Imma Ferran

Cap del Servei de Normalització Bibliogràfica
Biblioteca de Catalunya

iferran@bnc.cat

Resum [Abstract] [Resumen]

La finalitat d'aquest article és presentar el Catàleg d'autoritats de noms i títols de Catalunya (CÀNTIC) com una eina que ha de permetre normalitzar els punts d'accés descriptius dels catàlegs bibliogràfics i d'altres tipus —virtuals o digitals— existents a Catalunya. L'objectiu és millorar la recerca i recuperació de la informació. S'explica com s'ha concebut, quin n'és l’abast, com s'ha planificat i en quin punt de desenvolupament es troba. A tall d'introducció es fa un breu resum sobre què és el control d'autoritats i quina importància té quant a funció fonamental per assolir l'objectiu principal de qualsevol catàleg bibliogràfic: ser útil als usuaris.

1 Introducció

Des del mes de febrer és disponible a Internet el Catàleg d'autoritats de noms i títols de Catalunya (CÀNTIC) <http://cantic.bnc.cat>. És un catàleg cooperatiu coordinat per la Biblioteca de Catalunya (BC) que, actualment conté els registres d'autoritat creats a partir del control d'autoritats que es duu a terme en els punts d'accés de nom, nom-títol i títol dels registres bibliogràfics del Catàleg col·lectiu de les universitats de Catalunya (CCUC), gestionat pel Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC). Tanmateix, abans de parlar de les particularitats del CÀNTIC, convindria aclarir què és el control d'autoritats i quina importància té en el tractament i en l'organització de la informació.

1.1 El control d'autoritats

El control d'autoritats consisteix a assegurar que qualsevol punt d'accés —nom, nom-títol o matèria— del catàleg bibliogràfic sigui únic i que no es pugui confondre amb cap altre punt d'accés.

Els catàlegs automatitzats de les biblioteques reuneixen fons documentals mitjançant els registres bibliogràfics, que contenen tant els elements descriptius com els punts d'accés necessaris perquè els usuaris hi puguin trobar, identificar, seleccionar i obtenir el document o els grups de documents que volen. Aquest objectiu només s'assoleix quan hi ha un veritable control d'autoritats que normalitza els punts d'accés i els fa unívocs a partir d'una estructura de referències que garanteix uns índexs de qualitat.

El control d'autoritats d'un punt d'accés és un procés complex que s'inicia en el moment de la catalogació, quan es decideix de proporcionar un punt d'accés a un registre bibliogràfic. La creació del registre d'autoritat permet de recollir i documentar la investigació i el treball d'autoritats efectuat. Finalment, el conjunt estructurat i ordenat de registres d'autoritat esdevé el catàleg d'autoritats com a producte derivat i auxiliar del catàleg bibliogràfic que permet de normalitzar els punts d'accés assignats als registres bibliogràfics. Tanmateix, el control d'autoritats requereix un manteniment i una actualització constants dels registres d'autoritat per assegurar la consistència i coherència del catàleg bibliogràfic.

El control d'autoritats exigeix bàsicament quatre tasques, que són les següents:

• Investigació:
• Unificar punts d'accés idèntics que estan expressats de maneres diferents (formes variants del nom i sinonímia).
• Diferenciar punts d'accés diferents que estan expressats de la mateixa manera (homonímia i polisèmia).


• Creació del registre d'autoritat:
• Establir el punt d'accés autoritzat d'acord amb la normativa internacional.
• Concretar les relacions entre el punt d'accés autoritzat i les formes variants no admeses (referències de vegeu).
• Establir les relacions associatives o jeràrquiques entre diferents punts d'accés (referències de vegeu també).
• Tenir en compte les notes sobre les fonts, l'ús o l'abast del punt d'accés autoritzat.


• Actualització dels registres:
• Afegir noves dades o relacions al punt d'accés autoritzat (referències de vegeu, referències de vegeu també).
• Modificar les relacions ja establertes.
• Esborrar dades existents.


• Manteniment del conjunt de registres portat a terme mitjançant:
• Dur a terme processos automàtics: detecció de duplicats o possibles duplicats, errors de format, detecció de conflictes entre punts d'accés autoritzats, etc.
• Dur a terme processos tècnics o intel·lectuals desenvolupats per personal especialitzat per a la resolució de conflictes i la validació de les dades.

Un registre d'autoritat codificat en MARC 21 s'estructura en tres components principals: la capçalera, el directori i els camps variables. Hi ha dos tipus de camps variables: els de control (camps 00X) i els de dades (camps 01X-8XX). El punt d'accés autoritzat es dóna en un camp variable 1XX. Els punts d'accés de nom i nom-títol es donen en camps 100, 110 i 111; els de títol, en camps 130; els de matèria, en camps 15X, i els de subdivisions, en camps 18X.

Els punts d'accés autoritzats d'un camp 1XX d'un registre d'autoritat, quan s'empren en els registres bibliogràfics, es poden codificar en camps diferents:

Figura 1. Correspondència entre el registre d'autoritat i el bibliogràfic

Els camps 4XX dels registres d'autoritat contenen les referències de vegeu, que remeten de les formes no acceptades del punt d'accés a les formes acceptades (camp 1XX). Els camps 5XX contenen referències de vegeu també, que remeten al punt d'accés autoritzat 1XX d'altres registres d'autoritat que hi estan relacionats. Un registre d'autoritat complet conté camps de notes que proporcionen informació sobre la investigació duta a terme. Entre els diferents camps de notes, el més significatiu és el 670, ja que conté la citació d'una font consultada i la informació trobada que justifica el punt d'accés autoritzat 1XX i dels camps de referències 4XX i 5XX.

Figura 2. Exemple de registre d'autoritat codificat en MARC 21

1.2 Tendències actuals

El treball d'autoritats és un procés laboriós i la part més cara de la catalogació. Ateses les restriccions pressupostàries que registren les biblioteques, la solució ha estat passar del catàleg d'autoritats d'una única institució a sistemes cooperatius entre diverses institucions. En aquest sentit, cal destacar programes cooperatius com el Name Authority Cooperative Program (NACO)¹ i el Subject Authority Cooperative Program (SACO)² del Program for Cooperative Cataloguing (PCC).

NACO és un programa de cooperació internacional liderat per la Library of Congress (LC). Des de 1976, biblioteques de tot el món contribueixen al fitxer nacional d'autoritats —National Authority File (NAF)—, amb registres de noms, noms-títols i títols. Per assegurar la integritat del fitxer, els participants han acordat de seguir els estàndards i les pautes comunes següents:

• Anglo-American cataloguing rules.³ 2a ed., rev. 2002. Capítols 22-26.
• MARC 21 format for authority data⁴ (incloent-hi els suplements publicats per la LC coneguts com blue and yellow pages).
• Library of Congress rule interpretations⁵ (LCRI). Capítols 22-26.
• Subject cataloguing manual (SCM) H405.

SACO també és un programa de cooperació internacional coordinat per la LC en el qual participen 116 institucions per crear o revisar els encapçalaments de matèria dels Library of Congress Subject Headings i la classificació de la LC. El funcionament del programa difereix del programa NACO, atès que la creació de nous registres d'autoritat requereix l'aprovació expressa d'un consell editorial.

De la mateixa manera que a NACO, hi ha uns estàndards comuns acordats, que són els següents:

• Per als encapçalaments de matèria:
• Library of Congress subject headings
• SCM: subject headings⁶
• Free-floating subdivisions⁷

• Per a la classificació:
• SCM: classification⁸
• Library of Congress classification schedules⁹

L'èxit d'ambdós programes rau justament en el compromís de seguir uns estàndards comuns, garantit amb els tallers de capacitació o formació que reben els nous participants. La llarga experiència d'aquests dos programes posa de manifest els avantatges del treball cooperatiu següents:

• Reducció significativa de temps i costos derivats del control d'autoritats.
• Increment per còpia de registres bibliogràfics i d'autoritat.
• Increment de la qualitat de la catalogació.
• Millora de l'accés i recuperació de la informació.
• Possibilitat de cooperació amb fitxers d'autoritat d'altres àmbits.

Tots dos programes tenen una projecció internacional i un prestigi indubtable. Tanmateix, també han demostrat que l'adopció mundial d'una mateixa forma autoritzada no és possible si es tenen en compte els diversos àmbits culturals existents —diferents llengües i alfabets— i les divergències que presenten els codis normatius de cada país.

La tendència actual és arribar a la uniformitat d'una autoritat a partir d'un o més punts d'accés autoritzats relatius a un mateix ens, equivalents entre si, però adequats als diversos àmbits culturals o segons diferents normes. Es parteix de la idea que cada catàleg d'autoritats representatiu d'un àmbit cultural —col·lectiu o d'una agència nacional— enllaci el seu registre d'autoritat, establert d'acord amb unes normes comunes, amb els registres d'autoritat d'altres catàlegs d'àmbits, llengües o escriptures diferents. Així doncs, a escala internacional, el concepte de control d'autoritats ha canviat: l'objectiu no és establir un únic punt d'accés correcte, sinó enllaçar les diverses formes autoritzades. Sota aquesta nova perspectiva i les possibilitats que ofereix la tecnologia, cal destacar el projecte de la Virtual international authority file (VIAF),¹⁰ un dels projectes de catàleg internacional d'autoritats de nom i títols més significatius en aquests moments.

Des del 2003, la LC, la Deutsche Bibliothek, l'OCLC i posteriorment la Bibliothèque Nationale de France han cooperat per desenvolupar el VIAF. Les agències bibliogràfiques nacionals continuaran creant els seus propis registres d'autoritat, però aquests estaran enllaçats amb els registres d'autoritat d'altres agències relatius a la mateixa autoritat. En el context del web, el VIAF pretén d'arribar a ser un servei d'autoritats global i compartit entre moltes agències nacionals, que ajudi l'usuari en la recerca respectant les preferències de llengua o d'alfabet. Davant la perspectiva del web semàntic, pretén també de ser una ontologia per al processament automàtic, combinat amb altres vocabularis controlats i amb fitxers d'autoritat procedents d'altres comunitats com l'arxivística, la museística, etc.

Actualment, el VIAF és en fase de desenvolupament, però s'ha demostrat que és possible enllaçar automàticament registres d'autoritat de nom personal gràcies a algorismes de comparació entre els registres d'autoritat i la informació dels registres bibliogràfics associats a cada autoritat. El proper pas és construir un servidor OAI —open archive initiative— que reculli la informació dels catàlegs d'autoritats nacionals i dissenyar el manteniment del catàleg a partir de protocols OAI, perquè qualsevol addició o modificació que s'introdueixi en el catàleg d'autoritats nacional quedi reflectit en el servidor VIAF. Tanmateix, encara no disposa d'una interfície d'usuari, tot i que està previst de desenvolupar-la a partir d'estàndards com Unicode i que tingui funcionalitats multillenguatge i multialfabet.

2 El Catàleg d'autoritats de noms i títols de Catalunya (CÀNTIC)

2.1 Estat de la qüestió

La necessitat d'un catàleg d'autoritats cooperatiu per a tot el sistema bibliotecari català no és nova, sinó que és una solució a un problema que s'arrossega des de fa molts anys. La manca de control d'autoritats que presenten molts dels catàlegs de Catalunya es fa evident. Estivill especifica que "[…] La disponibilitat d'un fitxer d'autoritats de noms i títols hauria evitat molts dels problemes que presenten els catàlegs catalans en l'actualitat —o, com a mínim, els hauria fet menys justificables—, i hauria facilitat la tasca de la conversió retrospectiva del catàleg que moltes biblioteques han dut a terme des de l'inici dels anys noranta" (Estivill, 2007, p. 13).

La BC crea i manté el seu catàleg d'autoritats segons el seu fons documental amb l'objectiu de donar suport a la resta de biblioteques catalanes. Aquest catàleg es compon de dues llistes autoritzades: la Llista d'encapçalaments de matèria en català (LEMAC)¹¹ i la Llista d'encapçalaments de noms i títols (LENOTI). Però fins a l'any 2002 la BC no ha donat accés als seus registres per Internet. Fins aleshores, només era d'ús intern i accessible per a les institucions que tinguessin implementat el sistema VTLS (Virginia technology library system). Tanmateix, cap dels dos catàlegs no satisfan les necessitats de tot el sistema bibliotecari català, ja que es fonamenten principalment en els documents procedents del dipòsit legal que componen la bibliografia nacional.

L'any 2002, la Comissió Assessora de Catalogació (CAC), òrgan consultiu en matèria de catalogació de la BC en el qual estan representades les diverses institucions bibliotecàries de Catalunya, davant la situació de duplicació de tasques, d'esforços i de costos en control d'autoritats a Catalunya, i conscient de la necessitat d'un catàleg d'autoritats, va decidir de constituir la Subcomissió Tècnica per a l'Elaboració dels Requeriments i Funcionalitats de la Llista d'Autoritats de Catalunya¹² quant a les autoritats de noms i títols, i segons les necessitats reals i viables del sistema bibliotecari català.

L'Informe per a la creació de la llista d'autoritats de Catalunya de noms i títols: requeriments i funcionalitats (2004) posa de manifest que hi ha un nombre important de catàlegs d'autoritats a Catalunya, però que cap no compleix les funcions d'un catàleg únic per a tot el sistema bibliotecari, sinó que respon a les necessitats pròpies de la institució que el gestiona. En l'informe es constata la necessitat d'un catàleg d'autoritats cooperatiu —de noms, noms-títols, títols i matèries— i es recomana com a referent els programes NACO i SACO. La Subcomissió considera que un catàleg d'autoritats d'aquestes característiques unificaria els punts d'accés, milloraria la comunicació entre els diferents catàlegs bibliogràfics de Catalunya, afavoriria la recerca i recuperació de la informació i permetria la participació en projectes d'autoritats estatals i internacionals. D'acord amb les dades obtingudes a partir d'un qüestionari tramès a més de cent institucions catalanes, la Subcomissió valora positivament una sèrie de condicions i factors que garanteixen la viabilitat del projecte:

"[...]
• Les institucions són conscients de la vàlua i necessitat d'un catàleg d'autoritats únic de Catalunya.
• Hi ha la voluntat de cooperar per dur a terme aquest projecte.
• Hi ha un nombre important de registres MARC d'autoritat.
• El català és la llengua comuna dels catàlegs.
• S'empren les mateixes normes de catalogació.
• Hi ha personal especialitzat i dedicat al control d'autoritats.
• Hi ha un alt nivell d'automatització dels catàlegs, fet que permet la importació i l'exportació de registres MARC.

[...]"

D'acord amb l'informe elaborat per la Subcomissió, a l'octubre de 2005 la CAC va acordar d’iniciar la creació del CÀNTIC de manera cooperativa entre les biblioteques catalanes. A partir d'aquesta decisió, la BC, com a agència bibliogràfica nacional de Catalunya, va assumir les tasques de coordinació i planificació del projecte, i es va responsabilitzar d'elaborar les directrius i els procediments de treball; d'establir la llista de les fonts més emprades per a la creació dels registres d'autoritat i de la citació normalitzada; de la formació i dels materials necessaris, i de la gestió del catàleg.

2.2 Objectiu i avantatges

El CÀNTIC té l'objectiu de ser el catàleg de registres d'autoritat creats cooperativament per les biblioteques catalanes. Aquests registres s'han de generar a partir del control d'autoritats dels punts d'accés de noms, noms-títols i títols dels registres bibliogràfics existents a Catalunya. Això garanteix la normalització i unicitat dels punts d'accés dels catàlegs, fet que facilita l'intercanvi i una comunicació de registres bibliogràfics més àgil i eficaç, i, en definitiva, possibilita els usuaris de dur a terme cerques assistides, precises i exhaustives.

Ha d'arribar a ser, d'una banda, un servei nacional que permeti de normalitzar i donar consistència als catàlegs del sistema bibliotecari català i, de l'altra, l'eina que faciliti la creació del futur Catàleg únic de Catalunya(CUC), concebut en el marc de l'Acord de Govern de la Generalitat del 20 de juliol de 2004 per a la millora i modernització del sistema bibliotecari de Catalunya.¹³ El CUC s'ha de crear a partir del CCUC i el Catàleg col·lectiu de lectura pública.

Els avantatges que deriven de l'existència d'un sol catàleg d'autoritats cooperatiu per a tot el sistema bibliotecari es poden classificar en tres nivells:

• Quant als costos:
• L'existència d'un sol catàleg d'autoritats elimina la duplicitat d'una mateixa tasca en els diferents catàlegs locals i redueix, conseqüentment, els costos generats pel control d'autoritats.
• La unificació i normalització dels punts d'accés que comporta en els registres bibliogràfics facilita l'intercanvi, incrementa la catalogació per còpia i redueix significativament els costos de la catalogació.
• La reducció de costos comporta una millor optimització dels recursos humans.
• Quant a qualitat:
• El compromís de complir unes directrius i una normativa internacional comuna a l'hora de crear els registres d'autoritat afavoreix la qualitat de la catalogació.
• La documentació tècnica i el nivell de completesa requerit en els registres d'autoritat en garanteixen el manteniment i l'actualització i, en definitiva, la qualitat i fiabilitat.
• L'organització de cursos de formació i el material elaborat per a aquests cursos asseguren el seguiment dels procediments establerts i l'adquisició de bones pràctiques.
• El personal dedicat al CÀNTIC dóna suport i ajut a les institucions participants davant de dubtes d'aplicació de la normativa o procediments així com en la resolució de conflictes generats pels registres d'autoritat.
• El treball cooperatiu fomenta la col·laboració i noves iniciatives.
• Quant als usuaris:
• Per a l'usuari bibliotecari (p. ex.: catalogador, gestor d'autoritats, gestor d'adquisicions de fons, bibliotecari referencialista, etc.), un catàleg únic d'autoritats esdevé l'eina bàsica que ha de facilitar les tasques relacionades amb la identificació d'un determinat nom o títol i la localització dels documents relacionats, no només en el seu catàleg sinó en els d'arreu de Catalunya.
• El lector, l'estudiant o l'investigador, usuaris directes o indirectes del catàleg d'autoritats, troben l'ajut que els permet de fer cerques precises, d'identificar, de seleccionar i d'obtenir la informació desitjada en qualsevol dels catàlegs bibliogràfics de Catalunya.

L'existència d'un catàleg d'aquestes característiques possibilita la comunicació i cooperació amb catàlegs o fitxers d'autoritats nacionals i internacionals. Sota aquesta perspectiva de futur, cal fer esment de la iniciativa de la Biblioteca Nacional d'Espanya de coordinar un projecte cooperatiu en l'àmbit de l'Estat espanyol. Des de l'any 2005, la Biblioteca Nacional coordina el Grupo de Trabajo de Normalización,¹⁴ dins del marc del Consejo de Cooperación Bibliotecaria. Un delsobjectius del grup és establir les bases per crear una base de dades cooperativa multilingüe de registres d'autoritat a partir del Catálogo de autoridades¹⁵ i dels registres que aportin les biblioteques nacionals i regionals de les comunitats autònomes que hi participin. Actualment, hi ha un esborrany del manual de procediments i s'espera de tenir aviat un desenvolupament tecnològic que permeti d'iniciar una prova pilot.

2.3 Abast

El CÀNTIC ha d'arribar a contenir els registres d'autoritat de nom, nom-títol i títol, tant d'àmbit català com estatal o internacional, que són presents en els catàlegs de les biblioteques catalanes. Pot tenir els registres d'autoritat següents:

• Noms de persona i de família.
• Noms d'entitat.
• Noms de congrés.
• Títols uniformes.
• Combinacions de nom-títol (encapçalament constituït per un nom de persona, d'entitat o de congrés i el títol uniforme d'una obra).

Se n'exclouen els registres d'autoritat següents:

• Punts d'accés de matèria.
• Noms geogràfics.
• Punts d'accés de gènere o forma.
• Noms amb subdivisió de matèria.

Per facilitar l'establiment del punt d'accés autoritzat (1XX) i aprofitar el treball d'autoritats dut a terme per certes institucions, s'han fixat uns catàlegs d'autoritats de referència determinats. Per a autoritats de nom i títol d'àmbit català, s'ha establert la LENOTI de la BC com a catàleg d'autoritats de referència. Tanmateix, aquest tipus de registres rep un treball d'autoritats complet i s'actualitza perquè sigui consistent amb els fons documentals de les biblioteques catalanes. Es considera autoritat d'àmbit català la que correspon a:

• Persones o entitats nascudes o residents a Catalunya.
• Persones o entitats que utilitzin la llengua catalana¹⁶ com a mitjà d'expressió.
• Persones o entitats d'especial interès per a la cultura catalana.
• Autoritats que, segons les AACR2, s'han d'establir a partir de les obres de referència catalanes. Per exemple: autors clàssics grecs i llatins.
• Títols vinculats a autoritats d'àmbit català. Per exemple: títols de col·leccions catalanes, obres clàssiques anònimes escrites en llengua catalana, etc.

Altres tipus d'autoritats considerades d'àmbit estatal o internacional s'estableixen d'acord amb la forma autoritzada en catàlegs d'autoritats de referència, independentment de com es trobin més freqüentment en els fons catalans. Els catàlegs de referència són els següents:

• Per a autoritats de nom i títol d'àmbit estatal, es té com a referència el Catálogo de autoridades de la Biblioteca Nacional d'Espanya.¹⁷
• Per a autoritats de nom i títol d'àmbit internacional, es tenen com a referència les Library of Congress authorities.¹⁸

La decisió d'adoptar aquests catàlegs de referència respon a una pràctica generalitzada per a moltes biblioteques catalanes, atès que garanteix un menor impacte a l'hora d'actualitzar els catàlegs d'acord amb la forma autoritzada establerta i proporciona punts d'accés coincidents amb altres sistemes bibliotecaris. L'estalvi significatiu de temps i recursos que comporta l'ús d'aquests catàlegs de referència facilita la inversió d'esforços en la creació de nous registres d'autoritat.

2.4 Planificació

A partir de les recomanacions de la Subcomissió i tenint en compte l'Acord de Govern de la Generalitat del 20 de juliol de 2004 per a la millora i modernització del sistema bibliotecari de Catalunya, el CÀNTIC s'ha planificat en tres etapes de desenvolupament:

• Etapa 1: iniciar la creació del CÀNTIC sota el lideratge de la BC i segons els registres bibliogràfics del CCUC, amb la participació inicial de les biblioteques universitàries i posteriorment d'altres biblioteques que formen part del CBUC.
  
  Actualment, el CCUC és el catàleg més gran de Catalunya; conté més de 3.400.000 registres bibliogràfics procedents de més de 160 biblioteques. El gran nombre de registres bibliogràfics garanteix que els registres d'autoritat CÀNTIC, creats a partir de la normalització i unicitat dels punts d'accés del CCUC, siguin fiables i assegurin la mateixa consistència d'aplicació en els catàlegs bibliogràfics de la resta de biblioteques catalanes.

• Etapa 2: iniciar la participació del Catàleg col·lectiu de la lectura pública gestionat per la Generalitat de Catalunya —conté aproximadament 500.000 registres bibliogràfics procedents de 137 biblioteques públiques i 2 bibliobusos— i del Catàleg col·lectiu de la xarxa de biblioteques municipals de la província de Barcelona gestionat per la Diputació de Barcelona —conté aproximadament 500.000 registres bibliogràfics dels fons de 184 biblioteques i 9 bibliobusos.

• Etapa 3: iniciar la participació d'altres institucions d'àmbit català que vulguin participar en el CÀNTIC.

2.5 Execució de l'etapa 1

2.5.1 Preliminars

Segons la planificació, l'any 2006 es va iniciar la primera etapa del CÀNTIC sota la coordinació de la BC i amb la participació de l'Oficina Tècnica i de les biblioteques universitàries membres del CBUC. L'objectiu d'aquesta etapa era crear registres d'autoritat com a resultat del control d'autoritats dels punts d'accés de nom, nom-títol i títol dels registres bibliogràfics del CCUC.

El CBUC té una llarga experiència en cooperació i una estructura que ha facilitat el disseny i l'estructura funcional del CÀNTIC. A més, disposa de nombrosos grups de treball formats per tècnics de les biblioteques consorciades per a l'estudi i per al consens en les pràctiques catalogràfiques. Un dels factors fonamentals i decisius per a la posada en marxa del projecte ha estat la creació d'un grup específic per a l’elaboració del CÀNTIC, format amb representants de la BC, de l'Oficina Tècnica del CBUC, de la Universitat Autònoma de Barcelona, de la Universitat de Barcelona, de la Universitat de Girona i de la Universitat Pompeu Fabra. L'objectiu principal del grup ha estat consensuar les concrecions a les AACR2 i establir els elements mínims que han de complir els registres del CÀNTIC.

D'acord amb els requeriments de la Subcomissió i amb l'aprovació final del grup d'interlocutors de catalogació del CBUC, s'han establert les directrius que han de seguir les institucions participants per crear els registres d'autoritat:

• Regles angloamericanes de catalogació.¹⁹ Capítols 22-26.
• Concrecions a les AACR2.Part II, encapçalaments, títols uniformes, referències.²⁰
• MARC 21 format for authority data.²¹
• El nivell de completesa dels registres i la codificació en MARC 21.²²

Figura 3. Nivell de completesa i codificació

La BC i l'Oficina Tècnica del CBUC van elaborar El CÀNTIC: manual de procediments (2007). Aquest manual, a més de recollir els procediments tècnics d'acord amb la normativa vigent²³ —detecció i unió de duplicats, validació o modificació dels registres, difusió dels registres creats, etc.—, també planteja el desenvolupament del projecte en dues fases i les actuacions que cal dur a terme a curt termini. Per assegurar la viabilitat del plantejament del manual i millorar els procediments de treball, el CBUC i la BC van portar a terme dues accions prèvies a la posada en marxa del catàleg:

• En l’àmbit d'assessorament, el CBUC i la BC van encarregar un informe a Assumpció Estivill (Estivill, 2007), en el qual es fa una anàlisi del manual i es proporciona una sèrie de recomanacions i d'observacions que han millorat l'organització del treball i han permès de clarificar aspectes del plantejament del projecte i determinar quines actuacions cal prioritzar en cadascuna de les fases.
• En l’àmbit pràctic, es va dur a terme una prova pilot entre els mesos de juliol i novembre de 2007, en la qual van participar els interlocutors de catalogació del CBUC i els responsables del control d'autoritats de cada institució.²⁴

La prova pilot va concloure amb la creació d'uns 2.000 registres d'autoritat segons les directrius establertes i els requeriments tècnics especificats en el manual de procediments. Les biblioteques universitàries van iniciar la prova amb la creació de registres d'autoritat de nom dels professors universitaris existents com a punt d'accés al CCUC. L'Oficina Tècnica del CBUC va generar els registres d'autoritat derivats del control diari del CCUC. La BC va crear els registres d'autoritat de nom personal procedents de part de la catalogació corrent de la Secció de Col·leccions Generals i el Servei de Normalització Bibliogràfica va assumir la revisió dels registres creats.

La prova i el procés de revisió van permetre de fer un reajustament dels procediments i detectar certes mancances, com la necessitat d'elaborar noves especificacions per a la redacció del camp 670 i els camps de referència 4XX. Es va poder constatar que les biblioteques universitàries podien assumir la creació de registres CÀNTIC si es plantejaven actuacions concretes amb un marge de temps suficient per dur-les a terme. També es va valorar positivament l'impacte de la creació dels registres en el CCUC i la repercussió en els catàlegs locals.

2.5.2 Posada en marxa

A partir de l'avaluació de la prova pilot, es va donar per tancada la fase prèvia de preparació del projecte i l'any 2008 es va iniciar formalment la creació del CÀNTIC en el CCUC. Les primeres actuacions han estat actualitzar el manual de procediments inicial, establir les fases de desenvolupament i planificar la formació i les vies de difusió dels registres del CÀNTIC:

• El manual Càntic (2008) s'ha revisat d'acord amb les recomanacions de l'informe (Estivill, 2007) i amb l'avaluació de la prova pilot. L'actualització incorpora també les especificacions segons el format MARC 21 i el sistema Millennium, el nou sistema integrat de biblioteques que han posat en marxa moltes biblioteques catalanes.



• El futur desenvolupament del CÀNTIC s'ha estructurat en dues fases diferenciades:
• Fase 1: elaboració dels registres d'autoritat per a noms de persona i d'entitat vinculades especialment a l'àmbit català. Les actuacions previstes són les següents:
• Les biblioteques universitàries del CBUC continuaran l'actuació iniciada en la prova pilot de crear registres de nom dels professors universitaris.
• L'Oficina Tècnica del CBUC continuarà creant registres d'autoritat procedents del control diari del CCUC.
• La BC continuarà creant registres d'autoritat de nom personal procedents de la catalogació corrent i incorporarà els catalogadors de les diverses seccions/unitats de la Biblioteca. Elaborarà els registres d'autoritat dels organismes de l'Administració pública catalana i altres registres d'autoritat significatius com els de papes, sants, filòsofs i autors clàssics grecs i llatins que s'han establert en català.
• S'iniciarà la integració al CCUC d'un conjunt de 16.000 registres d'autoritat, seleccionats a partir de la col·laboració de l'Enciclopèdia Catalana i dut a terme per personal extern contractat per la BC.
• S'iniciarà la validació d'uns 15.000 registres d'autoritat existents al CCUC amb un nivell de completesa adient per ser considerat registre del CÀNTIC.
• Fase 2: posada en marxa completa amb l'elaboració de registres d'autoritat de nom-títol i títol. Les actuacions previstes són les següents:
• Revisar i actualitzar les Concrecions a les AACR2 referents als punts d'accés de nom-títol i títol.
• Revisar i actualitzar El manual CÀNTIC per incloure-hi els procediments específics per a l'elaboració dels registres de nom-títol i títol.
• Iniciar la creació de registres d'autoritat d'obres anònimes clàssiques vinculades a l'àmbit lingüístic català.
• Iniciar la creació de registres d'autoritat d'obres anònimes clàssiques a partir dels Anonymous classics.²⁵
• Iniciar la creació dels registres d'autoritat de col·leccions.
• La BC es responsabilitza d'organitzar els cursos de formació i de revisar els primers 50 registres creats de cada nou catalogador format. La formació s'ha planificat en tres sessions de cinc hores cadascuna: AACR2 i Concrecions; introducció al format MARC 21 d'autoritats, nivell de codificació dels registres i redacció del camp de nota 670, i procediments tècnics.



• Difusió dels registres d'autoritat del CÀNTIC entre les biblioteques del CCUC mitjançant la llista de distribució CCUCCAT i la interfície de consulta via web per a les biblioteques catalanes que no formen part del CCUC.

Figura 4. Procés funcional i de difusió dels registres CÀNTIC

3 Cloenda

Al final de la primera fase es preveu disposar d'una base de dades consolidada i amb un nombre important de registres d'autoritat de l'àmbit lingüístic català. Actualment, el CÀNTIC conté uns 10.000 registres d'autoritat, un nombre prou significatiu per obrir el catàleg a consulta pública via web i perquè sigui una eina útil per a les biblioteques que no formen part del CCUC.

Figura 5. Interfície de consulta del CÀNTIC

L'equip informàtic de la BC ha dissenyat a mida el desenvolupament informàtic de l'aplicació. És una base de dades que s'actualitza setmanalment a partir d'un procés d'extracció dels registres del CÀNTIC del CCUC. La interfície de consulta s'ha dissenyat amb dos tipus de recerca, una de bàsica sobre l'índex i una d'avançada a partir de la combinació de paraules o frases d'acord amb un tipus concret d'autoritat. A partir de la consulta d'un registre d'autoritat, es dóna accés als registres bibliogràfics associats del CCUC i l'usuari pot arribar a seleccionar i localitzar físicament les obres de l'autor en una biblioteca determinada. Una altra funcionalitat important per destacar és la possibilitat de descarregar els registres en format ISO 2709.

L'existència del CÀNTIC ha estat possible gràcies a la col·laboració i cooperació de molts professionals de Catalunya, tant dels responsables, amb la presa de decisions i la inversió de recursos, com dels assessors, amb l'aportació dels informes, que han estat essencials per al desenvolupament del projecte, i, dels catalogadors, que, amb el treball diari i constant, han fet del CÀNTIC una realitat.

4 Bibliografia

Estivill Rius, Assumpció (2007). Informe sobre "El Càntic: procediments de treball / elaborat per la Biblioteca de Catalunya i pel Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya". Barcelona: Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya. <http://www.recercat.net/bitstream/2072/4571/1/0710InformeCantic.pdf>. [Consulta: 04/04/2009].

El manual CÀNTIC (2008). Barcelona: Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya. <http://pautes.cbuc.cat/lib/exe/fetch.php?id=ccuc1-80&cache=cache&media=cantic081217def.doc>. [Consulta: 04/04/2009].

Subcomissió Tècnica per a l'Elaboració dels Requeriments i Funcionalitats de la Llista d'Autoritats de Catalunya (2004). Informe per a la creació de la llista d'autoritats de Catalunya de noms i títols: requeriments i funcionalitats. Barcelona: Biblioteca de Catalunya. <http://www.bnc.es/sprof/normalitzacio/informes/stlacinforme.doc>. [Consulta: 04/04/2009].

"VIAF (virtual international authority file) Uniendo los ficheros de autoridad de persona de la Deutsche Bibliothek y la Library of Congress" IFLA General Conference (72a: 2006: Seül). World library and information congress. [S. l.]: IFLA, 2006. <http://www.ifla.org/IV/ifla72/papers/123-Bennett_trans-es.pdf>. [Consulta: 04/04/2009].

---

Notes

¹ NACO home. Washington, DC: Library of Congress. <http://www.loc.gov/catdir/pcc/naco/>. [Consulta: 04/04/2009].

² SACO home. Washington, DC: Library of Congress. <http://www.loc.gov/catdir/pcc/saco/>. [Consulta: 04/04/2009].

³ Anglo-American cataloguing rules (2002­-). 2nd ed., 2002 rev. Ottawa: Canadian Library Association; London: Chartered Institute of Library and Information Professionals; Chicago: American Library Association.

⁴ MARC 21 format for authority data (1999-). Washington, DC: Library of Congress. <http://www.loc.gov/marc/authority/ecadhome.html>. [Consulta: 04/04/2009].

⁵ Library of Congress rule interpretations (1990-). 2nd ed. Washington, DC: Cataloguing Distribution Service, Library of Congress.

⁶ Library of Congress. Office for Subject Cataloguing Policy (1996-). Subject cataloguing manual: subject headings. 5th ed. Washington, DC: Library of Congress, Cataloguing Distribution Service.

⁷ Library of Congress. Cataloguing Policy and Support Office (1989-). Free-floating subdivisions. Washington DC: Library of Congress, Cataloguing Distribution Service.

⁸ Subject cataloguing manual: classification (1992). Washington DC: Cataloguing Distribution Service, Library of Congress.

⁹ Library of Congress (2008). Library of Congress classification. Washington, DC: Library of Congress, Cataloguing Distribution Service.

¹⁰ VIAF. Dublin, Ohio: OCLC. <http://viaf.org/>. [Consulta: 04/04/2009].

¹¹ L'edició electrònica de la LEMAC incorpora tots els encapçalaments de matèria adaptats i revisats des de la publicació impresa de la primera edició preliminar de 1988.

¹² Integraven aquesta Subcomissió: Imma Baldocchi, Imma Ferran i Antonio Gázquez, del Servei de Normalització Bibliogràfica de la BC; Maite Cuende, també de la BC i responsable del Catàleg de les Biblioteques Especialitzades de la Generalitat de Catalunya; Margarida Mallol, del Servei de Biblioteques i Patrimoni Bibliogràfic de la Generalitat de Catalunya; Núria Mulé, del Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona; Marta Tort i Sandra Reoyo, del CBUC; Conxita Sangenís, de la Biblioteca del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya; M. Teresa Santos, del Servei de Biblioteques de la Universitat Autònoma de Barcelona; Amàlia Soler, de la Universitat de Girona, i Andreu Sulé, de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona.

¹³ Acord per a la millora i modernització del Sistema Bibliotecari de Catalunya en el període 2004-2007, aprovat pel Govern de la Generalitat de Catalunya el 20 de juliol de 2004. <http://www20.gencat.cat/docs/Biblioteques/Tematic/Documents/Arxiu/acordmillora.pdf>. [Consulta: 04/04/2009].

¹⁴ Grupo de Trabajo de Normalización (2009). Madrid: Ministerio de Cultura. <http://ca.www.mcu.es/bibliotecas/MC/ConsejoCB/GruposTrabajo/GT_Normaliz_BP.html>. [Consulta: 04/04/2009].

¹⁵ Biblioteca Nacional de España. Catálogo de autoridades. Madrid: Biblioteca Nacional de España. <http://www.bne.es/esp/autoridades.htm>. [Consulta: 04/04/2009].

¹⁶ D'acord amb l'IEC, "Llengua catalana o català és el nom amb què es coneix l'idioma que es parla a la Catalunya del Nord, a l'Estat d'Andorra, al Principat de Catalunya, a la Franja de Ponent, al País Valencià, a la comarca del Carxe, a les Illes Balears i a l'Alguer." <http://www.iec.cat/gc/digitalAssets/3983_DeclaracioSobreElNnomdelaLlenguaCatalana_corr.pdf>. [Consulta: 04/04/2009].

¹⁷ La Biblioteca Nacional de España utilitza les Reglas de catalogación com a normativa per a la tria i la forma dels punts d'accés descriptius. Quan la forma establerta entra en contradicció amb les Regles angloamericanes de catalogació,normativa emprada a Catalunya, es dóna preferència a la forma establerta a les Library of Congress authorities.

¹⁸ Library of Congress. Library of Congress authorities. Washington DC: Library of Congress <http://authorities.loc.gov>. [Consulta: 04/04/2009].

¹⁹ Regles angloamericanes de catalogació (2008). 2a ed., rev. de 2002, actualització de 2005. Barcelona: Biblioteca de Catalunya.

²⁰ Concrecions a les AACR2 (part II, encapçalaments, títols uniformes, referències) (2008). Barcelona: Biblioteca de Catalunya. <http://www.bnc.cat/sprof/normalitzacio/con_aacr2p2/sumari_gen.htm>. [Consulta: 04/04/2009].

A partir de les Concrecions, les institucions participants han determinat pràctiques o diferents interpretacions de les AACR2. Actualment, el grup de treball del CBUC està estudiant la resolució de certes concrecions per elaborar propostes comunes.

²¹ Edició concisa en català: Format MARC 21 concís per a dades d'autoritat (2004-). Barcelona: Biblioteca de Catalunya. <http://www.bnc.cat/sprof/normalitzacio/marc21a/asumari.htm>. [Consulta: 04/04/2009].

²² El nivell establert inclou un camp local (899) amb la finalitat de marcar les autoritats considerades d'àmbit català. Aquestes autoritats són susceptibles de formar part de projectes cooperatius d'àmbit estatal o internacional.

²³ La normativa vigent el 2007 eren les Regles angloamericanes de catalogació (1996) i el Format MARC per a dades d'autoritat (1992), versió resumida i adaptada d'USMARC format for authority data elaborada pel grup d'usuaris de VTLS-Espanya.

²⁴ Participants: M. José Aragonés, M. Paz Caldentey i Imma Ferran, de la BC; Elisabet Teixidó i Marta Tort, de l'Oficina Tècnica del CBUC; Cristina Arola i Muntsa Busquets, de la Universitat Autònoma de Barcelona; Enriqueta Jansà i Anna Rovira, de la Universitat de Barcelona; Laura Moré i Lourdes Oliva, de la Universitat de Girona; Montse Larios, de la Universitat de Lleida; Núria Coma, de la Universitat de Vic; Emília Sanchís, de la Universitat Jaume I; Sergi Sanz, de la Universitat Oberta de Catalunya; Ester Badia i Marta Cortina, de la Universitat Politècnica de Catalunya; Teresa Ferrer, de la Universitat Pompeu Fabra, i Gemma Duarte, de la Universitat Rovira i Virgili.

²⁵ International Federation of Library Associations and Institutions (2004). Anonymous classics:a list of uniform headings for European literatures. 2nd ed. rev. The Hague, Netherlands: International Federation of Library Associations and Institutions. <http://www.ifla.org/VII/s13/pubs/AnonymousClassics2004.pdf>. [Consulta: 04/04/2009].