[Versión castellana]

Guadalupe Saloni Marimón

Alumna del programa de doctorat en Informació i Documentació en l’era digital de la Universitat de Barcelona

marcelamu@gmail.com

Quan es considera que una persona arriba a l'etapa vital de la vellesa? La frontera demogràfica és, per definició, arbitrària (60, 65, 70 anys). Normalment, a partir dels 65 anys la persona és classificada com a integrant de la Tercera Edat. (Fundació Cidob, 2002).

Resum [Resumen] [Abstract]

Revisió bibliogràfica amb l'objectiu de determinar el possible impacte de l'envelliment demogràfic a les biblioteques. Es vol establir si la propera generació de jubilats té unes característiques diferenciadores i si cal que la biblioteca pública inclogui serveis específics per a aquest col·lectiu. S'exposen les percepcions i les opinions que aquest fenomen d'escala global inspira a experts de diverses disciplines, tant en el pla internacional com en el pla local. S'identifica el grup com els fills de l'explosió demogràfica que va des de meitat dels anys quaranta fins a començament dels anys seixanta del segle passat, l'anomenada generació del baby boom, amb millor educació, més coneixement de les TIC, i més bona salut que les generacions que els han precedit; aquests baby boomers també demanen un alt nivell de qualitat en els productes i serveis que els ofereixen. Es revisa la producció científica de professionals de les biblioteques i es constata que en diversos països es treballa per dissenyar uns serveis bibliotecaris de qualitat per als nous jubilats. Davant la manca de producció local sobre el tema, es conclou que des de la biblioteca pública s'ha d'estudiar la necessitat d'evolucionar cap a una nova oferta de serveis per a aquest col·lectiu.

1 Introducció

Vivim un moment històric en què el creixement demogràfic del sector de població amb edat per damunt dels 50 anys és un lloc comú de diferents col·lectius d'experts. A Espanya, al llarg del segle xx, la població total s'ha doblat, però la xifra de gent gran s'ha multiplicat per set, segons el Plan de acción para las personas mayores 2003-2007 (PAPM) (Imserso, 2003).

En el cas de Catalunya, segons l'Anuari de l'envelliment (Salvá, 2004), la població gran ha augmentat en 240.000 persones entre 1991 i 2001, i "[…] la comparança de l'evolució d'ambdós col·lectius [els grans i la resta de població] posa de manifest l'envelliment demogràfic que s'ha produït a Catalunya al llarg dels últims anys." Com a exemple del que es preveu, el Llibre blanc de la gent gran activa avança que el 2020, la població de més de 64 anys oscil·larà entre 1,285 i 1,340 milions de persones. L'any 2030, s’estima que aquest grup poblacional sumarà entre 1,503 i 1,604 milions de persones (Departament de Benestar Social, 2002, p. 23).

Sociòlegs, antropòlegs, professionals de la salut, en un reguitzell de tertúlies, articles científics i col·laboracions, han desvetllat l'interès dels polítics en la imminència de l'envelliment demogràfic. Els governs han dissenyat plans i fet estudis de grup. A l'Estat espanyol, el Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales ha endegat els PAPM. El corresponent al període 2003-2007 reflecteix l'evolució de la piràmide de població i les previsions per als propers anys, en el gràfic "Evolución de la población mayor. España 1900-2050 (miles)" (vegeu el gràfic 1).

Sembla, doncs, que el nou gir de l'evolució de la població preocupa sincerament molts col·lectius, que suggereixen les possibles actuacions que s'han de dissenyar en cada un dels camps. Entre els documents del segon cicle de debats sobre psicologia de la intervenció social, del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya, trobem una intervenció dedicada a les polítiques d'envelliment, que pot ajudar a explicar la finalitat d'aquesta revisió: "Les polítiques d'envelliment i la gent gran" (Pérez Salanova, 2005). L'autora suggereix que convé repensar les polítiques i les intervencions institucionals, i que per fer-ho cal (p. 51):

• ampliar el marc de l'anàlisi,
• disposar de perspectives noves,
• admetre paradoxes i contradiccions,
• i veure els errors amb què habitualment s'aborden la longevitat i l'envelliment.

L'autora desenvolupa aquestes idees al llarg del document, i més endavant afegeix: "Repensar les polítiques també comporta impulsar la participació de la gent gran en la concepció, el control i l’avaluació dels serveis. Actualment, la planificació no es basa pas en aquest enfocament" (p. 57).

L'error de percepció de l'envelliment també és present a les biblioteques, on, tot i que s'ha avançat des que Allan M. Kleiman, director de la biblioteca d'Old Bridge ―Nova Jersey, EUA―, en va constatar i criticar la miopia, encara no s'ha assolit la visió necessària per afrontar els canvis del futur immediat. I, al cap de tretze anys, encara és bona l'afirmació crítica que els serveis que ofereixen se centren en les activitats recreatives i del temps lliure (Kleiman, 1995).

Aquest article presenta una revisió bibliogràfica amb l'objectiu de conèixer en el pla internacional, l'estat de la qüestió i, en el local, la percepció que tenen els bibliotecaris, de l'envelliment demogràfic i la necessitat de donar-hi resposta des de la biblioteca; també, què s'entén com a grans i què se'ls ofereix avui.

Es volia considerar si hi ha una base prou sòlida per plantejar la necessitat de dissenyar serveis bibliotecaris específics per a la població que avui s'apropa a l'edat considerada com la porta de la vellesa, i si es pot preveure que les seves necessitats com a usuaris seran diferents, ja que l'envelliment demogràfic anuncia que representaran un col·lectiu força nombrós. La interessant i documentada aportació que es llegeix a "When I'm 64", comença amb aquestes afirmacions:

Across the world, governments are aware that the retirement of the baby boomers will have a big impact on developed societies. This large group of the population is better educated, more technologically literate and generally wealthier than any previous generation. They are also renowned for their voracious consumption of information in all media (Williamson, 2006).

Així, en aquesta revisió bibliogràfica no s'aprofundeix en la visió que les biblioteques tenen del col·lectiu que "ja és" dins el grup conegut com a vells, membres de la tercera edat o ancians; aquest aspecte ha de formar part de treballs posteriors, complementaris del que es presenta aquí. No es qüestiona la qualitat ni la utilitat dels serveis oferts fins avui, sinó que es vol posar damunt la taula si és necessari canviar la visió i dissenyar-ne de nous. En aquest sentit, s'aporten elements de reflexió que assenyalen que les persones que aviat formaran part del col·lectiu tenen unes característiques ben allunyades de les  que havien definit altres generacions ―començant pel fet que volen ser anomenades d'una altra manera―, i potser la demanda de serveis bibliotecaris serà molt diferent.

1.1 Sobre com s'ha fet la revisió bibliogràfica

La recollida de documentació havia començat el 2005, i la producció científica bibliotecària pertinent era molt poca (Kahlert, 2000; Dobson, 2004; Bundy, 2005; Long, 2005), com també constatava Williamson (2006, p. 56). Potser la sequera productiva es devia que el moment històric coincidia amb la presa de consciència de la nova realitat, però la cerca bibliogràfica intensa i continuada ha fet palès un interès creixent que permet conèixer, d'una banda, la visió que la comunitat bibliotecària ―si més no, la internacional― comença a tenir de l'assumpte.

De l'altra, i com a condició prèvia necessària per dibuixar el marc conjuntural on s'insereix la reflexió proposada, la cerca també ha abastat altres disciplines que puguin aportar llum al fet objecte d'estudi, i ajudin a identificar el col·lectiu i les seves necessitats, que en definitiva reflectiran com a usuaris de la biblioteca. En aquest sentit, convenia incloure documentació que fos responsabilitat del col·lectiu mateix, per entendre què demanen i com se senten, ja que, tal com assenyalen Caterall i Maclaran (2001, p. 1119), expertes en psicologia del màrqueting, molts estudis suggereixen que l'edat cognitiva ―la que se sent interiorment― reflecteix millor que l'edat cronològica la identitat i el comportament d'un individu.

En la mateixa línia, s'ha fet atenció a la coincidència local i internacional, tant dels experts de qualsevol disciplina com dels mateixos afectats, que no els agrada la denominació actual del grup objecte d'estudi, i tothom, arreu, fa servir les denominacions més diverses per tal de no dir vells (Pérez Salanova, 2002).

La cerca s'ha fet en bases de dades bibliogràfiques de ciències de la informació i de ciències socials (Bibliografía sobre Bibliotecas Públicas FGSR; Dialnet; Directory of Open Access Journals (DOAJ); Emerald Management; Library and Information Science Abstracts (LISA); Library Journal; Library Literature & Information Science; ScienceDirect) i en revistes electròniques; també a la xarxa d'Internet, mitjançant Google Acadèmic. Els criteris de cerca emprats han estat baby boomers, old people, old adults, elders, gent gran, mayores, o bé sols, o bé combinats amb library, libraries, biblioteca, biblioteques, bibliotecas.

Per a la selecció, primer es va triar la informació en xifres i sobre perspectives demogràfiques de futur, a curt i mitjà terminis. Després s'han destacat les aportacions d'altres disciplines, que han ajudat a obtenir una síntesi aclaridora de la visió dels diferents especialistes sobre l'envelliment de la població i la naturalesa dels subjectes del grup objecte d'estudi. Igualment, per reflectir com es veu el col·lectiu ell mateix, s'han seleccionat diversos documents que, tot i no ser sempre textos científics, resultaven pertinents per dibuixar el panorama que es mirava de plasmar a grans trets en aquesta breu recerca inicial.

Pel que fa a les biblioteques, s'han trobat textos que permeten esbrinar com veuen els grans els professionals, i què els sembla que demanen: d'una banda,  quina oferta específica (o aproximada) s'hi troba avui i, de l'altra, si pensen que cal canviar el panorama per a demà, i si és així, com ha de canviar. S'han inclòs els exemples d'experiències pioneres als Estats Units, on un entusiasta Allan M. Kleiman va crear un Senior Space a la biblioteca d'Old Bridge i va explicar en diversos documents el procés d'aquesta iniciativa, encara en curs de llançament (Kleiman, 2007).

També s'han recollit les mostres de com s'estén la taca d'oli als Estats Units, on altres biblioteques de diversos estats han seguit l'exemple d'Old Bridge.

Finalment, es comenten diverses mostres de l'actuació en relació amb el grup de població que ens ocupa com a centre d'atenció en altres països: estudis d'usuaris (Dobson, 2004); estudis d'usuaris i de panorama bibliotecari (Lockyer-Benzie, 2002; Bundy, 2005); directrius (CLA, 1999; ALA, 1999); recomanacions (CILIP, 2003), etc.

No s'ha trobat, però, producció local pertinent.

2 Situació demogràfica actual, evolució prevista i recomanacions dels experts

"L'augment percentual dels qui tenen edats avançades és tan considerable que als països més desenvolupats ha esdevingut una de les principals preocupacions 'demogràfiques'. […] Si un demògraf parla de l'envelliment, sembla lògic que s'estigui referint a l'envelliment demogràfic. Però es tracta d'una lògica enganyosa. El canvi en l'estructura per edats només és un dels molts canvis demogràfics relacionats amb la vellesa, i ni tan sols és el més directament lligat a la gent gran" (Pérez Díaz, 2002, p. 14).

L'Informe de la Segona Assemblea Mundial sobre l'Envelliment, de les Nacions Unides, celebrada el 2002 a Madrid, diu en l'article 2 de la Declaració política (vegeu l'annex I):

Reconocemos que el mundo está experimentando una transformación demográfica sin precedentes y que, de aquí a 2050, el número de personas de más 60 años aumentará de 600 millones a casi 2.000 millones, y se prevé que el porcentaje de personas de 60 años o más se duplique, pasando de un 10% a un 21%. Ese incremento será mayor y más rápido en los países en desarrollo, donde se prevé que la población de edad se multiplique por cuatro en los próximos 50 años.

Davant l'ensurt que provoquen aquestes informacions, Pérez Díaz afirma que les alarmes són injustes amb la gent gran, i que el canvi conseqüent en la significació social de les diferents edats és el gran oblit dels anunciadors de "l'apocalipsi demogràfica", ja que les alarmes parteixen de l'estereotip immutable del vell com a rèmora social i econòmica: "com més en siguin, pitjor". En canvi, afirma, cal canviar la visió i considerar que, en realitat, l'envelliment demogràfic és un avantatge comparatiu internacional, i no un motiu d'alarmes. També recomana que s'emprin altres maneres més entenedores d'investigar els canvis demogràfics protagonitzats per la gent gran (Pérez Díaz, 2002, p. 14–15).

Aquesta visió positiva també es recull al Treball sobre el futur de la gent gran, un informe de la FATEC on s'assenyala que els canvis generacionals, culturals, socials i econòmics poden fer que el que avui és vist com un problema, potser no ho sigui en el futur (Bernadas, 2005, p. 9).

Les dades fredes, que poden servir de punt de partida més proper, les donen els estudis demogràfics del nostre territori. Segons el PAPM (Imserso, 2003), el darrer quart de segle la població estatal d'octogenaris ha augmentat en 150.000 individus/any, i creixerà un 80 % els propers vint anys. Si ara representen el 3,9 % de la població, l'any 2050 ja en seran el 10 % (vegeu el gràfic 1).

Segons aquest document, les previsions per a un futur proper a l'Estat espanyol, indiquen que cap al 2020, en què es calcula que les generacions del baby boom arribaran a les edats de jubilació, la població de grans se situarà per damunt dels 8,5 milions de persones (Imserso, 2003).

Gràfic 1. Evolució de la població gran a l'Estat espanyol
(Font: PAPM 2003-2007 – Instituto de Migraciones y Servicios  Sociales, 2003)

Centrats en Catalunya, trobem que, avui, el percentatge de persones més grans de 65 anys arriba al 17,2 % (vegeu el gràfic 2). Entre els censos dels anys 1991 i 2001, la població gran ha augmentat en 240.000 persones, cosa que representa una taxa de creixement acumulat del 28 %, mentre que el creixement acumulat de la resta de població es queda en el 0,8 % (Salvá, 2004).

Gràfic 2. Població per grups d'edat a Catalunya, 2003
(Font: Anuari de l'envelliment. Catalunya 2004. Fundació Institut Català de l'Envelliment, 2004)

En un document de la Federació d'Associacions de Gent Gran de Catalunya (FATEC) sobre el futur de la gent gran, s'afirma que la població de Catalunya continuarà creixent amb tendència a la desacceleració, i es donaran canvis importants en l’estructura per edats, cosa que tindrà una forta repercussió sobre la demanda de béns i de serveis. També es constata que la població gran d’avui i la del futur no tindran les mateixes característiques i, per tant, no només seran diferents les necessitats i demandes, sinó també les aportacions (Bernadas; Alonso, 2005, p. 8–9).

n la interpretació de les previsions, els experts de totes les disciplines coincideixen a assenyalar la necessitat de dissenyar serveis de tota mena per a un grup social "històricament oblidat i menystingut", segons Pérez Díaz, que, amb un optimisme recomanable i una visió analítica innovadora, opina que la correlació entre el grau de desenvolupament i la proporció dels de més edat en la població és tan evident, que potser hauríem de sospitar que no poden anar per separat. Així mateix afirma que considerar afortunades les poblacions menys envellides del món només es pot justificar amb un exercici de cinisme, perquè el cert és que l'envelliment demogràfic ha fet rendible la investigació mèdica i farmacològica en salut a edats avançades, i per això aquest envelliment s'ha convertit, ell mateix, en un factor de millora de la qualitat de vida en la vellesa. Cal canviar l'enfocament de la recerca (Pérez Díaz, 2002, p. 16).

3 Qui són els grans, i quines en són les expectatives?

L'augment de la població anomenada gran, augment que acabem de veure que es preveu incrementat a mitjà termini, genera un notable canvi de la realitat social i planteja un món de noves necessitats, com reflecteix el monogràfic de la Fundació Cidoc dedicat a l'envelliment. En l'article anomenat "Persones grans, vells, adults grans, sèniors, ancians: l'heterogeneïtat com a element distintiu", es llegeix:

L'augment de la xifra de persones grans a escala planetària es planteja com un dels reptes més importants als quals han de fer front no només les societats desenvolupades, sinó també les societats en vies de desenvolupament. […] Quan hom demana a un gerontòleg que defineixi la vellesa, hi ha una primera definició referida a la dimensió psicològica, i que és fonamental tenir en compte: la diversitat, l'heterogeneïtat, la variabilitat, la disparitat entre les persones que conformen el col·lectiu de les persones grans i que, malgrat això, sovint és tractat de manera homogeneïtzadora (Pérez Salanova, 2002, p. 4–5).

En aquest sentit, hi ha un interès per deshomogeneïtzar el tractament semàntic del col·lectiu en què se centra aquest treball, i es defuig, sense excepció, l'apel·latiu vell: baby boomer (Kahkert, 2000); persones grans, adults grans, sèniors (Pérez Salanova, 2002); mayores (Barrio, 2007); seniors (Bundy, 2005); elderly (Irvall, 2002); older adults (Canadian Library Association, 2002); older people (CILIP, 2003). Però mai vells, ancians, persones de la tercera edat, viejos, ancianos, personas de la tercera edad, old, aged people, etc.

Destaquem l'elecció creixent del terme baby boomer, i per extensió boomer, per designar els "nous grans", provinents d'una generació amb trets diferencials molt marcats, que ara arriben amb la mateixa força a les portes de la jubilació:

Boomers are changing old age. It's what we do. The baby boom generation —those born during the post–World War II years, 1946 through 1964— has a track record of rebellion that has caused startling cultural and social transformations, including rock'n'roll, the peace movement, civil rights, and agendas […] (Dempsey, 2007, p. 36).

Per a aquesta revisió, s'ha triat el terme grans, com a manera d'anomenar el grup objecte d'estudi sense haver de fer servir l'inadequat vells, però sense convenciment que sigui l'apel·latiu més adient, ni el definitiu. Com a mostra d'aquesta incertesa i disconformitat la cursiva, sempre que el vocable no formi part d'una citació literal.

3.1 Prejudicis, anàlisis condicionades i realitat

La sensibilitat, arreu, cap al canvi demogràfic i la necessitat d'una resposta específica i diferent, es fa palesa en Dobson (2004), quan diu des del Regne Unit que els "nous grans" de l'anomenada generació baby boomer, avui són entre els 40 i els 60 anys i aviat la seva comunitat els classificarà com a ciutadans grans; però s'ha parlat molt del fet que aquesta generació presenta unes característiques diferents de les que fins avui s'associaven als "grans" i, en conseqüència, tenen necessitats diferents (p. 7).

També, des d'Austràlia, Bundy (2005) reflexiona sobre les actuacions públiques requerides quan diu que el seu país, igual que altres països desenvolupats, veu envellir la població, i que per respondre a les necessitats d'informar-se, d'aprendre, de tenir un benestar i de fer una vida independent, cal augmentar les inversions institucionals, inclosos els governs locals i les biblioteques públiques (p. 3).

El sentiment dels integrants del col·lectiu que ens interessa és que són vius i actius, com reconeix l'estudi sobre l'ús del temps dels grans, publicat per l'Imserso, que parteix de la no-consideració de les persones grans com a població inactiva, sinó com a persones que fan moltes activitats diferents. S'hi afirma que l'activitat és un indicador clar de la qualitat de vida global de les persones grans. Les implicacions directes de mantenir-se actiu són tenir salut, relacions socials, independència i autonomia (Barrio, 2007). Aquestes condicions són assolibles en un entorn social adient, com assenyala Barenys, que diu que el grup al qual interessa aquesta revisió situa la dignitat del procés d'envelliment en l'acceptació, que serà més fàcil "si la persona se sent respectada pel seu entorn social, és a dir, si l'entorn social és permeable a la persona" (Barenys, 2002, p. 12).

Les exigències dels grans van més enllà de les atencions sociosanitàries. La primavera passada es va celebrar a l'Hospitalet de Llobregat el X Saló FiraGran, on nombroses associacions van demostrar la capacitat de participació i el dinamisme dels grans. Més de 90.000 visitants (que en fan el principal punt de trobada de gent gran d'Europa) confirmen el paper rellevant del col·lectiu dins la societat (Villa, 2008a).

Aquests grans capaços de moure una fira dedicada a ells, són "un grup de població força heterogeni, que tradicionalment s'ha caracteritzat des de fora com un col·lectiu de dimensió reduïda, amb poc poder adquisitiu, amb mala salut i gustos antiquats". Però amb l'evolució viscuda fins avui, aquest perfil no correspon al perfil actual de tots els grans; per exemple: n'hi ha que reben rendes altes, només un petit percentatge té deteriorades les facultats mentals i, sobretot, no tots es consideren "vells". I moltes necessitats d'aquest grup queden sense satisfer (Elvira, 2005, p. 11).

Una d'aquestes necessitats, la formació continuada, comença a satisfer-se, i així ho reflectien els assistents al X Encuentro Nacional de Programas Universitarios para Mayores, celebrat a la Universidad de Burgos els dies 5, 6 i 7 de maig d'enguany. La conclusió principal de les jornades assenyalava que els programes universitaris per a gent gran faciliten la promoció i l'autonomia personal, tot prevenint la dependència, en potenciar un envelliment actiu (Villa, 2008b).

3.2 Ja no els fa por navegar!

Com a mostra del desconeixement i la poca estima de la societat cap al col·lectiu, no ve de nou la curiositat que ha desvetllat la protagonista d'una notícia publicada a Sesenta y más: la blogger més vella del món; té 95 anys, i la sorprèn l'interès de la societat actual cap a la seva passió per aprendre a fer servir les noves tecnologies (Fernández, 2007).

En la mateixa línia, i com a prova que el canvi de naturalesa del grup que centra aquesta revisió és prou destacable com per no interessar només als acadèmics, s'hi cita un article periodístic que subratlla com els baby boomers (l'expressió, un altre cop) han desmuntat el tòpic que els grans tenen fòbia als ordinadors i als avenços tecnològics, perquè ells en són usuaris entusiastes. I també serveix per descobrir una denominació que ja s'ha instal·lat en el món anglosaxó, i que cal no ignorar en estudis posteriors: són els silver surfers, que es podria traduir com "els surfistes d'argent" (Brayfield, 2005).

Aquesta denominació la va recollir l'any 2000 la mateixa Brayfield a Ride of the silver surfers, i Copps, un altre company del mateix diari, a "Gold mine awaits in the silver-surfer market", després que l'any 1999 l'havien encunyada Cody i d'altres, amb motiu d'un estudi de grup (Cody, 1999). La insistència de Brayfield, cinc anys després, jugant amb el titular ("[…] riding the crest of the internet wave"), s'interpreta com una resposta als qui criticaven l'enginyós qualificatiu, que feien entendre de manera tàcita, com havia fet Neil Selwyn, que era gairebé una frivolitat.

A "The information aged", Selwyn (2004) dubta de l'afirmació que els grans s'interessin massivament per les TIC, tot i acceptar que n'hi ha que sí, i proposa dissenyar actuacions que introdueixin l'ús d'aquestes tecnologies entre les persones de més edat, insistint en el que ja havia dit un any abans (Selwyn, 2003). Però la realitat el contradiu, i trobem tot un món a la xarxa que es defineix com dirigit als silver surfers; especialment, els professionals de la publicitat han adoptat aquesta definició per a les seves ofertes. Però també l'han adoptada altres professionals; per exemple, Digital Unite¹ és un web britànic dedicat a la integració dels grans dins el món digital. Han creat un Silver Surfers' Day, del qual ja s'ha celebrat el de 2008 i es prepara el de 2009. La imatge promocional de l'esdeveniment és prou explícita² (vegeu la imatge 1).

Imatge 1. Fotografia promocional del Silver Surfers' Day 2009.
(Font: Digital Unite).

Això ens porta a una realitat palesa: l'interès de les biblioteques per oferir nous serveis als usuaris de més edat és de caire reactiu, i se centra gairebé en Internet. Trobem nombrosa literatura que, des de fa anys, analitza o dissenya (Jokitalo, 1997; IFLA, 1997; Blake, 1998; Eastman, 2004; Kiel, 2005) aspectes de la relació dels grans amb Internet, i sempre com una preocupació cap a un col·lectiu suposadament desavantatjat. Aquest enfocament confirma la necessitat de canviar la percepció dels professionals de la informació pel que fa al col·lectiu, que sí que s'interessa de manera creixent pel món virtual, però, com hem vist en Barenys (2002), Barrio (2007), Elvira (2007) o Villa (2008a i 2008b), no com a usuaris inhàbils, sinó com a usuaris plens i capaços, i no aspiren solament a saber surfejar, sinó que volen moltes altres coses, i esperen que els les ofereixin. Per a ells és una prioritat l'accés remot mitjançant les TIC. Es connecten a Internet i fan servir l'ordinador molt més que els grans que els precedeixen (Loockier-Benzie, 2002, p. 5).

3.3 Baby boomers? Els fills del sis-cents? Inconformistes?

La darrera frase del paràgraf anterior assenyala una de les característiques dels baby boomers, segons Lockyer-Benzie, i forma part de tot un llistat de trets comuns que, segons l'autor, els identifica com a grup:

• tenen una bona educació;
• demanen millor previsió i provisió de serveis que les generacions precedents;
• per a ells és important la informació i la formació permanent;
• volen treure suc del temps;
• demanen recursos i programes adequats al seu estil de vida, que n'impulsin el creixement personal i la interacció social;
• reconeixen el gran valor de la biblioteca pública per a la comunitat i la funció permanent com a proveïdora d'informació i de lleure, a més de servir com a seu per a la convergència social.

Malgrat tot, alerta l'autor, com altres generacions, els baby bomers no són un grup homogeni, i cal que, en tot moment, les diferències es reconeguin i s'actuï en conseqüència (Lockyer-Benzie, 2002, p. 5).

A casa nostra, pot estranyar la denominació baby boomer, però no la realitat de la generació de què es parla, per bé que aquí la cronologia és una mica més tardana ―de mitjans anys cinquanta, al segon terç dels anys seixanta del segle passat. D'altra banda, aquest boom de natalitat sempre s'ha associat amb la generalització de l'ús del Seat 600.³

Imatge 2. El Seat 600 (1957), pare de la generació boom a l'Estat espanyol
(Font: http://www.slot-adictos.com).

4 Com es veu el col·lectiu des de la biblioteca?

La cerca de documents dels experts d'altres disciplines ―metges, sociòlegs, gerontòlegs, polítics, publicistes― mostra que l'interès pel creixement accelerat de la població gran ja té un rodatge d'alguns anys, també en el pla local, i s'ha fet una tria de la producció per disposar d'un escenari entenedor.

Amb aquest coneixement previ, cal passar a l'estudi de la literatura que ha analitzat les necessitats futures dels grans a les biblioteques. Val a dir que és escassa, tot i que, com s'ha assenyalat al començament, la tònica ha canviat els darrers anys.

4.1 Concepció "caducada"

En una primera prospecció del que les biblioteques ―i també les institucions corporatives internacionals― perceben com a necessitat de servei, s'evidencia que, fins fa ben poc, es tenia la concepció errònia que les persones més grans formaven part del col·lectiu de discapacitats (IFLA, 1997). De fet, com es desprèn del text citat, i d'altres que se citen tot seguit, veiem que la mateixa IFLA ha inclòs els serveis als grans dins la Section for Libraries Serving Disadvantaged Persons.

Per a la majoria dels bibliotecaris, els grans eren persones amb poca salut, que vivien en institucions especialitzades, patien problemes de visió, o bé tenien moltes limitacions cognitives:

4.1.1 Poca salut

Es considerava els grans com a persones malaltes o en camí de ser-ho, com s'aprecia en les Recomanacions de la IFLA per a biblioteques que serveixen els  pacients hospitalitzats i els vells i discapacitats ingressats en instal·lacions sanitàries de llarga estada (IFLA, 2000), encara que dins d'aquest document ja es comença a reflexionar lleugerament sobre les diferents denominacions del grup, sobre el creixement a mitjà termini i la necessitat de preveure'n els interessos, tot i no descuidar l'aspecte de la dependència.

4.1.2 Acolliment en institucions

Els grans, en molts casos, eren acollits en institucions especialitzades, i es feien documents sobre la forma en què les biblioteques havien de servir aquestes institucions, com és el cas de la comunicació Library Services to Institutions for the elderly in Sweden (Irvall, 2002), on l'autora explica com es fa arribar la biblioteca a les llars d'avis, en una combinació poc engrescadora de voluntarisme (de la bibliotecària, del personal sanitari i dels familiars) i afirmació de professionalitat.

4.1.3 Problemes de visió

Fins fa ben poc, hi havia l'acceptació tàcita que els grans formaven part de la comunitat de ciutadans amb problemes de visió (Brazier, 2005), ja que representaven un percentatge elevat dins el total de discapacitats visuals (Craddock, 1997).

4.1.4 Vells xarucs

Si més no, aquests subjectes desconeguts tenien força limitacions i, és clar, els interessos no anaven més enllà de trobar entreteniments poc complicats, com algun taller d'escriptura o explicar contes als nens. A la biblioteca es recorden dels grans de la comunitat, no per oferir-los serveis diferents, sinó per "completar" un servei per als nens: els avis expliquen contes… així es distreuen ells i els nens (Isakovic, 1999). L'altra possibilitat, una mica més digna, és assistir a un taller d'escriptura creativa per tal de descobrir els potencials creatius en la vellesa (Synnes, 2002). També poden ser objecte de programes de formació d'usuaris "de la tercera edat" (García, 1999).

4.1.5 La tecnologia els atabala

Més endavant, com s'ha vist en l'epígraf anterior, i fent un pas de gegant, es reconeixia als grans la necessitat d'aprendre a navegar per Internet, i se suggeria dissenyar programes per animar-los (Blake, 1998; Williamson, 2001; Selwin, 2003).
___________________

Totes aquestes són mostres d'una visió miop, com ja assenyalava Kleiman (1995) a "The aging agenda", en un fragment que ja s'ha citat en començar aquesta revisió.⁴

4.2 Graduar les ulleres de la percepció: antecedents

Els nous grans o baby boomers tenen unes característiques diferents dels vells: són usuaris voraços d'informació, cosa que, junt amb el fet que són la generació amb més educació de totes les precedents, justifica la necessitat d'investigar l'impacte de la jubilació d'aquesta generació en les biblioteques públiques. Quan es retirin, els baby boomers es trobaran sobtadament amb molt de temps per dedicar-se als seus interessos (aficions, viatges, formació), perseguir somnis deixats de banda en altres moments o cercar noves oportunitats. Alhora, ja no tindran les fonts d'informació de què disposaven als llocs de treball i aleshores és molt possible que les biblioteques públiques siguin un recurs clau d'informació i lleure per a aquest grup (Williamson, 2006, p. 56).

Ja fa temps que hi havia qui feia crides d'atenció, i començava a veure que calia canviar la visió dels bibliotecaris, i l'enfocament dels seus serveis, com es pot llegir a "The aging agenda". Segons aquest text, la comunitat bibliotecària s'enfrontarà al desafiament de redefinir els serveis, per acomodar la població de grans, que creix. Aquests serveis haurien de prendre en consideració factors com el nivell d'educació, la diversitat ètnica, la mobilitat… alhora que s'haurien de dissenyar programes creatius que incorporessin les TIC i l'aprenentatge permanent (Kleiman, 1995). La reflexió, de fa més de deu anys, a més d'aconseguir que agrupacions professionals del seu país i del Canadà (ALA, 1999; CLA, 1999) comencessin a meditar sobre la necessitat de definir serveis específics per als que anomenaven older adults, ha permès a l'autor emprendre una experiència pionera en un programa que acaba aquest 2008.⁵ Igualment, en altres punts de la geografia global van iniciar-se processos semblants.

4.3 Cronologia d'un canvi d'actitud

1999. La Reference and User Service Association (RUSA) de l'associació professional de bibliotecaris dels EUA (ALA) prepara unes directrius específiques per als serveis bibliotecaris a grans. Són les Library Services to Older Adults Guidelines (ALA-RUSA, 1999), i diuen que cal:

1. Incloure els serveis bibliotecaris a grans dins el pla general de la biblioteca, dins el pressupost i dins la programació de serveis.
2. Assegurar l'accés dels grans als edificis, als materials, als programes i als serveis de la biblioteca.
3. Tractar els grans amb respecte a tots els espais d'atenció.
4. Treure profit de l'experiència vital i professional dels grans.
5. Proveir i difondre informació i recursos per als grans.
6. Proveir serveis bibliotecaris específics per a grans.
7. Col·laborar amb altres organismes locals i amb grups dedicats als grans.

2000. Fent una ullada general al que diu la literatura sobre les necessitats dels baby boomers a les biblioteques, trobem en el pla internacional un primer treball de recerca a Austràlia, on potser per primera vegada es fa una crida d'atenció sobre un conjunt de factors: envelliment de la població; característiques concretes i molt diferents dels nous grans; aplicació de l'apel·latiu baby boomers⁶ a un grup de futurs usuaris de les biblioteques; estudi per conèixer totes les variables: salut, educació, situació socioeconòmica, situació familiar, expectatives de serveis de la biblioteca (Kahlert, 2000).

Aquest treball es va presentar a la 66a conferència de l'IFLA del mateix any 2000 a Jerusalem, i tot i que no va més enllà de l'anàlisi en un país concret, és un document important, primer, perquè "descobreix" per a la professió que la propera generació de jubilats seran els baby boomers i subratlla la necessitat de mirar aquest col·lectiu des de la biblioteca, i, segon, perquè és el primer cop que planteja, davant l'estament corporatiu amb més representació dels bibliotecaris del món, que cal reflexionar sobre la necessitat de donar resposta a l'envelliment demogràfic, i alhora posar atenció al nou model de gran. D'això, ja en fa vuit anys.

2002. A Canadà, el grup de la CLA que estudia els serveis bibliotecaris per a la gent gran  proposa directrius que mostren que en aquell país també es posen mans a l'obra. Són les Canadian guidelines on library and information services for older adults (CLA, 2002). Per bé que proposades el 1999 i aprovades el 2002, i que encara els cal refrescar una mica la visió, aquest refresc es veu assegurat amb la primera directriu i els punts que la desenvolupen:

1. Cal obtenir dades sobre aquest sector de població, de manera continuada: incorporar partides pressupostàries específiques; tenir-los en compte en la planificació; recollir informació sobre la gent gran que procedeix d'altres cultures; involucrar d'alguna manera els mateixos interessats, com pot ser un consell consultiu.
2. Assegurar-se que les necessitats especials del grup es reflecteixen en la col·lecció, els programes i els serveis de la biblioteca: per exemple, incorporant algun bibliotecari al consell consultiu; difonent els serveis de la biblioteca en diaris i altres mitjans; establint relacions amb les organitzacions de grans i mantenint-los permanentment informats dels serveis i les activitats.
3. Assegurar-se que les instal·lacions de la biblioteca són segures, còmodes i atractives: aplicar les normatives generals de seguretat i les recomanacions d'accessibilitat; disposar cadires a la vora dels taulells; senyalitzar bé tota la biblioteca.
4. Fer que la biblioteca sigui un lloc rellevant per a la informació dels grans: tenir tota la informació institucional disponible i actualitzada; fer un web dirigit a aquest col·lectiu.
5. Incloure un apartat de grans a la programació de la biblioteca: planificar activitats específiques per al grup; incloure a la programació anual activitats d'interès per a les diferents generacions que formen el col·lectiu gran; emprar la biblioteca per combatre els estereotips socials pel que fa als grans.
6. Estendre els serveis bibliotecaris als grans que no poden anar a la biblioteca.
7. Instruir el personal de la institució perquè atengui els grans amb respecte i educació.

2003. Al Regne Unit, el Chartered Institute of Library and Information Professionals publica un Briefing el mes de juliol, on hi ha unes primeres recomanacions per pensar a dissenyar serveis bibliotecaris específics per als grans. Les recomanacions inclouen la necessitat de conèixer el col·lectiu; el disseny de serveis per a grans actius i per a grans menys actius; el disseny acurat de serveis d'extensió bibliotecària específics, i la formació del personal (CILIP, 2003). Disposem del document, tot i que ja no és accessible; l'ha retirat el CILIP per revisar-lo i actualitzar-lo.

2004. També cal citar aquí el document on s'explica el primer pas fet a Sheffield, Regne Unit, per establir la provisió de serveis per als baby boomers; s'hi fa un estudi d'usuaris i un altre dels bibliotecaris que els atenen; es destaca el canvi en la percepció i en l'ús de la biblioteca respecte a la generació precedent, i la constatació dels professionals que cal preveure serveis específics, tot i que es remet a la necessitat d'aprofundir-hi en treballs futurs (Dobson, 2004). No era un primer pas de gegant, però sí un bon exemple de com posar-se a caminar, tot i que ha desaparegut incomprensiblement de la xarxa.⁷

2005. A Austràlia, els Friends of Libraries Australia (FOLA) redacten un informe, on s'analitza la situació demogràfica actual i el posicionament de les biblioteques, i alhora, les actituds (que es reflecteixen en polítiques i en partides pressupostàries) dels governants pel que fa a la relació d'aquests dos conceptes (Bundy, 2005).

Per copsar la percepció de la professió, van enviar un qüestionari de 40 preguntes a les biblioteques de tot el país, que van respondre el 33 %. Amb això es va obtenir una primera visió global de la situació, a partir de la qual els FOLA fan deu recomanacions agosarades, que es reprodueixen tot seguit. Un excel·lent model de treball.

1. Organitzar un fòrum amb representació dels departaments governamentals de salut, família, benestar i tecnologia; representació dels governs locals, i representació de les biblioteques públiques per analitzar les necessitats creixents dels grans.
2. Els governs estatal i locals haurien de revisar les polítiques i els materials d'informació i promoció dirigits als grans, per assegurar-se que s'hi reflecteix el paper potencial de les biblioteques.
3. Polítiques locals de suport a les publicacions dirigides a grans, per assegurar-se que s'hi reflecteix la contribució de les biblioteques.
4. Els governs locals que desenvolupin polítiques per als grans han d'assegurar-se que reflecteixin la contribució de les biblioteques.
5. Els representants de l'ALIA i de les biblioteques públiques haurien d'elaborar i difondre unes directrius per a les biblioteques i els serveis d'informació per als australians grans.
6. Les biblioteques públiques haurien d'avaluar els serveis per a grans fent servir la llista de control suggerida en aquest informe [*].
7. Les biblioteques públiques haurien de dissenyar webs accessibles, amb serveis específics per a grans, com ara servei a domicili, i amb enllaços a altres webs d'interès per al col·lectiu.
8. Els serveis centrals territorials de les biblioteques públiques, coordinats amb les associacions de bibliotecaris, haurien d'organitzar, en el termini d'un any, seminaris on les biblioteques i les institucions públiques per a grans treballin junts per identificar les necessitats del grup a les biblioteques.
9. Els serveis centrals bibliotecaris, estatals i locals, haurien d'auditar tota mena de publicacions impreses o digitals, pàgines web i altres recursos d'informació dirigits als grans, per tal d'incloure-hi informació dels serveis de les biblioteques públiques.
10. El departament de salut i envelliment hauria de considerar la pràctica de la biblioteràpia.
    [*] Llista exhaustiva on figuren determinats ítems per assegurar un servei de qualitat: inclusió dels grans en plans, programes i pressupostos; tipus de fons; formació dels professionals; instal·lacions; web, etc.

I per descomptat, en aquest informe a la nació, els Amics de les Biblioteques no hi posen embuts a l'hora d'insistir en el finançament: "Improving services to seniors, and achieving better funding to do so, is at once an opportunity and challenge for Australia's public libraries" (Bundy, 2005).

2006. A "When I'm 64", Williamson i els seus col·legues parteixen de la premissa que els baby boomers més grans ja han començat a convertir-se en jubilats, i això s'accelerarà d'aquí a pocs anys, entre el 2011 i el 2031. Van fer un projecte pilot per investigar el possible impacte d'aquestes jubilacions a la biblioteca pública i entrevistes a subjectes representatius, triats entre les zones d'influència de dues biblioteques, per esbrinar què esperen que els ofereixi la biblioteca pública.

Els resultats aporten un retrat del baby boomer com el que s'ha vist àmpliament en aquestes pàgines, però també ens diuen, per exemple, que els futurs usuaris, tot i haver protagonitzat el desplegament de les tecnologies en tots els aspectes de la vida, i ser-ne entusiastes, encara s'estimen més llegir un llibre en suport paper. I alhora demanen poder combinar el plaer del llibre i el cafè; però això no és en detriment que vulguin mantenir-se al dia tecnològicament i cal preveure com ho faran per aprendre nous programaris, per exemple.

Els autors suggereixen actuacions concretes, com tenir en compte els interessos i les aficions dels boomers, també per dissenyar el funcionament dels serveis bibliotecaris (per exemple, si un usuari d'aquest grup fa un viatge de tres mesos, com s'ho farà per tornar un llibre al cap d'un mes?); preveure la formació permanent; mantenir actualitzada tota la informació tecnològica, i dissenyar interfícies que permetin l'accés remot al màxim de serveis. Igual que en altres documents vistos aquí, els autors es remeten amb insistència a la necessitat urgent d'aprofundir-hi amb nous estudis (Williamson, 2006).

2007. Kleiman explica les accions concretes a la seva biblioteca ―i, no menys important, el canvi de mentalitat necessari― en unes conferències, de les quals ens arriben les presentacions en PowerPoint.⁸ Sense grans despeses pressupostàries, es volia crear un espai que servís a les generacions de grans, còmode, preparat per a l'autoaprenentatge, on es pogués xatejar, rebre una classe, o aprendre a escriure poesia, o relacionar-se. I es demanaven per on començar: primer, posar el concepte dins el Pla estratègic; demanar-se quin finançament cal i d'on treure'l; tot això comporta un canvi d'actitud, bellugar mobiliari, canviar la distribució de determinats fons i equipaments i molta imaginació; crear un web del Senior Space, amb blog, wiki i d'altres, i facilitar formació als usuaris del grup; és a dir, treballar amb plataformes existents, dedicades als grans (Kleiman, 2007).

Encara disposat a oferir tot el seu ajut, Kleiman ha incorporat dins el web Senior Space <http://www.infolink.org/seniorspaces/index.htm> de la seva biblioteca una opció de menú que ha anomenat "Do it Yourself Toolkit", on es pot trobar un recull d'exemples i recomanacions clarament dirigits a les companyes i companys de professió, com el document anomenat 25 Ideas to Serve Active Older Adults and the Baby Boomers <http://www.infolink.org/seniorspaces/diy/25ideas.pdf>, que és una mostra de com iniciar un paquet de serveis específics per a grans a la biblioteca, sense desoris pressupostaris.

4.4 D'aquí i d'allà

Tot i que només representen una petita mostra de bona voluntat, veiem que en certa manera, en alguns llocs on encara no hi ha una oferta específica per a grans, els tenen en compte en els programes, tot i no ser específics per a ells.

Així, és interessant l'exemple de la iniciativa de la biblioteca de Xangai (Wu, 2003), que dissenya la manera d'estendre els serveis, emprant les TIC, per a tota la població, o l'experiència holandesa de facilitar impressions de llibres en lletra gran "a la carta" (Schols, 1995).

En el bon camí, tot i que no es tracta d'espais dinàmics com el Senior Space de Kleiman, cada cop hi ha més biblioteques que preparen una secció del propi web com a espai per a informacions de diversa índole d'interès per als grans. Per exemple, el de l'State Library of Western Australia <http://www.liswa.wa.gov.au/>: des del portal de la biblioteca, s'arriba d'una manera molt directa i senzilla a l'espai Seniors: "Home > Information gateways > Seniors" <http://www.liswa.wa.gov.au/seniors.html>. Els usuaris a qui es dirigeix hi poden trobar un ventall d'informació molt variada: serveis de la biblioteca, enllaços a directoris diversos, enllaços a publicacions específiques per a grans, universitat, serveis públics, etc.

A l'espai dedicat a les biblioteques dins la pàgina web de la Secretaria d'Estat de Missouri, hi ha un exemple d'iniciativa institucional: tota una secció dedicada al servei bibliotecari per a grans; s'hi pot trobar un primer document de recomanacions fet anys enrere pel grup de treball sobre serveis de les biblioteques per a gent gran (Task Force on Library Services for Older Adults, 1997), informació demogràfica i altres informacions pertinents, fins a arribar a documents accessibles en línia, com un manual específic per als bibliotecaris i una transcripció de les directrius de l'ALA-RUSA, amb autorització del 2001.

Tots, amb els precedents, són bons senyals. Però cal anar molt més enllà en l'oferta de les biblioteques públiques per als propers grans. Cal voler menjar-s'ho tot.

5 Síntesi golafre

Sense cap mena de dubte, l'envelliment de la població mundial és un interès coincident per a diverses disciplines, a les quals s'ha unit recentment la biblioteconomia. I també hi ha coincidència a ressaltar que aquesta nova "onada perfecta" de jubilats que eixamplarà les bases de les piràmides de població correspon a la generació nascuda amb l'explosió demogràfica posterior a la Segona Guerra Mundial, fenomen que es coneix com el baby boom.

La denominació baby boomer ha guanyat posicions universalment, i la fan servir  diferents col·lectius científics. També (i potser aquesta denominació n'és la conseqüència) es fa palès que se cerca un consens en la manera de denominar aquest nou col·lectiu, que arribarà a la vellesa sense ser vell… i què sera? Grans? Adults grans? Experts? Ancians? Sèniors? Mayores?, dubte que es reflecteix també en el pla internacional, en elder, older, old people, seniors, aged people, older adults.

Els resultats de la revisió mostren la percepció del nou paisatge demogràfic que el col·lectiu bibliotecari ha assolit en un termini curt de temps. Si fins al 2000 la producció científica que feia referència a la necessitat de dissenyar serveis bibliotecaris específics per a aquest nou perfil d'usuaris era molt reduïda, gairebé inexistent, ara ja es percep la sensibilització dels professionals implicats, i avui disposem d'una producció creixent, si més no, en el pla internacional, que permet començar a analitzar la percepció i les diferents propostes exposades.

El present ens mostra moltes iniciatives diverses, que arriben de tota la geografia. Hi ha coincidència en la necessitat de dissenyar serveis bibliotecaris específics per als nous grans. Com es pot apreciar per la bibliografia científica, a escala internacional hi ha una preocupació en aquest sentit: s'analitza el nou gran, i es mira de trobar un patró; s'han fet estudis d'usuaris en diversos països, s'han proposat directrius; s'han dissenyat serveis específics…, i tot això s'ha comunicat a la professió en un exercici comunitari de trobar el camí, ja que poques professions entenen tan bé com la de bibliotecari els beneficis de la gestió del coneixement.

L'aparició de directrius i recomanacions locals fa reflexionar sobre dues coses: la primera, la prova que el país que les genera, efectivament, s'hi posa a treballar, i la segona, la necessitat urgent que s'hi treballi en un pla corporatiu internacional i en sorgeixin unes directrius generals, tal com s'ha fet amb altres grups d'interès. Mentrestant, cal posar atenció a les existents, que són un bon punt de partida per completar, aplicar, corregir, o el que calgui.

Així, encara no hi ha cap línia unitària establerta, cap recomanació corporativa, perquè, com es desprèn de la lectura dels articles triats per a la mostra, encara és el moment de reconèixer el territori; cadascú fa les pròpies prospeccions, i aporta el que en dedueix. Però tot aquest interès compartit encara no s'ha encomanat a casa nostra, ja que la producció local, tant a escala estatal com a Catalunya, és inexistent.

La poca producció local indica que també cal fer-les des d'aquí, les prospeccions, per tenir material d'intercanvi i un bon coneixement de la pròpia realitat. Tot seguint els exemples, vistos aquí, de les iniciatives d'altres països, cal estudiar la situació, preveure'n l'evolució possible i proposar els serveis bibliotecaris que, en conseqüència, s'hauran de dissenyar. Cal seguir atentament la producció científica d'especialistes, no només en biblioteconomia, sinó en totes les altres disciplines que hi poden aportar llum, com es desprèn de la mostra estudiada en aquesta revisió. La facilitat de l'accés lliure i la predisposició a compartir el coneixement que caracteritza la professió, són una eina valuosa a l'hora d'agafar models d'actuació i de prospecció, sense haver de partir de zero.

Finalment, s'ha considerat la reproducció del resum final del treball intel·ligent "What boomers want", escrit per una professional que, a més, és una baby boomer. Es pot dir que és una petita guia per entendre, per preveure, per inspirar-se:

Boomers at a Glance
1. What boomers need
― Help plotting retirement that includes work (maybe an entirely new career), volunteerism, leisure, travel, and continued learning
Retirement extends to the business community at large—businesses need help preparing for the "brain drain" that occurs when boomers retire
 Financial planning and job training for women at risk of poverty
― Healthy living and fitness workshops
― Arts, culture, lectures, and programs for mental agility
― Genealogy and support in capturing life stories
2. What boomers bring to the library
― Deep pockets for fundraising –it's the age group with the highest net worth
― Volunteers with knowledge and skills to share (no book shelves here)
― Numbers –it's a huge market that imprints its behaviour on Generation X
3. Where to start
― Assemble focus groups and advisory boards with connected, opinionated boomers in your community
― Do your homework Research on boomers abounds
― Identify community partners that can bring expertise and new outlets for marketing library programs to boomers
― Consider mobilizing a communitywide outreach effort with the library in the coordinating role (Dempsey, 2007).

Pot semblar molta feina, però, ja ho diu una de les frases emblemàtiques de la generació que ens ocupa: Greed is good (La golafreria és bona).

Bibliografia

ALA ― American Library Association (1999). Library services to older adults guidelines. <http://www.ala.org/ala/rusa/protools/referenceguide/libraryservices.cfm>. [Consulta: 24/08/2008].

Barenys Pérez, Maria P. (2002). "Els valors socials i la gent gran". Revista catalana de sociologia, núm. 16, p. 9-26. <http://www.iecat.net/pperiodiques/openlink.asp?URL=ShowArticleFile.asp?FileID={2616E2F3-299B-4F62-9B18-92ACFFA39093}&FileType=application/pdf>. [Consulta: 23/07/2008].

Barrio Truchado, Elena del (2007). "Uso del tiempo entre las personas mayores". Perfiles y tendencias, núm. 27 (marzo 2007). <http://www.seg-social.es/imserso/masinfo/boletinopm27.pdf>. [Consulta: 24/08/2008].

Bernadas i Rey, Joan; Alonso i López, Pere (2005). Treball sobre el futur de la gent gran. Perspectiva de la població catalana de més de 65 anys: cap a l'horitzó del 2010-2012. FATEC-Federació d'associacions de gent gran de Catalunya. <http://www.gentgran.org/documents/divers/informe-futur-gent-gran-bernadas-alonso.pdf>. [Consulta: 13/09/2008].

Blake, Monica (1998). "Internet resources for older people". Ariadne, the web version, núm. 14 (marzo 1998). <http://www.ariadne.ac.uk/issue14/older-people/>. [Consulta: 25/08/2008].

Brayfield, Celia (2005). "Silver surfers: riding the crest of the internet wave". The Times, 5 de mayo de 2005. <http://www.timesonline.co.uk/tol/life_and_style/article388273.ece>. [Consulta: 24/08/2008].

Brazier, Helen (2005). "Charity, charges and chaos: the story of library services for visually impaired". 91th IFLA General Conference and Council. Conferencia núm. 082-E/155-SI, Oslo, 14-18 agosto 2005. <http://www.ifla.org/IV/ifla71/papers/082e-Brazier.pdf>. [Consulta: 24/08/2008].

Bundy, Alan (2005). Community critical: australian public libraries serving seniors. Melbourne: Friends of Libraries Australia <http://www.fola.org.au/pdfs/FOLA_Seniors.pdf>. [Consulta: 24/08/2008].

CLA ― Canadian Library Association's Interest Group on Services for Older People (1999) Canadian guidelines on library and information services for older adults (Approved by Executive Council on 2002). Ottawa: Canadian Library Association.  <http://www.cla.ca/Content/NavigationMenu/Resources/PositionStatements/Canadian_Guidelines_.htm>. [Consulta: 23/08/2008].

Catterall, Miriam; Maclaran, Pauline (2001). "Body talk: questioning the assumptions in cognitive age". Psychology & Marketing, vol. 18, núm. 10 (octubre 2001), p. 1117-1133 <http://www3.interscience.wiley.com/cgi-bin/fulltext/85511925/PDFSTART>. [Consulta: 23/08/2008]

CILIP ― Chartered Institute of Library and Information Professionals (2003). Library and information services for older people. London: The Chartered Institute of Library and Information Professionals.

Cody, Michael J; Dunn, Deborah; Hoppin, Shari; Wendt, Pamela (1999). "Silver Surfers: Training and evaluating internet use among older adult learners". Communication education, vol. 48, núm. 4, p. 269-286.

Craddock, Peter (1997). "Share the vision". 63rd IFLA General Conference - Conference Programme and Proceedings (31 agosto-5 septiembre 1997). <http://www.ifla.org/IV/ifla63/63crap.htm>. [Consulta: 28/08/2008].

Dempsey, Beth (2007). "What boomers want". Library journal, vol. 132, núm. 12, p. 36-39. <http://www.libraryjournal.com/article/CA6457208.html>. [Consulta: 31/08/2008]

Departament de Benestar Social (ed.) (2002). Llibre blanc de la gent gran activa. El paper actiu de la gent gran en la nova societat: 50 propostes de millora i 14 recomanacions. Generalitat de Catalunya. <http://www.gencat.net/benestar/ggac-dep/paperactiu.pdf>. [Consulta: 12/09/2008]

Dobson, Suzanne (2004). Public libraries and the baby boomer generation: an investigation into public library service provision for baby boomers. University of Sheffield.

Eastman, Jacqueline K.; Iyer, Rajesh (2004). "The elderly's uses and attitudes towards the Internet". Journal of Consumer Marketing, vol. 21, núm. 3, p. 208-220. <http://www.emeraldinsight.com/Insight/ViewContentServlet?Filename=Published/EmeraldFullTextArticle/Pdf/0770210305.pdf>.  [Consulta: 27/08/2008].

Elvira, David; Rodríguez, Paula; Tomás, Zoa (2005). Dónde y cómo prefieren vivir los mayores de hoy y mañana en España. Madrid; Barcelona: Edad & Vida. <http://www.edad-vida.org/gestion/ResumPublicacions.jsp?idioma=&fitxer=Dondeycomo.pdf&titulo=D%F3nde+y+c%F3mo+prefieren+vivir+los+mayores+de+hoy+y+ma%F1ana+en+Espa%F1a>.  [Consulta: 24/08/2008].

Fernández, Ana (2007). "La Blogger más anciana del mundo". Sesenta y más, núm. 265 (mayo 2007) <http://www.seg-social.es/imserso/documentacion/ses265/265mayoreshoy.pdf>. [Consulta: 24/08/2008].

Fundació Cidob (ed.) (2002). "Revolució demogràfica: les dades", DCidob, núm. 82, p. 14-17. <http://www.raco.cat/index.php/DCidob/article/view/19703/19543>. [Consulta: 24/08/2008].

García Gómez, Francisco J. (1999). "Diseño de un programa de formación de usuarios aplicado al sector de población de la tercera edad: propuesta metodológica". Boletín de la Asociación Andaluza de Bibliotecarios, núm. 57, p. 23-38. <http://www.aab.es/BaaB57a2.html>. [Consulta: 15/10/2008].

IFLA  ― International Federation of Library Associations and Institutions (1997) "Older people and the Internet". IFLANET ―  Newsletter of the Section for Libraries Serving Disavantaged Persons, núm. 44 (primavera 1997) <http://www.ifla.org/VII/s9/nd1/44pt2.htm>. [Consulta: 25/08/2008].

IFLA  ― International Federation of Library Associations and Institutions (2000) Guidelines for libraries serving hospital patients and the elderly and disabled in long-term care facilities. The Hague: IFLA Headquarters (Professional Reports, núm.  61) <http://www.ifla.org/VII/s9/nd1/iflapr-61e.pdf>. [Consulta: 25/08/2008].

Imserso ― Instituto de Migraciones y Servicios Sociales (2003). Plan de acción para las personas mayores 2003-2007. [Madrid]: Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales. <http://www.seg-social.es/imserso/normativas/planppmm20032007.pdf>. [Consulta: 24/08/2008].

Irvall, Brigitta (2002). Library services to institutions for the elderly in Sweden. 68th IFLA Council and General Conference. Conferència núm. 015-121-E, Glasgow, 18-24 agosto 2002. <http://www.ifla.org/IV/ifla68/papers/015-121e.pdf>. [Consulta: 24/08/2008].

Isakovic, Neda (1999). "The child's best present". Intamel Metro, núm. 17 (diciembre 1999), p. 4.  <http://www.ifla.org/VII/s46/news/metron17.pdf>. [Consulta: 24/08/2008].

Jokitalo, Paivi (1997). "Internet in every day public library use". 63rd IFLA General Conference ― Conference Programme and Proceedings (31 agosto-5 septiembre 1997). <http://www.ifla.org/IV/ifla63/63jokp.htm>. [Consulta: 27/08/2008].

Kahlert, Maureen V. (2000). "The baby boomer generation. Impact on public libraries; theoretical and practical evidence". 66th IFLA Council and General Conference. Conferencia núm. 051-99(WS)-E, Jerusalén, 13-18 agosto 2000. <http://www.ifla.org/IV/ifla66/papers/051-099e.htm>. [Consulta: 24/08/2008].

Kiel, Joan M. (2005). "The digital divide: Internet and e-mail use by the elderly" Informatics for Health and Social Care, vol. 30, núm. 1 (marzo 2005), p. 19-23. <http://pdfserve.informaworld.com/Pdf/AddCoversheet?xml=/mnt/pdfserve/pdfserve/687869-788671212-713736882.xml>. [Consulta: 27/08/2008].

Kleiman, Allan M. (1995). "The aging agenda: redefining library services for a graying population". Library Journal, vol. 120, núm. 7 (abril 1995), p. 32-34. <http://search.ebscohost.com/login.aspx?direct=true&db=bsh&AN=9504217507&site=ehost-live&scope=site>.  [Consulta: 24/08/2008].

Kleiman, Allan M. (2007). Pennsylvania is aging! is your library ready?, Altoona, julio 2007. <http://www.infolink.org/seniorspaces/presentations/IsYourLibraryReady.ppt>. [Consulta: 30/08/2008].

Kleiman, Allan M. (2007). Senior spaces. The library place for baby boomers, older adults & their families. Pennsylvania Library Association Conference (octubre 2007). <http://www.infolink.org/seniorspaces/presentations/PALibraryOct2007.ppt>. [Consulta: 30/08/2008].

Linley, Rebecca (2000) "Older people, public libraries, social exclusion, United Kingdom". En: Muddiman, Dave (ed.). Open to all? : the public library and social exclusion. London: The Council for Museums, Archives and Libraries, vol. 3 (capítulo 16), p. 129-143. <http://eprints.rclis.org/archive/00005478/01/vol3wp16.pdf>. [Consulta: 24/08/2008].

Lockyer-Benzie, Maureena (2002). "Public libraries' response to changing demographics in Western Australia", documento presentado en Maturity matters: 6th Global Conference on Ageing, Perth, 27-30 octubre 2002. <http://pls.slwa.wa.gov.au:3080/pls/PublibschangdemoWAjun03.pdf>. [Consulta: 30/08/2008].

Long, Sarah A. (2005). "Serving the 'boomer' generation and beyond". New Library World, vol. 106, núm. 1214/1215 [núm. en línea, 7/8]  p. 378-380.  <http://www.emeraldinsight.com/Insight/ViewContentServlet?Filename=Published/EmeraldFullTextArticle/Pdf/0721060707.pdf>. [Consulta: 24/08/2008].

McCallum, Amanda J. (2000) "What will we do with the baby boomers?" 10th Biennial Conference of the Australian Population Association 'Population and globalisation: Australia in the 21st century', Melbourne, 28 noviembre-1 diciembre 2000. <http://www.apa.org.au/upload/2000-1B_McCallum.pdf>. [Consulta: 25/08/2008].

Naciones Unidas (2002). Informe de la Segunda Asamblea Mundial sobre el Envejecimiento, Madrid 8-12 abril 2002. Naciones Unidas <http://daccessdds.un.org/doc/UNDOC/GEN/N02/397/54/PDF/N0239754.pdf?OpenElement>. [Consulta: 24/08/2008].

Pérez Díaz, Julio (2002). "Avantatges internacionals de l'envelliment demogràfic: els canvis demogràfics que protagonitza la gent gran". DCidob núm. 82, p. 14-17  Barcelona: Fundació Cidob <http://www.raco.cat/index.php/DCidob/article/view/19704/19544>. [Consulta: 24/08/2008].

Pérez Salanova, Mercè (2002). "Persones grans, vells, adults grans, sèniors, ancians: l'heterogeneïtat com a element distintiu". Dcidob, núm. 82, p. 4-7. Barcelona: Fundació Cidob <http://www.raco.cat/index.php/DCidob/article/viewFile/19702/19542>. [Consulta: 24/08/2008].

Pérez Salanova, Mercè (2004). "Les polítiques d'envelliment i la gent gran". En: Alonso Varea, J.M.; Rodríguez Roca, J. (coord.) Repensar la intervenció social: 2. Les polítiques socials. [Barcelona]: Col· legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya,   p. 51-58. <http://blocs.mesvilaweb.cat/media/MV9DT1BDX1JlcGVuc2FyX2xhX2ludGVydmVuY2lvX3NvY2lhbF8yX1BvbGl0aXF1ZXNfU29jaWFscw==.pdf#page=52>. [Consulta: 24/08/2008].

Pinto Escribano, Joaquín (2001).  "Bibliotecas y lectura para la tercera edad". En: Voluntariado para personas mayores. Actas de las jornadas sobre participación para la mejora social. Del 22 al 26 de octubre de 2001. Salamanca, p. 47-61.

Salvá, Antoni (dir.); Rivero, Toni (coord.) (2004). Anuari de l'envelliment. Catalunya 2004. FICE ― Fundació Institut Català de l'Envelliment. Barcelona: Glosa. <http://www.envelliment.org/documents/docs/Anuari2004cat.pdf>. [Consulta: 24/08/2008].

Selwyn, Neil (2004). "The information aged: a qualitative study of older adults' use of information and communications technology". Journal of Aging Studies, vol. 18, núm. 4 (noviembre 2004), p. 369-384. <http://www.sciencedirect.com/science?_ob=ArticleURL&_udi=B6W51-4DF3GW4-2&_user=145085&_rdoc=1&_fmt=&_orig=search&_sort=d&view=c&_version=1&_urlVersion=0&_userid=145085&md5=86d6728d0eaf9a7004e2daa088b2067a>. [Consulta: 25/08/2008].

Selwyn, Neil; Gorard, Stephen; Furlong, John; Madden, Louise (2003). "'Older adults' use of information and communications technology in everyday life". Ageing & Society, núm. 23, p. 561-582. <http://www.sciencedirect.com/science?_ob=ArticleURL&_udi=B6W51-4DF3GW4-2&_user=145085&_coverDate=11%2F30%2F2004&_rdoc=1&_fmt=&_orig=search&_sort=d&view=c&_version=1&_urlVersion=0&_userid=145085&md5=d4b98322e97c6661a2e38a664f18fbb1>. [Consulta: 24/08/2008].

Serra Batiste, Anna (2002). "La imatge de la jubilació. Actituds i expectatives de la població adulta". Revista Catalana de Sociologia, núm. 16, p. 55-74. <http://www.iecat.net/pperiodiques/openlink.asp?URL=ShowArticleFile.asp?FileID={87A3E272-3765-46D4-B1E5-4D58328E00CB}&FileType=application/pdf>. [Consulta: 23/07/2008].

Synnes, Oddgeir (2002). Aging and Verbal Creativity ― Creative Writting for Elderly in the Library. 68th IFLA Council and General Conference. Conferencia núm. 146-121-E, Glasgow, 18-24 agosto 2002. <http://www.ifla.org/IV/ifla68/papers/146-121e.pdf>. [Consulta: 24/08/2008].

Task Force on Library Services for Older Adults (1997). Issues of providing library services to older adults. Missouri Secretary of State's web site. <http://www.sos.mo.gov/library/development/services/seniors/report/issues.asp>. [Consulta: 24/08/2008].

Villa, Juan M. (2008a). "Firagran celebra su X edición". Cuadernos sesenta y más, núm. 4 (mayo 2008), [suplemento de: Sesenta y más nº 270/2008]. <http://www.seg-social.es/imserso/documentacion/ses270/270cuadernos.pdf>. [Consulta: 24/08/2008].

Villa, Juan M. (2008b). "X Encuentro Nacional de Programas Universitarios para Personas Mayores". Cuadernos sesenta y más, núm. 4, mayo 2008, [suplemento de: Sesenta y más nº 270/2008]. <http://www.seg-social.es/imserso/documentacion/ses270/270cuadernos.pdf>. [Consulta: 24/08/2008].

Williamson, Kirsty; Schauder, Don; Stockfield, Louise; Wright, Steve; Bow, Amanda (2001). "The role of the internet for people with disabilities: issues of access and equity for public libraries". The Australian Library Journal, vol. 50, núm. 2 (mayo 2001) <http://alianet.alia.org.au/publishing/alj/50.2/full.text/access.equity.html>. [Consulta: 13/08/2008].

Williamson, Kirsty; Bannister, Marion; Makin, Lynne; Johanson, Graeme; Schauder, Don; Sullivan, Jen (2006). "'When I'm 64': the public library after the retirement of the baby boomers". En: Lloyd, Anne; Pymm, Bob (ed.). 2nd Research Applications in Information and Library Studies Seminar ― RAILS, p. 53-66.  Centre for Information Studies Research Reports (Charles Sturt University). <http://www.csu.edu.au/faculty/educat/sis/CIS/epubs/RAILS2/RAILS2_When_I%27m_64.pdf>. [Consulta: 24/08/2008].

Wu, Jianzhong (2003). "A dynamic gateway to information: electronic services at the shanghai library". World Library and Information Congress: 69rd IFLA General Conference and Council. Conferència núm. 029-E, Berlin, 1-9 agosto 2003.  <http://www.ifla.org/IV/ifla69/papers/029e-Wu.pdf>. [Consulta: 27/08/2008].

---

Notas

¹ <http://www.digitalunite.net/>.

² <http://www.digitalunite.net/ssd/>.

³ Parra, José F (2006). El franquismo (1939-1975). Ontinyent: IES L'Estació. Departament de Geografia i Història, p.11. <http://www.komilo.com/depgh/franquismo.pdf>.

⁴ "Unfortunately, many librarians today lack the vision necessary to achieve this future. What services they do provide centre on recreational activities and leisure time" (Kleiman, 1995).

⁵ <http://www.infolink.org/seniorspaces/index.htm>.

⁶ Apel·latiu que fins aleshores s'havia fet servir només per a sociòlegs, economistes i publicistes (McCallum, 2000; Catterall i Maclaran, 2001).

⁷ Se n'ha conservat una còpia, amb la resta de documents que figuren a la bibliografia.

⁸ <http://www.infolink.org/seniorspaces/presentations/PALibraryOct2007.ppt>;  <http://www.infolink.org/seniorspaces/presentations/IsYourLibraryReady.ppt>.

⁹ <http://www.sos.mo.gov/library/development/services/seniors/report/background.asp>.

¹⁰ <http://www.sos.mo.gov/library/development/services/seniors/manual>.

¹¹ <http://www.sos.mo.gov/library/development/services/seniors/manual/guidelines.pdf>.

Data de recepció: 18/09/2008. Data d'acceptació: 2/12/2008.