La figura del consultor a empreses del sector tecnològic: oportunitats d'ocupació per als titulats en BiD

Mercè Porras Serrano

Consultora freelance i professora associada de la UB

Resum [Abstract] [Resumen]

L'article descriu, a partir de l'extrapolació de la pròpia experiència de l'autora, les principals característiques dels projectes que es duen a terme en empreses del sector tecnològic i les funcions típiques de consultoria en aquesta àrea. L'objectiu principal és presentar el perfil del consultor com un potencial nínxol d'ocupació per als titulats en Biblioteconomia i Documentació que es vulguin especialitzar en aquesta àrea, sempre amb la formació complementària necessària.

1 Introducció

Els titulats en Biblioteconomia i Documentació (BiD)¹ adquireixen, al llarg del seu procés d'aprenentatge, una sèrie d'habilitats i coneixements transversals i específics que permeten adaptar-se a entorns de treball molt diversos. Aquesta característica és especialment útil en el moment actual en què ens trobem, de revolució tecnològica i canvis continus que afecten no solament els models d'organització tradicional d'empresa, sinó també la definició dels llocs de treball i les funcions que s'hi han de desenvolupar.

El present article pretén descobrir, a partir de l'extrapolació de la meva pròpia experiència com a consultora freelance² per a PIME del sector tecnològic, el filó d'ocupació que hi ha en aquesta àrea per als titulats en BiD, tot i que és un terreny en què convergeixen molts altres perfils, tant tècnics com de gestió o comercials.

S'hi analitzen amb detall les diferents funcions que pot desenvolupar un consultor en el sector de les TIC i la formació i els coneixements complementaris que els titulats en BiD haurien de tenir si es volen dedicar professionalment a tasques de consultoria.

Hi ha molts altres tipus de tasques que aquests titulats poden dur a terme en empreses del sector (com ara documentalista tècnic, expert en posicionament web, dissenyador web o expert en webmetria), però no és intenció d'aquest article abraçar-les totes.

2 El sector tecnològic

Sense ànim d'exhaustivitat, podem dir que les principals característiques del sector de les TIC en relació amb l'objectiu d'aquest article són:

Tendència a la subcontractació
La crisi provocada pels esdeveniments de l'11-S del 2001 va accelerar encara més aquesta tendència.

Estructures d'organització més flexibles
La dinàmica de canvi constant que viu aquest sector provocada per la ràpida evolució de les tecnologies i pels continus moviments empresarials (fusions, adquisicions, etc.) requereix que les estructures departamentals siguin prou flexibles i comptin amb equips de treball mixtos que permetin abordar els projectes des de tots els punts de vista (econòmic, funcional, tecnològic, etc.) El fracàs de molts projectes, plantejats únicament des del punt de vista tecnològic, també ha portat a aquest replantejament.

Creixement continuat del sector
Tot i que amb menys acceleració que anys enrere, sobretot a causa de l'estancament del sector de les telecomunicacions, el sector de les TIC continua creixent, concretament un 6,8 % el 2005, un 6,7% el 2006 i amb la previsió d'un creixement del 7,2 % el 2007.³

Mercat dominat per les grans consultores tecnològiques, però amb prou nínxols de mercat que permeten l'existència de multitud de PIME amb solucions molt específiques i que s'adrecen a segments de mercat molt concrets.

Depenent de l'activitat de l'empresa, els projectes que es desenvolupen en el sector són de diferents tipus, entre els quals trobem: desenvolupament de software, integració de software i de sistemes, consultoria, auditories de tipologia diversa (d'usabilitat, d'accessibilitat, de posicionament web, per obtenir certificacions tipus ISO o CMMI, de seguretat...), etc.

També en funció de l'activitat de l'empresa i de la seva grandària, es poden identificar diversos llocs de treball. Destaquem-ne els següents:

cap de projecte

cap d'equip

consultor

analista funcional

analista orgànic

arquitecte tècnic

administrador de bases de dades

tècnic de sistemes

programador

documentalista tècnic

dissenyador gràfic

verificador (funcional i d'usabilitat)

integrador

administrador del web (webmaster)

2.1 Les PIME dins el sector tecnològic

Les PIME (empreses de 0 a 249 treballadors) constitueixen un 99,70 %⁴ de les empreses del sector de les TIC a Espanya; d'aquestes, un 93,94 % són microempreses (de 0 a 9 treballadors). Tot i que són moltes les petites empreses que desapareixen o són absorbides per grans grups empresarials, n'hi ha un alt percentatge que sobreviu i que es posiciona en un segment determinat de mercat, amb productes específics o serveis adreçats a un perfil d'usuaris molt concret.

Les funcions pròpies dels llocs de treball ja esmentats són molt més difuses en el cas de les PIME, i més encara en el cas de petites empreses, ja que una mateixa persona ha de dur a terme diferents funcions.

La tendència a la subcontractació és especialment habitual en el cas de les microempreses, que acostumen a subcontractar professionals davant de pics puntuals de feina o per cobrir necessitats tècniques específiques que el seu personal propi no pot resoldre. Entre els perfils sol·licitats com a freelance trobem el de consultor funcional expert en una àrea concreta (ERP, gestió documental, gestió de continguts, etc.). És en aquest tipus d'empreses que hi ha un nínxol important de feina per als titulats en BiD que es vulguin dedicar a tasques de consultoria.

2.2 Fases d'un projecte informàtic

L'esquema següent representa les fases d'un projecte de desenvolupament web, tal com es duu a terme a les PIME amb les quals he col·laborat. Com acostuma a passar en una gran part de projectes informàtics, i sempre depenent de les dimensions del projecte, les fases són iteratives, corresponents als diferents mòduls o funcionalitats de l'aplicació:

Gràfic 1. Fases d'un projecte informàtic (font: elaboració pròpia)

2.3 El paper del consultor en el sector tecnològic

Seguint les fases de projecte esmentades anteriorment, els consultors poden dur a terme diferents tasques dins de les fases de desenvolupament d'un projecte. L'activitat, la grandària de l'empresa i la mateixa especialització i formació del consultor condicionaran el tipus i nombre de tasques que cal realitzar:

Presa de requeriments
És una de les tasques qualitatives d'un projecte més importants; en depèn l'eficàcia del projecte, ja que una mala presa de requeriments pot portar a errors en el producte final i, per tant, endarreriments en el lliurament al client i un augment dels costos interns de l'empresa. Es requereixen habilitats comunicacionals, d'anàlisi i de síntesi, coneixements d'eines ofimàtiques, de modelatge (diagrames), d'estàndards de presa de requeriments (CMMI, ITIL, etc., tot i que això dependrà del funcionament intern de la mateixa empresa) i coneixements funcionals de l'àrea de negoci del client i de les eines que s'han d'implementar (CMS, ERP, CRM, gestió documental, etc.).

Preparació de la proposta
La proposta que haurà d'aprovar el client s'acostuma a preparar en col·laboració amb un responsable tècnic. Una proposta estàndard inclou els resultats de l'anàlisi de requeriments, el detall de la solució proposada, les fases que tindrà el projecte, amb una planificació temporal de cadascuna i el preu total desglossat.

Disseny funcional
Un disseny funcional és una descripció detallada de què ha de fer el sistema. Ha de ser prou precís i sense ambigüitats perquè l'equip tècnic pugui agafar-lo com a documentació base durant la fase de desenvolupament. Per elaborar-lo es requereix un coneixement avançat de les possibilitats de l'eina que es vol implementar i del negoci i l'organització interna del client (que s'haurà esbrinat en la fase de presa de requeriments). És en aquesta fase que el consultor posarà en pràctica tots els seus coneixements d'arquitectura d'informació i disseny d'interacció.

Gestió de projectes
La gestió de projectes comprèn des de la planificació i el control de recursos fins al seguiment global del projecte per tal d'informar-ne la direcció de l'empresa. Tot i que aquesta tasca és més pròpia d'un cap de projectes, hi ha empreses que tenen consultors que gestionen projectes. Aquests consultors poden tenir un perfil molt tècnic (enginyers informàtics o de telecomunicacions) o bé un perfil de gestió (llicenciats en Ciències Econòmiques o diplomats en Empresarials, o amb un MBA), i col·laboren en altres fases del projecte.

Disseny de tests cases
Aquesta tasca pot consistir a preparar la documentació i el guió de proves que s'han de realitzar, la preparació de les dades que s'introduiran en el sistema (bateria de proves), la codificació de les eines de verificació automàtiques (p. ex., Load Runner) i el disseny de les proves d'usabilitat i d'accessibilitat. Aquesta tasca, com també l'execució de la verificació, la poden dur a terme persones de l'empresa amb altres perfils, a part dels consultors.

Execució de la verificació
Consisteix a provar l'aplicació a partir dels tests cases preparats en la fase de disseny.

Implantació
Tot i que depèn molt de cada empresa, i del tipus de solució, els consultors poden ser els encarregats de gestionar la implantació del producte final. Aquesta fase inclou una gran interacció amb el client i s'haurà de planificar conjuntament amb els departaments afectats. El feedback que el consultor obtingui del client i la posterior gestió d'incidències són molt importants per fidelitzar-lo.

3 Funcions de consultoria que poden realitzar els titulats en BiD amb la formació complementària necessària

Tot i que dependrà de la formació, les habilitats i l'experiència complementàries de cada professional, i dels requeriments i l'especialització de cada empresa, els titulats en BiD poden arribar a dur a terme la major part de les tasques pròpies d'un consultor. Gairebé totes les competències específiques i transversals que descriu el Libro Blanco: Título de Grado en Información y Documentación⁵ són útils per treballar com a consultor. Per destacar:

3.1 Competències específiques

"Capacitat d'aplicar i valorar les tècniques de planificació, organització i avaluació de sistemes, unitats i serveis d'informació."

"Capacitat d'usar i aplicar les tècniques, les normatives i altres instruments utilitzats en la reunió, selecció, organització, representació, preservació, recuperació, accés, difusió i intercanvi de la informació."

"Habilitats en el maneig de les tecnologies com a mitjà indispensable en els processos de tractament i transferència de la informació."

"Habilitats per analitzar, assessorar i formar productors, usuaris i clients de serveis d'informació, així com habilitats en els processos de negociació i comunicació."

"Habilitats en l'obtenció, tractament i interpretació de dades sobre l'entorn de les unitats i serveis d'informació, i l'estudi, la gestió i l'avaluació dels processos de producció, transferència i ús de la informació." [...]

3.2 Competències transversals

3.2.1 Instrumentals

"Capacitat d'anàlisi i de síntesi aplicades a la gestió i organització de la informació."

"Capacitat d'ús i adaptació de diverses tècniques de comunicació oral i escrita amb els usuaris de la informació."

"Habilitats en l'ús de software genèric (ofimàtica)."

"Bon coneixement parlat i escrit d'una llengua estrangera (amb preferència l'anglès)."

3.2.2 Personals

"Capacitat de treballar en equip i d'integració en equips multidisciplinaris."

"Raonament crític en l'anàlisi i valoració d'alternatives."

3.2.3 Sistèmiques

"Capacitat per a l'aprenentatge autònom."

"Capacitat per a l'adaptació a canvis en l'entorn."

"Capacitat per emprendre millores i proposar innovacions."

"Capacitat de direcció i lideratge."

3.3 Formació complementària

Si ja de per si la formació continuada és necessària en qualsevol àmbit professional, treballar en el sector tecnològic requereix que els professionals actualitzin constantment els seus coneixements. Partint d'una bona base de coneixements tècnics (que es poden adquirir durant els estudis), és totalment factible que aquesta actualització es faci de manera autodidacta. En el meu cas ha estat així la majoria de vegades (tot i que també he hagut de fer cursos específics). A continuació menciono alguns coneixements complementaris necessaris per introduir-se en aquest sector, i algunes possibles vies per adquirir-los.

3.3.1 Technical awareness

És imprescindible estar al dia de les moltíssimes novetats que apareixen constantment, tant pel que fa a noves tecnologies, nous llenguatges de programació o noves aplicacions, com pel que fa als canvis empresarials que es produeixen (fusions, adquisicions, etc.). Només a tall d'exemple, aquests són alguns portals i webs dels quals acostumo a fer el seguiment (no són ni els únics ni els millors!, simplement els he anat descobrint a mesura que anava interessant-me en aquests temes):

http://www.ecm-spain.com: portal espanyol amb una finalitat totalment comercial especialitzat en gestió de continguts, gestió documental i d'altres. Les empreses del sector pengen notes de premsa sobre les seves novetats (nous productes, casos d'estudi de nous clients, etc.) i s'hi pot trobar documentació sectorial d'utilitat (Magic Quadrants de Gartner, comparatives de productes, etc.). Són d'utilitat especial els fòrums d'usuaris. Cal subscriure-s'hi per accedir al text complet dels documents.

http://www.news.com.com: portal especialitzat en notícies del sector tecnològic en general. Ideal per estar al dia de les novetats.

http://www.ictnet.es: l'Institut Català de Tecnologia acull en el seu lloc web diverses comunitats virtuals especialitzades en què, a part de llistes de distribució, es gestiona documentació sectorial. Per poder formar part d'aquestes comunitats, se'n requereix la subscripció.

Revistes tecnològiques diverses, en paper o en línia.

Blocs particulars de temàtica diversa (des que me'l van ensenyar, m'agrada seguir el bloc http://www.hectormilla.com, especialitzat en banda ampla i videostreaming).

3.3.2 Parlar el mateix llenguatge que els informàtics i que els nostres clients (departaments de màrqueting...)

Si hem de treballar estretament amb informàtics o personal tècnic, cal que dominem (o com a mínim coneguem) el seu propi vocabulari i les seves metodologies de treball. En destaquem:

Diagrames de flux i d'entitat-relació, UML (dominar eines com ara MS-Visio o Rational Rose).

Enginyeria de software: conèixer les fases d'un projecte i la documentació associada a cadascuna.

Coneixements bàsics d'arquitectura de sistemes (client-servidor, arquitectura web, etc.).

Coneixements generals de llenguatges de programació i les seves principals característiques.

Coneixements avançats d'XHTML i CSS, per fer prototips.

Domini de les metodologies, les tècniques i els conceptes d'usabilitat, arquitectura d'informació i disseny d'interacció.

Relacionat amb el technical awareness, coneixement de les eines que existeixen en el mercat segons la pròpia especialització (gestió de continguts, gestió documental, CRM, gestió d'actius digitals, etc.). Són moltes les empreses que disposen de demos en línia en els seus webs corporatius; en cas que no estiguin disponibles, és relativament senzill (amb algunes excepcions) que les empreses proporcionin demos als professionals interessats; més encara si demostreu que esteu fent tasques de consultoria independent (és a dir, que no esteu "casat" amb cap empresa concreta i que, per tant, sou un intermediari potencial). Les empreses són les primeres interessades a donar a conèixer els seus productes.

3.3.3 Idiomes

Tot i que ja ho hem esmentat com una competència transversal que els titulats haurien de tenir en acabar els estudis, cal remarcar la importància d'un cert domini de llengües estrangeres, principalment l'anglès.

Són freqüents les aliances entre empreses de diferents països, sobretot en PIME que treballen en nínxols de mercat molt concrets i que es troben amb la necessitat d'explotar les seves solucions en altres mercats: la via ràpida acostuma a ser les joint ventures, o altres acords de comercialització, que de vegades acaben en la creació d'oficines pròpies en altres països. En la meva experiència com a consultora, he hagut de participar en reunions de treball amb italians, francesos i britànics en les quals l'anglès era l'idioma comú.

4 Conclusions

Tot i que el perfil de consultor ha estat tradicionalment ocupat per professionals provinents de titulacions tècniques, hi ha una oportunitat real d'ocupació que els titulats en BiD han de saber explotar. El més difícil és aconseguir una primera feina de consultor, ja que, d'una banda, les empreses demanen algun tipus d'experiència prèvia en el sector tecnològic, i de l'altra, acostumen a demanar altres titulats per cobrir aquests llocs de treball, principalment pel desconeixement de la nostra professió que encara existeix.

La situació està canviant, gràcies a la incorporació al sector cada cop més de professionals de BiD i a l'esforç que, com a mínim a Catalunya, s'està esmerçant en la promoció de la professió, tant des del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya⁶ com des de les mateixes universitats que imparteixen aquests estudis.

5 Bibliografia

Bibliotecaris-Documentalistes: Què sabem fer i què oferim a les organitzacions del segle XXI. Barcelona: Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, 2005. [tríptic]

EITO. European Information Technology Observatory 2006. <http://www.eito.com/download/EITO%202006%20-%20ICT%20market%20March%202006.pdf>. [Consulta: 08/10/2006].

INE. Directorio Central de Empresas <http://www.ine.es/inebase/menu4_eco.htm#14>. [Consulta: 08/10/2006].

Libro Blanco: Título de Grado en Información y Documentación. Madrid: Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación, 2004. <http://www.aneca.es/modal_eval/docs/ libroblanco_jun05_documentaci%F3n.pdf>. [Consulta: 20/09/2006].

Las tecnologías de la información en España 2005. Madrid: Ministerio de Industria, Turismo y Comercio; AETIC, 2006. <http://www.mityc.es/NR/rdonlyres/BCF9B4BD-18C7-46F7-A787-530B3BA5A565/0/EstudioTI2005An%C3%A1lisisdedatos.pdf>. [Consulta: 08/10/2006].

Data de recepció: 15/10/2006. Data d'acceptació: 31/10/2006.

Notes

¹ Amb el concepte titulats en Biblioteconomia i Documentació (BiD) ens referim tant a diplomats en Biblioteconomia i Documentació com a llicenciats en Documentació.

² Durant els darrers mesos he dut a terme tasques de consultoria en les àrees de desenvolupament web, gestió documental i gestió d'actius digitals (Digital Asset Management).

³ Les xifres no inclouen dades del sector de les telecomunicacions, només del sector tecnològic. Font: EITO. European Information Technology Observatory 2006. <http://www.eito.com/download/EITO%202006%20-%20ICT%20market%20March%202006.pdf>. [Consulta: 08/10/2006].

⁴ Dades de l'1 de gener de 2006. Font: INE. Directorio Central de Empresas. <http://www.ine.es/inebase/menu4_eco.htm#14>. [Consulta: 08/10/2006].

⁵ Libro Blanco: Título de Grado en Información y Documentación. Madrid: Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación, 2004. <http://www.aneca.es/modal_eval/docs/libroblanco_jun05_documentaci%F3n.pdf>. [Consulta: 20/09/2006].

⁶ Bibliotecaris-Documentalistes: Què sabem fer i què oferim a les organitzacions del segle XXI. Barcelona: Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, 2005. [tríptic].