[Versión castellana]

Luz Estela Peña Gallego

Bibliotecòloga
Alcaldía de Medellín. Secretaría de Cultura Ciudadana

luz.pena@medellin.gov.co

Resum [Abstract] [Resumen]

Aquest document presenta la Red de Bibliotecas de Medellín, fent èmfasi en la descripció dels parcs biblioteca, com a eix visible i promocional de la xarxa; en la importància urbanística i sociocultural que tenen, i en l'impacte sobre el país. Alhora descriu el Pla de lectura municipal d'aquesta ciutat. El document recull dades i xifres per descriure la ubicació de les biblioteques i la importància que tenen per a l'entorn on estan ubicades, però també fotos i enllaços que en mostren i n'il·lustren el funcionament i els serveis que avui s'ofereixen com a model de desenvolupament bibliotecari basat en la coresponsabilitat social.

1 Introducció

La ciutat de Medellín se suma avui al conjunt de les ciutats que a l'Amèrica Llatina presenten una estructura bibliotecària amb estàndards de servei de qualitat. Ciutat nucli d'un conjunt de municipis conurbats —quatre municipis al nord i cinc al sud, cada un amb biblioteca pública de la Red de Bibliotecas—, Medellín rep els impactes de les dinàmiques socioculturals, urbanístiques i ambientals d'aquesta integració.

El Sistema de Bibliotecas Públicas de Medellín (SBPM) és un conjunt de biblioteques públiques de la ciutat i altres ens d'informació, organitzats en xarxa per operar "como centro de desarrollo integral y cultural, como estrategia en la consecución de una Medellín como ciudad intercultural e incluyente" (Alcaldía de Medellín, 2008, p. 65).

L'SBPM és un projecte del programa "Medellín, una ciudad para leer" que, juntament amb el Pla de lectura, es proposa: "la promoción de la lectura y fortalecimiento de la red de bibliotecas y entidades de memoria como centros de desarrollo integral y cultural para la ciudad y como herramientas para la construcción de ciudadanía y capital social" (Alcaldía de Medellín, 2008, p. 65).

L'SBPM gestiona, administra i opera mitjançant la suma de diverses relacions, experiències, recursos i trajectòries en què s'articula el que és públic i el que és privat en un acord de responsabilitat social teixit per llaços de confiança i acords de cooperació entre l'Alcaldía de Medellín; la Caja de Compensación Familiar Comfama, que és el soci responsable de l'operació de serveis en quatre dels cinc parcs biblioteca i s'articula en l'SBPM mitjançant un conveni d'associació amb la Biblioteca Pública Piloto (BPP); la Caja de Compensación Familiar Comfenalco, que és el soci responsable de l'operació de serveis d'un parc biblioteca; la Casa de la Lectura Infantil, i una biblioteca pública escolar, igualment s'articula en l'SBPM mitjançant un conveni d'associació amb la BBP.

2 Parcs biblioteca

El Plan maestro para los servicios bibliotecarios públicos de medellín (2004, p. 6), presentat per la Mesa de Trabajo de Bibliotecas Públicas, té per objectiu general "elaborar un Plan sectorial de bibliotecas para Medellín que permita orientar, reordenar, fomentar, crear y proyectar un sistema integral de información y de servicios bibliográficos que soporte y acompañe los procesos de educación y formación de la comunidad en general". Aquest Pla va ser el primer pas pràctic per constituir els parcs biblioteca, una conjunció d'estratègies de diferents institucions en un mateix espai de ciutat per generar teixit social i plantejar un nou estil de convivència. El parc biblioteca és un espai urbanístic dissenyat per transformar una zona urbana que necessita la intervenció des de tres eixos fonamentals: l'eix educatiu, l'eix cultural i l'eix social.

Des de l'eix educatiu, la ciutadania accedeix al coneixement usant els recursos virtuals o presencials del parc biblioteca, sobre la base de programes creats per a l'educació permanent. Des de l'eix cultural, la ciutadania descobreix la diversitat cultural, és a dir, el seu dret a gaudir dels béns culturals i del llegat patrimonial, i també a participar en processos de creació, producció i distribució de productes culturals. Des de l'eix social, la ciutadania adquireix competències per a la vida comunitària, percep la inclusió com a subjecte de drets, com a protagonista de processos constitutius de teixit social, de reconstrucció de l'hàbitat, i de trobada ciutadana per al diàleg, la tolerància i la convivència.

El parc biblioteca es proposa a una zona de ciutat on, tenint en compte aspectes demogràfics, urbanístics, socials i culturals, sigui necessari elevar la qualitat de vida de la ciutadania i reconstruir el teixit social per a la governabilitat. L'anomenada acupuntura social, estratègia d'intervenció urbanística, és el conjunt d'accions del sector oficial i privat per reconfigurar una àrea de ciutat amb projectes de transport massiu cap a instal·lacions esportives, recreatives i culturals. L'objectiu és fer d'aquests projectes elements estructurants del sistema d'espais públics fonamentals per a la trobada ciutadana i la generació de noves maneres d'habitar la ciutat.

El parc biblioteca actual és una nova centralitat que georeferencia una zona de la ciutat i crea sentiments de pertinença en la ciutadania respecte del seu barri i la seva localitat. Els serveis del recinte estan impactant positivament en la seva vida i en les de la seva família, i n'estan modificant les rutines diàries. Amb una àrea entre una i dues hectàrees, aquestes instal·lacions ofereixen al visitant un espai verd generós —en el qual conviuen el jardí, l'aigua i el paisatge obert—, que combina amb uns edificis amplis destinats als serveis, de disseny i decoració excel·lents, conjunt que contrasta dràsticament amb l'aglomerat de residències modestes del barri, gairebé sempre estret i sense parcs. En aquestes condicions, visitar el parc biblioteca és un alleujament per a l'esperit.

Figura 1. Comuna 1, Parque Biblioteca España. Fotografia de Carlos Vidal

La taula següent il·lustra la ubicació i la influència sobre la població de la ciutat:

Parc biblioteca	Comuna	Habitants	Nre. de barris	Densitat hab./hect.	IDH
España	Popular (1)	1.268.877	12	349	0,767
León de Greiff	Villa Hermosa (8)	134.235	18	184	0,753
Tomás Carrasquilla	Robledo (7)	163.558	22	170	0,790
San Javier	San Javier (13)	133.918	19	192	0,848
Belén	Belén (16)	193.343	21	180	0,804

Taula 1. Ubicació dels parcs biblioteca actuals

L'Administració municipal actual projecta lliurar quatre parcs biblioteca nous abans del 31 de desembre de 2011.

Parc biblioteca	Comuna	Habitants	Nre. de barris	Densitat hab./hect.	IDH
Doce de Octubre	Doce de Octubre (6)	1.990.155	12	502	0,776
San Cristóbal	San Cristóbal (60)	60.025	17 veredas	704/km2	X
San Antonio de Prado	San Antonio (80)	77.007	8 veredas	1.164/km2	X
Guayabal	Guayabal (15)	91.247	7	189	0,797

Taula 2. Emplaçament dels parcs biblioteca nous

L'Alcaldía de Medellín a través de la Secretaría de Cultura Ciudadana construeix, a més, un equipament al barri Las Estancias, la comuna 8 de Villa Hermosa, formada per 18 barris, amb 134.235 habitants, una densitat per hectàrea de 208 habitants i un índex de desenvolupament humà (IDH) de 0,753. Aquest equipament no és un parc biblioteca per la seva àrea, però brindarà serveis homologats als d'aquestes instal·lacions; igualment s'està adaptant per al servei bibliotecari, en conveni amb l'Empresa de Desarrollo Urbano de Medellín. Aquest equipament serà part de l'SBPM. Així mateix, remodela i amplia dues biblioteques públiques de barri adscrites a la Secretaría de Cultura Ciudadana: La Floresta i El Limonar.

Els parcs biblioteca van imposar una pauta de qualitat als equipaments culturals de la ciutat i la seva arquitectura. Els seus dissenys d'avantguarda han merescut premis com ara el Lápiz de Acero, el Lápiz Azul, la VI Bienal Iberoamericana de Arquitectura y Urbanismo o la XVI Bienal Panamericana de Arquitectura de Quito. Això, sumat als canvis que es perceben en la conducta dels habitants de la ciutat, producte del treball cultural de l'SBPM, ha donat lloc a un gran nombre de visites de personalitats de l'art, la ciència, la política i la cultura de diferents països, que recullen informació per replicar el model a casa seva. Els casos més representatius són el de Veneçuela i el del Brasil. A Veneçuela, el Centro para la Educación, Cultura y Arte Simón Díaz s'ha inaugurat recentment a la Mansión Los Borges, ubicada a Caracas, seguint el model del parc biblioteca Medellín. El Brasil acaba d'inaugurar la Biblioteca Parque de Manguinhos, un complex de faveles de Rio de Janeiro. Juca Ferreira, ministre de Cultura del Brasil, indicava que aquests espais poden contribuir, com ho van fer a Medellín, a reduir els índexs de violència a la zona.

2.1 Serveis

L'article 20 de la Llei 1379/2010 classifica els serveis bibliotecaris entre bàsics i complementaris.

L'SBPM presta els serveis bàsics següents, d'acord amb la Llei: els serveis bibliotecaris de consulta, préstec extern, referència, formació d'usuaris, informació local, programació cultural pròpia de la biblioteca, serveis d'extensió a la comunitat, accés a Internet, promoció de la lectura i alfabetització digital, però també els que reglamenti el Ministerio de Cultura.

Els serveis complementaris, com ara la reprografia, la cafeteria, etc., es presten a les unitats del sistema amb instal·lacions apropiades a aquest efecte. Tanmateix, cal esmentar que als parcs biblioteca es desenvolupen programes lúdics infantils i d'assessorament sobre emprenedoria als usuaris. També la BPP ofereix uns serveis especialitzats mitjançant el patrimoni de la sala Antioquia i l'arxiu fotogràfic. L'Administració municipal va adquirir els drets a l'ús tant de bases de dades especialitzades —com ara Ocenet, Dialnet o Legis— com dels serveis especialitzats que ofereixen la Biblioteca EPM, sobre ciències; el Centro de Documentación, sobre temes ambientals; el Centro de Documentación del Museo Casa de la Memoria, sobre la reparació de víctimes del conflicte; el Centro de Documentación de Planeación Municipal, sobre urbanisme, ciutat, i l'Archivo Histórico de Medellín sobre temes històrics de ciutat i Administració. La informació és accessibles des del catàleg públic, que enllaça amb el Portal Medellín digital, de l'Alcaldía de Medellín.

L'SBPM classifica els serveis de la manera següent, i aquesta classificació es pot estendre a totes les unitats de la Red de Bibliotecas:

• Gestió d'informació: desenvolupament de col·leccions, anàlisi d'informació, gestió de bases de dades, recuperació d'informació local i institucional, inventaris i manteniment de col·leccions.


• Serveis d'informació: consulta, referència, assessories especialitzades, registre d'usuaris i préstec de documents.


• Serveis de formació d'usuaris: induccions, visites guiades, processos de fidelització d'usuaris, formació en eines tecnològiques.


• Serveis de promoció de lectura i d'escriptura: programes de lectura per a diferents públics, per exemple "Pasitos lectores", activitats de lectura amb nadons i pares; "Otras formas de leer", clubs de lectura amb discapacitats físics i cognitius, o "Abuelos cuentacuentos", tertúlies amb voluntaris grans per a les activitats de promoció de lectura.


• Serveis per a l'accés, l'apropiació i la generació de coneixement de noves tecnologies.


• Serveis d'extensió bibliotecària: articulació amb altres actors culturals.


• Serveis d'extensió cultural: oferta cultural.


• Unitats d'informació com a agències de pràctica social: servei social dels estudiants pel que fa a pràctiques professionals o a voluntariat.

2.2 Programes

L'SBPM i la Red de Bibliotecas incorporen els programes que portaven a terme les biblioteques abans de pertànyer al Sistema i els valora en la perspectiva de racionalitzar-ne l'impacte, d'homologar-los amb altres de similars, de millorar-los o de promocionar-los a àmbits més amplis. S'esmenten els següents:

• Meses de treball. Són un organisme d'enllaç permanent amb les comunitats i posen de manifest la presència de l'Estat a les localitats. S'originen en el procés de participació comunitària que s'organitza prèviament al procés de construcció dels parcs biblioteca i solen tenir un paper de proveïdors en el moment de construir-los. Analitzen els programes en desenvolupament i recullen les demandes de la comunitat. En les reunions mensuals, en les quals participen funcionaris de l'SBPM i del parc, repassen la convivència a la zona i l'estat de la programació en general.


• Sala Mi Barrio. Es localitzen als parcs biblioteca. Compleixen la funció del Sistema de Información Local, promouen la recuperació de la memòria local i estimulen la participació de la comunitat en treballs culturals específics. Aquest servei s'enllaça amb el procés de les meses de treball, cosa que permet mantenir viva la memòria del procés de transformació de la zona i valorar les pràctiques culturals noves que genera la instauració de serveis bibliotecaris i culturals.


• Avis contacontes. Operen als parcs biblioteca i al grup de biblioteques de cultura ciutadana des de fa cinc anys. És un cos de voluntaris per a la promoció de la lectura en els entorns de les biblioteques que va sorgir com a transferència de bones pràctiques del Chaco (Argentina). El seu fundador, l'escriptor Mempo Giardinelli, va ser present a la Festa del Llibre de l'any 2010. Cada grup d'avis rondallaires té el seu blog, en què promocionen les seves activitats i les de la biblioteca on presten el voluntariat. Amb aquesta pràctica, nova pel seu impacte a les comunitats, es destaquen grups de suport estratègic a les activitats socioculturals de les biblioteques; es mitiguen, en part, els impactes que causa la violència als barris, i es neutralitza, també parcialment, l'acció de les bandes.
  
  
  

  Figura 2. Avis contacontes

  
  


• Extensió bibliotecària. Programa que opera a tot l'SBPM. Consisteix a estendre el servei de préstec de materials a usuaris que viuen en llocs distants de la biblioteca i que, per tant, tenen dificultats de desplaçament. Es coneixen com a "Cajas viajeras", "Tulas viajeras" o "Biblioteca al parque".


• Arxiu fotogràfic. Són part dels fons patrimonials de la BPP. Diversos mitjans de comunicació, institucions educatives, com ara les universitats, i empreses privades han trobat en els fons fotogràfics un centre proveïdor d'imatges ordenades i classificades. Actualment es troba en procés de digitalització perquè la ciutadania hi pugui accedir via web.


• Concurs de conte infantil Pedrito Botero. La quarta edició del concurs de conte infantil Pedrito Botero va rebre una acollida àmplia pel que fa a participants, 3.279 el 2010. Hi van participar infants d'institucions educatives de l'Área Metropolitana i del Departamento de Antioquia.


• Seminari de literatura infantil. En la dinovena edició, hi assisteixen experts nacionals i internacionals, representants d'educadors, promotors de la lectura, bibliotecaris i estudiants de Pedagogia.


• Aula Abierta. Setè any del programa, liderat per la BPP i organitzat juntament amb l'Instituto de Filosofía de la Universidad de Antioquia. Aquesta activitat, que es renova semestralment, busca la interacció entre la comunitat universitària i el públic en general. Hi assisteixen, majoritàriament, estudiants i docents de la Universidad de Antioquia, però també professorat jubilat, docents actius de l'àrea de la filosofia i un públic variat entre metges, advocats, historiadors, etc.


• Jueves de la Ciencia. Segon any del programa, liderat per la BPP i organitzat juntament amb l'Instituto de Física de la Facultad de Ciencias Exactas y Naturales de la Universidad de Antioquia. Aquest programa busca aproximar, d'una manera senzilla, el coneixement científic a nens, joves i un públic no especialitzat.


• HiperBarrio. Aquest programa és producte de la transferència de coneixement. Les biblioteques filials de la BPP fan un exercici de convocatòria i treball amb població jove usuària de les biblioteques, per promoure l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) per a la guarda patrimonial i la recuperació de la memòria. Això comporta que s'aclareixin, en molts casos, les causes ocultes de la violència a les comunitats i brinda un espai per al creixement i l'autorealització de la joventut.
  
  En el seu web, HiperBarrio es defineix així: "HiperBarrio Colombia agrupa a cinco comunidades digitales que a través de medios gratuitos de auto-publicación en Internet, practican y promueven nuevas formas de expresión y de participación en la sociedad del conocimiento. Hacemos parte de la organización Global Voices On Line quien a través de Rising Voices reúne, enlaza y convoca a 25 grupos desperdigados por todo el mundo. Por medio de blogs, podcasts y videos en DotSub y YouTube, aprendemos a reflexionar críticamente y a publicar nuestras experiencias, sentimientos y puntos de vista. Nuestros principales intereses son el periodismo ciudadano, la memoria histórica y cultural de nuestras localidades, las Bellas Artes, la libre expresión y la Cultura Libre y abierta para todos. Nos mueve e inspira la transparencia en los intercambios sociales, la defensa del bien público y la cooperación e intercambio de todos los seres humanos, no solo de aquellos que históricamente han resultado privilegiados por razones económicas o sociales."
  
  HiperBarrio va començar el juny del 2007 com una oportunitat de capacitació digital de comunitats d'usuaris de les biblioteques públiques a zones perifèriques de la ciutat de Medellín.
  
  Van néixer, llavors, VideoBarrio, HiperBarrio–La Loma (comuna 13) i HiperBarrio–Santo Domingo (comuna 1). Així, aquestes dues iniciatives aspiraven també a una de les beques que atorgava Rising Voices, fundada per David Sasaki, a l'activisme sociocultural. Després d'una existència efímera de dues d'aquestes iniciatives, només una va mantenir la seva obstinació en la publicació de continguts al voltant de la quotidianitat i l'entorn.
  
  HiperBarrio associa seixanta persones que han assistit a aquests tallers, divuit de les quals mantenen un blog personal i publiquen amb regularitat a la revista digital ConVerGentes. La iniciativa s'ha desenvolupat molt als municipis d'Antioquia de Caldas, Ituango i El Carmen de Viboral, i enguany organitza tallers a usuaris de la biblioteca del barri de Villatina, la biblioteca de La Esperanza i la Biblioteca EPM.
  
  Amb HiperBarrio, i la seva proposta de periodisme ciutadà, l'usuari de les TIC es reconeix com a subjecte de la comunitat, amb interessos comuns i obligacions cíviques. Descobreix una nova dimensió d'interacció comunitària que el col·loca objectivament com a protagonista d'una història comuna i com a responsable de visibilitzar-la. I així fa de la biblioteca un ens que propicia la trobada de les comunitats amb les noves tecnologies, un espai públic excel·lent per a la convivència i l'aprenentatge col·lectiu.
  
  Les comunitats d'HiperBarrio recorren el camí invers d'una altra comunitat que té la biblioteca com a suport de la seva acció, els avis contacontes. Aquests, a partir de la promoció del llibre infantil i juvenil, s'acosten a una realitat cultural i social del barri que a poc a poc exposen lliurement en els seus blogs. Amb el pretext de desenvolupar les seves destreses digitals i ciberespacials, incorporen a les seves experiències la realitat de l'entorn que acaben d'explorar. Ambdues experiències tenen en comú la llibertat de creació, lliure de cap regulació estatal, excepte el respecte per l'altri que inspira la interculturalitat i el diàleg, i sense el reconeixement dels mitjans tradicionals de comunicació.

3 Pla municipal de lectura

El Pla municipal de lectura (2009–2014), "Medellín una ciudad para leer y escribir", és un projecte inspirat en el Pla de desenvolupament actual, "Medellín solidaria y competitiva". Liderat per la Secretaría de Cultura Ciudadana de Medellín, es basa en polítiques públiques consensuades entre els actors de la societat civil compromesos amb la cultura del llibre, la lectura i la cultura.

El Pla de lectura recull les múltiples experiències que en el passat van desenvolupar els agents compromesos amb la promoció del llibre i la lectura, i les incorpora en les línies d'acció següents:

• Articulació institucional, que constitueix el Comité Asesor del Pla de lectura, i enquesta i classifica per tipologia i públic les accions de promoció de la lectura.
• Promoció de serveis bibliotecaris mitjançant campanyes de sensibilització en mitjans de comunicació.
• Foment de la lectura i l'escriptura a diferents segments de població i en diferents suports.
• Formació de mediadors mitjançant la capacitació, trobades i seminaris.
• Activitats periòdiques a l'entorn del llibre, per impulsar fires i festes del llibre, enfortir els fons editorials i donar beques de creació literària en diferents modalitats, com ara conte, assaig, etc.
• Recerca, seguiment i avaluació. Aquesta línia proposa, per a un diagnòstic ràpid i participatiu, la creació d'un observatori de la promoció de la lectura i l'escriptura i l'organització d'una sèrie de fòrums i seminaris relacionats amb aquesta disciplina.
• Dimensió política i intersectorial. Aquesta línia proposa un acord de voluntats entre els agents compromesos amb el Pla de lectura, la creació dels Consejos Regionales del Libro y la Lectura i la formulació de la política municipal de lectura.

L'objectiu del Pla de lectura està formulat d'aquesta manera: "Disponer las acciones y los escenarios para promover la lectura y la escritura en Medellín, como práctica para la formación, el esparcimiento, el acceso a la información y la apropiación de una cultura escrita, de tal manera que se potencie en la comunidad el ejercicio de una ciudadanía solidaria, crítica y participativa que contribuya al mejoramiento de la calidad de vida".

El Pla de lectura, una construcció col·lectiva amb un sumari extens d'activitats de promoció de la lectura, té diverses fites valoratives dels impactes de la seva activitat. Se n'esmenten algunes: els actes a l'entorn del llibre; les publicacions que constitueixen el fons de beques a la creació (53 títols) en el camp de la literatura, que cada any creix; l'expansió de la Red de Escritores Escolares, joves dels centres educatius que orientats per professors de literatura de les universitats en sessions setmanals posen a prova la seva creativitat; les tertúlies literàries organitzades per la Fundación Estanislao Zuleta; el "Prensa escuela", programa de lectura a les escoles de primària amb els diaris de la ciutat; els clubs literaris, que es programen a totes les biblioteques i que l'any passat van celebrar en una festa del llibre la seva primera trobada regional al costat de la primera trobada nacional de bibliotecaris populars.

Figura 3. Red de Escritores Escolares

3.1 Activitats rellevants de promoció de la lectura

Festa del Llibre i la Cultura. S'organitza al Jardín Botánico de Medellín cada any al mes de setembre (el 2010 se'n va fer la quarta edició). És una mena de basar de la cultura en un escenari verd que té per objectiu la promoció del llibre i la cultura. Els llibreters munten parades de llibres a preus mòdics, però també hi ha conferències, tertúlies, exposicions, concerts i espais càlids per trobar-se i gaudir de la festa. Durant deu dies la ciutat rep la visita de personalitats nacionals i estrangeres que disserten sobre els seus sabers. Amb una concurrència mitjana de 200.000 persones, la Festa del Llibre, abans Fira del Llibre, va néixer per quedar-se.

Parada Juvenil. Té lloc el juliol de cada any (el 2010 se'n va fer la segona edició). És un esdeveniment dedicat als joves, una jornada maratoniana de 24 hores contínues en la qual hi ha concerts, tertúlies, teatre, cinema, humor i molta literatura. A més d'una programació cultural molt variada, la circulació de llibres que es duu a terme durant la jornada es fa per mitjà de l'intercanvi o de la donació. El públic assistent té la possibilitat de seleccionar el llibre que li interessi d'una exposició informal que es fa al campus on té lloc l'esdeveniment. Cada llibre té un adhesiu amb una invitació a ser alliberat un cop s'hagi llegit.

Figura 4. Parada Juvenil. Fotografia de Sergio González

Dies del Llibre. Es fa l'abril de cada any, la setmana del 23. Abans s'anomenava Fira Popular del Llibre. Els llibreters ocupen els parcs i les vies cèntriques de la ciutat per dur a terme activitats al voltant de la cultura del llibre. Hi ha esdeveniments de música, contes, lectura pública i exposició i venda de treballs artesanals.

Joc Literari. És un projecte de promoció de la lectura de la Secretaría de Cultura Ciudadana de l'Alcaldía de Medellín, que pretén contribuir a la formació de lectors (el 2010, se'n va fer la dinovena edició). Aquesta proposta vincula nens, joves, mestres, bibliotecaris i promotors de la lectura amb escriptors i il·lustradors contemporanis destacats de la literatura infantil i juvenil, mitjançant activitats de caràcter cultural i educatiu, basades en la participació, el joc i la creació. En les últimes edicions, el Joc Literari s'ha organitzat en conveni amb la Fundació Jordi Sierra i Fabra, i procura reunir el nombre més gran d'escriptors i d'obres possible.

Aquestes accions donen força al Pla de lectura de Medellín, que es reconeix com un gran front d'activitats conjuntes per a la promoció de la lectura i de la cultura del llibre des de diferents òptiques, públiques i privades. Els diferents actors cooperen, en espais convencionals i no convencionals, per constituir públics lectors, participatius de l'activitat cultural i promotors de la creació i la distribució dels productes culturals, amb l'objectiu de presentar la lectura com una eina per a la superació personal i la integració social.

El Pla de lectura ha de vertebrar l'acció de la Red de Bibliotecas de Medellín amb la d'altres organitzacions dedicades a la gestió d'informació o la cultura del llibre, les mateixes que assisteixen als diferents esdeveniments del llibre i la cultura de cada any s'organitzen.

4 Reptes i conclusions

Dels vint-i-cinc aspectes que recull el Pla de lectura, se seleccionen els ressenyats més amunt per valorar la importància que tenen per a la convivència i la pau, tema sensible a la ciutat de Medellín ara que els grups paramilitars han esdevingut bandes criminals tenebroses que volen apoderar-se del mercat de les drogues. Per afrontar els efectes i fins i tot les causes del fenomen de violència que viu la ciutat, hi ha consens per continuar treballant per la institucionalitat democràtica.

La Red de Bibliotecas és present en tots els esdeveniments de la ciutat. A les seves seus s'hi ha difós la programació oficial i s'hi ha explicat els objectius de tots els actes. Els seus visitants han pogut comprovar, amb aquestes propostes culturals, l'esforç que es fa a la ciutat per superar la tradició de violència narcoparamilitar i guerrillera.

Les biblioteques són al centre de l'estratègia per construir un teixit social mitjançant l'educació, la inclusió de les comunitats en programes educatius i culturals i la promoció i orientació per mitjà del programa "Presupuesto participativo". Les biblioteques són espais representatius de l'espai públic apropiats per a la convivència pacífica de les comunitats.

Els pactes ciutadans, compromisos entre l'Alcaldía i les comunitats per a la satisfacció de demandes i expectatives dels usuaris, es poden monitorar des de les biblioteques, atès que aquestes tenen informació del curs de la inversió pública i dels plans i programes en desenvolupament. Activitats com ara les meses de treball als parcs biblioteca per treballar conjuntament amb els organismes de la comunitat, la tasca de voluntariat dels avis contacontes i dels programes HiperBarrio, els clubs de lectura i d'escriptura i, en general, una programació cultural sostinguda i de qualitat, són antídots contra la violència. Enfront de la violència, la clau és resistir i enfortir la institucionalitat cultural i democràtica, tal com suggereix l'escriptora i dirigent de l'oposició Patricia Lara Salive en l'article "Cultura contra las balas" publicat el 23 de setembre d'enguany en el diari El espectador.

Per acabar, convé esmentar que el 2010 la Fundación Kreanta, per mitjà de la Càtedra Barcelona-Medellín i amb la col·laboració del Consorci de Biblioteques de Barcelona, implementa un projecte de col·laboració entre les xarxes de biblioteques de Medellín i Barcelona.

El projecte es basa en la transferència mútua de coneixement en els quatre àmbits següents:

• Identificació dels elements clau per avançar cap a l'SBPM i constituir la Red com un sistema autèntic (missió i visió compartides, catàleg únic de serveis bibliotecaris, planificació i avaluació conjunta del servei, etc.).


• Assessorament i proposta de disseny d'un sistema estadístic bàsic i homogeni per a la recollida, per al tractament i per a la difusió de les dades estadístiques de les biblioteques públiques de Medellín.


• Transferència a les biblioteques de Barcelona del programa Pla municipal de lectura "Medellín una ciudad para leer y escribir", en què participen vint-i-cinc entitats privades i públiques.


• Transferència a les biblioteques de Barcelona dels processos participatius en la definició de serveis bibliotecaris (projecte HiperBarrio) i la creació d'equipaments nous (parcs biblioteca).

Bibliografia

Alcaldía de Medellín (2004). Plan de desarrollo de Medellín, compromiso de toda la ciudadanía 2004–2007.

Alcaldía de Medellín (2008). Lineamientos político culturales para formulación del Plan de desarrollo cultural de Medellín 2009–2020. 171 p.

Alcaldía de Medellín; Fundación Viztaz (2008). Medellín, el mapa de los libros.

Alcaldía de Medellín (2009). Medellín imparable, ejemplo de transparencia y buena gestión en el manejo de los recursos financieros. <http://www.buenanota.org/2/index.php?option=com_content&view=article&id=223:medellin-imparable-ejemplo-de-transparencia-y-buena-gestion-en-el-manejo-de-los-recursos-financieros&catid=48:1&Itemid=138>. [Consulta: 23/06/2010].

Alcaldía de Medellín (2009). Medellín transformación de una ciudad. Banco Interamericano de Desarrollo. 211 p.

Alcaldía de Medellín (2008). "Plan de desarrollo: Medellín solidaria y competitiva (2008–2011)". Gaceta oficial. <http://www.sospaisa.com/LinkClick.aspx?fileticket=Ih1QE6xATsw%3d&tabid=145&language=en-US>. [Consulta: 23/08/2010].

El espectador (2010). <http://www.elespectador.com/columna-225907-cultura-contra-balas>. [Consulta: 23/09/2010].

HiperBarrio. <http://hiperbarrio.org/?p=44>. [Consulta: 21/09/2010].

International Federation of Library Associations and Institution (2001). Directrices IFLA/UNESCO para el desarrollo. Santa Fe de Bogotá: Fundalectura. <http://unesdoc.unesco.org/images/0012/001246/124654s.pdf>. [Consulta: 02/09/2010].

Ley 137/1379, del 15 de enero de 2010, por la cual se organiza la Red Nacional de Bibliotecas Públicas y se dictan otras disposiciones. <http://www.actualicese.com/normatividad/2010/01/15/ley-1379-de-15-01-2010>. [Consulta: 25/07/2010].

Ministerio de Cultura de Colombia. Red Nacional de Bibliotecas. <http://www.cerlalc.org/redplanes/boletin_redplanes2/imagenes/documentos/2_Red_bibliotecas.pdf>. [Consulta: 23/06/2010].

Plan maestro para los servicios públicos bibliotecarios de Medellín (2004). <http://www.bibliotecapiloto.gov.co/documentos/plan_bibliotecas.pdf>. [Consulta: 16/06/2010].

Plan municipal de lectura: Medellín una ciudad para leer y escribir (2009–2014). <http://www.reddebibliotecas.org.co/sites/Bibliotecas/plandelectura/Descargas/Plan%20de%20Lectura%202009%20-2014.pdf>. [Consulta: 16/06/2010].

Data de recepció: 25/01/2011. Data d'acceptació: 01/06/2011.