M. Rosa López Llebot

Bibliotecària de la Biblioteca Torras i Bages de Vilafranca del Penedès

info@zonaele.com



Resum [Abstract] [Resumen]

En alguns països, com ara els Estats Units i el Canadà, el servei d’informació de la biblioteca pública inclou serveis d’informació genealògica; aquest no és el cas de Catalunya ni d’Espanya, on els serveis de suport a la recerca genealògica disten molt d’estar organitzats. El treball és una aproximació als models existents per a la recerca en aquesta àrea. Es presenten les principals fonts d’informació i el catàleg de serveis especialitzats en recerca genealògica dins l’àmbit bibliotecari nord-americà. En la darrera part es fan una sèrie de reflexions sobre la situació al nostre país i es donen unes directrius bàsiques per incorporar aquests serveis en biblioteques públiques.


1 Introducció

En alguns documents de la Public Library Association, tal com citen Himmel i Wilson,1 trobem aquesta diferenciació en els serveis d’informació i de referència de les biblioteques:

A Catalunya s’han desenvolupat espais administratius diferenciats per a la informació als consumidors en dependències municipals amb la col·laboració d’associacions especialitzades; també disposem dels punts d’informació juvenil que orienten sobre sortides laborals als joves, centres de promoció econòmica d’ajuntaments, que proporcionen recursos (inclosos els informatius) per obrir empreses o per buscar feina a treballadors. Fins fa poc, quan un usuari demanava de consultar un butlletí oficial, l’havíem de remetre a l’arxiu municipal o a una biblioteca gran; ara, les biblioteques públiques de totes les mides han incorporat accés a Internet, on es poden consultar els butlletins en línia o els cercadors de butlletins que l’Administració fa públics, de vegades també amb subscripcions de pagament. Les biblioteques públiques tenen especial cura de la informació sobre la localitat (apleguen documents de distribució reduïda, material d’arxiu, etc.).

És a dir, la biblioteca pública proporciona informació general (una mica de tot), sobretot bibliogràfica, d’informació pública i d’història local. I qui s’encarrega de la genealogia? La biblioteca pública no ho sap, no contesta. A Catalunya, la recerca genealògica és una tasca solitària de cada investigador i només es troba certa assistència o assessorament en les associacions genealògiques o a Internet, a través de fòrums especialitzats.

Si bé per a les nostres biblioteques públiques la genealogia és un camp per explotar, als Estats Units ja fa molts anys que s’ha incorporat al conjunt de serveis habituals. La quantitat i la qualitat de les fonts documentals, i els recursos personals i tecnològics que s’hi aboquen fan venir enveja. Als Estats Units trobem un sistema bibliotecari receptiu a la genealogia: la Library of Congress, les biblioteques universitàries i també les biblioteques públiques. Posarem alguns exemples que donen la mesura d’aquest servei: hi ha seccions especialitzades en genealogia a les grans biblioteques públiques, una de les més grans és la Irma and Paul Milstein Division of United States History, Local History and Genealogy, encabida a l’edifici de la Humanities and Social Sciences Library del sistema de lectura pública de la ciutat de Nova York (New York Public Library), que té cinc bibliotecaris referencistes treballant de manera exclusiva.2 Però no cal anar a grans ciutats, en d’altres de mitjanes o petites també en trobem: posem l’exemple del Fred J. Reynolds Historical Genealogy Department de l’Allen County Public Library (és a Fort Wayne, Indiana, una ciutat d’uns 220.000 habitants), que funciona des de 1961 i disposa de més de 300.000 microfilms. Són moltes les biblioteques públiques interessades per aquest tema; en algun web especialitzat3 se’n poden comptar més de 500.

Proporcionar informació genealògica té diversos valors per a les biblioteques públiques: és un motiu perquè els usuaris vagin a la biblioteca, punt de serveis i de trobada amb altres persones de la comunitat; la biblioteca pública duu a terme una de les seves tasques bàsiques: proporcionar informació. També acostuma a ser una via per la qual els usuaris es converteixen en part activa del funcionament de la biblioteca i no només receptors de serveis. La informació genealògica té la virtut de generar solidaritat: les investigacions d’una persona poden ajudar-ne d’altres en la seva pròpia recerca.

Als usuaris, la informació sobre els propis orígens els ajuda a comprendre qui són; res ni ningú no neix aïlladament, cada persona és conseqüència de les decisions d’altres. També ajuda a saber què es vol més enllà d’allò que se suposa desitjable per a tothom i conforme al model social ideal.

Els objectius de la recerca genealògica poden ser diversos, segons els interessos de l’investigador/a:

Els bibliotecaris també hem d’estar familiaritzats amb la metodologia de recerca per poder ajudar els usuaris. A casa nostra, la Societat Catalana de Genealogia, Heràldica, Sigil·lografia, Vexil·lologia i Nobiliària ha publicat nombrosos recursos web (http://www.scgenealogia.org/) i és promotora dels cursos sobre genealogia que s’imparteixen a l’Arxiu Nacional de Catalunya. També l’American Library Association (ALA) va publicar un conjunt de pautes relatives a la metodologia4 de recerca, que resumim a continuació:

  1. Comenceu amb la generació més propera de la qual es disposi d’informació i treballeu retrocedint en el temps des d’aquest punt. Cerqueu un cognom o nom de família alhora; centreu-vos en una localitat on visquessin els avantpassats i identifiqueu-la en termes de pertinença administrativa (comarca, regió, província, etc.).
  2. Cerqueu en fonts de genealogia per identificar els cognoms dels avantpassats, les dates i els llocs dels fets de les seves vides.
  3. Cerqueu en índexs genealògics i biogràfics, en bibliografies i en catàlegs de biblioteca per saber si els avantpassats estan inclosos en fonts publicades o manuscrites en biblioteques o en centres de recerca genealògica.
  4. Organitzeu la informació recollida amb arbres genealògics o amb programes d’ordinador aplicats a la genealogia.
  5. Feu servir fonts primàries impreses.
  6. Documenteu la cerca a partir de dades fefaents i pràctiques ètiques.
  7. Compartiu els resultats de la recerca per mitjà de la publicació o donació a biblioteques i centres de recerca.

A aquests punts que recomana l’ALA, se’n poden afegir d’altres:


2 Tipologia de fonts d’informació

La informació genealògica disposa de fonts d’informació específiques i molt diverses, de vegades insospitades.


2.1 Fonts no documentals

Les persones, sobretot la gent gran, són una font d’informació. L’entrevista als familiars vius de més edat acostuma a ser la primera font d’informació o punt de partida. La gent gran és dipositària de molta informació (noms, dates, llocs, etc.), però cal afanyar-se; la seva salut acostuma a ser precària i la memòria es va perdent a poc a poc. És recomanable partir l’entrevista en dues sessions, d’aquesta manera els buits de memòria poden omplir-se; d’altra banda, els farem sentir valuosos.


2.2 Documents d’arxiu

Els bibliotecaris ens sentim més segurs treballant amb material publicat, però els documents d’arxiu són un suport d’informació que no podem obviar mai, en especial per a la recerca genealògica perquè són el punt de partida de tot plegat. En podem diferenciar:

Documents d’institucions civils

Són molt abundants i conserven una bona pila de dades referides a persones:


Documents d’institucions religioses

La preocupació de l’Església catòlica per recollir per escrit batejos, matrimonis i defuncions és antiga, però des del concili de Trento (sessió XXIV; 1545–1563), aquesta tendència es fa pauta general per a totes les parròquies. Entre els llibres parroquials del nostre entorn trobem:


Documents d’institucions militars

Per exemple, els arxius militars espanyols conserven expedients i fulls de servei, que solen incloure una còpia de la partida de baptisme. També conserven expedients matrimonials, amb les partides de naixement dels dos membres de la parella. L’Archivo General Militar de Segovia centralitza la conservació dels expedients de tots els oficials que van prestar servei a l’exèrcit.7 A l’Archivo General Militar de Guadalajara es conserven els relatius a la tropa.

A l’Archivo Histórico Nacional de Madrid són consultables els fons sobre ordes militars dels segles XVI–XIX. Les dades genealògiques més notables es troben als expedients de proves per a l’ingrés a l’orde.


2.3 Documents impresos

Entre les fonts genealògiques publicades hi ha material efímer o de distribució molt reduïda i grans repertoris. També s’hi troben documents que tenen una relació tangencial amb la genealogia:


2.4 Documentació en línia

El mercat de bases de dades en línia especialitzades en genealogia, algunes de pagament i altres de lliure accés, és cada dia més gran. Segons la documentació recollida es poden distingir els tipus següents:


3 Serveis d’informació en genealogia

En l’àmbit bibliotecari espanyol es desconeix en què consisteix un servei d’informació genealògica, com funciona, què pot oferir als usuaris, quins valors afegits dóna a les biblioteques públiques, etc. Per respondre a aquestes preguntes hem de mirar cap als Estats Units i el Canadà. De la seva experiència hem extret aquestes directrius sobre un servei d’informació genealògica. Les biblioteques dels Estats Units ofereixen tot un ventall de prestacions relacionades amb la genealogia que, des de la nostra perspectiva, poden ser sorprenents per la varietat i la quantitat:


4 Cinc punts clau que diferencien el model nord-americà de l’espanyol

A partir de la lectura dels epígrafs es desprèn clarament la diferència notable entre el model nord-americà i l’espanyol pel que fa a la informació genealògica. En aquest apartat intentarem posar de manifest els motius que expliquen les grans diferències constatades.


4.1 La font principal d’informació

Als Estats Units predomina la recerca a partir de la informació censal. El cens és un document universal (hi ha de sortir tothom), únic (pot constar de molts fulls o fitxes, però és un), té abast nacional i s’actualitza periòdicament. En canvi, a Espanya la principal font d’informació són els arxius parroquials, que podrien descriure’s com a optatius (la condició de catòlic és cada cop més una opció personal i no un fet cultural homogeneïtzador, comú a tots els espanyols), múltiple (cada parròquia disposa d’un conjunt de llibres i és una font arxivística amb entitat pròpia), d’abast local i dispers.

I no és que a Espanya no hi hagi censos. Ben al contrari, la tradició administrativa espanyola és molt rica en matèria censal: censos, recomptes, averiguaciones, testimonis de veïnatge, padrons, llibres de família, matrícules, encabezamientos, lleves, vendes de jurisdiccions, repartiments de contribucions, etc. fets sobretot a partir del segle XVI. El primer cens dut a terme amb criteris moderns és el de 1857, al qual van seguir revisions periòdiques dels anys 1877, 1887 i 1897. Des de 1900 fins a 1970 es van fer censos els anys acabats en 0. Actualment, a Espanya28 tenim dues eines diferents:

El fet és que des de 1971 la Sagrada Congregación del Clero promou la conservació del seu patrimoni escrit, per mitjà de la transferència dels arxius parroquials29 de més de cent anys als arxius històrics diocesans. Tanmateix, cal entendre aquesta pauta més aviat com una recomanació, perquè segons la parròquia els arxius estan transferits o no. S’ha de tenir en compte que la divisió de diòcesis a Espanya no és coincident amb la de províncies, i per identificar-les és convenient consultar un directori.30 Aquesta documentació té el gran avantatge de ser de lliure consulta als centres dipositaris; això els converteix en la primera font de recerca al nostre àmbit, malgrat la dispersió i la condició precària de molts centres.

D’altra banda, l’opció dels registres civils és poc viable; es van crear el 1870 i en aquest sentit són un centre de dades valuós. Ara bé, les dades dels registres són públiques, però d’ús restringit, la qual cosa vol dir que es pot demanar informació, però no es pot consultar la documentació primària directament; ja que cal demanar-la per escrit i disposar de dades per fer una pregunta precisa, i això no sempre és factible en la recerca genealògica. Potser la viabilitat vindrà amb la informatització —alguns registres ja permeten demanar certificats en línia—; això farà que la petició sigui més àgil, però res més —no ens féssim pas la il·lusió de consultar dades directament.


4.2 La filosofia de servei

Si bé existeix la informació, l’accés és limitat: a Espanya la informació censal serveix com a base d’estudis estadístics i sociològics, no d’històries personals. És remarcable l’esforç que ha fet l’INE per posar a l’abast del públic en general dades i programari per generar informació estadística a mida i de manera gratuïta per Internet.31 L’INE també ha publicat facsímils dels censos històrics estatals32 més importants, però només són reculls per zones i no són desglossaments nominals d’individus.33 És a dir, podem saber que en un poble determinat hi havia 200 persones, de les quals 95 eren homes i 105 dones; que hi havia 20 pastors i 50 pagesos, però no com es deia cadascuna d’aquestes persones.

L’accés a la informació censal espanyola està regulat per la Llei 12/1989, de 9 de maig de 1989, de la funció estadística pública. El punt clau és el capítol tercer d’aquesta Llei, que tracta sobre el secret estadístic. En concret destaquen els articles següents:

Artículo 13º

  1. Serán objeto de protección y quedarán amparados por el secreto estadístico los datos personales que obtengan los servicios estadísticos tanto directamente de los informantes como a través de fuentes administrativas.
  2. Se entiende que son datos personales los referentes a personas físicas o jurídicas que o bien permitan la identificación inmediata de los interesados, o bien conduzcan por su estructura, contenido o grado de desagregación a la identificación indirecta de los mismos.
  3. El secreto estadístico obliga a los servicios estadísticos a no difundir, en ningún caso, los datos personales cualquiera que sea su origen. [...]

Artículo 19º

  1. La obligación de guardar el secreto estadístico se iniciará desde el momento en que se obtenga la información por él amparada.
  2. La información a que se refiere el apartado anterior no podrá ser públicamente consultada sin que medie consentimiento expreso de los afectados o hasta que haya transcurrido un plazo de veinticinco años desde su muerte, si su fecha es conocida, o, en otro caso, de cincuenta años a partir de la fecha de su obtención.
  3. Excepcionalmente, y siempre que hubieran transcurrido, al menos, veinticinco años desde que se recibió la información por los servicios estadísticos, podrán ser facilitados datos protegidos por el secreto estadístico a quienes, en el marco del procedimiento que se determine reglamentariamente, acrediten un legítimo interés.

És a dir, segons la Llei, l’INE pot permetre l’accés a la informació passats 25 anys en alguns casos o 50 anys després de manera general. La Llei permet l’accés a la informació censal, però on podem adreçar-nos? On es conserven aquests documents? Els té l’INE? Són als arxius provincials? L’INE és esquiu pel que fa a donar aquest tipus d’informació; les consultes que he adreçat al seu servei d’informació (Infoine) han estat obviades del tot o parcialment; després de molt insistir, em van informar que l’INE pot atendre peticions d’informació personal per fax (és el 915 839 158, per si pot interessar a algú); ara bé, segons que adverteixen, aquesta informació podria haver-se destruït en virtut de l’article 18 de la Llei 12/1989:

Artículo 18º

  1. Los datos que sirvan para la identificación inmediata de los informantes se destruirán cuando su conservación ya no sea necesaria para el desarrollo de las operaciones estadísticas.
  2. En todo caso, los datos aludidos en el apartado anterior se guardarán bajo claves, precintos o depósitos especiales.

És, certament, un comodí ben útil per espolsar-se els genealogistes enutjosos. Res a veure amb el model dels Estats Units. Jugueu a ser nord-americans per un dia, entreu a Ancentry.com i poseu-vos en el cas de cercar informació sobre un avantpassat hipotètic, és tan senzill com inventar un nom i un cognom i donar unes dades de referència geogràfica.

Si canviem d’instància administrativa, tindrem la mateixa sort. A Espanya, moltes persones també s’adrecen al Ministeri de Cultura per demanar orientació. Concretament, les consultes són ateses per la Subdirección General de los Archivos Estatales,34 que és la responsable d’elaborar, dirigir i coordinar totes les actuacions encaminades a la custòdia, conservació i difusió del patrimoni documental, la qual cosa inclou conservació d’edificis i instal·lacions, projectes de reproducció i restauració, normalització i informatització d’arxius, assistència tècnica i recuperació d’arxius. Malgrat que la major part de les consultes que s’adrecen a aquest organisme oficial són de particulars interessats en genealogies familiars, segons reconeixen ells mateixos, la seva resposta és pobra: una carta tipus en la qual la Subdirección remet a Archivos españoles en red (http://www.aer.es). Difícilment hi trobarem alguna cosa si els nostres avantpassats eren gent corrent; els nobles amb castells i plets tindran més sort, també si a la família hi ha ambaixadors o virreis. És una bona eina per a historiadors, però no per a genealogistes.

Dels registres civils dependents del Ministeri de Justícia, ja n’hem parlat i tampoc no se’n treu l’aigua clara.

Com a contrapunt direm que la National Archives and Records Administration (NARA) dels Estats Units, en fer pública la visió d’aquesta institució, manifesta: “Els arxius nacionals no són un tresor polsegós d’història antiga. Són una obligació pública de la qual depèn la nostra democràcia. Permet a la gent examinar per ells mateixos el registre d’allò que el govern ha fet...”.35 Fins i tot, el tercer punt bàsic de The strategic plan of the National Archives and Records Administration 1997–2008 (rev. 2003) és: “com a complement a l’accés electrònic del nostre fons, proporcionarem còpies microfilmades o digitalitzades d’interès per a genealogistes i també a través de la nostra àmplia xarxa nacional de sales de recerca”.36

Els arxius nacionals del Canadà37 també donen un ampli ventall de possibilitats per consultar la informació censal:


4.3 El treball conjunt de biblioteques i associacions de genealogistes

Als Estats Units trobem una forta dinàmica associativa en el camp de la genealogia que inclou les biblioteques públiques. La Federation of Genealogical Societies (FGS)38 agrupa els interessos de societats d’història, d’associacions de recerca familiar i també de biblioteques. En total s’hi associen unes 500.000 persones.

La FGS està al davant de diversos projectes que compten amb la participació conjunta dels seus associats. En destaca l’US census verification project: resulta que es van detectar alguns errors als índex dels censos dels anys 1900, 1910, 1920 i 1930, de tal manera que les referències no corresponien a les bobines de microfilm que s’indicaven. El projecte consisteix a verificar les dades dels censos nacionals, ja que, feta entre molts, aquesta és una feina factible en la qual participen biblioteques públiques.


4.4 Un motor generador d’activitat

Als Estats Units està àmpliament establerta la Church of Jesus of Latter-day Saints, popularment coneguda com a mormons. Disposen d’una xarxa de centres de recerca, amb una gran biblioteca al capdavant, a Salt Lake City (Utah): Family History Library,39 la més gran del món en aquest camp, que és d’accés públic i gratuït. Hi treballen més de 200 persones en condició d’assalariats, i uns altres 200 voluntaris. La col·lecció es compon de 2,3 milions de microfilms, 742.000 microfitxes i 300.000 llibres. L’abast territorial és els Estats Units, el Canadà, el Regne Unit, Europa, l’Amèrica llatina, l’Àsia i l’Àfrica. D’altra banda, la majoria dels documents es refereixen a persones que van viure abans de 1920.

Una de les seves fonts d’informació són els arxius parroquials de tot el món. Ells mateixos n’han microfilmat de 110 països.

Aquest afany recopilador de dades després és processat puntualment i posat a disposició dels investigadors en forma de bases de dades de producció pròpia, gratuïtes i lliurement consultables des del portal d’Internet Family Search (http://www.familysearch.org):

La xarxa també disposa d’uns 3.700 centres d’història familiar (family history centers), repartits en 88 països, que són sucursals a tot el món de la Family History Library. Bàsicament són un departament dels centres religiosos d’aquesta església.

La raó dels membres de la Church of Jesus of Latter-day Saints per sistematitzar la recerca sobre avantpassats amb tant de zel és múltiple: l’amor als avantpassats i el desig de servir-los —els mormons creuen que la família pot continuar més enllà de la tomba—; això és possible quan pares i fill/a fan prometences específiques del ritu mormó. Per a ells, la vida espiritual no mor, de fet continuem “vivint” amb la expectativa de la resurrecció del dia del judici final.

Com ja hem dit, disposen d’una xarxa de centres d’història familiar a tot el món. A Espanya aquests centres són una cinquantena;40 a Catalunya en trobem a Barcelona, Badalona, Esplugues, Sabadell, Tarragona, Terrassa i Vilafranca. Aquests centres estan oberts a qui ho demani i no és necessari ser membre actiu d’aquesta església per accedir als seus fons. Solen tenir microfilmats els arxius diocesans, municipals i històrics d’abast estatal, com ara les Reales Chancillerías de Granada i Valladolid. A més, també proporcionen als arxius diocesans còpies de la documentació que microfilmen a les parròquies de la diòcesi. Per la seva activitat, són els únics centres de documentació especialitzats a Espanya en recerca genealògica, i sol haver-hi cua per consultar els microfilms. Són fins i tot un motor de recerca genealògica fora dels Estats Units. L’inconvenient és la temença de rebre adoctrinament no demanat.


4.5 L’amplitud del mercat de la informació en general

El mercat de la informació a Espanya és en general més reduït que als Estats Units. Per exemple, La Vanguardia41 ha penjat en línia els seus fons històrics (des de 1881), però la cerca ha d’adreçar-se a un dia concret decidit prèviament, i després consultar plana per plana. La consulta a text complet del diari només és possible sobre fons posteriors a 1996; plantejada així, la recerca esdevé molt dificultosa. El diari ABC,42 un altre dels històrics, sí que permet la cerca per paraula clau, però la base de dades arrenca de gener de 1995. La premsa dels Estats Units, com hem explicat abans, té dates límit molt més àmplies i ofereix la modalitat de consulta a text complet.

Als Estats Units, com ja s’ha dit, la informació per a genealogistes té una gran demanda i l’ampliació de l’oferta compta amb un públic amatent.


5 Propostes per seguir a Catalunya

La divulgació de la informació en genealogia passa a Catalunya per diversos factors:

La participació activa de les biblioteques, especialment les públiques, proporcionant eines de recerca, orientació i aixopluc a grups d’estudi amateur pot fer possibles els tres punts esmentats abans. L’estratègia d’esperar que hi hagi prou demanda per oferir un servei específic té poques esperances de prosperar. Quantes vegades un usuari d’una biblioteca pública us ha demanat bases metodològiques o fons d’informació genealògica? Jo no en recordo cap. Ara bé, oferiu un servei d’informació específic en genealogia pels conductes habituals (fullets, notes de premsa, de boca a orella, etc.) i la concurrència serà tota una altra. La genealogia encurioseix tothom, sobretot quan ja comencem a tenir una edat i ens tornem més reflexius sobre el perquè de les coses.

Prendre com a mirall el model dels Estats Units i del Canadà pot resultar descoratjador, sobretot en construir una cosa del no-res. Al començament, les nostres temptatives seran modestes; amb el temps es pot arribar a tot arreu. A l’altra banda de l’Atlàntic aquests serveis en genealogia funcionen des de fa quaranta o cinquanta anys o més.

Si ara us proposeu posar en funcionament un servei d’informació especialitzat en genealogia en una biblioteca pública de casa nostra, us suggereixo aquestes pautes:

Si teniu prou matèria primera, una bona opció és oferir un taller per fer arbres genealògics. Qui sap si del taller pot néixer un grup d’investigació amateur.


6 Conclusions

La recerca genealògica és complexa per la dispersió de les fonts i pel domini necessari de la metodologia de recerca. A Espanya, tot o gairebé tot està per fer: els censos estan zelosament custodiats; en determinades instàncies administratives, s’ha de demanar perdó per molestar, i els registres religiosos no disposen de mitjans. Hi ha la tecnologia per difondre la informació, els models d’altres països en donen fe. Hi ha la informació, per sort algú va pensar a recopilar-la i no s’ha perdut; és més, són diversos els òrgans que apleguen informació rellevant per a la recerca genealògica. Falta consciència a l’Administració per donar servei i prou veus que reclamin un dret moralment legítim i a més reconegut per la Llei: el dret a rebre informació. Els ciutadans individuals tenen poca força; la tasca és, doncs, de les institucions, incloses les associacions en genealogia i les biblioteques.


Data de recepció: 22/11/2004. Data d’acceptació: 25/02/2005.


Notes

1 Ethel E. Himmel, William James Wilson, Planificar per a aconseguir resultats: un procés de transformació de la biblioteca pública (Barcelona: Diputació; Lleida: Pagès, 2001).

2 Genealogical research at the New York Public Library, <http://www.nypl.org/research/chss/lhg/research.html>. [Consulta: 10/10/2004].

3 Directory of genealogy libraries in the US, <http://www.gwest.org/gen_libs.htm>. [Consulta: 10/10/2004].

4 Guidelines for a unit course of instruction in genealogical research at schools of library and information science, <http://www.ala.org/ala/rusa/rusaprotools/referenceguide/guidelinesunit.htm>. [Consulta: 10/10/2004].

5 Local history & genealogy reading room, <http://www.loc.gov/rr/genealogy>. [Consulta: 10/10/2004].

6 Cal aclarir que hidalgo és una condició social pròpia donada als cristians antics (sense avantpassats jueus o sarraïns, sense condemnes per heretgia, etc.) i, per tant, no està lligada necessàriament a la noblesa o a la riquesa. La condició d’hidalgo proporcionava diversos avantatges als seus tenidors, en destaca l’exempció d’impostos; cada cert temps es feien padrons per diferenciar hidalgos de pecheros. En cas d’haver d’acreditar la condició d’hidalgo s’havia de recórrer a la Real Chancillería de Granada (del riu Tajo cap al sud) o de Valladolid (del riu Tajo cap al nord), que emetien un document específic, una ejecutoria de hidalguia que reconeixia aquest estat, també deixava constància de dades sobre el naixement i el matrimoni de qui reclamava, dels seus pares i dels seus avis. En el cas de Valladolid, les dates extremes de recerca són 1386–1834.

7 Es pot demanar informació de persones que faci més de vint anys que van deixar l’exèrcit. Contesten peticions fetes per carta mitjançant reembossament i es paga per fotocòpia més despeses d’enviament.

8 Genealogical research at the New York Public Library, <http://www.nypl.org/research/chss/lhg/research.html>. [Consulta: 13/11/2004].

9 Catálogos de pasajeros a Indias (Sevilla: Archivo General de Indias, 1940–1986).

10 Alberto García Carraffa, Arturo García Carraffa, Enciclopedia heráldica y genealógica hispano-americana (Madrid: Imp. de Antonio Marzo, 1919–1963). És el tractat més important i voluminós (88 volums) en genealogia, heràldica i onomàstica de l’àmbit hispànic, malgrat que els seus autors no van poder acabar-la —es van quedar pel cognom Urriza. Recull més de 17.000 cognoms amb la seva història i escuts d’armes. És una obra esgotada i els exemplars de consulta pública són comptats: la Biblioteca de Lletres de la Universitat de Barcelona disposa de l’obra, també la Biblioteca de Catalunya i, més sorprenent, la Biblioteca del Casino de Manresa (Xarxa de Biblioteques Municipals) en té un altre joc a la seva secció de referència. Si el desplaçament a aquests centres ens va malament, la Library of Congress ha fet públic a Internet un índex molt útil, que ens dirà si un determinat cognom està inclòs al García Carraffa i, en cas afirmatiu, a quin volum i a quina pàgina està indexat: Index to the Enciclopedia heráldica hispano-americana of Alberto and Arturo García Carraffa, <http://www.loc.gov/rr/hispanic/geneal/index_gc.html>. [Consulta: 02/02/2005]. Aquesta obra ingent va quedar inacabada i es complementa amb: Endika de Mogrobejo, Diccionario hispanoamericano de heráldica, onomástica y genealogía: adicción al Diccionario heráldico y genealógico de apellidos españoles y americanos, por Alberto y Arturo García Carraffa (Bilbao: Mogrobejo-Zabala, 1995).

11 Antoni M. Alcover, Francesc de B. Moll, Diccionari català-valencià-balear, 2a ed. (Palma de Mallorca: [s. n.], 1975–1999). Aquest diccionari també és consultable en línia gratuïtament, al portal de l’Institut d’Estudis Catalans: Diccionari català-valencià-balear, <http://dcvb.iecat.net>. [Consulta: 02/02/2005].

12 Censo-guía de archivos de España e Iberoamérica, <http://aer.mcu.es/sgae/index_censo_guia.jsp>. [Consulta: 10/10/2004].

13 Arxius de Catalunya, <http://cultura.gencat.net/arxius/directori.asp>. [Consulta: 08/04/2005].

14 Databases and indexes online, <http://www.nypl.org/databases/index.cfm?act=2&sub=144>. [Consulta: 10/10/2004].

15 New York Times, <http://www.nytimes.com/>. [Consulta: 13/11/2004].

16 Fons locals de publicacions periòdiques digitalitzades, <http://www.diba.es/xbcr/default.htm>. [Consulta: 02/02/2005]. Inclou unes 157 publicacions periòdiques digitalitzades, a la Xarxa de Biblioteques Municipals, de la Diputació de Barcelona.

17 Biblioteca virtual de prensa histórica, <http://www.mcu.es/pruebaprensa/consulta/busqueda.cmd>. [Consulta: 02/02/2005]. És un projecte de digitalització de la xarxa de Biblioteques Públiques de l’Estat (BPE), que inclou uns 400 títols de publicacions periòdiques; d’aquestes, unes 130 són de la BPE de Girona i bàsicament d’àmbit gironí, i una bona cinquantena de la BPE de Tarragona.

18 Premsa històrica, <http://www.premsahistorica.com/ca/index.phtml>. [Consulta: 02/02/2005]. És una iniciativa de Diari de Barcelona, de moment circumscrita a aquesta publicació però amb vocació d’integrar altres títols amb valor històric. Han digitalitzat unes 30.000 planes del Diari de Barcelona entre 1792 i 1990 en una mostra aleatòria.

19 Biblioteca virtual Cervantes, hemeroteca, <http://www.cervantesvirtual.com/hemeroteca>. [Consulta: 02/02/2005]. Aquesta important biblioteca virtual inclou una hemeroteca amb participació de la Biblioteca de Catalunya i de la Universitat d’Alacant. S’han digitalitzat algunes publicacions periòdiques de caràcter cultural: Cu-cut, Quatre gats, la Ilustració catalana, etc., interessants per a altres tipus de recerca, però d’escassa incidència sobre la recerca genealògica.

20 AncestryPlus, <http://www.gale.ancestry.com/ggmain.htm>. [Consulta: 13/11/2004].

21 Heritage quest online, <http://www.heritagequestonline.com/>. [Consulta: 13/11/2004].

22 Church of Jesus Christ of Latter-day Saints, <http://www.familysearch.org>. [Consulta: 10/10/2004].

23 Archivos españoles en red, <http://www.aer.es>. [Consulta: 10/10/2004].

24 World biographical index, <http://www.saur-wbi.de>. [Consulta: 02/02/2005]. És de pagament, ofereix 2,28 milions d’articles biogràfics digitalitzats sobre 1,3 milions de persones.

25 Paginas blancas.es, <http://blancas.paginasamarillas.es/jsp/home.jsp>. [Consulta: 02/02/2005].

26 Guidelines for editors of historical and genealogical bulletins and family newsletters, < http://www.ala.org/ala/rusa/rusaprotools/referenceguide/guidelineseditors.htm>. [Consulta: 10/10/2004].

27 The Irma and Paul Milstein Division. What’s new, <http://www.nypl.org/research/chss/lhg/new.html> [Consulta: 13/11/2004].

28 “Las estadísticas históricas en el INE”, Fuentes estadísticas, nº 25 (1997), <http://www.ine.es/revistas/fuentes/numero25/pag12-13.html. [Consulta: 13/11/2004].

29 Contenido de los archivos parroquiales, <http://www.genealogia-es.com/parroq.html>. [Consulta: 10/10/2004].

30 Diócesis españolas, <http://www.conferenciaepiscopal.org/diocesis/diocesis.htm>. [Consulta: 10/10/2004].

31 Instituto Nacional de Estadística, <http://www.ine.es>. [Consulta: 10/10/2004].

32 Catálogo de publicaciones del INE, <http://www.ine.es/prodyser/catalogo/histori.htm#0001>. [Consulta: 10/10/2004].

33 Podem destacar-ne els següents: Censo de Campoflorido 1712 (Madrid: INE, 1996–1998). El volum I recull els manuscrits i el volum II té el títol específic de “Complementos e índices”, Censo del conde de Aranda 1768 (Madrid: INE, 2001–2003), Censo español de 1787, Floridablanca (Madrid: INE, 1987–1993), Real Academia de la Historia, <http://rah.insde.es> [Consulta: 10/10/2004], Censo de la población de la corona de Castilla de 1752, marqués de la Ensenada. (Madrid: INE, 1994–1998).

34 Subdirección General de los Archivos Estatales, <http://www.mcu.es/archivos/jsp/plantilla.jsp?id=13>. [Consulta: 10/10/2004].

35 NARA, <http://www.archives.gov/about_us/vision_mission_values.html>. [Consulta: 10/10/2004].

36 Strategic plans & report, < http://www.archives.gov/about_us/strategic_planning_and_reporting/ strategic_planning_and_reporting.html>. [Consulta: 10/10/2004].

37 Généalogie et histoire de familles, <http://www.collectionscanada.ca/02/02020205_f.html#ou>. [Consulta: 10/10/2004].

38 Federation of Genealogical Societies, <http://www.fgs.org/fgs-projects.htm>. [Consulta: 10/10/2004].

39 Family History Library, <http://www.familysearch.org/Eng/Library/FHL/frameset_library.asp>. [Consulta: 13/11/2004].

40 Family history centers in Spain, <http://www.familysearch.org/Eng/Library/FHC/frameset_fhc.asp>. [Consulta: 10/11/2004].

41 La Vanguardia centenaria, <http://www.lavanguardia.es/info/pdfhemeroteca.html>. [Consulta: 13/11/2004].

42 ABC archivo, <http://abc.mynewsonline.com/?method=query>. [Consulta: 13/11/2004].