El fundraising per a les biblioteques: l'observatori italià

Resum [Abstract] [Resumen]

Objectiu. Analitzar les estratègies i polítiques de captació de fons que duen a terme les biblioteques italianes.

Metodologia. Definir el marc cultural i metodològic del fundraising; descriure i analitzar els mercats i els diferents sistemes de captació de fons a les biblioteques italianes; identificar els principals problemes relatius a l'organització del fundraising en l'àmbit bibliotecari.

Resultats. Dins la comunitat bibliotecària italiana va creixent l'interès pel fundraising i per una millor valoració de les biblioteques, a través de noves formes de col·laboració públiques i privades. Les iniciatives que s'han dut a terme durant els darrers anys són variades: el sector ha rebut suports de múltiples actors i de maneres diferents (carnets de soci; donacions; patrocinis en diners i tecnologia; finançament europeu, d'entitats públiques, de fundacions bancàries; etc.). Ara es tracta de passar a una fase més madura, caracteritzada per una aproximació estratègica al fundraising i per una millor capacitat d'organització i de planificació.

1 Introducció

El 10 de juny de 2009, va tenir lloc a Pesaro el congrés "Le biblioteche italiane e il fundraising: stato dell'arte e prospettive",¹^-² un acte organitzat per la Sezione Marche de l'Associazione Italiana Biblioteche (AIB) en el marc d'un projecte dedicat a les problemàtiques relatives a la captació de fons i articulat en tres etapes: un curs de formació,³ una anàlisi de les experiències que s'han dut a terme o que encara s'estan duent a terme (Di Domenico, 2008), un debat (obert a empreses, a operadors del sector i a estudiosos i bibliotecaris d'altres països europeus) sobre orientació i programes futurs de les institucions bibliotecàries. El projecte de l'AIB va néixer per l'interès cada vegada més fort de la comunitat bibliotecària italiana pel fundraising i per una millor valoració de les biblioteques, a través de noves formes de col·laboració entre el sector públic i el privat.

Però, què és exactament el fundraising? Podríem definir-lo com una estratègia de localització i captació sistemàtica de fons (i, per extensió, també d'altres recursos: capital humà, tecnologies, etc.), amb la finalitat de mantenir vitals de manera continuada els objectius institucionals, les activitats, els projectes, el creixement d'una organització (Solima, 2004, p. 258-280; Ambrogetti; Coen Cagli; Milano, 2005; Foglio, 2005, p. 260-280; Melandri, 2007; Farolfi; Melandri, 2008). És una estratègia que es basa en una sòlida cultura organitzativa i de gestió, que té implicacions ètiques importants, i per això no ens podem limitar a considerar-la simplement una tècnica, un conjunt d'operacions instrumentals.

En el món anglosaxó, el fundraising bibliotecari té una tradició consolidada⁴ i ja fa temps que la literatura biblioteconòmica ofereix innumerables monografies i articles amb models, explicació de casos i anàlisi d'experiències (Swan, 2002; Reed; Nawalinski; Peterson, 2004; Gerding; MacKellar, 2006; Dowlin, 2009).⁵

A Itàlia, són sobretot les organitzacions que actuen en l'anomenat tercer sector (associacions sense ànim de lucre, voluntariat, promoció social, etc.) les que programen i fan campanyes i activitats de fundraising; últimament, però, han sorgit petites o grans iniciatives també de l'àmbit cultural.

Moltes biblioteques italianes són conscients que són un pas enrere respecte d'altres realitats i que ara és el seu moment de passar d'una fase caracteritzada per experiències eventuals i aïllades a una fase més madura, en què la recerca i captació de fons han d'adquirir un caràcter plenament estratègic i dirigir-se de manera coherent a millorar l'oferta documental i de servei (quant a accessibilitat, riquesa, qualitat). D'altra banda, el fundraising té un caràcter transversal (abraça tots els sectors i els processos de la biblioteca) i permanent (afecta la relació al llarg del temps entre les finalitats de la biblioteca i la sostenibilitat econòmica). N'hi ha prou a considerar de gran envergadura el compromís professional, organitzatiu i d'inversió que la perspectiva d'un fundraising estratègic demana a les biblioteques i als bibliotecaris. Per a les biblioteques italianes, desenvolupar programes i activitats de fundraising i adquirir les habilitats necessàries són aspectes que presenten una complexitat d'organització interna, ja que l'adopció de mètodes sistemàtics orientats a la localització de recursos implica canvis importants del marc cognitiu i de l'escalafó de prioritats en els quals estan acostumades a posicionar el problema del cost i del finançament dels serveis.

No es tracta només de buscar solucions a l'escassetat cada cop més important de finançament institucional, ni d'incrementar els recursos propis d'una biblioteca. Al contrari, cal evitar la temptació de reaccionar davant les dificultats en què es troben les biblioteques italianes (gairebé totes) solament lliurant-se a les dinàmiques del mercat i il·lusionant-se amb projectes de privatització més o menys oculta: en cas de "béns de mèrit", la preeminència de la responsabilitat pública és inqüestionable. De fet, hi ha el risc d'un malentès: el de construir una fisonomia institucional, documental i de servei operant principalment en els intercanvis de mercat. No és el camí correcte. Ja sabem que el valor del patrimoni cultural i documental recollit, conservat i administrat per les institucions de la memòria i del coneixement registrat no es pot traduir directament en termes econòmics: el valor d'aquest patrimoni es pot apreciar només com a element propi de la identitat cultural i dels avenços d'un país, una comunitat de recerca o una comunitat territorial. Sobre aquest aspecte, no hi ha dubte. Ara bé, hi ha un valor econòmic directe i indirecte dels productes i serveis bibliotecaris, del qual es poden beneficiar altres sectors (el món de la recerca, de l'escola, de l'edició, però també el turisme i els mitjans de comunicació). Així doncs, la història, la missió i el valor de la biblioteca van més enllà de la dimensió del mercat i de les seves regles, però els productes i els serveis bibliotecaris han d'afrontar una realitat competitiva, on hi ha altres actors i canals que ofereixen cultura, informació, documents i itineraris de saber. Només en aquest sentit és primordial que totes les biblioteques, al marge de les seves característiques institucionals i ambientals, busquin estratègies pròpies, ressorts i models de màrqueting i de fundraising. Aquest últim representa una gran oportunitat per ampliar el camp d'acció de les biblioteques, millorar-ne la capacitat de projecció i comunicació, donar-se a conèixer, valorar-ne la funció i els objectius, posar-les en relació amb altres móns i cultures noves, experimentar formes avançades de col·laboració amb actors públics i privats diferents, i assegurar als usuaris i a les comunitats de referència uns avantatges que tothom podrà apreciar.

2 Els mercats del fundraising bibliotecari

En aquesta fase, és necessari que es creï una orientació altament favorable al fundraising entre bibliotecaris i administradors, i que es difonguin i comparteixin les bones pràctiques. També cal estudiar a fons els mercats de fundraising i el marc normatiu i fiscal en què hem d'actuar, per poder buscar solucions als diferents contextos: institucionals (biblioteques estatals, universitàries, públiques, escolars, etc.); de servei; de relació amb un territori, una comunitat d'estudi, una categoria professional; etc. Tot això, evidentment, comporta l'adquisició —a través d'itineraris formatius i experiències de camp— de noves habilitats de gestió pel que fa a la programació, la realització, l'avaluació i la comunicació de les activitats de fundraising.

En una monografia relativament recent (Foglio, 2005, p. 262-263), es detallen les oportunitats de recerca de fons que estan a disposició dels organismes culturals:

beneficis procedents del subministrament directe d'alguns serveis (venda directa, o a través d'intermediaris, de productes i serveis);
en el cas d'associacions culturals, quotes i aportacions dels membres;
aportacions de particulars (persones, grups de persones, empreses, associacions, fundacions);
aportacions de l'Estat, d'entitats locals o d'institucions públiques com a suport a activitats o projectes determinats;
aportacions d'organismes internacionals;
aportacions específiques per a projectes, actes i productes (festivals, actes culturals, cursos de formació, llibres, etc.);
ingressos procedents de convenis amb entitats públiques com ara ajuntaments, províncies, regions, conselleries, etc.;
donacions i llegats;
patrocinis;
ingressos procedents d'activitats comercials i productives integrades (arrendament d'espais, venda de publicacions, ginys, restauració, guarda-roba, punts d'acollida);
beneficis procedents de coproduccions, de manera que també es poden pressupostar ingressos en aquest context;
finançaments amb condicions favorables;
aportacions i subvencions comunitàries;
ingressos financers corresponents a rendes procedents d'inversions o immobles.

Les biblioteques italianes han utilitzat de diferent manera molts d'aquests canals que hem detallat. Ara, però, ens fixarem més detingudament en els mercats, les fonts, les oportunitats que més sovint es presenten a les biblioteques que busquen patrocinadors.

2.1 El carnet de la biblioteca

Algunes biblioteques públiques italianes ofereixen un carnet de pagament (bibliocard). El cas més conegut és el de la Biblioteche di Roma,⁶ que presenta les característiques següents: preu baix (cinc euros), una sèrie de serveis reservats (navegació a Internet, correu electrònic, xat, préstec interbibliotecari, consulta bibliogràfica en línia) i la possibilitat per als usuaris d'obtenir descomptes i altres recursos d'institucions culturals públiques i entitats concertades.⁷ A Roma la bibliocard ha tingut un gran èxit i assegura uns ingressos anuals d'uns 120.000 euros. Però el carnet, sobretot, és un instrument de gran valor per despertar en els usuaris el sentiment de formar part d'una comunitat i per fidelitzar-los, contribueix a integrar la biblioteca en una xarxa més àmplia de serveis culturals i l'acredita com a bon col·laborador amb vista als actors comercials en actiu d'un territori. Tal com va afirmar Igino Poggiali,⁸ en una entrevista de Vittorio Ponzani (Di Domenico, 2008, p. 74), el carnet ofereix als usuaris la possibilitat "nell'accesso a prodotti e servizi culturali che contribuiscono alla crescita della loro capacità intellettuale. Nel nostro bilancio conta anche quanto siamo capaci di indurre consumi evoluti e desiderabili".⁹

2.2 Els amics de la biblioteca

Una altra possibilitat d'obtenir recursos addicionals per a la biblioteca pública és la creació d'una associació d'amics de la biblioteca.¹⁰ Aquesta mena d'associacions als Estats Units tenen una funció de suport i comunicació (advocacy, lobbying), que pot resultar especialment valuosa si s'aplica a l'organització de campanyes, periòdiques o extraordinàries, de captació de fons.¹¹ Una campanya "firmada" pels amics de la biblioteca té sovint més possibilitats d'èxit (Dolnick, 2004; Herring, 2004; Reed; Nawalinski; Peterson, 2004). A tall d'exemple, la Roseau Area Friends of The Library, a Minnesota, recull fons per a la biblioteca mitjançant la distribució d'un opuscle en què s'invita la gent a subscriure una quota en memòria d'algú o en homenatge a algú. Una altra associació d'amics de la biblioteca, la de la Swampscott Public Library, a Massachusetts, posa a la venda una memorial card al preu simbòlic de cinc dòlars, també per a donacions que es fan en memòria d'algú o en homenatge a algú. Finalment, un bon exemple d'advocacy el trobem en els amics de la Norfolk Public Library, de Virgínia. Aquesta associació ha promogut amb èxit una campanya massiva ("1 % for Libraries") per reclamar un increment del finançament ciutadà dedicat a la biblioteca.

Al contrari del que s'esdevé als Estats Units, el fundraising a Itàlia no és, avui dia, un dels objectius principals d'aquests organismes, que es focalitzen sobretot en activitats de voluntariat i promoció cultural. D'altra banda, observem una certa perplexitat de part dels bibliotecaris davant una possible implicació d'aquests grups que resulti útil a les campanyes de captació de fons. Tot i així, igualment s'hauria de dur a terme algun tipus d'experiència degudament contextualitzada. Seria decisiva la doble capacitat de la biblioteca d'oferir a l'associació, per una banda, a canvi del suport rebut, espais reals per intercanviar i compartir posicions i objectius, i, per l'altra, de posar a disposició de cada un dels socis avantatges i reconeixements exclusius.

2.3 Les donacions i contribucions voluntàries dels ciutadans

Sobre aquest tema, hem d'afrontar un doble front de dificultats. Tradicionalment, la disposició a donar suport a organitzacions culturals és moderada, a la vegada que assistim a un increment constant de les donacions en general. Els italians tenen tendència (amb una certa raó) a prioritzar altres causes: recerca mèdica, lluita contra la fam al món, emergències (guerres, catàstrofes), apadrinament a distància, pobresa a Itàlia, etc. No obstant això, les dades més recents del Ministero per i Beni e le Attività Culturali indiquen un increment important dels imports de les contribucions voluntàries de persones físiques: 2.379.014 euros el 2005, 11.665.591 euros el 2006, 19.846.902 euros el 2007.¹² L'increment, en bona part, es deu a mesures fiscals, creades el 2005, que afavoreixen les donacions destinades a la cultura (Grossi, 2008, p. 205).

És encara més moderada l'atenció que reben les biblioteques públiques (i els arxius particulars) respecte a altres béns i serveis culturals (art, monuments, museus, etc.).

Convindria reflexionar força detingudament sobre els motius històrics, socials i culturals d'aquesta doble diferència. Per una banda, influeix la idea, molt comuna al nostre país (i en el mateix col·lectiu de bibliotecaris), que les biblioteques pertanyen a alguna institució que les finança, i per tant això és suficient, o hauria de ser-ho, per traçar-ne la identitat, la sostenibilitat i les perspectives de desenvolupament. No hi ha dubte que el primer pas que hem de fer és arribar a ser conscients del problema. En segon lloc, no hem de renunciar preventivament a presentar-nos de manera més ferma i constant en el mercat de les donacions particulars. Com a tercer pas, indiquem la necessitat d'arribar a obtenir reconeixements i apreciacions de més alt nivell pel valor, el paper i les activitats que les biblioteques públiques desenvolupen i, al mateix temps, despertar l'interès i la sensibilitat per l'aportació que cada ciutadà pot fer a la causa.¹³ Finalment, s'han de pensar solucions (actes anuals, campanyes extraordinàries, etc.) que assegurin bons ingressos a les biblioteques i avantatges adequats (sobretot ideals, relacionals i morals) als donants, que comportin una inversió limitada de les biblioteques i petites contribucions dels mateixos donants.

A Itàlia no és comuna la pràctica del mecenatge, ni de les grans donacions personals en diners. Potser aquest aspecte és el que més ens diferencia de la important tradició filantròpica americana, però també s'ha de reconèixer, com abans hem mencionat, que fa molt poc que s'han adoptat mesures fiscals per a les persones físiques per estimular de manera sensible les donacions a favor del sector cultural. El mecenatge pren normalment com a referència situacions locals, i és impulsat i motivat no tan sols per valors personals i desig de posteritat, sinó pel sentiment de pertànyer a una comunitat de la qual també forma part el beneficiari. D'altra banda, un mecenes no sempre és originari d'aquell territori: hi ha casos de mecenatge individual que es poden associar a una relació particular d'identificació d'una persona amb una institució determinada, com ara una universitat, una escola, una fundació, etc. Una tradició italiana molt antiga i arrelada és la de llegar col·leccions de llibres privades a biblioteques estatals, públiques o universitàries. Un exemple recent ens porta a Urbino i a l'extensa biblioteca particular de Carlo Bo (uns 100.000 títols), que l'estudiós va donar a la universitat que ara porta el seu nom, i que administra actualment una fundació.¹⁴

2.4 Les donacions i contribucions voluntàries de les empreses

Són força nombroses les empreses italianes que actualment disposen d'estratègies i línies d'intervenció en el camp de la cultura i d'altres sectors, per acreditar-se en el vessant de la responsabilitat social. L'anomenat corporate giving contribueix a la promoció d'una causa socialment rellevant mitjançant aportacions econòmiques directes o altres formes de col·laboració (disponibilitat de productes, serveis o saber fer, màrqueting social, etc.), i persegueix alhora objectius empresarials, com ara la valoració i consolidació de la identitat corporativa, un bon posicionament ètic i una millora de la relació amb tots els actors que tenen interès en la vida i les activitats de les empreses (Michelini, 2003).

Però aquestes iniciatives sovint són ocasionals i mal estructurades, i manifesten la falta d'un projecte ben articulat, especialment si sortim de l'àmbit de les grans i mitjanes empreses. Tot i que últimament algunes inversions mostren una tendència a adquirir un caràcter estratègic i específic (Melandri, 2007, p. 235), encara s'aprecien limitacions d'ineficàcia, i això també es deu al gran retard que hem acumulat abans de disposar d'un marc normatiu que pogués impulsar, si més no en part, l'aportació del mecenatge empresarial. D'altra banda, no sembla, en el cas concret dels ajuts a la cultura i l'espectacle, que els incentius fiscals vigents aconsegueixin miracles (Berna Berionni, 2008, p. 203):¹⁵

Nel 2007 torna a crescere l'importo delle erogazioni liberali [delle persone giuridiche] destinate a beni e attività culturali. La norma introdotta nel 2000, che prevede la deducibilità delle erogazioni liberali a favore della cultura, sembra però mostrare i suoi limiti. Gli stanziamenti sono ormai fermi alla cifra dei 32 milioni di euro, ben al di sotto del limite posto dal legislatore a 52 milioni.

Pel que fa a les biblioteques, en els darrers anys han sorgit iniciatives interessants, com ara la campanya "Adotta una biblioteca"¹⁶ del Comune di Roma, adreçada a les empreses locals amb la finalitat de donar ajuts a les biblioteques de barri.

D'altra banda, la crisi econòmica i financera està provocant una baixada molt forta de la disponibilitat a fer donacions. Per tant, per valorar correctament el potencial d'aquest mercat des de la perspectiva de les biblioteques, és indispensable analitzar a fons les tendències actuals. Una d'aquestes tendències, en especial, pot arribar a interessar en gran mesura els sistemes bibliotecaris de les universitats. Em refereixo a les campanyes de les universitats (fins ara sobretot les privades, com ara la Bocconi de Milà)¹⁷ que volen implicar, seguint el model americà,¹⁸ empreses i xarxes d'antics alumnes en projectes de llarg termini, destinats a obrir nous espais d'intercanvi i interacció amb la cultura empresarial, la societat civil i el món de les institucions. Els primers resultats, pel que fa a la captació de fons, no són gaire reconfortants a tot arreu, però ja se sap que aquest tipus de processos necessiten temps. En tot cas, les biblioteques acadèmiques haurien de dedicar-se a informar i sensibilitzar de manera eficaç el seu entorn al voltant d'aquest tema, i alhora proposar-se de manera convincent com a institucions destinatàries d'una porció dels recursos generats.

També hi incideix en gran part el fenomen freqüent d'externalització estratègica del corporate giving amb finalitats socials i filantròpiques, que està portant a la creació de diverses fundacions d'empresa, d'origen familiar o estrictament empresarial. Es tracta d'organitzacions a través de les quals les empreses reparteixen socialment una part del valor econòmic que han produït. Les fundacions disposen, però, de recursos patrimonials que no sempre són ingents: a part del capital inicial, viuen de donacions de les empreses de les quals han sorgit i, en alguns casos, de subvencions públiques. En tot cas, actuen de manera autònoma, encara que mantinguin una relació molt estreta, de caràcter cultural, identitari i directiu, amb les empreses fundadores.¹⁹ Una recerca promoguda el 2005 per la Fondazione Eni Enrico Mattei i feta sobre una mostra de 47 fundacions mostra una clara tendència d'aquestes entitats a donar suport a la difusió i promoció culturals (Lenzi i Raffaelli, 2005).

Algunes fundacions d'empresa s'ocupen directament, entre altres coses, de la conservació de patrimonis documentals (la Fondazione Agnelli o les fundacions que van néixer d'editorials, com ara Einaudi, Feltrinelli, Mazzotta, Mondadori), mentre que d'altres seleccionen, financen (també amb contractes de patrocini)²⁰ i, a vegades, administren en col·laboració amb altres entitats projectes externs, públics o privats.

2.5 Els patrocinis i el licensing

Una panoràmica dels processos actuals inclou inevitablement els patrocinis culturals (que es fan mitjançant contractes de finançament o suport tècnic, a canvi de la visibilitat d'un nom, d'una marca, d'una activitat o d'un producte) i les seves finalitats, directament o indirectament comercials i de comunicació, orientades al mercat (Severino, 2006). És un sector que presenta grans fluctuacions, com gairebé tots els sectors del fundraising, que depenen en gran mesura de l'estat de salut general de l'economia. Entre l'any 2000 i el 2008, els patrocinis van pujar aproximadament un 13 %, amb una repartició interna que, segons previsions per a l'any 2008, destinava un 63 % a l'esport, un 22 % a la utilitat social i la solidaritat, i un 15 % a la cultura (Berna Berionni, 2008, p. 200). Lamentablement, d'aquí a poc temps s'advertiran els efectes de la crisi: per a l'any 2009, es preveu una baixada del 8,6 % de patrocinis en el sector de la cultura respecte al 2008.

Diverses biblioteques han obtingut fins ara, i gràcies al patrocini, contribucions més o menys considerables destinades a exposicions, actes, restauració de manuscrits i volums d'impremta, innovació tecnològica, etc.²¹ La pràctica del patrocini encara està associada, principalment, a l'organització d'actes (i això no és el nucli estratègic de les biblioteques) o a intervencions —en tot cas, excepcionals— destinades en gran mesura a la valoració i protecció dels béns culturals. La recerca, sense dubte fisiològica i legítima, d'un ressò mediàtic influeix considerablement en la conducta i les decisions dels actors privats. Per això, sovint, es deixen de banda projectes bibliotecaris segurament importants, però que donen poca visibilitat. Per tant, és millor no considerar de manera exclusiva ni predominant aquest tipus de mercat. També és important no equivocar-se en seleccionar el patrocinador. És necessari que les administracions públiques, en general, i les biblioteques, en particular, tinguin en compte determinats elements a l'hora de buscar un patrocinador, el qual no ha de donar només garanties ètiques de serietat i conducta correcta,²² sinó que ha de ser, quant a missió i posicionament, prou "compatible" amb les finalitats i les funcions institucionals.

També és important saber dialogar amb la cultura d'empresa i interaccionar de manera productiva amb la perspectiva i les necessitats dels patrocinadors, els quals esperen obtenir beneficis a canvi de la inversió que fan (visibilitat de l'empresa i dels productes, possibilitat satisfer els clients i de captar-ne de nous, avantatges competitius, increment del volum de negoci, etc.). Això representa tenir habilitats professionals i organitzatives en matèria de presentació i planificació de projectes i d'activitats, informació permanent "en dues direccions", i una avaluació i presentació correctes dels resultats.

En tot cas, cal formalitzar en el contracte, de manera clara i exhaustiva, l'objecte del patrocini, els objectius i les obligacions de les parts, la definició del tipus d'intercanvi i la durada, els aspectes financers i legals, etc. Abans del contracte, s'ha de fer una proposta de patrocini ben redactada, que inclogui una presentació de l'entitat que proposa el patrocini, la descripció minuciosa del projecte, els avantatges que s'ofereixen al patrocinador, l'import i la forma de pagament, el tipus de contracte que se subscriurà, etc. (Foglio, 2005, p. 266).

Actualment, entre les empreses és comuna la idea que la seva imatge es pot beneficiar en gran mesura de les repercussions de valor i simbòliques de l'explotació d'una marca cultural determinada (Sterpi, 2005). Convé comprovar, per tant, de manera més extensa, si en el sector de les biblioteques també són viables formes de col·laboració com ara el licensing, que és la concessió, a canvi d'una compensació econòmica, d'una marca cultural (evidentment de prestigi) a un actor privat que la vulgui associar a un producte (i aquí valen les mateixes normes de prudència ja mencionades).

2.6 Convenis de col·laboració

Algunes de les entrevistes que hem fet recentment a diferents empresaris (Di Domenico, 2008, p. 117-134) confirmen una forta inclinació a invertir en biblioteques: les experiències s'han valorat de manera essencialment positiva i es manifesta també una bona disponibilitat per repetir-les, tot i que amb una tendència a diversificar les inversions en el sector cultural. Aquest tipus d'actuacions, siguin de patrocini, donació o cooperació, estan vinculades sempre a la missió de l'empresa, però també, en alguns casos, a principis de responsabilitat social. La qualitat dels programes i projectes, i no tant altres elements com ara les dimensions o la celebritat, es configura com a criteri principal per seleccionar col·laboradors públics; però els models de col·laboració de més èxit són els que busquen una relació duradora i compartir responsabilitats a l'hora de fer els projectes. Al mateix temps, es considera decisiva la rellevància dels processos i continguts comunicatius del fundraising, en l'aspecte relacional, de presentació de resultats, de posicionament en el mercat o en la societat. Finalment, les empreses necessiten trobar, en els bibliotecaris, uns interlocutors preparats, i capaços de presentar projectes i activitats de manera adient (Carpenter, 2008), d'oferir disponibilitat mútua i informació constant, de preparar plans operatius, d'avaluar i de documentar resultats, etc.

Després de llegir aquestes entrevistes, tenim la convicció que les oportunitats de suport i col·laboració de les empreses poden créixer de manera considerable només per a aquelles biblioteques que siguin capaces de formar-se un concepte "elevat" del fundraising: un àmbit de coneixement, un aprenentatge, una obertura cultural, i no una simple tècnica per obtenir ingressos.

En general, veiem que també a Itàlia, en les relacions entre empreses i institucions culturals, s'estan establint formes de cooperació més efectives i duradores que les formes tradicionals de patrocini.²³ S'evidencia una inclinació clara per un tipus de col·laboració que mira cap al futur, basada en una cultura de projecte, d'intercanvi d'informació, d'objectius clars i d'avaluació dels resultats. Potser és aviat per poder afirmar-ho amb tota seguretat, però tot indica que són justament la col·laboració i la participació en els projectes, més que la simple contribució econòmica, els elements que caracteritzaran les inversions dels propers anys, que seran cada cop més selectives, específiques i articulades.

També la creació de clubs d'empreses, que volen donar suport a una organització cultural amb què comparteixen missió i objectius, es basa en una relació de continuïtat i contingut (Martinoni, 2006, p. 180). Un bon exemple d'això és el Circolo Queriniano de la Fondazione Querini Stampalia de Venècia.²⁴ En aquest cas, entre les entitats que hi participen (amb una quota anual de 15.000 euros durant almenys tres anys), hi ha entitats públiques.

En tot cas, es fa cada vegada més evident per a les biblioteques la necessitat d'adquirir, al més aviat possible, més credibilitat i capacitat organitzativa per arribar a proposar-se com a col·laboradors fiables i amb projecció de futur per al món de les empreses.

2.7 Les fundacions d'origen bancari

Les 88 fundacions d'origen bancari, concentrades principalment al centre-nord d'Itàlia,²⁵ són persones jurídiques sense ànim de lucre, tenen autonomia d'estatut i de gestió, persegueixen objectius institucionals d'utilitat social i promouen el desenvolupament econòmic. Disposen de patrimonis considerables (amb un valor comptable, en conjunt, de 48.759 milions d'euros el 31 de desembre de 2007) i tenen encomanades una sèrie d'activitats profitoses, principalment de caràcter financer. Amb els beneficis obtinguts, es financen actuacions de tipus social, científic, cultural i humanitari, especialment dins el mateix territori en què opera la fundació. En l'últim informe anual de l'Associazione delle Casse di Risparmio Italiane e delle Fondazioni di Origine Bancaria (ACRI, 2008), podem veure que l'any 2007 les fundacions van fer 29.375 intervencions i van donar 1.715,1 milions d'euros. La lectura de les dades, repartides per cada sector, ens permet redactar la classificació de la taula 1 (ens limitem a les cinc primeres posicions).

Sectors	Imports en milions d'euros	Imports en tant per cent	Nombre d'intervencions	Nombre d'intervencions en tant per cent
Art, activitats i béns culturals	524,2	30,6 %	10.532	35,9 %
Recerca	247,0	14,4 %	1.947	6,6 %
Educació i formació	206,6	12,0 %	4.811	16,4 %
Voluntariat, filantropia i beneficència	178,7	10,4 %	3.168	10,8 %
Desenvolupament local	177,6	10,4 %	1.508	5,1 %

Taula 1. Fundacions bancàries: repartició dels finançaments fets l'any 2007

El primer lloc del sector "Art, activitats i béns culturals" és clarament de gran importància. En comparació amb les dades de 2006, la repartició dels imports presenta poques novetats: "Art, activitats i béns culturals" ocupen, de manera estable, el primer lloc (-0,1 %), la "Recerca" puja (del 10,8 % al 14,4 %) i el sector "Voluntariat, filantropia i beneficència" mostra una tendència a la baixa (del 16,8 % al 10,4 %).

Pot ser útil analitzar també la repartició interna d'imports i intervencions en el primer sector, "Art, activitats i béns culturals", en la taula següent.

Àrees	Imports en milions d'euros	Imports en tant per cent sobre el total del sector	Nombre d'intervencions	Nombre d'intervencions en tant per cent sobre el total del sector
Conservació i revaloració de béns arquitectònics i arqueològics	176,7	33,7 %	1.892	18,0 %
Creacions i interpretacions artístiques i literàries	100,4	19,2 %	2.516	23,9 %
Altres activitats culturals i artístiques	94,6	18,0 %	2.516	29,8 %
Activitats de museus	54,7	10,4 %	422	4,0 %
Sense classificació	37,9	7,2 %	1.125	10,7 %
Arts visuals	34,1	6,5 %	450	4,3 %
Activitats de biblioteques i d'arxius	16,7	3,2 %	258	2,4 %
Premsa i altres mitjans de comunicació	9,2	1,8 %	731	6,9 %

Taula 2. Fundacions bancàries: repartició dels finançaments fets l'any 2007 a favor del sector "Art, activitats i béns culturals"

Encara respecte a l'any anterior, destaca dins el sector una petita variació en la repartició dels finançaments, que baixen per als "Conservació i revaloració de béns arquitectònics i arqueològics" (-4,1 %) i les "Altres activitats culturals i artístiques" (-2,1 %), i pugen molt poc per a les altres àrees.

Les dades referents a "Activitats de biblioteques i d'arxius" resulten moderades (tot i que no són insignificants, atès també que algunes intervencions per a les biblioteques, sobretot de tipus estructural, estan incloses en altres àrees). Es detecta un senyal positiu (l'any 2006, l'import rebut va ser d'un 2,2 % del total del sector), però s'hi ha de fer més: la funció de suport de les fundacions bancàries és massa important perquè se'n pugui passar per alt l'impacte en el sector bibliotecari i d'arxius. Cal identificar les raons d'aquest retard i posar-hi remei, afrontant els dos vessants del problema: conèixer millor els procediments i els criteris de selecció que utilitzen les fundacions; tenir capacitat de ser fiables, i competir de manera vàlida amb altres actors (i tornem al tema central, el de les habilitats organitzatives i professionals en matèria de gestió per projectes i, estrictament, de fundraising).

Actualment, les fundacions s'inclinen principalment a donar suport a activitats de cens, catalogació i creació d'arxius de fons libraris i documentals, amb especial atenció a la innovació i les aplicacions de tecnologia digital i multimèdia.²⁶ Això no vol dir que no es puguin considerar, si es donen a conèixer, altres aspectes i activitats de servei, i que no es puguin satisfer necessitats més articulades de finançament.

2.8 L'autofinançament

Les biblioteques també poden obtenir ingressos mitjançant la provisió d'alguns serveis addicionals. Per exemple, a part de les polítiques tradicionals de reembossament de les despeses (de fotocòpies, préstec interbibliotecari i provisió de documents), en l'àmbit universitari s'està configurant la possibilitat de cobrar un import als usuaris que no pertanyen a la institució. Algunes biblioteques acadèmiques ja han signat convenis (o tenen intenció de fer-ho) amb col·legis professionals, institucions, bancs, empreses i hospitals. En virtut d'aquests convenis, s'ofereixen serveis i accessos a professionals, treballadors o, en tot cas, persones acreditades, a canvi d'un import únic determinat o quotes d'afiliació.

Altres ingressos de quantitat variable (que es poden destinar a cobertura de costos de funcionament, quotes d'accés, extensió de serveis) es poden obtenir de la venda de productes (publicacions institucionals, ginys, etc.) o de l'arrendament d'espais per a exposicions, comerç, congressos, serveis d'acollida, hospitalitat i assistència cultural.²⁷

2.9 Contribucions i finançaments comunitaris, estatals i d'altres entitats públiques

El seguiment constant de normes, programes i convocatòries europees, estatals, regionals i locals ofereix a les biblioteques nombroses oportunitats de finançament de projectes i d'ajuts a la innovació (Foglio, 2005, p. 268-273). Les convocatòries públiques responen a polítiques i programes que tenen la finalitat d'incentivar el desenvolupament de sectors o d'àmbits d'intervenció de la vida social, econòmica i cultural, aplicant normes i decisions que han pres els diferents actors, segons les seves pròpies competències.

Diferents programes i convocatòries públiques, principalment de la Unió Europea, fan referència a l'organització, a la difusió i a la conservació del saber i de la cultura, sobretot en relació amb l'ús de les tecnologies digitals i en xarxa. Es tracta de presentar projectes (normalment cofinançats, si més no parcialment) que destaquin pel seu caràcter innovador, la rellevància social i els avantatges de servei i culturals que ofereixen. Per participar en una convocatòria concreta de finançament europeu , cal seleccionar col·laboradors bons i acreditats, estar familiaritzat amb formularis i models que s'han d'omplir i amb les normes de redacció que s'han de seguir, saber gestionar un projecte, també des del punt de vista administratiu, i poder presentar els informes corresponents (Di Domenico, 2006, p. 67-72).²⁸ Però només de manera ocasional, per als bibliotecaris italians, s'han organitzat activitats formatives específiques en matèria d'elaboració de projectes europeus.

3 El fundraising com a cultura organitzativa

Encara que globalment el fundraising es presenta com a conjunt autònom, és evident la proximitat, o a vegades la superposició, dels procediments que implica amb altres problemàtiques organitzatives a les quals s'enfronten els bibliotecaris. Pensem en el màrqueting, la qualitat, la gestió per projectes, la comunicació organitzativa:

El fundraising comparteix molts aspectes amb el màrqueting: procediments i instruments d'anàlisi socioambiental; preocupació per segmentar, captar i fidelitzar el públic (especialment aquella porció de públic que dóna suport a l'organització i hi té un interès particular); models personalitzats de relació amb els actors que hi donen suport.
L'atenció pels resultats, la gestió per procediments i l'autoavaluació són aspectes que vinculen el fundraising amb les metodologies de la qualitat.
L'articulació de les activitats en fases i el control de les variables i desviacions són aspectes que el fundraising comparteix amb la gestió per projectes, sense oblidar l'estricta natura projectual d'algunes activitats i d'alguns mètodes de captació de fons.
Finalment, una bona comunicació (basada en criteris de transparència, d'escolta i d'intercanvi) és un dels elements més importants del fundraising, ja que permet establir relacions duradores i de satisfacció mútua amb múltiples interlocutors.

Aquests vincles revaliden, en el fons, l'oportunitat d'ampliar en aquests camps el bagatge professional dels bibliotecaris i la necessitat de no perdre de vista les raons, científicament fundades i força concretes, que han impulsat una part de la biblioteconomia a entaular un diàleg, i en certa mesura a integrar-se, amb les disciplines socials i d'organització.

3.1 Els aspectes ètics i relacionals del fundraising

El fundraising es presenta, sense dubte, com un conjunt coherent de cultures i pràctiques organitzatives, amb algunes necessitats específiques d'anàlisi pel que fa a les fonts, els canals i les implicacions jurídiques, fiscals i institucionals dels finançaments. Cal saber-se moure entre formes de subvencions públiques i privades, directes o per concurs. Cal aprendre a obrir-se camí dins un mercat concret. Hem vist que les biblioteques poden rebre aportacions de persones físiques, d'empreses, de fundacions bancàries o empresarials, d'entitats públiques, etc. Cada un d'aquests interlocutors persegueix una política d'inversió pròpia en el sector dels béns i de les activitats culturals. Aquesta política pot derivar, per exemple, de la necessitat d'acreditar-se en el camp de la responsabilitat social o d'assegurar-se un bon posicionament de mercat (en el cas de les empreses), o bé de perseguir finalitats institucionals específiques (les fundacions), o bé de donar un mínim de suport als projectes rellevants per al desenvolupament cultural, turístic, econòmic d'un determinat territori (les entitats territorials). Qualsevol demanda de contribució, ni que sigui de quantitat reduïda, cal que estigui sempre en sintonia amb aquestes orientacions i que ofereixi garanties explícites d'afavorir, d'alguna manera, els objectius del finançador.

Amb raó, la literatura sobre el fundraising també posa èmfasi en la natura relacional i metaeconòmica dels intercanvis en aquest sector (Rosso; Tempel; Melandri, 2004): els avantatges reconeguts als finançadors són un element fonamental, però no asseguren per si sols satisfacció i fidelitat al llarg del temps. Altres elements entren en joc: la confiança, l'honestedat, la credibilitat, la lleialtat, l'amabilitat, etc. Tots són factors de tipus ètic i relacional, que comprometen tant les persones com les organitzacions (Solima, 2004, p. 264; Ambrogetti; Coen Cagli; Milano, 2005, p. 210). De fet, també s'ha elaborat una "carta de la donació" que convé tenir sempre en compte i que descriu els drets del finançador, els dels destinataris de les activitats finançades i la responsabilitat de les organitzacions beneficiàries del finançament (Rosso; Tempel; Melandri, 2004, p. 486-488).

En termes més generals, un programa de fundraising comporta responsabilitats específiques i obligacions de transparència i d'informació de resultats, i això val també per a les biblioteques: a tots els actors implicats se'ls ha de notificar què s'ha fet i com s'han utilitzat els recursos. A més a més, haurien de tenir la possibilitat d'intervenir, de la manera més adient, en els processos de presa de decisions que determinen com es destinaran les subvencions. I aquest és un compromís que es pot complir només posant en marxa un sistema, primer, d'avaluació i, després, de comunicació de l'eficàcia i de la qualitat dels resultats obtinguts, en termes de coherència institucional, de consecució dels objectius establerts, d'impacte i de sostenibilitat social.

L'obligació d'informar dels resultats representa la resposta imprescindible a la demanda de responsabilitat social i ètica pública, en una època en què comencen a ser evidents els efectes negatius de la globalització, els danys ambientals, la crisi financera, el mal ús dels recursos, etc. Les biblioteques italianes no poden, al seu torn, ignorar aquestes condicions. En relació amb això, la redacció i difusió d'un balanç social (producte d'una virtuosa combinació de gestió atenta i responsable, avaluació apropiada i comunicació pertinent) poden ser, a part d'un autèntic punt de força del fundraising bibliotecari, un recurs de legitimació més complet de les mateixes biblioteques (Di Domenico, 2009, p. 115-117).

3.2 Les eines per al fundraising

L'atenció que el món de les biblioteques aconsegueix captar no respon en absolut a la necessitat (cada cop més gran) de buscar recursos i ajuts. Sense un contingut fort de comunicació (a més de la capacitat d'elaborar projectes i buscar cooperació), les iniciatives de fundraising per a les biblioteques no podran tenir mai àmplies perspectives, i continuaran sent ocasionals i marginals. Han augmentat, a més, les organitzacions socials i culturals que competeixen en el mercat dels finançaments. I, finalment, algunes tècniques de fundraising deixen veure signes inequívocs de desgast. Tot això implica una selecció adequada de les eines, els canals i els materials de promoció. És imprescindible identificar solucions que es poden posar a la pràctica en un sector, com el de les biblioteques, estructuralment feble, amb problemes evidents de visibilitat, i que no coneix prou, per exemple, la realitat de les empreses. L'anàlisi de casos concrets i la literatura del fundraising evidencien les tipologies principals d'intervenció i el seu índex d'eficàcia. Per exemple (Foglio, 2005, p. 264):²⁹

Il fund raising mette a disposizione una varietà di strumenti che bisogna conoscere per applicarli strategicamente senza incappare in fatali errori. La tecnica di raccolta fondi ripartisce questi strumenti in:

mezzi efficaci: sponsorizzazioni, finanziamenti pubblici, contributi vari, eventi speciali/spettacoli, tesseramento soci, merchandising, ecc.;

mezzi meno efficaci: direct marketing (mailing, telemarketing, inviti personali), donazioni online.

Evidentment, això és només un esquema general: l'ús d'aquestes tècniques s'ha de contextualitzar i seleccionar segons el tipus d'interlocutor, mesurant, cada vegada, la seva capacitat d'aportar a la biblioteca respostes adequades.

3.3 Els aspectes relatius a la gestió del fundraising

No hem d'infravalorar els aspectes tècnics específics de gestió d'un programa de fundraising bibliotecari, del qual detallem a continuació les fases principals:

la identificació prèvia de les finalitats del fundraising (sobre la base de la identitat de la biblioteca i la seva missió);

l'anàlisi de l'escenari (mercats, actors, fonts de finançament, competidors, aspectes jurídics i fiscals, benchmarking);

la creació d'un sistema informatiu (referent als finançadors actuals i potencials, el perfil, els camps d'activitat i d'interès, les polítiques, etc.);

l'anàlisi dels punts forts i febles interns (fisonomia i estructura institucional, cultures i estils organitzatius, recursos, oferta documental i cartera de serveis, habilitats i experiències realitzades i emmagatzemades en matèria de fundraising);

la definició d'un pressupost específic;

la formació d'un grup de treball específic, amb realització d'activitats formatives prèvies;³⁰

la preparació d'un document fluid que serveixi de base per a la comunicació de fundraising (Melandri, 2007, p. 49-74; Seiler, 2007), en què es descriguin la missió i les finalitats de la biblioteca, els objectius, l'estructura institucional i organitzativa, els serveis que ofereix i els usuaris corresponents, l'estructura de balanç i les necessitats, les polítiques de fundraising que ja ha realitzat, etc.;

l'elaboració d'un projecte operatiu i eficaç (amb definició d'objectius, de recursos, de públic al qual es vol arribar, de temps i cost, de procediment, de manera i mitjans de captació de fons, de formes i canals de comunicació, etc.);

l'execució i el control de les activitats planificades;

l'avaluació i la difusió d'avantatges econòmics, de resultats obtinguts i d'impacte de les activitat de captació de fons;

la revisió de tot el cicle, amb vista a altres iniciatives.

3.4 Les perspectives del fundraising bibliotecari

Com es pot deduir de la reconstrucció sintètica que hem volgut presentar, les oportunitats de mercat per a un fundraising de biblioteca són molt variades i no totes desitjables de la mateixa manera, però totes mereixen atenció. No serà per dreceres fàcils, sinó amb temps, amb resultats concrets, amb formació i aprenentatge… en fi, amb una experiència organitzativa àmplia i comuna, que esbrinarem en quina direcció convé dirigir els esforços. Una cosa és segura: en una època en què els recursos públics i institucionals escassegen, però en què hi ha una necessitat real de revaloració i adequació de les biblioteques italianes, de l'oferta documental i dels serveis, no podem ajornar més el moment d'afrontar aquestes problemàtiques. Juntament amb estratègies i polítiques destinades a cobrir la demanda de serveis bibliotecaris, la recerca sistemàtica de recursos pot entrar a formar part del conjunt de cultures, metodologies i pràctiques que concorren en la configuració d'un projecte de biblioteca (és d'aquí que hem de partir obligatòriament) i en l'acció organitzativa que això implica, que no és mai sols estrictament biblioteconòmica.

Bibliografia

ACRI (2008). Tredicesimo rapporto sulle fondazioni di origine bancaria. <http://www.acri.it/17_ann/default.asp>. [Consulta: 23/09/2009].

Ambrogetti, Francesco; Coen Cagli, Massimo; Milano, Raffaella (2005). Manuale di fundraising: la raccolta di fondi per le organizzazioni non profit. Roma: Carocci Faber.

Berna Berionni, Emanuela (2008). Dati e analisi sulle dinamiche del settore cultura/turismo 2007. En: Creatività e produzione culturale: un Paese tra declino e progresso: quinto rapporto annuale Federculture 2008. Grossi, Roberto (ed.) (2008), p. 167-230. p. 167-230.

Carpenter, Julie (2008). Library project funding: a guide to planning and writing proposals. Oxford: Chandos Publishing.

Di Domenico, Giovanni (2006). La biblioteca per progetti: metodologia e applicazioni del project management in ambito biblioteconomico. Milano: Editrice Bibliografica.

Di Domenico, Giovanni (ed.) (2008). Fundraising per le biblioteche italiane: opportunità ed esperienze. Roma: Associazione Italiana Biblioteche.

Di Domenico, Giovanni (2009). Biblioteconomia e culture organizzative: la gestione responsabile della biblioteca. Milano: Editrice Bibliografica.

Dolnick, Sandy (2004). The essential friends of libraries: fast facts, forms and tips. Chicago: American Library Association.

Dowlin, Ken (2009). Getting the money: how to succeed in fundraising for public and non-profit libraries. Westport: Libraries Unlimited.

Farolfi, Bernardino; Melandri, Valerio (ed.) (2008). Il fundraising in Italia: storia e prospettive. Bologna: Il Mulino.

Foglio, Antonio (2005). Il marketing della cultura: strategia di marketing per prodotti/servizi culturali, formativi, informativi, editoriali. Milano: Franco Angeli.

Gerding, Stephanie K.; MacKellar, Pamela H. (2006). Grants for libraries: a how-to-do-it manual and CD-ROM for librarians. New York: Neal-Schuman.

Grossi, Roberto (ed.) (2008). Creatività e produzione culturale: un Paese tra declino e progresso: quinto rapporto annuale Federculture 2008. Torino: Allemandi & C.

Herring, Mark Youngblood (2004). Raising funds with friends groups: a how-to-do-it manual for librarians. New York: Neal-Schuman.

Lenzi, Ilaria; Raffaelli, Chiara (2005). Le origini e la natura delle fondazioni d'impresa in Italia: verso la rendicontazione di responsabilità sociale. http://www.feem.it/NR/rdonlyres/B9E29655-93AF-45D7-AA8F-0D0CD1A2428D/1554/42005.pdf. [Consulta: 22/09/2009].

Martinoni, Marianna (2006). Il caso italiano: mercati, attori, e prospettive del fundraising per la cultura in Italia. En: Il fundraising per la cultura. Sacco, Pier Luigi (ed.) (2006), p. 159-245.

Melandri, Valerio (2007). Materiali per un corso di fundraising. Forlì: Edizioni Philanthropy.

Michelini, Laura (2003). Strategie di corporate giving e cause related marketing in Italia: tra benessere sociale e fini di business [ponència presentada al congrés internacional Tendenze del Marketing (Venècia, 28-29 novembre 2003)]. <http://www.escp-eap.net/conferences/marketing/pdf_2003/it/michelini.pdf>. [Consulta: 22/09/2009].

OCLC (2008). From awareness to funding: a study of library support in America: a report to the OCLC membership. Dublin: OCLC. <http://www.oclc.org/reports/funding/fullreport.pdf>. [Consulta: 24/09/2009].

Reed, Sally Gardner; Nawalinski, Beth; Peterson, Alexander (2004). 101+ Great ideas for libraries and friends: marketing, fundraising, friends development, and more. New York; London: Neal-Schuman.

Rosso, Hank; Tempel, Eugene R.; Melandri, Valerio (2004). Il libro del fundraising: etica, strategia e strumenti della raccolta fondi. [Milano]: ETAS.

Sacco, Pier Luigi (2006) (ed.). Il fundraising per la cultura. Roma: Meltemi.

Seiler, Timothy L. (2007). Sviluppare il caso per la raccolta fondi: come scrivere il documento essenziale per realizzare un programma di fundraising efficace. Forlì: Edizioni Philanthropy.

Severino, Fabio (ed.) (2005). Un marketing per la cultura. Milano: Franco Angeli.

Severino, Fabio (2006). "Il fundraising per le biblioteche". Bollettino AIB, vol. 46, n. 4 (desembre 2006), p. 357-365.

Solima, Ludovico (2004). L'impresa culturale: processi e strumenti di gestione. Roma: Carocci.

Sterpi, Massimo (2005). Il brand culturale, ovvero la miniera d'oro semantica dell'economia postindustriale. En: Un marketing per la cultura. Severino, Fabio (ed.) (2005), p. 150-161.

Swan, James (2002). Fundraising for libraries: 25 proven ways to get more money for your library. New York: Neal-Schuman.

Notes

^* En aquest article l’autor presenta una part dels continguts, reelaborats i actualitzats, de la seva última monografia (Di Domenico, 2009, p. 145–181).

¹ "Les biblioteques italianes i el fundraising: estat de la qüestió i perspectives". [N. de la t.]

² El programa es troba a la pàgina següent: <http://www.aib.it/aib/sezioni/marche/conv/c090610.htm>. [Consulta: 09/09/2009].

³ El programa es troba a la pàgina següent: <http://www.aib.it/aib/sezioni/marche/corsi/corsi070927.htm>. [Consulta: 09/09/09].

⁴ Vegeu el blog Library grants. <http://librarygrants.blogspot.com>. [Consulta: 24/09/09].

⁵ Fausto Fiasconaro (ed.) ha publicat recentment una breu ressenya bibliogràfica internacional sobre el fundraising bibliotecari, que abraça els anys 1998-2008 (Di Domenico, 2008, p. 176-180).

⁶ El sistema de biblioteques del Comune di Roma és una xarxa de 35 institucions distribuïdes per tot el territori de la ciutat.

⁷ Vegeu la pàgina <http://www.bibliocard.it>. [Consulta: 21/09/2009].

⁸ Comissari per a la gestió temporal de la Istituzione Biblioteche Centri Culturali del Comune di Roma.

⁹ "D'accedir a productes i serveis culturals que contribueixen a fer créixer la seva capacitat intel·lectual. En el nostre balanç també incideix la nostra capacitat d'estimular consums avançats i desitjables". [N. de la t.]

¹⁰ Pel que fa sobretot al sector de les biblioteques públiques, s'han creat associacions d'aquest tipus a diferents ciutats d'Itàlia, com ara Cologno Monzese, Ferrara, Novara i moltes més localitats grans o petites.

¹¹ Vegeu el web Friends of libraries U.S.A. <http://www.folusa.org>. [Consulta: 21/09/2009].

¹² Les contribucions voluntàries es poden equiparar a les donacions: es tracta d'aportacions fetes de manera desinteressada, sense ànim de lucre i sense que hi hagi cap compensació ni benefici, directe o indirecte, per a la persona que les fa.

¹³ Als Estats Units, per exemple, segons els resultats d'una recerca qualitativa i quantitativa (OCLC, 2008, p. 5-7): "A successful library funding support campaign must: make the library relevant for the 21st century; instill a sense of urgency by putting the library in a competitive context for funding, alongside the public schools, fire department and police department; activate conversations about the library's importance in community infrastructure and its role in the community's future."

¹⁴ Vegeu la pàgina <http://www.fondazionebo.it>. [Consulta: 22/09/2009].

¹⁵ "L'any 2007 torna a créixer l'import de les contribucions voluntàries [de les persones jurídiques] destinades a béns i activitats culturals. La norma establerta l'any 2000, que preveu la deducció de les contribucions voluntàries a favor de la cultura, evidencia de fet els seus límits. Les aportacions no superen l'import de 32 milions d'euros, molt per sota del límit de 52 milions establert per la llei". [N. de la t.]

¹⁶ "Apadrina una biblioteca". [N. de la t.]

¹⁷ Un exemple entre les universitats estatals és el de la Fondazione Politecnico di Milano, fundada el 2003. Vegeu la pàgina <http://www.fondazionepolitecnico.it/pagine/pagina.aspx?&L=IT>, en què s'afirma que "la Fondazione si affianca al Politecnico, lo avvicina ancora di più alle realtà produttive, lo rende 'più raggiungibile e più utilizzabile', rinnova cioè il rapporto con la 'sua comunità esterna', distinguendosi come luogo ideale dove imprese, università e amministrazioni trovano il loro punto d'incontro" [= "la Fondazione es posa al costat del Politecnico, l'apropa cada cop més a les realitats productives, fa que sigui més fàcil d'aconseguir i utilitzar, val a dir que renova la relació amb la 'seva comunitat externa', i es presenta com el lloc ideal on es poden trobar empreses, universitats i administracions"]. [Consulta: 22/09/2009].

¹⁸ Les universitats americanes reben cada any 25 mil milions de dòlars en donacions que procedeixen de fonts diferents (mecenes, alumnes i antics alumnes, fundacions, etc.). Alguna vegada els fons han servit per construir i equipar biblioteques noves. Un exemple recent és el Christopher Center Library Services de la Valparaiso University (Indiana), un complex construït en una universitat petita gràcies també a donacions importants, que han cobert bona part de les despeses d'un projecte que va costar 33 milions de dòlars.

¹⁹ Un excel·lent punt de partida per conèixer la realitat de les fundacions (de dret civil o sorgides ex lege) a Itàlia és el web del Centro di Documentazione sulle Fondazioni: <http://www.opib.librari.beniculturali.it/>. [Consulta: 22/09/2009].

²⁰ N'és un exemple el cas de la Fondazione Montanari de Fano, fundada l'any 2005 per l'empresa Navigazione Montanari. L'any passat, amb motiu del centenari de l'empresa fundadora, la fundació va emprendre la rehabilitació d'un antic edifici escolar important de la ciutat, construït cap al final del segle XIX i començament del XX. Quan estigui acabat, l'edifici albergarà la nova Biblioteca Multimediale "Federiciana - Fondazione Montanari". Les obres representen un compromís de finançament d'uns 3,6 milions d'euros. El projecte es fa mitjançant un contracte de patrocini.

²¹ Especialment considerable va ser el patrocini de la Fondazione Vodafone Italia a favor de la Biblioteche di Roma, destinat a equipament instrumental. Aquest exemple es troba, junt amb altres, en una publicació recent que recull una sèrie d'entrevistes a bibliotecaris i responsables d'empresa (Di Domenico, 2008).

²² En moltes administracions comunals s'estan establint normatives que regulen els patrocinis i consideren aquest aspecte des de perspectives diferents.

²³ Destaquem el contracte formalitzat entre 3M Italia i la Mediateca de l'Istituto per il Diritto allo Studio Universitario de la Università di Milano: l'empresa compra espais publicitaris a l'interior de la institució i, a canvi, li proporciona gratuïtament productes i solucions. Aquesta experiència s'explica en dues entrevistes que Vittorio Ponzani fa a Luigi Fiducia, gerent de la mediateca, i a Davide Panciera, director comercial de la secció Sistemi per Biblioteche de 3M Italia (Di Domenico, 2008, p. 55-57 i 127-129).

²⁴ Vegeu la pàgina <http://www.querinistampalia.it/amici-circolo/circolo.html>. [Consulta: 22/09/2009].

²⁵ L'any 2006 també es va crear la Fondazione per il Sud, que té com a objectiu promoure i donar suport a projectes per a la creació d'infraestructures socials al sud d'Itàlia.

²⁶ Entre els projectes finançats l'any 2007, destaca la recuperació de l'Archivio Italo Zannier (biblioteca i fons fotogràfic), amb una contribució de 790.000 euros de la Fondazione di Venezia. Entre els projectes finançats l'any 2006, destaca la catalogació i informatització de la Biblioteca San Giorgio in Poggiale (430.000 euros aportats per la Fondazione Cassa di Risparmio in Bologna) i la catalogació dels manuscrits, del patrimoni librari modern i dels béns historicoartístics i arqueològics de la Fondazione Cassa di Risparmio di Padova e Rovigo (aportació de 300.000 euros). Entre els projectes finançats l'any 2005 destaca la Biblioteca digitale dell'informazione giornalistica [= "Biblioteca digital de la informació periodística") (1.086.000 euros aportats per la Compagnia San Paolo de Torí) i la catalogació de 13.000 volums del segle VII, conservats a la Biblioteca del Seminario di Padova (aportació de 270.000 euros de la Fondazione Cassa di Risparmio di Padova e Rovigo). Es descriuen i s'analitzen altres casos en una sèrie d'entrevistes fetes a bibliotecaris i recollides en un volum publicat l'any passat (Di Domenico, 2008). El llibre inclou un capítol, a cura de Silvia Bergamaschi, sobre els finançaments de les fundacions bancàries entre els anys 2002 i 2006 (p. 97-113).

²⁷ El Codice dei beni culturali e del paesaggio (Decret legislatiu del 22 de gener de 2004, núm. 42 i modificacions següents) preveu procediments específics pel que fa a la concessió i les sumes corresponents de la reproducció de béns culturals (art. 107, 108 i 110) i pel que fa a la gestió (directa o en concessió a terceres persones) dels "servizi di assistenza culturale e di ospitalità per il pubblico" [= "serveis d'assistència cultural i d'hospitalitat adreçats al públic"] (art. 110, 115 i 117), els quals es detallen en l'article 117, apartat 2:

il servizio editoriale e di vendita riguardante i cataloghi e i sussidi catalografici, audiovisivi e informatici, ogni altro materiale informativo, e le riproduzioni di beni culturali [= servei editorial i de venda de catàlegs i material catalogràfic, audiovisual i informàtic, qualsevol altre material informatiu i les reproduccions de béns culturals];

i servizi riguardanti beni librari e archivistici per la fornitura di riproduzioni e il recapito del prestito bibliotecario [= serveis relatius als béns libraris i d'arxiu per al subministrament de reproduccions i el lliurament del préstec bibliotecari];

la gestione di raccolte discografiche, di diapoteche e biblioteche museali [= gestió de col·lecció discogràfiques, de diapoteques i de biblioteques de museus];

la gestione dei punti vendita e l'utilizzazione commerciale delle riproduzioni dei beni [= gestió de punts de venda i explotació comercial de les reproduccions dels béns];

i servizi di accoglienza, ivi inclusi quelli di assistenza e di intrattenimento per l'infanzia, i servizi di informazione, di guida e assistenza didattica, i centri di incontro [= serveis d'acollida, inclosos els d'assistència i entreteniment per als infants; els serveis d'informació, de guia i d'assistència didàctica, i els punts de trobada];

i servizi di caffetteria, di ristorazione, di guardaroba [= serveis de cafeteria, restauració, guarda-roba];

l'organizzazione di mostre e manifestazioni culturali, nonché di iniziative promozionali [= organització d'exposicions i manifestacions culturals, a més d'iniciatives promocionals].

Sembla que la gestió directa doni les millors garanties (segons un estudi de PricewaterhouseCoopers, comissionat pel Ministero per i Beni e le Attività Culturali amb vista a un pla nacional de revaloració del patrimoni artístic i cultural).

²⁸ Al web de l'OPIB <http://www.opib.librari.beniculturali.it> trobareu informació sobre la participació de biblioteques i d'arxius italians en els diferents programes europeus. [Consulta 23/09/2009].

²⁹ En català, "El fundraising ofereix moltes eines que cal conèixer per poder aplicar-les estratègicament sense cometre errors importants. La tècnica de captació de fons divideix aquestes eines en: mitjans efectius —patrocinis, finançaments públics, aportacions diverses, actes especials, espectacles, carnets de socis, comercialització, etc.— i mitjans menys efectius —màrqueting directe (publitramesa, telemàrqueting, invitacions personals), donacions via Internet—. [N. de la t.]

³⁰ Pot ser molt útil valer-se d'assessors professionals externs, però s'ha d'evitar caure en l'error de cedir-los el control global dels processos de fundraising.