et artistique, en l'especialitat de Métiers du Livre. A Bèlgica, a l'Université Libre de Bruxelles (http://www.ulb.ac.be), en el marc de la Licence en Sciences du Livre, de l'Information et des Bibliothèques, es cursen, amb caràcter obligatori, les assignatures Droit de l'information et de la communication (tres crèdits) i Droit administratif (un crèdit). A Itàlia, a l'Università degli Studi della Tuscia (http://193.205.145.174/bc/laureasdabvbiblio.htm), hi ha dues assignatures igualment de contingut legal, amb caràcter obligatori i de sis crèdits, que s'estudien en el tercer any de carrera: Legislazione dei beni culturali i Legislazione bibliotecaria, norme e direttive.

A Portugal, a més de l'element legal, adquireix certa importància la dimensió social de la informació, en la línia del que succeeix al Regne Unit. A la Universidade de Coimbra (http://www1.ci.uc.pt), com a part del Curso de especialização em ciências documentais, s'estudia de manera obligatòria Sociologia da informação (cinc crèdits) i Noções de direito para arquivo (tres crèdits), en l'especialització d'Arquivos. A la Universidade Nova de Lisboa (http://www.unl.pt), com a part de la llicenciatura Gestão de Informação, hi ha una assignatura obligatòria, que es cursa durant un semestre, titulada Informação na sociedade contemporânea, dedicada fonamentalment a l'impacte de les noves tecnologies en la societat actual.

Finalment, a Croàcia, la University of Zagreb (http://www.unizg.hr)⁹ va començar a impartir el 1999 una nova assignatura anomenada Library legislation and standards, de caràcter obligatori, amb tres crèdits de càrrega lectiva, que combina continguts legals i ètics en l'estudi de les normatives, dels codis d'ètica i de les qüestions que afecten les biblioteques croates en diferents entorns (privadesa, censura, propietat intel·lectual, món digital).

3.6 Espanya

Els aspectes legals de la informació i la documentació són els temes més ben tractats en els diferents plans d'estudis de les universitats espanyoles, amb assignatures específiques a les quals se n'uneixen d'altres de caràcter sociològic. No obstant això, algunes universitats imparteixen assignatures amb la denominació específica Ètica i deontologia, que comentarem a continuació.

En la majoria dels plans d'estudis de la diplomatura i de la llicenciatura, podem trobar assignatures optatives, entre quatres i sis crèdits de càrrega lectiva, com ara Aspectos jurídicos de la documentación, Régimen jurídico de la documentación o Derecho de la documentación, al costat d'altres, com ara Propiedad intelectual, legislación aplicada o de carácter introductorio al derecho. Altres assignatures com, per exemple, Seguridad de la información (optativa) o Aspectos legales de la informática (de lliure elecció), poden donar suport a la tesi de Sturges¹⁰ sobre l'existència d'una preocupació més gran per les qüestions de seguretat en l'entorn informàtic, amb el consegüent oblit de les qüestions purament ètiques que reforcen pautes de conducta en aquest entorn. Al costat d'aquestes assignatures, n'apareixen altres de contingut social, també de caràcter optatiu, com ara Sociología de la información y la documentación o Sociología de la comunicación, on es tracten les implicacions socials, polítiques o comunicatives de l'activitat bibliotecària i documental.

Tan sols en quatre universitats espanyoles s'imparteixen assignatures d'ètica i de deontologia de manera específica, cosa que no significa que apareguin continguts ètics dispersos en altres assignatures, normalment de caràcter general o introductori, i que les assignatures que acabem de descriure comparteixin els seus continguts legals i socials amb els ètics. La Universidad de Extremadura (http://www.unex.es), la Universidad Complutense de Madrid (pla 2002) (http://www.ucm.es) i a la Universitat Oberta de Catalunya (http://www.uoc.edu), n'imparteixen en la llicenciatura en Documentació, són de caràcter optatiu i s'anomenen Ética y deontología de la información (6 crèdits), Ética de la documentación (4,5 crèdits) i Ètica de la informació (4,5 crèdits), respectivament. A la Universidad de Murcia (pla 2000) (http://www.um.es), l'assignatura Derecho y ética de la información y documentación (quatre crèdits) es cursa en la diplomatura en Biblioteconomia i Documentació, i té igualment caràcter optatiu. L'estructura del programa d'aquestes assignatures preveu una part teòrica i una part d'ètica aplicada. No obstant això, aquesta segona part canvia d'orientació cap a la comunicació o allò purament documental, depenent de la universitat on es cursi.

La situació que acabem de descriure ens permet arribar a una consideració final sobre les qüestions fonamentals que afecten la docència d'aquesta matèria i que apareixen exposades en el quadre resum següent (taula 1).

ASSIGNATURA	CANADÀ	EUA	AMÈRICA LLATINA	REGNE UNIT	EUROPA	ESPANYA
Tipus	Optativa	Optativa	Obligatòria*	Obligatòria	Obligatòria*	Optativa
Càrrega lectiva (crèdits)	1 semestre	3	3–6	10–15	3–15	4,5–6
Requisit previ	Sí	Sí	No*	No	No	No
Descripció (relació d'aspectes)	Social Legal Ètic	Legal Ètic	Social Ètic	Social Legal Ètic	Social Legal Ètic	Legal Ètic
Continguts	Llibertat intel·lectual Privadesa Propietat intel·lectual Preservació de l'herència cultural Tecnologia Professió	Llibertat intel·lectual Privadesa Propietat intel·lectual Preservació de l'herència cultural Tecnologia Professió Teoria	Llibertat intel·lectual Privadesa Tecnologia Professió Teoria	Llibertat intel·lectual Privadesa Propietat intel·lectual Tecnologia Professió	Llibertat intel·lectual Privadesa Propietat intel·lectual Preservació de l'herència cultural Tecnologia Professió	Llibertat intel·lectual Privadesa Propietat intel·lectual Tecnologia Professió Teoria

*Excepte al Brasil i a Croàcia

Taula 1. Presència de continguts ètics en els plans d'estudis de diferents països

Els continguts d'ètica i de deontologia en els plans d'estudis de biblioteconomia i documentació dels països analitzats s'estudien en assignatures específiques de la matèria, però també en d'altres que tracten continguts de tipus legal o social. Mentre el Canadà, els Estats Units i Espanya mantenen el caràcter optatiu d'aquestes assignatures, a l'Amèrica Llatina, al Regne Unit i a la resta dels països europeus analitzats, es cursen de manera obligatòria. La càrrega lectiva, independentment del tipus d'assignatura, varia entre els tres i els quinze crèdits, i, al Canadà, als Estats Units i al Brasil, cal haver cursat amb anterioritat una assignatura troncal, normalment de caràcter general. Independentment de l'existència o no d'una assignatura específica d'ètica, a totes les universitats hi apareixen units els aspectes legals, socials i ètics de la informació.

Quant als continguts, en les assignatures específiques d'ètica i de deontologia, s'hi identifica una part teòrica i una altra d'aplicada, on es tracten temes relacionats amb la llibertat intel·lectual, la privadesa i la confidencialitat, la propietat intel·lectual, la multiculturalitat, els arxius i la preservació de l'herència cultural, el món digital i l'ètica computacional. Tot això s'analitza des d'un context sociopolític, legal i de pràctica professional. Sobre les peculiaritats de la matèria per àmbits geogràfics, podríem dir que el Canadà posa l'èmfasi en els aspectes socials, el multiculturalisme i els arxius; els Estats Units ho fa en l'aplicació pràctica de l'ètica a la professió; l'Amèrica Llatina, en el desenvolupament teòric de l'assignatura; el Regne Unit, en les noves tecnologies, i la resta d'Europa, en el vincle legal. Els programes de l'assignatura específica a Espanya combinen una estructura teòrica i aplicada, amb una base legal forta, d'acord amb tots els continguts que apareixen descrits en el quadre resum.

4 L'ensenyament de l'assignatura Ètica i deontologia de la informació a la Universidad de Extremadura

La posada en pràctica de la filosofia de la societat de la informació i l'ímpetu en l'ús de les noves tecnologies en el nostre àmbit, fan augmentar els conflictes ètics i provoquen un reforçament dels valors tradicionals de la professió, així com el naixement d'altres valors emergents com a conseqüència del nou entorn de treball. Per aquest motiu, la dècada dels anys noranta del segle passat es caracteritza, des del punt de vista ètic, per l'aparició de nous codis deontològics en països o institucions on encara no en tenien cap i per la revisió dels codis adoptats des de fa temps a fi d'incorporar-hi noves obligacions segons aquests valors emergents. Paral·lelament, existeix la necessitat de transmetre el coneixement i la importància d'aquests documents, la justa aplicació i l'adaptació a l'entorn professional. Per aquest motiu, moltes universitats que encara no ensenyaven continguts ètics en els seus plans d'estudis, decideixen d'incorporar-los, al mateix temps que sorgeixen publicacions i centres de suport a la docència i la investigació en aquesta matèria.

L'assignatura Ética y deontología de la información s'incorpora en el pla d'estudis de la llicenciatura en Documentación de la Universidad de Extremadura i s'imparteix per primera vegada durant el curs acadèmic 1998–99. No és la primera vegada que s'ensenyen continguts d'ètica, ja que aquests apareixen dispersos en diferents assignatures dels plans d'estudis de la diplomatura en Biblioteconomia i Documentació, fonamentalment en assignatures de caràcter general sobre l'arxivística o l'organització i l'administració de biblioteques. La tipologia d'aquesta nova assignatura és optativa, amb una càrrega lectiva de sis crèdits, dividits en tres de teòrics i tres de pràctics, amb el convenciment que cal plantejar la docència d'acord amb la seva denominació: una part teòrica d'iniciació als fonaments de l'ètica i l'altra de caràcter deontològic aplicat a la nostra professió.

4.1 Plantejament de l'ensenyament

El plantejament de l'ensenyament de l'assignatura obeeix a dues consideracions fonamentals: la importància de conèixer la teoria ètica per a la correcta presa de decisions i la importància de saber reconèixer un conflicte ètic en l'entorn professional i desenvolupar la capacitat de generar solucions.

Encara que la majoria dels docents d'una assignatura d'aquest tipus es decantin per un ensenyament eminentment pràctic o aplicat, altres professors, com ara Diane Woodward⁹ emfatitzen l'estudi de les teories ètiques i el raonament ètic, amb l'objectiu fonamental de fer veure a l'alumnat que l'ètica no és una matèria d'opinió i que es necessita conèixer les normatives i les lleis aplicables al raonament ètic per justificar una decisió, tenint en compte a més que la solució a un conflicte ètic només ve donada per la unió entre els principis i les normatives ètiques, la legislació, l'autoritat, la comunitat i les associacions, i la missió i els objectius de la institució. Per aquest motiu, els continguts ètics es troben units a continguts de tipus legal, social i organitzacional, i tot això forma el corpus teòric de l'assignatura.

De la mateixa manera, s'ha de fer una incursió en l'ètica aplicada a fi d'identificar les àrees de conflicte principals en la nostra professió, els principis i valors ètics que s'hi veuen involucrats, i el contingut de les normes ètiques (codi deontològic) i legals que els afecten, a fi de reconèixer la naturalesa dels conflictes ètics que sorgeixen en l'exercici de la professió i d'obtenir la capacitat per resoldre'ls. El coneixement de l'ètica i la deontologia (teoria i pràctica) és necessari per a les persones que dirigiran una institució, ja que han de reconèixer un codi d'ètica com a part de la seva cultura corporativa i transmetre'l als seus subordinats. També és necessari, però, per a cadascun dels subordinats en els seus diferents llocs de treball, ja que el codi marca les seves relacions amb els companys i amb el públic extern a l'organització. Per aquest motiu, l'ensenyament s'adapta a la dimensió professional amb argumentacions teòriques, però també amb l'anàlisi de casos pràctics.

4.2 Programa de l'assignatura

D'acord amb aquestes consideracions sobre el plantejament de l'ensenyament de l'assignatura, els objectius que establim són els següents:

1. Introduir l'alumnat en la definició i el concepte d'ètica i de deontologia, i també en les teories del raonament ètic per al reconeixement d'un conflicte i la presa de decisions.
2. 
   
   
3. Fer comprendre les relacions entre principis i valors ètics, normes deontològiques i normes legals.
4. 
   
   
5. Reconèixer el context social i organitzacional d'aplicació de l'ètica en l'àmbit de la informació.
6. 
   
   
7. Dur a terme una anàlisi detallada dels diferents codis deontològics que regulen la professió.
8. 
   
   
9. Capacitar l'alumnat per reconèixer un conflicte en un determinat àmbit de la vida professional i generar solucions per mitjà del plantejament i de la resolució de casos i situacions concretes.

El programa consta d'una part teòrica, que tracta els fonaments de l'ètica i la deontologia, i duu a terme una aproximació entorn de la professió, exposant-ne les característiques i particularitats des del punt de vista social i organitzacional. D'altra banda, consta d'una segona part, d'ètica aplicada, que estudia els codis deontològics i les qüestions específiques, així com les àrees principals de conflicte en el nostre àmbit. Totes dues parts apareixen estructurades en el programa de la manera següent:

I. Teoria ètica
Ètica i deontologia. Concepte. Precisions terminològiques. Principis, valors i obligacions. Ètica i legislació. Teories ètiques i raonament ètic.

II. L'entorn de la professió
Trets definitoris de l'activitat professional. Estatus, imatge i prestigi professional. Associacionisme. Ètica de les organitzacions. Cultura corporativa.

III. Codis deontològics
Justificació de la necessitat d'un codi de conducta professional. Principis que en regeixen l'elaboració. Tipologia i estructura. Principals codis deontològics en arxius, museus, biblioteques i serveis d'informació.

IV. Qüestions específiques d'ètica i de deontologia de la informació
Llibertat intel·lectual i accés a la informació. Privadesa i confidencialitat. Propietat intel·lectual. Ètica i món digital. Ètica computacional. Ètica comercial.

Partim de la definició dels conceptes i del coneixement de les teories que condueixen a un raonament ètic correcte per a la identificació dels conflictes i la presa de decisions. Tot això anterior, en el marc de la nostra professió, amb unes característiques socials particulars, en què el reconeixement social ve donat per l'estatus, la imatge i el prestigi de la professió, i l'associacionisme suposa l'eina més forta per a la consolidació social i el seu correcte desenvolupament, juntament amb els principis que marca l'ètica de l'organització, en què la cultura corporativa marca la ideologia i els valors que determinen un comportament validat en un codi d'ètica, assumit i aplicat per tots els membres d'aquesta organització.

Les associacions i els col·legis professionals es consideren elements indispensables en l'elaboració, la difusió i el compliment dels codis deontològics de la professió, que obeeixen a una tipologia i una estructura variades, i a uns continguts que difereixen segons l'àmbit d'aplicació. En qualsevol cas, hi ha qüestions específiques que són tractades en tots els codis atenent a les àrees de conflicte pròpies del nostre entorn professional. Aquestes àrees són la llibertat intel·lectual i l'accés a la informació —en què pren importància la llibertat d'expressió i la censura—; el multiculturalisme, o la preservació del patrimoni i l'herència cultural; la privadesa i confidencialitat de la informació, o la propietat intel·lectual i els drets d'autor. Aquestes tres qüestions són tractades de manera general atenent al context sociopolític en el qual es produeixen i als continguts ètics i legals que hi estan relacionats. De la mateixa manera, aquestes tres qüestions apareixen en els apartats ètica i món digital, ètica computacional i ètica comercial, atenent, en aquest segon cas, a altres qüestions més específiques, relacionades amb l'accés de la informació en entorns electrònics, l'emmagatzematge i la comercialització, el desenvolupament de continguts, la formació i l'alfabetització tecnològica, les llicències i el programari lliure, la seguretat en la xarxa i el comportament de les comunitats virtuals, les relacions entre l'usuari o client i el professional, la publicitat o la qualitat del servei.

4.3 Metodologia docent

Partim de la idea¹² que no es pretén formar teòrics en ètica, sinó transmetre percepcions i habilitats per aconseguir conductes plausibles i adequades a l'exercici professional. Per aquest motiu, els coneixements teòrics necessaris són reforçats amb aplicacions pràctiques. D'aquesta manera, la primera part del programa, de caràcter més teòric, es desenvolupa utilitzant la classe magistral com a base per adquirir el coneixement, els continguts del qual són il·lustrats, al seu torn, a partir de casos pràctics (per exemple, l'aplicació del raonament ètic al conflicte sorgit en les biblioteques franceses el 1997), i completats amb lectures obligatòries i complementàries que formaran part del dossier general de l'assignatura.

La part del programa d'ètica aplicada s'inicia igualment amb la classe magistral, a fi d'explicar els fonaments dels codis d'ètica i les qüestions específiques que afecten la professió, però es desenvolupa més l'aspecte pràctic amb l'elaboració de treballs en grup. Així, el primer dels treballs se centrarà en l'estudi dels diferents codis deontològics de la professió. El procediment consisteix, una vegada organitzats els grups, a seleccionar un codi d'un país determinat i d'una àrea específica de la professió. Cada alumne ha de fer una anàlisi individual del codi escollit i establir-ne la tipologia, l'estructura, la cronologia, el contingut, qui l'ha elaborat i les característiques sociopolítiques del país que l'ha adoptat. Els treballs individuals de cada grup d'alumnes s'uneixen en un text comú amb la finalitat d'aportar documentació a l'anàlisi que es duu a terme a la classe amb la participació dels diferents grups, i d'iniciar una discussió sobre els elements comuns i diferenciadors dels codis. La qüestió final a debatre es redueix a si pot establir-se un codi únic per a la professió o si n'han d'existir diversos segons les característiques del país, l'organització o l'àrea d'especialització.

Quant a l'estudi de les qüestions específiques, el mètode que cal seguir consisteix en una introducció teòrica al tema, seguida de l'elecció d'un cas o supòsit pràctic i de lectures relacionades, amb la finalitat d'obrir el debat i la discussió a la classe, un cop estudiat i documentat el cas o el supòsit pràctic, el qual formarà part igualment del dossier de l'assignatura.

Els alumnes, units una vegada més en grup, han de dur a terme un treball original sobre un assumpte d'interès que s'escull i es decideix durant el curs acadèmic en concret. Se'ls lliura documentació sobre el tema: bibliografies, condicions de participació, metodologia d'elaboració i de presentació dels treballs, i termini de lliurament. Per a l'elaboració d'aquest treball, s'utilitzen hores de classe i hores de treball particular dels alumnes. Alguns exemples de treballs proposats han estat la tarifació i la gratuïtat dels serveis (1999–2000), l'estudi comparatiu de codis d'ètica entre professions (2000–01), el desenvolupament de continguts i l'estructura d'una pàgina web d'ètica i de deontologia de la professió (2001–02), l'associacionisme (2002–03) i la distribució d'una enquesta de valors (2003–04).

En finalitzar l'assignatura, l'alumne es troba amb un dossier que conté apunts de classe, lectures complementàries, documentació sobre els treballs i els diferents casos, i supòsits analitzats a l'aula; a més d'una bibliografia general, material que li haurà de servir en un futur, quan s'incorpori a la dinàmica laboral i hagi d'enfrontar-se a situacions de conflicte ètic.

4.4 Avaluació

Com a criteris d'avaluació es té en compte l'elaboració dels treballs, la lectura obligatòria i l'assistència a classe. No obstant això, els alumnes poden escollir entre dur a terme els dos treballs en grup o presentar-se a un examen final de l'assignatura; la lectura és obligatòria en tots dos casos. La participació a classe resulta de gran importància, ja que la dinàmica de l'assignatura afavoreix aquesta situació, així com la utilització de les hores de tutoria per resoldre dubtes o altres qüestions relacionades amb les lectures o els treballs. El percentatge assignat a cadascun dels criteris d'avaluació és el següent: treball original en grup, 50 %; treball sobre els codis d'ètica, 30 %; comentari crític de la lectura obligatòria, 10 %; participació a classe i utilització de les hores de tutoria, 10 %.

5 Conclusions

L'ensenyament de l'ètica i de la deontologia en biblioteconomia i documentació resulta necessari com a conseqüència de l'evolució de la societat i de la professió, i també com a element indispensable de la cultura corporativa de l'organització i la demanda en els futurs plans d'estudis d'aquesta titulació.

L'anàlisi dels plans d'estudis en els diferents països on s'imparteix aquesta titulació ens duu a considerar que aquests ensenyaments es mostren més sòlids en països de l'entorn angloamericà i anglosaxó —potser per la llarga tradició que tenen en la redacció i l'adopció de codis d'ètica per a l'exercici de la professió. Aquesta influència es va projectant progressivament cap a la resta dels àmbits geogràfics analitzats. Aquesta solidesa de la presència de continguts ètics en l'ensenyament es mostra, no obstant això, de manera diferent segons els països. Mentre que en l'entorn angloamericà, adopten l'optativitat i les assignatures d'ètica de caràcter específic, amb el requisit d'haver-ne cursat d'altres de tipologia troncal; en l'entorn anglosaxó, l'ensenyament d'ètica i de deontologia es manifesta en forma d'assignatures obligatòries, les quals tracten també aspectes legals i socials de la matèria. Ja hem parlat de la influència de l'entorn sociopolític en els valors d'una professió. Per aquest motiu, es produeix la indivisibilitat entre aquests diferents aspectes, sense oblidar la relació que hi ha entre norma legal i norma ètica, aquesta com a complement de la primera. Així, resulta inevitable separar aquesta trilogia d'aspectes relacionats, que podrien constituir una única assignatura de caràcter obligatori en el pla d'estudis.

Això no obstant, hi ha una altra qüestió de gran importància relacionada amb la idea de dispersar continguts ètics en diverses assignatures o d'aglutinar-los en una única assignatura específica. Si recordem les paraules de Woodward, el perill que l'ètica es transformi en una matèria d'opinió fa que l'aprenentatge dels continguts ètics de manera dispersa no sigui l'adequat i repercuteixi en la correcta actuació professional, un cop l'alumnat s'incorpora al món laboral. El desconeixement de les teories i de l'aplicació del raonament ètic a l'entorn professional, juntament amb el fet que la majoria d'institucions i de centres de treball no tenen codis deontològics, pot provocar que l'aprenentatge de l'ètica es vagi produint amb criteris subjectius, adaptats l'ètica individual més que l'ètica de grup (deontologia). En aquest sentit, una assignatura específica que requereixi aquest component teòric inicial dota d'un coneixement més profund i més seriós de la matèria, per després adaptar-lo a l'àmbit professional concret amb unes possibilitats d'aplicació més efectives.

Per altra banda, els professionals que assumeixen la direcció dels centres adquireixen la responsabilitat de la transmissió de valors i el coneixement de l'evolució d'aquests valors segons l'evolució de la professió. Per això, la universitat ofereix igualment un marc més específic en l'ensenyament de l'ètica i de la deontologia, per mitjà d'estudis de tercer grau, cursos i seminaris, publicacions o assessorament, com succeeix en la majoria de les universitats on s'imparteix aquesta matèria i que participen, a més, al costat de les associacions i dels col·legis professionals, en l'elaboració dels codis d'ètica dels diferents àmbits professionals.

La situació en el nostre país es caracteritza per la prevalença d'un ensenyament de continguts dispersos d'ètica en les diferents assignatures que constitueixen el pla d'estudis de les dues titulacions que s'imparteixen, i només hi ha algunes universitats, com ja hem vist, que han incorporat continguts de manera específica en els seus ensenyaments. Per altra banda, no hi ha codis d'ètica de la nostra professió reconeguts, o són de creació molt recent,¹³ i els que s'apliquen a l'exercici professional són de caràcter massa general¹⁴ per ser adoptats amb eficàcia per les diferents organitzacions.

Finalment, si analitzem els plans d'estudis de professions afins a la nostra, que treballen en l'àmbit de la informació i de la comunicació, com ara les ciències de la informació o la comunicació audiovisual, podem veure que l'ètica i la deontologia constitueixen una assignatura específica, que ha de cursar-se de manera obligatòria. Per això, no ens hauria d'estranyar gens la importància que la futura titulació en Informació i Documentació concedeix als continguts ètics, i hauríem de compartir la idea que aquests continguts han de constituir, com a mínim, una assignatura de caràcter específic, dotada d'un component teòric i un d'aplicat, on aparegui reflectida la relació d'aspectes ètics, legals i socials de l'exercici professional, amb la idea fonamental que cal assumir els valors que estableixen la base ideològica de la professió,¹⁵ perquè siguin duts a la pràctica correctament.

Data de recepció: 20/10/2004. Data d'acceptació: 25/10/2004.

---

Notes

¹ Wallace Koehler, J. Michael Pemberton, “A search for core values: toward a model code of ethics for information professionals”, Journal of information ethics (spring 2000), p. 26–54.

² Anne Kupiec, “Éléments de réflexion pour une déontologie professionnelle”, Bulletin des bibliothèques de France, t. 44, nº 4, (1999), p. 8–12.

³ Jo Bryson, Técnicas de gestión en bibliotecas y centros de información (Madrid, Salamanca: Fundación Germán Sánchez Ruipérez, 1990).

⁴ IFLA's Section on Education and Training, Guidelines for professional libraryinformation educational programs (2000), <http://www.ifla.org/VII/s23/bulletin/guidelines.htm> [Consulta: 30/05/04].

⁵ Society of American Archivist (SAA), Guidelines for a graduate program in archival studies, <http://www.archivist.org/prof-education/ed_guidelines.asp> [Consulta: 30/05/04].

⁶ Título de grado en Información y Documentación (Madrid: Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación, 2004).

⁷ Kerstin Sevón, “Finland. Professional ethics: a Finnish outlook”. En: Vaagan, Robert W. (ed). The ethics of librarianship: an international survey (München: Saur, 2000), p. 96–123.

⁸ Vita Mozuraite, “Lithuania: ethics. A new challenge for Lithuanian librarians”. En: Vaagan, Robert W. (ed). The ethics of librarianship: an international survey (München: Saur, 2002), p. 163–177.

⁹ Aleksandra Horvat, “Library legislation and free access to information as new topics in library and information science education”, Information research, vol. 5, no. 2 (2000), 19 p. <http://informationr.net/ir/5-2/paper72.html> [Consulta: 31/05/04].

¹⁰ Paul Sturges, Public Internet access in libraries and information services (London: Facet Publishing, 2002).

¹¹ Diane Woodward, “Teaching ethics for information professionals”, Journal of education for Library and Information Science, vol. 30, no. 2 (1989), p. 132–135.

¹² Ricardo Ferré, Argumentos para la inclusión de la ética en los currícula universitarios: propuesta de la Presidencia del Consejo Social (Universidad de Alicante, 1999). Manuscrit.

¹³ Vegeu el Codi deontològic dels arxivers catalans. Associació d'Arxivers de Catalunya (AAC) <http://www.arxivers.com> [Consulta: 17/09/04].

¹⁴ És el cas del codi de l'European Council of Information Associations (ECIA).

¹⁵ Així ho afirma el professor Francisco das Chagas de Souza en l'article “O ensino de deontologia profissional bibliotecária no curso de graduação em biblioteconomia da Universidade Federal de Santa Catarina (Brasil): bases conceituais e metodológicas”, <http://www.eubca.edu.uy/Encuentro/encdocentes/encdo_documentos_trabajo_area/Encuentro_trabajo_area_1/encdo_dta12.html> [Consulta: 4/04/04].