Resum [Abstract] [Resumen]
Es presenta el projecte pilot "Rere els murs", engegat per la Biblioteca Can Pedrals en el marc del Departament d'Atenció Especialitzada (DAE) del Centre Penitenciari Quatre Camins amb la finalitat de fomentar la lectura mitjançant un club de lectura per als interns. Les persones privades de llibertat tenen limitat l'accés a les biblioteques públiques, però no per això han de veure suprimit el seu dret d'accés a la informació i la seva participació en activitats i programes que tenen com a objectiu la promoció de la lectura, l'alfabetització i la cultura. El club de lectura "Rere els murs" esdevé un espai de trobada per als interns, on es brinda l'oportunitat d'afavorir la comunicació, el diàleg, el respecte, i on el llibre i la lectura faciliten el desenvolupament personal.
1 Justificació
L'accés a la informació ha estat reconegut internacionalment com un dret en la Declaració universal dels drets humans de les Nacions Unides. "Tot individu té dret a la llibertat d'opinió i d'expressió; això comporta el dret a […] cercar, rebre o difondre les informacions i les idees per qualsevol mitjà d'expressió."
La biblioteca pública, d'acord amb el que determina l'article 22 de la Llei 4/1993, de 18 de març, del sistema bibliotecari de Catalunya, ha de facilitar el servei de préstec als lectors impossibilitats de sortir del seu domicili i oferir serveis bibliotecaris als hospitals, les presons, les residències i els centres d'acolliment de la localitat respectiva.
Tal com ho expressa el Manifest de la IFLA/UNESCO sobre biblioteca pública, "els serveis de la biblioteca pública es fonamenten en la igualtat d'accés per a tothom [...]. Cal oferir serveis i materials específics a aquells usuaris que, per alguna raó, no poden utilitzar els serveis i materials habituals, com és el cas de [...] persones hospitalitzades o empresonades".
Segons indiquen les Directrius per a les biblioteques de presó de Catalunya, una persona reclosa no ha de tenir limitat el dret a l'aprenentatge ni l'accés a la informació i, per tant, és la biblioteca de presó la que ha d'oferir els materials i els serveis equiparables a aquells que les biblioteques municipals ofereixen a la resta de ciutadans. D'altra banda, és molt recomanable que les biblioteques penitenciàries estableixin acords de cooperació amb les biblioteques públiques més properes al centre penitenciari.
Partint d'aquestes premisses, el maig de 2010, la Biblioteca Can Pedrals1 de Granollers inicia el projecte pilot "Rere els murs" en el marc del Departament d'Atenció Especialitzada (DAE) del Centre Penitenciari Quatre Camins.
2 El context: Departament d'Atenció Especialitzada
Vint-i-sis anys després que Catalunya assumís les competències en matèria de gestió de l'activitat penitenciària es pot afirmar que s'han aconseguit avenços significatius en el desenvolupament de les polítiques de rehabilitació, i n'és una prova l'impuls important donat a les activitats que s'anomenen d'intervenció especialitzada. Aquestes tenen a veure principalment amb el tractament de les drogodependències i de les conductes delictives violentes.
Catalunya ha estat pionera arreu de l'Estat espanyol en l'aplicació d'aquest tipus d'intervencions especialitzades, tant en matèria de tractament integral de les drogodependències en la població reclosa, com en l'abordatge intensiu dels factors directament vinculats amb la delinqüència violenta. A tall d'exemple, en el tractament de les drogodependències, Catalunya va ser la primera comunitat autònoma a crear un Departament d'Atenció Especialitzada en Drogodependències (DAE Quatre Camins).
La inauguració del DAE l'any 1990 va suposar la creació de la primera comunitat terapèutica intrapenitenciària de l'Estat espanyol, i això va comportar la consolidació d'un model d'intervenció intensiva en matèria de drogodependències, un programa residencial lliure de drogues.
El DAE adopta el model de les comunitats terapèutiques i s'ubica de manera estructural a l'interior del centre penitenciari, amb aïllament arquitectònic i funcional de la resta dels interns. El programa es destina a persones internes penades, classificades en segon grau2 de tractament, amb dates de compliment de condemna susceptibles de proposta de permís penitenciari (requisits legals establerts en l'article 154 del Reglament penitenciari).
L'objectiu del programa és dotar el resident de les estratègies cognitives i de conducta necessàries per facilitar-li el manteniment de l'abstinència en diferents situacions de risc i possibilitar-li un canvi real d'estil de vida.
En aquest Departament s'aborda la drogodependència des d'una perspectiva integral i generalment es tracta d'una intervenció intensiva lliure de drogues que persegueix l'abstinència total. El programa consta de diferents fases terapèutiques que apropen l'usuari a l'exterior per generalitzar els aprenentatges. La durada de la intervenció és de nou mesos a un any. Al DAE, hi treballa un equip multidisciplinari especialitzat en el tractament de les drogodependències. Els interns participen en cursos de formació ocupacional, activitats esportives lúdiques i terapèutiques, accions formatives i altres activitats puntuals, per exemple, el club de lectura.
3 El projecte pilot "Rere els murs"
3.1 Definició
"Rere els murs" és un projecte pilot d'extensió bibliotecària ofert per la Biblioteca Can Pedrals amb la finalitat de fomentar la lectura mitjançant un club de lectura per als interns del Departament d'Atenció Especialitzada del Centre Penitenciari Quatre Camins.
3.2 Objectius
Els objectius genèrics del programa es resumeixen en els punts següents:
- Promoure la lectura per plaer entre els interns a través d'un entorn favorable per a l'aprenentatge, la imaginació i la reflexió.
- Esdevenir un espai de trobada que afavoreixi la comunicació, el diàleg i el respecte, on el llibre i la lectura facilitin el desenvolupament personal.
- Fomentar la possibilitat d'expressar-se i relacionar-se amb el món, assumir posicions, trobar respostes i compartir experiències amb els altres.
- Donar a conèixer diversos gèneres i estils literaris amb l'objectiu de despertar l'interès i estimular la curiositat dels interns vers la lectura.
3.3 Antecedents
La Biblioteca Can Pedrals és la biblioteca central urbana i comarcal del Vallès Oriental. Inaugurada l'any 1995, està situada en un edifici de 1.282 m2. La Biblioteca té la voluntat de crear una xarxa de treball amb la resta d'equipaments de la ciutat que desenvolupen temes culturals i de cohesió social. Un exemple és el consolidat programa Bibliosalut que es desenvolupa en l'àmbit de l'Hospital General de Granollers.
Com a biblioteca central comarcal, coordina la resta de biblioteques de la comarca segons el que estableix el Mapa de lectura pública i els ofereix assessorament i suport. La sensibilització del treball de la biblioteca comarcal vers la consecució del principi d'igualtat d'accés universal a la informació, el lleure i el coneixement ha permès establir una cooperació entre la Biblioteca Can Pedrals i el Centre Penitenciari Quatre Camins.
En les relacions entre les dues entitats diferenciem dues etapes. En la primera, s'estableix una col·laboració en l'accés a la informació. És una de les modalitats de col·laboració més habituals entre biblioteca pública i biblioteca de presó. Aquesta cooperació es materialitza en el préstec de lots temàtics, la donació de revistes i el servei de diaris del món.
En una segona etapa, es presenta la possibilitat d'ampliar la cooperació i organitzar una activitat conjunta per a un col·lectiu determinat dins el centre penitenciari. Com a resultat, sorgeix el club de lectura pilot "Rere els murs", en el marc del Departament d'Atenció Especialitzada del Centre Penitenciari Quatre Camins.
3.4 Destinataris
Els destinataris del projecte són els interns del Departament d'Atenció Especialitzada. A través d'aquesta prova pilot els reclusos poden gaudir de la lectura compartida i participar en les sessions programades al centre penitenciari.
Taula 1. Perfil dels participants en el club de lectura
Abans de definir el projecte, hem de tenir en compte una sèrie d'elements (sexe, edat, grau d'alfabetització, etc.) que poden permetre definir el perfil dels participants i establir amb més claredat les característiques, les particularitats i les necessitats dels reclusos com a usuaris de l'activitat que es proposa.
3.5 Metodologia
La prova pilot es desenvolupa en tres sessions, d'una hora i mitja cadascuna, amb l'objectiu de crear un espai per a la pràctica social de la lectura. Els membres del club comparteixen lectures amb el suport de la conductora de l'activitat, que alhora actua com a acompanyant i estimula el debat sobre els textos. Aquesta tasca és assumida per una persona de l'equip de Biblioteques de Granollers.
Taula 2. Calendari i horari del club de lectura
El grup està format per un màxim de deu interns interessats a participar en l'activitat de manera lliure. Durant cada una de les sessions es persegueix que els reclusos actuïn com a subjectes actius d'un procés que els ha de permetre descobrir, d'una banda, les seves potencialitats com a lectors i, de l'altra, el valor que la lectura pot tenir en el seu moment vital actual.
3.5.1 Treball amb el grup
Durant les diferents sessions del club posem en pràctica diverses tècniques de dinàmiques de grup que faciliten la comunicació i la participació activa de tots els qui en formen part.
Taula 3. Resum de les tècniques de grup
L'alternança d'aquestes tècniques permet detectar interessos o estereotips i fomentar la possibilitat entre els reclusos d'expressar-se i relacionar-se amb el món, assumir posicions, trobar respostes i compartir experiències amb els altres.
D'altra banda, l'objectiu principal d'aquesta prova pilot és oferir-los un ventall ampli de títols, gèneres, estils i autors per despertar-los l'interès, desenvolupar l'esperit crític, possibilitar la descoberta i l'experimentació; més que no pas que tots llegeixin un mateix títol per després posar-lo en comú.
Figura 1. Alguns dels títols comentats
4 Avaluació de la prova pilot: punts forts i punts febles
L'avaluació de la prova pilot es duu a terme a partir de l'anàlisi dels indicadors quantitatius (nombre de participants / nombre de lectures) recollits en cada sessió. I també a partir de l'anàlisi de les valoracions tant del personal del Centre Penitenciari com de la conductora de l'activitat.
Després de l'avaluació, s'ofereix una llista de punts forts i punts febles que determinen la necessitat i la viabilitat de programar de manera estable una activitat d'aquesta mena.
Punts forts
- El club de lectura ajuda a millorar el nivell de comprensió lectora. Es posen a l'abast dels interns diferents estils, autors, gèneres i temes. El fet de llegir en veu alta i posteriorment comentar els textos els permet mantenir i millorar la comprensió lectora.
- Grau de valoració de l'intern vers el club de lectura. Els reclusos participen de manera lliure en l'activitat. Cal destacar la continuïtat en l'assistència i l'actitud activa com a factors d'èxit. Els interns valoren positivament l'activitat i manifesten el desig de participar en el club de lectura de manera regular.
- A partir de l'activitat es crea un espai social d'interacció, la biblioteca esdevé un motor per a la cohesió social. Cal aprofitar les oportunitats que es presenten per fer créixer la biblioteca pública en serveis prioritaris, per exemple, els col·lectius amb dificultats o amb risc d'exclusió social.
- S'enforteixen les relacions amb els agents socials que participen en l'organització del projecte. Augmenta el coneixement mutu dels sistemes de treball respectius i possibilita ampliar els escenaris de cooperació entre el centre penitenciari i la biblioteca pública mitjançant noves vies de col·laboració, com ara programar visites organitzades a la biblioteca.
- Permet arribar a un públic que d'altra manera no faria ús de la biblioteca o difícilment la coneixeria. Mitjançant el club de lectura es promociona la biblioteca com a equipament cultural i fa difusió dels serveis que ofereix.
Punts febles
- Els recursos econòmics limiten la possibilitat de contractar personal extern per conduir el club de lectura. El context econòmic actual complica la possibilitat d'aconseguir recursos per contractar personal extern per dur a terme activitats d'aquest tipus.
- Les limitacions per ampliar serveis i oferir noves prestacions en el marc del projecte. Lligat al punt anterior, la tendència actual és la de mantenir els serveis actuals i les noves línies de col·laboració es veuen limitades per la manca de recursos econòmics.
- El nombre reduït de sessions només ens permet extreure'n conclusions generals. De tota manera, s'ofereix una valoració a partir de l'anàlisi de la prova pilot, que ha permès fer una primera aproximació i determinar l'interès a programar de manera estable el club de lectura "Rere els murs".
5 Conclusions
La biblioteca pública, com a agent social, té la responsabilitat de col·laborar de manera activa en els equipaments de la ciutat que desenvolupen temes culturals i de cohesió social per garantir l'accés a la informació i al coneixement de tota la població.
La col·laboració entre la biblioteca pública, el centre penitenciari i la biblioteca de presó s'emmarca dins aquesta responsabilitat. Les vies de col·laboració són àmplies i permeten un ventall variat de possibilitats: facilitar recursos, compartir serveis, organitzar activitats de manera conjunta, participar en la formació dels usuaris. L'objectiu principal d'aquesta cooperació és garantir que, realment, la lectura pública sigui un servei de qualitat accessible per a tothom.
La biblioteca pública ha d'assumir que per si sola no pot satisfer totes les necessitats dels usuaris i de l'entorn; cada cop apareixen nous escenaris davant una realitat informativa imparable i molt diversificada. Els objectius que es persegueixen són optimitzar recursos, millorar la imatge de la biblioteca i arribar a la qualitat total del servei. En aquesta nova realitat, la cooperació es converteix en un factor clau.
Entre els avantatges que reporta la cooperació, a part de l'estalvi econòmic, cal destacar: l'augment de la visibilitat de la biblioteca en el seu entorn, l'increment del rol d'agent social actiu, el foment del treball en equip, l'eficàcia en general, i la possibilitat de compartir riscos i errors.
Els desavantatges són que ens veiem obligats a conjugar ritmes de treball diferents. En conseqüència, podem percebre una sensació de pèrdua de poder i certes reticències davant la burocràcia que en ocasions comporta. La manca d'un marc de cooperació institucional estable entre les autoritats competents pot provocar que la majoria dels projectes que s'inicien en aquest entorn s'acabin abandonant per manca de suport i de recursos. Per tant, resulta indispensable establir un marc institucional que doni cobertura a la col·laboració estable entre la biblioteca pública i la biblioteca de presó o el centre penitenciari.
Bibliografia
Anglada, Lluís (1993). "El futur de les biblioteques i el bibliotecari del futur". Item: revista de biblioteconomia i documentació, núm. 13, p. 5–24. <http://www.raco.cat/index.php/Item/article/view/22428/22262>. [Consulta: 31/08/2010].
Bailac i Puigdellívol, Assumpta (2005). "La biblioteca pública com a servei: on som i què ens falta". BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, núm. 14 (juny). <http://www2.ub.es/bid/consulta_articulos.php?fichero=14bailac.htm>. [Consulta: 31/08/2010].
Comalat Navarra, Maite; Sulé Duesa, Andreu (2007). Directrius per a les biblioteques de presó de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Justícia; Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya. 62 p. <http://www.cobdc.org/publica/directrius/presons.pdf>. [Consulta: 31/08/2010].
IFLA. Section of Public Libraries (2002). Directrius IFLA/UNESCO per al desenvolupament del servei de biblioteques públiques. Barcelona: Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya. <http://www.cobdc.org/publica/directrius/IFLA_publiques.pdf>. [Consulta: 31/08/2010].
"Llei 4/1993, de 18 de març, del sistema bibliotecari de Catalunya". Diari oficial de la Generalitat de Catalunya, núm. 1.727 (29 de març de 1993), p. 2.217–2.222. <http://www.xtec.es/innovacio/biblioteques/pdf/documents_formacio/be_1/dpgm1/fitxers/Llei_Sistema_Bibliotecari.pdf>. [Consulta: 15/01/2010].
Manifest de la IFLA/UNESCO sobre biblioteca pública (1994). <http://www.cobdc.org/publica/manifestos/manifest_bp.html>. [Consulta: 15/01/2010].
Padró, Laura; Trullàs, Meritxell. "Bibliosalut: les claus de l'èxit de la cooperació entre Biblioteques de Granollers i l'Hospital General de Granollers". Jornades Catalanes d'Informació i Documentació. Barcelona: maig de 2010. <http://www.cobdc.org/jornades/12JCD/materials/comunicacions/TRULLAS_bibliosalut_granollers.pdf>. [Consulta: 15/01/2010].
Sulé Duesa, Andreu; Comalat Navarra, Maite (2008). "Biblioteques de presó i biblioteques públiques: experiències exitoses d'una col·laboració ineludible". BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, núm. 21 (desembre). <http://bid.ub.edu/21/sule.htm>. [Consulta: 31/08/2010].
Data de recepció: 10/09/2010. Data d'acceptació: 19/10/2010.
Notes
1 La Biblioteca Can Pedrals és la biblioteca central urbana i comarcal del Vallès Oriental. Inaugurada l'any 1995, està situada en un edifici de 1.282 m2. El seu fons inicial prové de l'anterior Biblioteca Francesc Tarafa, creada el 1926.
2 El règim ordinari (o segon grau) es caracteritza pels principis de seguretat, ordre i disciplina. El treball i la formació tenen la consideració d'activitats bàsiques als centres. Els centres de reclusió ordinaris tenen un horari estricte, en el qual es garanteix un descans nocturn de vuit hores, i dues hores per atendre assumptes propis dels interns, així com temps suficient per fer activitats culturals i terapèutiques, i per a les comunicacions amb l'exterior. Poden gaudir de permisos de sortida ordinaris, de fins a trenta-sis dies a l'any, i de permisos extraordinaris quan es produeixen circumstàncies excepcionals.
