José-Antonio Ontalba-Ruipérez
Profesor
Facultad de Informática. Universidad Politécnica de Valencia
Departamento de Comunicación Audiovisual, Documentación e Hª del Arte
David Maniega-Legarda
Gestor de proyectos
Universitat Oberta de Catalunya
Vicerrectorado de Innovación
Jorge Serrano-Cobos
Responsable de Departamento
MASmedios para la gestión de la información
Departamento de contenidos
Resum [Resumen] [Abstract]
Es detalla el procés de desenvolupament d'una metodologia de formació basada en la filosofia 2.0 en el context del màster en Continguts i Aspectes Legals en la Societat de la Informació (CALSI). Aquesta metodologia es basa en l'ús intensiu de noves tecnologies i en el foment de la participació de l'alumnat en el desenvolupament del curs mateix i fins i tot en la generació dels temes i continguts d'aprenentatge. S'hi assenyalen bones pràctiques, lliçons apreses i tendències de futur.
1 Introducció
L'educació 2.0 com a disciplina té diferents accepcions i termes, com, per exemple: pedagogia 2.0, e-learning 2.0, aprenentatge 2.0, o últimament, e-learning social o social learning.
Aquest concepte podria definir-se com el tipus d'educació que té com a base la noció que el contingut del curs (i l'aprenentatge de l'alumnat) es construeix a través de converses i interaccions (fonamentades en el concepte de learning-by-doing), dutes a terme de manera social entre l'alumnat i el professorat, sobre la resolució de problemes i actuacions i no sobre memorització repetitiva de conceptes. D'aquesta manera no només es millora el contingut d'allò que s'ha après, sinó com s'aprèn.
Aquest plantejament és el que s'ha volgut aplicar, gradualment, en les diverses edicions del màster en Continguts i Aspectes Legals en la Societat de la Informació (CALSI), impartit a Universidad Politécnica de Valencia (UPV) pel Departamento de Comunicación Audiovisual, Documentación e Historia del Arte.
Especialitzat des de l'inici (2002) en la gestió de la informació en les TIC i, especialment, en Internet, la diversitat de perfils de l'alumnat (des d'antics alumnes de la llicenciatura de Documentació a professionals de la informació, informàtics, etc.) fa que l'any 2006 passi a oferir tres línies d'intensificació: "Continguts multicanal", "e-Administració" i "e-Consulting".
Aquest estudi pretén mostrar l'evolució de la construcció del programa d'una línia de l'especialització de "Continguts multicanal", cridada a ser en un futur pròxim l'eix vertebrador de tot el màster.
2 L'experiència 2.0 en CALSI
2.1 El curs 2.0, versió 1
El curs 2006-2007, en la cinquena edició, de postgrau va passar a ser màster oficial amb un enfocament cada cop més intens cap a la tecnologia i la gestió de continguts, la qual cosa va suposar un replantejament i una adaptació de les assignatures a aquesta nova orientació.
Com que el "nou" CALSI planteja incidir especialment en la combinació d'Internet amb les tècniques tradicionals de la comunicació, la informació i la documentació i en la integració, i com que també pretén que l'alumnat aconsegueixi habilitats per a l'aplicació de noves tecnologies en la gestió documental de les organitzacions, des del primer any es va considerar necessària la inclusió d'assignatures especialitzades en la temàtica 2.0 en el programa de la línia "Continguts multicanal":
- "Serveis d'informació digitals": web social, sistemes 2.0, wikis, accés obert.
- "Accés a la informació digital": microformats, web semàntic.
- "Sindicació de continguts": blogs, redifusió.
Es va tractar d'articular aquestes assignatures a través del temari, de les pràctiques i dels espais de treball: els blogs. Per a això, es va crear amb Blogger un blog conjunt per a aquestes assignatures <http://mastercalsi.blogspot.com>, on s'anaven publicant les notícies referents a la docència en general, i que era al seu torn el mitjà de comunicació entre el professorat i l'alumnat.
En aquesta línia, la primera pràctica va consistir que cada alumne creés un blog (també en Blogger). Es tractava que s'utilitzés com a "llibreta d'apunts", de publicació de dubtes i opinions entre companys i, en definitiva, d'eina on elaborar els exercicis (com, per exemple, agregar canals de notícies) i avaluar-los.
La segona pràctica va consistir en el procés següent:
- L'alumnat tenia un termini per enviar al professorat 10 preguntes (relacionades amb la temàtica de les assignatures) que els havien sorgit durant el desenvolupament del màster i per les quals tenien curiositat o interès.
- Un cop acabat el termini, es va penjar el post amb les preguntes, <http://mastercalsi.blogspot.com/2007/05/preguntas.html> i <http://mastercalsi.blogspot.com/2007/05/nuevas-preguntas.html>, i es va donar uns dies perquè votessin cada pregunta amb una nota entre 0 i 10.
- Recollides les votacions, es van publicar les 10 més valorades i a partir de llavors van haver d'intentar respondre-les en els blogs respectius, reutilitzant i citant fonts 2.0 <http://mastercalsi.blogspot.com/2007/06/respuestas-las-preguntas_19.html>.
El resultat final va ser un xic desigual: tot i que l'alumnat assegurava estar content amb les assignatures, no se'n va aconseguir la implicació en el desenvolupament dels blogs ni en la participació en els dels companys, sinó que es van limitar a complir la resolució de les pràctiques.
2.2 El curs 2.0, versió 2
A partir de la valoració de la primera edició del màster, el curs 2007-2008 va augmentar-se el nombre d'assignatures i el contingut:
- "Serveis d'informació digitals": web 2.0: web social, blogs, xarxes socials, posicionament web, wikis i publicació 2.0.
- "Sindicació de continguts": redifusió, model de negoci de continguts web.
- "Accés a la informació digital": microformats, web semàntic.
- "Redacció de continguts per al web": decàleg de redacció en mitjans digitals, estructuració de continguts, llegibilitat del context, la funció del llenguatge, escriptura per a blogs.
A diferència del curs anterior, en què les assignatures es van impartir en poc més d'un mes, en aquest cas es van distribuir des d'octubre de 2007 fins a maig de 2008, entre altres coses, per facilitar a l'alumnat la disponibilitat de temps que requereix l'aprenentatge i l'ús de les tècniques i tecnologies i, a més, donar peu que els blogs es convertissin en l'eina de treball i avaluació de les assignatures, com també de comunicació entre ells.
El blog de les assignatures, a més, va oferir la redifusió dels continguts perquè l'alumnat estigués al corrent de qualsevol canvi, amb la qual cosa s'intentava trencar l'ús per defecte de la intranet de la UPV <http://poliformat.upv.es>.
Després de la introducció del concepte del web 2.0, es va tornar a repetir la pràctica de creació de blogs.
Tot seguit es van tractar les xarxes socials. D'una banda, havien de crear un perfil a Neurona i buscar contactes i, de l'altra, fer el mateix amb Facebook i LinkedIn, com també respondre en els blogs una sèrie de preguntes que comparaven aquestes tres xarxes socials <http://mastercalsi.blogspot.com/2007/11/comparativa-entre-facebook-linkedin-y.html>.
Una segona activitat emmarcada en la temàtica de redacció de continguts es va centrar en la modificació d'un text relacionat amb l'assignatura per convertir-lo en una entrada del blog realment atractiva per als lectors. La clau de l'activitat va ser com aconseguir que qualsevol contingut s'adeqüés a un discurs ascendent i amb pistes contextuals que ajudessin a mantenir l'atenció a tothora. La importància del llenguatge es va fer patent en redactar cada paràgraf, maons, títols i subtítols de l'entrada, de manera que es pogués analitzar com un mateix contingut podia acoblar-se perfectament a diferents entorns comunicatius.
Una altra pràctica relacionada amb el temari del curs va suposar la introducció de petites càpsules d'informació contextual en els blogs de l'alumnat a partir de la creació de microformats específics per a metaetiquetar, d'una banda, persones, ubicacions, esdeveniments, etc., i, de l'altra, la introducció de metaetiquetes Dublin Core. Dins d'aquests exercicis es va plantejar també l'opció de donar visibilitat als blogs de cada alumne a partir de la sincronització amb Pingerati i Technorati: s'hi volia arribar a crear una minixarxa d'enllaços on s'aconseguís un mínim de 15 authorities, de manera que s'anessin donant visibilitat els uns als altres i experimentessin el comportament de les "xarxes de continguts" basades en autoritats i la seva relació amb el posicionament en la blogosfera.
Per acabar, i com en el curs anterior, l'última pràctica va consistir en la proposta i resposta de preguntes de l'alumnat, encara que en aquest cas va canviar substancialment:
- En primer lloc, l'alumnat remetia les preguntes al professorat.
- En segon, el professorat les publicava com a enquesta en el blog de les assignatures perquè es puntuessin anònimament.
- Finalment, l'alumnat havia de buscar i editar en un wiki <http://practicacalsi.wikispaces.com/> les respostes de les 10 més votades.
Després del curs 2007-2008, hi ha una sensació de millora amb relació al curs anterior, però també la consciència que queden molts temes pendents. El primer, i malgrat un progrés lleuger, és la implicació de l'alumnat en l'ús del seu blog. En aquest cas, es va observar un fort inici motivat per l'aprenentatge de l'eina; tanmateix, la dedicació va decaure quan el blog ja estava acabat i no necessitava més que la publicació de posts. Només es va aconseguir que revifessin esporàdicament com a resposta a les avaluacions dels blogs que, cada dos o tres mesos, els va enviar el professorat.
Precisament per identificar les possibles manques i punts de millora, s'ha preguntat a l'alumnat i, a més, s'ha donat la possibilitat que enviessin els suggeriments o les crítiques com a comentaris a l'últim post del blog de les assignatures. En concret, s'ha detectat, d'una banda, que hi ha una escassetat d'hores de docència presencial (40) per a la quantitat de temes que es tracten i, de l'altra, que les assignatures, en general, són molt instrumentals i els manquen exemples d'aplicació en serveis, organitzacions, etc.
2.3 Projecció per al 2008–2009
Per a l'edició del màster actual s'ha aconseguit augmentar una mica el nombre d'hores de docència presencial fins a 45, tenint en compte les limitacions temporals sofertes des del principi i, amb això, l'excessiva concentració temàtica.
Així mateix, se seguiran modificant les assignatures emparades sota el concepte 2.0, i els continguts queden, doncs, agrupats de la manera següent:
- Conceptes: què és el web 2.0, model social i model de negoci, exemples d'èxit i de fracàs; xarxes socials; serveis, sistemes; programari com a servei (SaaS) en contraposició a ASP, aspectes tècnics com mashups, APIS, o Ajax, formats i estàndards, Biblioteca 2.0 i Opac 2.0.
Pràctica: cercar dos exemples de venda de llibres 1.0 i dos de 2.0, indicar avantatges i inconvenients i comparar els models de negoci. Dissenyar conceptualment un portal 2.0 a partir de temes/productes/serveis, amb una exposició pública de com funcionaria, les possibilitats d'èxit, el model de negoci, el pressupost, els objectius i terminis, etc. En definitiva, un pla de negoci.
- Blogs: què són i per a què serveixen; paràmetres d'avaluació, bones i males pràctiques; gestió de blogs, tendències, com escriure per a blogs, màrqueting personal, blogging professional.
Pràctiques:
— Avaluar casos pràctics segons la usabilitat (des de l'arquitectura de la informació, navegació i pistes contextuals).
— Adequar el discurs al context i visualització (des de l'enfocament de la usabilitat perceptible o emocional).
- Redacció de continguts per al web: tècniques de redacció globals emfatitzant el modelatge basat en la utilitat i partint del punt de vista del públic objectiu (per comunicar notícies, per elaborar microcontinguts tipus adword, per al màrqueting, per a la venda d'un producte, etc.).
Pràctica: redactar un contingut per fer un adword i comprovar qui obté més clics; publicar un fake post per identificar els errors i elaborar una proposta dins d'un marc específic.
- Xarxes socials: la intel·ligència social, els avantatges i inconvenients, els models de negoci, el màrqueting social, els exemples de bones i males pràctiques, les tendències i el futur.
Pràctica: crear una xarxa social en LinkedIn o Facebook i aconseguir una xarxa social consolidada i visible, i comprendre així les diferències de model de negoci i la utilitat per a l'estudiant com a futur professional.
- Wikis: què són i per a què serveixen, tipologies; edició i publicació col·laborativa; gestió de wikis.
Pràctica: elaborar un wiki de manera col·laborativa a partir de temàtiques (preguntes) plantejades i elegides per l'alumnat.
- Píndoles 2.0: desenvolupament d'aplicacions web híbrides més conegudes com a widgets o mashups, generant una aplicació web que utilitzi informació de diverses fonts a partir de les quals creï un nou servei. L'ús de serveis web i API públiques ofereixen a l'estudiant un ampli espectre de possibilitats d'aplicació.
Pràctica: conceptuar un mashup i crear-lo amb Yahoo Pipes o Popflies. Posteriorment s'ha d'explicar a la resta d'alumnat en una exposició de no més de cinc minuts.
- Microformats: la codificació estàndard sota la nomenclatura de microformats permet etiquetar contingut afegint-hi significat (semàntica), construint petites peces de contingut reutilitzable i exportable a terceres aplicacions des d'una pàgina web.
Pràctica: crear un hCard personal més les relacions que es tinguin amb d'altres a través d'XFN. S'ha d'integrar al blog personal de l'alumnat.
- Posicionament 2.0: integració de la noció de posicionament en cercadors dins del màrqueting relacional i social, tècniques tàctiques i estratègiques de SEO, SEM i SMO. Search Analytics i Web Analytics. Introducció a les lleis de potències i xarxes d'escala lliure. Recuperació d'informació i Adversarial Information Retrieval.
Tasques: avaluar el posicionament d'un web concret; descobriment de problemes i solucions per desenvolupar una consultoria SEO completa, des de la definició de les consultes més competitives, a l'estratègia de posicionament i tècniques aplicables a un cas concret.
3 Valoració de les lliçons apreses
Després de dos anys d'iniciatives i millores, es recopilen una sèrie d'ensenyaments pràctics de l'aplicació de l'educació 2.0 al màster CALSI que poden servir per a futures avaluacions, a saber:
- L'estratègia d'aprenentatge mitjançant pràctica s'articula òptimament en un entorn d'estudiants implicats i motivats. Així, la motivació és crucial en el procés formatiu i, per això, l'estudiant ha de percebre, predir, la utilitat pràctica per a la vida professional del que està aprenent.
- El procés de creació i gestió de blogs en el context del curs segueix la mateixa pauta que la generalitat del fenomen blog mundial: l'alumnat comença amb entusiasme el blog; la gestió a mitjà i llarg terminis decau, com la freqüència de publicació (a causa de factors molt diversos, entre els quals la falta de temps, perquè molts dels autors són professionals). Pocs alumnes continuen a llarg termini una vegada finalitzat el curs, i dels que sobreviuen, algun es converteix en un referent en la seva àrea i en un professional ben connectat a través de les xarxes socials. Per millorar aquesta manca, es pretén una participació més gran del professorat en els blogs de l'alumnat.
- La retroalimentació és directa i immediata. El que entenen i no entenen queda més clar per a alumnat i el professorat, que n'explicita el desconeixement a través de les propostes, votacions, intervencions i treballs pràctics.
- A l'alumnat li és difícil separar la pràctica concreta de les implicacions que tenen per a la futura feina. Per exemple, identifiquen Facebook com un lloc simpàtic on fer amics (ja que com a pràctica només han fet que donar-se d'alta i contactar amb amics), i no com una enorme eina de màrqueting, segmentació i obtenció de clients potencials. A causa d'aquest fet, es té previst incorporar-hi una pràctica enfocada a aplicar el que s'ha après mitjançant el disseny conceptual d'una idea de portal o servei 2.0 i la defensa del seu pla de negoci.
- La capacitat de plantejar activitats individuals utilitzant eines basades en la intel·ligència col·lectiva provoca en l'alumnat un doble enfocament per veure les coses: d'una banda, són capaços d'oferir nous punts de vista (personals) perquè saben que la repercussió pot ser més gran que si ho intenten plasmar a través d'altres canals, i, de l'altra, reaccionen, comparteixen, debaten sobre coneixements recentment adquirits o ja sabuts, cosa que els impulsa a col·laborar i veure al seu torn, en la col·laboració, una inesgotable font d'experimentació i intercanvi.
Actualment, en el procés educatiu denominat educació 2.0 o educació social, la utilització de les noves tecnologies és més fàcil de mostrar a l'alumnat, però no els conceptes que hi subjeuen ni la utilització que se'n pugui fer en un món professional, en què mai no es reproduirà una situació controlada com la que es té en el context d'una classe presencial o virtual.
D'aquesta manera, generant converses i interaccionant entre els mateixos alumnes, i no només accentuant la relació alumne-professor (pregunta-resposta) sinó provocant fils de discussió (pregunta-respostes-votació-noves preguntes) en un cercle virtuós de millora contínua, s'ha de forçar més l'alumnat a contextualitzar, improvisar, innovar i aplicar de maneres imaginatives el que s'ha après en la teoria, per donar resposta i solució professional al que els companys mateixos proposen o discuteixen, millorant l'assimilació de conceptes via discussió, debat, comparació, i exposició dels descobriments.
Així, es pretén incorporar els jocs de rol com a part de la simulació d'un entorn de feina real, en forma de relacions client-consultor, gestor d'informació-informàtic, usuari-gestor d'informació, de manera que l'alumnat entengui millor què pot esperar de la vida real, més enllà del curs en si mateix.
S'espera que aquestes tècniques, unides a les bones pràctiques ja adquirides en fer molt més participatiu i relacional el procés de donar i rebre informació en el procés comunicatiu professor-alumne-professor, permetin millorar encara més les possibilitats d'èxit professional dels futurs alumnes, que és, sense cap dubte, el vertader mètode d'avaluació de qualsevol desenvolupament formatiu de postgrau.
Data de recepció: 15/09/2008. Data d'acceptació: 15/10/2008.