Resum [Abstract] [Resumen]
Objectius. Fer balanç de l'evolució de les biblioteques de la ciutat de Barcelona en el període que abraça el Pla de Biblioteques de Barcelona 1998-2010 i, alhora, identificar les prioritats que guiaran les Biblioteques de Barcelona els propers deu anys.
Metodologia. Per al balanç s'ha analitzat quina era la situació abans de l'aplicació del Pla i quina ha estat l'evolució dels indicadors principals pel que fa als recursos i a l'impacte que aquests han tingut. Quant a les propostes de futur, s'han formulat sobre la base d'alguns dels temes identificats per la Comissió Assessora constituïda per Biblioteques de Barcelona per elaborar el document Biblioteques de Barcelona: 10 anys +. Nous reptes, nous compromisos i a partir del continguts de les jornades Els Futurs de la Biblioteca Pública.
Resultats. Els resultats de l'anàlisi dels dotze anys de feina feta des que es va aprovar el Pla de Biblioteques de Barcelona 1998-2010 presenten una situació molt positiva pel que fa al compliment dels objectius del Pla, amb fites que fins i tot han anat més enllà del que es preveia, incorporant en alguns casos serveis i programes no previstos en el Pla amb l'objectiu de donar resposta als canvis socials i tecnològics de l'entorn. Quant a les propostes de futur, s'han pogut identificar dotze prioritats que permetran que les Biblioteques de Barcelona afrontin amb flexibilitat els reptes que la transformació permanent de la societat els plantegi.
En el darrer any de vigència del Pla de Biblioteques de Barcelona 1998-2010, les Biblioteques de Barcelona han començat a posar la mirada en la reformulació dels objectius que han guiat la feina d'aquests darrers dotze anys.1
Aquesta, però, no és una fita del tot nova: el dia a dia ens ha fet reflexionar de manera permanent sobre els nous reptes que la realitat ens ha plantejat, i sovint s'han hagut d'adoptar solucions que el Pla de Biblioteques no havia previst. Això es fa molt evident en temes de tecnologia i accés a la informació, en evolució constant, però també en qüestions aparentment menys emergents i que, en canvi, han transformat el paper dels serveis públics culturals, com ara tot allò relacionat amb la cohesió social.
A continuació us oferim un avançament del balanç de la feina feta durant aquest període, a falta de poder tancar les dades d'impacte d'aquest 2010, i tot seguit les primeres reflexions sobre quins són els principals reptes que Biblioteques de Barcelona ha de fer seus per afrontar els propers deu anys de servei públic.
1 Les Biblioteques de Barcelona abans del Pla de Biblioteques 1998-2010
Les Biblioteques de Barcelona han estat valorades els darrers quatre anys com el millor servei municipal en l'enquesta de satisfacció que fa anualment l'Ajuntament de Barcelona. Aquesta valoració, que per si sola ja és una bona notícia, pren encara més valor si pensem en quina ha estat la història de les biblioteques públiques a la ciutat.
No cal anar gaire lluny en el temps: Barcelona no ha disposat d'un Pla de Biblioteques efectiu fins que el 1998 es va aprovar el Pla actualment vigent i que acaba la seva trajectòria aquest any 2010.
Quan el 1979 es van elegir els primers ajuntaments democràtics, a les ciutats catalanes hi havia molta feina a fer per arribar a un grau de prestacions similar al dels serveis públics de l'Europa occidental, i no tan sols en el camp de les biblioteques. En el cas de Barcelona es va treballar intensament per dotar la ciutat d'infraestructures urbanístiques dignes per a tots els barris, s'hi van desenvolupar algunes estructures esportives i museístiques, i es va apostar pels centres cívics com a lloc per a la participació.
Les biblioteques públiques, tot i que entre el 1979 i el 1997 se'n van inaugurar vuit (tres de les quals de districte), van haver d'esperar encara un temps a rebre l'impuls definitiu que les posés en un lloc prioritari de l'agenda política. No hi ajudava la idea d'un cert sector de la cultura que creia que la biblioteca pública en el seu format tradicional estava en crisi, i que l'arribada dels formats digitals l'arraconaria i la convertiria en un equipament obsolet. Afortunadament, els qui pensaven això eren un sector minoritari que no va poder influir en la decisió de la ciutat a l'hora de dotar-se d'un pla que li havia de permetre una xarxa de biblioteques que esdevindria l'equipament cultural bàsic i prioritari a tot el territori.
Per fer-nos una idea de quin era l'estat de la qüestió només cal imaginar-nos les deu biblioteques de titularitat pública que hi havia el 1979: entre totes juntes sumaven 2.747 m2 (275 m2 per equipament, quan actualment la superfície mitjana de les biblioteques públiques s'ha quintuplicat, amb 1.371 m2). Si hi afegim que a la Barcelona d'aquell moment vivien quasi dos milions de persones, tenim una fotografia bastant completa d'un quadre força desolador.
Gràfic 1. Evolució de metres quadrats per biblioteca. Font: Biblioteques de Barcelona
De tota manera, cal afegir que la ciutat també disposava de dues xarxes privades de biblioteques propietat de dues caixes d'estalvi (La Caixa i Caixa de Catalunya) que en part suplien el dèficit públic, però només en part, ja que es tractava d'equipaments petits que en cap cas tampoc superaven els 300 m2 de superfície.
2 Com va néixer el Pla de Biblioteques de Barcelona 1998-2010
El setembre del 1996, per fer front a aquesta situació del tot deficitària, l'Ajuntament de Barcelona va iniciar el procés d'elaboració del seu Pla de Biblioteques, liderat per l'Institut de Cultura de Barcelona.
Un dels grans encerts de l'Ajuntament davant aquest procés va ser que des del primer moment va tenir clar que no havia d'afrontar el repte tot sol: des d'un inici es va constituir una taula de treball on hi havia representats el mateix Institut de Cultura de Barcelona, la Diputació de Barcelona —l'ens que de manera subsidiària havia exercit la competència pública de les biblioteques fins aquell moment, i que havia fet una gran tasca coordinant i proporcionant serveis als equipaments existents a la província de Barcelona—, els serveis personals de diversos districtes de la ciutat, les xarxes privades de biblioteques de les dues caixes esmentades, professionals del sector representats pel Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, professionals que treballaven a les biblioteques públiques de la ciutat i agents culturals, a través del grup de treball de lectura pública del Pla estratègic de la cultura de Barcelona.
A partir dels documents elaborats en les diferents sessions de treball de la taula, que van girar al voltant de temes monogràfics com ara el marc competencial, els recursos humans, els models bibliotecaris, les infraestructures, el pla de creixement bibliotecari, les noves tecnologies i el model de gestió, es va iniciar la consulta als deu districtes de la ciutat amb la finalitat que s'impliquessin en l'elaboració final del Pla, ja que gràcies a la seva proximitat a la realitat quotidiana coneixien millor que ningú les necessitats i les possibilitats reals de cada territori de la ciutat, a més que eren part implicada i importantíssima en el desenvolupament posterior del Pla.
Amb un document consensuat pel sector cultural —i específicament pel bibliotecari— i pel territori a través dels districtes, el 22 d'abril del 1998 es va arribar al Plenari de l'Ajuntament de Barcelona, que va aprovar per unanimitat el Pla de Biblioteques de Barcelona 1998-2010. Les biblioteques del segle xxi: de la informació al coneixement.
Del Pla, en destaquen els objectius bàsics que han guiat la feina feta durant aquests dotze anys:
- Renovar el servei de les biblioteques
- Definir un model de biblioteca que respongués a les necessitats del moment
- Establir un model de gestió dels equipaments que assegurés la qualitat dels serveis oferts
- Adequar l'estructura existent als estàndards de biblioteca pública vigents
- Establir un pla de creixement en els mandats compresos en la durada del Pla
- Coordinar les institucions implicades en el sistema de lectura pública de la ciutat
- Proposar un model de gestió interinstitucional per assegurar el funcionament de la xarxa urbana de biblioteques públiques
3 Les principals aportacions del Pla: una primera aproximació al balanç d'aquests dotze anys
El primer objectiu proposat pel Pla que es va assolir va ser la constitució el 1999 de la Comissió de Lectura de Barcelona (Gaseta municipal de Barcelona, 20 de març de 1999), un òrgan d'assessorament i de participació sectorial dels municipis per a temes de lectura pública previst per la Llei del sistema bibliotecari de Catalunya.
Des de la seva constitució, la Comissió de Lectura Pública ha estat un espai de trobada i d'informació per als agents implicats en la gestió de la lectura pública de la ciutat: biblioteques públiques, escolars, universitàries i sectorials, així com associacions professionals, universitats, editors, etc. Aquest 2010, en resposta als canvis que es produeixen en el mateix entorn social i cultural, s'ha obert el ventall de participants en funció del que ja preveien les normes reguladores a fi d'ampliar el marc de col·laboració amb altres entorns professionals i culturals que comparteixen objectius amb les biblioteques, com ara col·legis professionals d'altres àmbits (arquitectura, informàtica o treballadors socials, etc.), teatres, auditoris, museus, indústries culturals i de la comunicació, etc.
Immediatament després de l'aprovació del Pla també es va començar a treballar per constituir un ens interinstitucional que gestionés la xarxa de les biblioteques públiques de la ciutat: el 10 de gener del 2001 naixia el Consorci de Biblioteques de Barcelona, amb la participació de l'Ajuntament de Barcelona (sectorialment i també territorial), que és el titular del servei i el propietari dels equipaments, i la Diputació de Barcelona, que dóna suport a l'hora de desenvolupar determinats serveis.
L'existència d'un ens únic que promou el desenvolupament de la xarxa de biblioteques de la ciutat ha permès una coordinació efectiva entre els diversos agents responsables del desplegament del Pla, i ha vetllat perquè els ritmes de desenvolupament hagin estat similars a tot el territori. Alhora, la coordinació dels recursos ha facilitat una prestació de serveis bibliotecaris bàsics homogènia a tots els equipaments.
Amb aquests dos grans objectius assolits, calia donar forma i continguts específics a tot allò que s'havia aprovat dins el Pla de Biblioteques: una xarxa d'infraestructures que havia d'oferir serveis i recursos informatius, cognitius i d'oci al conjunt de la població, amb la mirada posada en les necessitats canviants de l'entorn.
No podem entrar aquí en l'anàlisi detallada de les consecucions d'aquests gairebé dotze anys perquè segurament és matèria per a un article monogràfic i tan sols es podrà fer un cop tancat el període cronològic; és a dir, a partir del 31 de desembre del 2010. Sí que volem fer un petit balanç, però, de les fites més destacades que permeten fer-nos una idea de l'evolució (quasi revolució) realitzada.
En primer lloc, cal que parlem del desenvolupament específic del mapa de les biblioteques. D'una situació inicial el 1998 de divuit equipaments en funcionament (11.087 m2 de superfície, amb una mitjana de 616 m2 per biblioteca) hem passat a les trenta-sis biblioteques públiques actuals (49.367 m2, amb una mitjana de 1.371 m2 per biblioteca).
Aquí hem d'aturar-nos un moment perquè el nombre d'equipaments no respon a la simple operació matemàtica que a primer cop d'ull ens donaria un total de divuit equipaments nous. La realitat és que s'han dut a terme vint-i-vuit intervencions: a les dinou biblioteques noves (una de les existents el 1998 va passar a ser biblioteca escolar), sis dels equipaments existents abans del 1998 han estat traslladats a edificis nous, i tres més s'han ampliat o renovat totalment, afavorint la millora de la qualitat dels serveis oferts. El cas segurament més espectacular és el de la Biblioteca Antoni Julià de Capmany del districte de Gràcia, de 208 m2 de superfície, que el 2005 es va transformar en la Biblioteca Jaume Fuster, de 5.636 m2, la biblioteca pública més gran de la ciutat.
Imatge 1. Biblioteca Jaume Fuster. Foto: Jordi Casañas
En el quadre d'evolució següent s'aprecia l'efecte d'aquest conjunt d'actuacions amb un creixement més accelerat de la superfície que no pas del d'equipaments.
Gràfic 2. Evolució de biblioteques i superfície. Font: Biblioteques de Barcelona
També és important tenir en compte la distribució territorial d'aquest conjunt de nous equipaments: el servei bibliotecari ha arribat a tots els districtes i, en alguns casos, fins i tot ha incorporat noves propostes que no s'havien previst en el Pla, però que la transformació de la ciutat ha fet necessàries i, en altres casos, gràcies a oportunitats a l'hora de transformar determinats espais en principi no previstos per a aquest ús.
Gràfic 3. Implementació del Pla 1998-2010 al final del període. Font: Biblioteques de Barcelona
Aquesta transformació evident del mapa de Biblioteques de Barcelona ha requerit una inversió important de l'Ajuntament de Barcelona, valorada en uns 103 milions d'euros (els càlculs es fan per mandats municipals, per la qual cosa comprèn el període del 1996 al 2011). Aquest esforç inversor probablement no hauria estat possible sense el consens polític que ja va marcar l'aprovació del Pla de Biblioteques i que s'ha mantingut fins ara i tampoc, per descomptat, sense la resposta dels ciutadans que han fet ús de manera intensiva d'aquest servei.
Si fins ara hem parlat de la millora de l'accessibilitat al servei bibliotecari amb la incorporació de nous equipaments a la xarxa de la ciutat, també cal parlar de la millora dels horaris d'obertura amb l'objectiu d'ampliar el servei al màxim de franges horàries, de manera equilibrada a tota la ciutat.
En aquest sentit, el Pla de Biblioteques del 1998, conscient que l'objectiu final es trobava molt allunyat de la situació d'aquell moment, proposava uns horaris mínims i uns horaris òptims per a cada tipologia de biblioteca (de barri i de districte).
En aquest moment, totes les biblioteques superen els horaris mínims previstos (trenta hores per a les biblioteques de barri i quaranta-cinc hores per a les de districte). Pel que fa als horaris òptims (quaranta hores per a les de barri i seixanta hores per a les de districte), onze de les biblioteques de barri superen l'horari òptim que aconsellava el Pla, i quatre de les de districte van més enllà de les seixanta hores de servei setmanal, de manera que, en conjunt, la situació a la darreria del 2010 s'acosta molt a la situació més optimista prevista en el Pla, tal com es pot veure en el gràfic següent.
Gràfic 4. Evolució dels horaris d'obertura. Font: Biblioteques de Barcelona
L'accessibilitat, però, no s'acaba amb els equipaments i els horaris. Evidentment, cal parlar del nucli central del servei de les biblioteques públiques: la col·lecció.
El Pla de Biblioteques, que en general era molt reticent a formular els objectius en quantitats específiques, en aquest cas apuntava un nombre molt concret de documents: 1.446.000. Aquesta xifra no responia, però, a l'aplicació d'un dels únics estàndards internacionals pel que fa a biblioteques públiques: el nombre de volums per habitant. A la recomanació que es fa en les Directrius IFLA-Unesco per al desenvolupament del servei de biblioteques públiques, s'esmenta la quantitat d'1,5 a 2,5 volums per habitant. Barcelona, el 1998 era molt lluny d'assolir aquesta xifra (no arribava als 0,3 volums per habitant) i, per tant, es va preferir fixar un objectiu coherent amb l'evolució que es preveia.
Així i tot, el 2009, el darrer any del qual tenim dades absolutes, les Biblioteques de Barcelona tenien una col·lecció d'1.813.091 documents, la qual cosa significa haver arribat ja a una mitjana d'1,1 document per habitant.
Aquesta millora evident de la col·lecció no respon tan sols a l'augment del nombre d'equipaments, sinó que s'ha treballat per a la diversificació i la millora general del fons, incorporant col·leccions d'àudio i de vídeo (inexistents el 1998) a totes les biblioteques i treballant en l'especialització de part dels fons d'algunes biblioteques.
Gràfic 5. Evolució de volums per habitant. Font: Biblioteques de Barcelona
Pel que fa a l'accessibilitat digital, el 2005 es va iniciar la implantació dels anomenats Espais Multimèdia a almenys una biblioteca de cada districte, un servei que ofereix formació bàsica en temes digitals, tant pel que fa a Internet com a l'ús d'ofimàtica i altres eines digitals. Ara, a la fi del 2010, són ja vint-i-sis les biblioteques que disposen d'aquest servei i forma part del pla funcional de les biblioteques noves.
Quant a l'evolució dels serveis, cal esmentar, ja per acabar, els programes i les activitats de difusió de la lectura. Des de l'inici es va considerar que aquesta havia de ser una aposta important de Biblioteques de Barcelona a l'hora d'esdevenir referent cultural del territori i, sobretot, per difondre les col·leccions de les mateixes biblioteques. La programació cultural, que s'havia iniciat ja abans de l'aprovació del Pla, va rebre el seu impuls definitiu quan el 2003 es van desdoblar dues programacions dirigides l'una al públic infantil i familiar i l'altra al públic juvenil i adult.
La programació cultural s'ha convertit en una de les eines més importants de cooperació de Biblioteques de Barcelona amb la resta d'agents culturals de la ciutat i amb les associacions i entitats de cada territori, i alhora ha esdevingut una porta oberta a la captació de nous usuaris.
La pregunta que s'imposa davant totes aquestes dades és: quina ha estat la resposta dels ciutadans davant aquest creixement i de la diversificació de l'oferta?
També aquí, el Pla de Biblioteques del 1998 s'aventurava a quantificar una fita: es proposava arribar als 5 milions de visites al final del 2010, una xifra que es va superar ja el 2007, i que el 2009 va arribar als 6,1 milions. Per fer-nos una idea més precisa de quin impacte significa aquesta quantitat respecte a la població de Barcelona, podem dir que el 1998 cada ciutadà visitava 0,9 vegades l'any una biblioteca pública, i el 2009 ho va fer 3,8 vegades.
Gràfic 6. Evolució de visites per habitant. Font: Biblioteques de Barcelona
Pel que fa a l'ús de la col·lecció documental, els préstecs de documents també han registrat una evolució espectacular, passant del 0,50 documents prestats per habitant del 1998 als 2,72 del 2009 (en valors absoluts, s'ha passat dels 760.000 documents prestats el 1998 als 4.391.000 el 2009).
Gràfic 7. Evolució de documents prestats per habitant. Font: Biblioteques de Barcelona
Les dades es veuen corroborades també per l'evolució del percentatge de població inscrita a les Biblioteques de Barcelona: del 1998 fins ara s'ha passat del 13 % al 45,8 % de ciutadans amb carnet de les biblioteques.
Gràfic 8. Evolució percentual de la població inscrita. Font: Biblioteques de Barcelona
4 L'impacte del desenvolupament del Pla de Biblioteques 1998-2010 sobre la ciutat
L'evolució i expansió de les biblioteques públiques que hem explicat fins ara també ha tingut un impacte en la ciutat que ha anat més enllà del servei bibliotecari.
El desplegament dels nous equipaments també s'ha fet notar en una dimensió física com ara la urbanística, l'arquitectònica i de la conservació del patrimoni. En termes més immaterials, ha tingut un impacte social i cultural notable.
4.1 Des de l'urbanisme
Algunes de les transformacions urbanístiques de la ciutat responen a les polítiques municipals que han prioritzat la proximitat i el foment de la cohesió social, partint de la realitat que a Barcelona els carrers i les places són veritables espais col·lectius.
S'ha tingut especial cura en la qualitat d'aquests espais públics i en la vida que s'hi genera, de manera que podem parlar de places que esdevenen espais de trobada, de relació, d'estada, i que a més funcionen com a espais de transició entre l'espai públic i l'espai construït.
Segurament, el cas més emblemàtic en relació amb les biblioteques és el projecte de transformació de la plaça de Lesseps, resultat d'un procés participatiu en el qual van intervenir representants veïnals dels dos districtes afectats, tècnics proposats pels veïns i l'Ajuntament, a més de representants dels grups municipals.
Els criteris principals que regien el projecte eren reduir el trànsit privat, recuperar el pendent natural de la plaça, millorar la connectivitat entre els barris i ampliar l'espai destinat als vianants, especialment davant la biblioteca i l'església dels Josepets. En aquest entorn, la plaça funciona com a vestíbul de la Biblioteca Jaume Fuster, en passar de l'espai públic exterior a l'interior de la biblioteca sense solució de continuïtat, característica que afavoreix l'arquitectura de l'edifici.
La realitat és que la biblioteca ha esdevingut el motor de la vida d'aquest nou espai que, amb la seva voluntat de ser nexe d'unió entre espais habitats, no tenia per si mateix un pol d'atracció que dinamitzés el fluxos de mobilitat i d'ús.
Podem parlar també del paper de les biblioteques en la recuperació dels interiors de les illes. Aquest objectiu estratègic estableix que una de cada nou illes de l'Eixample tindrà un espai interior obert al públic i que els veïns disposaran d'una zona verda a menys de 200 metres de casa seva. L'exemple paradigmàtic aquí és la Biblioteca Sant Antoni-Joan Oliver, on en un mateix emplaçament s'ha construït un casal per a gent gran, la biblioteca i un espai verd (jardins de Cándida Pérez). La biblioteca, situada a la façana, fa de porta d'entrada a l'interior de l'illa que ocupa l'espai d'una antiga fàbrica de la qual s'ha mantingut la xemeneia principal.
Imatge 2. Biblioteca de Sant Antoni Joan Oliver. Foto: Jordi Casañas
Pel que fa a la mobilitat, la definició del mapa de les biblioteques públiques ja va tenir en compte l'impacte que les biblioteques podien tenir sobre la mobilitat dels ciutadans. Es planificava pensant en desplaçaments a peu des de la llar fins a la biblioteca, en recorreguts que no excedissin els quinze o vint minuts, una mitjana que sembla haver-se constituït com a recomanable. Si bé en aquell primer mapa no es cobria tot el territori, la distància entre equipaments sí que tenia en compte aquesta característica.
Això ha generat nous fluxos a l'entorn dels nous equipaments. Així, podem parlar de la revitalització de certs espais com passa, per exemple, a la Biblioteca Gòtic-Andreu Nin, que tot i la seva inauguració recent ja ha canviat els fluxos de la petita plaça que hi ha a la seva entrada, o bé la Biblioteca Francesc Candel, que ha donat vida a una zona d'un barri que s'ha transformat d'industrial a residencial en poc temps.
4.2 Des de l'arquitectura i el patrimoni
Barcelona també ha apostat per la reconversió de zones industrials obsoletes. En aquestes àrees, s'hi ha anat recuperant el patrimoni arquitectònic industrial i s'hi han transformat els usos amb la creació de nous habitatges, amb la millora o la implantació de serveis, amb la millora de l'accessibilitat, etc. Si pensem en la recuperació del patrimoni industrial, podem parlar —per ordre cronològic de la seva inauguració— de les biblioteques Vapor Vell, Ignasi Iglésias-Can Fabra, Francesc Candel, Poblenou-Manuel Arranz, totes situades en antics edificis industrials, algunes de les quals, a més, han contribuït a la transformació urbanística i social.
També s'ha recuperat una masia, la d'Horta-Can Mariner (la Biblioteca d'Horta-Can Mariner), una manera de recordar el passat agrícola d'alguns espais que han estat absorbits per la ciutat.
Imatge 3. Biblioteca d'Horta Can mariner. Foto: Jordi Casañas
Des de l'arquitectura, també ha estat important l'aposta per espais visibles, per edificis arquitectònicament singulars i identificables com a noves icones urbanes. Alguns dels edificis de les Biblioteques de Barcelona —com ara les biblioteques Jaume Fuster i Vila de Gràcia, ambdues obra de l'arquitecte Josep Llinàs— han estat entre els nominats i els reconeguts per premis d'arquitectura tant importants com ara el premi FAD.
4.3 Des de la mirada social
Aquí, la mirada ha de ser doble: parlem de biblioteques ubicades estratègicament en àrees de la ciutat amb bosses de població en risc d'exclusió social, i també en barris que havien quedat aïllats de la ciutat per la seva pròpia situació orogràfica, ara en procés de reconnexió a la trama urbana. Parlem de biblioteques com ara les d'El Carmel Juan Marsé, Zona Nord o Bon Pastor, que han esdevingut focus de generació d'activitat dels seus entorns.
La proximitat de les biblioteques també hi té el seu paper quan parlem de les polítiques per superar les desigualtats socioculturals, per afavorir la multiculturalitat i la integració de grups de població en risc, com ara els joves o les persones acabades d'arribar a la ciutat. Un bon exemple d'això el trobem en el programa "A l'estiu Barcelona t'acull", adreçat a joves que arriben a la ciutat en el període estival fruit del procés de reagrupament familiar, que es duu a terme a les biblioteques a partir del treball cooperatiu entre diverses administracions públiques.
La llista de biblioteques implicades en aquesta tasca es faria molt llarga, ja que afavorir la cohesió social és un objectiu que ha esdevingut transversal en la seva feina quotidiana. Tot i això, volem destacar la feina feta per la Biblioteca Sant Pau-Santa Creu, situada al barri del Raval de Barcelona, una de les primeres zones de la ciutat a viure de prop els efectes de la concentració de nouvinguts en un mateix territori.
4.4 Des de la cultura
Com ja hem esmentat abans, els programes de difusió cultural i de la lectura han tingut un paper principal en les Biblioteques de Barcelona: en són un tret distintiu i alhora han estat una eina per a la captació de nous públics i una fórmula per donar-les a conèixer i difondre'n l'oferta de serveis.
Les biblioteques han esdevingut espais culturals dinàmics i oberts a la creació, amb una programació pròpia diversa i de qualitat que ha permès atreure i fer participar públics diversos.
Així mateix, les biblioteques han aconseguit la categoria d'espais de programació cultural de ciutat amb la participació en programes d'àmbit de ciutat (Setmana de la Poesia, Festival Grec, Kosmòpolis, entre d'altres, en són un exemple). Les aliances establertes amb altres agents culturals de la ciutat com ara museus, teatres, festivals, editorials, etc., ens fan parlar d'una autèntica xarxa de cooperació cultural.
5 Les claus de l'èxit
De tot el que hem explicat fins ara, i amb voluntat de ser objectives, hom pot concloure que l'eclosió de les biblioteques públiques a la ciutat ha estat un èxit. Ens aventurem a fer una hipòtesi de quines han estat les claus d'aquest èxit:
- La convergència d'una bona planificació, un consens clar a escala política i social, i un context econòmic favorable.
- L'aposta ambiciosa per uns espais visibles, juntament amb una concepció de l'equipament bibliotecari com a "espai de cultura".
- L'esforç per trobar l'equilibri entre l'oferta igualitària i l'estandardització dels serveis per a tots els barris de la ciutat, i fomentar la idiosincràsia i el projecte autònom de cada equipament, ha estat el disseny d'un servei centralitzat, però amb visió territorial.
- Considerar la biblioteca com un espai on es desenvolupen activitats de difusió cultural estretament lligades a la dinàmica cultural de la ciutat.
- El treball de cooperació amb la resta d'activitats de la ciutat l'han posicionat en un punt preferent de relació per tal de fomentar l'assistència a activitats culturals de la ciutat entre usuaris no habituals, i també per relacionar-se amb els principals esdeveniments artístics de la ciutat.
- La claredat i la continuïtat en els objectius ha permès desenvolupar, amb convicció i sense demores importants, la major part de projectes i línies plantejades.
- La imatge potent i sostinguda en l'àmbit de la comunicació ha estat clau per tenir aquest paper d'espai de proximitat, i alhora es transmet qualitat i coherència.
6 El futur de les Biblioteques de Barcelona
Després del balanç de l'execució del Pla i de l'anàlisi del seu impacte a la ciutat, ara toca fer una mirada a les biblioteques de la ciutat en clau de futur. Pensem que és important planificar i intentar avançar-se als canvis, i això es fa especialment necessari en un àmbit com el de la biblioteca pública que, com ja s'ha dit, actua en la proximitat i en l'entorn de la informació i el coneixement.
Aquesta necessitat de definir el marc d'actuació per als propers deu anys l'hem abordat amb l'organització de les jornades Els Futurs de la Biblioteca Pública (del 13 al 15 d'octubre del 2010) i amb la formulació d'un nou document sobre els principals reptes i oportunitats per a les biblioteques públiques en general, Biblioteques de Barcelona: 10 anys +. Nous reptes, nous compromisos, en què s'identifiquen els punts sobre els quals Biblioteques de Barcelona haurà de posar el seu accent també en clau de ciutat.
Amb un grau d'execució del Pla del 1998 pràcticament assolit, se'ns planteja la pregunta següent: per què necessitem un nou document? És evident que el servei bibliotecari de la ciutat ha anat evolucionat durant aquests anys, però ara els canvis que s'estan produint en l'entorn —tant global com el més local— són molt rellevants i accelerats. Podríem dir que la nostra societat no és que estigui en un procés de canvi, sinó que és radicalment diferent. Si volem que la biblioteca pública continuï tenint un rol central en les polítiques locals d'accés al coneixement i de construcció de ciutadania, cal identificar aquests nous reptes per adequar els equipaments i els serveis a les transformacions urbanes i socials de la ciutat.
Així doncs, és evident que la biblioteca pública treballa en un context molt diferent a l'existent al final dels anys noranta. Dues idees marquen força els canvis i l'afecten de manera rellevant: el nou entorn de la societat digital —amb nous suports del coneixement, però també amb nous factors de risc— i els canvis de la nova societat culturalment diversa.
Els nous entorns digitals estan modificant els nostres hàbits i estils de vida. I és en aquest context que es generen noves fractures socials, principalment generacionals i culturals. Estem parlant de canvis tecnològics, però també de canvis de valors.
En els aspectes socials, al nou paradigma de la societat digital, també cal afegir-hi la modificació de l'estructura demogràfica, amb un increment de l'esperança de vida de la població. Alhora, la diversitat cultural ja forma part de la normalitat de les nostres ciutats.
Incrementar el capital cultural col·lectiu i el capital humà, així com millorar la qualitat del coneixement, passen a ser objectius centrals en les agendes polítiques dels governs. La biblioteca pública pot tenir una funció central en la definició d'aquestes polítiques, tant pel seu valor en el treball de proximitat com pels seus objectius centrals lligats a l'accessibilitat a la cultura i al coneixement.
Hem iniciat, però, una etapa molt diferent pel que fa a la conjuntura econòmica. Les dificultats del moment, i no només per principis mediambientals, han situat el valor de la sostenibilitat en el centre de les polítiques públiques, tant en el disseny i la implementació com en la gestió. I en aquesta situació de complexitat i necessària sostenibilitat, la cooperació i el treball en xarxa amb altres agents i serveis esdevenen molt més necessaris.
La biblioteca s'ha de posicionar en aquest nou entorn demostrant que pot contribuir en els nous reptes socials com un dels serveis públics bàsics. Hem de fer evident que la biblioteca pública pot col·laborar en la construcció de valors de ciutadania i en la igualtat d'oportunitats en l'accés al coneixement.
És evident, però, que la generalització de la societat digital en un món cada vegada més divers comporta canvis per a la biblioteca, canvis en l'espai que esdevé un àmbit més relacional, i transformacions en els serveis, que cada vegada han d'incorporar més valor afegit. La biblioteca ha de participar en l'accés a la informació amb valor afegit en la vida quotidiana dels ciutadans i ha d'ajudar a millorar la capacitat dels individus en l'ús dels productes culturals i de coneixement. Tot això, sense perdre els valors ja reconeguts a la biblioteca com a servei: una visió generalista, un espai i uns serveis intergeneracionals i per a tota la ciutadania, un espai relacional i obert, gratuït en els serveis bàsics, amb una oferta de qualitat, generadora de confiança i de seguretat, en la qual coexisteixen diverses visions del món.
Una mirada a altres sistemes bibliotecaris europeus i nord-americans ens identifiquen unes tendències en l'evolució de la biblioteca pública que hem tingut presents en el procés de repensar el nostre marc d'actuació.
A la biblioteca pública han canviat els hàbits dels usuaris, que cada cop són més autònoms en l'accés a la informació, i, per tant, també els usos que fan dels serveis. Amb les últimes dades estadístiques de servei, podríem afirmar que el préstec s'estabilitza i s'incrementen altres serveis de la biblioteca, com ara els vinculats a la participació en la programació cultural o en activitats d'aprenentatge.
La mobilitat també canvia: la situació que hem descrit en la primera part d'aquest article es transforma i cada vegada és més difícil que coincideixin el lloc de residència amb el de la feina o dels estudis; per tant, l'usuari pot triar fer ús de diverses biblioteques, fins i tot en un entorn metropolità.
També canvia la necessitat de reforçar les experiències col·lectives i de participació. En el nou context digital va creixent la importància de compartir i crear coneixement de manera col·lectiva, amb equilibri entre els usos individuals dels serveis i el valor comunitari. Un altre element que s'incorpora a les biblioteques és el de la construcció dels serveis amb la participació dels usuaris, amb la participació social de la comunitat.
L'usuari busca efectivitat en la resposta a les seves necessitats: més enllà d'on estiguin situades les diverses fonts informatives, l'usuari vol poder treballar des d'un únic punt d'accés.
Es planteja l'oferta de serveis a partir de la identificació de diversos perfils, de les diferents necessitats dels usuaris o dels consumidors d'un producte en funció de característiques d'edat, grup social, ocupació, etc. Per això, el coneixement dels usuaris de les biblioteques i de la diversitat d'hàbits i de necessitats és clau per a la definició dels serveis. Aquí hi ha clarament una tendència de treball de moltes biblioteques europees, amb una presència molt forta dels instruments de màrqueting de serveis en la definició de les seves prioritats.
En els serveis, la biblioteca es va orientant cada vegada més com a espai de coneixement i d'aprenentatge, obert i permanent, al llarg de la vida. Dues noves tendències, compartides per força biblioteques europees, són l'impuls als serveis per als infants i la reformulació del servei d'informació, que passa de ser una oferta generalista a ser un servei més especialitzat en funció de la realitat de cada territori.
Ja fa uns anys que parlem de la doble dimensió de la biblioteca: la de serveis presencials i la biblioteca virtual. L'increment dels recursos a la xarxa, digitalitzant fons i més tímidament amb la creació de continguts digitals, però especialment l'oferta de diversos serveis en línea, marca tendència quant als serveis bibliotecaris a Europa. La biblioteca va evolucionant vers una oferta de connectivitat i de serveis.
En els nous entorns digitals, els espais de la biblioteca pública no perden valor. Les biblioteques europees incrementen els visitants. La biblioteca, i els seus espais, agafen rellevància, en l'àmbit més relacional, com a espai públic. Els canvis en els usos van modificant la concepció dels espais de les biblioteques públiques. Les biblioteques europees encaren bé aquests canvis amb la incorporació de diferents espais per a usos diversos, com ara l'increment dels "llocs per estar" o dels espais per a activitats col·lectives, vinculades a tallers o a la programació cultural, per posar-ne dos exemples. A més, també canvia el pes i la presència que té la col·lecció en els espais de la biblioteca.
El disseny dels interiors i la seva necessària adaptació i renovació durant la vida de l'equipament van agafant un paper més central. Els espais de la biblioteca s'han d'adaptar als canvis en els usos dels serveis. La tecnologia sense fil té un impacte definitiu en la concepció d'aquests espais. Cada usuari troba el seu lloc i la biblioteca tendeix a no classificar les experiències en funció dels espais.
Les biblioteques europees van incorporant els beneficis de la radiofreqüència en l'accés als serveis de la biblioteca i en la distribució de funcions dels seus equips professionals.
Pel que fa a l'organització i a la gestió de les biblioteques, potser la principal característica que podríem assenyalar és que a Europa es continuen construint grans equipaments com a biblioteques centrals, amb una orientació de la xarxa més relacionada amb l'àmbit territorial de servei. En aquests moments de dificultats econòmiques, la situació castiga més les biblioteques de barri que no pas el funcionament de les biblioteques centrals. Un altre element que ha agafat més rellevància és el rendiment social d'algunes de les iniciatives de les biblioteques públiques com a element per justificar la continuïtat o no de determinats serveis. El valor de la sostenibilitat i la importància de les polítiques de manteniment també es van incorporant en el discurs de servei bibliotecari.
Aquest panorama que acabem de descriure, i que es preveu per al futur més immediat de les biblioteques públiques, comporta assumir tota una sèrie de reptes que permetin mantenir el paper central en la cultura de base de la biblioteca pública.
Des de Biblioteques de Barcelona hem plantejat dotze prioritats que ens permetran assolir aquest objectiu.
6.1 Les dotze prioritats de Biblioteques de Barcelona per al període 2011-2020
- Biblioteques de Barcelona vol mantenir la mateixa legitimació i reconeixement social dels darrers anys com a peça clau per al desenvolupament de polítiques de proximitat, juntament amb els equipaments culturals, educatius i socials de la ciutat, però conscient que ha de reforçar els seus trets diferencials. S'ha de diferenciar d'altres institucions que també actuen en els mateixos àmbits que la biblioteca pública (promoció de la cultura i accés a la informació, foment de l'aprenentatge i cohesió social). Precisament, la seva característica identificativa ha de ser la capacitat d'esdevenir un centre d'aprenentatge obert, d'una banda, i de promoció de la lectura —o millor dit, de les lectures— atenent la diversitat de formats i suports, de l'altra.
- La generalització i l'extensió de la societat digital defineixen aquestes primeres dècades del segle xxi. I aquesta transformació comporta —i comportarà encara més— canvis a la biblioteca, pel que fa tant a espais com a serveis.
- En parlar de l'espai, i en un context social que tendeix a la individualització, Biblioteques de Barcelona vol intensificar la funció d'espai relacional, obert i de foment de les iniciatives col·lectives i d'aprenentatge compartit.
- Quant als serveis, vol posar l'accent en la seva funció orientadora i prescriptora. El seu rol de mediació és fonamental en un entorn d'accés il·limitat a la informació i de diversitat creixent. I, a més, per al seu reconeixement, és prioritària la capacitat de generació de continguts amb valor afegit.
- La col·lecció —la física i la virtual— és el producte central de la biblioteca. Aquesta doble dimensió de la biblioteca cal aplicar-la també als serveis. L'aposta de Biblioteques de Barcelona per la biblioteca digital és present i futur immediat, pel que fa tant a la digitalització com a la creació de nous continguts. Cal tenir present l'encaix de les iniciatives locals amb les polítiques més nacionals, basant-se en un treball cooperatiu i buscant complementarietat. L'acció de les biblioteques públiques per situar a la xarxa els fons locals és clau, així com la creació de continguts que facilitin la interacció dels ciutadans a través de les eines 2.0.
Com a resposta a les noves necessitats de la societat digital, els reptes de Biblioteques de Barcelona més rellevants en aquesta nova etapa són: l'accés als recursos i serveis des de dispositius mòbils; una única porta d'accés —independentment d'on i de qui siguin els recursos— per a l'usuari; la identificació de les necessitats dels diversos perfils d'usuaris, i la creació de continguts.
- Biblioteques de Barcelona té una funció decisiva en el foment de la cohesió social i en el marc de les polítiques de ciutat, sobretot en tres àmbits de treball. El primer basat en la prevenció de la fractura digital, tot minimitzant l'analfabetisme digital entre diversos segments de població de la ciutat i facilitant l'accés a la informació i la seva transformació en coneixement. El segon, centrat en el fet de donar resposta a una major diversitat social i cultural de la ciutat, atès el fenomen migratori dels darrers anys i la multiplicació de la mobilitat social. En aquest sentit és imprescindible incorporar en els equips de treball professionals amb bagatges culturals i habilitats lingüístiques apropiades per a aquest context. I, finalment, complementant la tasca desenvolupada per altres organismes, ha de portar a terme, amb ambició, accions adreçades al coneixement i l'ús del català com a llengua vehicular i comuna entre aquesta ciutadania tan diversa. Biblioteques de Barcelona incorpora aquestes iniciatives en el Pla municipal per a la interculturalitat de la ciutat.
- Biblioteques de Barcelona, en col·laboració amb la resta d'institucions i agents culturals de la ciutat, ha de mantenir la seva aposta per ser, per a molts ciutadans, una porta d'accés a la cultura. Cal aprofundir en les oportunitats que ofereixen els nous canals digitals, que han de ser clau per a l'intercanvi i la difusió de les produccions culturals de la ciutat i de la resta de Catalunya. Per tant, cal una aposta decidida per continuar equipant tecnològicament i de manera adequada les biblioteques en aquest nou període.
- Per a la definició dels serveis, i la seva comunicació selectiva, és fonamental conèixer i identificar els diversos perfils d'usuari i els seus múltiples interessos. El carnet de Biblioteques de Barcelona ens ajuda a conèixer qui són els nostres usuaris, motiu pel qual volem impulsar iniciatives perquè iniciatives perquè tothom el tingui. Els indicadors a partir de l'ús que se'n faci poden aportar una aproximació clara sobre les necessitats i demandes dels usuaris, a més de possibilitar la utilització d'altres mecanismes de coneixement de l'ús de les biblioteques, com ara les opinions de lectura dels usuaris o les plataformes dels webs socials.
- Promoure la comunicació i la participació dels usuaris en la definició d'espais i de serveis ha de ser un dels eixos de treball de Biblioteques de Barcelona en els propers anys. En l'esfera virtual, les xarxes socials i altres dinàmiques de treball cooperatiu han de servir per intensificar aquesta implicació i coresponsabilitat dels usuaris i la resta de ciutadans a la biblioteca. En paral·lel, també cal desplegar, en coordinació amb els diversos districtes de la ciutat, altres mecanismes de participació territorial. Aquests mecanismes han de servir per ajustar la implicació de l'equipament bibliotecari en el territori en què està actuant i per complementar la mirada més sectorial i global que s'ofereix a la Comissió de Lectura Pública.
- Per a l'adequació dels espais i serveis bibliotecaris en el nou context social caldrà repensar i reorientar els perfils professionals dels equips de treball de Biblioteques de Barcelona. Caldrà fer evolucionar els perfils dels equips i incorporar-ne de nous. Per destacar-ne alguns aspectes, en l'apartat de planificació, administració i gestió caldrà reforçar i ampliar les funcions de comunicació i màrqueting, d'una banda, i de suport tècnic entorn de les noves tecnologies de la informació i la comunicació, de l'altra. En l'apartat d'atenció al públic, cal aprofundir en les facultats dels bibliotecaris per actuar com a prescriptors i orientadors dels diversos usuaris per tal de donar resposta als seus interessos. Al mateix temps, caldrà treballar en l'especialització dels equips de cada biblioteca en funció de l'especificitat dels fons de què disposen i de les característiques socials del territori on estan ubicades.
- L'accessibilitat als espais i als serveis és un valor de la biblioteca i un dels aspectes cabdals per a Biblioteques de Barcelona. Per tal d'incrementar-la s'ha de valorar l'ampliació de l'horari d'obertura en els equipaments de determinades zones que així ho requereixin. A més, amb l'entorn virtual es pot millorar l'"accessibilitat" amb nous serveis. També la tecnologia mòbil i l'aplicació de la radiofreqüència (un sistema d'informació i control sobre la circulació i usos dels fons) haurien de facilitar i perfeccionar alguns dels serveis actuals. En aquest repte, cal destacar la importància de la millora de l'accessibilitat per aconseguir arribar amb les millors condicions a col·lectius amb necessitats i requeriments especials.
- La proximitat és un dels valors de Biblioteques de Barcelona. En finalitzar el desplegament de la xarxa qualsevol ciutadà de Barcelona disposarà d'un equipament bibliotecari a uns quinze minuts caminant des del seu domicili (aproximadament vuit-cents metres). A més, tot i que cada biblioteca tindrà el seu propi projecte d'equipament en funció de les característiques singulars de cada barri i territori on s'ubica, totes les Biblioteques de Barcelona oferiran tot un seguit de serveis bàsics comuns establerts per un catàleg de serveis estandarditzats.
- Biblioteques de Barcelona vol que el principi de sostenibilitat —referit al vessant mediambiental, econòmic i social— sigui un dels fonaments tant de cara a la construcció de nous equipaments com per a la seva gestió i funcionament. Després de més de deu anys des de l'inici del desplegament del Pla de Biblioteques, alguns dels equipaments bibliotecaris de la ciutat necessiten una revisió i una posada a punt pel que fa als graus de manteniment i millora dels edificis, a més de la recerca d'una major eficàcia i eficiència energètica. Biblioteques de Barcelona vol que cada biblioteca asseguri el grau de confort i qualitat que fins ara han tingut.
- Tot i que cal desenvolupar encara més la vinculació de les Biblioteques de Barcelona amb els territoris dels barris i districtes de la ciutat on estan emplaçades, s'ha de començar a considerar la seva dimensió metropolitana. La propera construcció de la Biblioteca Central Urbana, al costat del parc de la Ciutadella, ha de ser definitiva per tal d'encaminar aquest servei també en aquesta direcció.
En definitiva, el repte és mantenir i incrementar en un nou escenari social —i complementant la resta de polítiques municipals— els valors que han regit Biblioteques de Barcelona i pels quals han tingut un elevat grau de reconeixement en el darrers anys, entre els quals destaquen la visió generalista i intergeneracional dels serveis que ofereix, la qualitat de la seva l'oferta, i la confiança i seguretat que genera entre els usuaris i ciutadans.
Bibliografia
Alcázar, Ivan (2008). "Acer, vidre, silenci". Benzina: revista d'excepcions culturals, núm. 23 (gener), p. 82. <http://www.revistabenzina.cat/Recursos/Descargas/Revista_23.pdf>. [Consulta: 22/10/2010].
Arranz, Juan José (2007a). "Las actividades de difusión cultural y de lectura: un servicio más". Educación y biblioteca, núm. 162, p. 74–81.
Arranz, Juan José (2007b). "Las bibliotecas públicas, espacios para la cohesión social: proximidad e inclusión en las bibliotecas públicas de Barcelona". IFLA. World Library and Information Congress: 73rd IFLA General Conference and Council, held at Durban, South Africa, 19-23 August 2007. <http://archive.ifla.org/IV/ifla73/papers/128-Arranz-en.pdf>. [Consulta: 22/10/2010].
Biblioteques de Barcelona (2010). Memòria 2009. <http://w110.bcn.cat/Biblioteques/Continguts/Documents/Fitxers/memoria_2009_1.pdf>. [Consulta: 26/10/2010].
Bonet, Ignasi; Omella, Ester; Vilagrosa, Enric (2005). "Proyectos de servicio bibliotecario más allá del equipamiento estable". Educación y biblioteca, núm. 149, p. 56–58.
Borja, Jordi (2005). "Urbanisme i ciutadania". Barcelona metròpolis mediterrània, núm. 6, p. 43–50.
Cano, Marta; Vilagrosa, Enric (1999). "Anàlisi del Pla de Biblioteques de Barcelona 1998-2010". Item: revista de biblioteconomia i documentació, núm. 24 (gener-juny), p. 61–89. <http://www.raco.cat/index.php/Item/article/view/22537/22371>. [Consulta: 26/10/2010].
Clari, Marta (2001). "La creació del Consorci de Biblioteques de Barcelona". BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, núm. 7 (desembre). <http://www.ub.es/biblio/bid/07clari.htm>. [Consulta 26/10/2010].
Clari, Marta; Muñoz, Mercè (2005). "El Consorcio de Bibliotecas de Barcelona". El profesional de la información, vol. 14, núm. 3, p. 208–215.
Pla de Biblioteques de Barcelona 1998-2010. Les biblioteques del segle xxi: de la informació al coneixement. Barcelona: Institut de Cultura de Barcelona, 1998.
Zabalbeascoa, Anatxu (2006). "Un arquitecto se retrata en sus trabajos: entrevista a Josep Llinàs". El País, (18/11/2006). <http://www.elpais.com/articulo/arte/arquitecto/retrata/trabajos/elpbabart/20061118elpbabart_10/Tes>. [Consulta: 22/10/2010].
Data de recepció: 05/09/2010. Data d'acceptació: 28/10/2010.
Notes
1 El contingut d'aquest article formarà part del document Biblioteques de Barcelona: 10 anys +. Nous reptes, nous compromisos, que es publicarà el mes de març del 2011.
