[Versión castellana]

Daniel Garcia Giménez

Director
Biblioteca Les Voltes de Sant Vicenç dels Horts

garciagdn@diba.cat

Resum [Abstract] [Resumen]

Objectius: Explicar què són i com funcionen les xarxes socials a Internet, la necessitat de les biblioteques públiques de tenir-hi presència i les oportunitats que ens aporten com a professionals de la informació. Proposar i justificar la presència de les biblioteques públiques a la xarxa social Facebook i mostrar les seves possibilitats per un treball de conjunt en els processos bibliotecaris.

Metodologia: Anàlisi del funcionament social i tècnic de les xarxes socials i establiment de les connexions entre els objectius de les administracions i les biblioteques públiques, així com la capacitat de les xarxes socials per contribuir a la consecució dels seus objectius. S'exposa l'estat de la qüestió delimitant com a objecte d'estudi les biblioteques públiques de la província de Barcelona.

Resultats: Les xarxes socials funcionen a través d'Internet de manera paral·lela a les comunitats físiques i tenen la capacitat de socialitzar un grup de persones a partir de la creació d'una identitat col·lectiva. Per aquest fet, han de ser considerades per les biblioteques públiques com un col·lectiu més, a qui adreçar el seu treball amb els mitjans propis de la comunicació a través d'Internet. Facebook es proposa com la més adient de les xarxes socials pels equipaments amb què treballem, ja que —per una banda— la comunitat social a la qual s'adreça representa millor que la competència la globalitat dels usuaris potencials de les biblioteques públiques i —per altra banda— presenta unes possibilitats tècniques més ajustades als objectius bibliotecaris. El treball a través de Facebook pot ajudar en tots els processos de treball de la biblioteca, ajustant-se a la convergència necessària entre administracions i biblioteca. En l'estat de la qüestió s'evidencien casos de presència a Facebook, tant de xarxes urbanes com de biblioteques individuals, de notable interès en un panorama general que encara està en fase experimental, però que alhora presenta indicis suficients com per entreveure que tendirà —ràpidament— cap a l'augment de les presències i l'expansió dels projectes de coordinació d'aquestes.

1 Introducció

Les xarxes socials (webs de xarxes socials) són una eina contemporània amb capacitat per socialitzar un grup de persones de manera paral·lela a la realitat social física. Hi ha certs paral·lelismes entre les xarxes socials presencials i les que es formen a través de comunitats virtuals. Però, tot i això, cada tipus de xarxa ofereix una manera concreta de relacionar-se amb els membres que la formen i uns avantatges que es deriven d'aquestes relacions.

Si bé una comunitat virtual no pot reproduir de la mateixa manera el paper social d'una trobada presencial, sí pot aconseguir que un grup de persones tinguin a través d'aquest canal un espai per comunicar-se. En un espai virtual també afloren sentiments de pertinença i identitat, es poden satisfer les necessitats d'expressar-se, compartir i interpretar un fet concret en relació a un grup. En definitiva, pot esdevenir un altre marc —tot i que molt probablement mai l'únic— on socialitzar-se.

Les xarxes socials, a partir d'ara XS, són un producte innovador que està perfectament adaptat als temps que vivim. Els canvis tecnològics apareguts en els últims temps i, sobretot, la seva democratització quant a accessibilitat i ús, han portat associats canvis socials i culturals. Les relacions laborals, els processos de treball, la comunicació amb els amics o amb les institucions, per citar uns quants exemples recurrents, no tornaran a ser el que eren abans. Ara, les comunicacions són de caràcter més ampli i horitzontal i aquest fet ha alterat la relació que les persones tenen amb la informació.

Temps enrere l'usuari era majoritàriament només receptor de la informació. El web 2.0 va canviar aquest fet per sempre. Ara a través d'aquest tipus de web, l'usuari pot introduir els seus propis continguts i tenir els seus propis usuaris, alhora que consumeix productes informatius d'altres usuaris que realitzen la mateixa operació. Els canals d'informació moderns d'èxit aposten per una interacció creixent entre usuaris i el mitjà de comunicació.

Allà on els usuaris puguin expressar-se, compartir, trobar-se i socialitzar-se serà on sorgeixi la seva identitat com a grup al voltant d'una temàtica concreta. Aquesta identitat col·lectiva és la clau per a la fidelització d'aquestes persones entorn d'un canal d'informació.

2 Les xarxes socials com a comunitats virtuals de persones

Des de ben antic els estudis socials han determinat que els éssers humans estan connectats per una complexa xarxa de relacions que té una existència real. Una relació social particular entre dues persones existeix només com a part d'una àmplia xarxa en la qual estan implicades moltes altres persones (Radcliffe-Brown, 1972).

Quan l'antropologia va concebre la teoria de les xarxes socials, Internet encara no era present, però l'estructura i funcionament de la xarxa virtual encaixa molt bé amb la teoria de xarxes socials presencials. Una explicació senzilla per aquest fet podria ser que l'home dissenya les seves formes de relacionar-se virtualment basant-se en la manera en què ho fa presencialment.

Les xarxes socials —presencials o virtuals— són formes d'interacció social, definides com un intercanvi dinàmic entre persones, grups i institucions en contextos de complexitat que generen comunitats; en els últims temps, també virtuals. Les XS són un sistema obert i en construcció permanent que involucra conjunts de persones que s'identifiquen amb les mateixes necessitats i problemàtiques i que s'organitzen per potenciar els seus recursos. Les xarxes socials permeten socialitzar col·lectius o treballar cooperant en projectes comuns i creant així espais interactius compartits.

Les xarxes socials continuen avançant a Internet a grans passos, especialment dins del que s'anomena Web 2.0 i Web 3.0 (González Fernández-Villavicencio, 2007). El programari social que les fa funcionar inclou un conjunt d'eines de comunicació que faciliten la interacció: correu electrònic, llistes de correu, IRC, missatgeria instantània, bitàcoles a la xarxa, grups de notícies, etc.

Les funcions, objectius, principis i valors d'una XS són els mateixos o molt semblants que els d'una comunitat física. Ara bé, la manera de funcionar per posar-los en pràctica a la quotidianitat és necessàriament alternativa. En aquest sentit, un club d'amics del cinema negre virtual podria fundar-se estructuralment de la mateixa manera que un de presencial. Ara bé, la manera d'organitzar-se i desenvolupar la seva activitat seria diferent, ja que Internet substitueix el bar o el local, de la mateixa manera que els missatges electrònics, la conversa personal.

Resulta convenient analitzar la xarxa a través dels seus propis components. Una breu reflexió comparativa sobre els tipus de nodes de comunicació que conformen Internet i les xarxes tradicionals ens pot ajudar a comprendre millor aquests dos aspectes.

Tipus de nodes	Definició	Xarxa social a Internet	Xarxa social física
Node individual bàsic	El formen les persones individuals que es comuniquen en xarxa Emissor: individual Receptor: individual	Persona individual que envia missatges escrits o parlats a través del programari social	Persona individual en una conversa directa amb una altra persona
Node individual complex	La comunicació és oberta i es dirigeix a una comunitat tancada Emissor: individual Receptor: social, entorn immediat	Una persona es comunica en obert amb la resta de membres, a través d'informació oberta en una pàgina o en un missatge obert	Una persona exposa el seu punt de vista en una reunió o ensenya el seu àlbum de fotos als amics
Node individual generalitzat	S'emet informació cap a l'entorn obert Emissor: individual Receptor: social, entorn general	El web d'una institució	Una conferència emesa per ràdio i distribuïda per Internet
Node social	Interacció de persones que emeten i reben missatges simultàniament Emissor: social Receptor: social	Els fòrums, xats, llistes obertes de correu electrònic a Internet	Un butlletí o una revista

Font: Elaboració pròpia basada en la tipologia recollida per López Martínez, Sergio; Vargas Figueroa, María E.
Taula 1. Tipus de nodes de comunicació

La majoria de XS ens permeten indexar una llista de contactes amb els quals compartim algun tipus d'informació, així com veure i navegar per la seva llista d'amistats. També destaquen les possibilitats de comunicació i de compartir objectes multimèdia, entrar en fòrums, fer publicitat de futurs esdeveniments, entre d'altres.

Les biblioteques tot just comencen a fer visible la seva presència en aquests llocs. Per adaptar-se a les necessitats dels usuaris resulta convenient fer servir les mateixes plataformes i canals de comunicació que aquests fan servir.

Un estudi recent revela que la majoria d'usuaris enquestats qualifiquen les XS com el mitjà de comunicació més divertit, el més utilitzat i el que més els agrada, per sobre d'altres de més tradicionals com la televisió, la ràdio o fins i tot els blocs (IAB. Spain Research, 2009).

Per contra, el manteniment i l'actualització dels continguts d'una xarxa social pot donar gairebé tanta feina a un professional de la informació com mantenir actualitzat un bloc o un web. Cal triar, per tant, en quina xarxa posicionar la biblioteca i haver avaluat per endavant les possibilitats de dedicar-hi el temps i els recursos suficients per donar contingut al nostre perfil. Un perfil buit és un perfil estèril del qual es pot esperar ben poca cosa.

Per contra, una bona planificació que inclogui les XS en el conjunt de processos de treball de la biblioteca pot oferir els avantatges tangibles de la utilització d'aquestes noves eines, traduint la inversió de temps a transformar una xarxa social en noves oportunitats. La informació en les XS es transmet de manera viral i exponencial, fet que ofereix una àmplia gamma de possibilitats per explotar.

Oportunitats
Grans possibilitats de màrqueting: Podem tenir una llista de contactes als quals informem de manera pràctica sobre l'existència i característiques del servei, les dades bàsiques (adreça, telèfon, adreça de correu electrònic…), els horaris i els serveis que ofereix l'equipament, ja que tota la informació es veu en pantalla en el nostre perfil. Mantenim actualitzats els nostres contactes quant a notícies, novetats i serveis. Publiquem els nostres esdeveniments i activitats. Fidelització d'usuaris: Construïm una comunitat virtual cohesionada amb una identitat col·lectiva que troba un espai per compartir interessos comuns. Identifiquem els usuaris amb l'equipament i la comunitat, aportant valor afegit a la dinamització del grup a través de fòrums i trobades virtuals. Captació de nous usuaris entre el públic potencial: Els contactes dels nostres contactes veuran la nostra proposta, la qual arribarà fàcilment a un gran número de persones que poden accedir a la informació sobre les nostres propostes de manera fàcil, anònima i molt poc invasiva. Obtenció de contactes professionals: Podem accedir als perfils de professionals, útils per a les activitats bibliotecàries que no teníem a l'agenda. Optimització de recursos: Podem enviar missatges als nostres contactes de manera ràpida i efectiva, dels quals rebran còpia directament a les seves adreces de correu electrònic. Ampliació dels canals de comunicació amb els usuaris: Arribem als usuaris interessats a distància, sense limitacions d'horaris ni problemes d'accessibilitat física. Adaptació a l'entorn i reforç dels mecanismes d'avaluació del servei: Podem rebre el feedback dels usuaris a través dels seus comentaris, aquest fet és un ítem important pels mecanismes d'avaluació dels serveis de la biblioteca. Reivindiquem una imatge actual de l'equipament: Estem a l'última moda, ens adaptem a l'entorn i a les circumstàncies per satisfer les necessitats dels nostres usuaris. Cost mínim del servei: Crear un perfil a una xarxa social és gratuït.
Amenaces
Manca de temps: Tenir un perfil actualitzat en una XS exigeix una inversió de temps. Manca de recursos: Fer publicitat d'un grup o pàgina en una xarxa social no sempre és gratuït. Manca de formació del personal: El personal no sempre està format en les noves tecnologies, que evolucionen constantment. Reticència de les institucions: No totes les institucions aposten per canals de comunicació amb el públic tan oberts. Imatge distorsionada de les XS: Hi pot haver dubtes sobre la pertinença de dotar de presència un equipament cultural en una xarxa social.

Font: Elaboració pròpia
Taula 2. Oportunitats i amenaces de la presència en xarxes socials de les biblioteques públiques

El gran nombre de XS disponibles fa que sigui difícil mantenir un perfil actualitzat en totes, fet pel que és convenient establir una estratègia i seleccionar una XS concreta que sigui adequada per a la biblioteca. No totes les XS són apropiades per a les biblioteques públiques. Així que quan triem una de les xarxes socials, com a biblioteca pública, hem de tenir present quina és la que ens acosta al màxim nombre d'usuaris possibles i que, alhora, ens permet desenvolupar els objectius de l'equipament.

Podem trobar tres models principals de xarxes socials. En primer lloc, les XS de caràcter general, orientades a temes personals o d'oci, entre les que destaquen MySpace, Facebook, Hi5 o Tuenti. En segon lloc, les XS professionals, orientades a l'activitat laboral i empresarial, representades per LinkedIn o Xing (Arroyo, 2008). Per últim, trobem les XS especialitzades, com Flixter per a cinèfils o Library Thing per a bibliòfils.

Definida la missió de la biblioteca pública, el criteri principal d'elecció d'una XS ha de ser el de les preferències dels usuaris del centre. És a dir, en principi s'ha d'optar per la XS que ells hagin seleccionat majoritàriament per a relacionar-se. Ara bé, cal tenir en compte quin és l'objectiu del lloc web i les expectatives dels usuaris. No és convenient, per exemple, elaborar la presència de la biblioteca en xarxes utilitzades exclusivament per als contactes personals, ja que els membres ho poden percebre com una intromissió en la seva intimitat i pot tenir l'efecte contrari al desitjat (Margaix-Arnal, 2008).

Tot seguit, fem una síntesi de les XS més conegudes. Tuenti és la XS més utilitzada a Espanya, però si tenim en compte que només es pot accedir mitjançant la invitació d'un membre, que el nombre d'invitacions per usuari és limitat i que manca d'eines per crear aplicacions, ens adonem que hi ha massa factors que limiten el seu interès per a la biblioteca pública. MySpace, en canvi, té un important pes en la cultura musical i artística, però el seu públic és massa específic per ajustar-se als objectius de la biblioteca pública. Hi5, per la seva banda, té un gran nombre d'usuaris joves, però està més orientada a les relacions personals (Margaix-Arnal, 2008).

Twitter també és molt popular i la seva concepció a través de microblogging és molt interessant, però la seva estructura està concebuda per a la immediatesa dels missatges curts, cosa que fa que per una biblioteca pública sigui més aconsellable un altre tipus de portal. Convé precisar que no hi ha consens entre els autors especialistes a l'hora de considerar Twitter com una XS.

Si establim una comparativa per audiència a través de Google Trends2, veiem que Facebook, a dia d'avui, ha aixecat el vol respecte dels seus competidors en l'últim any i mig i que s'ha posicionat com autèntic líder i paradigma de les XS. Com hem esmentat abans, Tuenti continua superant en usuaris a Facebook a Espanya però, si filem prim, veiem que a Catalunya, i en concret a Barcelona, Facebook supera a Tuenti notablement. Aquesta tendència catalana està en sintonia amb la resta d'Europa i del món.

Font: GoogleTrends2. [Consulta: 16/04/2010]
Figura 1. Comparativa per audiència a partir de Google Trends2

En aquest article es recomana la presència a Facebook ja que, a part de ser el líder de les XS, té una significativa presència d'usuaris que són estudiants de secundària i universitaris. A més, cal sumar que les tendències demogràfiques d'aquesta XS estan girant cap a usuaris d'edat més avançada, que han inclòs Facebook tant en les seves rutines de treball com en les relacions personals. Tot i que Facebook està de moda entre els adolescents dels EUA, el 61 % dels usuaris d'aquesta XS en aquest país té més de 35 anys, segons un estudi del Royal Pingdom, fet que li dóna un caràcter intergeneracional que encaixa molt bé en la concepció actual de biblioteca pública.

Complementant aquest fet demogràfic, veiem també que Facebook compta amb una capacitat important per construir aplicacions, cosa que aporta més possibilitats que la competència per incloure continguts d'utilitat per a la biblioteca.

Facebook va ser llançat el 4 de febrer de 2004 i el febrer de 2007 va arribar a ser el web d'aquestes característiques amb més usuaris registrats de tot el món. Es va crear originalment per als estudiants universitaris dels Estats Units, però actualment està obert a qualsevol persona que disposi d'adreça de correu electrònic. Els usuaris es poden organitzar per grups i unir-se a xarxes concretes en relació a la seva situació acadèmica o zona geogràfica (Axelsson, 2008).

Facebook ha aconseguit formar una àmplia comunitat de desenvolupadors que han posat a disposició dels membres les aplicacions més diverses: per recomanar lectures, saludar de formes divertides o representar les xarxes de contactes; posseeix una cultura estudiantil que permet a la biblioteca trobar el seu espai entre l'audiència potencial més fàcilment; està més oberta a nous usuaris. Al mateix temps, presenta una gran quantitat d'aplicacions disponibles i existeixen moltes possibilitats de desenvolupar-ne altres de noves que s'ajustin a les necessitats de la biblioteca. A hores d'ara, queda contrastada la capacitat de Facebook per generar i mantenir el capital social dels seus membres (Baumann, 2008, p. 1-46).

Grups	Podem crear un grup i convidar els nostres contactes del perfil personal a unir-s'hi.
Mur	El mur de Facebook és una plataforma de comentaris on la gent comenta les actualitzacions, les fotos, l'estat, etc. És una mena de pissarra on tots els que passen per Facebook poden deixar una nota o un comentari. El mur és on escrivim missatges per compartir-los amb els contactes o amb tots aquells que passen per Facebook. És un fòrum al voltant d'un perfil personal.
Elements publicats	Bàsicament a "elements publicats" surten totes les publicacions que hem penjat al nostre perfil.
Esdeveniments	Podem penjar esdeveniments (activitats, conferències, trobades de clubs de lectura, etc.) i fer-los arribar als nostres usuaris, també podem rebre la confirmació d'assistència a l'esdeveniment que proposem.
Notes	L'aplicació "notes" serveix com a recordatori del Facebook.
Inserció de vídeos i fotos	Podem inserir fotos d'activitats, de la biblioteca, dels esdeveniments que realitzem, etc.
Xat	Facebook ens dóna la possibilitat de xerrar en línia amb els nostres contactes que estan connectats en aquell moment.
Missatges	Podem fer arribar missatges privats a un contacte determinat.
Notificacions	Els nostres contactes rebran en l'espai de notícies les novetats introduïdes en el nostre perfil i igualment a la inversa.
Espais de creació pròpia	Podem dissenyar aplicacions per introduir ressenyes, espais de debat, qüestionaris, etc.

Font: Elaboració pròpia recollint l'esquema proposat per Margaix-Arnal, Dídac
Taula 3. Aplicacions de Facebook amb utilitat per a biblioteques públiques

Un cop s'ha decidit positivament treballar amb Facebook, s'ha de triar quin tipus de presència és més adequada per projectar la biblioteca pública. L'usuari pot escollir entre tres tipus de presència: un perfil personal, un grup o una pàgina. Els perfils personals són els més utilitzats per les persones individuals, mentre que els grups són més utilitzats pels col·lectius i les pàgines per corporacions o empreses. En la següent taula es presenten els elements, els avantatges i els desavantatges dels tres tipus de presència respecte a la biblioteca pública.

Perfils	Pàgines	Grups
Elements
Fotografia de perfil Descripció en portada Llista de contactes Importació d'RSS, blocs, flickr, digg, picasa, delicious, yelp, google reader, stumple upon, lastfm, pandora, hulu i youtube Resum d'última activitat Comentaris sobre l'estat Sincronització amb Twitter Notes Vídeos Enllaços Galeries de fotos Causes Mur Esdeveniments Xat Aplicacions personalitzades	Logotip Informació bàsica Mini notícies Mur Fòrum de debat Fans Esdeveniments Elements publicats Vídeos Notes (és possible importar RSS) Promoure una pàgina a través d'anuncis Enviar actualització de fans Pàgines preferides Panell d'estadístiques Crítiques Comentari d'estat Possibilitat d'enllaç amb Twitter Notes	Logotip Informació bàsica i de contacte Membres Fòrum de debat Mur Fotos Elements publicats Vídeos Esdeveniments Possibilitat de crear sales de xat a través d'aplicacions
Avantatges
Intimitat: se regula l'accés als continguts Proximitat: s'arriba a l'usuari com un amic personal, en les mateixes condicions que aquest presenta el seu perfil Atenció personalitzada: permet acostar-se als usuaris potencials de manera directa i personal Identitat: capacitat més directa per generar marca i perfil diferenciat, a més de consciència de grup	Publicitat: les pàgines són visibles per tothom (usuaris de Facebook o no) Nombre il·limitat de fans Els interessats poden unir-se sense requerir confirmació Es pot delegar i compartir la gestió del lloc web La pàgina no presenta una llista d'administradors Posicionament: indexació en els motors de cerca externs Possibilitat d'enllaçar a blocs i a Twitter Disposa d'estadístiques a la vista	Es pot regular la privacitat del grup a través d'un sistema de permisos Possibilitat d'implicar usuaris en la gestió total o parcial del grup Possibilitat de notificar per correu electrònic de manera múltiple i simultània Fidelització: possibilitat de generar identitat col·lectiva
Desavantatges
Nombre limitat de fans a 5.000 membres Moderació: la moderació s'ha d'exercir manualment, eliminant així missatges o contactes No es permet la delegació de la gestió	Escassetat de controls d'accés. Només es poden restringir certes edats i llocs Moderació: la moderació s'ha d'exercir manualment, eliminant així missatges o contactes La publicitat s'ha de contractar, tot i que es pot fer ús d'un sistema d'avisos a través de Facebook Connect No es poden enviar correus electrònics als fans de manera directa	Moderació: la moderació s'ha d'exercir manualment, eliminant així missatges o contactes Vinculació: el grup està vinculat directament amb l'administrador No hi ha possibilitat d'enllaçar a blocs ni a Twitter No disposa d'estadístiques a la vista

Font: Elaboració pròpia
Taula 4. Comparativa entre perfils, pàgines i grups a Facebook (I)

	Elements	Avantatges	Desavantatges
Perfils	Fotografia de perfil Descripció en portada Llista de contactes Importació d'RSS, blocs, flickr, digg, picasa, delicious, yelp, google reader, stumple upon, lastfm, pandora, hulu i youtube Resum d'última activitat Comentaris sobre l'estat Sincronització amb Twitter Notes Vídeos Enllaços Galeries de fotos Causes Mur Esdeveniments Xat Aplicacions personalitzades	Intimitat: se regula l'accés als continguts Proximitat: s'arriba a l'usuari com un amic personal en les mateixes condicions que aquest presenta al seu perfil Atenció personalitzada: Permet acostar-se als usuaris potencials de manera personalitzada Identitat: Capacitat més directa per generar marca i perfil diferenciat	Nombre limitat de fans a 5.000 membres Moderació: la moderació s'ha d'exercir manualment eliminant missatges o contactes No permet la delegació de la gestió
Pàgines	Logotip Informació bàsica Mini notícies Mur Fòrum de debat Fans Esdeveniments Elements publicats Vídeo Notes (és possible importar RSS) Promoure pàgina amb anunci Enviar actualització a fans Pàgines preferides Panell d'estadístiques Crítiques Xat Comentari d'estat Possibilitat d'enllaç amb Twitter Notes	Publicitat: les pàgines són visibles per tothom (usuaris de Facebook o no) Nombre il·limitat de fans Els interessats poden unir-se sense requerir confirmació Es pot delegar i compartir la gestió del lloc La pàgina no presenta una llista d'administradors Posicionament: indexació en els motors de cerca externs Possibilitat d'enllaçar a blocs i a Twitter Disposa d'estadístiques a la vista	Escassetat de controls d'accés. Només es poden restringir certes edats i llocs Moderació: la moderació s'ha d'exercir manualment eliminant missatges o contactes La publicitat s'ha de contractar tot i que es pot fer ús d'un sistema d'avisos a través de Facebook Connect No es poden enviar correus electrònics als fans
Grups	Logotip Informació bàsica i de contacte Membres Fòrum de debat Mur Fotos Elements publicats Vídeo Esdeveniments Possibilitat de crear sales de xat a través d'aplicacions	Es pot regular la privacitat del grup a través d'un sistema de permisos Possibilitat d'implicar usuaris en la gestió total o parcial del grup Possibilitat de notificar per correu electrònic de manera múltiple i simultània Fidelització: possibilitat de generar identitat col·lectiva	Moderació: la moderació s'ha d'exercir manualment eliminant missatges o contactes Vinculació: el grup està vinculat directament amb l'administrador No hi ha possibilitat d'enllaçar a blocs ni a Twitter No disposa d'estadístiques a la vista

Font: Elaboració pròpia
Taula 5. Comparativa entre perfils, pàgines i grups a Facebook (II)

4 La convergència necessària: administracions, biblioteques i les xarxes socials

Les biblioteques públiques modelen els seus objectius com a eines al servei del desenvolupament de polítiques impulsades per les administracions. Més enllà de les possibilitats tècniques que ofereixen les XS per a les biblioteques, es mostrarà tot seguit la pertinença i l'adequació de l'ús de Facebook per a la consecució dels objectius de les biblioteques, dins el conjunt dels processos de treball i en sintonia amb els objectius de les administracions.

1. Participació
   
   Les administracions locals cada cop tendeixen de manera més clara cap a la gestió desconcentrada per apropar el poder al ciutadà i fomentar la seva participació activa en la presa de decisions. La participació com a mitjà per desenvolupar la democràcia és un principi que es recull al pròleg del Manifest de la UNESCO de la Biblioteca Pública de 1994. Facebook aporta un canal interactiu de comunicació que permet involucrar la comunitat a través de consultes en la presa de decisions bibliotecàries, alhora que informa de les actuacions que es duran a terme i modula les expectatives tot recollint l'opinió dels usuaris.



2. Dinamització cultural
   
   La cultura avui dia està adquirint noves dimensions i funcionalitats. Les institucions locals posen l'accent en la cohesió social, en polítiques formatives i educatives adaptades a les noves tecnologies i cada cop més participatives. A les biblioteques es promou la interacció creativa i les noves articulacions de la democràcia, fomentant així la convivència, la transversalitat cultural i la identitat de municipi. Facebook té capacitat per relacionar diferents tipologies d'usuaris amb un interès comú. Es formen comunitats virtuals estructurades entorn de temàtiques amb identitat pròpia, que superen les barreres culturals i generacionals.



3. Planificació estratègica i adequació a l'entorn
   
   Els ens locals exerceixen llurs facultats de programació, planificació, ordenació i execució, si s'escau, dels serveis i activitats de llur competència en el marc de les previsions dels plans sectorials de coordinació (Art. 148.5. Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril).
   
   La planificació no pot respondre únicament a la creació d'equipaments sinó que ha d'anar orientada al servei i l'adequació a la realitat a la qual atén (Omella, 2009, p. 11).
   
   Facebook pot obrir un espai on interrogar la comunitat virtual d'usuaris sobre els seus interessos, tenint en compte les limitacions ètiques i legals sobre la privacitat dels usuaris i la protecció de dades. Recollir el feedback dels usuaris és essencial per estar en sintonia amb l'evolució de la societat, els canvis tecnològics entorn de la informació i la comunicació, i les condicions específiques locals de l'àmbit d'actuació de la biblioteca.



4. Accessibilitat i Proximitat
   
   Les institucions treballen per tothom, mirant de disminuir al màxim els riscos d'exclusió dels ciutadans en l'aprofitament igualitari dels serveis. Aquest fet es reflecteix en els articles 66.4 apartat a i 138.2 de l'esmentat Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril.
   
   Segons el Manifest de la UNESCO de la Biblioteca Pública de 1994 "els serveis de la biblioteca pública es fonamenten en la igualtat d'accés per tothom, sense tenir en compte l'edat, la raça, el sexe, la religió, la nacionalitat o la classe social. Cal oferir serveis i materials específics a aquells usuaris que, per alguna raó, no poden utilitzar els serveis i materials habituals, com és el cas de les minories lingüístiques, persones amb discapacitats o gent hospitalitzada o empresonada".
   
   Facebook pot contribuir a acostar-se a aquells ciutadans que per problemes d'accessibilitat no arribarien a obtenir la informació necessària per gaudir dels serveis bibliotecaris. A més, es pot oferir la possibilitat de seguir activitats en línia esdevenint un servei d'extensió bibliotecària.



5. Funcionalitat
   
   Les administracions miren d'aprofundir en la utilitat i usabilitat dels equipaments. Un projecte d'obres i la dotació pressupostària per a la seva execució es fonamenten en les necessitats de la ciutadania. La biblioteca és també un centre d'informació per al ciutadà amb capacitat per resoldre les necessitats informatives que presenta l'usuari en la seva quotidianitat.
   
   Facebook pot comunicar-se directament amb l'usuari, sent un canal més per resoldre una qüestió concreta de manera personalitzada. Pot recollir el feedback de l'usuari per avaluar quin tipus d'informació li pot ser d'utilitat. A través d'enllaços i de vincular continguts amb altres llocs d'interès per a la comunitat, es converteix en una eina molt potent al servei de la biblioteca com a centre d'informació.



6. Transversalitat
   
   Les administracions miren de satisfer les necessitats culturals de tots els col·lectius sense discriminació de cap mena, tal i com estan obligades per les lleis. El Manifest de la UNESCO de la Biblioteca Pública considera en el seu pròleg la biblioteca pública com un lloc de democràcia, de formació i d'informació de tots, independentment de l'edat, condició, sexe, etc.
   
   Facebook permet l'adhesió i la participació voluntària de les persones a grups i activitats generades per aquests en funció dels interessos comuns. És un potenciador de la intergeneracionalitat i la multiculturalitat en interacció.



7. Qualitat
   
   Les administracions aposten per la qualitat en els seus equipaments i serveis com a base per una bona gestió. Per aquest motiu les biblioteques aposten per fer servir documents, materials i activitats consensuats com a solvents.
   
   Facebook potencia el servei de qualitat, ja que és la XS més ben adaptada a l'entorn, amb més usuaris i amb millors possibilitats tècniques per adaptar-se a les necessitats de la biblioteca. Permet desenvolupar activitats amb valor afegit, com ara clubs de lectura o fòrums temàtics. A través de la cerca de contactes podem establir relacions amb persones o professionals d'interès per a les nostres activitats (autors, editors, voluntaris, etc.), alhora que cohesionem una comunitat de consumidors dels nostres serveis, obtenim una cartera de contactes amb els quals col·laborar per enriquir el servei.



8. Optimització de recursos
   
   La situació econòmica actual i la política de contenció pressupostària que es preveu per als propers anys per a l'Administració pública aboca a aquesta cap una millor planificació estratègica per marcar el rumb de les actuacions i optimitzar els recursos.
   
   La participació i implicació enriqueixen el procés i augmenten considerablement les opcions d'èxit de les accions proposades (Omella, 2009). Facebook contribueix a adequar-se a les necessitats dels usuaris amb eficiència, ja que pot funcionar com una eina potent i molt rendible de difusió. A la vegada, és un mitjà per transmetre continguts amb un cost mínim. A més, el fet de fer de xarxa social facilita la creació d'una comunitat virtual amb la qual col·laborar (contactes amb editors, autors locals, voluntariat per a la creació de serveis d'extensió bibliotecària, etc.)



9. Avaluació
   
   La planificació no és un instrument estàtic, és un procés continu que s'adapta constantment a les necessitats. En els resultats de l'avaluació cal cercar noves oportunitats de millora, tenint en compte l'opinió dels usuaris dels serveis. Les biblioteques públiques han basat els seus criteris d'avaluació en els indicadors de gestió. En el context actual, per prendre decisions i identificar oportunitats de millora, els indicadors de gestió s'hauran de complementar amb indicadors qualitatius (Omella, 2009). Facebook permet recollir indicadors qualitatius, ja que està obert a les valoracions per escrit dels usuaris, a inserir qüestionaris, a fer preguntes, etc. Les respostes es poden valorar, fet que permet treure conclusions que es poden posar a disposició de la presa de decisions per corregir polítiques i millorar resultats.

5 La implementació de les XS a la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona

La representació de les biblioteques de la província de Barcelona a Facebook és encara tímida i experimental. Però aquesta realitat està canviant ràpidament gràcies a la complicitat de la Gerència del Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona pel que fa a l'ús de les noves tecnologies i l'esforç en modernització que fan moltes biblioteques.

Com s'ha esmentat més amunt, en aquest article s'analitza únicament la presència a Facebook de les biblioteques públiques per considerar aquesta la més convenient entre les XS —a dia d'avui— per ajudar a la consecució dels objectius d'aquest tipus d'equipaments. És per aquest motiu que només es treballa amb aquesta XS per fer el present estat de la qüestió i no s'inclou cap altra XS.

Com a àmbit d'estudi s'ha establert la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona. S'ha treballat amb 206 entrades (entre biblioteques, bibliobusos i bibli@ccessos) de l'esmentada xarxa, corresponents al llistat que ofereix el web de la Diputació de Barcelona en el seu apartat de biblioteques.

Els resultats a dia 01/02/2010 ens mostren que 60 de les entrades, d'un total de 206, introduïdes en el cercador integrat de Facebook pel nom oficial de l'equipament, ofereixen almenys un resultat de presència positiva. Aquesta xifra representa aproximadament un 28,7 % de presències positives sobre el total. Únicament s'han valorat aquells resultats impulsats des de la pròpia biblioteca i que, per tant, expressen el seu interès per tenir presència en aquesta XS.

En un marc més ampli, institucions importants del món bibliotecari en el nostre país, com és la Biblioteca de Catalunya, tenen presència a Facebook. En l'àmbit de l'estat espanyol, trobem la pàgina a Facebook de la Biblioteca Nacional de España, i a nivell europeu, la de la British Library, per citar un parell d'exemples.

Aquestes presències en institucions tan importants són força noves però molt suggerents, ja que avalen com a fet positiu la idea de tenir presència a Facebook, desvinculant a aquesta xarxa social (i altres) de la imatge superficial de web dedicada en exclusivitat al món dels contactes personals.

De la mateixa manera comencen a sorgir presències de xarxes de biblioteques públiques urbanes, com Biblioteques de Barcelona o Bibliotecas Municipais da Coruña, a nivell estatal. Aquest impuls des de les institucions que coordinen les polítiques bibliotecàries ha resultat molt estimulant per a què les biblioteques públiques es decidissin a tenir presència a les xarxes socials de manera individualitzada. Una política de xarxa per a la coordinació de les presències en les XS ajuda a la instrumentalització comuna d'aquestes en una gamma més amplia dels processos de treball bibliotecaris.

La quantitat de presències encara no és majoritària a la província de Barcelona i, en alguns casos, quan es dóna aquesta presència és purament testimonial. Tot i això, no es pot fer una valoració negativa dels resultats. Com s'ha dit anteriorment, la situació està millorant molt quant a la implicació respecte de les xarxes socials. També cal recordar que decidir la pertinença d'aquesta presència continua estant en mans de cada biblioteca i de la coordinació d'aquestes amb els responsables de cultura municipals. Ara bé, en un futur a curt termini, la possibilitat que apareguin moltes més presències i projectes de coordinació és alta i seria del tot profitosa.

Pel que fa a la distribució territorial, es pot constatar que a la ciutat de Barcelona el 100 % de les biblioteques públiques adherides a la xarxa té presència a Facebook. Aquest fet es deu en gran mesura a què la xarxa urbana de biblioteques de Barcelona també té presència. En canvi, si s'observa la presència a Facebook de les biblioteques de la província fora de la ciutat de Barcelona, el resultat tendeix a la baixa.

Fora de Barcelona ciutat, es localitzen 25 presències positives sobre 171 cerques a la XS Facebook. Les presències positives fora de la capital representen percentualment un 14 % aproximat sobre el total dels resultats possibles fora d'aquesta ciutat.

Podríem estar temptats a pensar que els resultats positius que es troben fora de Barcelona ciutat es concentraran a l'Àrea Metropolitana de Barcelona, però la realitat no és exactament aquesta. De les 25 presències positives que trobem a Facebook fora de la ciutat de Barcelona, només 6 (un 25 % aproximat del total) pertanyen a equipaments de l'Àrea Metropolitana de Barcelona; per contra, els 19 resultats restants (un 76 % aproximat sobre el total) estan repartits per la resta de la província de manera molt irregular.

Referent al tipus de presència, trobem casos força estructurats, com el de les Biblioteques de Badalona, on la pròpia xarxa local de biblioteques té presència a Facebook, igual que cadascuna de les biblioteques que hi pertanyen. D'altra banda, també hi alguna xarxa de biblioteques urbanes que té presencia a Facebook com a xarxa, però no així les seves biblioteques de manera individualitzada, com és el cas de les Biblioteques de Granollers.

En aquest article s'ha mirat d'explicar les possibilitats de Facebook com a eina de difusió i creació de continguts, amb capacitat per crear i fidelitzar una comunitat d'usuaris per identitat col·lectiva entorn de la biblioteca pública. Per a què aquest fet sigui possible, cal identificació (proximitat emocional) amb un equipament concret, conegut i aprofitat al màxim per l'usuari. És per aquest motiu que es recomana en aquest article la presència individual de cada equipament, al marge de la presència de la xarxa urbana.

Quant al tipus de presència, observem que majoritàriament les xarxes urbanes fan grups o pàgines, mentre que les biblioteques individualment creen perfils personals. Aquest és el cas, per exemple, de Biblioteques de Badalona, on la xarxa urbana treballa a partir d'un grup, però les biblioteques a títol individual ho fan amb perfils personals, amb l'excepció de la Biblioteca Pomar, que ho fa a través d'una pàgina.

Els perfils personals i els grups són adients per un tracte més proper i personalitzat amb l'usuari, ja que el vincle entre els dos perfils es produeix en clau d'amistat o afinitat personal a través d'una relació de perfils bilateral i en relació d'igualtat. Per aquest fet, els perfils personals són els més escollits entre les biblioteques com a presència individual.

Una pàgina pot donar a conèixer una imatge de marca i els serveis que li queden associats, alhora que pot donar cohesió, serietat i institucionalització a una estructura de serveis. Per aquesta sèrie de qüestions en aquest article es recomana aquest tipus de presència per a les xarxes urbanes.

També trobem casos on les biblioteques han creat un perfil o un grup a Facebook per alguna de les seves activitats, però no per a la biblioteca en si mateixa. És el cas del Prometeus Biblioteca Les Voltes, el club de lectura per a adults de la Biblioteca Les Voltes de Sant Vicenç dels Horts, i el Manga Biblioteca Les Voltes també d'aquesta biblioteca.

En el cas del club de lectura Prometeus es va assajar amb una presència a través d'un perfil personal i una altra a través d'un grup. L'experiència amb el perfil personal ha estat molt més satisfactòria que la del grup. Tot i que els dos tipus de presència es varen crear amb poc temps de diferencia el gener de 2010, el perfil personal compta amb 338 amics i el grup amb 164 membres (a dia 3 de maig de 2010), al mateix temps que el perfil personal mostrava un nivell més alt de participació i implicació per part dels usuaris.

Font: Presència a Facebook del Club de Lectura Prometeus Biblioteca les Voltes. [Consulta: 03/05/2010]
Figura 2. Presència a Facebook del Club de Lectura Prometeus Biblioteca les Voltes

Un club de lectura treballa molt la cohesió i la identitat col·lectiva dels usuaris entorn de l'activitat com a clau per a la fidelització i la satisfacció d'aquests. La relació personalitzada amb l'usuari ha estat bàsica per a l'èxit de l'activitat.

S'ha fidelitzat amb èxit un col·lectiu suficient per al desenvolupament de l'activitat, s'ha entrat amb contacte amb agents rellevants per a la cultura local (escriptors, editors, biblioteques veïnes…) amb els quals s'han pogut establir relacions paral·leles que ja han fructificat en altres activitats. De la mateixa manera, s'ha col·laborat a través d'aquesta XS amb la dinamització de la cultura local, posant en relació aquest tipus d'agents a través d'aquesta activitat.

Tot i els exemples positius, encara hi ha molt camí per avançar. Fent un recorregut per les biblioteques públiques que utilitzen aquestes xarxes, podem veure que els principals usos que se'n fan són: anunciar noves adquisicions, les activitats de la biblioteca, la promoció dels serveis i l'anunci de notícies. Però queden moltes altres possibilitats que encara no s'estan explotant de manera generalitzada. Hi ha biblioteques que encara es limiten a fer una reproducció de la informació que prèviament havien publicat al web de la biblioteca, donant informació de contacte i serveis. Tanmateix, aquesta realitat està canviant, de la mateixa manera que cada cop més biblioteques de la xarxa estan entrant a les XS, també més biblioteques són coneixedores de les possibilitats que ofereixen i les aprofiten. Estem en plena transició.

6 Conclusions

En un món on la comunicació és cada cop més interactiva, s'ha d'abandonar progressivament la imatge de la informació com a bé de consum, per concebre-la com un sistema de comunicació creatiu i interactiu. Per fer real el principi de la democratització de la cultura, s'ha de col·laborar en l'ensenyament del control dels instruments culturals. Avui dia aquesta premissa passa per la capacitat tècnica i cultural de la creació de continguts.

En aquest sentit, les biblioteques públiques tenen la possibilitat d'adaptar-se a aquest fet per a la consecució dels seus objectius. Per fer-ho possible és necessari un canvi en la concepció de la biblioteca que permeti la inclusió de les XS en els processos de treball bibliotecaris. A mig termini, seria convenient la formulació de més polítiques de coordinació del treball de les biblioteques a través de les XS.

A hores d'ara, des de les biblioteques públiques ja s'està animant a la gent a participar, demanant la seva opinió a través de les XS. S'està començant a inserir a l'usuari en els processos creatius de dinamització de la cultura i animació a la lectura a través de la participació interactiva. S'estan oferint perfils actualitzats amb capacitat per a la comunicació d'entrada i sortida, però queda feina per fer.

Cal atreviment per a la innovació. En un breu espai de temps molt probablement les descàrregues de continguts per Internet, la redirecció de continguts de pàgines web, les activitats en línia, les trobades virtuals i un llarg etcètera seran un fet quotidià a les biblioteques públiques. Però per a què aquests serveis, que en gran mesura ja s'estan oferint a través d'altres mitjans, s'implementin amb èxit a les biblioteques cal tenir presència on els usuaris la tenen.

El futur passa per reinventar el servei de manera constant amb sintonia amb l'entorn cultural i tecnològic. D'aquesta manera s'estarà en condicions d'oferir utilitat amb valor afegit, explotar la capacitat de màrqueting de les XS, adequar el servei a l'entorn i oferir activitats i serveis aprofitant la força viral amb què es transmeten les noticies a través d'aquest mitjà, incentivant la participació, eixamplant la implicació de l'usuari i apropant cada dia més el fet desitjable de no deixar a ningú fora.

7 Annex

Biblioteques amb presència a Facebook de la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona:

Biblioteca Can Casacuberta de Badalona
Biblioteca Llefià de Badalona
Biblioteca Lloreda de Badalona
Biblioteca Pomar de Badalona
Biblioteca Sant Roc de Badalona
Biblioteca Barceloneta-La Fraternitat
Biblioteca Bon Pastor
Biblioteca Can Rosés
Biblioteca Canyelles
Biblioteca Clarà
Biblioteca Collserola
Biblioteca El Carmel
Biblioteca Fort Pienc
Biblioteca Francesc Candel
Biblioteca Francesca Bonnemaison
Biblioteca Garcilaso de Barcelona
Biblioteca Guinardó - Mercè Rodoreda
Biblioteca Horta - Can Mariner
Biblioteca Ignasi Iglésias - Can Fabra de Barcelona
Biblioteca Jaume Fuster
Biblioteca Joan Miró
Biblioteca La Sagrera-Marina Clotet
Biblioteca Les Corts - Miquel Llongueras
Biblioteca Les Roquetes
Biblioteca Infantil i Juvenil Lola Anglada
Biblioteca Montbau - Albert Pérez Baró
Biblioteca Nou Barris
Biblioteca Poble Sec-Francesc Boix
Biblioteca Poblenou - Manuel Arranz
Biblioteca Ramon d´Alòs-Moner
Biblioteca Sagrada Família
Biblioteca Sant Antoni - Joan Oliver
Biblioteca Sant Pau i Santa Creu
Biblioteca Sant Martí de Provençals
Biblioteca Torre Llobeta
Biblioteca Sofia Barat
Biblioteca Vapor Vell
Biblioteca Vila de Gràcia
Biblioteca Zona Nord
Biblioteca Xavier Benguerel
Biblioteca Frederica Montseny de Canovelles
Biblioteca Marc de Vilalba de Cardedeu
Biblioteca de La Garriga
Biblioteca Tecla Sala de L'Hospitalet de Llobregat
Biblioteca del Casino de Manresa
Biblioteca Can Mulà de Mollet del Vallès
Biblioteca Tirant lo Blanc de Montgat
Biblioteca Can Butjosa de Parets del Vallès
Biblioteca La Muntala de Sant Vicenç de Montalt
Biblioteca Les Voltes de Sant Vicenç dels Horts
Biblioteca Districte 4 de Terrassa
Biblioteca de Viladecans
Biblioteca de Vilanova del Camí
Biblioteca Ernest Lluch i Martín de Vilassar de Mar

Font: Elaboració pròpia a partir de cerques per nom de la biblioteca al motor de cerca interna de Facebook. La llista de biblioteques s'elabora a partir de les que apareixen en el web de Biblioteques de la Diputació de Barcelona. [Consulta: 15/01/2010]

Bibliografia

Arroyo, Natalia (2008). "El bien abastecido mercado de los sitios de redes sociales". Web social para profesionales de la información. <http://comunidad20.sedic.es/?p=177>. [Consulta: 03/01/2010].

Axelsson, Anna-Stina (2008). "Libraries, social community sites and Facebook". Scandinavian public library quaterly, v. 41, n. 2. <http://www.splq.info/issues/vol41_2/08.htm>. [Consulta: 09/01/2010].

Baumann, Michael (2008). "Facebook apps: deeper social networking". Information today, v. 25, n. 5, p. 1-46.

Behrens, Jennifer L (2008). "About Facebook: change at the social-networking juggernaut creates new opportunities for law library outreach". AALL spectrum, v. 12, n. 6, p. 14-17. <http://www.aallnet.org/products/pub_sp0804/pub_sp0804_Facebook.pdf>. [Consulta: 01/02/2010].

La biblioteca pública: nous reptes i estratègies en la societat de la informació (2003). Barcelona: Diputació de Barcelona. Servei de Biblioteques. 31 p. <http://www.diba.cat/biblioteques/documentspdf/informebibpub.pdf>. [Consulta: 14/01/2010].

Blyberg, John (2006). "Library 2.0 websites: Where to begin?". Blyberg.net. <http://www.blyberg.net/2006/03/12/library-20-websites-where-to-begin>. [Consulta: 02/01/2010].

Boyd, Danah M.; Ellison, Nicole B (2007). "Xarxes Socials: definition, history, and scholarship". Journal of computer-mediated communication, v. 13, n. 1, art. 11. <http://jcmc.indiana.edu/vol13/issue1/boyd.ellison.html>. [Consulta: 20/04/2010].

Bradley, Phil (2007). How to use web 2.0 in your library. London: Facet Publishing.

Cabré Ametllé, Angelina; Miquel Fageda, Guifré (2010). Biblioteca 2.0 : l'arquitectura de la participació a les biblioteques. Barcelona: COBDC.

Casey, Michael E.; Savastinuk, Laura C (2006). "Library 2.0". Library journal, v. 131, n. 14, (setembre 2006) p. 40-42. <http://www.libraryjournal.com/article/CA6365200.html>. [Consulta: 02/02/2010].

Celaya, Javier (2009). "El sector cultural en las redes sociales". Dosdoce.com. <http://www.dosdoce.com/continguts/articulosOpinion/vistaSola_cas.php?ID=127>. [Consulta: 02/02/2010].

Diputació de Barcelona (2010). Gerència de Serveis de Biblioteques. Pla d'actuació 2010. Barcelona: Diputació de Barcelona. Disponible a: <http://intradiba.diba.es/Xt/Bib/documentacio/Plaactuacio2010.pdf>. [Consulta: 02/02/2010].

Farkas, Meredith G (2007). Social software in libraries. Medford: Information Today.

Franganillo, Jorge; Catalán Vega, Marcos Antonio (2005). "Bitàcoles i sindicació de continguts: dues eines per difondre informació". BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, núm. 15 (desembre 2005). <http://www2.ub.edu/bid/consulta_articulos.php?fichero=15frang1.htm>. [Consulta: 09/01/2010].

Fumero, Antonio; García-Hervás, José-Miguel (2008). "Redes sociales: contextualización del fenómeno dos-punto-cero". Telos: cuadernos de comunicación e innovación, n. 76. <http://www.campusred.net/TELOS/articulocuaderno.asp?idarticulo= 3&rev=76>. [Consulta: 01/02/2010].

González Fernández-Villavicencio, Nieves (2007). "Bibliotecarios 2.0". 10as Jornadas Españolas de Documentación (Fesabid 2007), Santiago de Compostela, Fesabid. Disponible a: <http://eprints.rclis.org/archive/00009938>. [Consulta: 09/01/2010].

IAB. Spain Research. Elogia Ipsofacto (2009). Estudio sobre redes sociales en Internet. <http://www.iabspain.biz/General/Informe_Redes_Sociales_IAB_nov_09.pdf>. [Consulta: 09/04/2010].

López Martínez, Sergio; Vargas Figueroa, María E. "Internet como medio y objeto de la antropologia". El rincón del antropólogo. Disponible a<http://www.plazamayor.net/antropologia/archtm/xinter.html>. [Consulta: 12/01/2010].

Lozano Díaz, Roser (2006). La biblioteca pública del siglo xxi: atendiendo clientes, movilizando personas. Gijón: Trea.

Mapa de lectura pública de Catalunya (2008). Barcelona: Generalitat de Catalunya. Subdirecció General de Biblioteques. 300 p. <http://www20.gencat.cat/docs/Biblioteques/Tematic/Documents/Arxiu/mapa.pdf>. [Consulta: 15/01/2010].

Manifiesto de la Unesco de la biblioteca pública (1994). <http://www.ifla.org/VII/s8/unesco/span.htm>. [Consulta: 16/01/2010].

Manifiesto sobre Internet de la IFLA. Disponible a: <http://www.ifla.org/III/misc/im-s.htm>. [Consulta: 16/01/2010].

Margaix Arnal, Dídac (2007). "Conceptos de web 2.0 y biblioteca 2.0: origen, definiciones y retos para las bibliotecas actuales". El profesional de la información, v. 16, n. 2, (marzo-abril 2007) p. 95-106. Disponible a: <http://eprints.rclis.org/archive/00009785> [Consulta: 02/01/2010].

Margaix-Arnal, Dídac (2007). "Las bibliotecas universitarias y Facebook : cómo y por qué estar presentes". El Profesional de la Información, vol. 17, n. 6, p. 589-601.

Miller, Sarah Elizabeth; Jensen, Lauren A (2007). "Connecting and communicating with students on Facebook". Computers in libraries, v. 27, n. 8, p. 18-22.

Omella, Ester; Permanyer, Jordi (2003) "L'estructuració d'una xarxa municipal de biblioteca pública". Item, núm. 35. p. 7-34. <http://www.cobdc.org/publica/item/item35.html>. [Consulta: 14/01/2010].

Omella, Ester; Permanyer, Jordi; Vilagrosa, Enric (2009). "Instruments bàsics per planificar estratègicament el servei de biblioteca pública". BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, desembre, núm. 23. <http://bid.ub.edu/23/omella1.htm>. [Consulta: 08/02/2010].

Omella, Ester; Permanyer, Jordi; Reyes, Lourdes (2002) "Els plans municipals de biblioteques: contextualització i situació a Catalunya". BiD: textos universitaris en biblioteconomia i documentació, núm. 8 (juliol). <http://www.ub.es/biblio/bid/08omella.htm>. [Consulta: 14/01/2010].

Pla d'actuació 2010. Diputació de Barcelona. Gerència de Serveis de Biblioteques (2010). Barcelona: Diputació de Barcelona. Àrea de Cultura. Servei de Biblioteques. <http://intradiba.diba.es/Xt/Bib/documentacio/Plaactuacio2010.pdf>. [Consulta: 14/04/2010].

Radcliffe-Brown, Alfred (1972). Estructura y función en la sociedad primitiva. Barcelona : Península.

Study: Ages of social network users. Disponible a: <http://royal.pingdom.com/2010/02/16/study-ages-of-social-network-users/>. [Consulta: 14/04/2010].

Vander Veer, Emily A (2008). Facebook: the missing manual. Sebastopol, CA: Pogue Press/O'Reilly.

Data de recepció: 11/05/2010. Data d'acceptació: 25/05/2010.