Óscar Guayabero
Les biblioteques sempre han estat per a mi espais suggeridors. Potser perquè veure-hi gent llegint o estudiant té alguna cosa d'íntim, de privat. Sempre recordaré l'escena de la pel·lícula de Wim Wenders El cel sobre Berlín amb els àngels descansant a la magnífica Biblioteca Nacional de Berlín, obra de l'arquitecte alemany Hans Scharoun. Potser per això, sempre me les imagino com a espais diàfans i lluminosos. Crec que hem superat el model clàssic d'edificis laberíntics i recarregats, a l'estil de la biblioteca secreta d'El nom de la rosa, d'Umberto Eco. Les nostres biblioteques públiques, amb l'excepció de la Biblioteca de Catalunya a l'antic Hospital de la Santa Creu de Barcelona, pertanyen al model "berlinès" i no és pas per casualitat.
Aquest any es compleix el límit del conegut Pla de biblioteques 1998-2010. Aquest Pla ha estat el full de ruta de la creació i gestió dels centres bibliogràfics de la nostra ciutat al llarg de dotze anys. Durant aquest temps, hi ha hagut, com en tot pla de llarga durada, llums i ombres, però certament s'ha redibuixat el mapa de l'accés dels ciutadans al coneixement. Molt s'ha escrit sobre el Pla i hi ha anàlisis serioses fetes des de la visió del bibliotecari, com la de Marta Cano i Enric Vilagrosa.1 Tanmateix, i al marge d'aquestes crítiques necessàries per millorar, el Pla ha deixat a la ciutat un bon grapat de nous edificis, nous espais urbans, nous nuclis de socialització. També rehabilitacions d'antics edificis per a nous usos i creació de centres híbrids i multifuncionals. Tot plegat és una de les actuacions més importants d'obra pública, juntament amb els centres d'assistència primària i els centres d'ensenyament. Potser aquestes tres potes són el que sustenta el model de construcció pública d'una ciutat. Val la pena analitzar quins resultats ha generat aquesta actuació.
Barcelona ha estat coneguda internacionalment pel seu urbanisme, l'anomenat "model Barcelona", i potser les accions més remarcables hagin estat la recuperació del litoral, les operacions al voltant dels Jocs Olímpics i la remodelació de Ciutat Vella. L'arquitecte Oriol Bohigas, artífex del primer període del model Barcelona, ha repetit en diverses ocasions que el seu era un urbanisme que anava del detall al conjunt. El que Jaime Lerner anomena acupuntura urbana, és a dir: "Si rehabilito la façana, canvio l'edifici. Si canvio l'edifici, canvio la plaça que l'envolta. Si milloro la plaça, canvio el barri a què pertany. Si canvio el barri, refaig la ciutat". Sobre aquest model s'entendrà la importància cabdal que té per a la ciutat la creació de més d'una vintena de nous centres destinats a ser biblioteques.
Potser com en cap altra àrea, les biblioteques, les escoles i els CAP han estat estendard d'una manera de fer que es va anar cuinant en la darrera fase de la dictadura i va esclatar amb l'assoliment de les institucions democràtiques. De fet, es podria dir que l'arquitectura dels darrers trenta anys del segle xx va ser a Barcelona una manera d'establir un vincle amb el moviment modern encetat pel GATCPAC i truncat amb els quaranta anys de franquisme. Potser per això la postmodernitat ha passat de puntetes per la nostra ciutat, amb excepcions com ara els components de l'estudi PER, amb Òscar Tusquets com a membre destacat, i alguns treballs de Ricard Bofill. Per tant, per entendre l'arquitectura de biblioteques del Pla hem d'entendre que es genera des dels paràmetres de la modernitat. És a dir, una arquitectura que creu que pot canviar i millorar la societat amb la seva acció, una arquitectura performàtica, que creu en la forma per transformar l'entorn. L'absència d'elements ornamentals, historiats i decoratius es deu a aquesta mateixa tradició d'austeritat moderna.
A tot això, s'hi afegeix un esperit local que s'embranca també amb arquitectes com ara Josep Lluís Sert, membre del GATCPAC, que es caracteritza per un interès especial per adaptar el racionalisme a les possibilitats constructives locals, la climatologia, els materials disponibles, etc. Potser com a cas paradigmàtic d'aquesta manera de fer tenim el treball de Josep Llinàs, autor de tres biblioteques de la ciutat: Fort Pienc, Vila de Gràcia i Jaume Fuster. Llinàs ha desenvolupat, des de l'inici, una arquitectura clarament moderna però amb una aposta per trobar en les necessitats, els condicionants i els caràcters locals no pas dificultats del projecte, sinó arguments per dotar els seus treballs d'identitat i de sentit. Per exemple, a la Biblioteca de la Vila de Gràcia, la cantonada s'ajusta a la cota de la vorera, però crea un cert voladís per guanyar metres quadrats. Al mateix temps orienta les finestres per aconseguir una bona il·luminació. I la Biblioteca Jaume Fuster genera una teulada contínua que aixopluga l'edifici i alhora crea al seu voltant un espai protegit del sol i de la pluja per als usuaris.
Durant uns dies he anat una mica pertot arreu, visitant algunes de les biblioteques públiques de la ciutat. Des de Ciutat Meridiana, amb la novíssima i interessant Biblioteca Zona Nord de Rafael Perera i Leoz, fins a Sant Gervasi, on s'ha fet la remodelació del Museu Clarà per convertir-lo en biblioteca. A Bon Pastor la biblioteca fa una funció bàsica i els seus usuaris l'aprecien. Al barri de la Sagrera l'arquitecte Javier Sanz Rodríguez ha fet un treball exquisit en uns baixos d'un bloc d'habitatges. Al Parc Central de Nou Barris la gent prenia la fresca amb els seus ordinadors portàtils al costat de la biblioteca, que està equipada amb Wi-Fi. I un xic més amunt, al costat de la plaça de Karl Marx, l'arquitectura de la Biblioteca Canyelles demana ajuda urgent. M'he pres un cafè al bar de la Biblioteca Juan Marsé amb la ciutat als meus peus i m'he distret veient jugar a la petanca al darrere de la Biblioteca Mercè Rodoreda. I he anat a la Zona Franca per veure com una antiga nau industrial és ara la Biblioteca Francesc Candel. I així, un munt d'equipaments. Els interiors són prou similars. El mobiliari, la distribució i els serveis són, si fa no fa, els mateixos. Tanmateix, m'ha sorprès que, al marge dels apartats generals, algunes biblioteques tinguin fons especialitzats en temàtiques concretes. Ho desconeixia i crec que no sóc un cas aïllat. Potser caldria explicar-ho millor als possibles usuaris.
En tot cas, per conèixer millor com va néixer aquest Pla i quina importància hi ha tingut l'arquitectura, cal parlar amb Oriol Bohigas, i així ho vaig fer. Em rep al seu despatx i parlem dels inicis, quan ell era regidor de Cultura de l'Ajuntament. "Amb en Jordi Coca vam iniciar un treball molt modest, al principi, però vam intentar assentar uns paràmetres estàndards que qualsevol biblioteca havia de complir per ser funcional. Metres quadrats, capacitat de públic, accessibilitat, etc. Al mateix temps vam decidir fer una distribució territorial, un centre gran per districte i un de més petit per cadascun dels barris." Aquesta va ser la base amb què es va treballar després i que Ferran Mascarell va utilitzar per redactar i gestionar el Pla de biblioteques 1998-2010.
"Vam intentar fer algunes biblioteques pilot, ja fos aprofitant estructures existents perquè teníem molt poc pressupost o creant-ne alguna de nova que servís de model." Una de les primeres va ser la del parc de l'Escorxador. "Sí. Aquí vam poder provar algunes coses per veure si funcionaven. Alguns ens deien que només serien sales d'estudi, però finalment crec que són molt més que això. De fet, fins i tot si només fossin llocs on la gent va a estudiar, estarien amortitzades. Quin plaer, poder crear un lloc on la gent va a aprendre coses, pel seu compte, sense que ningú l'hagi obligat!" Li explico que quan vivia al Raval veia com molts nens i joves anaven a les biblioteques perquè a casa seva, literalment, no hi havia espai per estudiar i em diu que aquí l'arquitectura fa una funció social més enllà de la cultura.
Li pregunto si hi ha algun tret comú en les diferents biblioteques que s'han anant fent aquests anys. Em diu que malgrat que no les coneix totes, i amb les excepcions de Josep Llinàs i Enric Miralles, hi ha una constant recerca d'una certa discreció formal. "Que, de fet, forma part del tarannà dels nostres arquitectes", afegeix. Quan parla d'Enric Miralles, Bohigas es refereix a la Biblioteca de Palafolls, que aquest arquitecte va dissenyar poc abans de morir. Li recordo la Biblioteca Joan Oliver de l'estudi RCR: "No estic segur que sigui adequada; sembla que s'ha invertit molt esforç a cridar l'atenció. Però tampoc la conec en profunditat".
Coincidim en el fet que ara que s'acaba el Pla és un bon moment per veure què ha donat de si i en quina mesura els nous equipaments s'adapten a les noves necessitats. El 1998 Internet era gairebé un exotisme. Ara és una realitat quotidiana i del paper que prenguin els llibres i la lectura davant d'aquest canvi dependrà la configuració de les noves biblioteques. I acaba dient: "Jo sempre dic que no estaré tranquil com a ciutadà fins que la gent surti al carrer per demanar biblioteques en comptes de més sou". Li dic que els veïns del Clot sí que ho han fet i que han aconseguit que l'Ajuntament els faci una biblioteca pendent des de feia anys, just a l'edifici del Disseny Hub Barcelona (DHUB), que és un projecte del mateix Bohigas: "A mi em sembla molt bé. El que hem de mirar és que tingui les condicions adequades i no suposi un problema per a la gent que treballa al DHUB". Comentem que la hibridació d'usos com en aquest cas o en d'altres, com ara a la Biblioteca de Sagrada Família i a la de Fort Pienc, és una bona fórmula per crear sinergies culturals.
Justament, Fort Pienc és un cas que m'agradaria analitzar. En un espai comú, hi conviuen un supermercat, un centre de dia per a gent gran, una escola, una biblioteca i un centre cívic. Em pregunto què ofereix un conjunt tan singular i decideixo passar-hi una tarda rondant per allà. Més enllà d'oferir imatges com una senyora amb la bossa de la compra repassant el diari a la biblioteca o uns joves fent capgrossos al costat dels avis que prenen el sol, el que descobreixo és un intangible però de fàcil detecció: Fort Pienc genera ciutat, en el sentit de polis, és a dir, d'espai de convivència. I també d'àgora, de plaça pública i mercat. Amb l'aportació, mai prou valorada, de les terrasses dels bars propers, és un punt de centralitat de barri que aplega molt diverses activitats. Penso que aquest és un model a explorar amb més profunditat i també a millorar, sobretot pel que fa a la porositat de l'edifici. Crec que es podria fer entrar més el carrer en la biblioteca i treure més els llibres al carrer, arquitectònicament parlant.
Arran de la conversa amb Bohigas tinc dubtes sobre si una biblioteca ha de ser un edifici discret. Penso en la Bibliothèque Nationale de France, de Dominique Perrault; en la Seattle Central Library, de Rem Koolhaas; en l'ampliació de la Kongelige Bibliotek de Copenhaguen –l'anomenen "el diamant negre"–, de Schmidt, Hammer i Lassen; en la Hachioji Library a la Tama Art University, de Toyo Ito, o en la Biblioteca de España a Medellín, de Giancarlo Mazzanti. Totes són biblioteques més o menys recents i totes tenen una iconicitat notable. Ara que sembla acabat el cicle dels arquitectes estrella i de l'arquitectura icònica, em pregunto si una biblioteca no ha de ser un punt de referència per als ciutadans encara que no l'hagin visitada, com un referent que la cultura i el coneixement són a tocar del dits si hom ho desitja. Que consti que no m'interessen gens els arquitectes estrella i els seus projectes "marca". Trobo que han deteriorat l'arquitectura i els llocs on han treballat. Tanmateix, ara que sembla que el projecte de la biblioteca estatal de l'estació de França es posa en marxa i que ens diuen que serà "la més gran d'Espanya", no puc deixar de pensar com seria la nostra ciutat si els edificis icònics fossin biblioteques públiques que emetessin senyals de cultura contemporània, i no torres per demostrar el poder de les corporacions i hotels de luxe per enlluernar els turistes.
Notes
1 Cano, Marta; Vilagrosa, Enric (1999). "Anàlisi del Pla de Biblioteques de Barcelona 1998-2010". Item: revista de biblioteconomia i documentació, núm. 24, p. 61–89. <http://www.raco.cat/index.php/Item/article/view/22537/22371>. [Consulta: 15/10/2010].