José Ángel Martínez Usero
E. U. de Biblioteconomía y Documentación
Universidad Complutense de Madrid
Resum [Abstract] [Resumen]
En aquest text es defineix el concepte d'accessibilitat electrònica i s'hi analitza la legislació, la normativa i les directrius aplicables en aquest àmbit. S'hi estableixen els criteris bàsics d'accessibilitat que l'ordinador i el programari han d'incorporar per facilitar el procés de recerca i recuperació de la informació en els serveis d'informació públics. S'hi analitzen els ajuts tècnics més difosos en el mercat, s'especifica la forma en la qual els usuaris amb discapacitat les utilitzen i es destaca la importància del fet que els serveis d'informació disposin d'aquests ajuts tècnics. Finalment, s'hi exposa el procés que els serveis públics electrònics han de realitzar per assolir un nivell d'accessibilitat electrònic adequat per als diferents tipus d'usuaris, independentment de la seva discapacitat física, sensorial o tecnològica.
1 Introducció
Amb l'adveniment de la societat de la informació, el concepte d'accessibilitat ha evolucionat a fi de tenir en consideració noves realitats. En efecte, s'observa que la mobilitat, la proximitat i la distància ja no són elements essencials de la definició d'accessibilitat o, més aviat, que ara l'accessibilitat en l'espai físic està complementada per l'accessibilitat en l'espai virtual, desafiant els principis de la distància, de la proximitat o de la interacció espacial.
L'accessibilitat en el medi físic es refereix a la qualitat que tenen els espais perquè qualsevol persona, fins i tot les afectades per discapacitats de mobilitat o comunicació, puguin arribar a tots els llocs i edificis sense sobreesforços i amb autonomia, com també accedir als establiments d'ús públic i als serveis que prestin en condicions de seguretat i autonomia.
De manera paral·lela a l'accessibilitat en el medi físic, l'accessibilitat a la informació electrònica, al web i a Internet en general es refereix al conjunt d'elements que faciliten l'accés a la informació web de totes les persones en igualtat de condicions, independentment de la tecnologia que utilitzin (ordinador, PDA, telèfon i d'altres) i de la discapacitat que pugui patir l'usuari (física, psíquica, sensorial i d'altres).
En la norma ISO/TC 16027 es defineix l'accessibilitat com la facilitat d'ús de manera eficient, eficaç i satisfactòria d'un producte, servei, entorn o instrument per persones que tenen diferents capacitats. Per tant, l'accessibilitat electrònica fa referència al fet que els productes i serveis electrònics puguin ser utilitzats pels usuaris amb efectivitat, eficiència i satisfacció en un context d'ús determinat. Per exemple: accessibilitat dels equips informàtics (maquinari i programari), accessibilitat web, accessibilitat de la televisió digital, accessibilitat de la telefonia mòbil, accessibilitat dels productes i serveis de domòtica, així com altres serveis característics de la societat de la informació.
En l'àmbit dels serveis d'informació públics, l'accessibilitat a la informació electrònica és una condició necessària per a la participació social, la formació, l'accés a la cultura i la integració de les persones amb diferents limitacions funcionals. En una societat en la qual cada vegada s'utilitzen més les tecnologies de la informació i de les comunicacions per informar-se, estudiar, relacionar-se, entretenir-se i treballar, i en la qual cada vegada són més els serveis que es presten per via telemàtica, els serveis d'informació públics han de comprometre's a assegurar l'accessibilitat a tota la informació electrònica que gestionen i difonen.
L'objectiu d'aquest article és fer una anàlisi de la legislació, de la normativa i de les directrius per millorar l'accessibilitat dels recursos electrònics. A més, en el context dels serveis d'informació públics, es tracta de poder:
- determinar les característiques que ha de presentar l'equipament per a l'accés a la informació electrònica, com són els ordinadors i el programari;
- identificar els principals ajuts tècnics que els usuaris amb discapacitat necessiten per accedir a la informació electrònica;
- proporcionar unes nocions essencials sobre l'accessibilitat dels continguts web.
2 Legislació, normativa i directrius aplicables
L'accés virtual a la informació representa facilitar l'accés i ús d'una varietat de recursos electrònics. Per a aquesta finalitat és necessari assegurar l'accessibilitat de l'ordinador i els diferents equips de reproducció d'informació i l'accessibilitat dels diferents programes de programari, així com l'accessibilitat dels continguts electrònics, i en particular els continguts web.
Llei 34/2002, d'11 de juliol, de serveis de la societat de la informació i del comerç electrònic (LSSICE)
La menció sobre l'accessibilitat de les persones amb discapacitat hi apareix recollida en la disposició addicional cinquena, que porta per títol "Accesibilidad para las personas con discapacidad y de edad avanzada a la información proporcionada por medios electrónicos":
Un. Les administracions públiques han d'adoptar les mesures necessàries perquè la informació disponible a les seves respectives pàgines d'Internet pugui ser accessible a persones amb discapacitat i d'edat avançada, d'acord amb els criteris d'accessibilitat al contingut generalment reconeguts, abans del 31 de desembre de 2005. Així mateix, poden exigir que a les pàgines d'Internet el disseny o manteniment de les quals financin s'apliquin els criteris d'accessibilitat esmentats abans.
Dos. Igualment, s'ha de promoure que els prestadors de serveis i els fabricants d'equips i programari adoptin normes d'accessibilitat per facilitar l'accés de les persones amb discapacitat o d'edat avançada als continguts digitals.
Llei 51/2003, de 2 de desembre, d'igualtat d'oportunitats, no-discriminació i accessibilitat universal de les persones amb discapacitat
Estableix en la seva disposició final setena les condicions bàsiques d'accessibilitat i no-discriminació per a l'accés i la utilització de les tecnologies, dels productes i dels serveis relacionats amb la societat de la informació i els mitjans de comunicació social.
Aquesta disposició final s'estructura en els punts següents:
- En el termini de dos anys des de l'entrada en vigor d'aquesta Llei, el Govern aprovarà, segons el que es preveu en l'article 10, unes condicions bàsiques d'accessibilitat i no-discriminació per a l'accés i la utilització de les tecnologies, dels productes i dels serveis relacionats amb la societat de la informació i de qualsevol mitjà de comunicació social, que seran obligatoris en el termini de quatre a sis anys des de l'entrada en vigor d'aquesta Llei per a tots els productes i serveis nous, i en el termini de vuit a deu anys per a tots els ja existents que siguin susceptibles d'ajusts raonables.
- En el termini de dos anys des de l'entrada en vigor d'aquesta Llei, el Govern haurà de realitzar els estudis integrals sobre l'accessibilitat dels esmentats béns o serveis que es considerin més rellevants des del punt de vista de la no-discriminació i l'accessibilitat universal.
Disposició final primera del Reial decret 209/2003, sobre registres i notificacions telemàtiques:
L'Ordre PRE/1551/2003, de 10 de juny, en la qual es desenvolupa la disposició final primera del Reial decret 209/2003, de 21 de febrer, en el qual es regulen els registres i les notificacions telemàtiques, així com la utilització dels mitjans telemàtics per a la substitució de l'aportació de certificats pels ciutadans, en el seu apartat setè, "Protocolos y criterios técnicos de los dispositivos y aplicaciones de registro y notificaciones", conté dos epígrafs, en concret el 2 i el 3, sobre l'accessibilitat en registres telemàtics i serveis de notificació telemàtica.
En l'epígraf 2 s'estableix el següent:
El registre telemàtic i el servei de notificació telemàtica han de complir els requeriments en matèria d'accessibilitat establerts per la Iniciativa d'Accessibilitat Web (WAI) del Consorci World Wide Web, i en particular les especificacions de la Recomanació de 5 de maig de 1999 sobre pautes d'accessibilitat del contingut en el Web, versió 1.0, en el nivell AA.
En l'epígraf 3 s'estableix el següent:
L'accés del ciutadà a través d'Internet a les notificacions telemàtiques i als registres telemàtics es realitza mitjançant un navegador web que compleixi l'especificació W3C HTML 4.01 o una de superior.
Llei 59/2003, de 19 de desembre, de signatura electrònica
En la disposició addicional novena sobre "Garantía de accesibilidad para las personas con discapacidad y de la tercera edad", estableix que:
Els serveis, processos, procediments i dispositius de signatura electrònica han de ser plenament accessibles a les persones amb discapacitat i de la tercera edat, les quals no poden ser en cap cas discriminades en l'exercici dels drets i les facultats reconeguts en aquesta Llei per causes basades en raons de discapacitat o d'edat avançada.
La normativa espanyola aplicable en aquest àmbit es concreta en les següents normes UNE:
- Norma UNE 139801:2003, aplicacions informàtiques per a persones amb discapacitat. Requisits d'accessibilitat a l'ordinador. Maquinari.
- Norma UNE 139802:2003, aplicacions informàtiques per a persones amb discapacitat. Requisits d'accessibilitat a l'ordinador. Programari.
- Norma UNE 139803:2004, aplicacions informàtiques per a persones amb discapacitat. Requisits d'accessibilitat per a continguts en el web.
3 Equipament per a la cerca i recuperació d'informació
Els sistemes electrònics substitueixen cada vegada més freqüentment els sistemes tradicionals de fitxes. Aquests sistemes electrònics són eines de cerca d'informació accessibles per a tothom si es té un ordinador accessible, programes informàtics accessibles i continguts web accessibles. D'aquesta manera es poden realitzar cerques d'informació documental, tant en un catàleg intern del servei d'informació com en altres catàlegs de serveis diferents, sempre que els sistemes estiguin interconnectats.
- El servei d'informació ha d'oferir accés als equips electrònics, informàtics i audiovisuals necessaris mitjançant ordinadors amb connexió a Internet, a catàlegs d'accés públic, a lectors de microformes, a magnetòfons, a projectors de diapositives i a equips per a usuaris amb discapacitat física o sensorial.
- Les tecnologies de la informació i la comunicació s'han d'utilitzar per facilitar un acostament als fons i a altres fonts d'informació, tant en el mateix servei com des de llocs allunyats.
3.1 L'ordinador accessible
Molts usuaris amb discapacitat utilitzen l'ordinador amb ajuts tècnics per accedir a la informació electrònica, de manera similar a com utilitzen una cadira de rodes per desplaçar-se. En aquest cas és necessari que tot l'entorn sigui compatible amb aquests ajuts tècnics.
La configuració dels elements al lloc d'ús de l'ordinador dependrà de les capacitats de l'usuari i del dispositiu que s'estigui utilitzant. Per exemple, un ratolí controlat amb la barbeta s'ha de col·locar sobre un suport especial a l'alçada d'aquesta i que no dificulti la visió de la pantalla. Alguns aspectes essencials per aconseguir un lloc informàtic accessible són:
- L'usuari ha de poder regular el volum del so mitjançant un comandament físic o mitjançant el programari. Els missatges sonors importants s'han de proporcionar també de manera visual.
- Els interruptors de totes les peces que componen l'ordinador han d'estar situats en la part frontal i s'han de percebre amb el tacte, i cal que no s'activin sense la voluntat de l'usuari i se n'ha de poder diferenciar l'estat pel tacte i color.
- El monitor ha d'estar separat de la unitat central per col·locar-lo en la posició més adequada o permetre la connexió d'un monitor addicional. Es pot situar sobre un braç articulat per variar la posició i deixar més espai de treball.
- L'ordinador ha de disposar d'un teclat i un ratolí independents o oferir la possibilitat de col·locar-hi un teclat i/o un ratolí externs addicionals, ja que d'aquesta manera s'hi podran usar un teclat o un ratolí especials, adaptats a les característiques de l'usuari. En certes ocasions caldrà col·locar-los sobre un faristol o suport especial per controlar-los amb algun dispositiu tècnic d'ajut, com ara la vareta bucal. Les tecles han de transmetre informació tàctil, visual i sonora, perquè l'usuari pugui localitzar la tecla que vol prémer i comprovar si realment l'ha premuda. Els botons i la velocitat i l'acceleració del punter del ratolí s'han de poder configurar segons les necessitats de cada usuari.
3.2 El programari accessible
Un ordinador es compon d'un suport físic (maquinari) i d'un suport lògic (programari). Aquest està format pel sistema operatiu, que administra els recursos de l'ordinador i pels programes pròpiament dits, que són els que realitzen les funcions específiques finals i fan que l'ordinador cobri un veritable sentit pràctic per als usuaris. Els programes permeten realitzar operacions, escriure i modificar textos, guardar informació elaborada en diferents formats, crear bases de dades, jugar, enviar i rebre missatges, etc.
Les persones amb discapacitat no poden fer servir els programes que no preveuen llurs requisits i, per tant, els ordinadors perden tot el potencial que presenten per millorar la comunicació i l'aprenentatge de les persones amb diferents tipus de limitacions en l'activitat.
Els criteris d'accessibilitat en el programari estan dirigits a aconseguir que qualsevol paquet de programari sigui compatible amb programes i dispositius dissenyats especialment per a persones amb discapacitat. Els criteris fonamentals perquè el programari sigui accessible són els següents:
- En els programes hi ha d'haver la possibilitat d'elegir el dispositiu de control estàndard d'entrada: teclat, ratolí o un altre d'alternatiu.
- Les característiques d'accessibilitat del sistema operatiu s'han de poder configurar per a una persona concreta i conservar aquesta configuració en les aplicacions.
- La sortida d'informació s'ha de poder realitzar en diferents formats: àudio, braille, text, etc.
- El llenguatge del programari ha de ser clar, senzill i directe, i ha d'estar adaptat al nivell comprensiu de l'usuari i ha d'evitar anglicismes i argot informàtic.
- Els missatges d'avís han de ser sonors i visuals, i romandre fins que l'usuari confirmi que els ha llegit i els desactivi.
- No hi ha d'haver elements pampalluguejants entre 2 i 50 Hz perquè poden desencadenar atacs epilèptics.
- No ha de ser necessari el desplaçament d'esquerra a dreta per poder visualitzar tot el text.
Els criteris per al teclat i el ratolí són:
- El sistema operatiu ha de disposar d'un emulador de teclat manejat pel ratolí i d'un emulador de ratolí manejat pel teclat.
- La mida i forma del punter del ratolí s'han de poder modificar, així com la velocitat i l'acceleració del moviment.
- La pulsació simultània de diverses tecles s'ha de poder substituir per la pulsació consecutiva d'aquestes tecles.
- La pulsació mantinguda necessària per a algunes funcions s'ha de poder canviar per una pulsació "normal" o per algunes de consecutives.
Segons els tipus d'usuaris que utilitzaran l'aplicació, cal tenir en consideració un conjunt de recomanacions.
Les recomanacions per a usuaris amb limitacions auditives són:
- El to i el volum dels sons s'han de poder regular.
- Els programes i el sistema operatiu han de ser compatibles amb la incorporació d'ajuts tècnics per a audició.
Les recomanacions per a usuaris amb limitacions visuals són:
- El text ha de ser presentat com a text i no com a imatge, ja que un lector de pantalla no el pot interpretar.
- El tipus de lletra, la mida i el color dels textos s'han de poder modificar.
- El color no ha de ser l'única forma d'informació.
- Els processos i les imatges que apareixen en pantalla han d'oferir una descripció textual.
- Les icones i imatges han de portar una etiqueta de text associada que n'expliqui el significat.
- Els programes i el sistema operatiu han de ser compatibles amb programes de reconeixement de veu i amb suports en llengua de signes.
Les recomanacions per a usuaris amb limitacions psíquiques i cognitives són:
- La sortida per veu s'ha de produir immediatament després que ocorri l'esdeveniment que la genera.
- Les eines d'accés que ofereix l'entorn operatiu han de tenir caràcter opcional pel que fa a l'activació/desactivació, sense la necessitat de reiniciar l'entorn.
- Es recomana utilitzar missatges curts i senzills.
- La visualització de la informació a la pantalla no ha d'estar subjecta a requisits temporals.
- Els missatges crítics han de ser validats per l'usuari abans de desaparèixer o tramitar-se.
4 Les ajudes tècniques per a l'accés als recursos electrònics
4.1 Tipologia i característiques dels ajuts tècnics
Els usuaris amb discapacitat i les persones grans poden experimentar una sèrie de problemes en l'accés a la informació. Per solucionar aquests problemes es poden utilitzar els ajuts tècnics que facilitaran els processos d'interacció i accés als continguts, i també explotar les utilitats dels navegadors utilitzats pels usuaris amb discapacitat o les prestacions del mateix sistema operatiu.
Un ajut tècnic és qualsevol producte, instrument, equip o sistema tècnic utilitzat per una persona amb discapacitat, creat específicament per a això o d'ús general, que serveixi per prevenir, compensar, supervisar, alleugerir o neutralitzar la discapacitat, en aquest cas la dificultat d'accés als continguts web mitjançant les utilitats típiques dels navegadors existents en el mercat.
Un navegador web és una aplicació de programari que permet a l'usuari recuperar, mostrar i executar diferents tipus de documents des de servidors web de tot el món a través d'Internet: documents d'hipertext (HTML, XHTML i XML), gràfics (JPG, PNG, GIF i d'altres), seqüències de vídeo (WMP, AVI i d'altres), so (MIDI, MP3 i d'altres), animacions (Flash, SVG i d'altres) i programes diversos (Java, JavaScript i d'altres).
Els navegadors actuals no solament interpreten els continguts d'un servidor web per mostrar-los correctament, sinó que —la gran majoria— també ofereixen una multitud d'opcions per poder adequar els continguts web a les preferències dels usuaris finals. En el cas de les persones amb discapacitat, les possibilitats d'adaptació del navegador condicionaran l'accés als continguts i, per tant, la correcta elecció del navegador i l'explotació de les seves possibilitats tècniques repercutiran en el rendiment final de l'aplicació.
Les necessitats de determinats usuaris del web fan que no sigui suficient una correcta elecció del programari de navegació; a aquesta elecció s'ha de sumar la utilització d'ajuts tècnics (com són els lectors de pantalla, els magnificadors de pantalla, la línia Braille, el programari de reconeixement de veu, etc.), que els permetin accedir de manera eficient a la informació presentada pel navegador.
Mitjançant els ajuts tècnics, les persones discapacitades poden interactuar amb els continguts web (sempre que aquests siguin accessibles) i amb altres formats com ara els de Word, PDF i Flash, sempre que el desenvolupador de continguts hagi tingut en consideració un conjunt d'aspectes per garantir-ne l'accessibilitat. D'aquesta manera, si els continguts són accessibles, la discapacitat no representa una barrera per a l'accés a la informació. La interacció amb els continguts electrònics varia segons la discapacitat i l'ajut tècnic necessari:
- Els usuaris amb ceguesa utilitzen el teclat com a dispositiu d'entrada (davant de la impossibilitat d'utilitzar un ratolí), i compten amb un sintetitzador de veu o una línia Braille com a dispositiu de sortida.
- Els usuaris amb visió reduïda utilitzen els magnificadors de pantalla, que permeten seleccionar àrees de la pantalla i ampliar-les, i utilitzen el teclat i el ratolí per dur a terme la introducció d'informació.
- Els usuaris amb discapacitat motriu utilitzen ajuts tècnics en el dispositiu d'entrada, ja que la percepció de la informació no en resulta afectada. Les persones amb mobilitat reduïda poden valer-se de dispositius d'apuntament alternatius al ratolí, com ara un alicorn o un punxó, o bé d'un sistema de reconeixement de veu per dictar ordres a l'ordinador.
4.2 Els ajuts tècnics més difoses en el mercat
En l'àmbit de la informàtica i, en particular, en l'accés als continguts web, s'utilitzen una sèrie d'ajuts tècnics per facilitar les tasques d'accés dels usuaris amb discapacitat. Alguns exemples d'aquests ajuts són els lectors de pantalla, els navegadors parlants, els magnificadors de pantalla, els programes de reconeixement de veu i altres dispositius d'entrada i sortida d'informació.
4.2.1 Lectors de pantalla
Els lectors de pantalla són ajuts per a la utilització d'un ordinador per part de les persones cegues o amb greus dificultats de visió. Es tracta de programes que, en combinació amb maquinari (altaveus, sintetitzadors, etc.), interpreten el text i les imatges exposades en pantalla i els transformen en veu.
Tots els lectors de veu, independentment del model i del sistema operatiu sobre el qual actuïn, treballen de manera similar: permeten la navegació a través del sistema operatiu i les diferents aplicacions fent ús d'eines de síntesi de veu com a dispositiu de sortida (en algunes ocasions també utilitzen la línia Braille), i del teclat com a dispositiu d'entrada, ja que les persones invidents no utilitzen el ratolí.
Alguns exemples de lectors automàtics de pantalla són:
- JAWS (http://www.freedomscientific.com)
Lector de pantalla per a Windows. És un dels més populars avui en dia. Proporciona accés tant a aplicacions de programari com a Internet. També proporciona suport per a dispositius Braille. Té integrat un sintetitzador de veu.
Idiomes: anglès americà, anglès britànic, espanyol, espanyol de l'Amèrica Llatina, francès, canadenc, alemany, italià, portuguès i finès.
Plataforma: Windows.
- HAL (http://www.dolphinuk.co.uk)
Lector de pantalla vàlid per a qualsevol tipus d'aplicació Windows. Permet no solament llegir text, sinó que també reconeix diàlegs de finestres, icones, etc. S'integra amb la majoria dels dispositius Braille.
Idiomes: àrab, txec, neerlandès, danès, finès, francès, alemany, italià, islandès, noruec, espanyol, suec, anglès americà i anglès britànic.
Plataforma: Windows.
- Gnopernicus (http://developer.gnome.org/projects/gap/AT)
Lector de pantalla i magnificador de pantalla que permet als usuaris cecs i als usuaris amb visió reduïda utilitzar eficientment les aplicacions Gnome 2 Desktop i Gnome/GTK +2.
Idioma: anglès.
Plataforma: GNU/Linux.
4.2.2 Navegadors parlants
Un navegador parlant és un programa que permet als usuaris cecs o amb deficiència visual navegar pels continguts web, que són expressats en forma de veu. Els navegadors parlants solen oferir algunes limitacions respecte als lectors automàtics de pantalla, ja que no orienten l'usuari en la utilització del sistema operatiu o no tenen opcions avançades d'accessibilitat, com poden ser la lectura de taules complexes, la localització d'encapçalaments, llistes, etc.
- IBM Home Page Reader, HPR (http://www-03.ibm.com/able/solution_offerings/hpr.html)
Navegador desenvolupat per IBM que, activat mitjançant la veu, facilita l'accés a Internet a persones cegues o amb dificultats visuals. Permet als usuaris invidents realitzar activitats de navegació i de comerç electrònic per Internet. Pot llegir "en veu alta" tota la informació d'una web, incloent-hi el text convencional, taules, descripcions de gràfics, camps i formularis per a la introducció de dades, imatges, etc. A més, l'HPR combina Microsoft Internet Explorer i la tecnologia de reconeixement de veu. Els usuaris accedeixen al programa mitjançant un teclat estàndard, un teclat numèric o un ratolí, i escolten la informació gràcies a un sintetitzador de veu.
Idiomes: anglès americà, anglès britànic, portuguès, francès, finlandès, alemany, italià i espanyol.
Plataforma: Windows.
4.2.3 Magnificadors de pantalla
Es tracta d'eines de programari que permeten visualitzar la pantalla amb un considerable augment de les mides, i així faciliten l'accés a persones amb problemes de visió. Aquests programes treballen no solament ampliant el que mostren en pantalla, sinó també modificant contrastos, colors, tipus i mides de lletra.
En el mercat hi ha una multitud de programes magnificadors de pantalla, amb diferents percentatges d'ampliació i fins i tot amb un suport de síntesi de veu. També existeixen una infinitat d'aplicacions que permeten opcions d'ampliació parcial o total per adequar la presentació de la informació a les necessitats de l'usuari.
Alguns exemples destacats de magnificadors de pantalla són els següents:
- Zoomtext Extra (http://www.synapseadaptive.com/aisquared/zoomtext_9/zoomtext_9_home_page.htm)
Magnificador de pantalla amb dos tipus d'ús: ampliació ("Level 1") i ampliació i síntesi de veu ("Level 2"). La síntesi de veu s'usa com a suport per a lectura de documents, menús i quadres de diàleg. Facilita la compatibilitat amb altres adaptacions tiflotècniques com ara JAWS des de la seva versió 4.51.
Idiomes: espanyol, anglès i francès.
Plataforma: Windows.
- LunarPlus (http://www.dolphinuk.co.uk/)
Magnificador de pantalla equipat amb síntesi de veu.
Idioma: anglès.
Plataforma: Windows.
- Magic (http://www.freedomscientific.com)
Magnificador de pantalla per a Windows. Inclou opcionalment un lector de pantalla. Permet ampliar el contingut de la pantalla fins a 16 vegades la mida original. A més, disposa d'una síntesi de veu, que possibilita la lectura de qualsevol text que apareix a la pantalla. Treballa amb Windows XP Home i Professional Editions.
Idioma: anglès.
Plataforma: Windows.
4.2.4 Reconeixedors de veu
Els reconeixedors de veu s'utilitzen com a dispositius d'entrada d'informació de l'ordinador; els utilitzen les persones que tenen dificultats per utilitzar el teclat o el ratolí. Aquest tipus d'aplicacions converteixen la veu de l'usuari en ordres que s'envien al sistema operatiu, mitjançant un micròfon, i poden repercutir en els moviments del ratolí o en els del teclat. Aquestes aplicacions han evolucionat molt i permeten un gran nombre d'opcions d'utilització. També han millorat en la detecció de veus, després d'uns breus exercicis previs a la utilització.
No hi ha gaire oferta de reconeixedors de veu. A continuació es presenten alguns dels més utilitzats: Dragon Naturally Speaking, i IBM Via Voice.
- Dragon Naturally Speaking (http://www.nuance.com/naturallyspeaking/)
Reconeixedor de veu que aporta un índex molt alt de precisió en la conversió de veu a text. Permet realitzar tasques complexes (activació d'enllaços, tramesa de formularis, etc.) amb una simple paraula o frase. A més, és molt flexible en la conversió de veu enregistrada a text, a partir de dispositius digitals d'enregistrament: Pocket PC, Palm Tungsten i pissarres electròniques (Tablet PC).
Idiomes: anglès australià, anglès asiàtic, anglès indi, anglès britànic, neerlandès, francès, alemany, italià, japonès i espanyol.
Plataforma: Windows.
- IBM Via Voice (http://www.nuance.com/viavoice/)
Reconeixedor de veu que permet controlar el sistema operatiu i les aplicacions mitjançant la veu, i efectuar dictats en el processador de textos o en el bloc de notes. De la mateixa manera, permet navegar per Internet o contestar el correu electrònic mitjançant comandes de veu. IBM Via Voice necessita un entrenament complet i un període d'adaptació per part de l'usuari per aconseguir que el reconeixement de la seva veu sigui efectiu.
Idiomes: alemany, italià, japonès, anglès britànic i anglès americà.
Plataforma: Windows.
4.2.5 La línia Braille
Es tracta d'un dispositiu de maquinari que, en combinació amb programes específics, mostra el contingut de la pantalla en caràcters Braille, perquè les persones cegues o sord-cegues puguin accedir a la informació de la pantalla. El sistema utilitzat és la interpretació de les paraules o els gràfics de la interfície, com en els lectors de pantalla, i la seva codificació en Braille. Una vegada codificat correctament, el maquinari, que inclou una línia de sensors, s'encarrega de mostrar les lletres i els caràcters Braille corresponents. Les línies Braille ofereixen algunes opcions de moviment per pantalla fins i tot d'activació de comandes, si bé com a dispositiu d'entrada utilitzen el teclat convencional.
Hi ha múltiples marques comercials de línies Braille. En són una mostra: Alva, Braille Ex, Braille Focus, Braille Lite, Ecobraille, HandyTech, Power Braille, Technibraille o Type Braille.
5 Recursos electrònics accessibles
En el web, com en el cas de l'accessibilitat en el medi físic, un disseny no accessible introdueix barreres i dificultats innecessàries. Per mesurar el grau d'accessibilitat d'un lloc web, la referència utilitzada actualment són les Directrius per a l’accessibilitat al contingut web de la Iniciativa d'Accessibilitat Web (WAI) del Consorci World Wide Web (W3C).
Les Directrius són una guia sobre l'accessibilitat dels llocs web per a les persones amb discapacitat, i es componen de catorze directrius, que són els principis generals per al disseny accessible. Cada una està associada a un o a diversos punts de verificació que descriuen com aplicar aquesta directriu a les característiques particulars de les pàgines web. Aquestes directrius no solament faciliten el desenvolupament de continguts més accessibles per a les persones amb discapacitat, sinó que tenen el benefici addicional de fer-les més accessibles a tots els usuaris.
Un apèndix d'aquestes directrius, la "Lista de puntos de verificación para las Pautas de accesibilidad al contenido en la Web 1.0", presenta els punts de verificació classificats per prioritats, per trobar-les fàcilment. Les prioritats s'estructuren entorn de tres graus d'accessibilitat:
- Prioritat 1: el compliment dels punts de verificació de la prioritat 1 és un requeriment bàsic perquè alguns grups de persones puguin usar els documents web.
- Prioritat 2: el compliment dels punts de verificació de la prioritat 2 és important per eliminar les barreres d'accés als documents web.
- Prioritat 3: el compliment dels punts de verificació de la prioritat 3 millora l'accessibilitat global dels documents web.
Els nivells de prioritat són concèntrics, de manera que la prioritat 1 forma part de la prioritat 2, i aquesta, al seu torn, de la prioritat 3. D'aquesta classificació es dedueix que les pàgines que suporten el nivell de prioritat 3 són les que més s'ajusten a les pautes establertes per la WAI sobre accessibilitat i, per tant, les que menys problemes d'accessibilitat presenten per a les persones discapacitades, mentre que el nivell de prioritat 1 és el nivell mínim exigible a una pàgina web accessible.
Quan una organització decideix implementar els punts de verificació de les prioritats 1, 2 o 3, en realitat estableix el nivell d'adequació dels seus continguts amb els requeriments establerts en els punts de verificació d'una prioritat. Hi ha tres nivells d'adequació:
- El nivell d'adequació A inclou els punts de verificació de prioritat 1.
- El nivell doble A inclou els punts de verificació de les prioritats 1 i 2.
- El nivell triple A inclou els punts de verificació de les prioritats 1, 2 i 3.
Quan l'organització ha implementat el conjunt de punts de verificació d'una prioritat, pot identificar la pàgina web, el lloc web o el portal web mitjançant uns logotips que mostren el nivell d'adequació aconseguit per l'organització:
Adequació de nivell A Adequació de nivell doble A Adequació de nivell triple A Quan una organització estableix posar en pràctica les Directrius, ha de realitzar el procés següent:
- Decidir el grau d'accessibilitat (nivell A, nivell AA o nivell AAA) que desitja aconseguir en els continguts i serveis electrònics.
- Utilitzar els punts de verificació tècnica d'aspectes d'accessibilitat a continguts en la prioritat o grau d'accessibilitat que es vulgui obtenir (prioritat 1, prioritat 2 o prioritat 3).
- Codificar cada pàgina web o recurs electrònic amb els aspectes que cada punt de verificació especifica.
- Identificar la pàgina web o el recurs electrònic amb el logotip que estableix el nivell d'adequació aconseguit.
6 Conclusions
La legislació i normativa actual posen de manifest la necessitat que els serveis d'informació públics desenvolupin continguts electrònics accessibles i garanteixin un accés i una utilització correctes d'aquests continguts, tant a través web com de manera presencial a les instal·lacions del servei.
El servei d'informació ha de tenir en consideració les necessitats d'accés a la informació dels usuaris discapacitats i disposar d'un lloc multimèdia totalment accessible. L'ordinador ha de ser accessible físicament, els principals programes han d'incloure opcions d'accessibilitat, oferir diferents formats per a la sortida d'informació i ser compatibles amb la majoria d'ajuts tècnics per a l'accés a la informació electrònica. A més, ha de tenir instal·lats els ajuts tècnics més difosos en el mercat.
A més de l'ordinador, el servei d'informació hauria de disposar d'una impressora en Braille, una impressora A3 per a mides de lletra grans, un escàner amb OCR per a la digitalització i l'OCR que permeti convertir els documents al format de text i que puguin ser llegits per un lector automàtic de pantalla.
7 Bibliografia
Abascal, J.; Arrue, M.; Garay, N.; López, J. M.; Vigo, M. "Ingeniería de la accesibilidad a la web". En: Díaz, P.; Montero, S.; Aedo, I. (eds.). Ingeniería de la web y patrones de diseño. Madrid: Pearson, 2005, p. 267–306.
CEAPAT: Centro Estatal de Autonomía Personal y Ayudas Técnicas. <http://www.ceapat.org>. [Consulta: 01/06/2006].
CERMI: Comité Español de Representantes de Personas con Discapacidad. <http://www.cermi.es>.
Directrius per a l'accessibilitat al contingut web, versió 1.0. Traducció catalana autoritzada de: Web content accessibility guidelines <http://bid.ub.edu/06w3c.htm>. [Consulta: 28/11/2006].
González Flórez, Jhon Alexander (2006). Pautas de accesibilidad web para bibliotecas. Buenos Aires: Alfagrama.
Hassan Montero, Yusef; Martín Fernández, Francisco Jesús (2003). "¿Qué es la accesibilidad web". Nosolousabilidad.com (14 Julio). <http://www.nosolousabilidad.com/articulos/accesibilidad.htm>. [Consulta: 01/06/2006].
ISO (2003). Ergonomics of human-system interaction: guidance on accessibility for human-computer interfaces: technical specification ISO/TS 16071. Geneva: ISO.
Observatorio de la Infoaccesibilidad. <http://www.discapnet.es/Discapnet/Castellano/Observatorio_infoaccesibilidad/>. [Consulta: 01/06/2006].
Sánchez Montoya, Rafael (2002). Ordenador y discapacidad: guía práctica de apoyo a las personas con necesidades educativas especiales. Madrid: Ciencias de la Educación Preescolar y Especial.
Sulé Duesa, Andreu (2004). "Tecnologies de la informació (barates) aplicades a persones amb necessitats especials". BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació. Núm. 12. (2004). <http://bid.ub.edu/12sule2.htm>. [Consulta: 01/06/2006].
Support-EAM. Cómo usan la web las personas con discapacidad. <http://www.support-eam.org/waec/es/02_disabilities_es.html>. [Consulta: 01/06/2006].
W3C. Web Accessibility Initiative. <http://www.w3.org/WAI/>.[Consulta: 01/06/2006].
Data de recepció: 05/06/2006. Data d'acceptació: 30/07/2006.