[Versión castellana]

Amparo Frías Castillo

Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona

dotze@menta.net

Resum [Abstract] [Resumen]

L'objectiu de l'article és presentar un mapa aprofundit dels serveis personalitzats d'informació d'actualitat que els mitjans de comunicació espanyols ofereixen als usuaris per mitjà d'Internet. També s'assenyalen els serveis personalitzats que han estat creats tenint en compte les necessitats informatives dels receptors del servei, i que permeten la creació de perfils d'usuari en què la interacció d'aquest resulta imprescindible per aconseguir un servei d'acord amb els interessos informatius del receptor. El treball de camp portat a terme descriu els actors de la difusió de la informació d'actualitat a Espanya a la xarxa, i també presenta gràfics i taules que revelen l'estat de la qüestió de la tipologia de serveis oferts.

1 Introducció

L'impacte de les tecnologies de la informació i la comunicació i la penetració d'Internet en els països desenvolupats han provocat que els mitjans de comunicació, entre altres organitzacions, enfoquessin les seves estratègies de negoci en les possibilitats de la xarxa, per a la creació de nous serveis i productes.

Els serveis personalitzats (d'ara endavant, SP) d'informació d'actualitat són un exemple més de com l'usuari passa a tenir un paper rellevant en l'elecció dels continguts informatius d'aquest tipus de productes. En l'àmbit de la biblioteconomia i documentació existeixen diferents tipus d'SP desenvolupats des dels serveis de biblioteques. Així, la Diputació de Barcelona (http://www.diba.es/biblioteques/) ha posat en marxa un servei de recepció d'informació de la biblioteca o d'interès per al ciutadà al correu electrònic, des del moment en què se sol·licita el carnet d'usuari.

Les universitats catalanes també s'han afegit a aquesta iniciativa amb serveis com ara el butlletí de novetats de la Universitat Autònoma de Barcelona, des del Portal de la Comunicació (http://www.portalcomunicacio.com/), que permet mantenir informat l'usuari de tots els esdeveniments relacionats amb el món de la comunicació.

La biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra (http://www.upf.es) posa a disposició dels seus estudiants un servei d'avís de les noves adquisicions per mitjà del correu electrònic que possibilita la personalització del perfil de l'usuari amb opcions com ara: escollir una matèria o un rang de signatures topogràfiques per rebre sols les novetats referents a la selecció; la periodicitat de recepció; el lloc del qual es volen rebre les novetats; la desactivació temporal del servei, i, fins i tot, la notificació per a la renovació anual del servei d'avís.

El Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC) (http://www.cbuc.es/) permet la subscripció mitjançant el correu electrònic per a la recepció dels sumaris de les revistes d'interès per a l'usuari de les bases de dades que formen part del consorci.

Per finalitzar, la Universitat de Barcelona, des del servei de biblioteca (http://www.bib.ub.edu/) ofereix la possibilitat de realitzar sessions a mida de formació d'usuaris, per tal d'aproximar el servei a unes determinades necessitats específiques dels estudiants d'aquesta universitat.

1.1 Concepte de personalització de serveis

El terme personalització¹ intenta apropar els interessos i les necessitats de l'usuari, la demanda, a l'oferta de productes i serveis. Alfons Cornella² presenta el concepte de personalització com el resultat d'establir un diàleg amb el client per oferir un millor servei. En aquest afany presenta dues interpretacions del concepte:

"Por customización se entiende que el cliente puede escoger la opción que más le interesa entre una serie de posibilidades [...] Por otro lado, va a ser cada vez más difícil dar servicios realmente personalizados, entendiendo por ello que el cliente es quien define las características del producto o servicio."

La diferència entre ambdues opcions radica a escollir o definir. Es tracta d'una dissemblança que comporta apreciacions, ja que l'opció d'elegir sempre vindrà donada per l'existència d'una llista de possibilitats limitada que permeti una selecció per part de l'usuari. En canvi, la definició del servei significa que serà l'usuari qui exposarà les seves necessitats o els seus desigs i en funció d'aquests es crearà una personalització del servei específica per al client/usuari.

Per la seva banda, Nicholas Negroponte afirma que "[...] desearemos disponer de distintos grados de personalización según el tiempo libre, la hora del día y nuestro estado de ánimo en cada momento".³ Aquesta apreciació aporta una visió dinàmica de la personalització dels serveis. Entren en joc diversos factors que poden fer variar el tipus de personalització de serveis, en funció de les necessitats de l'usuari, que canvien i evolucionen al llarg del temps, i depenen de múltiples elements que influeixen en l'elecció.

Segons el que explica Alfons Cornella,⁴ l'objectiu de la personalització:

"[...] consiste en responder personalizadamente a las necesidades del usuario. [...] Dar un mejor servicio al cliente pasa, posiblemente, por darle un servicio interactivo, es decir, por establecer un diálogo con el cliente, una conversación."

L'establiment d'un diàleg amb el client permetrà obtenir un major coneixement de les seves necessitats, i és per això que es converteix en cocreador de l'oferta, com afirma Cornella.⁵ La participació del client en l'elaboració del producte implica la necessitat de personalitzar-lo. Aquest autor explica que el concepte de mercat, entès com un conjunt més o menys diferenciat de persones, ha mort, en benefici del concepte de client, amb nom i cognoms i gustos molt concrets.

L'objectiu prioritari de la personalització és prestar un servei millor, i oferir un producte d'acord amb els gustos del client. La individualització del producte i la personalització del servei estan enfocades a aconseguir la satisfacció del client, i a intentar orientar i ajustar, tant com sigui possible, el producte o el servei a les necessitats d'aquest.

L'inconvenient que presenta la personalització de productes i serveis és l'encariment per la creació d'un producte a mida. La personalització és contrària a la massificació, pròpia de la fabricació en sèrie que unifica l'elaboració dels productes i n'abarateix el cost, per a una fabricació massiva, despersonalitzada.

1.2 Els serveis personalitzats (SP) d'informació d'actualitat

Els SP són missatges de text i/o d'imatge amb notícies d'actualitat rebuts a través dels dispositius de telefonia mòbil, d'agenda electrònica i de correu electrònic. Darrerament s'ha popularitzat la utilització dels agregadors o lectors de notícies, com ara l'RSS (Really Simple Syndication), basat en XML (Extensible Markup Language). Aquest llenguatge públic va ser creat per definir continguts diversos d'una manera normalitzada i comprensible. L'èxit de l'RSS ⁶ s'ha produït per la democratització de la distribució de notícies, a causa de la seva simplicitat i també perquè ha permès que qualsevol persona es converteixi en un proveïdor de notícies mitjançant la sindicació de continguts⁷ que permeten la subscripció de serveis de notícies. Tot i això, cal dir que aquesta tipologia de servei no es tracta d'un sistema de recepció d'informació entès com a tal, sinó d'un canal per a la lectura de notícies de proveïdors d'informació de la xarxa i enviades a un mateix receptor. Els lectors de notícies poden ser un navegador per mitjà dels marcadors o preferits, o una pàgina web, o bé amb la descàrrega del programa FeedReader (http://www.feedreader.com/), per exemple.

El sistema de recepció requereix la intervenció de la tecnologia pull, amb la connexió de l'usuari a la web del servei, esperar fins que es carrega la pàgina de l'empresa servidora i, finalment, visualitzar els enllaços dels temes seleccionats. Si els titulars són d'interès per a l'usuari, caldrà prémer-los per entrar a la pàgina web del mitjà subministrador de la informació i, per tant, una nova espera, per part de l'usuari. L'usuari no és receptor de cap informació, sinó que els temes seleccionats apareixen a la pàgina del servidor de notícies.

L'increment de l'ús d'Internet per a la lectura de notícies d'actualitat es posa de manifest en l'estudi de l'Asociación para la Investigación de Medios de Comunicación (http://www.aimc.es) a través de la publicació de la 8a enquesta AIMC a usuaris d'Internet.⁸ La mida de la mostra consultada va ser de 57.310 qüestionaris vàlids, i l'enquesta va ser activa a la xarxa des d'octubre fins a desembre de 2005.

El 86,8 % dels enquestats van respondre afirmativament a la pregunta "Durante los últimos 30 días, ¿cuáles de las siguientes actividades ha realizado a través de Internet?" (amb referència a la lectura de notícies per mitjà de la xarxa).

En el mateix context es va preguntar:
"Para las siguientes actividades que realizó a través de Internet en los últimos 30 días, indique si fue de pago, gratuito o ambas formas".
En relació amb la lectura de notícies a la xarxa, el 96,7 % van contestar activitats gratuïtes; el 0,65 %, de pagament, i el 2,6 %, ambdues formes.

El darrer estudi realitzat pel Centro de Investigaciones Sociológicas sobre l'interès en la utilització d'una sèrie de serveis per mitjà d'Internet, dut a terme entre els dies 10 i 15 de gener de 2004, mitjançant una entrevista personal a una mostra de 2.489 individus, el 46 % (1.145) van respondre afirmativament a la lectura de notícies d'actualitat.⁹ Aquestes tendències dels usuaris de la xarxa han estat detectades pels actors de la difusió d'informació, que han creat serveis personalitzats d'informació d'actualitat.

Els avenços en l'aplicació de les tecnologies de la informació i la comunicació han permès desenvolupar tipologies de personalització basades en el perfil de l'usuari, l'anàlisi del contingut dels textos o el filtratge de notícies, entre d'altres. La figura de l'usuari del servei adquireix un protagonisme important com a receptor de la informació del seu interès, motiu pel qual s'han portat a terme investigacions en aquest sentit, per arribar a conèixer les preferències i els interessos informatius dels usuaris.

2 Objectiu i metodologia

L'objectiu d'aquest text és descobrir les tipologies i característiques dels SP gratuïts oferts per les empreses distribuïdores d'informació d'actualitat espanyoles a partir de l'anàlisi de dades objectives. L'assoliment d'aquest objectiu permetrà obtenir una visió general de la situació i identificar el nivell de desenvolupament d'aquesta tipologia de serveis.

La recerca descriptiva ha estat el mètode utilitzat per exposar l'estat de la qüestió del fenomen dels serveis personalitzats oferts per les empreses de distribució d'informació d'actualitat a la xarxa a Espanya. Per a la realització de l'estudi s'han determinat uns criteris preferents per a la selecció de les fonts d'informació:

• Criteri d'exhaustivitat per a la recopilació del major nombre possible d'empreses de distribució d'informació d'actualitat de cadascun dels sectors implicats (premsa, ràdio, televisió, agències de premsa i seguiment de mitjans o press clipping).
• Criteri de fiabilitat en referència a la identificació de l'autoria de la font d'informació escollida, i amb la possibilitat d'establir comunicació amb els autors del directori.
• Criteri d'actualització, aspecte d'identificació difícil en alguns dels directoris per l'absència d'aquesta informació.

Les fonts d'informació escollides per a la recopilació de les empreses que representen la base fonamental de la investigació han estat les següents:

• Dirección General de Protección Civil del Ministerio del Interior, <http://www.proteccioncivil.org/prensa.htm>. [Consulta: 18/10/2006].
  Directori on es recopila la població de referència dels mitjans de comunicació de premsa escrita.
• Televisiones locales y audiovisual, <http://www.tvlocal.com/>. [Consulta: 18/10/2006].
  Directori de televisions locals, portal dedicat al sector de la televisió i l'audiovisual.
• Portalmundos.com ¡Vive nuestros mundos!, <http://www.portalmundos.com/mundoradio/>. [Consulta: 18/10/2006].
  Portal de les emissores espanyoles de ràdio amb pàgina web.
• Kiosco Internet, <http://www.kiosco.net/varios/agencias_prensa.asp?zona=10&pos=0&tema=106>. [Consulta: 18/10/2006].
  Directori d'agències de premsa espanyoles.
• Pressnet, Periodistas, Periodismo y Medios de Comunicación en Internet, <http://www.pressnetweb.com/>. [Consulta: 18/10/2006].
  Directori de recopilació d'agències de premsa.

Les empreses de seguiment de mitjans i press clipping¹⁰ s'han trobat a través del web de l'Asociación Española de Empresas de Seguimiento de Información y Publicidad (http://www.aesip.net/).

Les bases de dades consultades per a la recerca bibliografia específica han estat:

• Lisa Plus (Library and Information Science Abstracts), <http://www.csa.com/factsheets/lisa-set-c.php?SID=rl49v892r87boa013bv0v2u325>. [Consulta: 18/10/2006].
  Base de dades de l'àmbit de la biblioteconomia i la documentació.
• Communication and Mass Media Complete (CMMC), <http://www.libraries.wright.edu/quicklinks/databases/database.php?dbid=54>. [Consulta: 18/10/2006].
  Base de dades de referència en el camp de la comunicació i els mitjans de comunicació.

La coordinació en la recollida de les dades obtingudes de l'observació dels SP existents a la xarxa ha requerit el disseny d'un protocol (vegeu l'annex), que ha permès classificar i organitzar de manera clara i concisa totes les especificacions referides als serveis localitzats en els distribuïdors d'informació d'actualitat espanyols.

Conceptes	Funcions avaluades
Gestió del servei	Interactuar o dialogar amb la distribuïdora d'informació per mitjà de la pàgina web.
Navegabilitat des de la web	Enllaçar amb altres fonts d'informació (de la mateixa publicació, o externes).
Personalització	Opcions que denoten una singularització o individualització en el servei.
Contingut informatiu	Incorporar diversos canals informatius (àudio, vídeo i gràfics).

Taula 1. Conceptes analitzats en els SP i en les pàgines web que els allotgen (elaboració pròpia)

L'examen sistemàtic i directe de 652 pàgines web de les empreses de distribució d'informació d'actualitat ha permès detectar l'existència de 83 SP. A partir del descobriment del servei, se n'ha realitzat la subscripció gratuïta per analitzar, en primera persona, la recepció del servei i si acompleix les expectatives creades en la informació presentada a la pàgina web de l'entitat emissora. Aquest procediment ha permès recopilar tots els requisits especificats en el protocol de recollida de dades per a les tipologies d'SP concretades més endavant.

3 Models de serveis personalitzats

Els SP detectats han estat classificats en quatre models, en funció del nivell d'interacció que permeten a l'usuari en la selecció de notícies d'actualitat del seu interès.

3.1 Model A, recepció de titulars

Recepció de titulars de les informacions d'actualitat, sense la possibilitat de seleccionar els continguts per part de l'usuari, ja que es tracta d'un servei estàndard.

Imatge 1. SP d'Intereconomia.com, exemple del model A
(font: http://www.intereconomia.com)

3.2 Model B, selecció de seccions/butlletins

L'usuari subscrit pot escollir entre diverses seccions informatives, dins una graella predeterminada per la distribuïdora d'informació d'actualitat. En altres casos, el subscriptor té l'opció d'elegir entre diferents butlletins temàtics que fan referència a una determinada secció del mitjà. L'exemple presentat ofereix la possibilitat d'escollir els articles corresponents a les seccions d'actualitat, política i societat; cultura i llibres, o Internet, tecnologia i ciència. D'altra banda, permet seleccionar la forma de recepció del butlletí, ja sigui com un document web adjunt al missatge o bé dins el mateix cos del missatge electrònic.

Imatge 2. Opcions de selecció d'SP de Lavanguardia.es, exemple del model B
(font: http://www.lavanguardia.es)

3.3 Model C, paraules clau

La recepció de notícies ve donada a partir dels termes de cerca introduïts en el formulari de subscripció, per part de l'usuari, i posicionats en qualsevol lloc del text (títol, entradeta o text de la notícia). Aquesta fórmula possibilita que l'usuari rebi només les notícies que continguin les paraules clau que ha introduït en el moment de la subscripció del servei i que considera que satisfaran el seu interès informatiu.

Imatge 3. Formulari de subscripció d'alertes informatives de Libertaddigital.com, exemple del model C
(font: http://www.libertaddigital.com/alertas/)

3.4 Model D, espai d'informació personal¹¹

Permet l'adaptació de la pantalla de presentació del servei, per a la visualització de la informació elegida per l'usuari i amb l'ordre que aquest decideixi. Les notícies es presenten classificades en seccions temàtiques, que l'usuari selecciona en funció dels seus interessos i necessitats informatives. L'usuari té la possibilitat de decidir l'ordre d'aparició, a la pantalla del servidor, dels blocs temàtics que la distribuïdora d'informació d'actualitat ha posat al seu abast, i pot incorporar noves categories d'una secció determinada, com també ampliar la informació des d'un enllaç disposat en cadascuna, eliminar-les o minimitzar-les.

Imatge 4. Espai d'informació personal d'Elmundo.es, exemple del model D
(font: http://mimundo.elmundo.es/MiMundo/)

4 Els serveis personalitzats d'informació d'actualitat a Espanya

L'avaluació i anàlisi dels SP d'informació d'actualitat observats als webs dels mitjans de comunicació espanyols han posat de manifest una sèrie de dades que es presenten en forma de gràfics amb les conclusions extretes per a cadascun dels ítems valorats. L'estudi efectuat es va tancar l'octubre de 2006, i això significa que l'estat de l'art dels SP en nombre i en tipologia de servei mostrarà variacions ràpides, a causa de les constants innovacions que s'implanten dia rere dia.

4.1 Oferta empresarial d'SP d'informació d'actualitat

L'observació dels mitjans de comunicació espanyols amb web (652) ha permès detectar quins d'aquests ofereixen als usuaris/lectors SP de subscripció gratuïta mitjançant el dispositiu de correu electrònic. Cal observar que s'han trobat 83 mitjans de comunicació que ofereixen alguna tipologia d'SP, però sols 58 d'aquests tenen un funcionament correcte. Per tant, els gràfics presentats fan referència exclusivament als subscrits i rebuts per l'autora i que han estat objecte d'anàlisi.

El gràfic 1 mostra la proporció entre el nombre de mitjans i el nombre de subscripcions realitzades. Destaquen de les dades presentades l'ampli nombre d'emissores de ràdio amb presència a la xarxa i l'escassa oferta d'SP, que sols representa el 0,95 %. La premsa és el mitjà capdavanter en la creació d'aquests serveis, ja que suposa el 19,92 % en el seu àmbit i el de més alta representació. En general, es detecta una baixa oferta d'SP en els mitjans de comunicació espanyols, possiblement a causa de la nova i recent implantació als llocs web.

Gràfic 1. Mitjans de comunicació amb presència a la xarxa i nombre d'SP detectats (elaboració pròpia)

4.2 Dispositius tecnològics per a la recepció d'informació personalitzada

El gràfic 2 presenta els models de tipologies d'SP descrites a l'apartat 3, i els dispositius de recepció del servei. Els distribuïdors d'informació d'actualitat es decanten per la tramesa de titulars, independentment del dispositiu de recepció de l'usuari. Cal fer notar que aquest model no permet la selecció del contingut informatiu del servei per part de l'usuari. D'altra banda, la introducció de paraules clau en el cercador del distribuïdor és el menys ofert en nombre i també en dispositius de recepció, ja que només es presenta per mitjà del correu electrònic. La suma d'SP d'aquest gràfic és superior a 58, nombre total de serveis valorats. Aquesta apreciació es dóna perquè un mateix mitjà ofereix SP a través de més d'un dispositiu de recepció. El correu electrònic és el dispositiu destacat com a receptor d'SP, probablement a causa de la implantació generalitzada de l'ús d'aquesta eina en l'àmbit professional i, en menor mesura, en el privat. En segon lloc, el telèfon mòbil és present com a dispositiu d'ús generalitzat entre la població, i possiblement amb una futura implantació d'SP de titulars de pagament.

Gràfic 2. Tipologies d'SP i dispositius de recepció (elaboració pròpia)

El gràfic anterior també presenta el model d'espai d'informació personal, tot i no intervenir-hi cap sistema de recepció d'informació, ja que es tracta de la tecnologia pull, en la qual resulta imprescindible la connexió de l'usuari al web del servei, per visualitzar el seu perfil.

4.3 Anàlisi i resultats

A continuació es mostren les dades obtingudes de les característiques valorades, tant dels SP com del lloc web del mitjà que els allotja. Els ítems observats han estat agrupats sota unes categories determinades per facilitar la presentació dels resultats basats en criteris exclusivament objectius i d'observació.

4.3.1 La gestió

La gestió dels SP ha estat un dels elements de valor que s'han considerat rellevants en el moment de dur a terme l'avaluació, pel que fa a les possibilitats que ofereix el servei per interactuar o dialogar amb el servidor d'aquest o d'altres usuaris. Així, s'han mesurat opcions com ara la capacitat que té l'usuari d'escollir els dies i les hores de recepció dels SP, de gestionar una cancel·lació temporal o de realitzar un suggeriment, entre d'altres.

Gràfic 3. Elements de valor de la gestió dels SP (elaboració pròpia)

Del gràfic precedent cal destacar l'opció per seleccionar els dies de recepció del servei, que és prevista pel 15,51 % (nou SP), i la cancel·lació temporal del servei, per un 3,45 % (dues SP). Pel que fa a la possibilitat de realitzar un suggeriment mitjançant una adreça de correu electrònic o per algun altre sistema, tan sols el DiarioMedico.com (http://www.diariomedico.com) fa viable l'exposició de les raons per cursar la baixa de la subscripció.

Altres qüestions avaluades de l'apartat de la gestió van ser, per exemple, la possibilitat d'expressar els motius de la baixa en el servei o d'omplir una enquesta per conèixer el grau de satisfacció dels usuaris del servei, però cap dels 58 serveis subscrits no oferia aquesta opció.

Pel que fa a la gestió de la baixa del servei o la modificació de les dades de l'usuari, s'ha detectat que només 45 serveis, el 77,59 %, han creat un enllaç des del mateix SP. Sols en sis serveis, el 10,34 %, es requereix entrar al web del mitjà per realitzar aquest tràmit.

Totes aquestes apreciacions referents a la gestió del servei suggereixen l'absència de proves pilot, prèvies a la posada en marxa del servei, i la manca de previsió d'opcions que potenciïn el diàleg amb el mitjà i, per tant, afavoreixin l'enteniment amb l'usuari.

4.3.2 La navegabilitat

Les característiques escollides per valorar la navegabilitat als web dels mitjans que ofereixen SP han estat mesurades en funció de les possibilitats d'enllaçar amb altres fonts d'informació (de la mateixa publicació, o externes); enllaços relacionats amb la notícia; o si des del mateix servei s'ofereix l'enllaç al text complet d'aquesta. Totes aquestes opcions tenen a veure amb la interactivitat que proporciona el web. En aquest cas també s'ha valorat la possibilitat d'enviament de la notícia a un amic o de comentaris al web del mitjà.

Gràfic 4. La navegabilitat a la web de l'SP (elaboració pròpia)

Les dades que mereixen ser destacades fan referència a l'enllaç al text complet de la notícia des de l'SP, observat en el 79,31 % dels casos (46). Els enllaços relacionats permeten obtenir informació referent a la significació del contingut informatiu de la notícia i s'han detectat en un 43,10 % d'SP (25). S'assenyalen també altres dades, com ara la possibilitat d'enviament de la notícia, present en 41 SP (70,69 %), des d'un accés directe que obre, en alguns casos, un menú flotant o una nova pàgina dins el web del mitjà.

L'enviament de comentaris i opinions derivats de la lectura de les notícies només apareix en el 25,86 % dels SP. El fet que tan sols 15 mitjans facilitin aquesta opció pot derivar de la necessària revisió dels comentaris enviats i de gestió de les dades que comporta el servei.

La valoració general confirma una navegabilitat baixa i sols una tímida incursió en la implantació de la interactivitat a les webs dels SP. Una major incidència en aquest sentit afavoriria l'intercanvi i la comunicació entre usuaris i informació d'altres webs.

4.3.3 La personalització

Els trets que denoten la personalització en la tramesa del servei han estat recollits en el gràfic següent i mostren una mínima incidència d'aquestes dades en els SP. L'elecció dels ítems referents a aquest apartat fa referència a competències com ara la puntualitat en la recepció de l'SP, la possibilitat d'escollir la recepció dels temes d'interès per part de l'usuari o l'opció de crear estratègies de cerca, i rebre com a SP les notícies que s'obtinguin d'aquesta operació. Tanmateix, la recepció d'un servei nominatiu o el coneixement de l'hora d'actualització de la informació rebuda s'han considerat trets característics d'un SP.

Gràfic 5. La personalització dels SP (elaboració pròpia)

Tan sols quatre serveis inclouen el nom del receptor en el correu electrònic de la tramesa. Aquesta dada només comporta una percepció d'atenció i singularització del servei cap a l'usuari que denota la personalització de l'enviament exclusiu. L'hora d'actualització del servei, present únicament en tres SP, ofereix al lector una dada interessant, en casos de notícies de modificació periòdica com ara les cotitzacions en borsa. L'espai d'informació personal, que només ofereixen tres mitjans, és un aspecte que no implica la voluntat del servidor pel que fa al contingut informatiu; sols fa referència a la cessió d'una zona dins el web del mitjà. De manera genèrica, existeix una incidència mínima dels aspectes que personalitzen el servei, tot i aconseguir un efecte d'individualitat que, en general, satisfà els usuaris.

4.3.4 El contingut informatiu

Els elements de valor que conformen el contingut de les notícies fan referència a la diversa tipologia de canals informatius que pot incloure un SP; així, s'han tingut en compte la incorporació d'àudio, vídeo i/o gràfics; el buidatge de diversos diaris en un SP o si les notícies han estat elaborades per la mateixa distribuïdora d'informació.

Gràfic 6. El contingut informatiu dels SP (elaboració pròpia)

Tal com es pot constatar, a través del gràfic destaca la inclusió dels canals informatius de vídeo, que corresponen a 17 serveis (29,31 %), i d'aquests 14 SP (24,14 %) corresponen a diaris. La inclusió d'àudio en els SP representa un 22,41 % (13), i també resulta incrementada per la incorporació d'aquest format per part de nou diaris. Aquesta realitat comporta, per part del mitjà, la percepció de negoci complementant el text —format utilitzat tradicionalment pels diaris— amb la imatge i el so, per facilitar la captació de nous usuaris des de la xarxa.

Les causes d'aquesta presència minoritària poden estar relacionades amb qüestions tècniques d'incorporació d'aquests canals, o per la no-percepció de negoci i captació d'usuaris pel mitjà a la xarxa. Les dades corresponents al buidatge d'altres publicacions fan referència a quatre mitjans: Elmundo.es (http://www.elmundo.es) i La Crónica de León (http://www.elmundo-lacronica.com/), del grup El Mundo —que només buida altres publicacions en el butlletí Navegante.com—, l'Agència Catalana de Notícies (http://www.acnpress.com/) i, per acabar, Crónica del Estrecho (http://www.ceuta.com/), que inclouen en l'SP notícies rellevants de diferents mitjans de comunicació.

5 Conclusions

L'observació dels mitjans de comunicació espanyols a la xarxa ha permès detectar 652 llocs web, amb una presència de 83 SP gratuïts, dels quals sols 58 funcionen de manera correcta. Aquestes dades posen de manifest que els SP són un producte amb una presència a Internet merament testimonial, respecte al nombre de mitjans de comunicació amb web, possiblement a causa de la nova creació i implantació del servei.

De l'anàlisi dels webs dels mitjans de comunicació es desprèn que els títols dels apartats o de les seccions en què s'inclouen els SP, no resulten versemblants des de la perspectiva d'un nou visitant. La identificació de l'existència d'SP a les pàgines web dels mitjans de comunicació socials ha estat una tasca d'investigació laboriosa, ja que el servei no es presenta sota una terminologia de reconeixement fàcil per a l'usuari.

El mitjà de comunicació més representatiu, en referència al desenvolupament dels SP, és la premsa, tot i no ser el de major presència a la xarxa, lloc ocupat per les emissores de ràdio, que presenten una minoritària aposta pels SP.

El model d'SP ofert majoritàriament és el descrit com a model A, de recepció de titulars. Aquesta realitat reafirma el pobre desenvolupament de les opcions d'interactuar amb el mitjà, ja que la recepció de titulars és una selecció de les notícies realitzada per l'emissor del servei, en què l'usuari no pot escollir els temes del seu interès i, per tant, no té la possibilitat de construir el seu propi perfil. Respecte de la recepció de l'SP mitjançant el correu electrònic, cal dir que es tracta d'un dispositiu de comunicació força estès en l'àmbit professional i en el privat; per tant, és d'utilització majoritària per a la recepció d'informació.

La revisió de la viabilitat per gestionar els SP mostra un desenvolupament baix, ja que les possibilitats per resoldre funcions bàsiques com, per exemple, la baixa en la subscripció de l'SP des d'un enllaç del mateix servei no és present en els 58 serveis analitzats sinó solament en 45.

La navegabilitat és una de les funcions que presenta una major efectivitat a l'hora d'aconseguir l'ampliació de la informació que mostra l'SP a partir dels enllaços, ja siguin interns o externs, o d'enviar les notícies des del correu electrònic; tot i així, es tracta d'una funcionalitat que caldria potenciar per afavorir l'intercanvi d'informació i comunicació entre els usuaris i la informació d'altres webs.

La personalització, tot i ser el concepte central d'aquest estudi, representa una incidència mínima dels aspectes que donen singularitat a l'SP i, per tant, en pocs casos són presents els trets característics de la individualització del servei.

Una de les idees clau de la personalització segons Antonio García Jiménez:¹² "Es importante dotar al usuario de una gama amplia de opciones para que construya su propio perfil de usuario [...]". Els mitjans de comunicació tradicionals presenten un servei basat en l'estandardització (notícies per a un públic majoritari), i aquest model ha estat traslladat a la xarxa. En general, l'examen dels SP desenvolupats a Espanya —adreçats a l'usuari per mitjà del correu electrònic— reflecteix que són un servei estandarditzat.

La qualificació d'estàndard s'aplica a partir de la constatació que les possibilitats d'interacció de l'usuari amb el mitjà per seleccionar les notícies del seu interès és mínima. Les tecnologies de la informació i la comunicació permeten el diàleg amb l'usuari de la xarxa, però el seu desenvolupament i desplegament en l'àmbit dels mitjans de comunicació espanyols és encara incipient.

La presència de diversos canals de comunicació en els SP estudiats fa referència a l'apartat corresponent al contingut informatiu, en el qual destaca la incorporació de diversos formats informatius per part de la premsa, com a mitjà capdavanter en la inclusió de noves possibilitats d'informació.

L'estudi ha posat de manifest el necessari desenvolupament dels SP d'informació d'actualitat. La generalització de l'ús d'aquests serveis entre els usuaris de la xarxa, el nombre dels quals s'incrementa dia rere dia, depèn de la voluntat dels actors de la distribució d'informació d'actualitat. Les iniciatives per apropar la informació a l'usuari mitjançant els dispositius de correu electrònic, telefonia mòbil i agenda electrònica poden incidir en l'augment de l'interès per les notícies d'actualitat. I alhora poden estimular la curiositat per altres temes relacionats amb els continguts dels SP, i també atraure usuaris potencials per a altres serveis oferts pel mitjà. Els SP aporten un valor afegit, ja que permeten rebre notícies d'actualitat d'interès per a l'usuari, de manera ràpida i còmoda, en el dispositiu mòbil seleccionat. Aquesta facilitat en la recepció de notícies resulta un servei àgil per al receptor i un element de fidelització, que pot seduir l'usuari amb productes adequats als seus interessos informatius.

Bibliografia

Barnet, Àlex. "Los diarios personales sacuden la red". Jovepress.com. <http://www.gruporial.com/jovepress/noticiasview.asp?key=821>. [Consulta: 18/10/2006].

Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS). "Barómetro de enero. Estudio núm. 2554". Estudio Enero-Abril 2004. Boletín núm. 34 sobre Nuevas Tecnologías <http://www.cis.es/cis/opencms/CA/1_encuestas/estudios/ver.jsp?estudio=3574>. [Consulta: 18/10/2006].

Cornella, Alfons (2000). Infonomia.com: la empresa es información. Bilbao: Deusto.

Estévez, Jaime (2002). Periodismo en la Red. Madrid: Anaya Multimedia. (E-negocios).

Franganillo, Jorge; Catalán Vega, Marcos Antonio (2005). "Bitàcoles i sindicació de continguts: dues eines per difondre informació". BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, desembre, núm. 15. <http://bid.ub.edu/15frang1.htm>. [Consulta: 24/10/2006].

García Jiménez, Antonio et al. (2000). "Sistemas de información en Internet: estudio de un caso". Investigación Bibliotecológica, vol. 14, núm. 29, p. 114–129.

Guía de los medios de comunicación de España, Andorra y Gibraltar. (2003). Núm. 154. Madrid: Remarca.

Jiménez, Àngels. (2003) "Acceso a información periodística a través de servicios de press clipping". Hipertext.net. Núm. 1. <http://www.hipertext.net>. [Consulta: 18/10/2006].

Navegantes de la red: 8a. encuesta AIMC a usuarios de Internet. (2006). <http://www.aimc.es>. [Consulta: 18/10/2006].

Negroponte, Nicholas (1995). El mundo digital: un futuro que ya ha llegado. Barcelona: Ediciones B.

Negroponte, Nicholas (1997). Viure en digital. Palma de Mallorca: Moll.

Nielsen, Jakob (1998). Personalization is Over-Rated. <http://www.useit.com/alertbox/981004.html>. [Consulta: 18/10/2006].

Rodríguez Gairín, Josep Manuel; et al. (2006). "Sindicación de contenidos en un portal de revistas: Temaria". El profesional de la información, vol. 15, núm. 3. <http://elprofesionaldelainformacion.metapress.com/(ochuthr2hao3pbr21ht4oaud)/app/home/contribution.asp?referrer=parent&backto=issue,7,15;journal,3,49;linkingpublicationresults,1:105302,1>. [Consulta: 17/10/2006].

TERMCAT, Centre de Terminologia. Cercaterm. <http://www.termcat.net/cercaterm/>. [Consulta: 18/10/2006].

Notes

¹ Adaptació de l'oferta a la demanda d'un usuari, a partir de les dades recollides sobre els seus hàbits generalment per mitjà de les galetes. Definició extreta del Centre de Terminologia, Termcat (http://www.termcat.net/cercaterm). [Consulta: 18/10/2006].

² Cornella, Alfons, Infonomia.com: la empresa es información (Bilbao: Deusto, 2000).

³ Negroponte, Nicholas, El mundo digital: un futuro que ya ha llegado (Barcelona: Ediciones B, 1995).

⁴ Cornella, op. cit., p. 277.

⁵ Cornella, op. cit., p. 278.

⁶ Jorge Franganillo, Marcos Antonio Catalán Vega, "Bitàcoles i sindicació de continguts: dues eines per difondre informació", BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, desembre, núm. 15 (2005), <http://bid.ub.edu/15frang1.htm>. [Consulta: 24/10/2006].

⁷ Procés pel qual un productor o un distribuïdor de continguts a Internet proporciona informació en format digital a un subscriptor o a una xarxa de subscriptors, generalment per tal que els integrin en els seus llocs web. Definició extreta del Centre de Terminologia, Termcat (http://www.termcat.net/cercaterm).

⁸ Navegantes de la red: 8a. encuesta AIMC a usuarios de Internet, <http://www.aimc.es>. [Consulta: 18/10/2006].

⁹ Barómetro de enero. Estudio núm. 2554, <http://www.cis.es/cis/opencms/CA/1_encuestas/estudios/ver.jsp?estudio=3574>. [Consulta: 18/10/2006].

¹⁰ Serveis de seguiment de premsa o press clipping services són agents d'informació amb l'objectiu de proporcionar un accés puntual a les fonts de notícies de major influència sobre l'opinió pública. També realitzen el servei de monitoratge de mitjans audiovisuals o broadcast monitors dedicades al seguiment de mitjans audiovisuals.
Àngels Jiménez, "Acceso a información periodística a través de servicios de press clipping", Hipertext.net, núm. 1 (2003), <http://www.hipertext.net>. [Consulta: 18/10/2006].

¹¹ "Adaptació de l'aparença o el comportament d'un component de maquinari a la demanda d'un usuari". Definició extreta del Centre de Terminologia, Termcat (http://www.termcat.net/cercaterm).

¹² Antonio García Jiménez et al. "Sistemas de información en Internet: estudio de un caso", Investigación Bibliotecológica, vol. 14, núm. 29 (julio–diciembre de 2000), p. 114–129.

Annex

Protocol

Gestió del servei

1. El correu de recepció de l'SP permet gestionar la baixa mitjançant un enllaç directe?
2. El subscriptor rep, en algun moment, un qüestionari per avaluar la satisfacció en la recepció i/o el contingut informatiu del servei?
3. El sistema demana a l'usuari que identifiqui el motiu de la baixa amb termes lliures o existeix una classificació prèvia confeccionada per la mateixa empresa?
4. Hi ha la possibilitat de realitzar un suggeriment des de la pantalla de l'SP?
5. El subscriptor pot opinar sobre la notícia perquè altres lectors ho puguin llegir?
6. Inclou l'opció d'escollir els dies de recepció del missatge?
7. Permet cancel·lar temporalment la recepció del servei?
8. Un únic registre ofereix l'accés a tots els serveis d'una mateixa distribuïdora d'informació d'actualitat?

Navegabilitat des de la web

1. L'SP ofereix l'enllaç al text complet de la notícia des de l'SP?
2. Permet l'enviament directe de la notícia a un amic?
3. Possibilita l'enviament de comentaris al redactor de la notícia des d'un enllaç directe?
4. Disposa d'enllaços a notícies relacionades amb el tema de l'article?
5. Els enllaços es presenten integrats en el text de la notícia o a peu de pàgina per enllaçar amb més informació?
6. Els enllaços remeten a llocs web o a articles residents a l'arxiu de la distribuïdora d'informació d'actualitat?
7. Els enllaços externs obren una nova pàgina d'Internet?

Personalització

1. El missatge de recepció es personalitza amb el nom de l'usuari?
2. La recepció del servei és puntual?
3. El subscriptor del servei selecciona els àmbits informatius segons les seves necessitats (cultura, esports, política, economia, etc.)?
4. El subscriptor crea les seves pròpies estratègies de cerca d'informació d'actualitat?
5. El subscriptor disposa d'un espai d'informació personal per elegir i distribuir les notícies d'actualitat segons el seu criteri i els seus interessos?

Contingut informatiu

1. Les notícies contingudes en l'SP han estat elaborades per la mateixa distribuïdora d'informació d'actualitat?
2. Inclou en l'SP el buidatge d'altres publicacions?
3. Inclou fitxers d'àudio per copsar, per exemple, l'èmfasi d'una declaració o d'una entrevista?
4. Incorpora gràfics en temps real, per exemple de les cotitzacions en borsa?
5. Inclou vídeo per descriure, per exemple, un gol, o gràfics en 3D per mostrar la trajectòria de la pilota?
6. Inclou realitat virtual guiada pel periodista, com a exemple, en el cas d'un incendi forestal o d'un fenomen meteorològic, per apropar físicament la informació al lector?