Resum [Abstract] [Resumen]
La Library of Birmingham és una nova infraestructura cultural important per al segle xxi, caracteritzada per una construcció i un redisseny radicals de l'arquitectura de les biblioteques com a espais públics. La funció de la biblioteca com a centre d'aprenentatge social i experimental és explotada juntament amb el seu potencial per al desenvolupament creatiu, cultural, empresarial i formatiu en el context urbà modern. La biblioteca ha d'evolucionar d'acord amb l'ecologia del coneixement emergent de la ciutat, ha de fomentar l'associacionisme i ha d'explorar tot el que pugui oferir l'oportunitat de coproduir serveis i contingut, fent casar a la perfecció les biblioteques físiques i les digitals. Aquest concepte és un repte per a les institucions de la ciutat i per als ciutadans individuals, perquè s'impliquin en la biblioteca per colonitzar-ne els espais físics, la qual cosa permetrà redefinir les relacions tradicionals entre proveïdors i clients. És fonamental entendre els processos d'aprenentatge que converteixen la informació en coneixement per visualitzar els espais nous.
1 Context
La Library of Birmingham (d'ara endavant, LoB) serà una nova destinació cultural important, que reescriurà el paper de les biblioteques públiques del segle xxi. Peça fonamental del Pla municipal del Birmingham City Council per regenerar el centre de la ciutat, aquest projecte valorat en 193 milions de lliures serà un centre referent per a la regió i el motor del coneixement i de les economies creatives, que unirà la ciutadania de Birmingham amb el món i que aproparà el món a Birmingham. La LoB obrirà les portes l'any 2013.
Dissenyada per l'equip internacional d'arquitectes Mecanoo, la LoB estarà situada a la Centenary Square de la ciutat. L'edifici tindrà un vestíbul d'entrada espaiós i obert, una planta baixa amb terrasses interiors, quatre pisos més oberts al públic i dues terrasses exteriors amb jardí, dos pisos de seguretat per guardar arxius, espais per a les oficines del personal i per a l'equipament, cosa que farà créixer l'edifici en dos pisos més i, a dalt de tot, un espai circular que acollirà la Shakespeare Memorial Room. L'edifici acabat ocuparà 31.000 m2 distribuïts en deu plantes, i serà un referent arquitectònic sorprenent que transformarà no sols la imatge de la Centenary Square, sinó tota la ciutat de Birmingham.
Imatge 1. La Library of Birmingham el 2013
La nova biblioteca estarà connectada físicament amb el Birmingham Repertory Theatre (el REP) i totes dues entitats funcionaran conjuntament, amb l'objectiu d'unir el món escrit i l'oral a partir del teatre, de la poesia i dels espectacles.
La LoB serà un aparador per a les col·leccions de fama internacional de fotografia, d'arxius i de llibres il·lustrats singulars de la ciutat. Per primera vegada, s'obriran al públic aquestes col·leccions gràcies a unes instal·lacions noves que inclouran galeries d'última generació. També hi haurà altres espais com són un teatre nou amb capacitat per a tres-centes persones, un amfiteatre a l'aire lliure i altres espais artístics informals, un estudi de gravació i espais destinats a infants i joves. Es preveu que visitaran les instal·lacions més de tres milions de persones cada any i uns quants milions més les veuran per Internet.
2 Espais nous
La LoB oferirà un espai nou per a la formació continuada i per al creixement del coneixement; una porta física i digital al món per a la ciutadania de Birmingham. En cooperació amb diversos organismes privats, públics i del tercer sector, però també amb ciutadans individuals, la biblioteca articularà un procés continuat de creixement orgànic i d'evolució de l'ús dels espais públics. A més a més, la LoB oferirà espai físic per a iniciatives creatives, culturals, empresarials i formatives. El desenvolupament d'aquest concepte ha obligat la LoB a repensar de dalt a baix la concepció de l'ús dels espais públics en el context de les biblioteques, una concecpció d'ús molt arrelada i establerta en el sector.
Durant molts anys, les biblioteques públiques han funcionat d'una manera eficaç com a espais socials que anaven molt més enllà de la seva funció tradicional de magatzem de grans col·leccions de llibres i altres materials. Les persones i els grups fan servir l'espai de les biblioteques per trobar-se i això contribueix a generar confiança, cohesió i capital social i cívic d'una àrea —el tercer espai d'Oldenburg, que s'estén més enllà de la llar i la feina. Les biblioteques públiques són, en essència, espais públics molt oberts i accessibles. El domini públic resultant té un impacte enorme en la qualitat de les relacions socials locals, de la democràcia cívica local i del sentiment localitzat de justícia social. El dret públic a compartir i usar espais és un element clau en la construcció del capital social.
S'ha demostrat que el capital social entre els usuaris de les biblioteques urbanes és més gran que entre els no-usuaris, i hi ha una correlació forta entre l'ús freqüent de la biblioteca i la implicació en els serveis comunitaris. La biblioteca pública local és un lloc de reunió per a les organitzacions comunitàries locals i gràcies a aquestes trobades es pot desenvolupar una confiança social i una "eficàcia col·lectiva". Per tant, la biblioteca té el potencial de ser un "integrador cívic" important. Però molt sovint aquestes trobades tenen una naturalesa més exclusiva que inclusiva, això vol dir: donar suport a entitats locals no comporta, necessàriament, que hi hagi més diàleg entre les diferents comunitats d'interès.
Imatge 2. Una millor dinàmica entre la biblioteca i el sector públic fomenta el capital social
El Birmingham City Council entén el servei d'una biblioteca pública, en general, i de la nova LoB, en particular, com a mitjà per fomentar la confiança intercomunitària, el compromís cívic, la implicació comunitària i la formació continuada entesa en el seu sentit més ampli, ja que inclou l'adquisició i millora d'habilitats i la formació no professional de famílies i adults. La resposta del City Council a la consulta del Govern britànic sobre el futur de les biblioteques públiques, Empower, inform, enrich (2009), n'identificava la funció per:
- Obrir la porta a l'alfabetització i a experiències de lectura creativa.
- Donar suport a tots els tipus de formació, tant formal com informal, per a gent de totes les edats.
- Minimitzar l'exclusió digital gràcies a l'accés gratuït a Internet i ajudar la població a adquirir coneixements digitals.
- Satisfer les necessitats d'informació per a l'economia del coneixement.
- Ser un espai d'inclusió social per a tothom.
- Tenir un enfocament local i respondre a les necessitats i prioritats de les autoritats locals.
- Convertir-se en un espai per compartir, crear, descobrir, visitar, establir relacions, intercanviar idees, sorprendre's i inspirar-se, comunicar-se, interactuar, ensenyar i aprendre.
La major part de l'espai interior de la LoB serà flexible, i hi haurà àrees dedicades a les arts, a la cultura, als espectacles, als grups de lectura, al suport i desenvolupament empresarial, a l'aprenentatge familiar i al patrimoni local. Aquest disseny flexible permetrà que la biblioteca esdevingui un lloc de trobada en què s'intercanviïn coneixements i es produeixi un aprenentatge social informal. De tant en tant, a algunes seccions se'ls canviarà l'ús temporalment per acollir actes, xerrades, exposicions i reunions informatives sobre temes de salut. S'espera que això apropi la gent als recursos i que no els segregui en sales de reunions separades. D'aquesta manera, es pretén que la LoB actuï com a catalitzadora de la cohesió comunitària de l'aprenentatge informal, cosa que es correspon amb l'enfocament del Govern britànic de la formació continuada, tal com s'assenyala en la política del llibre blanc The learning revolution (2009), que promou el valor social de l'"espai obert" com a mitjà per capacitar grups i individus. Les futures actuacions dins de l'espai de la nova biblioteca de Birmingham hauran de ser més que un simple espectacle, i en aquest sentit el procés d'aprenentatge i de lectura didàctics hauran de ser atraients i millorar-se mútuament.
Imatge 3. Espais artístics
L'autoaprenentatge és una part important de tot el procés. Molta gent ja l'està practicant. Volem donar recursos a més persones perquè s'organitzin la seva pròpia formació, amb oportunitats dissenyades per les comunitats per a les comunitats.
La LoB pretén oferir una amplíssima gamma d'oportunitats d'aprenentatge i d'atraccions culturals que satisfacin la gent que entra a la biblioteca amb un objectiu concret i la que hi entra per curiositat i amb un cert interès, però sense cap objectiu clar. La teoria de l'aprenentatge per lliure elecció i la noció de biblioteca com a "tercer lloc" constitueixen les idees que formen el model de provisió de serveis i de disseny arquitectònic de la LoB. Per això, els missatges clau per a l'equip de disseny, liderat per l'innovador estudi holandès Mecanoo International, incloïen destacar la dinàmica entre el domini públic exterior i l'interior de la biblioteca, de manera que es creï un espai obert sense barreres, i recalcar la qualitat de la circulació i les oportunitats per viure experiències sorprenents a la biblioteca, posant l'accent en l'aprenentatge i el descobriment inherent al llarg del camí, en lloc de centrar-se només en la destinació o l'objectiu del viatge. De vegades, pot ser millor viatjar que arribar al lloc.
Els temes principals de la nova dinàmica per als espais d'aprenentatge experimental i social —la biblioteca— són l'associacionisme i la coproducció. En aquest model reconstruït, la responsabilitat i la propietat de la qualitat i dels diversos serveis, o més aviat experiències, passa en gran manera de la institució de la biblioteca pública a les diverses comunitats d'ús i interès. Això implica una revisió del contracte social no escrit entre el proveïdor i el destinatari dels serveis, per trencar les barreres i atraure les comunitats —en el sentit més extens— com a distribuïdores o proveïdores de serveis i continguts.
Tenir diversos punts temàtics o de coneixement facilitarà l'aprenentatge dirigit i per lliure elecció. Han d'estar distribuïts físicament i virtualment per tota la nova biblioteca. Un d'aquests punts estarà destinat a donar suport a les empreses i a la innovació, i sobrepassarà els principis del servei gratuït Commercial Library que es va iniciar a Birmingham fa més de cent anys. Per tant, la LoB tindrà la funció ampliada de donar un suport actiu als estudiants en l'adquisició de les habilitats necessàries per triomfar econòmicament i de facilitar un fòrum que conjumini recerca, nous coneixements i noves pràctiques. Per això, es duran a terme nombroses associacions estratègiques i comunitàries per utilitzar una extensa gamma de recursos humans i materials a la ciutat, de manera que es desenvoluparan, en part, les idees recents del Cabinet Office sobre la coproducció en els serveis públics que entén l'associacionisme com una manera de "capacitar la ciutadania perquè aporti els seus propis recursos (temps, força de voluntat, experiència i esforç) i donar-los més control sobre els recursos públics per assolir els seus objectius". Les associacions van més enllà de l'elecció i l'accés dels usuaris, tot i que per dur-les a terme hauran d'augmentar les habilitats de participació, per exemple, ser capaços de reconèixer oportunitats de participació; coneixements de com cal utilitzar diferents institucions, i aptituds i habilitats per adquirir informació que provingui de diferents contextos i dotar-la de sentit. Dirigir les prestacions dins de diferents tipus d'institucions requerirà capacitats molt diferents, i una activitat associativa eficaç s'ha de proposar ajudar la gent a aconseguir passar d'un tipus de recursos o institucions digitals o reals a uns altres. Aquests coneixements biblioteca-informació-usuaris permetran que les persones segueixin un o diversos camins d'aprenentatge o de compromís cultural i podrien incloure relacions familiars, socials, comunitàries, educatives, empresarials i professionals.
La segona dimensió és la de la provisió d'un servei basat en un compromís real amb la comunitat. Aquest enfocament comparteix, essencialment, l'oportunitat de concebre, dissenyar i proveir serveis des de la biblioteca —en l'actualitat, el 95 % d'aquests serveis s'inicien a la mateixa biblioteca— a una comunitat d'interès més extensa connectada per una preocupació per promoure el diàleg, la formació i per una més gran comprensió dels aspectes clau de la societat, l'economia i del món sencer. Pot ser que la provisió d'aquest servei tingui aspectes comercials, com ara una mostra de productes nous, o que estigui guiada per les idees, o motivada per un desig de promoure i construir capital social. Podria adoptar diverses formes: actuacions, mostres, exposicions, actes, tallers, seminaris, conferències, xerrades i debats, que podrien durar una hora o un mes. Necessitarà moderació. I també líders i casos exemplars. Aquest enfocament té el potencial de millorar la comprensió, de connectar l'elit de la ciutat —sigui social, econòmica o acadèmica— amb el gran públic de qualsevol classe i edat. L'entrenament, la resolució de problemes i el pensament creatiu també podrien formar part d'una oferta més extensa de la LoB.
Imatge 4. Accessible per a tothom
Pensem en una relació que permeti que la recerca universitària més innovadora exploti els avantatges de la LoB per arribar a tanta gent com sigui possible, utilitzant diversos mètodes de comunicació. Algunes d'aquestes metodologies s'hauran de desenvolupar com a part de la relació i pot ser que formin part de la remodelació basada en les TIC de la biblioteca. En essència, la LoB esdevé el conducte per a una comunicació més eficaç entre el sector acadèmic i la comunitat en general, i per a una transferència de coneixement a gran escala. El model innovador semblaria que té el potencial d'oferir un "patró" a altres institucions acadèmiques i serveis de biblioteques públiques, tant nacionals com internacionals, que vulguin implicar-se més en la comunitat.
Els recursos i els espais de la LoB es posaran a disposició d'universitats, empreses, entitats culturals, escoles, organitzacions de voluntariat, etc., perquè dirigeixin aquest diàleg i fomentin els espais de tantes maneres creatives com sigui possible, a qualsevol hora del dia o de la nit, amb l'únic límit de la imaginació. És probable que el valor d'aquesta associació pugui augmentar encara més mitjançant un compromís eficaç amb diverses petites i mitjanes empreses establertes a la ciutat i a la regió, concretament les que treballen en mitjans digitals, que poden oferir propostes alternatives sobre la innovació i que tenen capacitat per treure al mercat productes nous més de pressa. Un cas anàleg obvi són les xarxes socials a Internet, en què llocs com ara Facebook, Bebo o Myspace han creat, en efecte, un espai de formació social i han legitimat la colonització dels usuaris per a finalitats que sobrepassen, de llarg, el concepte original. En conseqüència, l'energia i el dinamisme provenen d'una possessió real de l'espai per part dels usuaris, en què el propietari tècnic només intervé per estimular idees noves, permetre altres connexions, moderar i assegurar la qualitat de la naturalesa de les relacions socials. En el context d'una biblioteca pública, aquest últim aspecte és el que tendeix a generar més energia, tot i que molt sovint adopta la forma de més escalfor i menys il·luminació.
Com a espai físic d'aprenentatge i de compromís cívic amb tantes comunitats i persones com sigui possible, la biblioteca pública no té parangó, i fins a avui aquest potencial roman desconegut i infrautilitzat.
Imatge 5. La biblioteca de nit
Bibliografia
Per a més informació sobre la Library of Birmingham, visiteu: <http://www.birmingham.gov.uk/lob>.
La bibliografia recent sobre les biblioteques com a espais d'aprenentatge social és molt extensa; aquesta llista només és una petita selecció de les nombroses fonts que han estat indispensables per al desenvolupament de la nostra concepció:
Ashcroft, L. (2008). "Partnerships between public libraries and other agencies in England for provision of adult learning". World Library and Information Congress: 74th IFLA General Conference and Council, 10-14 August 2008, Québec, Canada. <http://archive.ifla.org/IV/ifla74/papers/122-Ashcroft-en.pdf>. [Consulta: 02/12/2010].
Bikerts, S. (2010). "Reading in a digital age". The American scholar (primavera).
Black, A.; Crann, M. (2002). "In the public eye: a mass observation of the public library". Journal of librarianship and information science, vol. 34 (3), p. 145–157.
Boyle, D.; Slay, J.; Stephens, L. (2010). Public services inside out: putting co-production into practice. London: New Economics Foundation.
Davis, C. (2008). "Librarianship in the 21st century: crisis or transformation?". Public library quarterly, vol. 27 (1), p. 57–82.
Dempsey, L. (2009). "Always on: libraries in a world of permanent connectivity". First Monday, vol. 14 (1).
Department of Culture Media and Sport (2009). Empower, inform, enrich. London: TSO.
Department of Culture Media and Sport (2010). The modernisation review of public libraries: a policy statement. London: TSO.
DIUS (2009). The learning revolution. London: TSO.
Franck, K. A.; Stevens, Q. (eds.) (2007). Loose space: possibility and diversity in urban life. London: Routledge.
Gorman, M. (2000). Our enduring values: librarianship in the 21st Century. Chicago: American Library Association.
Harris, K. (2003). "Your third place or mine? Public libraries and local communities". Public library journal, vol. 18 (2), p. 26–29.
Horne, M.; Shirley, T. (2009). Co-production in public services: a new partnership with citizens. London: Cabinet Office.
Johnson, C. A. (2010). "Do public libraries contribute to social capital? A preliminary investigation into the relationship". Library & information science research, vol. 32 (2), p. 147–155.
Manguel, A. (1996). A History of reading. London: HarperCollins.
Muddiman, D.; Durrani, S.; Dutch, M. et al. (2001). "Open to all? The public library and social exclusion: executive summary". New library world, vol. 102 (1163/1164), p. 154–157.
Oldenburg, R. (1989). The great good place: cafes, coffee shops, community centers, beauty parlors, general stores, bars, hangouts and how they get you through the day. New York: Paragon House.
Soja, E. W. (1996). Thirdspace. Oxford: Blackwell.
Worpole, K. (2004). 21st Century Libraries: changing forms, changing futures. London: CABE/RIBA.
Data de recepció: 11/10/2010. Data d'acceptació: 26/10/2010.