[Versión castellana]


Santi Romero

Arquitecte
Cap de la Unitat d'Arquitectura Bibliotecària de la Gerència de Serveis de Biblioteques
Diputació de Barcelona

romerogs@diba.cat



Resum [Abstract] [Resumen]

Amb la recent inauguració de la Biblioteca Ca l'Oliveres de Lliçà d'Amunt, la Xarxa de Biblioteques Municipals de la província de Barcelona ha arribat a 200 equipaments. Aquest desplegament bibliotecari respon a l'aposta dels municipis i de la Gerència de Serveis de Biblioteques de la Diputació de Barcelona per poder oferir als ciutadans un servei bibliotecari de qualitat.

Sembla un bon moment perquè l'experiència acumulada sigui el punt de partida per fer un recorregut per les diferents etapes que comporten la creació d'una biblioteca nova, posant especial un èmfasi especial en els aspectes de planificació i arquitectura.

L'article té una doble mirada. D'una banda, es descriu cada etapa detallant principalment el seguiment dels aspectes arquitectònics. De l'altra, s'exemplifica amb un cas concret: el procés de creació de la nova Biblioteca Esteve Paluzie de Barberà del Vallès, inaugurada el 27 de juny de 2009.

Confiem que aquest treball sigui d'utilitat a altres professionals implicats en projectes de creació o millora de biblioteques.


1 Introducció

Tant la creació d'una nova biblioteca com la conversió d'una biblioteca existent comporten la realització de tota una sèrie d'etapes tècniques, administratives i financeres. Tot i que cada actuació té el seu procés específic, es poden distingir les següents: decisió de construir, elaboració del programa, elecció de l'emplaçament, elaboració del projecte, adjudicació de les obres i construcció de l'edifici, projecte, adjudicació i realització del mobiliari, posada en funcionament de l'equipament bibliotecari i, finalment, obertura de la biblioteca.

La materialització de cada una de les fases requereix l'actuació de professionals especialitzats en les diferents branques, que han de donar resposta a una funció tècnica determinada. Per al bon funcionament del seguiment del projecte s'han de tenir molt clares les etapes, els actors, la temporalització i els objectius a aconseguir en cada etapa.

En el cas de les biblioteques públiques de la província de Barcelona, la Gerència de Serveis de Biblioteques (GSB) de la Diputació de Barcelona (DIBA) assessora i col·labora amb els ajuntaments tant en la planificació i creació de nous equipaments com en la gestió del servei bibliotecari. El procés de creació comporta les etapes següents:

Sovint les intervencions en biblioteca pública van més enllà de l'obra nova, i ens trobem davant d'altres tipus d'intervencions, com ara reformes i ampliacions d'edificis existents, rehabilitació d'edificis històrics per a ús bibliotecari, etc. Tot i que les fases esmentades anteriorment se centren en obra nova i en rehabilitacions, les altres actuacions sovint segueixen un procés similar.

Aquest article, que se centra molt en els aspectes arquitectònics de tot el procés, té dues finalitats. D'una banda, es descriuen les principals característiques de cada etapa. Paral·lelament, s'estudia el cas del procés de creació de la nova Biblioteca Esteve Paluzie de Barberà del Vallès, inaugurada el 27 de juny de 2009.

La base de partida per a l'elaboració de l'article han estat els documents interns dels processos de treball que té la GSB, així com l'experiència d'haver estat l'arquitecte assessor per al cas de la Biblioteca de Barberà del Vallès.

Aquest article no hagués estat possible sense la col·laboració de dues persones: Ester Omella, que em va donar moltes idees i tot el seu coneixement, i Jordi Permanyer, que amb la seva entrega habitual em va proposar moltes correccions per millorar el resultat final. Gràcies a tots dos.


2 Anàlisi prèvia

El Mapa de Lectura Pública, previst per la Llei 4/1993 del Sistema Bibliotecari de Catalunya, és el marc de referència bàsic de les actuacions de les administracions públiques responsables de prestar el servei bibliotecari. La base de partida de la seva elaboració són els Estàndards de Biblioteca Pública,1 que defineixen, segons el nombre d'habitants i les característiques del municipi, els requeriments en serveis i recursos (espais, fons, personal, hores de servei i equipament) que han d'oferir les biblioteques. La darrera revisió del Mapa data del 2008 i va ser aprovat mitjançant l'acord de govern 131/2008, de 15 de juliol.

A partir de les dades del Mapa hi ha una anàlisi conjunta entre l'ajuntament corresponent i la DIBA sobre els aspectes següents:

En el moment de la redacció d'aquest article, les dades que facilita la GSB sobre preus orientatius són els següents:


2.1 El cas de Barberà del Vallès

El municipi de Barberà del Vallès es troba situat a la comarca del Vallès Occidental entre municipis veïns importants com ara Sabadell, Cerdanyola, Ripollet, Santa Perpètua de Mogoda i Badia del Vallès.

El municipi comptava el 2004 amb una població de 27.202 habitants, en un àmbit concentrat al voltant d'una circumferència de 1,3 quilòmetres de radi. Es preveia que la població de Barberà podria arribar als 35.000 habitants en els propers anys.

El municipi disposava de la Biblioteca Esteve Paluzie, que tenia una superfície útil de 500 m2 i es trobava situada a la tercera planta del Casal de Cultura de la ciutat.

D'acord amb els paràmetres bibliotecaris, aquesta biblioteca era insuficient per exercir de Biblioteca Central Urbana per a la població que havia d'atendre. La nova biblioteca suposaria el trasllat de l'actual Biblioteca Esteve Paluzie a un nou edifici.

En el moment de la redacció d'aquest article el municipi ja té una població de 31.800 habitants. Segons la Llei de Biblioteques podria plantejar-se una segona biblioteca, però per ser un municipi molt compactat no es preveu de moment la creació d'un segon equipament.

L'Ajuntament ja havia previst un terreny per al nou edifici, que era un espai destinat a un equipament sociocultural situat a la plaça de la Constitució, es preveia urbanitzar aquesta plaça i donar així protagonisme a l'edifici de l'equipament. Aquesta ubicació es va consensuar amb la GSB, i es troba a uns 540 metres de la plaça de la Vila, que és aproximadament el centre de la ciutat.

L'esmentada plaça seria el vincle d'unió entre el centre urbà i la zona de nou desenvolupament del Parc Central del Vallès, per tant actuaria com a nou pont central de connexió urbana.


Plànol de situació de la biblioteca amb àmbit d'influència d'1 km de radi

Figura 1. Plànol de situació de la biblioteca amb àmbit d'influència d'1 km de radi


L'octubre de 2003, l'arquitecte municipal de l'Ajuntament va elaborar una "Memòria valorada per a la construcció de la Biblioteca Municipal", en la qual es feia referència a la importància d'emprar sistemes d'estalvi energètic i aplicació de sistemes d'arquitectura sostenibles.

Es preveia una biblioteca de 1.760 m2 de programa (2.376 m2 construïts) amb un valor total de l'obra més el mobiliari i equipament de 2.803.680 euros (Pressupost d'Execució per Contracte). Aquesta superfície provenia de les previsions de la DIBA quant al Mapa bibliotecari de la província. La valoració econòmica també es basava en la recomanada per la DIBA en base al cost mitjà d'obra nova en edificis de similars característiques.

En aquesta Memòria s'incorporava un plànol on es reservava un dels laterals de la plaça per a la construcció de la futura biblioteca.

L'any 2004 el municipi va impulsar un procés de participació de la ciutadania a través del "Pla de Ciutat de Barberà del Vallès-Taller ciutadà sobre la Biblioteca/Mediateca", en el qual van participar les entitats culturals i cíviques de Barberà, així com representants de partits polítics, tècnics municipals i veïns de la zona.

S'indiquen a continuació els principals suggeriments dels participants:

3 Programació del servei

Si una característica han de tenir les biblioteques públiques és la d'estar adaptades a la comunitat que han de servir. Per això, se substitueix la idea d'oferir serveis per la d'adequar els serveis a les necessitats dels usuaris reals o potencials. Per tant, el document s'executa conjuntament entre els tècnics de l'ajuntament corresponent i la GSB.

El dimensionat dels espais es basa en els Estàndards de Biblioteca Pública (Nieto; Vilagrosa, 2008), però s'incorporen les modificacions necessàries per tal d'adequar-los a la realitat local.

El programa funcional de la biblioteca es desenvolupa a partir dels apartats següents:

Pel que fa a l'establiment de l'emplaçament adequat, es busca la centralitat i es requereix el consens amb la DIBA. Els serveis tècnics de l'ajuntament faciliten la informació urbanística necessària del solar escollit (ús previst segons el planejament urbà, normativa aplicable, característiques del solar, superfície màxima d'ocupació, volum edificable, etc.).

Una de les principals finalitats del programa funcional és donar la informació necessària per tal que l'arquitecte projecti l'edifici que realment necessita el municipi. Per tant, per a cada àrea de la biblioteca s'ha d'especificar:


3.1 Observacions relacionades amb les superfícies

Quan es parla de l'espai que ocupa una biblioteca sovint es generen confusions quan no es concreta a quin tipus de superfície ens estem referint. Tot i que la superfície construïda és el valor real que permet obtenir totes les dades econòmiques derivades d'una obra, convé definir la semàntica emprada en l'àmbit bibliotecari sobre les superfícies dels edificis. Se'n distingeixen tres tipus:

Hi ha també uns elements clau de programa que són determinants per a la concepció de l'esquema de funcionament, i que afecten molt al projecte arquitectònic de la biblioteca. Per tant, el programa funcional ha d'especificar aspectes com ara:

És aconsellable l'aprovació del document pel ple municipal per tal d'aconseguir que tot el procés de creació de la biblioteca, que de ben segur tindrà una durada àmplia, tingui el suport de tots els grups polítics.


3.2 El cas de Barberà del Vallès

El document va ser el resultat d'un procés de treball per definir les característiques específiques d'aquest nou equipament, en el qual van estar implicats tècnics de l'Ajuntament, la directora de la biblioteca existent i la Secció de Planificació de la GSB.

Dels estudis realitzats sobre la població, es poden destacar els següents trets específics:

Pel que fa a l'establiment de l'emplaçament adequat, en aquest cas la decisió s'havia pres en la fase anterior (Anàlisi prèvia).

Es preveia que la biblioteca donés servei a tota la ciutadania, ja que la població no té nuclis disgregats. Tot i així, per tal d'apropar al màxim els servei de biblioteca als ciutadans, es va decidir que en un futur es podrien crear uns punts d'accés als serveis de la biblioteca que se situarien en els centres cívics.

Es detallen a continuació algunes dades característiques del programa funcional:

El programa funcional de la Biblioteca de Barberà del Vallès, de data juliol de 2005, es va enviar a l'Ajuntament per a la seva aprovació municipal.


4 Projecte arquitectònic

Normalment són els ajuntaments els responsables d'aquesta etapa, tot i que poden sol·licitar que la DIBA, mitjançant el Servei d'Equipaments i Espai Públic, es faci càrrec de tot el projecte. En aquest cas, es demana la participació de l'arquitecte municipal en tot el seguiment.

La GSB assessora en les diferents fases del procés de redacció del projecte arquitectònic:

4.1 Contractació de l'arquitecte

Tot i la dificultat de donar una informació prou actualitzada a causa de les modificacions que ha sofert la legislació en matèria de contractes, es poden diferenciar dos sistemes de contractació:

La GSB recomana:


4.2 Projecte arquitectònic

La lògica evolutiva del projecte consisteix en l'encadenament de diferents etapes que van del concepte general als detalls particulars. La formalització en fases facilita la incorporació de les modificacions necessàries sense posar en crisi aspectes consensuats en etapes anteriors.

Principals fases del projecte:


4.3 Assessorament del projecte per part de l'arquitecte de la GSB

La finalitat de l'assessorament és vetllar perquè la definició i distribució dels espais i l'equipament de la biblioteca respongui als serveis que es volen oferir i a allò establert en la fase de programació. És important fer un seguiment molt regular per tal que sigui fàcil introduir els canvis necessaris en el moment que sorgeixin els problemes.

Hi ha tres criteris bàsics que són presents en tot el procés creatiu: la flexibilitat, l'accessibilitat i l'organització.

Aquests criteris són presents en tot el procés de l'organització de l'edifici. Però per garantir una bona utilització i un manteniment sostenible, s'incideix també en els aspectes següents:

Pel que fa a la distribució del mobiliari, tot i que es recomana que el projecte de mobiliari i equipament es faci en una etapa posterior, cal decidir i incorporar la distribució del mobiliari en el projecte d'execució per les raons següents:

La primera proposta de distribució del mobiliari la fa l'arquitecte de la GSB, i parteix de les idees definides per l'arquitecte que redacta el projecte de l'edifici. Aquesta distribució, revisada pels bibliotecaris de la GSB per tal d'assegurar el bon funcionament del servei, es retorna a l'arquitecte redactor del projecte. Quan no hi ha coincidència d'opinions, es treballa conjuntament per tal d'arribar a una solució consensuada.

L'assessorament del projecte arquitectònic finalitza amb la revisió del projecte d'execució per part de la GSB. Si es considera que no respon al programa funcional o a les necessitats del projecte bibliotecari, es pot donar el cas que, mitjançant un informe, se sol·liciti a l'ajuntament una revisió de projecte.


4.4 El cas de Barberà del Vallès

4.4.1 Contractació de l'arquitecte

L'Ajuntament va decidir organitzar un concurs per a la "Redacció i posterior direcció d'obres dels projectes bàsic i d'execució de la Biblioteca-Mediateca Municipal i urbanització de la plaça de la Constitució".

Per tal de guanyar temps, el plec del concurs es va elaborar paral·lelament amb la definició del programa funcional. Aquest plec, que incorporava les conclusions del procés de participació de la ciutadania esmentat a l'apartat d'Anàlisi prèvia, data de febrer de 2005 i el programa funcional és de juliol de 2005.

El plec del concurs contemplava un edifici amb una superfície de programa total de 1.760 m2, i es definia la superfície de cada àrea de la biblioteca. En el programa funcional definitiu aquesta superfície va créixer fins els 1.820 m2.

La mesa de contractació es va constituir amb representants de l'Ajuntament de Barberà del Vallès, del Taller de Participació Ciutadana i d'Entitats del municipi, així com representants de la Generalitat de Catalunya i de la DIBA. Des de la DIBA es va designar a Santi Romero, autor d'aquest article i arquitecte, per a l'assessorament del projecte. Cal destacar que l'Ajuntament, amb la voluntat de garantir equitat en el procés de selecció i qualitat arquitectònica en la proposta guanyadora, va demanar al Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya que designés un arquitecte assessor per al procés d'estudi de les propostes arquitectòniques del concurs.

Es detallen a continuació algunes dades característiques del plec del concurs:

En la primera fase, es van presentar 35 equips. Després de la valoració dels mèrits, en la reunió de la mesa de contractació de data de 31 de maig de 2005 es van seleccionar els següents equips:

En la segona fase, l'Ajuntament i l'arquitecte assessor de la GSB es van reunir en data 26 de juliol de 2005 amb els cinc equips guanyadors per entregar-los el programa funcional i explicar-los alguns criteris arquitectònics referits a la biblioteca. Havien de presentar les propostes el 31 d'agost de 2005. De la mesa de contractació, se'n va anomenar un grup més reduït, amb el qual es va dur a terme les presentacions i els debats entorn a les propostes. La professió arquitectònica d'aquest grup va estar representada pels següents professionals:

L'1 de setembre de 2005 cadascun dels cinc equips seleccionats va disposar de 45 minuts per explicar les seves propostes i respondre a les preguntes que la Mesa va considerar oportunes per a la millor comprensió dels projectes.

L'anàlisi de les propostes per part de la mesa de contractació, juntament amb un acurat i exhaustiu informe elaborat per Antoni Ubach, on es detallaven els aspectes positius i negatius de cada proposta, va donar com a guanyador a l'equip de José Emilio Hernández Cros i Mora Sanvisens, Arquitectes Associats, S.C.P.


Proposta guanyadora del concurs. Emplaçament i situació

Figura 2. Proposta guanyadora del concurs. Emplaçament i situació


Proposta guanyadora del concurs. Plantes, alçats i perspectives

Figura 3. Proposta guanyadora del concurs. Plantes, alçats i perspectives


Proposta guanyadora del concurs. Seccions i perspectives

Figura 4. Proposta guanyadora del concurs. Seccions i perspectives


A continuació s'indiquen alguns comentaris d'aquest informe sobre la proposta guanyadora:


4.4.2 Projecte arquitectònic

A partir de la resolució del concurs, l'assessorament arquitectònic del projecte es va fer mitjançant un seguit de reunions en les quals van participar principalment els arquitectes autors del projecte i l'arquitecte de la DIBA. En determinats moments van participar també diferents representants de l'Ajuntament (tant de la Regidoria de Cultura com de la d'Urbanisme), així com l'enginyer dels Serveis Informàtics de la DIBA.

Com a responsable de vetllar perquè la definició i distribució dels espais de la biblioteca respongui als serveis que es volen oferir, l'arquitecte de la GSB va analitzar la proposta guanyadora des d'un punt de vista més funcional, tenint en compte que era el punt de partida d'un futur edifici real. A continuació s'indiquen algunes observacions que es van comentar en la primera reunió de seguiment, que va tenir lloc el 14 d'octubre de 2005.

Al llarg de les reunions successives el projecte va evolucionar i es van resoldre els principals problemes de la proposta, així com d'altres que, com habitualment passa en tot els processos de concepció d'un edifici, van anar sorgint durant el període de treball.

L'arquitecte de la GSB va participar en un total de sis reunions de seguiment del projecte: la primera va ser l'octubre de 2005 i l'última pel març de 2006, poc abans del lliurament del projecte d'execució. En dues d'aquestes reunions també va estar present l'enginyer dels Serveis Informàtics de la DIBA, per tal d'assessorar en els aspectes relacionats amb l'electricitat i dels sistemes de telecomunicacions.

Fruit d'aquest seguiment, es van resoldre els principals problemes funcionals de la proposta guanyadora, així es pot afirmar que l'edifici resultant ofereix uns bons serveis bibliotecaris amb una fàcil gestió.


Planta general

Figura 5. Planta general


Planta d'accés

Figura 6. Planta d'accés


Planta superior

Figura 7. Planta superior


Planta inferior

Figura 8. Planta inferior


Seccions

Figura 9. Seccions


Perspectiva exterior

Figura 10. Perspectiva exterior


Perspectiva exterior

Figura 11. Perspectiva exterior


A continuació s'explica el funcionament de l'edifici amb comentaris d'alguns aspectes, tant positius com negatius:

En l'última reunió de seguiment del projecte, de data 2 de març de 2006, el calendari era el següent:

El projecte d'execució és de març de 2006 i va ser aprovat per l'Ajuntament el 27 de setembre del mateix any. L'Ajuntament va entregar una còpia del projecte a la GSB per tal de poder fer-ne una anàlisi i verificar que s'havien aconseguit tots els objectius previstos.

Gràcies a la rapidesa de l'equip redactor i a l'estricta planificació de l'Ajuntament, es pot dir sense cap dubte que el procés de redacció del projecte arquitectònic va ser molt àgil. Tenint en compte que la primera reunió on es valorava la proposta guanyadora del concurs va ser a l'octubre de 2005 i el projecte d'execució es va finalitzar al març de 2006, es van emprar únicament sis mesos per a tot el procés.

Es detallen a continuació algunes dades característiques del projecte d'execució:


5 Execució de l'obra

En la realització de les obres es poden distingir les fases següents:

Es recomana que s'encarregui la direcció de les obres al mateix arquitecte redactor del projecte arquitectònic.

L'assessorament en aquesta etapa per part de la GSB posa especial interès en la coordinació mitjançant les següents accions:

La primera visita d'obra conjunta de l'Ajuntament i la GSB es fa generalment quan la fase de fonaments, estructura i tancaments està acabada. En aquesta visita es detecten els possibles canvis a l'obra respecte el projecte executiu, s'aclareixen dubtes i s'acaben de concretar els temes que havien quedat oberts.


5.1 El cas de Barberà del Vallès

Les obres van ser dirigides pel mateix equip redactor del projecte arquitectònic (José Emilio Hernández Cros i Mora Sanvisens, Arquitectes Associats, S.C.P.).

Tot i que poc abans de finalitzar el projecte d'execució el calendari preveia d'iniciar les obres al juny de 2006, el procés es va endarrerir una mica.

Les obres es van adjudicar per procediment obert a les següents empreses:

El calendari de les obres va ser el següent:

L'arquitecte de la GSB va participar en un total de quatre visites d'obra. La primera visita es va fer al gener de 2008 i també hi va assistir l'enginyer dels Serveis Informàtics de la DIBA.

Es van emprar 9 mesos per a la construcció de la plaça i 26 mesos per a la construcció de l'edifici de la biblioteca.

Es detallen a continuació algunes dades de l'edifici acabat:


Façana d'accés a la biblioteca

Figura 12. Façana d'accés a la biblioteca


Vista des de l'altre costat de l'accés

Figura 13. Vista des de l'altre costat de l'accés


Pati interior de la biblioteca

Figura 14. Pati interior de la biblioteca


Terrassa de la zona infantil

Figura 15. Terrassa de la zona infantil


6 Mobiliari i equipament

Els ajuntaments tenen la possibilitat de sol·licitar suport en aquesta etapa a la DIBA.

La GSB assessora en les fases següents del procés:

La GSB recomana que s'encarregui el projecte i la direcció del mobiliari i equipament al mateix arquitecte responsable del projecte arquitectònic i de la direcció de l'obra.

En l'assessorament per part de la GSB hi intervé l'arquitecte que ha participat en l'assessorament del projecte arquitectònic i el personal especialitzat en els nous equipaments bibliotecaris. També hi intervé la direcció de la biblioteca.


6.1 Definició del mobiliari i equipament

Cal fer un projecte que inclogui els següents capítols:

Tant el projecte com l'adjudicació poden desenvolupar-se en un sol expedient o bé en expedients diferenciats.

El projecte és millor fer-lo quan està acabada la fase de fonaments, estructura i tancaments. En condicions normals, el període de temps que falta per acabar les obres permetrà encadenar la finalització del projecte amb el procés d'adjudicació, fabricació i instal·lació final. Si es fa abans, es pot donar el cas que hi hagi retards que fan que el projecte i el pressupost esdevinguin obsolets i calgui refer-los i actualitzar-los quan s'apropa l'acabament de l'obra.

Es parteix de la distribució de mobiliari inclosa en el projecte d'execució i s'efectuen les modificacions pertinents en funció de les necessitats que la biblioteca té en el moment present.

Pel que fa a l'elecció dels diferents mobles, es recomana que compleixin els següents requeriments bàsics:

El projecte ha d'incloure:

La GSB facilita a l'arquitecte redactor la documentació següent:

El projecte de mobiliari i equipament es valida per part de la GSB per tal que l'ajuntament iniciï els processos d'adjudicació corresponents.


6.2 Concurs d'adjudicació a l'empresa de subministrament

Aquesta fase la gestiona l'ajuntament i també es desenvolupa paral·lelament a les obres de construcció de l'edifici.

Es recomana fer el concurs d'adjudicació amb els criteris següents:

La GSB ofereix a l'Ajuntament la possibilitat que l'arquitecte assessor participi en la mesa de contractació, així com en la valoració tècnica de les ofertes.


6.3 El cas de Barberà del Vallès

6.3.1 Redacció del projecte de mobiliari i equipament

Es va encarregar el projecte al mateix equip que va redactar el projecte arquitectònic i que va dirigir les obres.

Posteriorment a l'entrega del projecte d'execució, l'arquitecte de la GSB va participar en un total de dues reunions de mobiliari. La primera es va fer al febrer de 2008 i la segona al gener de 2009.

En el projecte d'execució no estava prou definida la distribució del mobiliari, per la qual cosa en aquesta etapa es va requerir un esforç addicional per part de tots els participants per tal de no endarrerir la planificació prevista. Cal remarcar que hi va haver una coincidència total tant en la distribució del mobiliari com en l'elecció dels models, materials i colors.

El projecte de mobiliari i equipament és de setembre de 2008.

En aquest projecte es van deixar d'incloure algunes partides i va faltar completar-ne unes altres. A més, es van incorporar les cortines i les instal·lacions necessàries per equipar la cafeteria, ja que no s'havien posat en el projecte d'execució.


Planta d'accés

Figura 16. Planta d'accés


Planta superior

Figura 17. Planta superior


Planta inferior

Figura 18. Planta inferior


Es detallen a continuació algunes dades característiques del projecte de mobiliari i equipament:

6.3.2 Concurs d'adjudicació a l'empresa de subministrament

En aquest cas l'Ajuntament no va requerir de la GSB ni la participació de l'arquitecte assessor en la valoració tècnica de les ofertes ni els criteris orientatius de valoració del concurs.

Amb una licitació en procediment obert on es van presentar 18 ofertes, en data 7 d'abril de 2009 es van adjudicar els quatre lots a quatre empreses diferents.

Mobiliari i equipament de la biblioteca:

El calendari de data 7 d'abril de 2009 era el següent:

El preu real del mobiliari i equipament per a la biblioteca va ser 405.061,3 euros. En aquest preu s'inclouen els elements que faltaven en el projecte, que van ser encarregats a la mateixa empresa per l'Ajuntament abans de la inauguració.

Hi ha una baixa del 22 % respecte al PEC del programa funcional (521.280 euros) i una baixa del 9 % respecte al PEC del projecte (443.986,11 euros).

El preu PEC/m2 útil resultant és de 199,4 euros/m2.


7 Planificació de la gestió del nou servei

Aquesta etapa comença un cop és aprovat el projecte d'execució i finalitza amb l'obertura del servei.

L'equip que intervé en la planificació de la gestió està format per interlocutors de l'Ajuntament i de la GSB.

Durant aquest període es revisen i defineixen els aspectes següents, molts dels quals estaven establerts en el programa funcional:


7.1 El cas de Barberà del Vallès

En la planificació de la gestió de la nova biblioteca es van seguir tots els passos indicats.

En el moment de la inauguració la biblioteca comptava amb:

El tancament de la biblioteca existent es va produir en data 18 de maig de 2009. Tot i així, es va habilitar un espai per donar els serveis d'Internet, referència i aula d'estudi fins la inauguració de la nova biblioteca.


8 Instal·lació i muntatge del mobiliari i equipament

La direcció de la biblioteca intervé molt directament en aquesta etapa, amb el suport de la GSB. Es distingeixen les fases següents:

En l'assessorament per part de la GSB intervé l'arquitecte que ha participat en l'assessorament del projecte arquitectònic i el personal especialitzat en els nous equipaments bibliotecaris. També intervenen els Serveis Informàtics de la DIBA.

Aquesta etapa comprèn les fases següents:

Un cop instal·lat el mobiliari es requereixen uns dos mesos per al cablatge, la instal·lació de l'equipament informàtic i la col·locació del fons documental i equipament.


8.1 El cas de Barberà del Vallès

Estava previst iniciar el muntatge el 5 de maig de 2009 i finalitzar-lo el 18 de juny. El muntatge va finalitzar-se segons el calendari previst.

Atès que es volia inaugurar el 27 de juny de 2009, no es disposava del temps necessari indicat anteriorment. Per tant es va fer necessari cavalcar amb el muntatge del mobiliari les fases de cablatge, instal·lació de l'equipament informàtic i organització del fons i equipament.


Planta d'accés. Vestíbul d'accés

Figura 19. Planta d'accés. Vestíbul d'accés


Planta d'accés. Taulell d'informació i préstec centralitzat

Figura 20. Planta d'accés. Taulell d'informació i préstec centralitzat


Planta d'accés. Escales mecàniques per baixar a la planta inferior

Figura 21. Planta d'accés. Escales mecàniques per baixar a la planta inferior


Planta d'accés. Escala per pujar a la planta superior

Figura 22. Planta d'accés. Escala per pujar a la planta superior


Planta d'accés. Zona de revistes i música

Figura 23. Planta d'accés. Zona de revistes i música


Planta d'accés. Zona general

Figura 24. Planta d'accés. Zona general


Planta d'accés. Zona general

Figura 25. Planta d'accés. Zona general


Planta superior. Zona infantil. Àrea de fons d'imaginació

Figura 26. Planta superior. Zona infantil. Àrea de fons d'imaginació


Planta superior. Zona infantil. Espai de suport i espai per als petits lectors

Figura 27. Planta superior. Zona infantil. Espai de suport i espai per als petits lectors


Planta superior. Zona infantil. Àrea de fons de coneixements

Figura 28. Planta superior. Zona infantil. Àrea de fons de coneixements


Planta superior. Zona infantil. Terrassa per a activitats

Figura 29. Planta superior. Zona infantil. Terrassa per a activitats


Planta inferior. Zona general. Vista del taulell d'atenció

Figura 30. Planta inferior. Zona general. Vista del taulell d'atenció


Planta inferior. Zona general amb l'escala de connexió amb la planta d'accés

Figura 31. Planta inferior. Zona general amb l'escala de connexió amb la planta d'accés


Planta inferior. Zona general relacionada amb el pati interior

Figura 32. Planta inferior. Zona general relacionada amb el pati interior


9 Obertura del servei

Per tal de garantir que es pugui donar servei bibliotecari en condicions de qualitat, aquesta etapa s'inicia un cop s'han tancat les etapes anteriors:

En la coordinació de l'obertura del servei intervé l'Ajuntament, la direcció biblioteca i la GSB.


9.1 El cas de Barberà del Vallès

La Biblioteca Esteve Paluzie es va inaugurar en data 27 de juny de 2009.


Bibliografia

Bailac Puigdellívol, A.; Omella i Claparols, E. (2002). La biblioteca pública a la província de Barcelona: un servei en xarxa. Barcelona: Diputació de Barcelona. Servei de Biblioteques.

IFLA (2007). IFLA Library Building Guidelines: Developments & Reflections. München: K. G. Saur.

Mapa de lectura pública de Catalunya (2008). Barcelona: Generalitat de Catalunya. Subdirecció General de Biblioteques. 300 p. <http://www20.gencat.cat/docs/Biblioteques/Tematic/Documents/Arxiu/mapa.pdf>. [Consulta: 22/09/10].

Nieto, J.; Vilagrosa, E. (2008). Els nous estàndards de biblioteca pública de Catalunya [comunicació presentada a les 11es Jornades Catalanes d'Informació i Documentació, Barcelona 22 i 23 de maig de 2008]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació; Diputació de Barcelona. 22 p. <http://www.diba.cat/biblioteques/documentspdf/Estandards_catala.pdf>. [Consulta: 22/09/10].

Omella i Claparols, E.; Permanyer i Bastardas, J.; Vilagrosa Alquézar, E. (2009). "Instruments bàsics per planificar estratègicament el servei de biblioteca pública". BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, núm. 23 (desembre). <http://bid.ub.edu/23/omella1.htm>. [Consulta: 29/09/2010].

Romero, S. (2003). La arquitectura de la biblioteca. Recomendaciones para un proyecto integral. 2a ed. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes de Catalunya.

Romero, S. (2004). L'arquitectura de la biblioteca. Recomanacions per a un projecte integral. 2a ed. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes de Catalunya.

Romero, S. (2008). Library architecture: Recommendations for a comprehensive research project. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes de Catalunya.

Vilagrosa Alquézar, E. (2009). La biblioteca pública municipal: directrius per a les xarxes urbanes. Barcelona: Diputació de Barcelona. 66 p. (Recursos culturals; 11). <http://www.diba.cat/biblioteques/documentspdf/directrius_xarxes.pdf>. [Consulta: 29/09/2010].


Data de recepció: 25/10/2010. Data d'acceptació: 27/11/2010.




Notes

1 La darrera actualització dels estàndards data del 2008 i s'ha realitzat conjuntament entre l'Àrea de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya i la Gerència de Serveis de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, concretant per primer cop un estàndards comuns de país. Cal destacar que la DIBA és un referent en aquest àmbit i disposa d'uns paràmetres propis des de finals dels anys 80.

2 Inclou les despeses generals, el benefici industrial i els impostos.

3 Es refereix a tot el mobiliari i complements, als equips antifurts, la senyalització i l'equipament audiovisual.

4 Despeses referides al manteniment general de l'edifici (neteja i petites reparacions) i als consums energètics.

5 El preu orientatiu utilitzat va ser de 1.100 euros/m² construït.

6 PEC Mobiliari i Equipament. El preu orientatiu utilitzat va ser de 245 euros/m² útil.

7 Despeses de manteniment. El preu orientatiu utilitzat va ser de 42 euros/m² útil per any.


Apèndix

RECULL DE DADES

Concursos d'arquitectura en els quals s'ha presentat l'edifici


Dates del procés de creació de l'equipament


Aportacions econòmiques concedides a l'Ajuntament de Barberà del Vallès


Quadre de superfícies i preus de l'edifici

Quadre de superfícies i preus de l'edifici

Dades de servei

Visites per dia de servei





Ús del servei de préstec per dia de servei





Préstecs per dia de servei





Usuaris amb carnet