[Versión castellana]

Ana B. Ríos Hilario, Carmen Caro Castro, Yolanda Martín González, Críspulo Travieso Rodríguez

Professors del Departamento de Biblioteconomía y Documentación
Universidad de Salamanca

anarihi@usal.es, cccaro@usal.es, ymargon@usal.es, ctravieso@usal.es

Resum [Abstract] [Resumen]

Objectiu. Presentar una anàlisi comparativa dels serveis d'informació local en línia que ofereixen les biblioteques públiques de la comunitat de Castella i Lleó. La finalitat d'aquesta avaluació és subratllar les fortaleses d'aquests serveis i mostrar-ne les debilitats, per proposar en aquest darrer cas tota una sèrie d'actuacions de millora.

Metodologia. S'ha dissenyat un esquema d'avaluació a mida, de manera que -anant de general a particular- l'anàlisi se centra en els punts següents: estructura de la pàgina d'inici -quant a disseny i continguts- i estructura del servei d'informació local, tot valorant la selecció i la descripció dels recursos informatius.

Resultats. Dels resultats obtinguts, en destaca l'esforç dut a terme a l'hora de fer visible i d'enriquir els continguts d'aquesta secció perquè esdevingui un punt de referència com a servei públic d'informació al ciutadà.

1 Introducció

En els darrers anys hem assistit a un avenç espectacular de les tecnologies de la informació que ha modificat radicalment la manera tant d'emmagatzemar la informació com d'accedir-hi. Hi ha pocs sectors d'activitat que hagin escapat a les repercussions d'aquest desenvolupament; d'aquí ve que la biblioteca pública –per a la qual el subministrament d'informació amb una funció social, educativa i cultural és un objectiu primordial– ha de fer front al desafiament que aquest canvi suposa en diversos aspectes organitzatius i de prestació de serveis. La transformació en una "porta local cap al coneixement", que el Manifest de la UNESCO del 1994 promovia per a les biblioteques públiques, combina la noció de passarel·la cap al coneixement amb la de proximitat a la comunitat i al ciutadà: el local com a punt de partida per accedir –trencant fronteres– a l'universal. La idea de servei a una comunitat concreta, vinculada a la difusió de la informació a la xarxa que és subjacent a aquesta proposta, és imprescindible per consolidar el paper que la biblioteca pública ha de tenir en la societat del coneixement.

El nou marc normatiu que proposen les Directrius IFLA/UNESCO per al desenvolupament del servei de biblioteques públiques (2001) insisteix en la necessitat que la biblioteca adapti els seus serveis a l'entorn i en la importància de facilitar informació sobre la comunitat. Aquesta necessitat es vincula amb la possibilitat de revifar el compromís cívic, impulsar la participació ciutadana i fomentar la intervenció dels ciutadans en els processos de decisió.

El servei d'informació local (SIL) és el servei més implicat per l'abast d'aquestes línies d'actuació. Segons García Gómez i Díaz Grau (2000), considerant les recomanacions de l'IFLA, és "el servicio bibliotecario más integrado en el tejido social del municipio, el cual, reúne toda la información que ofrece el mismo, a través de los distintos frentes administrativos, políticos, sociales, económicos, comerciales, culturales, etc., los estructura con el propósito de que puedan ser fácilmente consultados, y los difunde garantizando la igualdad de posibilidades de los ciudadanos a la hora de acceder a la información de y sobre el municipio".

El SIL neix als anys setanta i es desenvolupa, principalment, a la Gran Bretanya, els Estats Units, el Canadà, Austràlia i Escandinàvia, països en els quals la difusió de la informació sobre la comunitat i la seva administració ha estat una tasca tradicional de la biblioteca pública. El propòsit inicial de la seva creació va ser aconseguir que les classes més desfavorides tinguessin accés a informació que pogués millorar el seu modus vivendi (ajuts per a habitatges, ocupació, assistència sanitària, beques, etc.). Amb els anys, aquest tipus de serveis s'estén per les biblioteques públiques anglosaxones i nòrdiques. Ja als anys noranta, amb uns objectius més amplis, el SIL passa a ocupar un espai dins els serveis bibliotecaris moderns i és promogut per organitzacions internacionals com ara l'IFLA o la UNESCO, que defineixen la biblioteca pública com un centre d'informació local (Domínguez; Merlo Vega, 2001).

García Gómez i Díaz Grau (2000) assenyalen que en països com ara Espanya, on aquest servei no té tradició, és habitual que aquesta informació es generi i es difongui als municipis de manera aïllada i dispersa (oficines de consum, ajuntaments, associacions de veïns, oficines de turisme, col·lectius de comerciants, etc.), amb la qual cosa s'arriba a una difuminació del coneixement molesta per al ciutadà. Defensen que la biblioteca pública sigui el centre que canalitzi qualsevol tipus d'informació local mitjançant la recopilació i l'accés fàcil sota les etiquetes: informació social, referent a sanitat, habitatge, protecció legal, associacions, afers religiosos, drets polítics, assistència financera, transport; informació comercial, sobre tots els serveis existents al municipi; informació educativa, pel que fa a centres d'educació, acadèmies, cursos, beques d'estudi, i informació cultural, relativa tant a cinemes, biblioteques, teatres, museus, concerts, serveis esportius, etc., com a la història i a personalitats d'àmbit local. Des d'aquesta perspectiva, Omella i Claparols (2003) també insisteix en el fet que l'objectiu del SIL ha de ser apropar al ciutadà la informació que es genera en el seu entorn més immediat i produir informació local i comunitària, juntament amb altres polítiques de cohesió social i d'integració municipals.

Les noves tecnologies de la informació ofereixen una oportunitat excel·lent d'apropar els serveis de la biblioteca a tots els col·lectius de la comunitat, tenint en compte la diversitat existent per raons d'edat, cultura, raça, creences, etc. Les eines del web 2.0 –que estan fent possible la biblioteca 2.0, ja que permeten crear un producte amb més informació gràcies als comentaris, les etiquetes i les puntuacions dels usuaris (Casey; Savastinuk, 2006; Margaix Arnal, 2007)– ofereixen un gamma gran de possibilitats per ampliar l'horitzó dels serveis d'informació local, tot fomentant la participació dels ciutadans en fòrums de discussió orientats a la comunitat, en plataformes educatives, en la creació de continguts, en la valoració i l'adaptació dels productes a necessitats específiques, etc.

Com ja s'ha indicat, el SIL respon al model anglosaxó de biblioteca que en promou el paper canalitzador a l'hora de proporcionar informació i documentació sobre tot tipus d'assumptes relacionats amb la comunitat. La tradició bibliotecària espanyola, tanmateix, s'ha preocupat més d'informar sobre les manifestacions artístiques i culturals de la localitat, de reunir-ne material i de mantenir un fons bibliogràfic local. La situació d'aquest servei s'ha anat modificant en els darrers anys i s'han ampliat tant la informació a la qual es facilita l'accés com els objectius que es planteja. No obstant això, la consolidació del SIL a les biblioteques públiques espanyoles continua sent un repte professional.

Agafant com a base aquesta idea, l'objectiu principal d'aquesta investigació és fer un estudi de la situació actual dels serveis d'informació local en línia que ofereixen les biblioteques públiques de Castella i Lleó. El diagnòstic resultant podrà servir per valorar tant els avenços assolits com les possibles –i de ben segur necessàries– línies d'actuació.

Partint d'aquesta premissa, vam procedir a dissenyar la metodologia per dur a terme l'avaluació dels serveis objecte d'estudi. Així, en un primer moment, vam recollir informació sobre les investigacions prèvies que s'havien fet a través d'estudis sobre els serveis d'informació local en general i, de manera més específica, sobre els serveis d'informació a la comunitat en línia. Sobre aquest aspecte, cal destacar que, si bé és cert que el tema dels serveis d'informació al ciutadà va ser una qüestió força investigada a començaments de la dècada, no ha tingut continuació, tal com es dedueix de la bibliografia consultada. D'una manera similar, els treballs que s'han centrat en l'anàlisi d'aquests serveis en xarxa han estat escassos. Així mateix, no vam creure que fos necessari agafar com a base del disseny obres d'un altre àmbit que no fos l'espanyol pel que fa a la metodologia, ja que les diferències en la manera de concebre la secció podrien donar resultats dispars a l'hora d'aplicar-ne els mètodes.

Quant a l'avaluació específica dels serveis d'informació local en línia, ens va ser de gran ajuda l'anàlisi d'Herrera Morillas (2007, p. 523), titulat La información local en línea en las bibliotecas públicas del Estado: características y modelos de clasificación de contenidos, el propòsit del qual era "estudiar, analizar y mostrar qué ofrecen las Bibliotecas Publicas del Estado y cómo lo ofrecen, en relación a la información local dentro del entorno digital y de las nuevas posibilidades que ofrece Internet".

No obstant això, atès el fet que la nostra anàlisi era més específica, vam optar per crear una metodologia ad hoc. Anant de general a particular, el desenvolupament del model giraria al voltant de dos eixos fonamentals: l'estructura de la pàgina d'inici –quant a disseny i continguts– i l'estructura del servei d'informació local, tot valorant la selecció i la descripció dels recursos informatius.¹

2 Les biblioteques públiques de Castella i Lleó en línia

Les biblioteques públiques de la comunitat castellanolleonesa són accessibles electrònicament a Internet a través del portal de la xarxa de biblioteques de la Junta de Castilla y León.

Des de fa diversos mesos, aquestes unitats d'informació comparteixen un mateix model d'interfície en la qual mostren tota la sèrie de recursos i serveis que ofereixen a l'internauta.

La informació està organitzada seguint una estructura quadripartida a través de la qual l'usuari virtual pot resoldre totes les seves necessitats informatives o, almenys, les més importants. Així, a la part superior de la pàgina web, hi ha els enllaços següents: "Inicio", "Gobierno de Castilla y León", "Temas JCyL.es" i "Opina y pregunta". A més a més, també existeix la possibilitat de consultar el mapa del web i de fer una cerca a través de la finestreta disposada expressament per a aquesta finalitat. Aquesta barra d'opcions es manté fixa durant tot el procés de consulta.

Figura 1. Interfície de la Biblioteca Pública de Valladolid

La informació bibliotecària pròpiament dita apareix distribuïda, al cos central de la pàgina, en diverses columnes. Al cos central, hi destaca –per exemple– l'enllaç "Biblioteca pública de Ávila", seguit a la part inferior de dues carpetes: "Actividades" i "Noticias".

La columna situada a la part esquerra conté el nombre d'enllaços més gran, entre els quals hi ha el que fa referència a la informació que proporciona la biblioteca a la comunitat. Així, en primer lloc, se'ns ofereix una finestreta per a la realització d'una cerca ràpida i la possibilitat de seleccionar qualsevol altra biblioteca que formi part de la xarxa de biblioteques públiques de Castella i Lleó. A continuació, l'usuari pot accedir als diversos serveis a través dels enllaços següents:

• "Consulta del catálogo"
• "Servicios para usuarios registrados"
• "La biblioteca"
• "Información práctica"
• "¿Qué puedo encontrar?"
• "Servicios"
• "A través de Internet"
• "Infolocal"
• "Bibliotecas de…"
• "Agenda"
• "Publicaciones"
• "Rincón infantil"

Mitjançant aquests enllaços, l'usuari pot accedir a les distintes prestacions que ofereix el centre: obtenir informació general sobre la biblioteca, fer ús dels serveis disposats electrònicament, consultar els recursos i les fonts d'informació i, per descomptat, accedir al SIL.

Completen la informació i els serveis que ofereix la biblioteca, les opcions ubicades al lateral dret de la pàgina, on s'ofereixen altres possibilitats de consulta que varien en funció de la unitat d'informació, ja que al·ludeixen a activitats o iniciatives pròpies de la biblioteca com ara clubs de lectura, Internet per a invidents, recomanacions, etc.

3 El servei d'informació local en línia de les biblioteques públiques de Castella i Lleó

Prèviament a la realització de l'anàlisi comparativa, en aquest apartat recollim els trets més significatius del SIL en línia de les biblioteques públiques castellanolleoneses.

En la interfície web de la xarxa de biblioteques públiques de Castella i Lleó, aquesta secció la trobem sota l'epígraf "Infolocal" o "Información local". En el cas concret de la biblioteca de Zamora, la trobem en l'epígraf "Información a la comunidad". Des d'aquest enllaç l'usuari pot triar entre les dues opcions següents:

• "Información de interés local"
• "La ciudad en Internet"

Els recursos informatius que ofereixen les distintes unitats d'informació tenen com a punt en comú el fet que donen informació sobre les diverses administracions i institucions locals. Així mateix, acostumen a proporcionar un mapa de fonts d'informació de naturalesa diversa: turística, acadèmica, social, etc.

En concret, en la secció "Información de interés local", les biblioteques castellanolleoneses ofereixen una selecció i una descripció de recursos electrònics amb informació pràctica sobre la ciutat i la província. Aquests recursos electrònics estan encapçalats per una llista de matèries o per una llista de temes o d'àmbits. A través d'aquesta opció, el més habitual és que es facilitin els enllaços web de les principals administracions públiques o entitats locals. D'altra banda, aquesta informació acostuma a anar acompanyada de la possibilitat d'accedir a altres pàgines web relatives a l'àmbit de l'educació, el lleure i el turisme, els esports, la cultura, l'habitatge, etc. Des d'aquesta opció, sovint també es permet l'accés electrònic a la premsa de la ciutat i de la província.

Figura 2. Secció "Información local y ciudadana" de la Biblioteca Pública de Salamanca

La secció "La ciudad en Internet" (per exemple, "Burgos en Internet") facilita la consulta a una llista de recursos electrònics –elaborats de manera individual o col·lectiva– sobre aspectes concrets o puntuals relacionats amb la ciutat o la província concretes. És per aquest motiu que les opcions que es presten des d'aquesta secció varien d'unes unitats d'informació a altres.

Figura 3. La secció "Segovia en Internet"

4 El servei d'informació local en línia: anàlisi comparativa

A continuació, presentem l'avaluació pròpiament dita del SIL que ofereixen les biblioteques castellanolleoneses. Per fer-ho, hem elaborat una plantilla composta pels nou paràmetres que tot seguit passem a definir:

1. Denominació del servei. D'acord amb estudis anteriors, existia una diversificació a l'hora d'identificar aquests serveis. Mitjançant aquest paràmetre volem comprovar si hi ha unanimitat o no a l'hora d'anomenar aquesta secció i, en cas negatiu, comprovar quines són les expressions més emprades i amb quina freqüència.


2. Localització. Mitjançant aquest ítem volem veure el mode d'accés a aquest servei des de la pàgina principal de la biblioteca. En aquest sentit, també és important avaluar el grau d'importància que se li atorga a aquesta secció amb relació a la resta de serveis bibliotecaris.


3. Apartats en què es divideix el servei. En aquest punt volem veure l'estructuració del SIL; és a dir, comprovar si hi ha una divisió per seccions i, en cas afirmatiu, de quines seccions es tracta.


4. Formulari per rebre informació sobre aquest servei en línia. Atès que la informació que s'ofereix en el SIL s'ajusta molt bé a la manera de concebre la biblioteca en línia, mitjançant aquest paràmetre volem confirmar l'existència d'un formulari específic que permeti sol·licitar informació local als usuaris a través de l'accés a Internet.


5. Manera de concebre la secció. Sota aquest epígraf volem fer referència a la manera com es configura aquesta secció, bé sigui mitjançant la recol·lecció o l'elaboració de recursos d'informació.


6. Tipus de recursos. En sintonia amb l'apartat anterior, volem indagar sobre la cobertura dels recursos recopilats.


7. Categories que estableix. És a dir, de quina manera s'organitza la informació.


8. Presentació dels recursos. Finalment, intentem posar de manifest quin és el tractament del recurs en si mateix.

L'anàlisi comparativa figura recollida en les taules següents.

4.1 Denominació del servei

La manera com es denomina el servei constitueix un element crucial en el procés de localització dels usuaris interessats en la informació local. En el cas de les biblioteques públiques de Castella i Lleó, com en el de la resta de comunitats autònomes, s'empren fins a tres denominacions diferents per a la designació d'aquest servei (vegeu la taula 1): "Infolocal", "Información local" i "Información a la comunidad". En aquest sentit, creiem que caldria unificar la designació de la secció per facilitar-ne la identificació.

	Servei
Àvila	"Infolocal"
Burgos	"Información local"
Lleó	"Infolocal"
Palència	"Infolocal"
Salamanca	"Información local"
Segòvia	"Infolocal"
Sòria	"Infolocal"
Valladolid	"Infolocal"
Zamora	"Información a la comunidad"

Taula 1. Denominació del servei

Segons la nostra opinió, l'expressió que millor reflecteix el contingut informatiu d'aquesta secció seria la d'"Información local" i, per descomptat, rebutgem altres títols emprats per a aquest servei com ara "Información administrativa" o "Información para el ciudadano". El primer perquè resulta massa específic i el segon perquè ofereix una visió massa àmplia de la informació que conté la secció.

4.2 Localització

Quant a la seva ubicació, observem que l'accés al servei d'informació local, en tots els casos, es fa directament des de la pàgina principal del web bibliotecari, la qual cosa contribueix a una localització ràpida del servei. A més a més, el fet que el ciutadà visualitzi el servei en qüestió a la pàgina principal del portal bibliotecari fa palesa la importància que s'atorga a aquest servei.

4.3 Apartats

Les seccions en què s'organitza la informació que ofereix el SIL de les biblioteques públiques de Castella i Lleó són dues:

• "Información de interés local"
• "La ciudad en Internet"

	Servei	Àrees
Àvila	"Infolocal"	"Información de interés local"
		"Ávila en Internet"
Burgos	"Información local"	"Información local"
		"Burgos en Internet"
Lleó	"Infolocal"	"Información de interés local"
		"León en Internet"
Palència	"Infolocal"	"Info de interés local"
		"Palencia en Internet"
Salamanca	"Información local"	"Información local y ciudadana"
		"Salamanca en Internet"
Segòvia	"Infolocal"	"Info de interés local"
		"Segovia en Internet"
Sòria	"Infolocal"	"Información de interés local"
		"Soria en Internet"
Valladolid	"Infolocal"	"Información de interés local"
		"Valladolid en Internet"
Zamora	"Información a la comunidad"	"Información a la comunidad"

Taula 2. Apartats en què es divideix el servei

Tot i que les denominacions poden variar lleugerament, el contingut informatiu coincideix en gran part. Així, la primera de les seccions ofereix, en general, informació de caràcter pràctic, fet que es tradueix en un repertori de recursos electrònics de les institucions administratives, educatives, culturals, turístiques, etc. que tenen la seu a la ciutat. De vegades, l'exposició d'aquesta informació apareix estructurada en subseccions. Quant a la segona secció, "La ciudad en Internet", el que fa el SIL és proporcionar a l'usuari alguns dels enllaços més importants sobre la història, la gastronomia, l'art, les festivitats i la geografia, per exemple, de la ciutat i la província.

4.4 Formulari

No hi ha cap biblioteca que tingui un formulari per sol·licitar aquest servei a través del web. No obstant això, en l'apartat "A través de Internet" o "Servicio en Internet" podem veure si hi ha un formulari o no per a la sol·licitud d'informació:

• Àvila: en l'opció "Contacta", que només apareix en la pàgina d'"Información de interés local", hi ha disponible un qüestionari breu perquè l'usuari pugui fer la seva consulta.


• Burgos: des de les pàgines web del servei, la biblioteca no ofereix cap tipus de qüestionari o de fórmula perquè l'usuari pugui fer una consulta.


• Lleó: des de les pàgines web del servei, la biblioteca no ofereix cap tipus de qüestionari o de fórmula perquè l'usuari pugui fer una consulta.


• Palència: en l'opció "Contacta", que apareix tant en la pàgina d'"Información de interés local" com en la de "Palencia en Internet", hi figura un qüestionari breu –amb només dos camps per emplenar: "Dirección de correo" de l'usuari i "Consulta a realizar"– perquè l'usuari pugui fer la consulta.


• Salamanca: des de les pàgines web del servei, la biblioteca no ofereix cap tipus de qüestionari o de fórmula perquè l'usuari pugui fer una consulta.


• Segòvia: des de les pàgines web del servei, la biblioteca no ofereix cap tipus de qüestionari o de fórmula perquè l'usuari pugui fer una consulta.


• Sòria: des de les pàgines web del servei, la biblioteca no ofereix cap tipus de qüestionari o de fórmula perquè l'usuari pugui fer una consulta.


• Valladolid: en l'opció "Contacta", que només apareix en la pàgina de "Valladolid en Internet", hi figura un qüestionari breu –amb només dos camps per emplenar: "Dirección de correo" de l'usuari i "Consulta a realizar"– perquè l'usuari pugui fer la consulta.


• Zamora: des de les pàgines web del servei, la biblioteca no ofereix cap tipus de qüestionari o de fórmula perquè l'usuari pugui fer una consulta.

	Informació d'interès local	La província a Internet	Sense formulari
Àvila	√
Burgos			√
Lleó			√
Palència	√	√
Salamanca			√
Segòvia			√
Sòria			√
Valladolid		√
Zamora			√

Taula 3. Existència de formulari

4.5 Manera de concebre la secció

Segons es desprèn de la bibliografia publicada fins a l'actualitat sobre el SIL, aquest servei acostuma a fer fonamentalment dues funcions diferents: pot ser un mer intermediari entre la informació que té la unitat documental i l'usuari, o pot ser un proveïdor d'informació primari quan qui genera aquesta informació és la mateixa biblioteca.

En l'estudi que hem dut a terme, hem comprovat que els serveis d'informació local de les biblioteques públiques castellanolleoneses han apostat per operar únicament en un dels dos àmbits d'actuació esmentats anteriorment: el de servir de pont entre les fonts i els recursos electrònics disponibles sobre l'entorn de la biblioteca i el ciutadà que hi accedeix.

Des del SIL de les biblioteques castellanolleoneses s'ofereix tota una selecció de recursos amb informació actualitzada i variada sobre diversos temes, relacionats amb la província en qüestió, elaborats per les institucions o les administracions a les quals es fa referència. Tanmateix, no n'hi ha cap que proporcioni recursos d'elaboració pròpia. Atès el fet que ens consta que hi ha diverses biblioteques que sí que faciliten aquests tipus de recursos en sala, des d'aquí llancem una doble proposta: primer, que elaborin informació pròpia i, segon, que la difonguin en línia. La posada en marxa d'aquesta iniciativa tindria com a conseqüència una dinamització del servei.

4.6 Tipus de recursos

Més enllà dels fons que constitueixen la col·lecció impresa d'aquest servei, entre els quals hi ha guies, fullets, directoris o fulls solts, el SIL en línia se sustenta sobre un repertori de recursos que preveuen aquestes i altres tipologies documentals, la gran majoria en suport electrònic.

Quant al contingut informatiu, en general, en els serveis en línia estudiats es distingeixen els tipus de recursos següents:

1. Només sobre la localitat.
2. Recursos referents a altres àmbits (per exemple, d'àmbit nacional).

	Només sobre la localitat	Altres àmbits
Àvila	√
Burgos	√
Lleó	√	√
Palència	√
Salamanca	√
Segòvia	√	√
Sòria	√
Valladolid	√	√
Zamora	√	√

Taula 4. Tipus de recursos

El fet que –tal com apuntàvem en l'apartat anterior– el 90 % dels recursos oferts hagin estat capturats exclusivament a la xarxa i que no hagin estat elaborats per la unitat d'informació pot suposar una decepció per a l'usuari més avantatjat en la recerca d'informació i que sol·licita de la biblioteca altres fonts, més enllà de la proporcionades per les mateixes institucions locals, autonòmiques o nacionals.

4.7 Categories

Podem assenyalar els tipus d'etiquetes següents:

1. Ús de matèries.
2. Ús d'expressions més extenses.
3. Accés directe a través dels noms de les institucions o dels recursos, que actuen d'enllaços.

En la taula 5 apareixen les categories establertes per les diverses biblioteques d'acord amb els dos apartats en què es divideix la secció: "Información local" i "La ciudad en Internet".

	"Información local"	"La ciudad en Internet"
Àvila	Expressions més extenses	Matèries
Burgos	Matèries	Accés a través dels recursos
Lleó	Matèries	Accés a través dels recursos
Palència	Accés a través dels recursos	Accés a través dels recursos
Salamanca	Matèries	Expressions més extenses
Segòvia	Matèries	Accés a través dels recursos
Sòria	Matèries	Accés a través dels recursos
Valladolid	Matèries	Accés a través dels recursos
Zamora	Matèries	----

Taula 5. Categories

Des del punt de vista de la denominació de les matèries, es va dur a terme una anàlisi més exhaustiva. En l'apèndix² –que adjuntem al final de l'article–, s'hi poden observar les diverses categories emprades, a més de saber a quines biblioteques es troben.

A la columna de l'esquerra hi ha la relació completa dels diversos noms o etiquetes que s'han fet servir per denominar els blocs de recursos d'informació. En la taula, la fila superior correspon als noms de les biblioteques de la comunitat, acompanyats del nombre d'etiquetes diferents totals emprades. Les caselles ombrejades indiquen quines etiquetes fa servir cada biblioteca. Quan les etiquetes per a recursos semblants no es corresponen de manera exacta però coincideixen en contingut, s'han establert les equivalències corresponents i, en aquests casos, s'han recollit les diverses denominacions a les mateixes caselles ombrejades.

En la majoria de biblioteques estudiades, aquestes subseccions organitzen la informació sota títols genèrics del tipus: "Prensa local", "Transportes", "Administraciones públicas" i "Ocio y cultura". No obstant això, en alguns casos –com en el de la Biblioteca Pública de Salamanca– les subseccions corresponen a apartats temàtics específics: "Discapacidad", "Mujeres", "Jóvenes", etc. D'una manera o d'una altra, penem que l'estructuració de les seccions en subseccions contribueix, sense cap mena de dubte, a alleugerir el procés de localització de la informació que requereix el ciutadà.

4.8 Presentació dels recursos

Finalment, el tractament que es dóna en l'exposició dels recursos també és diferent. Novament, hi ha dues opcions:

• Denominació i accés al recurs a través d'un enllaç.
• A més de l'enllaç, s'hi presenta informació addicional sobre el recurs. Aquesta informació pot consistir en:
• Una breu explicació sobre el tipus d'informació que l'usuari trobarà sota el subapartat en qüestió. Per exemple, a la Biblioteca Pública de Ávila, sota la subsecció "Espectáculo", hi diu: "Enlaces de cine, teatro y otros espectáculos".
• Una ampliació de la informació, més enllà de l'enllaç a la institució, en què la biblioteca aporta dades com ara el telèfon o l'adreça postal de l'associació, administració, etc. a la qual fa referència.

	Denominació i enllaç	Informació addicional
Àvila	√	√
Burgos	√	√
Lleó	√
Palència	√
Salamanca	√
Segòvia	√	√
Sòria	√	√
Valladolid	√	√
Zamora	√

Taula 6. Presentació dels recursos

5 Conclusions

El que ha estat exposat anteriorment constata que la comunitat de Castella i Lleó ha fet un gran esforç a l'hora de desenvolupar el portal de les biblioteques públiques de la regió i, més concretament, els serveis d'informació local. Tant la localització com l'enriquiment de continguts és símptoma que la biblioteca pública vol continuar sent un punt de referència com a servei públic d'informació al ciutadà. La seva inclusió dins la mateixa pàgina que dóna accés al catàleg bibliogràfic respon a una concepció integradora de la funció de la biblioteca.

Entre els aspectes susceptibles de millora, cal esmentar els següents:

• Adoptar una denominació comuna per al SIL, com ara "Infolocal".
• Impulsar la creació de recursos d'informació propis que estiguin directament adreçats a la comunitat a la qual serveixen.
• Habilitar un formulari específic de petició d'informació, com el que tenen altres serveis que s'ofereixen.
• Homogeneïtzar els apartats en què s'estructura la informació i la implantació d'un únic sistema de classificació, la qual cosa facilitarà les cerques i promourà la imatge corporativa de les biblioteques.

Una altra recomanació possible és la posada en marxa de programes de qualitat dels recursos oferts, la seva actualització constant i l'anàlisi del seu ús real, fets que permetrien l'adaptació d'aquest espai virtual d'informació a la realitat local en què se situa cada centre.

Bibliografia

Amorós Fontanals, J.; Ontalba Ruipérez, J. A.; Pérez Salmerón, G. (1999). "La intervenció de la biblioteca pública a Catalunya en les polítiques locals d'informació". Item: revista de biblioteconomia i documentació, núm. 24 (gen.–juny), p. 35–60.

Amorós Fontanals, J.; Ontalba Ruipérez, J. A.; Pérez Salmerón, G. (2000). "La información local o comunitaria en los servicios de información de las bibliotecas públicas". BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, núm. 4. <http://bid.ub.edu/04amoro2.htm>. [Consulta: 29/09/2010].

Bailac i Puigdellívol, A. (1999). "Información a la comunidad". Educación y biblioteca, núm. 100 (abril), p. 25–27.

Bailac i Puigdellívol, A. (2000). "Políticas locales de información". El profesional de la información, vol. 9, núm. 4, (abril), p. 41–43.

Bailac i Puigdellívol, A. (2004). "Los usuarios y los profesionales de la biblioteca pública en el nuevo entorno de la sociedad de la información". Pez de plata. <http://www.pezdeplata.org/numeros%20anteriores/bailac.pdf>. [Consulta: 03/06/2010].

Betancur, A. M. (2002). "Un lugar en el mundo: los servicios de información local en la biblioteca pública". Métodos de información, vol.9, núm. 51, p. 38–43.

Casey, Michael E.; Savastinuk, Laura C. (2006). "Library 2.0". Library journal, vol. 131, no. 4, p. 40–42. <http://www.libraryjournal.com/article/CA6365200.html>. [Consulta: 12/07/2010].

Colomer i Bartrolí, M.; Elvira Silleras, M. (1998). "Tecnología y calidad del servicio al ciudadano: el centro de información municipal". En: VI Jornadas Españolas de Documentación. Los sistemas de información al servicio de la sociedad. València: FESABID, p. 847–853.

Directrices IFLA/UNESCO para el desarrollo de bibliotecas públicas (2001). <unesdoc.unesco.org/images/0012/001246/124654s.pdf>. [Consulta: 12/07/2010].

Domínguez, R.; Merlo Vega, J. A. (2001). "La biblioteca pública al servicio de la comunidad". En: Las bibliotecas públicas en España: una realidad abierta. Madrid: Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. Dirección General del Libro, Archivos y Bibliotecas; Fundación Germán Sánchez Ruipérez, p. 205–224.

Fornas Carrasco, R. (2002). "La biblioteca pública municipal y los servicios de información local". Métodos de información, vol. 9, núm. 51, p. 55–64.

Gallego Lorenzo, J.; Santos de Paz, L. (2003). "La presencia de las bibliotecas de Castilla y León en Internet". Boletín de la Asociación Andaluza de Bibliotecarios, núm. 72 (set.), p. 39–53. <http://www.aab.es/pdfs/baab72/72a2.pdf>. [Consulta: 09/07/2010].

García Gómez, F. J. (2002). "Las bibliotecas públicas españolas en Internet: ¿qué servicios ofrecen?". Boletín de la Asociación Andaluza de Bibliotecarios, núm. 68 (set.), p. 23–36. <http://www.aab.es/pdfs/baab68/68a2.pdf>. [Consulta: 09/07/2010].

García Gómez, F. J.; Díaz Grau, A. (2000). "El servicio de información local en las bibliotecas públicas municipales: importancia y pautas para su desarrollo (I)". Boletín de la Asociación Andaluza de Bibliotecarios, vol. 15, núm. 61, p. 47–56.

García Gómez, F. J.; Díaz Grau, A. (2001). "El servicio de información local en las bibliotecas públicas municipales: importancia y pautas para su desarrollo (II)". Boletín de la Asociación Andaluza de Bibliotecarios, vol. 16, núm. 62, p. 31–48.

González Oliveras, J. L. (1998). "Proyecto Jumilla: desarrollo de un servicio integrado de información local". En: VI Jornadas Españolas de Documentación. Los sistemas de información al servicio de la sociedad. València: FESABID, p. 413–417.

Herrera Morillas, J. L. (2007). "La información local en línea en las bibliotecas públicas del Estado: características y modelos de clasificación de contenidos" En: Sociedad Internacional para la Organización del Conocimiento. Actas del VIII Congreso ISKO. La interdisciplinariedad y la transdisciplinariedad en la organización del conocimiento científico. España, León, 18, 19 y 20 de 2007. León: Universidad de León, Secretariado de Publicaciones, p. 523–530.

Jiménez Piano, M. (2001). "Evaluación de sedes web". Revista española de documentación científica, vol. 24, núm. 4, p. 405–432.

Lozano, R. (1999). "La biblioteca pública virtual: un servei públic per als ciutadans del segle XXI". En: 7es Jornades Catalanes de Documentació. Barcelona: COBDC, p. 249–256.

Manifiesto de la UNESCO sobre la biblioteca pública (1994). <http://archive.ifla.org/VII/s8/unesco/span.htm>. [Consulta: 12/07/2010].

Margaix Arnal, D. (2007). "Conceptos de web 2.0 y biblioteca 2.0: origen, definiciones y retos para las bibliotecas actuales". El profesional de la información, vol.16, núm. 2, p. 95–106.

Merlo Vega, J. A.; Merlo Vega, M. J. (1998). "Servicios de información en línea para el desarrollo local". En: VI Jornadas Españolas de Documentación. Los sistemas de información al servicio de la sociedad. València: FESABID, p. 587–596.

Merlo Vega, J. A; Omella i Claparols, E. (2003). "Biblioteca pública y municipio: convivencia y conveniencia". Educación y biblioteca, núm. 135 (maig–juny), p. 42–50.

Merlo Vega, J. A. (2009). Información y referencia en entornos digitales. Murcia: Universidad de Murcia.

Omella i Claparols, E.; Abadal i Falgueras, E. (1999). "Política local d'informació i biblioteca pública". Item: revista de biblioteconomia i documentació, núm. 24 (gen.–juny), p. 13–34.

Sreenivasulu, V. (2000). "The role of a digital librarian in the management of digital information systems (DIS)". The electronic library, vol. 18, no. 1, p. 12–20.

Torres Vargas, G. A. (2003) "Hacia un modelo de servicios en la biblioteca digital". Investigación bibliotecológica: archivonomía, bibliotecología e información, vol. 17, núm. 35, p. 35–46.

Zapico Alonso, F. F. (1996). "Retos de la política de información en los municipios españoles". En: V Jornadas de Documentación Automatizada (5ª: 1996: Cáceres). Sistemas de información: balance de doce años de jornadas y perspectivas de futuro. Cáceres: Universidad de Extremadura. Servicio de Publicaciones, p. 913–918.

Data de recepció: 15/08/2010. Data d'acceptació: 26/10/2010.

Apèndix

Categories de matèria emprades en les seccions d'informació local

	Burgos (11)	Lleó (5)	Salamanca (13)	Segòvia (8)	Sòria (8)	Valladolid (13)	Zamora (11)
Telèfons d'interès				"Agenda telefónica"
Administració: organismes oficials		"Administraciones públicas"	"Administración y ciudadano"		"Información administrativa e institucional"	"Administración"
Treball i sindicats			"Trabajo y empleo"		"Empleo"	"Empleo y trabajo"	"Trabajo"
Assistència social
Joves
Estudis		"Centros educativos"	"Estudios y becas"			"Educación"	"Educación"
Medi ambient
Salut: assistència mèdica				"Servicios de salud"		"Salud"	"Salud"
Turisme
Estrangers: organismes, associacions				"Extranjeros"
Esports					"Ocio y deporte"	"Deportes y ocio"
Premsa local				"Quiosco"	"Prensa"
Transports					"Autobuses"
Lleure i cultura					"Cultura"	"Cultura"	"Cultura"
Consum i diners						"Economía y consumo"
Discapacitat
Drogues
Dones
Voluntariat
Institucions
Arxius i museus
Llista de carrers
Mitjans de comunicació social
Serveis socials i participació ciutadana
Habitatge
Agenda
Col·lectius i entitats
Serveis

---

Notes

¹ Hem de dir que aquest estudi s’ha dut a terme dos cops. Després d’una primera anàlisi, la xarxa de biblioteques de la Junta de Castilla y León va redissenyar el seu portal bibliotecari, amb la qual cosa alguns dels apartats objecte d’estudi van haver de ser eliminats o substituïts –atès que ja no tenien cap sentit– i moltes de les conclusions i dels aspectes de millora als quals havíem arribat –en certa mesura– ja s’havien resolt. És així com aquesta anàlisi també ens va servir de base a l’hora d’establir els paràmetres d’avaluació.

² En primer lloc, s’han tingut en compte les categories que apareixien a la Biblioteca Pública de Burgos, perquè és la primera per ordre alfabètic. Per a cada categoria, la primera biblioteca en la qual apareix ombrejada és d’on s’ha agafat aquesta terminologia concreta. Els termes s’han extret de la primera classificació que s’ofereix a la pàgina d’informació local.