Milagros del Corral
Directora General1
Biblioteca Nacional de España
1 Antecedents
La Biblioteca Nacional de España (BNE), responsable de la custòdia del patrimoni bibliogràfic de tots els espanyols i institució de referència per a les biblioteques dels països de parla hispana i hispanistes de tot el món, neix fa gairebé 300 anys com a Biblioteca Reial Pública per voluntat del primer rei Borbó Felip V. La seva missió és doble: preservar i custodiar el ric llegat patrimonial i cultural que li ha estat encomanat, constantment enriquit a través del Dipòsit Legal, i al mateix temps assegurar-ne la més àmplia difusió pública al servei de l'educació, la cultura, la ciència i la investigació.
1.1 Les col·leccions: del manuscrit al suport electrònic
Avui és un organisme autònom vinculat al Ministerio de Cultura. Les seves col·leccions superen els 26 milions d'obres: uns 15 milions de llibres impresos i fullets dels segles xv al xxi, més de 30.000 manuscrits, 3.000 incunables, 4.500.000 de documents gràfics (gravats, fotografies, cartells, ephemera), col·leccions completes de 143.000 revistes i diaris, 500.000 mapes, 50.000 dibuixos originals, 600.000 enregistraments sonors, 510.000 partitures, 90.000 enregistraments de vídeo, prop de 90.000 documents electrònics… Cada any rep gairebé un milió de nous materials incloent-hi els fons patrimonials que adquireix en antiquaris, subhastes o de particulars, així com els que provenen del canvi i donatiu. A aquest important patrimoni de recursos, cal afegir-hi les subscripcions i llicències a revistes digitals, bases de dades i altres recursos electrònics. En total, 14 tones de nous materials que han de trobar un lloc en els més de 461.000 metres lineals que moblen els dipòsits de les seves dues seus: l'emblemàtica de Recoletos, a Madrid, i el moderníssim conjunt de 6 torres assistides per un robot transelevador que, ubicat en el campus d'Alcalá de Henares, alberga més del 60 % de les col·leccions (fons moderns).
1.2 Ser bibliotecari a la BNE
Processar, preservar i promoure aquestes col·leccions, atendre en les seves nou sales de consulta els gairebé 130.000 lectors i investigadors presencials,2 respondre les qüestions formulades a distància per més d'1.500.000 d'internautes que ens visiten consultant més de 3.800.000 pàgines digitals de la Biblioteca Digital Hispánica; però també difondre les col·leccions mitjançant exposicions, cicles de conferències, trobades, jornades professionals i altres esdeveniments culturals fins un total de 50 al mes amb gairebé 150.000 visitants anuals, són les tasques diàries de les gairebé 1.000 persones que treballen no només en tasques pròpiament bibliotecàries; també en el departament tecnològic que microfilma, fotografia, digitalitza, restaura i enquaderna combinant artesanies tradicionals amb les tècniques més recents. I en l'administració, informàtica, manteniment i seguretat dels edificis; i en l'organització d'exposicions i altres activitats culturals per a adults, joves i nens incloses les realitzades pel Museu de la Biblioteca; i en les relacions institucionals i internacionals del centre, cada dia més intenses i diversificades. I… en tantes altres tasques més que no hi caben en aquestes línies.
2 La revolució tecnològica a la BNE
Si la missió de tota Biblioteca Nacional és inalterable, el seu cabal compliment avui obliga a introduir canvis substancials en els mètodes de treball que, de la mà de la revolució tecnològica, permetin a la Biblioteca Nacional operar en el segle xxi com qui és: una de les 4 o 5 Biblioteques Nacionals més importants del món.
2.1 Les col·leccions digitals
La Biblioteca Digital Hispánica, projecte "far" de la BNE llançat el gener de 2008, que ofereix avui gairebé 28.000 registres acuradament seleccionats (3.112.000 pàgines digitals) i l'Hemeroteca Digital amb 666 col·leccions de revistes dels segles xviii-xix (5.100.000 pàgines digitals) es convertiran en el mirall de les millors col·leccions de la BNE, enriquides amb noves funcionalitats (impressió sota demanda amb Bubok) i serveis innovadors com ara la nova col·lecció virtual ENCLAVE Editores - BNE projecte I+D+i (Plan Avanza) per a la creació d'una oferta legal de llibres protegits, en associació amb la Federación de Gremios de Editores de España. En ambdós projectes, la BNE ha estat pionera a Espanya, i una de les primeres a abordar aquest tipus de solucions a nivell mundial. La Biblioteca Digital Hispánica i l'Hemeroteca Digital són a més excel·lents aliades en les tasques de preservació patrimonial pel fet de disminuir notablement la necessitat d'accés a l'obra original. D'aquí a 2012, amb el generós patrocini de Telefónica, la BNE ampliarà la seva oferta digital amb 200.000 obres més i multiplicarà per quatre les publicacions periòdiques de l'Hemeroteca Digital, és qüestió de commemorar com cal el 300 aniversari de la seva creació. La Biblioteca Digital Hispánica, node espanyol d'Europeana, s'incorporarà pròximament a la World Digital Library i, en col·laboració amb les Bibliotecas Nacionales de América Latina, treballa actualment en la construcció de la Biblioteca Digital Iberoamericana, la qual esperem que vegi pròximament la llum a la xarxa, coincidint amb la commemoració dels bicentenaris de les independències americanes. A tot això s'afegeix la nova tasca de preservació del patrimoni nascut digitalment mitjançant l'arxiu del domini ".es", ja realitzada, que properament serà accessible des dels terminals situats a les seus de la pròpia BNE. D'ara endavant, aquest monumental arxiu digital (300 milions d'URL), serà en el futur una font primària de màxima importància per innombrables línies d'investigació relacionades amb qualsevol tema relatiu a l'Espanya del segle xxi, i serà actualitzat periòdicament.
2.2 Els lectors
La conseqüència previsible del nou escenari serà la reducció gradual del nombre de lectors i investigadors presencials mentre que una magnitud impensable de nous usuaris remots, cada vegada més globals i habituats a les tecnologies, reclamarà nous serveis personalitzats fins ara inimaginables i encara inimaginables. La BNE es proposa avançar simultàniament en un millor coneixement de les noves necessitats dels usuaris i innovar en la concepció i execució dels nous serveis, virtuals i convencionals, en resposta a les demandes i expectatives detectades a través del recent estudio de usuarios y no-usuarios, realitzat el 2009 per la PricewaterhouseCoopers per encàrrec de la BNE. Entre les múltiples noves tasques a realitzar per la BNE cada dia guanyarà més importància la captació de nous públics, presencials i virtuals, sobretot joves, en els quals cal despertar talents creatius i vocacions d'estudi i investigació. Exposicions, debats, tallers, jornades, trobades de tota mena i noves modalitats de relació fluida amb els mitjans de comunicació hauran de posar l'èmfasi en aquells que seran els estudiosos, els investigadors, els científics i els líders del demà.
En ple segle xxi també cal acostar la BNE a tots els ciutadans, fer-la transparent i atractiva als seus ulls, raó que ha mogut la BNE a exercir un actiu paper en les xarxes socials (Facebook, obert el novembre de 2008, ja compta amb més de 18.500 amics al febrer de 2010, i YouTube, canal creat l'abril de 2009, ja ofereix 48 vídeos propis, compta amb 147 subscriptors i ha conegut més de 22.000 reproduccions).
Així mateix, és fonamental dedicar esforços encaminats a desenvolupar l'interès públic pel patrimoni bibliogràfic i documental, i la consciència social de la importància de la seva preservació i del seu traspàs a les generacions futures; perquè el patrimoni és un procés acumulatiu que no coneix fronteres temporals. És avui el d'ahir, i demà serà el d'avui, incloent les obres de creació que avui ja "neixen digitals" i que probablement no coneixeran mai un altre suport. Així, resulta inevitable que la BNE en el futur no només sigui un centre "per a" la investigació sinó també un centre "d'"investigació i innovació en tot tipus de serveis, incloent-hi la preservació de l'arxiu d'Internet abans esmentada.
3 Mirant cap al futur: la gestió del canvi
El repte que afronta la BNE és de gran envergadura. Es tracta de completar i posar a punt catàlegs, repertoris i col·leccions per culminar el més aviat possible la construcció d'un catàleg únic, complet i fiable, la implantació d'una gestió integrada que faciliti la racionalització de tota la cadena del procés tècnic, sistematitzi els protocols d'actuació (préstec d'obres a exposicions a l'exterior, conclusió de convenis, etc.), faciliti la gestió de la despesa per departaments, i estableixi la seu electrònica de la BNE, cada dia amb nous serveis pensats per simplificar la comunicació remota dels usuaris amb la Biblioteca. En tot moment cal assegurar també l'òptim desenvolupament de les ingents tasques de digitalització i preservació dels objectes digitals. I, per descomptat, cal innovar constantment en l'oferta digital en línia. El 2010, la Biblioteca Digital Hispánica inclourà, sota llicència, col·leccions virtuals de música espanyola en streaming, i mostrarà el resultat d'una recent investigació en matèria d'interactivitat digital aplicada al llibre, sobre l'exemple emblemàtic d'El Quijote.
La tasca de les Biblioteques Nacionals del segle xxi cada dia serà més complexa i inclourà una renovada atenció no només als vertiginosos desenvolupaments tecnològics, sinó també als drets d'autor en l'entorn digital (desenvolupament de llicències globals, solucions que permetin la digitalització de les obres òrfenes i descatalogades, etc.). Qualsevol reforma que tendeixi a posar a punt el marc jurídic europeu dels drets d'autor adaptant-los a aquest nou entorn, haurà de tenir molt en compte les necessitats de les biblioteques digitals, el desenvolupament de les quals ja és imperatiu, i considerar el fet d'atorgar excepcions legals a favor de les Biblioteques Nacionals per tal de crear la certesa jurídica que la seva missió de difusió requereix i que tant titulars com usuaris necessiten. És, doncs, una tasca més complexa, però també molt més apassionant, dinàmica i global. Perquè sense el canvi tecnològic, la reculada seria inexorable; les Biblioteques Nacionals haurien deixat de complir la seva missió i estarien a un pas de la irrellevància. No consentirem que això passi.
Madrid, 8 de febrer de 2010.
Notes
1 Càrrec que ocupava en la data de recepció del text.
2 Totes les dades estadístiques que conté aquest epígraf corresponen a 2009 (any complet).