Resum [Abstract] [Resumen]
Les biblioteques d'estiu, englobades en els serveis bibliotecaris d'espais públics, com ara els bibliobusos i els bibliomercats, són una eina excel·lent, per l'alta taxa d'ocupació i per la satisfacció dels usuaris, que utilitzen nombroses biblioteques públiques espanyoles des dels anys vuitanta, per promoure la lectura en espais oberts aprofitant la nombrosa concurrència, les bones condicions climàtiques del territori i el període estival, amb més temps lliure i dies més llargs.
En aquest àmbit, presentem l'experiència viscuda en la biblioteca d'estiu d'Alcossebre des de la creació i n'analitzem les peculiaritats, les realitzacions aconseguides i les millores possibles.
1 Biblioteca pública, espais públics i oci
Les directrius de l'IFLA/UNESCO per al desenvolupament del servei de biblioteques públiques (2001) diuen que:
"Una biblioteca pública és una organització fundada, mantinguda i finançada per la comunitat, ja sigui a través del govern local, regional o nacional, ja sigui a través d'altres tipus d'organització ciutadana. Ofereix accés al coneixement, a la informació i a les obres de la imaginació mitjançant una sèrie de recursos i serveis als quals tenen el mateix accés tots els membres de la comunitat, sense distinció de raça, nacionalitat, edat, sexe, religió, llengua, discapacitat, situació econòmica i laboral, i nivell cultural."1
I també enumeren els serveis fonamentals que la biblioteca pública ofereix:
- Préstec de llibres i materials en altres suports.
- Oferta de llibres i altres materials per utilitzar dintre de la biblioteca.
- Serveis d'informació en suport imprès o electrònic.
- Serveis d'assessorament per als usuaris, i també serveis de reserves de documents.
- Serveis d'informació ciutadana.
- Educació dels usuaris, incloent-hi el suport als programes d'alfabetització.
- Programes i actes culturals.2
Així mateix, les directrius esmentades consideren que la biblioteca sense parets és un principi fonamental, segons el qual "la planificació s'ha de fer des d'una perspectiva de serveis més que no pas d'edifici".3
D'altra banda, en els pobles i les ciutats de clima temperat hi ha un alta taxa d'activitat en els espais públics i, aquests espais són llocs de trobada, d'intercanvi i de relació.4 A més, és convenient la participació d'entitats privades, associacions cíviques o les diverses administracions per transformar l'espai públic en espai lúdic, educatiu i dinamitzador de l'acció social.5
També s'ha de considerar el valor del temps lliure en les societats actuals, l'oci en les vacances, la necessitat d'ocupar i utilitzar el temps de descans, amb mitjans privats o públics.
Per la confluència dels tres aspectes enunciats (el concepte, els serveis i les aspiracions de la biblioteca pública; la concurrència ciutadana en el espais públics, i la valoració del temps lliure), és coherent i profitosa la creació de biblioteques d'estiu per a les biblioteques públiques, l'Administració i els usuaris. Les biblioteques públiques6 poden recuperar antics usuaris i aconseguir-ne de nous, potenciant els serveis estables. Les administracions augmenten el valor d'un espai públic i ofereixen un aparador del que han dut a terme. Als usuaris se'ls ofereix una altra opció per ocupar el temps lliure de les vacances o aprofitar les tardes més llargues de l'estiu, una vegada finalitzat el treball.
A aquestes consideracions, cal afegir-hi un espai adequat, un personal capacitat i una disponibilitat pressupostària.
2 La biblioteca d'estiu: definició i objectius
Les biblioteques d'estiu s'integren, com abans s'ha indicat, en els projectes concebuts des de l'òptica de la biblioteca pública en espais públics, que inclou també el tradicional bibliobús, els bibliomercats i els bibliometros,7 i a més , en unes dates concretes, el període estival, que possibilita gaudir de la lectura a l'aire lliure. Amb aquesta dinàmica, la biblioteca d'estiu8 es pot definir com un servei d'extensió bibliotecària, un punt de lectura temporal9 i estacional, en els mesos d'estiu, instal·lada a l'aire lliure, que ofereix tots dels serveis propis d'una biblioteca pública o una part amb una limitació dels fons, compostos majoritàriament per diaris, revistes i col·leccions infantils i juvenils. És un servei públic i té una dependència orgànica i de gestió amb la biblioteca pública de l'àrea geogràfica on està enclavada.10 L'equipament és variat; la delimitació de l'espai, encara que mínima, existeix i, les normes específiques d'ús, també, i tot s'ha d'adaptar a l'espai on es trobi situada.
La biblioteca d'estiu, que també es denomina biblioteca a l'aire lliure o biblioteca temporal, no és uniforme i, segons la localització té denominacions específiques com ara biblioteca de platja (o biblioplatja), biblioteca de terrassa (o biblioterrassa), biblioteca de plaça (o biblioplaça), biblioteca de parc (o biblioparc) o biblioteca de piscina (o bibliopiscina). Aquestes biblioteques es poden dirigir a tothom o sols a nens, i en aquest darrer cas tindríem les biblioteques d'estiu infantils.11
Normalment la biblioteca s'instal·la en un lloc fix, amb una temporada de durada flexible (d'una setmana a dos o tres mesos, però pot arribar a ser permanent),12 però també pot ser itinerant, amb un canvi periòdic de localització,13 i arribar-se a confondre amb una biblioteca mòbil o bibliobús.14 I pot obrir tots els dies de la setmana, els dies feiners o solament un dia a la setmana.
Els objectius que es pretenen aconseguir són:
- Apropar els llibres als lectors, desplaçant la biblioteca a llocs alternatius per facilitar la lectura.15
- Aconseguir que els no-lectors es converteixen en usuaris de la biblioteca.
- Facilitar la lectura individual o en família.
- Equiparar lectura i oci.
- Promoure les biblioteques públiques de la localitat.
- Donar a conèixer la localitat amb un fons local seleccionat.
- Servir de punt complementari d'informació turística.
La biblioteca d'estiu sol organitzar activitats complementàries com ara contacontes, xerrades, presentacions de llibres, animacions de carrer, tallers infantils i juvenils, jocs de taula, concerts de música, etc. A més, pot oferir un servei Wi-Fi per als usuaris, o fins i tot, per a la zona on està enclavada. En alguns casos, les activitats complementàries es fan contínues i cobreixen tots els dies de la temporada d'estiu.16
3 Les biblioteques d'estiu: una iniciativa diversificada
Les diferents modalitats de biblioteques d'estiu estan presents en diversos àmbits del territori espanyol, amb més continuïtat o menys i, amb més antiguitat o menys, des de finals dels anys vuitanta.17
Les bibliopiscines de Balaguer (Lleida) van començar les activitats el 1988;18 la biblioteca del Mar de Benicàssim, el 1992;19 la biblioplatja de Las Canteras (Las Palmas de Gran Canària), el 1993;20 la biblioplatja d'Arenys de Mar (Barcelona), el 1997;21 la bibliopiscina de Montilla (Còrdova), el 1998;22 la biblioplaça de la biblioteca Castrillón (La Corunya), l'any 2001;23 la biblioplatja (biblio-chiringuito) de Nerja (Màlaga), el 2002,24 i la biblioteca a l'aire lliure de la Jonquera25 (Girona) i el biblioparc de Caudete26 (Albacete), el 2006.
El ressò d'aquesta activitat arriba a la premsa general quan l'any 2000 un article periodístic informava que "Sanlúcar de Barrameda, en Cádiz; Arenys de Mar, Castelldefels y Calella, en Barcelona; Puntaumbría, Matalascañas y Ayamonte, en Huelva; Benidorm, en Alicante; Benicàssim, en Castellón; Las Teresitas, en Sta. Cruz de Tenerife o el Puertillo, en Gran Canaria son algunas de las muchas playas nacionales que cuentan con el servicio de biblioplaya".27
La biblioplatja de Llevant, a Benidorm (Alacant), es va agafar com a model per iniciar l'any 2004 una biblioplatja a Norrtälje (Suècia), que s'ha convertit en la primera biblioplatja sueca.28
També en altres indrets s'han dut a terme iniciatives semblants. A Portugal han ofert el servei de biblioplatja (biblioteca de praia) diverses localitats, com ara Figueira da Foz29 (Coïmbra); Quarteira,30 al municipi de Loulé (Faro), o Póvoa de Varzim31 (Porto). A França, al Departament del Sena Marítim, s'han instal·lat biblioteques de platja anomenades Lire à la plage,32 una iniciativa del mateix departament. A Itàlia nombroses poblacions costaneres també ofereixen el servei de biblioplatja (biblioteca in spiaggia), com ara Cesenatico33 (Forlì-Cesena), des de 1997; Grottammare34 (Ascoli-Piceno), des de 1999, o Minori35 (Salerno), des de 2004. I als Estats Units les biblioteques a l'aire lliure (open-air library) o punts de lectura a l'aire lliure (outdoor reading room) apareixen com un complement de les biblioteques públiques, en jardins adossats a l'edifici de la biblioteca36 o en parcs públics,37 entre altres llocs.
3.1 La Biblioteca a la Fresca d'Alcossebre38
3.1.1 Antecedents
Amb una agència de lectura a Alcossebre39 inaugurada el 1998, on la concurrència d'usuaris s'incrementava de manera important els mesos d'estiu per ser Alcossebre un nucli turístic, l'Ajuntament d'Alcalà de Xivert estava estudiant diverses opcions per ampliar el servei bibliotecari en el període estiuenc. A més, el Servei Valencià d'Ocupació i Formació de la Generalitat Valenciana (Servef ) oferia la possibilitat de contractar un treballador aturat mitjançant el programa de subvencions en l'àmbit de col·laboració amb les corporacions locals per a serveis d'interès general i social.
Amb aquests dos punts, un interès previ i l'oportunitat d'una contractació subvencionada del personal necessari, a principi de 2004 es va decidir tirar endavant el servei d'extensió bibliotecària. Al mateix temps que es demanava la subvenció, es va dissenyar el servei, amb les característiques següents:
- Un espai obert, cèntric, còmode, relaxat, informal.
- Un horari extens i profitós per a tothom.
- Un fons bibliogràfic adequat als possibles usuaris.
- Personal amb coneixements bibliotecaris.
- L'objectiu fonamental: afavorir la lectura.
3.1.2 Localització
Les diferents possibilitats per ubicar la Biblioteca a la Fresca d'Alcossebre es van debatre en el Departament de Cultura de l'Ajuntament d'Alcalà de Xivert, per elegir el millor lloc on situar el servei. En un principi es volia treure l'Agència de Lectura al carrer i fer una extensió de l'Agència, una mena de terrassa, però el mobiliari urbà instal·lat i el poc espai disponible van impossibilitar el projecte. Finalment es va decidir per la pinada de la plaça Vista Alegre, perquè és un punt cèntric de la població, lloc de pas continu i que gaudeix d'ombra durant tot el dia.
Imatge 1. La Biblioteca a la Fresca a la nit
En una plaça de més de 3.000 m2, la pinada ocupa uns 800 m2, dels quals la Biblioteca a la Fresca utilitza entre 150 i 200 m2. D'aquesta àrea ocupada, menys de 7 m2 són fixes, perquè la resta del mobiliari s'amaga. I fora de l'horari de la biblioteca, l'espai també el pot aprofitar tothom.
Al llarg d'aquests cinc anys, l'emplaçament ha demostrat ser una elecció encertada i les opinions dels usuaris al llarg d'aquests anys, reflectides en els quaderns de suggeriments que es van oferir a tots, així ho han manifestat.
3.1.3 Personal i període d'obertura
L'any 2004, en concedir-se la subvenció, es va contractar una encarregada del servei i es va mantenir el servei sols a la tarda, des de finals de juliol a primers de setembre, 6 setmanes i 3 dies, de dilluns a dissabte.
A partir de 2005, es va reforçar el personal amb una altra persona contractada directament per l'Ajuntament, a més del treballador contractat mitjançant la subvenció del Servef. Tot i que les dues persones havien de coordinar-se per portar endavant el servei, l'encarregada del servei va ser la persona contractada directament per l'Ajuntament, la qual portava el servei a les tardes i suportava un major volum de treball i uns usuaris més heterogenis. Els anys 2006 i 2007 l'encarregada del servei va ser una treballadora amb coneixements bibliotecaris. Per contra, el 2008, per un canvi en els criteris de selecció, la treballadora encarregada mancava de coneixements específics i d'experiència prèvia.
El 2005, la biblioteca va obrir, a la tarda, el 2 de juliol i, al matí, el 9 de juliol i va finalitzar la temporada el 10 de setembre. El 2006, la biblioteca va obrir, a la tarda, l'1 de juliol i, al matí, el 4 de juliol, i va finalitzar la temporada el 10 de setembre. El 2007 es va ampliar el servei durant la segona setmana de juny i les tardes del diumenge. A la tarda la biblioteca va obrir el 16 de juny i, al matí, el 2 de juliol, i va finalitzar la temporada el 9 de setembre. El 2008 es va retornar a una situació semblant a la de 2006, i la biblioteca va iniciar la temporada l'1 de juliol, i va tancar, al matí, el 5 de setembre, i a la tarda, el 14 de setembre.
L'horari d'obertura al públic (vegeu el gràfic 1) de la Biblioteca a la Fresca s'ha mantingut els cinc anys, sense diferències significatives, a excepció del 2004, que sols es va obrir a les tardes.
Gràfic 1. Horari d'obertura
3.1.4 Instal·lació
D'acord amb el disseny del servei, es va cercar una caseta que no agredís l'entorn. Així, es va instal·lar una caseta de fusta de 2,6 x 2,6 m, amb una àmplia porta d'entrada, de dos fulls, en un cantó de la pinada. Amb aquesta estructura es podia emmagatzemar i exposar la col·lecció bibliogràfica i, emmagatzemar les taules, les cadires i les prestatgeries mòbils de revistes fora de l'horari d'obertura.
El primer any es va instal·lar un focus per millorar la il·luminació de la pinada i, des de 2005, van ser dos el focus instal·lats. Des d'un principi, la caseta va tenir il·luminació.
El 2004 les taules instal·lades van ser 8 i les cadires, 24. El 2005 es van ampliar les taules a 12 i les cadires a 48, per cobrir les necessitats que es van apreciar l'any anterior. De tota manera, en certes hores de la tarda són insuficients per a tots els usuaris que ho demanen, però no es pot continuar ampliant si es vol mantenir un cert control del servei del responsable de la biblioteca. Mentre la caseta de fusta manté el color natural, les taules i cadires són tipus terrassa, de color verd, i s'adeqüen perfectament a la pinada.Les prestatgeries utilitzades són de tres tipus: unes, fixes als laterals interns de la caseta, on es col·loquen els llibres i còmics; unes altres, a la part interna dels fulls de la porta que es fan visibles a l'obrir-la i on es col·loquen els diaris, i una altra, que es col·loca a l'exterior cada dia, on s'exposen les revistes.
Imatge 2. La Biblioteca a la Fresca com a aparador i contenidor
El 2007 es va situar al costat de l'espai bibliotecari un sanitari portàtil per evitar a les famílies amb nens menuts i a altres usuaris situacions incòmodes en no existir en les rodalies cap sanitari públic. I el darrer any s'ha instal·lat una passarel·la de fusta per afavorir l'entrada a persones discapacitades i a famílies que porten carrets de nadons.
3.1.5 Serveis
Dels serveis propis d'una biblioteca pública, la Biblioteca a la Fresca, per les característiques i localització, ofereix el préstec en sala, la reserva de llibres i l'assessorament als usuaris.
En altres biblioteques d'estiu ofereixen el préstec extern, servei que es va decidir des d'un principi no oferir per tres raons: dificultava la gestió de la biblioteca, que es volia fàcil; obligava a incrementar el fons bibliogràfic, i era innecessari, ja que hi havia l'Agència de Lectura a menys de 300 metres. Tampoc es va plantejar convertir la biblioteca en un punt d'informació turística perquè l'oficina d'informació turística estava al costat, en la mateixa plaça.
La reserva de llibres es va pensar per a joves i adults, per possibilitar la lectura de novel·les en més d'un dia, mantenint la reserva fins que es llegís el llibre, sempre que fos en dies consecutius.
Amb un complet coneixement del fons bibliogràfic existent, el bibliotecari pot aconsellar als usuaris, als pares de nens sobretot, el llibre més apropiat. I si no es té allò que es necessita, cercar-lo a la resta de biblioteques de la localitat.
3.1.6 Col·lecció bibliogràfica
La col·lecció bibliogràfica que s'ha posat a disposició dels usuaris de la Biblioteca a la Fresca ha estat composta per:
- Diaris (provincials, regionals, nacionals i estrangers) i revistes de diversa temàtica.
- Àlbums infantils.
- Novel·la juvenil.
- Còmics.
- Narrativa d'adults.
- Monografies de temàtica interessant (biografies, viatges, etc.).
- Monografies locals (història, costums, geografia, etc.).
El fons bibliogràfic, durant aquestes cinc temporades, s'ha mantingut en la franja dels 200-300 llibres i dels 30-60 títols de premsa (vegeu el gràfic 2). En el volum de llibres de tots els anys, les col·leccions infantils són majoritàries i el percentatge varia entre el 40 % i el 50 % del total.
Gràfic 2. Fons bibliogràfic
Les publicacions periòdiques tenen títols en castellà, anglès, francès i alemany. Els àlbums infantils i els còmics tenen exemplars en català, castellà, anglès i francès. I la narrativa juvenil, d'adults i les monografies estan en català o en castellà.
3.1.7 Assistències i préstecs
Tant les assistències com els préstecs anuals han anat augmentant els cinc anys (vegeu el gràfic 3), però aquestes dades no són uniformes, en tenir cada temporada unes hores i uns dies d'obertura distints. Per poder aprofitar les dades d'assistències s'han de relacionar amb els dies totals d'obertura cada temporada i, separar el servei de matí del de tarda, perquè cada servei té un comportament diferent.
Gràfic 3. Assistències i préstecs anuals
En el temps que funciona aquest servei considerem que no hi ha res de definitiu quant al comportament dels usuaris. Cinc anys encara no són suficients per establir la xifra d'utilització diària de la Biblioteca a la Fresca.
L'assistència diària d'usuaris al matí (vegeu el gràfic 4) s'ha mantingut estable durant el període 2005-2007, al voltant dels 100 usuaris, però 2008 ha experimentat una pujada espectacular, i ha doblat els anys anteriors. Són dues les raons que poden explicar parcialment aquest increment: una comptabilització defectuosa dels assistents i un traspàs d'assistents de la tarda al matí per l'impacte d'una plaga d'estornells.
Gràfic 4. Mitjana diària d'assistents
L'assistència diària d'usuaris a la tarda (vegeu el gràfic 4) ha tingut un comportament diferent, del qual, per ara, sols podem indicar les etapes clarament diferenciades: la primera correspon als dos primers anys —2004 i 2005—, anys inicials on molts possibles usuaris encara no coneixien el servei però, tot i així, en què les assistències van ser importants i es va produir un creixement suau; la segona correspon a 2006, amb un creixement espectacular d'assistències diàries sense motiu clar, i la tercera etapa correspon als dos últims anys —2007 i 2008—, on es manté una tendència creixent però amb xifres inferiors a 2006, i podria correspondre a la taxa consolidada d'assistències.
Caldrà tenir més dades, esperar i veure les assistències d'usuaris els anys vinents per poder establir uns nivells plenament consolidats, i veure el comportament tant dels usuaris habituals, que repeteixen any rere any, com dels usuaris esporàdics o de temporada.
3.1.8 Activitats complementàries
Els dos primers anys, es va inaugurar el punt de lectura amb un concert nocturn i els anys 2006 i 2007, es va iniciar la temporada de la Biblioteca a la Fresca amb un contaconte, a la tarda, i a les nits del dissabte de juliol i agost, el programa Dissabtes Musicals, amb l'actuació de grups musicals en un escenari al costat de la biblioteca d'estiu. El 2008, problemes pressupostaris han anul·lat aquestes activitats complementàries.
4 Conclusions
Amb l'experiència d'aquests cinc anys, podem oferir una sèrie de conclusions que ens serviran per tenir clar el que hem aconseguit i què cal per millorar la Biblioteca a la Fresca en un futur:
- La Biblioteca a la Fresca ha estat un èxit des del principi, tant per l'ocupació aconseguida com per la satisfacció dels usuaris.
- L'elecció del lloc —la bona elecció— ha estat un punt essencial.
- Hem aconseguit conscienciar els nous usuaris d'allò que és la Biblioteca a la Fresca, per evitar incomoditats a la resta dels usuaris i per mantenir la qualitat del servei. I ho hem fet amb la creació d'unes normes mínimes d'ús i comportament dins la biblioteca: prohibició de menjar a les taules, l'ús moderat dels mòbils, moderació del volum de les converses, etc.
- Hem atès, sempre que ens ha estat possible, els suggeriments dels usuaris.
- Hem ampliat al màxim el servei, però ja hem arribat al límit de l'operativitat.
- Ens ha faltat programar i dur a terme més activitats complementàries, adreçades fonamentalment als més menuts.
- Hem millorat l'accessibilitat al recinte.
- Hem gaudit, en part, d'una millora de la qualificació professional dels treballadors i això s'ha reflectit en un servei més acurat i complet, els anys 2006 i 2007.
Tots aquests serveis d'extensió bibliotecària s'han de mantenir amb la il·lusió i l'esforç dels treballadors i amb l'interès i la contribució de l'Administració. Si no és així, els serveis acabaran per desaparèixer i haurem perdut un espai ideal per promoure el llibre i la lectura.
Data de recepció: 10/02/2009. Data d'acceptació: 09/03//2009.
Notes
1 IFLA. Section of Public Libraries. Directrius IFLA/UNESCO per al desenvolupament del servei de biblioteques públiques. Elaborades per un grup de treball dirigit per Philip Gill (2002). Barcelona: Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, p. 17. Disponible també en línia a: <http://www.cobdc.org/publica/directrius/IFLA_publiques.pdf>. [Consulta: 15/01/2009].
Manifest de la UNESCO de la Biblioteca pública, 1994. Traduït pel Grup de Biblioteca Pública del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya. Barcelona: Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, 1994. Disponible també en línia a: <http://www.ifla.org/VII/s8/unesco/catal.pdf>. [Consulta: 15/01/2009].
El Manifest ja incloïa els tres aspectes principals: dependència administrativa i finançament, facilitat d'accés a tot tipus d'informació i de coneixement i accessibilitat per a tothom.2 IFLA. Section of Public Libraries. Op. cit., p. 40–41.
3 Ibid., p. 24.
4 Bonet, Ignasi; Omella, Ester; Vilagrosa, Enric (2004). "Cuando la ciudad deviene biblioteca: proyectos de servicio bibliotecario más allá del equipamiento estable". Congreso nacional de bibliotecas públicas (2º. 2004. Salamanca). Disponible també en línia a: <http://www.diba.es/biblioteques/documentspdf/Salamanca2004_ester.pdf>. [Consulta: 15/01/2009].
5 Sánchez Pachón, Luis Alfonso (2000). "Espacio público como ambiente de aprendizaje". Congreso nacional de recreación (6º. 2000. Bogotá). Disponible també en línia a: <http://www.redcreacion.org/documentos/congreso6/LASanchez.htm>. [Consulta: 15/01/2009].
6 Toledo, Lourdes (2002). "I congrés nacional de biblioteques públiques". Compactus: revista d'arxius i biblioteques, núm. 5, p. 18. Disponible també en línia a: <http://dglb.cult.gva.es/Bibliotecas/compactus/numero5/monografic.pdf>. [Consulta: 15/01/2009]. L'autora, en comentar les aportacions del I Congrés Nacional de Biblioteques Públiques, indicava que "En un moment en què l'oci és valor en alça, els bibliotecaris consideren que les biblioteques 'no poden (ni haurien de) quedar-se al marge i deixar aquest temps d'oci a la intempèrie de la societat de consum…'".
7 Ramos Curd, Enrique; Gálvez del Valle, Sabina; Morales Zúñiga, Paulo (2004). "Serveis de biblioteca pública en espais oberts". Bibliodoc: anuaris de biblioteconomia, documentació i informació. Any 2004, p. 131–149. Disponible també en línia a: <http://www.raco.cat/index.php/Bibliodoc/article/view/16670/41464>. [Consulta: 15/01/2009].
8 Col·laboradors de la Viquipèdia (2008). "Bibloteca d'estiu". Viquipèdia. L'enciclopèdia lliure. <http://ca.wikipedia.org/wiki/Biblioteca_d%27estiu>. [Consulta: 15/01/2009].
9 Vegeu la classificació dels punts de lectura de les biblioteques públiques en: Las bibliotecas públicas en España. Una realidad abierta. Madrid: Fundación Germán Sánchez-Ruipérez, 2001. p. 33. I la classificació dels projectes bibliotecaris desenvolupats en espais públics feta per Bonet, Ignasi; Omella, Ester; Vilagrosa, Enric. Op. cit..
10 El projecte "Terrazas de lectura" l'ha dissenyat i portat a terme una empresa privada, tot i que amb subvencions públiques i patrocinadors privats, com apareix reflectit en Pintado Larrea, Rocío (2005). "Terrazas de lectura". Congreso de bibliotecas móviles (2º. 2005. Barcelona). Disponible també en línia a : <http://www.bibliobuses.com/documentos/Terrazas%20de%20lectura.pdf>. [Consulta: 15/01/2009].
11 Com les anomenades terrasses de lectura de la costa d'Euskadi . "Terrazas de lectura". Getxo: Ayuntamiento. <http://www.getxo.net/cas/zerbitzua/pags/hondartzan.htm>. [Consulta: 15/01/2009], "La Biblioteca infantil al aire libre de Arrigorriaga se inaugura mañana". Elcorreodigital [en línia]. <http://www.elcorreodigital.com/vizcaya/prensa/20070612/nervion/biblioteca-infantil-aire-libre_20070612.html>. [Consulta: 15/01/2009] i, Pintado Larrea, Rocío. Op. cit.
12 "El modelo de Biblioplaya de Levante en Suecia". Correo Bibliotecario: Boletín informativo de la Subdirección General de Coordinación Bibliotecaria. núm. 76 <http://www.correobibliotecario.com/plantilla_seccion.php?id_articulo=1134&id_seccion=3&RsCorreoNum=76>. [Consulta: 15/01/2009].
13 El Biblioparc de Caudete ha voltat l'estiu de 2008 cada quinzena entre tres localitzacions. Vegeu: LV (2008). "Caudete: La biblioteca sale a parques y piscinas durante el verano". Laverdad.es, 30 junio 2008. <http://www.laverdad.es/albacete/20080630/provincia/caudete-biblioteca-sale-parques-20080630.html>. [Consulta: 15/01/2009].
14 Pintado Larrea, Rocío. Op. cit.
15 Com deien els responsables que van iniciar les bibliopiscines a Balaguer : "Si els lectors no poden anar a la biblioteca, caldrà que la biblioteca arribi a ells". Camajuncosas, Montse; Sebastià Oms, Josep (1990): "Bibliopiscines, una experiència d'animació a la lectura i de divulgació de les biblioteques de Balaguer (la Noguera)". ITEM: Revista de Biblioteconomía i Documentació. 6–7. p. 71. Disponible també en línia a: <http://sumaris.cbuc.es/bbdd/ISSN02140349/A1990N000006V000000%5B-7%5D/ISSN02140349A1990N000006V000000%5B-7%5Darticle4.pdf>. [Consulta: 15/01/2009]. Aquest objectiu també fa referència als visitants temporals de la població, en els casos de localitats turístiques.
16 Com és el cas de la programació 2007 de la Biblioteca a la Platja de Castelldefels <http://www.castelldefels.org/a_Arees/biblioteca/file/2007-Programacio_Biblioteca_Platja.pdf >. [Consulta: 15/01/2009].
17 A Espanya hi ha hagut precedents de biblioteques de parc o biblioteques de jardí a començament del segle xx, dedicades a figures literàries, on es combinava el paisatge, les escultures, les fonts i els bancs de pedra i, els llibres dels autors a qui es dedicava aquest espai. Vegeu: Freeman, Robert S.; Hovde, David M. (2003). Libraries to the People: Histories of Outreach. Jefferson, North Carolina: McFarland, p. 183–184.
18 Camajuncosas, Montse; Sebastià Oms, Josep (1990) Op. cit., p. 72.
19 Ribes, Alfons (1995): "Biblioteca del Mar: Benicàssim, verano de 1994". Primeras Noticias: Literatura infantil y juvenil, 130, p. 44–46. Disponible també en línia a: <http://www.fundaciongsr.org/documentos/5877.pdf>. [Consulta: 08/01/2009].
20 "La Viceconsejería de Cultura del Gobierno de Canarias se niega a colaborar para que se siga realizando la 'biblioplaya' en Las Canteras como cada verano". La Voz de Gran Canaria. 12 julio 2006. Disponible també en línia a: <http://vozgrancanaria.blogia.com/2006/071208-la-viceconsejeria-de-cultura-del-gobierno-de-canarias-se-niega-a-colaborar-para-.php>. [Consulta: 15/01/2009].
21 Biblioteca Popular P. Fidel Fita. Biblioplatja d'Arenys de Mar. <http://arenysdemar.arxius.net/Bibliopalatja/presentaci%f3_biblioplatja.pdf>. [Consulta: 15/01/2009].
22 "Los libros son para el verano". El Día de Córdoba, 30 julio 2002. Disponible també en línia a: <http://www.aab.es/pdfs/baab68/68not.pdf>. [Consulta: 15/01/2009].
23 Espiñeiro, Francisco (2004). "Los libros salen a la calle". La Voz de Galicia, 21 junio 2004. Disponible també en línia a: <http://www.lavozdegalicia.es/hemeroteca/2004/06/21/2790264.shtml>. [Consulta: 15/01/2009].
24 "Libros con olor a sal". Sur. 26 agosto 2002. Disponible també en línia a: <http://www.aab.es/pdfs/baab68/68not.pdf>. [Consulta: 15/01/2009].
25 "La Jonquera estrena 'Biblioteca a l'aire lliure'". La Nostra Vila: Butlletí Informatiu de l'Ajuntament de La Jonquera. 57, juny 2006. Disponible també en línia a: <http://webspobles.ddgi.cat/sites/la_jonquera/Shared%20Documents/JUNY2006.pdf>. [Consulta: 15/01/2009].
26 LV (2008). Op. cit.
27 Ferrer, Juan Francisco; Pradas, Antonio; Vila, Marc (2000). "Lecturas playeras". Magazine. Revista de Estilo de El Mundo, 27 agosto 2000 Disponible també en línia: <http://www.el-mundo.es/magazine/m48/textos/mocio.html>. [Consulta: 15/01/2009].
28 "El modelo de Biblioplaya de Levante…" Op. cit.
29 "Biblioteca de Praia". Figueiradigital: loja do munícipe. <http://www.figueiradigital.com/municipe/?mid=115>. [Consulta: 22/01/2009].
30 "Biblioteca de Praia em Quarteira". Algarve Digital, 7 agosto 2006. <http://www.algarvedigital.pt/algarve/index.php?name=News&file=article&sid=2430>. [Consulta: 22/01/2009].
31 "Bibliotecas de Praia com mais de 63 mil visitantes". Póvoa de Varzim: Portal municipal [en línia]. 17 setembro 2008. <http://www.cm-pvarzim.pt/groups/staff/conteudo/noticias/bibliotecas-de-praia-com-mais-de-63-mil-visitantes/newsitem_view?None&month:int=9&year:int=2009&orig_query=None>. [Consulta: 22/01/2009].
32 "Lire à la plage, 10.000 livres au soleil…". Seinemaritime.net. <http://www.seinemaritime.net/article-actualites-le-ciel-le-soleil-et-1-bouquin-309.html>. [Consulta : 20/01/2008].
33 Biblioteca Comunale di Cesanatico. Libri da Spiaggia. <http://www.comune.cesenatico.fo.it/biblioteca/bib_spiaggia.html>. [Consulta: 21/01/2009].
34 "A Grottammare torna la biblioteca in spiaggia". Gomarche.it : Il quotidiano online delle Marche, 7 Iuglio 2006. <http://www.gomarche.it/notizia.php?id=26222>. [Consulta: 20/01/2009].
35 "Minori: la Biblioteca riapre in spiaggia". Mediateca2000.net. Notizie. In mediateca, 09 Iuglio 2008. <http://www.mediateca2000.net/index.php?option=com_content&task=view&id=434&Itemid=2&lang=it>. [Consulta: 21/01/2009].
36 Un exemple és l'Eastman Reading Garden de la Biblioteca Central de Cleveland (Ohio), que amb diverses modificacions al llarg de més de setanta anys, ha arribat fins als nostres dies. Vegeu: Cleveland Public Library: Eastman Reading Garden. <http://www.cpl.org/index.php?q=node/4862>. [Consulta: 25/01/2009] i les fotografies de 1938 <http://cplorg.cdmhost.com/cdm4/item_viewer.php?CISOROOT=/p4014coll13&CISOPTR=76>. [Consulta: 25/01/2009] i de 1961 <http://cplorg.cdmhost.com/cdm4/item_viewer.php?CISOROOT=/p4014coll13&CISOPTR=77>. [Consulta: 25/01/2009], pertanyents a la Cleveland Public Library Image Collections.
37 El punt de lectura del parc Bryant (Bryant Park Reading Room) de la ciutat de Nova York es va crear l'any 1935, es va tancar el 1944 i va tornar a obrir als anys noranta, coincidint amb una rehabilitació i revalorització integral del parc. En: Bryant Park. Amenities. Reading Room <http://www.bryantpark.org/amenities/readingroom.php>. [Consulta: 25/01/2009].
38 Les dades s'han agafat dels documents de gestió interna de la Biblioteca d'Alcalà de Xivert següents:
Gómez García, Carmen (2004). Biblioteca a la Fresca. Memoria 2004. Alcalà de Xivert: Ajuntament, 32 p.
Varona Gil, Josep Eugeni (2005). Biblioteca a la Fresca. Memòria 2005. Alcalà de Xivert: Ajuntament, 37 p.
Gómez García, Carmen (2006). Biblioteca a la Fresca. Memoria 2006. Alcalà de Xivert: Ajuntament, 57 p.
Gómez García, Carmen (2007). Biblioteca a la Fresca. Memoria 2007. Alcalà de Xivert: Ajuntament, 66 p.
Varona Gil, Josep Eugeni (2008). Biblioteca a la Fresca. Memòria 2008. Alcalà de Xivert: Ajuntament, 32 p.39 Alcossebre és un nucli de població del municipi d'Alcalà de Xivert, localitat amb una biblioteca pública des de 1983, que ha estat l'organitzadora i gestora de la Biblioteca a la Fresca.