[Versión castellana]

[Versión italiana]

Anna Galluzzi

Doctora en Ciències Bibliogràfiques, Arxivístiques, Documentals i de Conservació i Restauració de Llibres i Documents d'Arxiu
Biblioteca del Senato della Repubblica Giovanni Spadolini

anna.galluzzi@gmail.com



Resum [Abstract] [Resumen]

Objectiu. Aquest assaig té com a objectiu analitzar si existeix un nexe entre el paper de les biblioteques públiques a la societat contemporània i l'aplicació del paradigma de la cua llarga al món físic. Concretament, l'article es pregunta com s'han de concebre les noves biblioteques públiques centrals de grans dimensions i com s'han de replantejar les biblioteques locals i de barri dins la xarxa bibliotecària urbana.

Metodologia. Introducció i anàlisi del paradigma de la cua llarga a partir del llibre de Chris Anderson de 2006, per tal d'entendre quines conseqüències pot tenir en la utilització de les biblioteques i, per tant, en la manera de projectar-les. L'anàlisi es duu a terme mitjançant recursos teòrics i se sustenta, per a la reflexió, en els aspectes que han posat en relleu els casos de la Biblioteca Sala Borsa de Bolonya i els Idea Stores de Londres.

Resultats. Com a conclusió, es pot dir que el paradigma de la cua llarga fa que l'oferta bibliotecària genèrica, caracteritzada per una possibilitat d'opció massa limitada, sigui poc atractiva. Per tant, les biblioteques públiques centrals han de poder disposar d'edificis grans i funcionals, fons variats i horaris amplis, una gamma extensa de serveis i activitats d'entreteniment educatiu (en anglès, edutainment) i una gran capacitat de desenvolupar un paper social i d'entreteniment, a més de l'estrictament cultural. D'altra banda, les biblioteques locals i de barri no poden sobreviure si no tenen unes dimensions mínimes determinades, llevat que apostin per temes, cultures o llengües pròpies de l'àrea de referència i complementàries respecte a l'oferta conjunta del territori, o bé s'orienten a aquells col·lectius que no tenen la possibilitat o la capacitat de desplaçar-se extensivament per la ciutat (gent gran, nens, minusvàlids, etc.). Dit d'una altra manera, les biblioteques públiques haurien de valorar el seu paper d'intermediàries amb altres serveis bibliogràfics especialitzats presents en el territori, i alhora plantejar altres oportunitats formatives, informatives, culturals i d'entreteniment, disponibles dins l'àrea metropolitana i fora.


1 La societat de la cua llarga

Chris Anderson va publicar l'any 2006 un llibre que es titulava The long tail. Why the future of business is selling less of more, que introdueix, a través de l'anàlisi de l'impacte que Internet ha tingut en el mercat dels productes digitals, un autèntic canvi de perspectives en la teoria econòmica.

Concretament, Anderson destaca que, mentre que l'economia mundial en entorn analògic es basava quasi exclusivament en mercats de masses, a mesura que Internet s'ha anat imposant, els nínxols han passat a ser no sols econòmicament sostenibles, sinó fins i tot rentables, especialment en el cas d'aquells productes que es poden distribuir en format digital, com ara la música. Els obstacles materials que en el passat van impedir que un sol distribuïdor tingués a disposició un catàleg molt ampli de productes (ateses la necessitat d'un espai molt gran per a l'emmagatzematge i la inutilitat de guardar al magatzem milers de productes durant mesos o anys) s'han salvat gràcies al procés de convergència d'un nombre cada cop més gran de productes cap al format digital.

Aquest paradigma econòmic es diu cua llarga, perquè si indiquem en un gràfic les vendes de productes de masses (els anomenats hits) i les de productes de nínxols, observem que els primers es venen moltíssim, tot i ser un nombre extremament reduït, mentre que els segons es venen molt poc, mirats d'un en un, però en conjunt poden produir un guany essencialment comparable al dels mercats de masses.1

Aquest canvi no es deu només a l'èxit d'Internet, sinó que s'ha de considerar també des de la perspectiva de les dinàmiques de la societat postmoderna, especialment la reconeguda tendència dels individus a desplaçar-se progressivament del nivell macrosociològic al microsociològic. El nivell microsociològic, segons la definició de Desjeux (1996), és el nivell dels grups, de les associacions i de les anomenades tribus; mentre que el nivell macrosociològic està relacionat amb els estils de vida, les classes socials, les generacions. Segons Desjeux, avui dia la identitat de l'individu es defineix cada vegada més per formar part d'aquests grups petits, els membres dels quals, tot i que no són homogenis per nivell social, comparteixen, de manera intensa encara que transitòria, les mateixes passions i emocions, els mateixos plantejaments ètics. Cada grup té els seus propis rituals i objectes de culte, i constitueix un nínxol, que no esgota en si la xarxa de pertinences de l'individu; al revés, cada individu forma part de nínxols diferents segons els seus interessos i els diferents moments de la vida.

Aquestes noves formes socials estan caracteritzades per un recanvi marcat en la composició i per una tendència significativa i constant a compartir experiències. Satisfan dues necessitats de fons del ciutadà contemporani: per una banda, la necessitat de llibertat i autonomia, i, per l'altra, la demanda cada cop més important de seguretat. De fet, aquestes comunitats noves, tot i presentar menys obligacions respecte a les tradicionals, d'alguna manera donen resposta a la demanda d'arrelament social d'una part dels ciutadans metropolitans.

Dins aquest marc sociològic, Internet ha afavorit la formació de nínxols (Cova, 2007), ja que ha permès que persones que viuen en diferents parts del món es trobin a la xarxa i comparteixin les seves pròpies passions, incloent-hi les menys populars. A més, ha creat una connexió virtual entre els nombrosos venedors i distribuïdors escampats arreu del món, i ha donat la possibilitat de comprar o intercanviar objectes de culte a través de portals com ara eBay, iTunes o Amazon.

Per tant, es podria dir que aquest nou paradigma econòmic —la cua llarga— es deu a la convergència d'un canvi sociològic i d'un progrés tecnològic.


2 La cua llarga al món físic i el paper de les ciutats

Tot i que la cua llarga està estrictament relacionada amb les característiques de l'entorn i dels objectes digitals, aquest paradigma econòmic també pot afectar —si més no parcialment— la distribució dels productes analògics.

De fet, els serveis en línia, com ara Amazon o eBay (i molts més), donen als usuaris d'Internet la possibilitat de localitzar i comprar no només objectes digitals, sinó qualsevol altre tipus de producte, incloent-hi els no digitals. Això és possible gràcies al virtual network que es duu a terme ajuntant un nombre molt elevat de distribuïdors petits i grans, inclosos els privats, i tots junts configuren el servei de distribució més gran del món, amb un únic punt d'accés a Internet.

En cas d'objectes materials, un dels obstacles principals per al desplegament de totes les potencialitats de la cua llarga és la necessitat d'enviar físicament el producte al comprador. Una sola comanda, efectivament, podria comportar una tramesa o més: una comanda de DVD, per exemple, feta a través d'Amazon UK podria significar haver de recollir les peces de diferents distribuïdors i diferents magatzems, amb l'objecte d'ajuntar-los en un lloc, des d'on s'enviarà el paquet (tret que el client demani que se li enviï directament el gènere des dels diferents distribuïdors, amb un augment del cost).

Tanmateix, cal remarcar que la condició necessària per a la cua llarga és l'existència i la disponibilitat dels productes demanats i el fet que sigui possible obtenir aquesta informació a través de bases de dades centrals, com ara les que estan presents a Internet, que serveixin d'aparador per als productes nínxols. Les condicions d'accés a la informació i la publicitat que en deriva són bàsiques especialment per a la difusió d'aquests productes. És veritat que els nínxols ja existien abans d'Internet, però aleshores satisfer les curiositats i localitzar objectes de culte era molt complicat i exigia una gran disponibilitat econòmica.

En èpoques anteriors a Internet, les ciutats van ser els llocs on els nínxols van trobar la seva expressió més elevada i on van crear les seves comunitats. Anderson (2006), de fet, les defineix com "la cua llarga de l'espai urbà". Efectivament, les ciutats —especialment les grans ciutats— funcionen d'alguna manera com a equivalent físic del marketplace virtual, ja que, com que poden disposar d'un auditori molt ampli i tenir una gran capacitat de captació també a l'exterior, poden desplegar una oferta extensa de manera econòmicament sostenible. Per això, fins i tot les activitats més petites i especialitzades poden sobreviure, i en algun cas prosperar, dins les ciutats, gràcies al fet que poden comptar amb un audiència econòmicament important (Galluzzi, 2009).

De fet, gairebé en tots els sectors —des de la venda al detall fins al mercat del lleure—, les ciutats tenen una oferta tant de llocs on hom disposa d'una àmplia gamma de serveis i productes com de llocs amb una oferta molt específica i exclusiva. Per tant, els grans centres comercials —on podem trobar gairebé de tot concentrat en un sol lloc— conviuen amb els establiments especialitzats —on podem satisfer les necessitats més concretes. Les empreses, en canvi, que es posicionen en un pla intermedi tenen dificultats per trobar una identitat definida i mantenir la quota de mercat. Per exemple, les petites llibreries tradicionals, que ofereixen una selecció estàndard de llibres i material multimèdia, o bé el restaurant genèric, que no presenta cap mena d'especificitat, ja no atreuen clients, ni que siguin veïns de la zona. En canvi, sembla que les persones no tenen cap problema per fer trajectes molt més grans si estan buscant, per exemple, un CD concret que els falta a la col·lecció o si tenen ganes de provar aquell restaurant egipci de què uns amics els han parlat tan bé!

Aquesta característica, típica de les àrees metropolitanes, s'ha amplificat d'alguna manera amb Internet, ja que la xarxa ha donat més visibilitat a aquesta oferta tan àmplia i, en conseqüència, ha fet que les ciutats puguin mirar molt més enllà dels seus límits i captar un públic cada vegada més gran, sense haver de confiar exclusivament en el boca-orella.

La cua llarga física i la virtual convergeixen, doncs, a la ciutat.


3 Biblioteques públiques i ciutats grans

De quina manera aquests fenòmens poden afectar les biblioteques públiques?

Tots sabem que avui dia les biblioteques han d'afrontar reptes difícils que qüestionen fins i tot la seva pròpia existència (especialment la física), arran de l'èxit d'Internet com a punt d'accés preferent a la informació, de la convergència dels mitjans de comunicació cap a formats digitals i de les noves modalitats d'estudi, lectura, oci i investigació (Galluzzi, 2009) que s'han anat imposant.

Concretament, mentre que altres tipus de biblioteques poden apostar per nínxols específics de mercat i per la unicitat de les seves col·leccions, les biblioteques públiques sembla que pertanyen més aviat al passat i que no tenen una identitat pròpia definida, ja que, per la seva mateixa natura, s'adrecen genèricament a tot tipus d'usuari i tenen l'objectiu de satisfer les necessitats informatives bàsiques.2 Dit d'una altra manera, les biblioteques públiques sembla que ja no poden satisfer plenament les necessitats de les masses ni les dels nínxols, a causa del seu plantejament generalista, que va perdent significat i capacitat de captació. A això s'hi afegeix que a les grans ciutats el nombre elevat de biblioteques de tot tipus (públiques, universitàries, nacionals, privades, etc.) i de totes dimensions provoca una competència molt forta entre serveis bibliogràfics, i més en una societat on la demanda i l'oferta són cada vegada més diversificades i fragmentades. Considerades, doncs, les característiques de l'anomenada societat a coriandoli ('de confeti') o a fogli mobili ('estil pissarra de paper') (Brevini, 2008) —bàsicament, unes altres maneres d'expressar el concepte de cua llarga— les dues tendències principals a les quals les biblioteques públiques han de donar resposta són la convergència de serveis i la proliferació de nínxols.

D'altra banda és un fet que a moltes ciutats arreu del món, i especialment a les àrees metropolitanes, s'estan construint edificis nous per a biblioteques (Agnoli, 2009; Galluzzi, 2009; Muscogiuri, 2009). Algunes vegades, aquests edificis nous estan destinats a biblioteques ja existents que necessiten més espai; d'altres vegades, acullen biblioteques de nova creació. D'aquestes últimes, moltes són públiques, cosa que contradiu —si més no, aparentment— el que hem dit abans. Però, si ens ho mirem més a fons, descobrim una altra possible interpretació. Cal recordar que moltes ciutats, en els darrers anys, han experimentat grans reformes i han tractat de reconquistar un paper rellevant en la vida dels seus habitants. Les autoritats nacionals i locals han finançat projectes importants per renovar el paisatge urbà i revitalitzar els cascos antics i algunes àrees perifèriques (Amendola, 2004). Les principals ciutats del món han entrat en competició entre si per tal de ser més atractives no només per als seus propis habitants, sinó, i sobretot, per als anomenats usuaris de la ciutat, és a dir aquelles persones que utilitzen els serveis de la ciutat segons les seves necessitats, sense viure-hi, de manera que resulten cada vegada més importants per a l'economia urbana (Nuvolati, 2002).

Concretament, les ciutats aposten per la capacitat que tenen de promoure les relacions i es presenten com els millors llocs per a la interacció social, d'acord amb la doble natura —física i virtual— de la vida moderna (Castells, 1991, 1996). D'una banda, no hi ha dubte que la interactivitat creixent d'Internet ens dóna a tots la possibilitat de crear-nos un espai de relació a la xarxa i de mantenir-lo intacte i actiu des de qualsevol lloc on ens trobem. Els instruments del web 2.0 —xarxes socials, xat, missatgeria instantània, VoIP, etc.— influencien la manera de mantenir relacions humanes, no només a la xarxa, sinó també a la vida de cada dia.

D'altra banda, tot això no necessàriament comporta que les persones tinguin menys necessitat de trobar-se físicament. Al contrari, alguns sociòlegs han destacat que la mobilitat i la proximitat física són dos aspectes clau de la vida moderna (Vicari Haddock, 2004). De manera que, com més temps passem a Internet i com més utilitzem el web per fer activitats que abans ens exigien desplaçar-nos físicament, més voltem i ens desplacem per trobar-nos amb gent i divertir-nos. Els sociòlegs denominen aquestes característiques dels ciutadans contemporanis compulsion to mobility ('compulsió per la mobilitat') i compulsion to proximity ('compulsió per la proximitat física'). Tot i que poden semblar contradictòries, en realitat són dues cares de la mateixa moneda (Urry, 2007; Friedland i Boden, 1994).

Ja que sovint la projecció d'edificis destinats a biblioteques forma part d'un conjunt d'intervencions destinades a renovar les àrees abandonades d'una ciutat o a revitalitzar els punts focals de l'entorn urbà, potser seria oportú interpretar dins aquest marc més ampli la tendència a construir biblioteques noves. Les iniciatives de requalificació urbana han d'oferir, per tenir èxit, tot tipus d'experiències als ciutadans i als usuaris de la ciutat (des de l'entreteniment fins a les compres, des de la cultura fins als serveis públics) i han de fomentar les relacions socials; es considera, doncs, que les biblioteques són aptes per aconseguir aquest objectiu, sobretot les públiques, que juguen un paper social tan important en els àmbits cultural, educatiu i informatiu.

Des d'aquesta òptica, els dos fenòmens que hem comentat —la crisi de les biblioteques públiques i la construcció d'edificis nous per a biblioteques arreu del món— no resulten del tot incompatibles; més aviat, l'existència d'aquestes dues tendències oposades hauria de portar les biblioteques públiques a considerar més atentament la situació, ja que podria tractar-se d'una bona ocasió per adequar-se al context social més pròxim i per afrontar obertament els reptes del futur.


4 Les biblioteques públiques i la societat de la cua llarga

Tal com hem dit abans, el paradigma de la cua llarga aplicat al món físic fa que les empreses tinguin més possibilitats d'èxit si tenen unes dimensions que els permetin oferir una àmplia gamma de productes i serveis, o bé si, per molt petites que siguin, són prou especialitzades per satisfer la demanda d'aquells nínxols que no troben lloc als mercats de masses. Dins la ciutat, aquestes dues funcions les poden assumir els mateixos actors, ja que alguns proveïdors de productes o serveis arriben a tenir unes dimensions que els permet incloure fins i tot els nínxols més petits.

Fa uns anys, alguns periodistes escrivien que la proliferació d'hipermercats i centres comercials estava provocant que les petites adrogueries de barri i els comerços locals tanquessin; en realitat, el desplaçament gradual dels clients d'aquests últims al primer tipus d'oferta es devia bàsicament a un canvi d'hàbits dels ciutadans metropolitans, a la revolució tecnològica i a sorgir del paradigma de la cua llarga. També s'ha de dir, però, que les botigues especialitzades no han desaparegut del tot, sinó que han guanyat força, gràcies a la seva capacitat d'oferir als clients una cobertura quasi completa dins el seu propi sector d'especialització i d'aprofitar de la millor manera una xarxa de cooperació eficaç, indispensable per ser realment competitius. Les botigues especialitzades procuren oferir quasi tot d'un determinat àmbit, mentre que els hipermercats, tot i assegurar una gran varietat d'oferta, no poden cobrir de manera exhaustiva tots els sectors comercials. Els hipermercats, per tant, compten que els clients volen trobar molts productes diferents en un sol lloc sense haver d'anar a diferents punts de venda per satisfer les seves necessitat, tret que no decideixin voluntàriament anar a buscar productes de nínxols; en aquest cas, aquesta activitat acaba formant part del domini de l'oci i el lleure (Anderson, 2006; Ritzer, 2008).

El mateix fenomen afecta pràcticament tot tipus de negoci, i per tant fa que sigui necessari interpretar d'una altra manera la relació entre els grans proveïdors per un costat i els petits o mitjans per l'altre, per tal d'evitar que es desencadeni una competència feroç. Pel que fa al sector de les llibreries, Montroni (2006) diu que la clau de l'èxit és el just equilibri entre identitat i complementarietat, que els permet mantenir un paper significatiu. D'altra banda, no hi ha dubte que, en una època caracteritzada per aquests fenòmens, és difícil que un servei de dimensions petites o mitjanes amb un plantejament generalista pugui tenir una bona acollida de públic.

Ja fa temps, en la bibliografia biblioteconòmica internacional (Storey, 2005; Dempsey, 2006), així com en la italiana (Zani, 2007; Gentilini, 2007; Morriello, 2009), es va començar a reflexionar sobre les conseqüències que el paradigma de la cua llarga pot tenir en el desenvolupament futur de les biblioteques. Fins a aquest moment, però, no s'ha debatut, concretament, sobre la manera en què l'aplicació d'aquest paradigma podria —i hauria de— canviar les relacions dins els grans sistemes bibliotecaris urbans i ajudar tant les petites biblioteques com les grans a trobar nous equilibris i papers complementaris relacionats amb les necessitats actuals dels ciutadans. Seria especialment necessari plantejar-se les qüestions següents:

Evidentment, la resposta no és senzilla ni unívoca. Diferents solucions organitzatives i hipòtesis alternatives permeten obtenir segurament resultats igualment remarcables des del punt de vista estructural i de resposta per part dels usuaris. Les biblioteques, però —incloent-hi les de concepció més recent—, no han tingut sempre en compte, ni de la manera més adequada, la necessitat de dur a terme aquesta reflexió sobre el sistema ni els condicionants que el mecanisme de la cua llarga produeix en el projecte corresponent.


5 Dos exemples: la Biblioteca Sala Borsa de Bolonya i els Idea Stores de Londres

En els documents relatius a projectes de biblioteques públiques de nova construcció no hi sol figurar, d'una manera explícita, una reflexió específica sobre els temes que hem comentat des del punt de vista teòric. Les implicacions pràctiques de la cua llarga solen quedar implícites, en el rerefons de l'anàlisi i de les opcions organitzatives.

Tanmateix, les solucions de servei que algunes d'aquestes biblioteques han adoptat segurament poden ser inspirades per la preocupació de construir, per una banda, biblioteques centrals que funcionin com a autèntics one-stop-shop de la lectura, l'entreteniment i la informació relacionats amb els mitjans de comunicació i, per altra banda, biblioteques locals i de barri amb una identitat més marcada i que puguin satisfer millor els públics objectius específics de referència.3

Dins l'espai limitat d'aquest article, i per integrar-hi l'anàlisi teòrica, hem considerat útil —amb una finalitat purament exemplificativa— proposar la lectura de dos realitats bibliotecàries que fes una atenció especial dels punts de vista i els motius de reflexió sobre els temes que hem tractat. Es tracta de dues biblioteques (que hem visitat personalment) situades en ciutats de dimensions mitjanes o grans i construïdes durant els últims deu anys:

Aquestes dues realitats bibliotecàries representen dues maneres diferents d'interpretar el paper de la biblioteca pública dins la ciutat contemporània; concretament, la Biblioteca Sala Borsa presenta motius de reflexió molt interessants sobre els possibles papers d'una gran biblioteca pública central, mentre que els Idea Stores es plantegen com a solució innovadora per projectar l'oferta bibliotecària en un gran barri metropolità. En podem extreure algunes respostes possibles, però sobretot moltes idees i elements per reflexionar sobre el problema de la competència potencial entre biblioteques centrals i de barri i entre petites i grans biblioteques.

a) Biblioteca Sala Borsa, Bolonya (Itàlia)

La Biblioteca Sala Borsa és la biblioteca central de la xarxa bibliotecària urbana de Bolonya. Es va obrir al públic el desembre de 2001 i en un segon moment, l'any 2008, es va ampliar i reformar. La creació d'aquesta nova biblioteca es deu a la necessitat de substituir l'anterior biblioteca central del sistema urbà, que era massa petita i feble i no podia desenvolupar plenament les funcions de nus central de la xarxa. Sala Borsa, però, no ha heretat simplement les col·leccions de l'antiga biblioteca central, sinó que es presenta com un nou espai públic i un nou servei bibliogràfic per als ciutadans de Bolonya (Foschi i Poli, 2004; Brandinelli, 2002).

La biblioteca està situada al bell mig del casc antic, l'anomenat parc urbà de Piazza Maggiore, on es troben diferents palaus institucionals i la Basílica de Sant Petroni, edificis d'alt valor simbòlic per a la ciutat i de rellevant valor històric, ja que la majoria es remunta al segle xiii.

Un dels objectius principals de les autoritats locals en aquesta última dècada ha estat promoure el valor històric d'aquest conjunt arquitectònic i, al mateix temps, integrar-lo a l'àrea urbana on es troba. Concretament, s'ha volgut oferir als ciutadans una àmplia gamma d'oportunitats —des del lleure fins a les activitats culturals—, aprofitant l'excepcional proliferació de places, patis i monuments. El projecte, denominat "Parc Urbà de Piazza Maggiore", ha dut a terme una transformació dels edificis històrics, que acullen l'administració municipal, i de l'àrea al voltant seu, que de llocs reservats principalment a les activitats administratives han passat a ser espais culturals i socials per als ciutadans. Aquí es troben avui dia museus, col·leccions d'art, patis on es fan espectacles i activitats culturals i, com dèiem, la biblioteca i centre multimèdia dins la Sala Borsa (Foschi i Poli, 2004, p. 63-64, 66-67).

Per tant, l'èxit de públic de la biblioteca i el gran impacte que ha tingut sobre la vida social són, en bona part, una conseqüència de la seva posició cèntrica i del paper cultural d'aquesta àrea en el seu conjunt. Tot això, malgrat l'escassa visibilitat externa de la biblioteca, atès que la façana del palau Sala Borsa no permetia fixar-hi cap cartell de retolació.

Val la pena recordar que el projecte originari de la biblioteca estava destinat a una superfície més àmplia, que incloïa la plaça coberta interna. En un segon moment, les autoritats locals van decidir destinar els espais al voltant de la plaça coberta a activitats comercials, de manera que la biblioteca, malgrat les polèmiques sorgides arran d'aquesta decisió, es va haver de conformar amb una àrea més petita i menys visible. Els bibliotecaris van haver d'adaptar el projecte inicial a la nova situació, i a més renunciar a la part més suggestiva de l'edifici.

Durant el darrers nous anys, la Biblioteca Sala Borsa ha demostrat que és capaç d'afrontar els reptes que se li han anat presentant i no ha deixat mai de qüestionar-se, adaptant les decisions inicials segons els canvis que s'han anat produint al context extern i intern. En concret, després que els comerços que al principi havien ocupat els espais al voltant de la plaça coberta haguessin abandonat l'edifici, la biblioteca ha dut a terme una reorganització important dels seus propis espais i serveis. I el juny de 2008 va tornar a obrir amb un aspecte nou. A més, va saber aprofitar aquesta ocasió per estructurar de manera diferent —si més no parcialment— les col·leccions i l'organització del servei, utilitzant la informació de feedback que havia anat rebent.

Des de la seva fundació, la Biblioteca Sala Borsa ha tingut com a objectiu principal satisfer les necessitats informatives i socials de la més àmplia varietat possible d'usuaris, garantint llibertat i facilitat d'accés. Els usuaris que ho requereixin tenen a disposició en tot moment la mediació i l'assistència del personal (Foschi i Poli, 2004, p. 98).

L'augment i la gestió del conjunt del fons es basen en els mateixos principis, és a dir, pluralisme de la informació, màxima diversificació de l'oferta i aproximació crítica als continguts. Les seves col·leccions, per tant, procuren representar la varietat d'interessos i de perspectives pel que fa a l'edat, l'educació, la cultura i les professions dels usuaris. Concretament, l'objectiu més ambiciós de la biblioteca és aconseguir respondre a les necessitats informatives del públic general, a més de les dels professionals, els investigadors i els estudiosos (Biblioteca Sala Borsa, 2002, p. 32).

Durant els anys, la biblioteca ha estat essencialment coherent amb el principi de fons de ser una biblioteca per a tots; de fet, una organització i una administració apropiada dels seus espais i serveis permeten que usuaris de diferents tipologies en gaudeixin al mateix temps, des dels estudiants que vénen amb els seus llibres de text fins als usuaris que consulten les col·leccions per motius personals o professionals, passant pels nens i els nois que participen en activitats formatives i lúdiques, les persones que llegeixen diaris i revistes o naveguen per Internet, els rondaires que miren les col·leccions de consulta lliure sense un objectiu concret, etc.

Aquesta biblioteca, per tant, es pot considerar un bon exemple d'una possible manera d'interpretar la funció de biblioteca central d'una xarxa urbana, i d'una possible estratègia utilitzable per reconquistar un paper significatiu per als ciutadans contemporanis. En concret, la biblioteca ha apostat, per una banda, per les dimensions de les col·leccions i els espais i, per l'altra, per la seva varietat i diferenciació. Aquestes dues característiques juntes li han permès acollir molts nínxols diferents pel que fa tant a les tipologies d'usos (biblioteca com a lloc on els usuaris poden trobar-se, entretenir relacions socials, llegir, estudiar, passar les hores de lleure, passejar, jugar amb videojocs, mirar una pel·lícula, escoltar música, demanar informació, etc.) com a les tipologies de necessitats informatives (des de les bàsiques a les d'aficionats i investigadors en gairebé tots els camps del saber).

Només queda un aspecte que encara s'ha de determinar de manera adequada: l'estructura i el funcionament de la xarxa bibliotecària urbana en el seu conjunt. Més enllà de la relació entre biblioteca històrica (Archiginnasio) i biblioteca contemporània (Sala Borsa), és necessari determinar millor el paper de les biblioteques de barri, tan de caràcter general com especialitzat. Algunes ja han tancat les portes o s'han renovat d'ençà de l'obertura de la Biblioteca Sala Borsa, amb l'objecte de racionalitzar serveis i personal; unes altres encara esperen la intervenció que hauria de donar-los una nova vida i una identitat més significativa, dins una dinàmica de sistema que ha vist canviar profundament els seus equilibris a causa del gran poder de captació de la biblioteca central.

b) Idea Stores, Tower Hamlets Borough, Londres (Regne Unit)

Els Idea Stores4 es troben a l'East End de Londres, i més concretament formen part del Tower Hamlets Borough. Aquest últim és l'actor institucional que ha adoptat aquesta iniciativa i ha coordinat el projecte dins el marc d'una política més general adreçada a innovar i millorar la qualitat de vida en aquesta zona de la ciutat.

Els Idea Stores volen presentar-se com a serveis públics innovadors amb dos objectius principals: fusionar els serveis de biblioteca i els de formació continuada i substituir la imatge tradicional —i que va de baixa— de la biblioteca per una de més moderna i atractiva, caracteritzada per una comunicació que s'inspira en el món comercial.

Les principals estratègies aplicades durant la fase de projecte dels Idea Stores són les que detallem a continuació:

A més, els Idea Stores han interpretat un nou paper del servei d'informació i assistència a l'usuari, ja que —a més dels tradicionals punts d'informació— han posat a disposició l'anomenat personal floor-walking, personal que es desplaça per la sala per respondre a totes les necessitats dels usuaris d'una manera més informal.

Encara que siguin essencialment biblioteques de préstec, els Idea Stores fan una atenció especial a les seccions multimèdia i de referència, i s'esforcen per crear les condicions per ser una biblioteca atractiva i perquè les visites dels usuaris resultin agradables i funcionals. Per aconseguir aquests objectius, han pres decisions específiques pel que fa a l'ordenació, l'organització i la decoració dels espais de la biblioteca, com ara l'ordenació dels prestatges, la creació de hot spots (petits expositors per escollir els llibres ràpidament), posar a disposició dels usuaris els carros amb els llibres que altres usuaris acaben de tornar, una disposició atractiva del material multimèdia, etc. (Dogliani, 2009).

A més, com que els Idea Stores estan situats en una zona de la ciutat amb presència massiva d'immigrants procedents del subcontinent indi (sobretot de Bangladesh), unes seccions importants de les col·leccions d'aquestes biblioteques estan dedicades a les seves cultures i estan escrites en les seves llengües. D'aquesta manera, les biblioteques volen respondre a les necessitats socioculturals del territori, i a la vegada presentar-se com un espai d'integració social.

La necessitat de renovar els serveis bibliotecaris i formatius en aquesta zona de la ciutat neix arran de la baixada en les estadístiques de l'ús de les biblioteques i dels resultats d'una recerca de mercat que es va fer entre els potencials usuaris dels serveis formatius i bibliotecaris en aquesta zona (Customer., 1999).

El resultat més interessant d'aquesta recerca estava relacionat amb la ubicació de biblioteques i centres de formació. Un bon percentatge de les persones entrevistades es queixava que aquests serveis solen estar en edificis antics i en àrees sense atraccions ni pàrquing, fora dels habituals recorreguts urbans. Des de la perspectiva dels usuaris, sembla que la cosa més important no és tenir una biblioteca o un centre de formació a prop de casa, sinó allà on es desenvolupa la seva vida diària. Aquests serveis no haurien d'estar ubicats, doncs, en àrees on la gent ha d'anar expressament, sinó més aviat allà on sigui possible concentrar diferents activitats, per exemple a prop dels nusos principals del transport públic, o bé de botigues i centres comercials, o restaurants.

Una bona ubicació fa que sigui possible fins i tot pensar en una reducció del nombre de punts de servei. El document estratègic inicial del projecte, de fet, es plantejava substituir les dotze biblioteques existents al barri per set Idea Stores (Customer., 1999). Com que els resultats que es volien aconseguir al principi amb una xarxa de set Idea Stores s'han aconseguit amb els quatre que ja s'han posat en marxa, i donada la situació econòmica actual, la nova Idea Store strategy (Tower Hamlets, 2009) ha fet alguns canvis de plantejament (gràcies també a una nova anàlisi de la situació nacional, regional i local i a la segona recerca realitzada l'any 2009 entre els usuaris i no-usuaris dels serveis bibliotecaris). Aquesta nova estratègia no proposa tancar altres biblioteques ni finançar edificis nous, sinó que suggereix alguns canvis respecte del pla d'ubicacions inicial, ja que durant els últims deu anys Tower Hamlets ha canviat des del punt de vista geogràfic i social i s'han creat noves comunitats amb noves necessitats d'accés als serveis bibliotecaris, de formació i d'informació.

Les línies estratègiques més recents, doncs, suggereixen la creació d'una nova generació d'Idea Stores més petits, que responguin adequadament a les necessitats emergents: aquests Idea Stores locals, tot i seguir amb la intenció de donar serveis d'alta qualitat, haurien de ser ubicats en espais comercials que ja existeixen i no s'utilitzen, i, si és el cas, compartir aquests espais amb altres serveis. El nou document estratègic, a més a més, estableix que els Idea Stores se centrin majoritàriament en l'accés a la informació sobre salut i ocupació (Tower Hamlets, 2009, p. 53).

El nou document estratègic, tot i confirmar la impressió inicial i l'eficàcia de les accions realitzades, ha considerat els nous elements de valoració sorgits de l'anàlisi de la situació i de la tendència cap a un model econòmicament sostenible en un context de crisi econòmica, i ha tornat a formular les línies de desenvolupament dels Idea Stores de la manera següent (Tower Hamlets, 2009, p. 54):

En concret, la decisió d'ampliar els serveis d'informació sobre assistència sanitària i ocupació no es deu només a la voluntat dels Idea Stores de contribuir a aconseguir resultats més amplis i compartits, sinó que és un dels resultats de la recerca recent feta en aquest àmbit, ja que els habitants han manifestat una clara preferència per aquest tipus de serveis respecte d'altres.

El Whitechapel Idea Store5 pot ser un bon exemple del nou prototip de servei bibliotecari representat pels Idea Stores en el seu conjunt. Es tracta d'un dels quatre Idea Stores que ja funcionen al Tower Hamlets Borough (els altres tres són Store Bow, Chrisp Street i Canary Wharf). És el tercer que va obrir (setembre de 2005) i està situat en una zona amb una densitat de població elevada i multicultural —prop d'Albion Yard— on es troben també una antiga fàbrica de cervesa, l'oficina central de correus i el Royal London Hospital. A la banda est de la construcció, un passatge de vianants duu a un supermercat amb un pàrquing molt gran. A la vorera davant la biblioteca, cada dia es fa el mercat ambulant de Whitechapel Road. La biblioteca ha passat de l'últim al primer lloc entre les biblioteques amb més públic del centre de Londres i això demostra l'èxit obtingut per aquest nou equipament (i, en general, el públic dels Idea Stores ha passat de ser el 18 % de la població al 56 %, és a dir un l,8 % sobre la mitjana de Londres).

L'edifici de David Adjaye té una estructura senzilla i un disseny funcional, però no és banal ni rígid (Adjaye, 2006). A més de les sales de lectura i consulta tradicionals, hi ha aules i altres espais utilitzats per la mateixa biblioteca i altres institucions associades dedicades a la formació permanent per organitzar classes, tallers i activitats d'aprenentatge. A l'últim pis, els prestatges de la biblioteca es barregen amb els de la cafeteria, que té la barra just davant la zona de lectura dels diaris, decorada amb sofàs i tauletes. Tot absolutament coherent amb la filosofia dels Idea Stores.

Per acabar, per tant, podem dir que els Idea Stores, tot i mantenir les característiques principals del model de les biblioteques públiques locals angleses, també s'han inspirat en les llibreries pel que fa a la disposició de la decoració i de les col·leccions, el tracte amb els usuaris i l'estil de comunicació; sobretot, han reconegut la importància del partenariat amb altres institucions públiques i privades per tal d'oferir als ciutadans serveis formatius i culturals més articulats i complets (Galluzzi, 2008).

Gràcies a la suma de totes les seves característiques, els Idea Stores representen una resposta possible als efectes de la cua llarga al món físic. Concretament, representen un intent de reorganització de la xarxa bibliotecària d'un barri gran, partint de la constatació que és difícil que les biblioteques petites de caràcter genèric puguin respondre a les necessitats dels ciutadans contemporanis, encara que estiguin situades molt a prop seu, i que l'aspecte i les dimensions dels espais són variables, tot i que no suficients, perquè tinguin èxit. Com que una biblioteca local, en tot cas, no pot assegurar una cobertura tan àmplia com la d'una biblioteca pública central, hauria de procurar oferir, per una banda, una bona selecció de supervendes i d'altres materials multimèdia que puguin satisfer una part significativa de les necessitats del públic general i, d'altra banda, nínxols bibliogràfics determinats sobre la base de les característiques específiques de la població del barri i dels col·lectius d'usuaris més vinculats a la vida del barri (gent gran, nens, etc.).

A més, els Idea Stores demostren que l'oferta de les biblioteques locals i de barri hauria d'incloure altres serveis valuosos, com ara els relacionats amb l'aprenentatge i les activitats de formació, la informació sobre els serveis per a la salut i l'ocupació, els esdeveniments culturals i d'oci, i les exposicions. S'han de proposar, per tant, com un servei públic d'ampli espectre per a les persones (d'edats i cultures diferents) que formen part de la seva comunitat de referència.

L'experiència dels Idea Stores també demostra que per a les biblioteques locals i de barri, justament a causa del seu lligam tan fort amb el territori, és molt important centrar-se en la qualitat de la relació entre els treballadors i els usuaris; a conseqüència d'això, les decisions pel que fa a aplicacions tecnològiques (l'autoservei, per exemple) i de model organitzatiu (la implantació del model de consorci per a la gestió de la catalogació i les activitats administratives) han d'assegurar, en tot cas, que el personal pugui satisfer les expectatives dels usuaris i transmetre els valors de fons (que són, per als Idea Stores, implicació, enriquiment i participació activa).

I per acabar, els Idea Stores demostren que fins ara les biblioteques han infravalorat la comunicació i el màrqueting. Aquests, en canvi, són elements fonamentals per aconseguir que les biblioteques entrin realment a formar part de la vida del barri, fins al punt que el document estratègic de 2009 reclama un compromís encara més fort sobre aquests temes.


6 Conclusions

Els dos exemples analitzats ens donen motius per reflexionar sobre el paper que les biblioteques públiques poden jugar en una ciutat contemporània que experimenta nous estils de vida i afronta el fenomen de la cua llarga física i virtual.

Som conscients, però, que es tracta de dos casos particulars, i que no es poden considerar representatius de res. Qualsevol intent de generalitzar seria, per tant, arriscat, i més si l'estenguéssim fora d'Europa, on els processos de regeneració urbana i l'estructura de les ciutats i de les àrees metropolitanes són significativament diferents.

Tanmateix, atès que el paradigma de la cua llarga és un fenomen realment global, perquè està estrictament vinculat a l'ús extensiu d'Internet, considero que és molt útil, per a tota la comunitat bibliotecària, més enllà de les diferències geogràfiques i culturals, poder reflexionar sobre les seves possibles conseqüències en el camp bibliotecari i poder conèixer exemples reals de biblioteques que —d'alguna manera— responen a aquest canvi de paradigma socioeconòmic.

No hi ha dubte que les biblioteques estan vivint moments difícils. La crisi econòmica i una certa tendència política i social a considerar substancialment no atractiva la inversió a llarg termini i sense beneficis immediats no ajuden les biblioteques a mantenir-se en una posició central a l'agenda dels governs nacionals i locals. Tanmateix, no crec que pugui donar gaire resultat una actitud que, des de la defensa del valor presumptament universal i etern de la institució bibliotecària, considera responsable d'aquest moment de dificultat exclusivament la falta de visió externa i es nega a adequar els models de servei i el plantejament conceptual a les dinàmiques de la societat contemporània.

I no ens podem escudar, segons la meva opinió, en motivacions totalment transitòries i febles per rellançar el paper de les biblioteques públiques, per exemple, que no tothom té accés a Internet, que el material bibliogràfic en format digital és un percentatge limitat respecte de la immensa quantitat del patrimoni bibliogràfic en paper, que la informació de qualitat a Internet és de pagament, i altres consideracions d'aquest tipus. En aquest sentit, estic totalment d'acord amb allò que escriu Tim Spalding en un missatge (núm. 20: http://www.librarything.com/topic/93959) que va enviar durant un debat recent a Librarything: "Here's the easy challenge. Pit the internet against libraries, refuse to learn from the internet, ignore other changes in the information landscape, pin your value on marginal situations and remnant attitudes, and insist that whatever libraries did in 1990 is of eternal, constant value. Make anyone who sees otherwise into a barbarian and wait for the inevitable result of being so wrong. Here's the hard challenge. Figure out what has in fact changed, and what is changing rapidly. Understand that arguments like 'not everything is digitized' and 'not everyone has computers', though true, are less effective arguments with each passing year. And then, in that light, built the library back up. Figure out what it does that won't be washed away over time. Figure out what can be jettisoned now, to save funds and effort for more effective opportunities. Figure out what libraries aren't doing, or aren't doing very much of, that can provide new value and new reasons for existing. In short, look into the abyss and start building a bridge over it."

Contràriament, no podrem evitar que algun altre periodista afirmi, tal com ho va fer Anna Davlante del Fox Chicago News —amb proves documentals més o menys discutibles però impactants—, que les biblioteques només serveixen per malgastar diners públics.6 Per tant, és oportú que siguin els bibliotecaris —i sobretot els usuaris de les biblioteques— els primers que contestin a la pregunta fatídica i reiterada: "Are libraries necessary, or a waste of tax money?"

En concret, la reflexió teòrica que s'ha plantejat i els exemples examinats suggereixen que en el futur es valori la funcionalitat de les biblioteques públiques existents i, sobretot, que es projectin noves biblioteques públiques tenint adequadament en compte els punts següents:

Resumint, les noves biblioteques públiques centrals no poden si no apostar per les grans dimensions dels edificis que les acolliran, aprofitant la tendència dels arquitectes postmoderns a crear monuments que marquen el paisatge. D'aquesta manera, es poden presentar com a catalitzadors de diferents necessitats i passar a ser llocs on la gent pot trobar informació, llegir i estudiar, participar en esdeveniments culturals, conèixer altres persones i socialitzar-se, practicar les seves aficions, navegar per Internet, passar les hores de lleure, etc. Per aconseguir aquests objectius, aquestes biblioteques necessiten evidentment més espais, més llibres i materials multimèdia, més seients, més llocs per estudiar i treballar, i més personal. D'alguna manera, han de ser com els hipermercats de la xarxa bibliogràfica, comparades amb les petites i mitjanes biblioteques públiques tradicionals. Al mateix temps, les biblioteques locals i de barri —com ja passa normalment al món comercial— d'una banda han d'oferir als ciutadans serveis i continguts identificables, de l'altra replantejar-se la seva pròpia estructura de manera complementària o alternativa a les grans biblioteques centrals, per poder donar una resposta diferent, i igualment significativa, a les mateixes tendències.

Aquesta reorganització dels sistemes bibliotecaris urbans exigeix importants —i a vegada doloroses— accions de racionalització, i també inversions considerables de les institucions, per tal d'estimular un canvi de perspectiva en aquelles realitats en què les biblioteques van perdent usuaris. Però, sobretot, exigeix una actitud mental oberta dels bibliotecaris, els quals haurien de ser plenament conscients del paper que poden jugar per accelerar aquest canvi.


Bibliografia

Adjaye, D. (2006). Making public buildings. Specificity customization imbrication. New York: Thames & Hudson.

Agnoli, A. (2009). Le piazze del sapere. Biblioteche e libertà. Roma-Bari: Laterza.

Amendola, G. (2004). La città postmoderna. Magie e paure della metropoli contemporanea. Bari-Roma: Laterza.

Anderson, C. (2006). The long tail. Why the future of business is selling less of more. New York: Hyperion.

Biblioteca Sala Borsa (2002). "Carta delle collezioni della Biblioteca Sala Borsa: i principi di base". Biblioteche oggi, 20 (4), p. 32.

Brevini, F. (2008). Un cerino nel buio. Come la cultura sopravvive a barbari e antibarbari. Torino: Bollati Boringhieri.

Castells, M. (1991). The informational city: information technology, economic restructuring and the urban-regional process. Oxford: Wiley-Blackwell.

Castells, M. (1996). The rise of the network society. The information age: economy, society and culture, vol. I. Cambridge, MA; Oxford, UK: Blackwell.

Conti, S. (2006). Ha un futuro la biblioteca pubblica? Spunti e provocazioni (in funzione scaramantica). Bollettino AIB, 46 (3), p. 263-267.

Cova, B.; Giordano, A.; Pallera, M. (2008). Marketing non-convenzionale. Viral, guerrilla, tribal e i 10 principi fondamentali del marketing postmoderno. Milano: Il Sole24Ore.

Customer Services and Education Directorates for the Arts, Leisure, Sports and Youth and Community Services Committees (eds.) (1999). A library and lifelong learning development strategy for Tower Hamlets. A joint accomodation strategy, information. <http://www.ideastore.co.uk/downloads/strategy.pdf>.

Demspey, L. (2006). "Libraries and the long tail. Some thoughts about libraries in a network age". D-Lib Magazine, 12 (4). <http://www.dlib.org/dlib/april06/dempsey/04dempsey.html>.

Desjeux, D. (1996). "Scales of observation: a micro-sociological epistemology of social science practice". Visual Sociology, 11 (2), p. 45-55.

Dogliani, S. (2009). "La (mia) verità su Idea Store". Bollettino AIB, 49 (2), p. 259-267.

Foschi, P.; Poli, M. (eds.) (2004). La Sala Borsa di Bologna. Il palazzo e la biblioteca. Bologna: Editrice Compositori.

Friedland, R; Boden, D. (eds.) (1994). Nowhere: space, time and modernity. Berkeley: University of California Press.

Galluzzi, A. (2009). Biblioteche per la città. Nuove prospettive di un servizio pubblico. Roma: Carocci.

Galluzzi, A. (2006). "Il futuro della biblioteca pubblica". Bollettino AIB, 46 (1/2), p. 95-104.

Galluzzi, A. (2008) "Gli Idea Stores di Londra. Biblioteche nel 'mercato' urbano e sociale". Bibliotime, 11 (2). <http://didattica.spbo.unibo.it/bibliotime/num-xi-2/galluzzi.htm>.

Gentilini, V. (2007). "La legge del Chinotto. Qualche riflessione sulla 'lunga coda'". Bibliotime, 10 (3). <http://spbo.unibo.it/bibliotime/num-x-3/gentilin.htm>.

Leombroni, C. (2005). "La biblioteca pubblica: un progetto incompiuto della modernità". Bollettino AIB, 45 (3), p. 273-276.

Montroni, R. (2006). Vendere l'anima. Il mestiere del libraio. Roma-Bari: Laterza.

Morriello, R. (2009). "La coda lunga e le biblioteche". Bollettino AIB, 49 (1), p. 69-82.

Muscogiuri, M. (2009). Biblioteche. Architettura e progetto. Rimini: Maggioli.

Nuvolati, G. (2002). Popolazioni in movimento, città in trasformazione. Abitanti, pendolari, city users, uomini d'affari e flâneurs. Bologna: Il Mulino.

Petrucciani, A. (2006). "Biblioteca pubblica senza identità? No, grazie". Bollettino AIB, 46 (4), p. 377-382.

Ridi, R. (2006). "Sulla natura e il futuro della biblioteca pubblica: lettera aperta a Claudio Leombroni". Bollettino AIB, 46 (1/2), p. 87-90.

Ritzer, G. (2008). The McDonaldization of society. Los Angeles: Pine Forge press.

Salarelli, A. (2009). "Pubblica 2.0". Bollettino AIB, 49 (2), p. 247-258.

Solimine, G. (2004). La biblioteca: scenari, culture, pratiche di servizio. Roma-Bari: Laterza.

Storey, T. (2005). "The Long Tail and libraries". OCLC newsletter, 268, p. 6-11. <http://www.oclc.org/news/publications/newsletters/oclc/2005/268/downloads/thelongtail.pdf>.

Tower Hamlets (2009). Idea Store Strategy 2009. <http://www.ideastore.co.uk/public/documents/PDF/IdeaStoreStrategyAppx1CAB290709.pdf>.

Traniello, P. (2005). Biblioteche e società. Bologna: Il Mulino.

Urry, J. (2007). Mobilities. Cambridge: Polity Press.

Vicari Haddock, S. (2004). La città contemporanea. Bologna: Il Mulino.

Vivarelli, M. (2007). "Interpretare la biblioteca pubblica: alcune osservazioni metodologiche". Bollettino AIB, 47 (1/2), p. 143-149.

Zani, M. (2007). "Su e giù per la lunga coda". Bibliotime, 10 (2). <http://spbo.unibo.it/bibliotime/num-x-2/zani.htm>.


Data de recepció: 07/09/2010. Data d'acceptació: 14/10/2010.



Notes

1 Per a més informació sobre la "cua llarga" i la seva visualització gràfica, vegeu el blog que l'autor dedica a aquest tema: <http://www.longtail.com/>.

2 Pel que fa als reptes actuals i al futur de la biblioteca pública, s'ha desenvolupat un debat molt ampli dins el marc de la literatura biblioteconòmica italiana. Per a més informació sobre aquest debat, vegeu la bibliografia final. En concret, destaquem: Agnoli (2009), Conti (2006), Galluzzi (2006 i 2009), Leombroni (2005), Petrucciani (2006), Ridi (2006), Salarelli (2009), Traniello (2005) i Vivarelli (2007).

3 Es poden veure més exemples i casos estudiats a Galluzzi (2009), on hi ha les fitxes d'anàlisi de dotze biblioteques construïdes a Europa i Amèrica del Nord en ciutats de mitjanes o grans durant la dècada 1998-2008.

4 Sobre l'origen i els principis de fons dels Idea Stores, vegeu l'entrevista a Sergio Dogliani, Deputy Head of Idea Store, a YouTube (amb traducció al català): <http://www.youtube.com/watch?v=mZUiMqAvvvk>.

5 Per a més informació, vegeu la pàgina web del Whitechapel Idea Store: <http://www.ideastore.co.uk/en/articles/libraries_your_local_idea_store_library_idea_store_whitechapel>.

6 Vegeu l'article original i el debat que n'ha sorgit a: <http://www.myfoxchicago.com/dpp/news/special_report/library-taxes-closed-20100628>.