Resum [Resumen] [Abstract]
Les biblioteques de presons ofereixen als reclusos l’oportunitat de trobar resposta a les seves necessitats d’educació, de desenvolupament personal i de lleure com ho fa la biblioteca pública als usuaris que es troben en llibertat. I per fer-ho d’una manera òptima és necessari que puguin trobar vies de col·laboració amb les biblioteques públiques que els permetin compartir recursos i oferir serveis i activitats adaptats a les seves necessitats. Amb aquest objectiu s’han volgut recollir algunes experiències en què es posa en evidència la necessitat i l’oportunitat de la col·laboració entre les biblioteques públiques i les biblioteques de presons, perquè puguin servir de model per continuar treballant en la millora d’aquest servei dins dels centres penitenciaris.
1 Introducció
La biblioteca pública és un centre local d'informació que ha de facilitar l'accés a diferents recursos i serveis que atenguin a les necessitats d'educació, de desenvolupament personal i de lleure dels usuaris, ja siguin homes o dones, joves o adults, nacionals o immigrants, ciutadans lliures o persones recloses. En aquest darrer cas, en què els usuaris no poden accedir físicament a la biblioteca pública, cal crear dins dels centres penitenciaris biblioteques ad hoc que ofereixin als interns uns serveis al més semblants possible als que tenen accés els ciutadans lliures. Tot i que no hauria de ser així, la situació actual de les biblioteques de presons ha acabat donant lloc a un servei més limitat que el que reben les persones en llibertat, ja que els recursos econòmics i personals disponibles són insuficients i no permeten desenvolupar els serveis com seria necessari.1 És per això que la biblioteca pública té la responsabilitat de col·laborar de manera activa amb la biblioteca de presó, facilitant-li recursos, compartint serveis, organitzant activitats de manera conjunta, participant en la formació dels usuaris i en tots els àmbits en què la cooperació sigui possible per poder garantir que, realment, la lectura pública sigui un servei de qualitat accessible per a tothom.
I aquesta col·laboració no és només una responsabilitat teòricament assumible, sinó que és una realitat i fer-la evident ha estat l'objectiu d'aquest article. Hem volgut presentar diversos casos d'èxit de cooperació entre biblioteques públiques i biblioteques de presó que, amb graus diferents de compromís, mostren l'eficàcia d'aquesta col·laboració. Estem segurs que hi ha altres experiències, també positives, a més de les que hem pogut trobar a partir d'una cerca bibliogràfica que ha volgut ser exhaustiva. Malauradament, però, la publicació sobre biblioteques penitenciàries és molt escassa i majoritàriament es concentra en projectes de presons nord-americanes i, a més, sovint les referències que s'han localitzat es limiten a la presentació o a la difusió dels projectes, però no a la valoració de la implantació. Això no permet tenir tots els elements necessaris per fer una avaluació completa, però tot i així, la informació recollida dels projectes que es presenten permet donar-los com a mostra prou evident de l'èxit i la necessitat d'aquesta col·laboració.
Molts són, i han estat, els bibliotecaris i bibliotecàries de les presons catalanes que duen i han dut a terme la feina oblidats de tothom (dels responsables de la lectura pública del nostre país, dels responsables de les institucions penitenciàries, de la societat en general), però que no per això han deixat d'engegar de manera personal petits projectes de col·laboració amb les biblioteques públiques locals. Malauradament, la manca d'un marc de cooperació institucional estable entre les autoritats competents ha fet que la majoria d'aquests projectes s'hagin abandonat per manca de suport i de recursos.
Tot plegat ens porta a una reflexió ineludible sobre les biblioteques de presó, les funcions i el futur. Unes funcions i un futur poc clars si no es fa una aposta responsable perquè no deixin d'existir. Evidentment no parlem de la desaparició física però sí estratègica, ja que deixaran de ser la porta d'accés al coneixement i, per tant, deixaran d'afavorir l'aprenentatge al llarg de la vida, l'autonomia en la presa de decisions i el desenvolupament personal. Aquests eixos, que constitueixen els fonaments de la biblioteca pública, són bàsics en el marc de la presó si volem considerar aquest període de reclusió com un període en el qual els interns han d'adquirir les eines necessàries per retornar al món exterior. No es tracta únicament que hi hagi l'espai físic de biblioteca, que, tal com s'ha pogut veure en el centre penitenciari inaugurat recentment a Lledoners, hi és, sinó que tingui assignat el pressupost que li permeti posar a l'abast un fons i uns serveis a càrrec d'un professional que en pugui garantir la qualitat.
I això fa necessari que, entre altres intervencions, es trobin els mecanismes necessaris per establir un marc institucional que doni cobertura a la col·laboració estable entre les biblioteques públiques i les biblioteques de presons. Una col·laboració que és imprescindible i urgent: cada dia, cada setmana que passa és una oportunitat perduda, un esglaó més que baixen les persones recloses en les nostres presons en l'escala de la societat de la informació, un esglaó més que els allunya de l'alfabetització necessària no només digital, sinó fins i tot analògica. Cal establir un marc institucional estable de col·laboració a escala nacional i cal fer-ho ja! Esperem que els casos que exposem a continuació serveixin de referència i permetin avançar en aquesta línia.
2 Col·laboració integral
En aquest primer apartat recollim casos d'èxit de col·laboració integral, és a dir, el tipus de col·laboració en què la biblioteca pública participa d'una manera total, més enllà del simple suport, en la gestió del servei de la biblioteca de presó. Aquesta col·laboració integral no té per què suposar la transferència de la titularitat de les biblioteques penitenciàries al sistema de lectura pública (de fet, no hem trobat cap experiència on hagi passat), sinó que, tot i continuar depenent del servei penitenciari nacional, la gestió diària està controlada, en major o menor mesura, pel personal responsable de la biblioteca pública.
El cas més ben documentat és el de les biblioteques de les presons d'Anglaterra i el País de Gal·les. Aquestes biblioteques es gestionen mitjançant un acord escrit de cooperació (Service Level Agreement o SLA) entre el director del centre penitenciari i el responsable de la biblioteca pública local (Public Library Authoriy o PLA). La forma i les condicions d'aquesta cooperació es troben detalladament regulades a l'Order number 67102 del HM Prison Service.3 Adreçat als directors de les presons, aquest document estableix els criteris bàsics per a la gestió de la biblioteca i defineix de manera força completa un marc de responsabilitats compartides entre la biblioteca penitenciària i la biblioteca pública. Es defineixen les característiques del servei que oferirà la biblioteca de la presó, com es durà a terme, segons quines normes, amb quin personal, amb quin finançament i com s'avaluarà. La biblioteca pública es compromet a oferir un servei complet i eficient a les persones que es troben recloses, mentre que el centre penitenciari ha de compensar econòmicament cada any les autoritats locals per les despeses addicionals que suposa el desenvolupament d'un servei d'aquest tipus.
A Itàlia hi ha diferents projectes en marxa seguint aquesta mateixa línia. A l'illa de Sardenya, des de l'any 2003 s'està desenvolupat un programa molt innovador anomenat Le biblioteche carcerarie in Sardegna, que ha permès assolir una completa integració entre les biblioteques penitenciàries i les biblioteques públiques locals. Com a resultat d'aquest programa, les biblioteques de les presons de Sardenya participen en el desenvolupament d'un catàleg conjunt amb les biblioteques públiques, com també en el servei de préstec interbibliotecari (Costanzo, 2003; Diana, 2003).
Una altra experiència de col·laboració a Itàlia la trobem a la ciutat de Torí. L'any 1989, les biblioteques públiques i la biblioteca del centre penitenciari Le Vallette van arribar a un acord segons el qual les primeres es comprometien a dotar la biblioteca de la presó de fons bibliogràfic. L'administració penitenciària, per la seva banda, havia de proporcionar el personal intern, fer-se càrrec de la neteja dels espais i, sobretot, fer accessible als reclusos tot el material bibliotecari a través d'un sistema que els permetés conèixer els títols disponibles i preveiés la possibilitat d'accedir als locals de la biblioteca d'una manera individual o col·lectiva. D'altra banda, en passar la biblioteca de la presó a formar part del sistema bibliotecari urbà de Torí, restava implícit que els interns podien demanar obres a les altres biblioteques públiques a través del préstec interbibliotecari (Manganelli, 1989).
També a Itàlia, l'any 1999 Biblioteche di Roma4 va arribar a un acord amb el Servizio di biblioteca degli Istituti penitenziari de la ciutat per al desenvolupament d'un sistema bibliotecari integrat.5 L'objectiu principal d'aquest acord va ser la integració plena de les biblioteques penitenciàries en el teixit de les biblioteques públiques romanes mitjançant l'accés en línia a tots els serveis que ofereixen en el territori: accés al catàleg, consulta i préstec de tota la col·lecció existent, distribució d'informació bibliogràfica, etc. Recíprocament, els usuaris de les biblioteques públiques poden consultar i demanar en préstec interbibliotecari obres contingudes en les col·leccions de les biblioteques penitenciàries.
En altres casos aquesta col·laboració es concreta en la participació directa o indirecta del personal de la biblioteca pública de manera que aquest dedica unes hores a obrir i mantenir la biblioteca de presó, fet que facilita l'intercanvi i la cooperació en activitats i serveis amb la biblioteca pública. La Bibliothèque de Lille,6 per exemple, assigna mitja jornada laboral d'un dels professionals a l'organització del servei a les dues biblioteques de presó locals.7 Un altre cas és el de la biblioteca pública de Rotterdam (Bibliotheek Gemeente Rotterdam)8 que ofereix a les persones que treballen a les presons materials d'ajuda per a la gestió de la biblioteca (organització d'activitats, aprofundiment en coneixements o habilitats…).
3 Cooperació en l'accés a la informació
La manca d'espai i el pressupost escàs de què acostumen a disposar les biblioteques penitenciàries per a la compra de nou material fan que puguin oferir als interns una col·lecció de documents força limitada. Aquestes limitacions es veuen compensades amb l'establiment de convenis de cooperació que afavoreixin l'accés al material més ampli i més especialitzat de què disposen les biblioteques públiques com, per exemple, un fons de suport per a la formació contínua o materials no bàsics en una determinada llengua.
És per això que una de les modalitats de col·laboració més habitual és la del préstec interbibliotecari o els serveis de suport. Per fer-ho possible és imprescindible que el bibliotecari de presó pugui tenir accés als catàlegs d'altres biblioteques que disposin de material d'interès per als reclusos. Aquest servei pot prendre, posteriorment, formes diverses atenent a l'estructura del sistema i als recursos disponibles. Així, en alguns casos es pot establir un préstec de lots temàtics, en d'altres es pot dur a terme mitjançant la parada d'un bibliobús davant de la presó, o bé simplement s'utilitza el préstec interbibliotecari establint un mecanisme de recollida dels materials sol·licitats pels interns.
Un primer exemple el tenim a les Montgomery County Public Libraries (Maryland, Estats Units d'Amèrica).9 En aquest cas, la cooperació està limitada als recursos jurídics de les biblioteques, si bé es complementa amb un servei d'assessorament personalitzat. Per als interns que no tenen l'anglès com a primera llengua, les biblioteques disposen d'un fons en castellà, coreà, xinès i vietnamita.
Il·lustració 1: Cartell de promoció de la lectura de la Montgomery County Correctional Facility Library
Un altre exemple, també als Estats Units d'Amèrica, és el dels 87 comtats de l'estat de Minnesota on els centres penitenciaris participen en un programa de préstec interbibliotecari amb la biblioteca comtal més propera. S'expedeix un carnet institucional al centre amb el qual el responsable de la biblioteca penitenciària pot disposar de materials que d'una altra manera serien inaccessibles per als interns. Aquest servei no suposa cap despesa per als centres més enllà dels derivats per la pèrdua o el malbaratament dels documents. En alguns casos, com per exemple en la Hennepin County Library,10 és el mateix personal de la biblioteca qui visita regularment el centre penitenciari (setmanalment, quinzenalment o mensualment, segons el cas), on lliura els materials demanats pels interns i recull noves peticions.
Un tercer cas de préstec interbibliotecari localitzat als Estats Units d'Amèrica és el de la Texas State Library and Archives Commission.11 Aquesta agència estatal disposa d'un programa anomenat TexNet Interlibrary Loan12 en el qual deu biblioteques públiques i la Texas State Library es corresponsabilitzen d'un servei de préstec interbibliotecari i de referència en biblioteques petites, entre les quals es troben també les dels centres penitenciaris de l'estat.
A França el préstec de materials a les biblioteques penitenciàries corre a càrrec de les biblioteques municipals i de les biblioteques departamentals. Totes dues poden assortir la biblioteca de presó amb un dipòsit de llibres i encarregar-se de la renovació, fer préstecs concrets, i donar resposta a demandes específiques dels interns (llibres en llengua estrangera, per perfeccionar una formació o continuar uns estudis, etc.) (Guidez, 2002).
A Espanya val la pena destacar l'experiència de col·laboració de la Biblioteca Pública de Guadalajara amb els centres penitenciaris més propers. Quan encara existia el Centro Penitenciario de Guadalajara,13 la biblioteca hi col·laborava a través del préstec interbibliotecari. Amb aquest servei se satisfeia la demanda dels interns i es donava suport al Club de Lectura que hi havia a la presó (Calvo, 1990). Actualment col·labora igualment amb el centre penitenciari d'Alcalá-Meco deixant en préstec llibres per als clubs de lectura.
A Catalunya, aquests moments s'estan duent a terme col·laboracions per al préstec de materials de suport als interns a través de les biblioteques públiques més properes als centres penitenciaris. Aquestes col·laboracions, però, es donen sense que s'hagi establert clarament un marc d'actuació que en reguli el funcionament i les responsabilitats. La creació de la Central de Préstec i Serveis Especials (CePSE)14 obre la porta a la possibilitat d'organitzar un servei de préstec més adequat a les necessitats dels usuaris que ofereixi a les biblioteques de presó lots de materials en determinades llengües o sobre determinades temàtiques, com també materials per als clubs de lectura.
4 Elaboració de recursos d'informació local o especialitzada i materials de formació
Els llargs períodes de reclusió poden comportar un major risc d'exclusió social dels interns. El fet d'estar desconnectats del món exterior durant tant de temps facilita la pèrdua d'habilitats i aptituds bàsiques per a una futura reincorporació social exitosa (només cal pensar en els avenços en les tecnologies de la informació). Aquí el paper de la biblioteca esdevé fonamental com a promotora de les eines i els coneixements necessaris per utilitzar la informació de manera eficaç, elaborant recursos que permetin donar-los a conèixer i cursos que els donin la formació necessària per poder-hi accedir. Molt sovint aquests recursos ja són disponibles a les biblioteques públiques i només cal adaptar-los a les necessitats dels interns, tant pel que fa al tipus d'informació com als temes que s'hi recullen. Però, tot i això, bona part dels recursos que poden oferir-se són compartits i suposen una oportunitat de col·laboració molt bona entre la biblioteca pública i la biblioteca de presó.
Tal com es recull a l'"Appendix 2" de les Guidelines for prison libraries de la Library Association (Library Association, 1997) alguns dels temes que es podrien incloure en aquesta secció podrien ser: assessorament empresarial (informació sobre companyies, adreces…) lligat a la formació en altres àmbits (com trobar feina, com elaborar un currículum…), govern local (informació sobre representants locals i funcionament dels òrgans municipals i autonòmics), tribunals (funcionament i procediments), educació (centres de formació a distància, centres de formació local…), laboral (informació sobre feina), personal i familiar (informació relacionada amb el suport a la família…), salut, habitatge, assistència jurídica gratuïta, etc. A Catalunya són moltes les biblioteques públiques que actualment estan mantenint, per exemple, un centre d'interès sobre la cerca de feina i d'altres temes que poden ser útils per als interns dels centres penitenciaris. Sovint aquests espais inclouen l'exposició de materials, però també la selecció de recursos en línia que seria interessant de compartir.
A més a més, la formació és un dels serveis que està agafant un major protagonisme en la biblioteca pública, com ho demostra el fet que els nous equipaments disposen d'espais multimèdia i sales de treball que permeten l'autoaprenentatge i faciliten la formació d'usuaris. En aquest sentit la biblioteca pública desenvolupa materials també per a l'autoformació i, cada vegada més, materials accessibles en línia. Aquesta pot ser una de les accions de col·laboració que més beneficis pot aportar ja que és una funció encara més prioritària, si és possible, en les biblioteques de presó que en les biblioteques públiques.
5 Organització conjunta d'activitats
La biblioteca és, doncs, un lloc on trobar llibres i recursos per a l'aprenentatge però, també és un espai de trobada on es duen a terme activitats diverses amb l'objectiu d'afavorir el desenvolupament personal i l'autonomia a l'hora de prendre decisions. En aquest context la biblioteca pública ofereix una quantitat de recursos (materials i humans) i una capacitat d'organització fora de l'abast de qualsevol biblioteca de presó.
N'és un molt bon exemple l'experiència de l'Alameda County Library,15 als Estats Units d'Amèrica, que el febrer de 2008 va organitzar, conjuntament amb el bibliotecari de la presó del comtat, una exposició anomenada Re-Entry EXPO amb l'objectiu de donar resposta a una de les preocupacions principals dels interns: trobar feina un cop estiguin de nou en llibertat. La mostra volia donar a conèixer entre els interns eines per buscar feina i va participar-hi un bibliotecari referencialista de la biblioteca pública especialitzat en temes empresarials. La majoria de les qüestions plantejades pels interns estaven orientades a la creació de petites empreses i les diferents vies d'inserció en el mercat laboral. A més a més, l'exposició incloïa una selecció d'obres de les col·leccions de les biblioteques del comtat que estaven disponibles per a la consulta. També disposava de fullets impresos que els interns podien endur-se al centre. D'aquesta manera la informació podia arribar també als reclusos que no havien pogut assistir a l'exposició.
Il·lustració 2. "Re-Entry EXPO"
(font: INSIDE: librarians serving those serving time, friday, February 29, 2008)16
Un altre exemple el trobem a França, on les biblioteques municipals i les biblioteques departamentals de préstec proposen i dissenyen, en col·laboració amb les biblioteques de les presons, activitats d'animació a la lectura, etc., que tenen com a destinataris els interns dels centres penitenciaris de la regió (Guidez, 2002).
Una activitat molt comuna en molts centres penitenciaris del Regne Unit i dels Estats Units d'Amèrica és l'organització d'activitats que tenen per objectiu fomentar la relació entre els pares reclosos i els seus fills. Un primer exemple el trobem a la ciutat anglesa de Nottingham. L'HMP Nottingham, mitjançant un acord entre el centre penitenciari i les Nottingham City Libraries,17 hi va desenvolupar l'any 2000 un projecte anomenat Big Book Share18 (Kings, 2004). Gestionat actualment per The Reading Agency19 i aplicat a altres centres penitenciaris del Regne Unit, el projecte té per objectiu ajudar a enfortir les relacions entre els pares interns i els seus fills a través de la lectura i, a més, conscienciejar totes les persones implicades en el projecte (infants, interns, personal de la presó) de la importància de les biblioteques i dels llibres en la formació de les persones. Per fer-ho, els bibliotecaris de biblioteques infantils ajuden els pares reclosos a escollir un llibre, a enregistrar-ne la lectura i a lliurar aquesta gravació als fills perquè la puguin sentir a casa seva. També s'organitzen sessions especials de visites familiars a la presó on els interns comparteixen amb els fills els llibres i les activitats que es puguin derivar de la lectura.
Un programa molt semblant va ser el Family Literacy @ Your implementat l'any 2003 a la clausurada presó d'homes de màxima seguretat Maryland House of Correction. L'objectiu del programa era promoure la relació entre pares i fills a través dels llibres i, addicionalment, ajudar a millorar les habilitats lectores dels nens. Bibliotecaris especialitzats en literatura infantil del l'Enoch Pratt Free Library20 (un dels sistemes de lectura pública més antic dels Estats Units d'Amèrica) aconsellaven als interns com escollir un llibre infantil i com llegir-lo als fills. Un cop al mes, els bibliotecaris organitzaven a la sala de lectura de la presó una sessió d'hora del conte on participaven lliurement els reclusos amb els seus fills.
Il·lustració 3. Family Literacy a la presó de Maryland
(font: Peggy. Prison librarian)21
Un tercer programa de foment de la relació entre pares i fills, el Begin with Books,22 el trobem a l'Arapahoe County Detention Center, fruit de la col·laboració amb l'Arapahoe Library District.23 També en col·laboració amb aquest centre penitenciari la biblioteca ofereix el programa Choose Freedom-Read!24 En aquest cas els bibliotecaris del comtat van un cop al mes a la presó a presentar als interns llibres parlats.
També són freqüents les col·laboracions en programes d'alfabetització. Seria el cas, per exemple, dels programes Reading for Life Program25 i Jail Tutoring Program26 oferts per l'Alameda County Library des de l'any 1989. Tots dos són programes d'alfabetització per a reclusos angloparlants; la diferència entre un i l'altre és que en el primer la instrucció es fa en grups petits, mentre que en el segon la relació és d'un intern i un tutor voluntari.
Per acabar, s'ha d'esmentar Second Chance Books,27 un projecte de col·laboració iniciat l'any 2003 entre l'Austin Public Library28 (Texas) i els mestres del Gardner Betts Juvenile Detention Center. A més de crear dins del centre una col·lecció amb llibres del fons de la biblioteca, dos cops al mes tres bibliotecaris visiten els joves amb una tria de llibres que discuteixen en 4 grups de 10-20 interns. El projecte també permetia que autors, il·lustradors, narradors de contes, etc. visitessin el centre.
Il·lustració 4. 2nd Chance Books
(font: Austin Public Library)29
6 Visites guiades a la biblioteca pública
El vincle entre la biblioteca pública i la biblioteca de presó va més enllà de l'espai temporal en què els interns es troben reclosos. Un cop surten de la presó esdevenen usuaris potencials de les biblioteques públiques com ho són la resta dels ciutadans. Per tant, és responsabilitat de les autoritats bibliotecàries promoure entre els interns, ja durant l'estada a la presó, el coneixement de les biblioteques públiques, el funcionament, els serveis, les possibilitats informatives. Que els interns adquireixin les habilitats necessàries per utilitzar la informació els hauria de poder permetre, al seu retorn, participar d'una manera més activa i més crítica com a ciutadans lliures.
Un exemple el trobem a la Hennepin County Library30 (Minnesota, Estats Units d'Amèrica). Aquesta biblioteca disposa d'un programa anomenat Great Transitions Program31 adreçat als interns de la Hennepin County Home School, un centre de tractament per a joves de 13 a 19 anys. L'objectiu del programa és donar a conèixer la biblioteca pública entre els joves i mostrar-los com els recursos poden ser-los útils per fer la transició des del centre fins al retorn a la societat. El programa inclou clubs de lectura, xerrades d'autors, com també l'elaboració del fanzine Diverse-City.
A Catalunya les biblioteques dels centres penitenciaris de Figueres i de Tarragona acostumen a dur els interns de visita a les biblioteques púbiques respectives perquè els presos puguin conèixer de primera mà els serveis que ofereixen.
7 Suport en la formació del personal de la biblioteca
En el món de les biblioteques penitenciàries és molt freqüent que el responsable del servei no sigui un bibliotecari titulat, sinó un mestre, un educador, un psicòleg, etc. del mateix centre que assumeix aquest destí. Evidentment, aquest personal no disposa dels coneixements específics propis de la professió per la qual cosa cal formar-los en el model públic i en les tècniques de gestió d'una biblioteca. Passa el mateix amb els interns que en moltes presons fan d'auxiliars a les biblioteques, ja que tampoc estan al corrent de les tasques pròpies d'un servei bibliotecari. Fins i tot, encara que el responsable sigui un bibliotecari titulat (com és el cas, per sort, de les presons catalanes) cal una formació contínua que li permeti enfrontar-se amb garanties als nous reptes plantejats en la professió.
Tal com ja s'ha comentat abans, la biblioteca penitenciària és una "delegació" de la biblioteca pública a les presons i, per tant, n'és el model. D'aquí es dedueix fàcilment que la formació d'un bibliotecari de presó és molt similar a la d'un bibliotecari d'una biblioteca pública i que es pot dur a terme de manera coordinada amb les autoritats responsables del sistema de biblioteques públiques del país.
És el cas, per exemple, de la formació dels auxiliars de les biblioteques penitenciàries a França, que en certs casos corre a càrrec de les biblioteques municipals i les biblioteques departamentals de préstec (Guidez, 2002). També a Itàlia, i més concretament a l'illa de Sardenya, es dóna aquesta col·laboració. Aquí, i com a part d'un programa molt innovador de col·laboració entre biblioteques penitenciàries i biblioteques públiques locals, les biblioteques de les presons de l'illa participen en un programa de formació dels interns interessats a treballar a la biblioteca del centre (Costanzo, 2003).
Per l'originalitat val la pena destacar el cas de Maryland, als Estats Units d'Amèrica. Es té tan clar que el model de la biblioteca de presó és el de la biblioteca pública que part de la formació dels futurs bibliotecaris inclou una estada de dos dies treballant en diversos departaments de l'Enoch Pratt Free Library. L'objectiu d'aquesta estada és que els futurs bibliotecaris (molts dels quals provenen de biblioteques especialitzades) vegin de primera mà què és un servei de biblioteca pública, que és el model de biblioteca que el Maryland Correctional Education Libraries32 aplica a les seves biblioteques penitenciàries. A més, els bibliotecaris de les presons poden potenciar la formació continuada participant en els diferents tallers i cursos organitzats per la Maryland State Library Resource Center.33
A Catalunya la possibilitat que els responsables de les biblioteques de presó participin en la mateixa formació que des de les diferents administracions s'ofereix als de biblioteques públiques els permetria formar-se professionalment, compartir les experiències i sentir que pertanyen a un grup professional reconegut. En aquests moments la formació que se'ls ofereix els relaciona més amb la resta del personal dels centres penitenciaris, la qual cosa és molt positiva, però no els dóna l'oportunitat de compartir la formació amb professionals que desenvolupen tasques i serveis similars en d'altres centres amb el benefici col·lectiu que això podria suposar.
El col·lectiu de bibliotecaris de presons és un col·lectiu reduït, amb unes necessitats específiques i unes limitacions que no tenen altres professionals. Això fa que prengui especial rellevància el suport que poden rebre per a la presa de decisions en temes referents a l'accés a la informació i la participació en processos de formació. Tal com comenta Nyeng (Nyeng, 1998) és important el sentit de pertinença a una comunitat professional i el suport que altres professionals poden donar a aquest col·lectiu i especialment important és el suport que reben dels professionals de la biblioteca pública.
Bibliografia
Calvo, Blanca (1990). "La biblioteca en el centro penitenciario: organización básica: relaciones con las bibliotecas públicas". Cuadernos de animación sociocultural penitenciaria, n.º 9, p. 36−44.
Comalat Navarra, Maite; Sulé Duesa, Andreu (2007). "Directrices para las bibliotecas de prisión de Cataluña: un instrumento de reflexión presente y de planificación futura". Educación y biblioteca, año 19, núm. 158, marzo/abril, p. 82−88.
Comalat Navarra, Maite; Sulé Duesa, Andreu (2007). Directrius per a les biblioteques de presó de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Justícia: Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya. 62 p. ISBN 978848697223X <http://www.cobdc.org/publica/directrius/presons.pdf>. Versió en castellà: <http://www.cobdc.org/publica/directrius/presons_cast.pdf>. [Consulta: 15/09/2008].
"Convenzione tra il Comune di Roma, Assessorato alle politiche culturali, Istituzione Sistema biblioteche centri culturali del Comune di Roma e il Dipartimento dell'Amministrazione penitenziaria del Ministero della Giustizia […]" (2001). AIB notizie, n. 7 <http://www.aib.it/aib/editoria/n13/01-07convenz.htm>. [Consulta: 15/09/2008].
Costanzo, Emanuela (2003). "'ABC' and the Italian prison libraries". IFLA General Conference and Council (69è : 2003 : Berlin). World library and information congress: 69th IFLA General Conference and Council: 1-9 August 2003, Berlin. <http://www.ifla.org/IV/ifla69/papers/052e-Costanzo.pdf>. [Consulta: 15/09/2008].
Diana, Daniela (2003). "Le Biblioteche carcerarie in Sardegna". La biblioteca in carcere come diritto e come servizio <http://www.racine.ra.it/bibliotechecarcerarie/biblio_carcerarie_sardegna.pdf>. [Consulta: 15/09/2008].
Guidez, Joëlle (2002). "Lire en prison: les bibliothèques en milieu pénitentiaire". Bulletin des bibliothèques de France, vol. 47, n.º 5, p. 74−78.
IFLA. Section of Public Libraries (2002). Directrius IFLA/UNESCO per el desenvolupament del servei de biblioteques públiques. Barcelona: Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya. 115 p. ISBN 8486972140. <http://www.cobdc.org/publica/directrius/IFLA_publiques.pdf>. [Consulta: 15/09/2008].
Kings, Tricia (2004). "Inside out the Big Book Share". Update, January. <http://www.cilip.org.uk/PublicSites/cScape.CILIP.GenericTemplates/Information.aspx?NRMODE=Published&NRNODEGUID=%7bBEBCC192-6C8B-432E-84C7-6ADC1735F8EC%7d&NRORIGINALURL=%2fpublications%2fupdatemagazine%2farchive%2farchive2004%2fjanuary%2fupdate0401a.htm%3fcssve>. [Consulta: 15/09/2008].
Library Association (1997). Guidelines for prison libraries. 2nd ed. London: Library Association Publishing. 87 p. ISBN 1-85604-265-0
Manganelli, Vittorio (1989). "Le biblioteche carcerarie". Biblioteche oggi, vol. 6, n. 6, p. 731−736.
Nyeng, P. (1998). "Library days behind bars". Scandinavian Public Library Quarterly; 31 (1), p. 8−11
Regne Unit. HM Prison Service (2000). Prison libraries: Prison Service Order: order number 6710. [London]: HM Prison Service <http://pso.hmprisonservice.gov.uk/PSO_6710_prison_libraries.doc>. [Consulta: 15/09/2008].
Sulé Duesa, Andreu (2005). Les biblioteques de presó a Catalunya. Tesi doctoral. 354 p. ISBN 84-689-4695-8. <http://www.tdx.cbuc.es/TESIS_UB/AVAILABLE/TDX-1021105-143457//TESI_ANDREU_SUL%C9.pdf>. [Consulta: 15/09/2008].
Data de recepció: 20/09/2008. Data d'acceptació: 15/10/2008
Notes
1 A Les biblioteques de presó a Catalunya d'Andreu Sulé Duesa (tesi doctoral. 2005. 354 p. ISBN 84-689-4695-8. <http://www.tdx.cbuc.es/TESIS_UB/AVAILABLE/TDX-1021105-143457//TESI_ANDREU_SUL%C9.pdf>.) es fa una descripció detallada de la situació de les biblioteques de presó en el nostre país. Tot i que el treball es va dur a terme l'any 2005 la situació aquests anys malauradament no ha canviat significativament.
2 HM Prison Service. Prison Service Order: Order number 6710. <http://pso.hmprisonservice.gov.uk/PSO_6710_prison_libraries.doc>. [Consulta: 15/09/2008].
3 Actualment s'està debatent l'esborrany d'un altre document de referència molt important. Es tracta de The offender library, learning and information specification (Offenders' Learning & Skills Unit, 2nd draft, juny 2005). A Implementation of the new prison library specification, de Richard White, Karen Halsey; Kerry Martin i Megan Jones (National Foundation for Educational Research, 2006), es pot trobar un estudi molt interessant sobre la valoració que fan d’aquesta specification els responsables de les biblioteques de presó d’Anglaterra i del País de Gal·les.
4 <http://www.comune.roma.it/was/wps/portal/!ut/p/_s.7_0_A/7_0_21L?menuPage=/Area_di_navigazione/Sezioni_del_portale/Il_comune_per_argomenti/Arte,_Cultura_e_Sport/Biblioteche_di_Roma/&flagSub=1>.
5 <http://www.comune.roma.it/was/repository/ContentManagement/node/P232934673/convenzione_protocollo.doc>.
6 <http://www.bm-lille.fr/bmlille/bmlille.php>.
7 Les dades sobre com es formalitza aquesta col·laboració i quines són les tasques dutes a terme per aquest personal és una informació que no és accessible a través de la xarxa.
8 <http://www.bibliotheek.rotterdam.nl/EN/>.
9 <http://www.montgomerycountymd.gov/content/libraries/>.
10 <http://www.hclib.org/pub/info/Outreach/corrections.cfm>.
11 <http://www.tsl.state.tx.us/>.
12 <http://www.tsl.state.tx.us/ill/>.
13 <http://www.bibliotecaspublicas.es/guadalajara/>.
14 <http://www20.gencat.cat/portal/site/Biblioteques/menuitem.9a041b22912b8bd501ac3a10b0c0e1a0/?vgnextoid=1a6067570bee7110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=1a6067570bee7110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD>.
15 <http://www.aclibrary.org/>.
16 <http://jailslibrarian.blogspot.com/>.
17 <http://www.nottinghamcity.gov.uk/sitemap/leisure_and_culture/libraries.htm>.
18 <http://www.readingagency.org.uk/adults/big-book-share/>.
19 <http://www.readingagency.org.uk/>.
20 <http://www.prattlibrary.org/>.
21 <http://prisonlibrarian.blogspot.com/2008/03/family-literacy-in-prison.html>.
22 <http://www.arapahoelibraries.org/go2.cfm?pid=452>.
23 <http://www.arapahoelibraries.org/>.
24 <http://www.arapahoelibraries.org/go2.cfm?pid=455&p1=454&p2=440&p3=1>.
25 <http://readforlife.aclibrary.org/reading4life/default.asp?topic=reading4life&cat=reading4lifeprogram>.
26 <http://readforlife.aclibrary.org/reading4life/default.asp?topic=reading4life&cat=jailtutoringprogramHome>.
27 <http://www.cityofaustin.org/library/2ndchance.htm>.
28 <http://www.ci.austin.tx.us/library/>.
29 <http://www.cityofaustin.org/library/2ndchance.htm>.
31 <http://www.hclib.org/pub/info/Outreach/corrections.cfm>.
32 <http://ce.msde.state.md.us/library/>.