[Versión castellana]

Valentino Morales López

Professor
Biblioteca Daniel Cosío Villegas
El Colegio de México

vmorales@colmex.mx



Resum [Abstract] [Resumen]

S'analitzen les oportunitats i els desafiaments que el Tractat de lliure comerç de l'Amèrica del Nord (TLCAN) implica per a l'educació bibliotecològica mexicana. En general, la preocupació sobre aquest tractat ha girat al voltant de temes econòmics, encara que conté clàusules en l'aspecte educatiu que afecten directament o indirectament l'educació dels bibliotecòlegs i la seva inserció en el mercat laboral. A partir d'una revisió dels documents relacionats amb l'educació derivats del TLCAN, s'analitzen les implicacions que té el Tractat per a l'educació superior, es revisen les oportunitats i els desafiaments que implica per als estudis de bibliotecologia i, finalment, es presenten algunes de les accions desenvolupades per les escoles i per les associacions de biblioteconomia com a resposta a això.


Introducció

El Tractat de lliure comerç de l'Amèrica del Nord (TLCAN), signat pel Canadà, Mèxic i els Estats Units d'Amèrica, ha significat un element clau en el desenvolupament de Mèxic. Sobre això podem fer referència a diversos fets, ara històrics, entre els quals destaca l'aixecament zapatista, el mateix dia de l'entrada en vigor del TLCAN; el suport dels Estats Units al Govern mexicà en la crisi de 1994; els conflictes comercials entre els socis del TLCAN sobre diversos apartats; etc. En conseqüència, és possible afirmar que el TLCAN ha impactat en els aspectes socials, polítics i econòmics de la societat mexicana. Aquestes qüestions han estat analitzades amb deteniment per especialistes de diverses àrees del coneixement, en especial d'economia, de ciències polítiques, de sociologia i de relacions internacionals.

Tanmateix, hi ha una assignatura que poques vegades ha estat tractada de manera directa, i és la situació de l'educació bibliotecològica superior a Mèxic davant el TLCAN. Encara que diversos dels treballs sobre l'educació bibliotecològica en els darrers quinze anys tracten la qüestió, s'han centrat en aspectes com ara l'avaluació acadèmica de l'alumnat, els professors i els plans d'estudis; la certificació d'estudis en bibliotecologia; el perfil del professional en bibliotecologia; etc. Per això, són treballs més aviat pensats per donar resposta a les polítiques públiques implementades pel Govern mexicà en matèria educativa en els darrers anys.

Per mor de tot això, el nostre treball pretén analitzar les oportunitats i les amenaces que implica per a l'educació bibliotecològica mexicana el TLCAN, partint d'una exposició entenedora d'aquest acord. Cal tenir en compte que molta de la literatura sobre el tema se situa en la consideració del TLCAN com una amenaça per a l'educació superior (Aboites, 1997) o en la creença que el TLCAN és una font d'oportunitats per a l'educació superior de Mèxic. Aquest treball vol mantenir l'equilibri respecte les dues opinions amb la finalitat d'entreveure l'agenda en la qual han de discórrer els actors de l'educació bibliotecològica a Mèxic davant aquest Tractat.

No s'ha d'oblidar que Mèxic ha signat acords comercials amb altres blocs comercials, com ara l'europeu i l'asiàtic, per la qual cosa en aquest sentit, tot i que aquest article n'analitza un cas, diverses de les implicacions afecten o poden servir de guia per fer front als canvis en el camp de l'educació bibliotecològica, a partir d'altres acords comercials o de cooperació que ha signat Mèxic.

El treball es divideix en dues parts: en la primera, es fa una anàlisi del TLCAN i de les implicacions que té per a l'educació superior mexicana; en la segona, s'analitzen les accions de l'educació bibliotecològica a Mèxic davant aquest Tractat, és a dir, es revisen les oportunitats i els desafiaments que implica el TLCAN per a l'educació superior en bibliotecologia i es presenten algunes de les accions de les escoles i de les associacions de biblioteconomia desenvolupades com a resposta a això.


1 El TLCAN i l'educació superior

Aquesta secció pretén contextualitzar històricament i econòmicament el TLCAN, amb la finalitat de destacar que els objectius d'aquest Tractat no només són econòmics.


1.1 Antecedents

Els antecedents del TLCAN s'han d'anar a buscar el 13 de novembre de 1979, quan Ronald Reagan va iniciar la seva campanya a la presidència dels Estats Units d'Amèrica. En aquesta ocasió, va proposar un "acuerdo norteamericano" i assenyalava que "el mapa del mundo mostraría un continente norteamericano dentro del cual los bienes y los individuos de los tres países atravesarían las fronteras actuales más libremente que en nuestros días" (Orme, 1996). Posteriorment, el 1984, comencen les negociacions entre els Estats Units d'Amèrica i el Canadà, les quals acabaven el 3 d'octubre de 1987 i permetien que l'1 de gener de 1989 entrés en vigor l'acord de lliure comerç entre aquests dos països (Smith; Stone, 1987).

El 6 de novembre de 1987 se signa un acord marc entre els Estats Units d'Amèrica i Mèxic (Weintraub, 1988). Ja amb Carlos Salinas de Gortari en la presidència de Mèxic, el 21 d'agost de 1990, comencen les negociacions per un acord de lliure comerç entre Mèxic i els Estats Units. A petició del Canadà, el 5 de febrer de 1991, les negociacions es tornen trilaterals. Després d'aquestes negociacions, el 17 de desembre de 1992 signen oficialment el TLCAN el primer ministre del Canadà, Brian Mulroney; el president dels Estats Units, George Bush, i el president de Mèxic, Carlos Salinas de Gortari, sota reserva de ser aprovat definitivament pels parlaments federals dels tres països (Velázquez Flores, 2003).

En aquest context, Bill Clinton guanya la presidència dels Estats Units. Una vegada en el poder inclou en l'agenda de les negociacions del TLCAN els anomenats Acords paral·lels, que versaven sobre el terreny laboral i del medi ambient. Després d'una àrdua negociació, el 14 de setembre de 1993 són signats oficialment aquests acords paral·lels en els àmbits laboral i del medi ambient a les capitals dels tres països. Així, l'1 de gener de 1994 va entrar en vigor el TLCAN, inclosos els dos acords esmentats (Carbaugh, 2004).

Des de la seva entrada en vigor fins avui, el TLCAN no ha tingut canvis substancials. Això no obstant, hi ha hagut certes iniciatives per modificar-lo, com ara la possibilitat d'incloure-hi Xile (Gambrill; Acua, 2006); les propostes de Vicente Fox perquè el TLCAN tingués un gir, de ser un acord comercial a ser el motor d'integració nord-americana a l'estil europeu (Pastor, 2002), i, recentment, durant la campanya presidencial de Barack Obama el 2008, de tornar-lo a negociar (Talbott, 2008).

Al cap de quinze anys d'entrar en vigor, s'han transformat les relacions econòmiques de Mèxic, no tan sols amb els EUA i el Canadà, sinó també amb la resta del món. En els primers deu anys del TLCAN, l'intercanvi comercial (exportacions més importacions) entre Mèxic i els Estats Units es va triplicar, es va passar de 89 mil milions de dòlars el 1993 a 256 mil milions de dòlars el 2003 (Comunidad Andina, 2004). D'altra banda, amb l'objectiu de diversificar l'intercanvi comercial, Mèxic ha signat acords comercials amb altres països o blocs comercials, com ara la Unió Europea, el Japó, etc. (Cruz Miramontes, 2003).


1.2 El TLCAN

D'acord amb això, el TLCAN és un acord que estableix una zona de lliure comerç, el primer dels cinc tipus d'integració econòmica existents.1 Les raons que van portar a Mèxic a signar el TLCAN van ser diverses, però la principal va ser la seva alta dependència del mercat nord-americà i el proteccionisme d'aquest mercat.

Els objectius del TLCAN no només cobreixen temes que tenen un interès purament comercial. Sobre això, ressalta l'apartat a, que fa referència a la circulació transfronterera de serveis, i l'apartat d, que fa referència als drets de propietat intel·lectual. Això es deu al fet que l'acord, que forma part d'un model de desenvolupament, necessàriament tindrà implicacions d'índole diferent al comercial i a l'econòmic.

El TLCAN està compost de 22 capítols, gairebé 300 articles i diversos annexos. Els capítols estan dividits en 8 parts conceptuals. En el quadre següent es presenta la divisió conceptual de l'acord:


CapítolsParts
I Objectius
II Definicions generals		1 Aspectes generals
III Tracte nacional i accés de béns al mercat
IV Regles d'origen
V Procediments duaners
VI Energia i petroquímica bàsica
VII Sector agropecuari i mesures sanitàries i fitosanitàries
VIII Mesures d'emergència 		2 Comerç de béns
IX Mesures relatives a la normalització3 Barreres tècniques al comerç
X Compres del sector públic4 Compres del sector públic
XI Inversió
XII Comerç transfronterer de serveis
XIII Telecomunicacions
XIV Serveis financers
XV Política en matèria de competència, monopolis i empreses de l'Estat
XVI Entrada temporal de persones de negocis		5 Inversió, serveis i assumptes relacionats
XVII Propietat intel·lectual6 Propietat intel·lectual
XVIII Publicació, notificació i administració de lleis
XIX Revisió i solució de controvèrsies en matèria de quotes antidúmping i compensatòries
XX Disposicions institucionals i procediments per a la solució de controvèrsies 		7 Disposicions administratives institucionals
XXI Excepcions
XXII Disposicions finals		8 Altres disposicions

Taula 1. Estructura de l'articulat del TLCAN (elaboració pròpia)


Els serveis, un apartat sensible i complex, els van haver d'incloure també en el TLCAN per raons comercials i de tipus estructural, ja que no és possible separar els serveis de la producció de béns. La liberalització dels serveis hauria de permetre, especialment a Mèxic, que s'implementin reformes amb la finalitat de modernitzar el sector, encara que s'ha de reconèixer que aconseguir la modernització de l'educació superior a Mèxic és un assumpte complex.


1.3 L'educació superior en el TLCAN

La qüestió del TLCAN i de l'educació superior a Mèxic han estat tractades per diversos estudiosos. Un dels més crítics és Aboites (1997), que considera el Tractat com una estratègia dels Estats Units per integrar la seva zona d'influència i, per tant, imposar el seu model polític, social i econòmic a Mèxic i al Canadà. Segons ell, l'educació no es considera un instrument per al desenvolupament social dels països, sinó que té un caràcter individualista que privilegia la formació de tècnics altament capacitats que han de servir de mà d'obra barata per a les grans empreses. És indubtable que diversos dels qüestionaments d'Aboites són raonables, especialment si tenim en compte el baix nivell educatiu que té Mèxic respecte del Canadà i dels Estats Units. Tanmateix, hi ha altres reptes educatius derivats del TLCAN que també hem de posar de manifest.

Un dels reptes més importants és el reconeixement dels títols universitaris per facilitar l'exercici professional en els països socis. Aquesta qüestió hauria de generar certa homogeneïtat en els sistemes d'acreditació dels tres països, que és el que succeeix per als sistemes d'acreditació del Canadà i dels Estats Units (amb similituds en els procediments i criteris de qualitat) però no en el cas de Mèxic.

Al Canadà i als Estats Units és necessari que els programes d'estudi estiguin acreditats per les associacions professionals perquè el titulat pugui exercir la professió en l'àmbit federal. A Mèxic, en canvi, el procés és administratiu: la Dirección General de Profesiones de la Secretaría de Educación Pública expedeix la cèdula professional —que és vitalícia— i, llevat d'algunes excepcions, no hi ha "un sistema de acreditación de títulos y grados basado en la constatación por quienes ejercen la profesión, organizados en colegios o agrupaciones acreditadas para examinar y verificar la capacidad y actualización del profesional o del postgraduado" (Marúm, 1995).

El reconeixement de títols també implica la certificació dels programes d'estudi. En aquest àmbit, com ja s'ha esmentat anteriorment, hi ha diferències importants entre els sistemes dels tres països. Als Estats Units, l'acreditació dels programes d'estudi és responsabilitat d'associacions professionals. L'American Library Association (ALA) ha tingut un paper protagonista en aquest punt, ja que és l'associació encarregada d'acreditar els programes de màster de biblioteconomia del Canadà i dels Estats Units. Fins i tot en el web de la Canadian Library Association (CLA), per fer referència a programes canadencs en bibliotecologia certificats, opten per presentar la llista dels programes certificats per l'ALA (CLA, 2009). A Mèxic l'acreditació està sota la supervisió d'entitats del Govern federal, en què en alguns casos participen associacions professionals o acadèmiques. Sent pragmàtics, una possible solució podria ser que els programes de màster de biblioteconomia de Mèxic busquessin obtenir l'acreditació de l'ALA, fins a arribar als requeriments que aquesta associació estableix per acreditar els programes en biblioteconomia.

A Mèxic l'avaluació de les llicenciatures és responsabilitat dels Comités Interinstitucionales para la Evaluación de la Educación Superior (CIEES). Són nou cossos col·legiats, integrats per experts acadèmics de primera línia de les institucions d'educació superior de tot el país. Té la missió fonamental d'avaluar les funcions i els programes acadèmics que s'imparteixen a les institucions educatives que ho sol·liciten i formular recomanacions concretes per millorar-les, contingudes en els informes d'avaluació que es lliuren als directius d'aquestes institucions (Gil Flores, 2006).

En el cas dels postgraus, l'avaluació dels programes educatius és responsabilitat del Consejo Nacional para la Ciencia y Tecnología (CONACYT). En cas que un programa de postgrau obtingui una avaluació favorable, se situa en alguna de les categories següents (CONACYT, 2007):

1 El Padrón nacional de posgrados de calidad (PNPC), integrat per dos nivells de qualitat:

I Competència internacional
II Consolidats

2 El Programa de fomento a la calidad del posgrado (PFCP), integrat per dos nivells de qualitat:

III En consolidació
IV De recent creació

L'avaluació favorable per als programes de postgrau ofereix diversos avantatges: beques, ajuts econòmics per a activitats acadèmiques i per continuar la formació dels estudiants, etc. Als professors que formen part del programa, els ofereix beques postdoctorals i sabàtiques. Tot i que per a l'avaluació dels màsters el CONACYT ha establert dues categories: programes de recerca i programes professionals; l'avaluació està esbiaixada cap als aspectes acadèmics dels programes. Això vol dir que, si bé en l'avaluació del PNPC el postgrau pot tenir un resultat favorable, no implica que això sigui reconegut per les associacions o pels col·legis professionals de l'àrea d'estudi a què correspongui.

Malgrat que el Tractat de lliure comerç de l'Amèrica del Nord (TLCAN) no va considerar disposicions sobre el sistema educatiu de la regió, ni en matèria de cooperació acadèmica, les clàusules sí que afecten indirectament la formació superior, de manera que la competència directa entre els professionals obliga les institucions d'educació superior nacionals a igualar les condicions de formació dels seus titulats amb les dels titulats dels seus socis.

Els mitjans de validació que s'han assenyalat tenen la finalitat d'ajustar-se a les regles del mercat laboral de la regió, però no garanteixen la solució dels problemes en l'homologació, i això és difícil de solucionar, pels contrastos culturals i socials.

A causa d'aquesta situació i davant els articles relatius a la circulació de persones de negocis i de recursos humans altament qualificats que es van subscriure al TLCAN, la Dirección General de Profesiones de la Subsecretaría de Educación Superior e Investigación Científica va instal·lar els Comités Mexicanos para la Práctica Internacional de la Profesión (COMPI) en ciències actuarials, agronomia, arquitectura, comptadoria, dret, infermeria, farmàcia, enginyeria, medicina, veterinària, odontologia i psicologia, amb l'objectiu que negociïn, amb les contraparts nord-americanes i canadenques, criteris de reciprocitat en les condicions d'exercici professional per a tots els ciutadans dels països que van signar el TLCAN. Això és tan sols un pal·liatiu i apel·la a la bona voluntat de les contraparts nord-americanes i canadenques, però exclou la resta de les professions (Aupetit, 2002).

Tot això, implica diversos reptes:

En el cas de Mèxic és necessari que adquireixi avantatges competitius que vagin més enllà de la mà d'obra barata. En conseqüència, la seva força laboral ha de ser competitiva, amb una preparació tècnica o professional integral, que li permetin adquirir coneixements i destreses aplicables a la feina. És indiscutible que l'educació és una de les assignatures pendents per a Mèxic, fins i tot sense el TLCAN, i per tant és necessari que es desenvolupin polítiques que permetin que, en tots els àmbits, l'educació sigui de màxima qualitat.

En el panorama descrit anteriorment, i segons Ocegueda (1997), Mèxic té el doble repte de formar professionals competitius a l'altura de les demandes dels seus serveis en qualsevol país; i alhora oferir programes d'estudi conscients de les necessitats dels països i de les regions, per evitar l'atur i l'emigració. Ara bé, cada programa educatiu s'ha de dissenyar pensant en els reptes que implica el TLCAN. No s'ha de limitar a ser programat en funció de les exigències del mercat de treball i de la problemàtica nacional. Aquest punt es tractarà en l'apartat següent per al cas de l'educació bibliotecològica a Mèxic.


2 Les accions de l'educació bibliotecològica a Mèxic davant el TLCAN

L'educació bibliotecològica a Mèxic té més d'un segle d'existència i se n'ha documentat la història en diversos treballs (Escalona, 2005; Morales Campos, 1989; Rodríguez, 2001). Altres temes que s'han tractat amb profusió són el currículum (Escalona, 2008), la certificació dels estudis de bibliotecologia (Escalona, 2006), la relació entre la formació i el treball professional (Gutiérrez, 2003), etc. En aquest apartat presentem una panoràmica general de la formació de bibliotecòlegs a Mèxic.

Tot i que alguns dels articles i llibres anteriors tracten sobre el desenvolupament dels plans d'estudi i el perfil del professional que cerca formar-se en bibliotecologia, fins ara no hi ha cap treball que tracti, de manera integral, les implicacions del TLCAN en l'educació bibliotecològica mexicana i que, a partir d'aquesta anàlisi, proposi estratègies per fer front als canvis que permetin preparar els estudiants i titulats de programes de bibliotecologia a Mèxic perquè s'enfrontin amb èxit als reptes de la globalització i, en particular, del TLCAN.

Les accions que s'han de dur a terme per enfortir l'educació bibliotecològica a Mèxic són diverses. En alguns dels punts que es desenvolupen a continuació ja s'han fet avenços, mentre que en d'altres cal establir agendes de treball que comprometin les associacions, les escoles i els individus. L'objectiu final és facilitar que els professionals de la biblioteconomia siguin capaços d'enfrontar-se a la competència de professionals que provenen d'altres països, com també de treballar en la realitat mexicana.


2.1 Programes d'estudi relacionats amb la bibliotecologia

Actualment, a Mèxic s'imparteixen deu llicenciatures relacionades amb la biblioteconomia. A continuació, es relacionen per ordre alfabètic:

D'acord amb les dades anteriors, hi ha programes de llicenciatura relacionats amb la bibliotecologia en diverses zones de Mèxic. Al mateix temps, cal observar que una de les institucions que imparteix llicenciatures és privada. Així mateix, és notable que dos dels programes facin ús de les noves tecnologies, i s'ofereixin en línia.

Respecte al tema que interessa en aquest article, cal assenyalar que la formació de bibliotecòlegs és diferent respecte del Canadà i dels Estats Units, ja que en aquests països són pocs els programes de llicenciatura de bibliotecologia, pel fet que el més comú és que l'estudiant cursi la llicenciatura i, posteriorment, faci un màster de biblioteconomia o ciències de la informació. Això suposa que a Mèxic es formen professionals especialitzats en bibliotecologia, però amb deficiències en cultura general, mentre que els professionals del Canadà i dels Estats Units tenen coneixement d'altres disciplines, però sovint desconeixen els aspectes tècnics de la bibliotecologia, la catalogació, el servei de referència, el desenvolupament de col·leccions, etc., ja que alguns d'aquests temes no són centrals en el currículum dels programes de bibliotecologia (Gorman, 2003). En conseqüència, un dels reptes és establir programes de formació de bibliotecaris que siguin similars als tres països, de manera que els que estiguin interessats a tenir l'experiència de treballar a les biblioteques d'algun dels tres països socis del TLCAN tinguin igualtat d'oportunitats.

Una altra qüestió a tenir en compte és el nivell d'idioma sol·licitat: en les llicenciatures de biblioteconomia a Mèxic el nivell d'anglès o de francès que es demana al titulat és el de comprensió lectora. Això comporta que en aquest sentit els titulats no estiguin preparats per aspirar a beques o feines a l'estranger. En conseqüència, cal que els diferents programes de biblioteconomia siguin més exigents des del punt de vista de les llengües i ofereixin la infraestructura necessària perquè l'estudiant pugui satisfer aquest requeriment.

Els programes de màster relacionats amb la bibliotecologia que s'imparteixen a Mèxic són quatre:

Els programes de màster relacionats amb la bibliotecologia parteixen d'enfocaments disciplinaris diferents, però declaren com a objectiu comú donar suport al desenvolupament professional dels alumnes. D'acord amb els llocs de treball que els Estats Units i el Canadà ofereixen als bibliotecaris, en aquest tipus d'estudis és on es localitza la possible competència del mercat laboral del TLCAN entre els titulats en bibliotecologia dels tres països. El repte principal és conciliar la noció nord-americana i canadenca amb la mexicana.

En els programes de màster, la deficiència principal és que únicament es demana que el titulat tingui competència lectora o un cert nivell de coneixement de l'idioma. El repte és implementar com a requisit per obtenir el títol una puntuació similar, en l'escala Test of English as a Foreign Language (TOEFL), a la que sol·liciten les universitats nord-americanes a les persones interessades a cursar algun dels programes d'estudi l'idioma matern dels quals no és l'anglès. És indubtable que aquesta exigència pot provocar un alt índex de deserció, però cal implementar-la, perquè d'altra manera els titulats dels programes relacionats amb la bibliotecologia a Mèxic continuaran en desavantatge respecte als titulats dels socis del TLCAN.

L'únic programa de doctorat de bibliotecologia i d'estudis de la informació és el de la UNAM. El programa s'imparteix en la modalitat tutorial, cosa que vol dir que l'estudiant presenta un projecte de recerca que ha de dur a terme en un període de tres a cinc anys, sota la supervisió d'un director i de dos tutors. L'objectiu del programa és que els titulats facin investigacions que tinguin com a resultat aportacions a la disciplina. Pel que fa a l'idioma, l'exigència és similar a la dels titulats de màster, és a dir, demostrar comprensió lectora de dos idiomes.

D'acord amb el que s'ha exposat en aquest apartat, és evident que l'oferta per a la formació de professionals en biblioteconomia és àmplia. És destacable que els programes no només cobreixen el centre del país, com havia ocorregut durant un bon temps, sinó que hi ha programes de biblioteconomia en diferents zones. Un altre aspecte interessant és que s'ofereixen programes de biblioteconomia de tipus diferent, des de la llicenciatura fins al doctorat. Ara bé, com s'ha esmentat, un punt al qual cal prestar molta atenció és la qualitat dels programes i el nivell d'idiomes exigit.


2.2 Certificació

Aleshores, d'acord amb el que s'ha exposat fins ara, la certificació és una de les mesures que permeten garantir que els titulats d'un programa educatiu estiguin suficientment preparats per fer front als canvis del mercat de treball. Es tracta d'una temàtica que Escalona (2006) ha estudiat de manera àmplia. L'enfocament d'aquest apartat és analitzar la certificació tenint en compte el TLCAN, ja que una de les raons que n'expliquen la implementació en les polítiques públiques educatives de Mèxic és l'entrada en vigor del TLCAN.

La certificació a Mèxic és un aspecte summament complicat, pel fet que entre els objectius hi ha el d'assegurar la qualitat dels programes i dels titulats. Es pot afirmar que implica, a més, qüestionar el compromís de les institucions d'educació superior amb la formació de professionals altament qualificats. Fins i tot hi ha autors, i sobretot grups polítics, que veuen en aquests processos una violació flagrant a l'autonomia de les universitats. Tanmateix, és necessari tenir en compte el context en què s'ha donat l'esforç per a la certificació i, en aquest cas, són els compromisos assumits per Mèxic en el TLCAN. Des d'aquesta perspectiva s'ha d'observar la certificació com una oportunitat perquè els titulats dels programes de biblioteconomia puguin tenir millors oportunitats de desenvolupament professional. D'acord amb les dades presentades a la pàgina dels CIEES (2009), els programes de bibliotecologia certificats són els següents:

A més, cal destacar que el 2009 sis dels programes de biblioteconomia han obtingut la certificació dels CIEES, fet que indica que la feina que fan és adequada. Malauradament, l'acreditació dels CIEES beneficia de manera directa únicament les institucions amb més accés a recursos materials i econòmics, perquè són les que tenen la millor infraestructura per satisfer els requisits dels avaluadors. Un altre problema és que el Govern no té unes directrius perquè la certificació impliqui un millor accés a fonts d'ocupació per als titulats dels programes certificats. En aquest sentit, cal que el Govern prengui consciència de com n'és d'indispensable que, d'acord amb la proposta de Weber (1964) sobre la burocràcia, els professionals amb una millor educació ocupin els llocs de treball i de direcció a les organitzacions. En aquest cas, és ideal que els bibliotecòlegs formats a escoles certificades siguin els que ocupin els llocs directius i professionals a les organitzacions bibliotecàries, de documentació i d'informació.

En el cas dels postgraus de biblioteconomia de Mèxic, l'únic que està reconegut pel PNPC del CONACYT és el Posgrado en Bibliotecología y Estudios de la Información de la UNAM, que disposa d'un reconeixement de postgrau de recerca en els dos àmbits: màster i doctorat.

Tal com ja s'ha esmentat abans, els avantatges que ofereix constar en el PNPC són diversos, i es tradueixen tant en suport a alumnes i professors per fer viatges d'estudi o per participar en esdeveniments acadèmics, com en recursos econòmics que pot captar el postgrau per a infraestructura pròpia.

D'acord amb tot el que s'ha exposat fins ara, les persones que es dediquen a l'educació bibliotecològica han fet un gran esforç, traduït en l'acreditació de la major part dels programes d'estudi de biblioteconomia. Tanmateix, a la vista del que ja s'ha comentat, és important que aquest esforç es vegi coronat amb millors opcions d'ocupació.

Una altra qüestió que cal tenir en compte, d'acord amb el tema que interessa en aquest article, és poder fer vàlids els processos d'acreditació mexicans dels programes d'estudi de biblioteconomia en els països socis del TLCAN.


2.3 Internacionalització

La internacionalització de l'educació superior està associada amb la qualitat dels programes i el prestigi de les institucions. Aquesta associació es basa en aspectes objectius i subjectius. D'una banda, es persegueix que els continguts i mètodes docents s'actualitzin i s'innovin contínuament, gràcies al contacte internacional amb institucions acadèmiques de prestigi reconegut; d'altra banda, es busca que la institució tingui valoració i reconeixement internacionals (Álvarez Mendiola, 2004). Tradicionalment, la internacionalització de l'educació superior ha cristal·litzat en la mobilitat estudiantil, encara que per a un major aprofundiment es requereix que s'explorin també altres accions.

Es poden distingir dos tipus de col·laboració entre institucions educatives de països diferents:

  1. Col·laboració dependent. Una institució amb més fortalesa acadèmica dóna suport a una altra institució, en les modalitats següents:


    1. Formació d'alumnat: la institució forta rep els estudiants perquè, amb el suport d'especialistes, aprofundeixin certs aspectes de la seva investigació o facin cursos que n'enfortiran la formació.


    2. Formació de professorat: la institució forta forma el professorat de l'altra institució a través de formació continuada o programes de màster i doctorat.


  2. Col·laboració no dependent. Les institucions tenen intercanvis acadèmics fluids del mateix tipus, en les modalitats següents:


    1. Intercanvi d'alumnat: els estudiants de les dues institucions poden fer cursos en els programes, els quals els són reconeguts en el programa respectiu, amb la confiança que el que aprenguin a l'altra institució els ajudarà a consolidar la seva formació.


    2. Intercanvi de professorat: els professors de les institucions imparteixen cursos en les institucions aliades, cosa que permet que la formació dels alumnes sigui enriquida sense la necessitat d'haver de viatjar a l'altra institució a la recerca de l'especialista en una determinada temàtica. Així mateix, els professors col·laboren en projectes d'investigació conjunts que permeten desenvolupar línies d'investigació noves i fer incursions a la frontera de la disciplina.

Pel que fa al doctorat, fins aquest moment, els programes de col·laboració per a la formació de doctors s'han ubicat en la modalitat de col·laboració dependent. Això es deu en part al fet que fins a l'any 2000 no es va iniciar el Doctorado en Bibliotecología y Estudios de la Información de la UNAM. Tot i l'existència d'aquest programa de doctorat, continuen havent-hi programes d'universitats espanyoles que formen com a doctors professors d'universitats mexicanes.

Pel que fa als màsters, els programes mexicans de biblioteconomia han donat suport als màsters de bibliotecologia de l'Amèrica Llatina. Això és a causa de la manca d'oferta educativa d'aquest tipus en aquest territori. Pel que fa a la llicenciatura, les relacions són pràcticament nul·les, de manera que possiblement cal una estratègia que encoratgi els estudiants a fer estades en universitats de l'estranger.

Respecte de la internacionalització de l'educació superior mexicana en bibliotecologia amb els socis del TLCAN, les dades són pràcticament nul·les. Això es deu en gran part a les limitacions que imposa l'anglès, perquè els estudiants mexicans puguin fer cursos en programes de biblioteconomia del Canadà o dels Estats Units. En conseqüència, les institucions amb les quals es té més col·laboració són espanyoles o de l'Amèrica Llatina. Per aconseguir la col·laboració amb institucions d'educació superior dels Estats Units i del Canadà, s'han d'establir estratègies que permetin que se solucionin limitacions com ara l'idioma i establir línies de treball acadèmic que contribueixin al desenvolupament dels tres països pel que fa a la bibliotecologia. D'aquesta manera es poden aprofitar oportunitats d'intercanvi acadèmic, beques, visats especials, ajuts de recerca, etc., que s'han generat sobre la base del TLCAN.

L'aspecte que cal explorar és que les relacions que s'han fet amb institucions espanyoles redundin en la generació d'investigacions conjuntes, en què participin professors espanyols i mexicans. Així mateix, s'ha de buscar que els professors dels dos països puguin impartir cursos en els programes relacionats amb la bibliotecologia, cosa que permetrà traspassar l'experiència dels professionals i acadèmics a l'alumnat.


3 Conclusions

D'acord amb el que s'ha exposat en aquest article, el TLCAN implica seriosos reptes en l'educació mexicana i en especial en l'educació bibliotecològica. Per aconseguir fer front a aquests reptes és necessari que l'estratègia institucional respongui a les polítiques generades pels organismes encarregats de regular l'educació a Mèxic, com ara la Secretaría de Educación Pública, i revisi els plantejaments de documents, com ara el TLCAN.

Les recomanacions que s'adrecen a les escoles o institucions on hi ha programes d'estudi de biblioteconomia són diverses:

  1. Programes d'estudi: una de les exigències que s'han d'incloure és que els estudiants dominin l'anglès.


  2. Certificació: ha de permetre que l'estudiant tingui accés a millors oportunitats d'ocupació i que no es restringeixi només al país on ha estudiat. Aconseguir una certificació equitativa implica la participació de les escoles, associacions i oficines governamentals relacionades amb la bibliotecologia.


  3. Internacionalització: l'intercanvi entre les institucions ha de ser del mateix tipus, de manera que la docència sigui enriquida amb continguts o mirades d'altres països. Així mateix, la investigació s'ha de fer conjuntament, de manera que els productes beneficiïn diverses institucions.

Bibliografia

Aboites, H. (1997). Viento del norte: TLC y privatización de la educación superior en México. México: Plaza y Valdés.

Álvarez Mendiola, G. (2004). Modelos académicos de ciencias sociales y legitimación científica en México. México: ANUIES.

Arriaga Lemus, M. L. (2000). "La creación de una coalición trilateral en defensa de la educación pública en la era del TLCAN". En: Gutiérrez-Haces, T (coord.). Canadá: un estado posmoderno. México: Plaza y Valdés; Asociación Mexicana de Estudios Canadienses; Ministerio de Relaciones Exteriores y Comercio Internacional de Canadá.

Aupetit, S. D. (2002). Transnacionalización de la educación superior, aseguramiento de la calidad y acreditación en México. <http://www.anuies.mx/e_proyectos/pdf/06_La_internac_de_la_educ_sup_en_Mex_Silvie_Didou.pdf>. [Consulta: 10/07/2009].

Carbaugh, R. J. (2004). International economics. Ohio: Thomson.

CIEES (2009). Consultas de programas evaluados por los CIEES al 28 de febrero de 2009. <http://www.ciees.edu.mx/ciees/reportesCmysql/consultas.htm>. [Consulta: 10/07/2009].

CLA (2009). A career in libraries. <http://www.cla.ca/AM/Template.cfm?Section=A_Career_in_Libraries_&Template=/CM/HTMLDisplay.cfm&ContentID=2476>. [Consulta: 10/07/2009].

Comunidad Andina (2004). "Seguimiento del comercio de México con Estados Unidos (en el marco del tratado de libre comercio de Norteamérica - NAFTA): 1993-2003". En: Documento estadístico, SG/de 091 (5 de jul.).

CONACYT (2007). Marco de referencia para la evaluación y seguimiento de programas de posgrado. México: CONACYT.

CONACYT (2007). Programa nacional de posgrados de calidad: marco de referencia para la evaluación y seguimiento de programas de posgrado. México: CONACYT.

Cruz Miramontes, R. (2003). Las relaciones comerciales multilaterales de México y el tratado de libre comercio con la Unión Europea. México: UNAM-IIE.

Escalona, L. (2005). La educación bibliotecológica en México a través de sus instituciones educativas. México: UNAM-CUIB.

Escalona, L. (2006). Formación profesional y mercado laboral: vía real hacia la certificación del bibliotecólogo. México: UNAM-CUIB.

Escalona, L. (2008). "Flexibilidad curricular: elemento clave para mejorar la educación bibliotecológica". Investigación bibliotecológica, vol. 22, n.º 44, (ene-abr.), p. 143–160.

Gambrill, M.; Acua, G. (2006). "Teorías para analizar los procesos de integración en el continente americano". En: Gambrill, M.; Ruiz Nápoles, P. (ed.). Procesos de integración en las Américas. México: UNAM-CISAN.

Gil Flores, H. (2006). "La evaluación-acreditación en las instituciones de educación superior públicas de México estrategias de calidad educativa". En: Acreditación y certificación de la educación superior: experiencias, realidades y retos para las IES. México: Universidad de Guadalajara.

Gorman, M. (2003). "Whither library education? Keynote speech at the joint EUCLID/ALISE conference". En: EUCLID/ALISE Conference (Potsdam, Germany July 31st, 2003). <http://dlist.sir.arizona.edu/812/>. [Consulta: 10/07/2009].

Guerra Aguijosa, A. Y. (1998). Cooperación en educación superior en América del Norte: alianza estratégica en el marco del TLCAN. México: A. Y. Guerra A.

Gutiérrez Chiñas, A. (2003). "La profesión bibliotecológica en el contexto de la educación profesional mexicana". Documentación de las ciencias de la información, vol. 26, p. 359–368.

Marúm, E. (1995). "Avances en el proceso de acreditación de las instituciones de educación superior en México". Revista de educación superior, n.º 96, (oct.-dic.).

Morales Campos, E. (1989). Educación bibliotecológica en México: 1915-1954. México: UNAM-CUIB.

Ocegueda Hernández, J. M. (1997). Integración económica regional y educación superior en México. México: ANUIES.

Orme, William A. (1996). Understanding NAFTA: Mexico, free trade, and the new North America. Austin: University of Texas.

Pastor, R. A. (2002). "NAFTA is not enough: steps toward a North American community". En: The future of North American integration: beyond NAFTA. Washington DC: Brookings Institution Press.

Rodríguez, A. (2001). Formación humanística del bibliotecólogo: hacia su recuperación. México: UNAM-CUIB.

Secretariado del TLCAN (2009). Tratado de libre comercio de América del Norte. <http://www.nafta-sec-alena.org/sp/view.aspx?x=343>. [Consulta: 10/07/2009].

Smith, M. G..; Stone, F. (1987). "Editor's introduction". En: Assessing the Canada-U.S. free trade agreement. Halifax, N. S.: Institute for Research on Public Policy.

Talbott, J. R. (2008). Obamanomics: how bottom-up economic prosperity will replace trickle-down economics. Minnesota: Seven Stories.

Velázquez Flores, R. (2003). "Orígenes, objetivos y estructura del TLCAN". En: Roy, J.; Domínguez Rivera, R.; Velázquez Flores, Rafael (coord.). Retos e interrelaciones de la integración regional: Europa y América. México: Plaza y Valdés.

Weber, M. (1964). Economía y sociedad: esbozo de sociología comprensiva. México: Fondo de Cultura Económica.

Weintraub, S. (1988). Mexican trade policy and the North American community. Washington: The Center for Strategic and International Studies.


Data de recepció: 27/07/2009. Data d'acceptació: 15/09/2009.



Notes

1 D'acord amb Guerra (1998), les cinc formes d'integració econòmica són: àrea de lliure comerç, unió duanera, mercat comú, unió econòmica i integració econòmica total.