Xavier Pouplana

Director de programes
Universitat Politècnica de Catalunya

xavier.pouplana@upc.edu


Lluís Poves

Programador
Universitat Politècnica de Catalunya

lupo25@terra.es



Resum [Abstract] [Resumen]

Es presenta el Centre de Documentació de Projectes d’Arquitectura de Catalunya (CDPAC) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), que desenvolupa un sistema catalogràfic informatitzat per a l’emmagatzematge, la cerca i la visualització per Internet d’informació sobre arquitectura, urbanisme i disseny. L’objectiu és facilitar l’accés al contingut dels fons documentals d’aquesta temàtica existents a Catalunya i, si s’escau, afegir la visualització a distància dels documents originals mitjançant reproduccions en format digital.


1 Introducció

Per iniciativa de les escoles d’Arquitectura de la Universitat Politècnica de Catalunya i dels seus departaments més directament implicats en l’ensenyament de l’arquitectura, cap al final de l’any 1999 es va crear el Centre de Documentació de Projectes d’Arquitectura de Catalunya (CDPAC). Un dels objectius bàsics d’aquest Centre era donar suport a la docència de les escoles i a la recerca dels departaments. Amb aquesta finalitat, el CDPAC està desenvolupant des de l’any 2000 un sistema informatitzat per a l’emmagatzematge en format digital i la cerca i visualització per Internet de tot tipus d’informació relativa a l’arquitectura, l’urbanisme i el disseny, amb l’objectiu de facilitar l’accés al major nombre possible de les fonts primàries documentals d’aquesta temàtica existents a Catalunya. El sistema catalogràfic desenvolupat pot ser aplicat a qualsevol altre àmbit en què les imatges, tant de les obres com dels projectes, siguin imprescindibles als investigadors per avaluar l’interès de la informació trobada. L’aplicació s’adreça a usuaris coneixedors de les matèries catalogades, però també és assequible a un públic menys expert.

L’actual catàleg del CDPAC és una versió, ampliada i desenvolupada totalment de nou amb programari lliure, del sistema catalogràfic ISISWeb utilitzat a l’Archivio Progetti de l’Istituto Universitario di Architettura di Venezia (IUAV), que el CDPAC inicialment adoptà. La voluntat del CDPAC de mantenir la compatibilitat entre els dos sistemes, acordada en la primera reunió del grup RADAR (Rete archivi di architettura), ha comportat l’adopció per a totes les entitats del grup dels mateixos estàndards i normes arxivístiques i catalogràfiques. Entre aquestes, les més rellevants són la descripció multinivell ISAD, les normes de catalogació ISBD(NBM)(CM) i el format MARC.

Una característica diferencial del catàleg del CDPAC és la no-dependència de cap arxiu o fons documental. En el catàleg CDPAC poden residir diferents fons amb una total autonomia i transparència relativa, perquè, si es desitja, des del portal de cada fons és possible accedir només als propis registres. Només fent la cerca des del portal del CDPAC (http://cd-lab06.upc.es/cataleg.html) es pot accedir als registres de tots els fons d’arquitectura que utilitzen el seu catàleg.

El CDPAC no conserva ni custodia cap document original, només facilita, mitjançant la catalogació, l’accés a les fonts primàries documentals, i permet la visualització a distància dels documents originals i evita, així, desgastar-los amb manipulacions innecessàries.

Actualment tenen documents registrats al catàleg del CDPAC els fons següents:

Fons Gaudí de l’Arxiu Municipal Administratiu de Barcelona
Fons Gaudí de la Càtedra Gaudí de la UPC
Fons HOLSA de l’Arxiu Municipal Administratiu de Barcelona
Fons Antoni de Moragas de l’Arxiu Històric del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya
Fons Josep Maria Sostres de l’Arxiu Històric del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya
Diversos fons de l’Arxiu Gràfic de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona

figura
Figura 1. Portal d’accés al Catàleg d’arquitectura del CDPAC



2 Catàleg

El catàleg del CDPAC és una aplicació web per consultar i catalogar en línia documents i imatges d’arquitectura. Consta d’un sistema de base de dades amb una aplicació web que permet accedir-hi a través d’un navegador, per tal de fer cerques de diferents tipus, catalogar nous registres i actualitzar les dades dels ja existents.

L’avantatge d’emprar un sistema de base de dades per catalogar documentació d’arquitectura és doble: d’una banda, el simple fet de tenir la informació arxivada (emmagatzemada i accessible), i de l’altra, la possibilitat de publicar-la a Internet mitjançant una aplicació web amb funcions de consulta, cerca i actualització.

L’aplicació web permet l’accés dels usuaris que es connecten a la base de dades amb diferents permisos, segons les seves atribucions. Aquesta discriminació dels usuaris és especialment útil en la catalogació, ja que cada catalogador només pot editar els registres del seu fons.

L’aplicació, pel fet d’estar programada amb codi obert, és totalment flexible i ampliable: només cal modificar les pàgines o crear-ne de noves (l’administrador) per introduir-hi millores o per crear noves funcionalitats sense dependre de cap empresa comercial.


3 Base de dades

La base de dades està formada per sis taules principals, que contenen la informació necessària per a la catalogació de documents d’arquitectura:

“Documents”
“Persones”
“Entitats”
“Fons arxivístics”
“Esdeveniments i exposicions”, i
“Referències bibliogràfiques”

Aquestes taules estan interrelacionades, de manera que, per exemple, el camp autor d’un registre de la taula “Documents” està vinculat a un registre de la taula “Persones” que conté totes les dades relatives a aquest autor.


4 Eines i recursos

Per al desenvolupament d’aquesta aplicació i la seva posterior utilització, cal una infraestructura de maquinari i programari específica. Les eines necessàries són un servidor web, un llenguatge de programació i un servidor de bases de dades. En aquest moment s’utilitza un PC estàndard amb Linux RedHat 7. S’ha escollit RedHat perquè inclou totes les eines necessàries amb programari de codi obert.

El servidor web utilitzat és el popular Apache, i el llenguatge de programació, PHP. PHP és un llenguatge interpretat que s’executa al servidor. El codi dels programes va incrustat en les mateixes pàgines HTML. La seva sintaxi és còmoda i inclou la programació amb objectes. PHP és ràpid, multiplataforma i disposa d’una gran quantitat de llibreries de funcions que faciliten el desenvolupament d’aplicacions; entre aquestes, una d’especial per a l’accés a bases de dades MySQL.

La combinació del PHP amb Apache permet la creació de pàgines web de forma dinàmica, i només envia al client el codi HTML que resulta del processament de les sentències de cerca, ocultant el codi PHP. És una eina molt moderna que té molta popularitat en l’àmbit de les aplicacions web. L’avantatge de la seva utilització amb Apache és que l’intèrpret PHP es compila com un mòdul d’Apache, de manera que la velocitat d’execució de les pàgines és molt superior, i menor el consum de recursos en carregar-se l’intèrpret de PHP una única vegada en la memòria.

Com a servidor de base de dades utilitzem MySQL, també distribuït amb RedHat. Es tracta d’un servidor SQL (Structured Query Language), que actualment és l’estàndard més comú en bases de dades. És un dels servidors de bases de dades Open Source més estesos. MySQL és molt ràpid, fiable i senzill. La seva connectivitat, velocitat i seguretat el converteixen en un bon servidor per a l’accés a dades a través d’Internet.

Apache, PHP i MySQL formen un equip totalment integrat, ràpid i robust per a la creació de llocs web amb continguts dinàmics.


5 Especificacions per al sistema de consulta

Bàsicament, podem dividir el sistema de consulta del catàleg en els següents apartats o grups de pàgines: consulta, llistats i resultats. Més endavant també formaran part del sistema de consulta altres pàgines, com les pàgines d’ajuda o informació sobre el catàleg, que fins ara només han estat accessibles per als catalogadors.


5.1 Pàgines de consulta

Actualment és possible fer cinc tipus de consulta: simple, per llistes, per camps, per tipologies i experta (combinació de camps).

La consulta simple realitza la cerca d’un terme o més a tota la base de dades en els seus camps principals (autor, títol, projecte, lloc, etc.). Aquesta consulta només requereix de l’usuari que introdueixi el terme de cerca, sense cap opció addicional.

La consulta per llistes permet fer consultes per llistes completes d’autors, títols, matèries, etc. A la llista seleccionada es presenten tots els elements ordenats alfabèticament.

La consulta per camps permet a l’usuari una cerca més complexa, amb més control sobre els resultats amb diferents opcions. Es pot seleccionar la taula sobre la qual es realitzarà la cerca (documents, autors, entitats, etc.).

Els elements següents són comuns a totes les pàgines de consulta:

Títol de la pàgina o nom de la taula consultada.
Informació sobre la base de dades.
Selecció del sistema d’ordenació dels resultats.
Elecció de les opcions de visualització dels resultats: format de presentació (reduït o complet), nombre de registres que es vol visualitzar, etc.
Botons d’executar la consulta i d’esborrar.
Informació sobre el tipus de consulta que s’està realitzant i instruccions.
Missatges d’ajuda breus.
Navegació amb altres pàgines de consulta.


En el cas de la consulta per camps s’inclouen els elements següents:

Llista de camps sobre els quals es pot fer la cerca, amb quadres de text on l’usuari introdueix els termes de cerca.
Llistes desplegables per als camps amb contingut seleccionat d’una llista controlada.


5.2 Com es realitza la consulta?

Després de confirmar la consulta prement el botó apropiat, es genera de manera invisible per a l’usuari una sentència SQL que s’envia al sistema gestor de la base de dades (MySQL). La connexió entre la pàgina web i el gestor encarregat d’executar la sentència SQL es fa mitjançant el codi PHP incrustat a les pàgines web. Aquest codi és invisible per a l’usuari, s’executa al servidor i només retorna HTML, generat dinàmicament en funció dels resultats de l’operació amb la base de dades.


5.3 Pàgines de llista

Es presenta una llista de fons, d’autors, d’entitats, d’esdeveniments, de projectes o de llocs segons l’opció utilitzada a la pàgina de consulta. Els elements existents a la pàgina de llistats són els següents:

Títol de la pàgina.
Informació sobre el terme que se cerca i el camp (autor, projecte, lloc, etc.).
Llista alfabètica de termes. Cada element de la llista té un hiperenllaç a la pàgina de resultats final.
Selectors dels termes de la llista. En combinació amb un botó d’execució, permet continuar la cerca seleccionant un o més termes de la llista.
Nombre d’elements visualitzats.
Botons de navegació en el llistat (“Davant”, “Darrere”, “Inici”, “Fi” i “Mostrar tots”).


5.4 Pàgina de resultats

Aquesta pàgina mostra el resultat final de la consulta en forma de llista de registres en el cas del format reduït, o tota la informació d’un únic registre en el cas del format complet. En el format reduït, els resultats mostren els camps més importants del registre. Cada element es pot seleccionar per ampliar els resultats en una pàgina amb el resultat en format complet. En el format complet es mostren de forma més detallada les dades d’un únic registre. Els elements que contenen les pàgines de resultats en els seus dos formats són els següents:

Títol de la pàgina.
Informació sobre l’expressió de cerca en el format reduït.
Especificació del nombre de registres trobats i del nombre de visualitzats.
Informació continguda als registres.
Botó de selecció del format de visualització (reduït o complet).
Informació de l’existència d’imatges adjuntes al registre. Ampliable a altres tipus d’informació (àudio, vídeo, etc.).
Quadres d’imatges (en el format complet), amb una visualització reduïda de la imatge adjunta al registre (< 5Kb) en format jpeg. Aquesta imatge reduïda és al mateix temps un hiperenllaç per a la visualització ampliada de la imatge i en format jpeg.
Botons de navegació en el llistat (“Davant”, “Darrere”, “Inici”, “Fi” i “Tornar”).


6 Especificacions per al sistema de catalogació

Les persones autoritzades per l’administrador del sistema i degudament autentificades en la seva sessió mitjançant “login” i “password” poden fer actualitzacions a la base de dades. Aquestes actualitzacions es poden fer de dues maneres: en la modalitat d’edició i en la modalitat d’inserció. També hi ha la possibilitat d’esborrar registres que la mateixa persona hi hagi introduït prèviament. L’administrador del sistema és l’únic que té autorització plena per inserir, modificar o esborrar qualsevol registre.


6.1 Modalitat d’inserció

En aquesta modalitat, l’usuari autoritzat pot introduir registres nous a les diferents taules. Després d’escollir la taula on vol afegir un registre, se li mostra un formulari amb els elements habituals (quadres de text, llistes controlades, caselles de selecció, etc.), on ha d’introduir les dades relatives a un registre. Un cop omplert el formulari, l’usuari acciona el botó d’enviar dades, l’aplicació demana confirmació i, un cop obtinguda, fa la inserció del nou registre a la taula corresponent.


6.2 Modalitat d’edició

Consisteix en la modificació de dades de registres ja existents. Només l’usuari que ha inserit un registre pot introduir-hi una modificació posterior. Per modificar un registre prèviament s’ha de fer una cerca i, mitjançant un botó o enllaç d’edició, es té accés a un formulari per a la modificació dels registres resultants de la cerca. El formulari d’edició és idèntic al d’inserció, però ja apareix amb totes les dades que conté.


6.3 Esborrament de registres

Només el catalogador que ha inserit un registre té la possibilitat d’esborrar-lo. Com en la modalitat d’edició, el catalogador primer ha de fer una cerca i, quan n’ha obtingut els resultats, disposa d’un botó o enllaç per esborrar el registre, amb una confirmació prèvia.


7 Ajuda del catàleg

S’ha implementat un sistema d’ajuda, amb el contingut més rellevant dels manuals de consulta i catalogació, allotjat en una taula de la mateixa base de dades del catàleg. Això permet que, tant des de les pàgines de consulta com des de les pàgines de catalogació, mitjançant petites icones d’ajuda, es pugui accedir a una finestra flotant on es visualitza un missatge contextualitzat que recorda a l’usuari catalogador el tipus d’informació i el format previst per al camp consultat. Aquests missatges estan emmagatzemats a la taula d’ajuda esmentada, que manté l’administrador i que pot actualitzar-se mitjançant un formulari de la mateixa aplicació web accessible només des de l’apartat d’administració.


8 Gestió d’imatges

L’eina d’administració d’imatges permet visualitzar totes les imatges dels fons existents al servidor, enviar-ne de noves, esborrar-les, si cal, i generar les imatges petites.

En l’apartat de visualització són possibles quatre vistes diferents. Per canviar de vista només cal seleccionar-ne una altra al desplegable situat al final de la pàgina.

La vista per defecte visualitza totes les imatges existents al servidor que formen part del fons de l’usuari. Si la imatge té un registre associat a la taula de documents, mostra un enllaç a la fitxa completa del registre. Si no té cap registre associat, permet catalogar un nou registre associat a la imatge. Aquesta vista mostra totes les imatges en forma de mosaic i dóna informació de la imatge quan es passa el ratolí per damunt.

Altres vistes són:

Registres amb imatge associada. Mostra una llista dels registres de documents del fons que tenen una imatge associada. Proporciona les següents dades: número de registre, títol del document, nom de la imatge i número progressiu de catalogació. També hi ha un enllaç a la fitxa completa del document.

Imatges sense registre associat. Amb el mateix format que la vista per defecte, mostra només les imatges que no tenen un registre associat a la taula de documents. Aquesta opció és útil quan es vol fer un enviament previ de les imatges que cal catalogar i posteriorment fer la catalogació dels registres a la base de dades a partir de les imatges.

Imatges amb registre associat. Amb el mateix format que la vista per defecte, mostra només les imatges que tenen un registre associat a la taula de documents.

Imatges pendents d’enviar. Llista d’imatges que haurien d’enviar-se al servidor perquè algun document ja les té associades i encara no hi ha al disc dur del servidor els corresponents arxius digitals.

Imatges amb metadades. Mostra les imatges que tenen associades metadades al mateix arxiu jpeg.


En qualsevol de les vistes, fent clic amb el ratolí sobre una imatge petita s’obre una pantalla que mostra la imatge gran. En aquesta pantalla, un botó permet esborrar la imatge del servidor. Segons que la imatge tingui o no un registre associat, hi ha l’opció de visualitzar-lo o de catalogar la imatge en un nou registre vinculat amb aquesta.

Una característica important de l’aplicació és la possibilitat de treballar amb imatges amb metadades inserides en el mateix arxiu de la imatge en format jpeg. Aquesta informació segueix l’estàndard IPTC (International Press Telecommunications Council), que és l’estàndard que utilitzen programes comercials com Photoshop o FotoStation. Això permet al catalogador introduir informació relativa a una imatge en el seu mateix arxiu digital abans d’enviar-lo al servidor o editar-la en línia mitjançant l’aplicació web. També permet traspassar la mateixa informació als usuaris del catàleg que captin la imatge etiquetada amb metadades.

Per millorar la gestió del banc d’imatges s’ha creat una taula d’imatges on s’enregistren tots els canvis al fons d’imatges. La gestió d’aquesta base de dades és automàtica i s’actualitza cada vegada que es modifiquen les dades d’una imatge, i també amb l’enviament i esborrament d’arxius d’imatge. Els camps principals que formen aquesta taula són els següents: nom de l’arxiu jpeg, fons de catalogació, registres associats a les taules de documents i, en cas d’imatges amb dades, els camps IPTC (títol, autor, descripció, data, lloc, etc.).

També s’ha implementat un cercador d’imatges sobre les metadades associades; els camps de cerca són els més importants (títol, autor, descripció, data, lloc, etc.). El cercador té dues opcions: cerca de metadades sobre els arxius d’imatge o bé consulta directa sobre la base de dades. Actualment, aquest cercador només és accessible, dins l’apartat de l’administració d’imatges, per als usuaris catalogadors, però ben aviat serà públic i esdevindrà un nou punt d’accés als fons del catàleg.

Altres funcionalitats de la gestió d’imatges són la modificació en línia de les metadades i l’addició de marques d’aigua a les imatges.


9 Seguretat

Un aspecte fonamental de l’aplicació és la seguretat, que ha estat dissenyada a dos nivells: la seguretat de les pagines web, que no permet la modificació de dades del catàleg per part d’usuaris no autoritzats, i la seguretat de la mateixa base de dades MySQL, que discrimina l’accessibilitat dels usuaris segons diferents nivells d’autorització.

La seguretat de l’aplicació web està basada en l’autenticació dels usuaris que es connecten. La base de dades disposa d’una taula on s’emmagatzema tota la informació relativa als usuaris del catàleg. Els camps d’aquesta taula són:

nid: número d’identificació
nom: nom de l’usuari (el que farà servir per connectar-se)
password: contrasenya d’accés encriptada
fons: fons de catalogació al qual pertany l’usuari
nivell de seguretat: determina els permisos de l’usuari sobre el catàleg
altres camps merament administratius: nom i cognoms, adreça electrònica, telèfon, etc.

Els usuaris no administradors tenen assignat un nivell de seguretat, i en funció d’aquest nivell cada usuari té unes possibilitats d’acció sobre la base de dades del catàleg, prèviament estipulades. En qualsevol cas, aquests permisos només són vàlids sobre els registres i les imatges associades al seu fons arxivístic. Només els usuaris administradors, que pertanyen a un fons especial d’administració, tenen tots els privilegis sobre tots els fons del catàleg.

Els nivells de seguretat dels usuaris no-administradors són els següents:

0 - consulta: només permet fer consultes sobre el catàleg.
1 - visitant: permet accedir a l’apartat de catalogació, però no pas introduir modificacions a la base de dades.
2 - catalogador: permet un control total sobre els registres i les imatges del fons arxivístic propi.
3 - gestor d’imatges: permet gestionar les imatges del fons propi, però no pas modificar la base de dades.


9.1 Altres aspectes de la seguretat

L’aplicació controla especialment diferents situacions crítiques com ara l’actualització o esborrament accidental de registres, impedint les modificacions que l’usuari no està autoritzat per fer o demanant confirmació si ho està.

Tots els accessos que modifiquen la base de dades, com ara l’actualització de registres, la inserció i l’esborrament, són registrats en un log amb la informació següent:

Data i hora de l’accés
Operació SQL (“Insert”, “Replace” o “Delete”)
Taula que es modifica (documents, autors, entitats, etc.)
Número de registre modificat
Usuari que realitza la modificació i fons arxivístic
Adreça IP de l’ordinador de l’usuari

Aquest log és consultable pels usuaris administradors i catalogadors. Aquests últims només veuran les accions fetes per usuaris del seu fons arxivístic.


10 Manteniment del catàleg

Per tal de garantir el correcte funcionament del catàleg en termes de disponibilitat, rendiment i seguretat, s’han implementat un conjunt d’opcions d’administració que permeten a l’usuari administrador realitzar tasques de manteniment de l’aplicació, el sistema i la base de dades. Les opcions disponibles són:

Creació de nous fons de catalogació
Log d’accessos
Gestió d’usuaris
Gestió de la base de dades
Gestió de les còpies de seguretat
Execució directa de sentències SQL
Gestió de l’ajuda de l’aplicació
Gestió de les consultes dels usuaris
Proves de rendiment
Importació d’altres bases de dades
Estadístiques del servidor web


11 Millores en curs

L’actual estructura del catàleg està formada bàsicament pel banc d’imatges i per la base de dades amb la taula principal (“Documents”), les taules secundàries (“Autors”, “Entitats”, “Llocs”, etc.) i altres taules com ara “Ajuda” i “Usuaris”. Actualment estan en fase de desenvolupament un conjunt de millores del catàleg que comportaran a mitjà termini un canvi important en l’estructura del sistema catalogràfic. Els principals canvis són la creació d’una taula d’obres, amb les eines de consulta i catalogació corresponents, i una sèrie de canvis en l’estructura i el funcionament del banc d’imatges.

A la taula d’obres es catalogaran obres realitzades d’arquitectura, urbanisme, disseny, art, etc. El disseny d’aquesta taula està basat en la fitxa estàndard del registre d’edificis del DOCOMOMO (DOcumentation and COnservation of buildings, sites and neighborhoods of the MOdern MOvement). Els camps d’aquesta fitxa contenen informació sobre la identificació, descripció i història de l’obra. La taula d’obres estarà integrada al catàleg, enllaçada amb la resta de taules i amb el banc d’imatges. També s’implementaran diferents tipus de consulta d’obres i els formularis necessaris per a la catalogació.

A l’apartat d’imatges, els canvis més importants seran millores en el tractament de les metadades, la implementació d’un cercador d’imatges per a usuaris no catalogadors i l’aplicació d’un generador de presentacions de les imatges trobades amb ordre i format determinats per l’usuari.


12 Visió general del sistema proposat

L’evolució del catàleg CDPAC ens porta a un sistema basat en dues taules principals, “Documents” i “Obres”, un conjunt de taules secundàries (“Autors”, “Entitats”, “Llocs”, etc.) i un banc d’imatges, format pel dipòsit d’imatges (arxius al servidor) i per una base de dades d’imatges d’actualització automàtica.


figura
Figura 2. Sistema catalogràfic proposat pel CDPAC


La interfície de consulta estarà formada per diferents punts d’accés: documents, obres, imatges, registres d’autoritats, cadascun amb diferents formularis depenent de les opcions de cerca. Els apartats de catalogació i gestió d’imatges permetran introduir i mantenir actualitzada la informació de cada fons. Completaran el sistema les pàgines d’ajuda i l’apartat d’administració.

En el catàleg CDPAC poden residir diferents fons amb una relativa autonomia, ja que, en realitzar-se tant la catalogació com la cerca per Internet, la seva utilització i visualització no depenen de la situació física del servidor. Cada fons pot tenir el seu propi portal d’accés i pot restringir la cerca als seus documents. Només des del portal del CDPAC s’accedirà, d’entrada, a tots els fons de tots els arxius d’arquitectura que utilitzin el seu catàleg.

Qualsevol institució —amb fons documentals d’arquitectura, urbanisme o disseny— interessada a integrar-se al sistema catalogràfic del CDPAC o a obtenir més informació sobre aquesta iniciativa de la UPC, pot adreçar-se directament al Centre o als autors d’aquest article.


Data de recepció: 10/05/05. Data d’acceptació: 30/05/05.