Gerda Van der Molen
Coordinadora de Pràctiques i Relacions Internacionals
Instituut voor Communicatie & Media
Hanzehogeschool Groningen
Traducció: Lluís Agustí
Resum [Resumen] [Abstract]
L'article descriu el programa de pràctiques de l'Instituut voor Communicatie & Media de Groningen (Holanda). Dedica una atenció especial a la importància d'aquest programa en el desenvolupament de les capacitats professionals, generals i personals. El període de pràctiques té lloc el tercer any de la carrera, la durada és d'un semestre i consisteix en una combinació d'activitats participatives, una tasca específica i una anàlisi de l'ambient. Com a complement del període de pràctiques, els estudiants estan obligats a presentar un informe d'activitats, un altre sobre la tasca específica duta a terme i un últim d'avaluació. S'hi descriuen els rols del tutor de pràctiques (professor) i del tutor del centre (professional), de la mateixa manera que s'hi detallen les reunions de supervisió. Finalment, analitza la normativa de l'escola respecte a les pràctiques, les possibilitats d'estades a l'estranger i el procés d'avaluació.
1 Introducció
L'experiència pràctica és un component vital en el nostre programa d'estudis en Biblioteconomia i Documentació. Els estudiants d'aquest programa de quatre anys entren en contacte directe amb l'ambient professional de treball en diversos moments i graus diferents:
- Visites a empreses i conferències de professionals convidats durant el primer i segon anys per ajudar l'alumnat a aclimatar-se a les expectatives del lloc de treball.
- Projectes i seminaris sobre nous avenços.
- Una estada de pràctiques durant el tercer any, relacionada amb un mòdul de gestió, que centra l'atenció de l'alumnat en els treballs específics en una biblioteca o unitat d'informació.
- Un projecte de final de curs a l'acabament del quart any, que se centra en una investigació aplicada per solucionar un problema d'informació.
Aquest article s'ocupa del tercer any de pràctiques del programa de diplomatura. Per als propòsits d'aquest text, els termes programa de pràctiques, pràctiques de treball i formació pràctica es refereixen sempre a una experiència fora de les aules. Aquestes pràctiques tenen lloc en biblioteques, unitats d'informació d'empreses o altres agències d'informació, i es duen a terme abans d'obtenir el títol.
El període de pràctiques ha estat sempre una part important del nostre programa educatiu. Els motius són, bàsicament, dos. En primer lloc, el fet que, abans de desenvolupar els continguts de l'ensenyament formal de diplomatura, és convenient que la persona aprengui a ser un professional de la biblioteconomia i la documentació a través de la formació en el mateix lloc de treball. En segon lloc, que els docents en programes de biblioteconomia i documentació són, sovint, ells mateixos, professionals abans que hagin emprès les tasques d'ensenyament. De manera natural, han après a valorar l'experiència pràctica i l'estan promovent en els programes educatius.
Paral·lelament, hi ha un acord general en què els professionals ben preparats en les activitats principals de l'organització del coneixement, la recuperació de dades, els hàbits en la cerca de la informació i l'accés orientat a l'usuari, necessiten una experiència en el món real. Molts conceptes no s'entenen de veritat fins que els estudiants poden traduir-los a la pràctica. Es busca gent que no només sigui bona en la seva feina, sinó que també sàpiga inserir-se en un equip i adequar l'actitud a qualsevol situació o conjunt particular de circumstàncies. Per dir-ho en termes teòrics: les companyies busquen professionals competents. Abans, els diplomats havien de saber-ne molt, però avui dia també s'espera que siguin capaços de fer molt.
La nostra escola —com les altres escoles de biblioteconomia i documentació als Països Baixos— considera el període de pràctiques com una part integrant del programa acadèmic. De fet, com a últim responsable d'aquestes estades, té cura dels aspectes següents:
- Obtenció d'estades de pràctiques d'alta qualitat.
- Obtenció d'estades de pràctiques d'alta qualitat.
- Adequació del contingut i el nivell de les tasques de les pràctiques i els procediments atenent les tres parts implicades: l'estudiant, la institució d'acollida de les pràctiques i l'escola.
- Seguretat que l'alumnat acollit sigui supervisat adequadament.
- Avaluació del procés de pràctiques i del resultat, segons criteris rellevants.
2 Conceptes educatius
L'objectiu general de les pràctiques no és altre que "desenvolupar les capacitats professionals, generals i personals en un ambient d'aprenentatge extern". Les capacitats s'entenen com el comportament crucial per obtenir un resultat encertat. Un comportament competent comprèn les capacitats professionals, generals i personals.
En els mètodes d'ensenyament és important un acostament orientat a la resolució de problemes per desenvolupar capacitats. Així s'esmenta en els descriptors de Dublín i en l'estratègia de Lisboa per iniciar-se al món empresarial i fer front al canvi (per a més informació sobre el procés de Bolonya i sobre els descriptors de Dublín, vegeu l'apèndix). El resultat de l'ensenyament professional seria: professionals competents que són capaços d'exercir les habilitats requerides com també d'adaptar el seu comportament a l'entorn. Per descomptat que aquest entorn està canviant i que els professionals de la informació han de ser proactius a millorar el grau de coneixements sobre la base d'una formació continuada. Atesa la gran diversitat d'organitzacions, els professionals han de ser extremament flexibles. Això implica també un canvi en l'ensenyament, des d'un enfocament tradicional institucional cap a un de centrat en la informació.
La perspectiva de Bolonya implica una visió de l'ensenyament com un procés actiu en el qual els estudiants de diplomatura són responsables del procés d'aprenentatge. Les metodologies d'ensenyament estan en harmonia amb les capacitats que s'adquireixen. Durant l'estada de pràctiques, es posa l'èmfasi en l'aprenentatge basat en problemes, tot plegat clarament accentuat i centrat en l'estudiant. Les pràctiques són un espai d'aprenentatge autònom. Fora de la universitat, els estudiants són els únics responsables del procés d'aprenentatge. Els pertocarà adonar-se del potencial de la situació i treure'n tot el profit. La funció dels tutors de les pràctiques és sempre secundària; n'han d'assegurar les condicions bàsiques. Aquest acostament metodològic garanteix el desenvolupament de capacitats generals i personals. L'aprenentatge orientat a l'estudiant desenvoluparà, més endavant, capacitats d'autoorganització, d'autonomia, d'iniciativa i de presa de decisions.
L'adaptació a un nou ambient exigeix el desenvolupament d'empatia, de flexibilitat i de sensibilitat per detectar necessitats. Les situacions particulars afavoreixen que els estudiants ajustin les actituds per encaixar en un equip de treball i millorar, d'aquesta manera, les capacitats interpersonals de comunicació. Les actituds i les habilitats emprenedores i de gestió tindran una importància més gran per als diplomats a l'hora d'aconseguir una feina. El mercat de treball busca gent que no només sigui bona fent la seva feina, sinó que a més estigui motivada i sigui flexible, que sàpiga com prendre decisions i comunicar-les a l'equip de treball, i que sigui creativa en les propostes. La formació pràctica i les estades han de reforçar aquesta flexibilitat, com també altres capacitats esmentades en els descriptors de Dublín.
3 Metes i objectius
Les estades de pràctiques apel·len a una gran quantitat de capacitats. En connexió amb les capacitats professionals específiques, les estades durant el tercer any proporcionen un context excel·lent en el qual es poden aprendre capacitats més generals, personals i interpersonals, i desenvolupar-les. Quines són exactament i en quin grau se'n farà ús, dependrà de la localització de les pràctiques, de la naturalesa de les tasques encomanades i de l'aspiració particular de l'estudiant.
El conjunt complet de capacitats per al nostre pla d'estudis es basa en un model nacional holandès presentat en la descripció del perfil de capacitats del professional de la informació que actualment estan revisant conjuntament els departaments de biblioteconomia i documentació i el camp professional. Les entrevistes amb l'alumnat sobre els llocs de treball actuals i les capacitats necessàries per a la feina van proporcionar un començament suggeridor d'aquesta revisió.
És clar que aquestes capacitats genèriques s'han d'interpretar en relació amb les tasques específiques, però l'alumnat necessita prendre part de manera important en l'anàlisi de les capacitats que desitgen o requereixen desenvolupar.
Els objectius principals identificats són:
- Adquirir el coneixement i la millora de la comprensió de les maneres per les quals els coneixements i les habilitats dels estudiants es poden posar en pràctica.
- Seleccionar i aplicar mètodes de recerca apropiats.
- Millorar les habilitats metodològiques i analítiques.
- Desenvolupar capacitats personals i interpersonals, i d'actituds i habilitats emprenedores i de gestió.
- Tenir capacitat de treball en equip.
- Tenir capacitat d'interacció amb els usuaris i clients de la informació.
- Tenir capacitat per planificar, resoldre problemes i prendre decisions.
- Tenir present el món professional i les seves infraestructures.
- Tenir capacitat d'adquisició de l'ètica professional positiva.
- Tenir necessitat de consciència de les seves capacitats.
- Aprendre a aprendre de l'experiència.
- Augmentar la possibilitat d'obtenció de treball mitjançant l'aportació de proves de l'experiència.
Tenen un paper important la reflexió i l'aprenentatge de "com aprendre" mitjançant l'experiència i els projectes acadèmics, incloent-hi també la recerca. Els components inclosos en el programa de pràctiques depenen de la diversitat de les organitzacions. A més de participar en les tasques diàries d'una organització, els projectes específics poden proporcionar als estudiants una experiència aprofundida que podrà eixamplar la capacitat d'entendre l'art de la professió de la informació.
Capacitats que, amb seguretat, s'exercitaran durant les pràctiques:
- Millora de la comprensió en el context de l'organització i del sector d'activitat en el qual té lloc l'estada de pràctiques.
- Anàlisi del problema tenint en compte la totalitat dels aspectes rellevants lligats a l'arrel del problema o projecte en qüestió.
- Gestió del procés d'un projecte individual.
- Redacció de l'informe orientat per objectius.
4 Estructura de les pràctiques
El període de pràctiques té lloc el tercer any de la carrera i dura tot un semestre, ja que:/p>
- els estudiants han de tenir alguns coneixements bàsics per aprofitar tant com sigui possible les estades de pràctiques;
- els estudiants han de ser capaços de contribuir i, d'aquesta manera, permetre la creació d'una situació en la qual ambdues parts surtin guanyant.
- els estudiants poden aconseguir realment involucrar-se i gaudir d'una experiència més aprofundida.
Les pràctiques dels estudiants s'entenen com una prospecció de treball. L'estada està pensada per desenvolupar a la llarga les línies d'una independència guiada, en la qual els deures de l'alumnat en pràctiques evolucionin des de les tasques de suport fins a un treball totalment independent. Això implica que sovint no es pugui esperar de l'alumne en pràctiques el rendiment complet en les tasques que pugui fer un professional. Tanmateix, l'alumnat pot contribuir certament a la labor que es duu a terme dins l'organització.
Les estades de pràctiques duren al voltant de cent dies. La idea és treballar una setmana sencera en el si de l'organització. En la pràctica, els estudiants s'acullen al conveni de pràctiques cooperatiu amb l'organització. Les estades tenen lloc durant els semestres de setembre a gener o de febrer a juny del tercer curs, segons el pla d'estudis de cada alumne i amb una certa flexibilitat per a les excepcions.
5 Projectes de pràctiques
Amb la intenció de donar l'oportunitat a l'alumnat en pràctiques de desenvolupar competències tant professionals com personals, l'estada proposa una combinació de:
- tasques participatives en un àmbit operatiu i tàctic; feina de shadowing (d'aprendre mirant) de les tasques diàries d'un professional de la informació;
- projecte específic de pràctiques d'una complexitat més gran, desenvolupat d'acord amb una metodologia d'anàlisi de problemes;
- anàlisi de l'entorn.
5.1 Tasques participatives
Atès el propòsit orientatiu de l'estada de pràctiques, no cal dir que l'alumnat haurà de participar en els assumptes diaris de l'organització o del departament al qual està assignat, cosa que representa una oportunitat d'aprendre directament del treball d'un expert en informació. Les activitats participatives i un projecte breu són també una bona manera d'aprehendre el coneixement de l'organització o del departament des de dins.
Alguns exemples de tasques participatives i de projectes breus són els següents:
- assistència en el funcionament i l'avaluació de programes per a diferents grups d'usuaris.
- treball de referència.
- taulell d'informació i de cerca.
- estudi de les necessitats d'informació per tipus de destinatari.
- estudi dels serveis proveïts per l'agència d'informació.
- disseny, planificació i avaluació de les instal·lacions per formar usuaris.
- anàlisi de l'ús de la intranet.
- anàlisi de l'ús de la intranet.
- organització de visites per als estudiants de primer curs de Biblioteconomia i Documentació.
5.2 Projecte de pràctiques
Hi ha un projecte que, en el context de les pràctiques, rep un estatut especial. És conegut com el projecte de pràctiques, és més extens i complex, i l'estudiant té l'oportunitat de provar i millorar les capacitats de resolució de problemes i de planificació.
Els problemes són l'objectiu, el rerefons del projecte, i s'han d'analitzar d'acord amb una metodologia escollida i en un grau de detall apropiat per a les pràctiques de tercer any. Aquesta és una bona via perquè els estudiants es preparin per a una aproximació sistemàtica i metòdica necessària, que formarà part del projecte de final de carrera.
Aquest projecte de pràctiques ha de satisfer les condicions següents:
- El projecte ha de tenir l'origen en una necessitat real en la institució d'acollida de les pràctiques.
- El projecte ha de coincidir amb els interessos de l'alumnat.
- L'alumnat ha de poder —de manera realista— completar el projecte durant el període de pràctiques.
Alguns exemples d'un projecte de pràctiques adequat són els següents:
- proposta d'identificació i avaluació dels recursos informatius.
- proposta de creació d'una intranet per al personal.
- proposta de millora de les interfícies existents.
- proposta de selecció d'un sistema de gestió de la documentació.
- desenvolupament d'un centre de documentació de recursos web destinats a diferents tipologies d'usuaris.
- desenvolupament de descriptors nous en els tesaurus.
- desenvolupament i implementació d'una idea per promoure habilitats en l'ús de diferents suports o en l'ús d'Internet.
- actualització dels objectius de la unitat d'informació.
- disseny d'una pàgina web nova.
5.3 Anàlisi de l'organització i de l'entorn
El programa posa un èmfasi especial en l'alumnat, i considera les pràctiques des d'una perspectiva molt àmplia. D'aquesta manera, els estudiants no es limiten a la mera execució de les feines participatives i l'elaboració dels projectes específics, sinó que més aviat necessiten estar preparats per entendre les tasques en el context d'un objectiu més ampli, en el marc de les activitats d'un departament i en el cicle de la gestió. Aquest punt de vista més estratègic és vàlid per entendre el lloc que ocupa el departament en l'organització o, fins i tot, la posició que ocupa aquesta organització en el sector que li correspon o en el conjunt de la societat. El programa, per tant, requereix que l'alumnat aporti una visió global que respongui a les preguntes relatives al context en què es desenvolupa el seu treball.
6 Elaboració d'informes
L'alumnat ha de presentar tres documents als tutors de pràctiques com a complement de la seva estada.
- Informe del treball de pràctiques
L'informe del treball de pràctiques (d'un màxim de quinze pàgines, exclosos els apèndixs) ha de contenir:
- una descripció puntual de l'organització o del departament en què s'han dut a terme les pràctiques, basada en l'anàlisi de l'organització i de l'entorn, i
- una descripció breu de les tasques participatives.
L'informe s'adreça tant al tutor de les pràctiques com al responsable de les pràctiques en el centre.
- Informe específic del projecte de pràctiques
Aquest informe (d'un màxim de deu pàgines, exclosos els apèndixs) s'elabora primordialment per a l'usuari, que, de manera general, serà la institució que proporciona les pràctiques. Aquest informe inclou una exposició del mètode de treball, els resultats i les solucions i recomanacions possibles perquè es pugui implementar. L'alumnat ha de tenir sempre present el grup de lectors o d'usuaris de l'organització mentre redacta l'informe. L'anàlisi de l'organització i de l'entorn de l'informe del treball de pràctiques també forma part d'aquest informe del projecte. Cal que l'alumnat seleccioni les parts rellevants que es refereixin a aquest projecte.
- Informe d'avaluació
Aquest informe (d'un màxim de cinc pàgines) conté:
- una reflexió sobre el procés de les pràctiques en relació amb les competències pròpies de l'estudiant (aquesta reflexió acaba amb l'avaluació dels objectius educatius de les pràctiques), i
- una avaluació del treball de les pràctiques i de la supervisió proporcionada pel professor tutor de les pràctiques i pel responsable de les pràctiques en el centre.
L'informe d'avaluació s'ha de sotmetre al professor tutor de pràctiques. L'informe de reflexió s'inclou en l'establiment d'un nou pla de desenvolupament personal que s'ha d'acordar amb el consell acadèmic.
Altres comentaris:
- Els documents relatius a les pràctiques s'haurien de redactar, en principi, durant les pràctiques.
- Per a la informació relativa a l'estructura dels informes, l'estudiant ha d'usar les Directrius per a informes i referències.
- Les normes relatives a les pràctiques permeten dos intents en la presentació dels informes.
- Els informes de pràctiques que assoleixen un grau satisfactori es catalogaran a la biblioteca com a documents de referència, llevat que la institució que proveeix les pràctiques en retingui la difusió (normalment, per a la protecció d'informació confidencial).
7 Supervisió
Els rols del tutor de les pràctiques (un membre del professorat) i del responsable de les pràctiques en el centre s'han establert explícitament.
7.1 Assessorament in situ per al responsable de pràctiques
La formació del dia a dia és el deure del responsable de pràctiques. Les directrius per a la formació de l'alumnat en aquesta situació es poden trobar al manual Instruccions per als tutors de pràctiques de tercer curs. L'alumnat en pràctiques és objecte d'una avaluació, puntual i regular, pel que fa tant al treball com a la qualitat de les activitats que hi duen a terme.
En conseqüència, el tutor del centre de pràctiques ha de discutir, regularment, el progrés de les pràctiques amb l'alumnat —com a mínim un cop cada quinze dies. Durant les primeres setmanes, el tutor i l'alumnat haurien de posar-se d'acord en quines competències particulars hauran de treballar. El punt de partida haurien de ser els objectius de desenvolupament personal del mateix estudiant amb relació a les activitats esperades. El rendiment personal de l'alumnat en pràctiques hauria de ser una peça clau en les avaluacions.
A la meitat de l'estada i al final de les pràctiques, el tutor del centre ha de completar un formulari d'avaluació del progrés de les competències durant el treball de pràctiques de tercer curs i discutir-lo amb l'alumnat.
7.2 Assessorament per al professor tutor de pràctiques
El professor tutor de pràctiques és responsable bàsicament de supervisar el procés en curs. Es demana que l'alumnat quedi d'acord amb els tutors amb anterioritat a l'inici de les pràctiques, concretament amb relació als objectius d'aprenentatge específics i també a la tutoria i a la manera de mantenir contacte. L'alumnat en pràctiques ha d'estar regularment en contacte (com a mínim un cop cada tres setmanes) amb els tutors. S'espera que els estudiants siguin qui prengui la iniciativa en el manteniment del contacte amb els tutors.
Cada tutor fa dues visites al llarg de les estades de pràctiques, un primer cop en la fase inicial i un segon cop en la fase final. Al final de les pràctiques, una vegada l'informe de pràctiques —incloent-hi l'informe del projecte específic i el formulari del progrés de les competències completat pel tutor del centre de pràctiques— s'hagi sotmès al professor tutor de pràctiques, el tutor del centre i l'alumnat han d'acordar una trobada d'avaluació.
7.3 Espai virtual mitjançant la pissarra
Un espai virtual específic, disponible per a totes les pràctiques, és la pissarra. S'hi poden trobar instruccions i altres tipus de documents. Els anuncis es poden fer també mitjançant la jornada de rendiment i benefici. L' alumnat en pràctiques pot usar el tauler de discussió per a l'intercanvi d'experiències, la formulació de preguntes, la ressenya de publicacions interessants, etc. El coordinador de les pràctiques i els tutors han de tenir un paper actiu a través de l'estimulació dels debats.
8 Organització de la supervisió
El programa de pràctiques conté un nombre de reunions de supervisió fixades:
- reunions de preparació de les pràctiques.
- visites del tutor al centre.
- jornada de rendiment i benefici.
- reunions d'avaluació de les pràctiques.
A més d'aquestes reunions programades, l'alumnat pot posar-se en contacte amb els tutors o amb el coordinador del programa de pràctiques en qualsevol moment durant l'estada per tractar qualsevol problema.
8.1 Reunions preparatòries de les pràctiques
L'alumnat en pràctiques ha de preparar un conjunt d'objectius d'aprenentatge, adaptats a les possibilitats que li poden oferir les pràctiques assignades i basats en el Pla de desenvolupament personal. Les competències seleccionades s'han de discutir obligatòriament amb el tutor del centre.
8.2 Primera visita del professor tutor de pràctiques
Després d'aproximadament quatre setmanes, el professor tutor de les pràctiques es reunirà amb el tutor del centre i l'alumne. Cadascuna de les parts (l'alumne i el tutor del centre) pot també organitzar una trobada individual addicional amb el professor tutor, si així ho desitja. L'alumnat ha de preparar una agenda per a la reunió principal i un informe sobre:
- L'orientació en el marc de l'organització d'acollida.
- La planificació i la metodologia per al projecte de pràctiques específic.
- El progrés de la redacció de l'informe.
- El rendiment de l'alumnat; els objectius principals en aquest context s'han de dissenyar a partir dels objectius d'aprenentatge propis de l'alumnat i de les competències professionals i generals.
8.3 Jornada de rendiment i benefici
A la meitat de les pràctiques, s'organitza una jornada de rendiment i benefici. Aquesta jornada és una part obligatòria de les pràctiques. Els temes centrals d'aquesta jornada són:
- l'intercanvi d'experiències, i
- les metodologies possibles per a l'informe del projecte de pràctiques específic.
També cal prestar atenció a l'avaluació provisional i als objectius d'aprenentatge personal dels estudiants:
- la importància de les pràctiques en el procés d'aprenentatge
- l'impacte de les pràctiques en el desenvolupament personal i en la manera en què els objectius d'aprenentatge s'hi duen a terme
- la importància de les pràctiques de les tasques relacionades per al centre d'acollida
- les relacions entre el currículum i les pràctiques
Tots aquests aspectes es recullen en el formulari d'avaluació del progrés de competències en el treball de pràctiques de tercer curs, que ha de completar el tutor de pràctiques del centre i analitzar juntament amb l'alumnat.
8.4 Segona visita del professor tutor de pràctiques
La segona visita té lloc un cop les tasques assignades es troben en un estat avançat, quasi acabades, generalment dues setmanes abans d'acabar les pràctiques. D'aquesta manera, la reunió també és ideal per a la valoració de les pràctiques, per a la qual l'esborrany de l'informe del projecte de pràctiques específic es pot usar com a punt de partida apropiat. L'alumnat és també responsable de l'agenda d'aquesta reunió:
- qualitat del producte; els punts principals d'atenció deriven de l'informe del projecte de pràctiques específic
- qualitat del procés; els punts principals d'atenció deriven de l'avaluació de l'informe de pràctiques
- objectius d'aprenentatge personals
- relacions entre el programa de pràctiques i el camp professional
- l'adequació de l'alumnat al sector rellevant d'aquell camp professional
8.5 Fi de les pràctiques
A la fi de les pràctiques, els objectius següents s'han d'haver complert i preparat a temps per a la visita del tutor:
- l'esborrany de l'informe sotmès al tutor del centre, i
- el formulari d'avaluació del progrés de competències en el treball de pràctiques de tercer curs, completat pel tutor de pràctiques del centre i analitzat juntament amb l'alumnat.
9 Requisits formals
9.1 Requisits d'inici
L'alumnat pot començar les pràctiques un cop s'hagin assolit els requisits següents:
- Obligatòriament, haver cursat tota la fase de formació prèvia requerida.
- Obligatòriament, haver obtingut un mínim de 45 crèdits europeus a la fi del segon curs.
- Haver assistit a l'entrevista de treball.
9.2 Avaluació i reorientació
Els criteris d'avaluació per a les pràctiques són, bàsicament, que els estudiants assoleixin els objectius de les pràctiques, que es poden dividir en dues categories:
- Aprenentatge personal relacionat amb les competències professionals, generals i personals descrites en el formulari de competències.
- Execució de les pràctiques com a contingut i disseny en la forma de l'informe de pràctiques i en l'informe del treball específic.
El professor tutor de les pràctiques és el responsable de l'avaluació final de les pràctiques.
L'alumnat pot redreçar unes pràctiques insatisfactòries. Per dur a terme aquesta rectificació, el professor tutor i el coordinador de les pràctiques han d'estar d'acord que el canvi d'orientació tingui possibilitats raonables mitjançant les quals s'assoleixi un resultat satisfactori. Els estudiants han d'estar forçosament d'acord amb el pla de preparació efectiu per al període de reconduïment en aquesta reunió. Amb aquesta finalitat, cal obligatòriament que els estudiants preparin un pla d'estudis detallat.
10 Normes i criteris per a les pràctiques
L'escola estimula els estudiants a organitzar les pràctiques per ells mateixos, perquè considera que aquesta autoconfiança és l'habilitat clau que l'alumnat ha de dominar. A més d'això, l'escola ha organitzat una base de dades en la qual l'alumnat pot trobar les pràctiques que ha recollit i aprovat l'escola.
Un cert nombre d'organitzacions amfitriones que ofereixen una estada de pràctiques reconeixen el valor afegit dels aspectes següents:
- l'efecte estimulant de les qüestions plantejades per algun estudiant despert
- una font per a la informació sobre noves tendències i progressos
- una persona amb habilitats per resoldre problemes que assumeix, a més, certa càrrega de treball
- unes eina de selecció per a possibles vacants
10.1 Criteris
Les pràctiques han de tenir lloc en situacions aprovades. Per tant, els requisits principals per a les institucions d'acollida són:
- diversitat de les activitats i responsabilitats
- projectes innovadors
- supervisió adequada i retroacció d'un professional de la informació amb experiència
- disponibilitat d'infraestructures com les que s'usen en un lloc de treball adequat
10.2 Alguns aspectes pràctics
S'ha de signar un conveni de pràctiques per a cada estada. La Hanzehogeschool Groningen disposa d'un conveni de pràctiques normalitzat que ha de signar cadascuna de les tres parts: la institució d'acollida, l'alumnat en pràctiques i l'escola. La institució pot igualment usar el seu model de contracte, si ho prefereix. En aquest cas, l'escola ha de verificar si hi ha conflictes amb relació al seu contracte.
Pel que fa a les tasques dutes a terme sota la supervisió del tutor del centre, l'alumnat en pràctiques passa a estar sota la cobertura de l'assegurança de responsabilitat de la institució d'acollida, anomenada cobertura primària. La Hanzehogeschool Groningen té contractada una assegurança de responsabilitat a nom de l'alumnat en pràctiques. Aquesta assegurança cobreix les responsabilitats per danys a terceres parts —a persones i propietats— fetes per l'alumnat i, d'aquesta manera, s'afegeix una segona cobertura.
Les pràctiques pagades es poden negociar entre l'alumnat i la institució d'acollida. Cada cop més, les organitzacions paguen un sou decent. L'escola no pot involucrar-se en aquestes negociacions. La remuneració normal continua durant les pràctiques.
11 Pràctiques a l'estranger
La internacionalització ha esdevingut un tret permanent en el nostre ensenyament. La importància de les pràctiques de treball internacionals ha anat rebent més reconeixement i la nostra universitat encoratja activament els estudiants a dur a terme pràctiques a l'estranger.
Les pràctiques internacionals permeten als estudiants de desenvolupar unes competències específiques que no s'haurien pogut adquirir d'una altra manera. Aquestes pràctiques s'haurien de veure com una experiència educativa, una part integrant de la formació. L'objectiu principal de qualsevol estada de pràctiques per als estudiants és, en primer lloc, posar en pràctica els coneixements adquirits en el programa d'estudis i, en segon lloc, augmentar les competències professionals, cosa que s'aplica tant a les pràctiques internacionals com a les domèstiques.
El valor afegit d'unes pràctiques a l'estranger té a veure amb el caràcter internacional. És essencial combinar els objectius principals dels estudis de Biblioteconomia i Documentació amb els objectius més generals relacionats amb la internacionalització. Aquests objectius es poden formular en termes més concrets. Per exemple:
- increment de la consciència cultural pròpia
- increment de la consciència i de l'apreciació de les altres cultures
- millora de les habilitats lingüístiques
- confrontació amb les complexitats d'un entorn desconegut
Els estudiants tenen l'oportunitat d'apreciar, des d'una perspectiva intercultural, les necessitats informatives i l'estructura d'organització.
L'èxit d'unes pràctiques internacionals depèn molt de la preparació. A més de disposar dels objectius educatius de les pràctiques, els estudiants també necessiten una preparació cultural i social per a l'estada a l'estranger. Per això, han de:
- Millorar amb antelació la competència en la llengua del país; el domini suficient de la llengua del país d'acollida és necessari per al dia a dia i per al treball de pràctiques. Els cursos de llengua ajuden per a la vida quotidiana, però sovint no són adequats per a les activitats en una unitat d'informació. Cercar llocs de pràctiques en ambients internacionals on l'anglès és la llengua de treball ajuda un nombre més gran d'estudiants.
- Seguir un taller d'habilitats de comunicació intercultural per preparar-los per a les diferències culturals i socials.
- Prendre part en reunions informatives amb estudiants que ja han completat unes pràctiques internacionals i amb alumnat estranger que estudia a la nostra escola.
Les escoles de biblioteconomia i documentació poden ajudar-se a trobar pràctiques interessants per als estudiants, assumir-ne una part de la supervisió i ser d'ajuda per superar assumptes problemàtics. Un coneixement insuficient del marc institucional i dels serveis d'informació pot dificultar el treball de l'alumnat. Els estudiants tindran menys ajuda de la institució quan són fora que si es queden al país. Pot ajudar-hi el fet de posar l'estudiant sota l'empara d'una escola local associada.
Els programes de pràctiques paral·lels podran oferir a l'estudiant en pràctiques a l'estranger la possibilitat de trobar altres companys per treballar conjuntament i socialitzar-s'hi. Amb el temps, la nostra escola ha creat vincles de bona relació basats en l'intercanvi d'alumnat per estudiar i per fer pràctiques amb la nostra institució associada de Barcelona. Els estudiants holandesos han tingut una supervisió excel·lent de part dels membres del Departament de Biblioteconomia i Documentació.
12 Avaluació
A més de l'avaluació del progrés de l'estudiant per part del centre d'acollida i de la valoració de l'informe de l'estudiant per part d'un membre de l'equip que en verifica la qualitat del treball, es duu a terme una avaluació global. Per tant, els estudiants, les institucions d'acollida i els tutors avaluen anualment:
- les pràctiques mateixes
- les pràctiques mateixes
- el paper dels supervisors
- la cooperació entre les tres parts
- les possibilitats que el centre d'acollida pot oferir
Aquesta metodologia estructurada és necessària per millorar i mantenir el valor afegit dels programes de pràctiques per a totes les parts involucrades.
13 Conclusió
S'han presentat les característiques principals del programa de pràctiques holandès de tercer curs, que inclouen, tal com s'ha pogut veure, la filosofia de l'educació, la identificació de les metes i els objectius que s'han d'atènyer, i la natura i l'estructura de l'avaluació. La funció de la supervisió i el paper proactiu del programa de pràctiques s'han destacat especialment. Finament, els requisits de les institucions s'han mencionat breument. El perfil demostra el fort relleu que a Holanda pren l'avaluació continuada del potencial de l'estudiant, a través d'una experiència pràctica lligada a productes professionals i amb una atenció especial a la reflexió sobre els processos.
Prenent com a punt de partida el cas holandès, podem concloure que els programes de pràctiques tenen una influència positiva en les relacions saludables entre les institucions d'ensenyament i el camp professional de la biblioteconomia i la documentació. Des de la perspectiva de les escoles de biblioteconomia i documentació i del professorat involucrats en l'organització dels programes de pràctiques i la supervisió dels estudiants, els contactes regulars amb les biblioteques i amb les unitats d'informació, d'una banda, proveeixen informació útil per a la identificació de les competències requerides pels canvis implementats en les organitzacions, i, de l'altra, ajuden a seleccionar els mètodes, els models i les teories preferibles per fer front als desafiaments actuals i també per trobar exemples que il·lustrin els conceptes i les categories per a les classes.
Així doncs, les pràctiques reforcen els vincles amb el món professional i esdevenen un bon mitjà per mantenir-se al dia i evitar el perill de perdre el contacte amb la realitat. I, per damunt de tot, proveeixen una experiència important per als estudiants en el context del programa de biblioteconomia i documentació, i ajuden a fomentar el desenvolupament professional amb èxit per al camp de la biblioteconomia i documentació i per a les seves institucions.
Bibliografia
Espelt, Constança; Južnič, Primož; Molen, Gerda van der. "Practice and theory: placement as part of the curriculum". En: Kajberg, Leif; Lorring, Leif (ed.). European curriculum reflections on library and information science education. Copenhagen: Royal School of Library and Information Science, 2005, p. 199–215.
A guide to the third year internship. Groningen: School of Communication and Media, 2006.
Apèndix
L'objectiu del procés de Bolonya és aconseguir la transparència en els programes d'ensenyament superior. La identificació dels programes de primer cicle (diplomatures), els programes de segon cicle (llicenciatures) i els estudis de doctorat, és un pas endavant cap a un marc de qualificacions global per a l'àrea de l'ensenyament superior.
Els descriptors de Dublín ofereixen unes declaracions generals sobre les expectatives típiques d'assoliment i les capacitats associades amb les qualificacions que representa l'acompliment de cada cicle de Bolonya. Aquests descriptors se centren en el concepte de les competències. La paraula competència és usada en el sentit més ampli, i permet la gradació de les habilitats i capacitats.
Les competències inclouen:
Coneixement i comprensió
- (Diplomatura) Es basa en llibres de text avançats i inclou alguns aspectes inspirats en el coneixement de primera línia en els camps d'estudi corresponents.
- (Llicenciatura) Proporciona una base o una oportunitat per a l'originalitat en el desenvolupament o l'aplicació d'idees sovint en un context de recerca.
- (Doctorat) Inclou una comprensió sistemàtica dels camps d'estudi i el control dels mètodes de recerca associats amb aquell camp.
Aplicació del coneixement i de la comprensió
- (Diplomatura) A través de l'elaboració i la defensa d'arguments.
- (Llicenciatura) A través de l'habilitat en la resolució de problemes aplicats en contextos més amplis (o multidisciplinaris), nous o no familiars.
- (Doctorat) Demostrat per la capacitat de concebre, dissenyar, implementar i adaptar un procés important de recerca amb integritat acadèmica en el context d'una contribució que amplia les fronteres del coneixement mitjançant el desenvolupament d'un corpus de treball important, part del qual mereix aparèixer en publicacions nacionals o internacionals indexades.
Emissió de judicis
- (Diplomatura) Suposa recollir i interpretar dades rellevants.
- (Llicenciatura) Demostra l'habilitat d'integrar coneixements, d'enfrontar-se amb la complexitat i d'emetre judicis a partir de dades incompletes.
- (Doctorat) Requereix ser capaç de fer anàlisis crítiques, avaluacions i síntesis d'idees noves i complexes.
Comunicació
- (Diplomatura) Comunicació d'informació, d'idees, de problemes i de solucions.
- (Llicenciatura) Comunicació de les conclusions i els coneixements teòrics i racionals en els quals es basen (abast restringit) a audiències especialitzades i no especialitzades (monòleg).
- (Doctorat) Comunicació amb els col·legues, amb la comunitat acadèmica més àmplia i amb la societat en general (diàleg), a propòsit de les àrees d'especialització (abast ampli).
Capacitats d'aprenentatge
- (Diplomatura) Han desenvolupat les habilitats necessàries per continuar els estudis amb un grau alt d'autonomia.
- (Llicenciatura) Han après a estudiar de manera àmplia, autodirigida o autònoma.
- (Doctorat) S'espera que siguin capaços de promoure, en contextos acadèmics i professionals, avenços tecnològics, socials o culturals.
Data de recepció: 24/05/2007. Data d'acceptació: 01/07/2007.