• biblioteques
• arxius
• museus
• GLAM
• projectes
• Wikimedia
• gènere

Aida Maideu Vergés
Nubilum 

Jornada Internacional #GLAM+WIKI+GÈNERE (2023): explorant les possibilitats Wikimedia en el món de biblioteques, arxius i museus amb perspectiva de gènere. Barcelona: FIMA. Disponible a: <https://www.youtube.com/watch?v=bPusslPMfv4>. [Consulta: 05/06/2023].

El passat 23 de maig va tenir lloc a la sala d’actes de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals (FIMA) de la Universitat de Barcelona la Jornada Internacional GLAM+Wikiverse+Gender. Aquesta jornada, organitzada en el si del projecte Women&Wikipedia, del qual Núria Ferran-Ferrer és investigadora principal, se centrava en la presentació de projectes impulsats per diferents institucions del sector GLAM –Galleries, Libraries, Archives and Museums– vinculades a l’univers Wikimedia i amb el focus en la perspectiva de gènere. 

Va encetar la Jornada la Núria-Sara Boronat Miras, directora de la Unitat d’Igualtat de la Universitat de Barcelona qui, des del punt de vista de la filosofia, va reflexionar sobre la importància de la preservació i la democratització del coneixement a través d’instruments col·laboratius com ara la Viquipèdia. A més, va posar èmfasi en la importància d’examinar com s’està categoritzant la informació, mencionant de passada el concepte del Feminisme de dades, el qual parteix de la base que les dades no són neutrals ni objectives.

La keynote de la Jornada la va pronunciar Laurie Bridges, catedràtica i bibliotecària de l’Oregon State University (Estats Units d’Amèrica). Bridges, autora del llibre Wikipedia and academic libraries: a global project, disponible en accés obert, apuntava a la posició dels professionals de la informació com a promotors de projectes relacionats amb l'univers Wiki, més que no prenent el rol d’editors o «viquipedistes». Es va parlar de les campanyes #1Lib1Ref, gràcies a les quals cada any s’afegeixen milers de citacions a la Viquipèdia, o #EveryBookItsReader / #ACadaLlibreElSeuPúblic per incrementar la informació sobre llibres a l’enciclopèdia. A més, Bridges va presentar altres projectes relacionats amb l’àmbit educatiu a diferents nivells, tant propis a la Universitat d’Oregon com d’altri, els quals posen de manifest la vocació pedagògica del personal bibliotecari. 

Elena Sánchez Nogales, responsable de BNElab, el projecte per a l’impuls de la innovació i la reutilització de dades i recursos digitals de la Biblioteca Nacional d’Espanya (BNE), va exposar alguns projectes que s’han endegat des d’aquesta institució que van en dues línies específiques: d’una banda, per pal·liar la bretxa de gènere a la Viquipèdia a través de la visibilització mitjançant projectes col·lectius, un exemple del qual és el Día de las escritoras, crescut exponencialment tant en el pla geogràfic com en el temporal. Per altra banda, la BNE ha posat grans esforços els últims anys a repensar la manera en la qual s’ha preservat la informació al llarg dels anys per millorar-la, fer-la accessible, intentant revisar els biaixos de les dades i buscant promoure la creació de nou coneixement i la capacitat de resolució de les noves preguntes que planteja la societat. Alguns projectes que van en aquesta línia són Comunidad BNE, BNE Escolar o BNElab. 

Tot seguit, Michael David Miller, bibliotecari agregat i viquipedista a la Universitat McGill de Montreal, Canadà, va presentar de forma acurada la situació de la Viquipèdia al Quebec posant el punt de mira, especialment, en la presència de continguts relacionats amb la categoria LGBTQ+. Miller va presentar alguns projectes que ha coordinat per incrementar la presència d’aquests continguts a la Viquipèdia quebequesa en col·laboració amb entitats com Le centre communautaire LGBTQ+ de Montréal o Archives gaies du Québec (AGQ); altres projectes per pal·liar la bretxa de gènere en l’àmbit educatiu centrat en l’edició de biografies de dones poetesses del Quebec, o el projecte Croissant Boréal, destinat a la millora dels continguts relacionats amb aquesta regió. 

Una reflexió interessant que va posar sobre la taula aquesta comunicació fou si la pròpia existència d’un contingut a la Viquipèdia acaba justificant la seva existència real o en ratifica la seva importància. Concretament, Miller va fer un paral·lelisme amb els continguts LGBTQ+ i la importància que pren incrementar-los per millorar els referents i visibilitat d’aquesta comunitat al Quebec. 

Anna Costal i Sílvia Redondo van compartir taula per exposar, cadascuna, les seves pròpies experiències capitanejant projectes Viquimèdia en el sector més artístic. En primer lloc, Anna Costal, professora del Departament d’Estudis Culturals i Musicals de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), va presentar el Viquiprojecte ESMUC. Aquest projecte, desenvolupat dins dels estudis universitaris d’aquesta Escola, compta amb una trajectòria de 10 anys de vida i amb la publicació de prop de 600 articles a la Viquipèdia catalana. L’objectiu és incorporar continguts musicals aprofitant la investigació que es fa en el context acadèmic i, així, apostar per la transferència dels coneixements propis d’aquesta institució posant-los a disposició pública. A més, s’aprofita aquesta transferència de coneixement, inserida dins el mateix currículum de les assignatures, per revertir biaixos de gènere, racials o visibilitzar grups minoritzats. Una altra vessant d’aquest viquiprojecte, en aquest cas en format àudio, és la pujada a Wikicommons d’enregistraments sonors que es duen a terme en cooperació amb estudiants de diferents disciplines, com la interpretació i la sonologia. 

En el seu torn, Sílvia Redondo va exposar l’extensa trajectòria de la Biblioteca Joaquim Folch i Torres del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) en la realització de projectes Wikimedia, especialment amb l'objectiu de visibilitzar les dones artistes del nostre país. Amb aquest propòsit, aquesta institució ha dut a terme diverses activitats, com l'organització de viquimaratons per augmentar els continguts sobre dones artistes a la Viquipèdia des del 2021, el seguiment de la campanya #1Lib1Ref en col·laboració amb el CRAI Biblioteca de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, així com una activitat amb alumnes de màster d’aquesta mateixa Universitat. Redondo va destacar, sobretot, la feina de les professionals que comporta la preparació d’una viquimarató, un apunt que de nou posava en valor el rol de les persones que treballen a les biblioteques com a organitzadores i promotores d’aquest tipus de projectes. Va animar les institucions GLAM a generar iniciatives en els projectes Wikis i fer-ho amb el consell i suport de l’Amical Wikimedia. 

L’encarregada de tancar la Jornada va ser Carme Fenoll Clarabuch, directora de l’Àrea de Cultura i Comunitat de la Universitat Politècnica de Catalunya, qui va posar en marxa el projecte Bibliowikis l’any 2012. Fenoll va compartir les seves reflexions sobre les comunicacions de la Jornada i va expressar un desig d'imaginar un alumnat universitari ben format en Viquipèdia, que faci de suport a les institucions per mantenir un ritme constant d'edició i creixement de continguts. 

Com a conclusió, la Jornada Internacional GLAM+Wikiverse+Gender va ser un esdeveniment inspirador que va posar de manifest el valor d’iniciatives relacionades amb l’univers Wiki, organitzades en el si de les institucions del sector GLAM, com a eina per pal·liar la bretxa de gènere i revertir els biaixos existents a la informació. L'ús de la Viquipèdia com a eina de generació col·laborativa del coneixement i el paper de les biblioteques i els seus professionals com a agents del canvi són factors clau en la democratització de la informació, la promoció de la igualtat de gènere i la visibilització de col·lectius minoritzats i, per tant, és cabdal continuar creixent en aquesta direcció. 

Podeu recuperar l’enregistrament complet de la Jornada al canal de YouTube de la FIMAUB. 

Les institucions organitzadores del projecte van ser el Projecte W&W amb la col·laboració del COBDC, Bibliowikis d’Amical Wikimedia, Màster en Humanitats Digitals, Universitat de Barcelona i Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals, Universitat de Barcelona.

© Imatges d’Aida Maideu

• biblioteques públiques
• Biblioteca Pilarin Bayés
• Vic

Maite Comalat
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)

Eli Ramírez
Biblioteca La Bòbila
L’Hospitalet de Llobregat

Biblioteca Pilarin Bayés. Passeig de la Generalitat, 1. 08500 Vic.

El 7 d’octubre del 2022 es va inaugurar una altra de les biblioteques de la que més s’ha parlat els darrers mesos: la Biblioteca Pilarin Bayés de Vic.

Però, comencem pel principi. Tal com diu la seva pàgina web, aquesta Biblioteca «és hereva d’una llarga història bibliotecària a la ciutat de Vic». Per fer-ne cinc cèntims, la resumirem dient que pels volts de 1930 hi havia dues biblioteques a la ciutat: la Jaume Balmes (inaugurada al 1931) i la Biblioteca de la Caixa de Pensions (inaugurada al 1929). No va ser fins al 1996 que ambdues es van fusionar per donar lloc la Biblioteca Joan Triadú, que es va ubicar al claustre de l’antic Convent del Carme. I aquí va ser fins l’any passat, quan es va tancar per donar pas a la protagonista de la nostra ressenya: la Biblioteca Pilarin Bayés.

Un espai més gran, amb un nom nou i una ubicació emblemàtica: els terrenys de l’antiga caserna de la guàrdia civil on, l’any 1991, va tenir lloc l’atemptat terrorista en el qual van morir 10 persones que ara són recordades amb els 10 arbres que s’han plantat al jardí i al voltant del qual s’organitza l’edifici.

El canvi d’ubicació respon també a una mirada estratègica. Tal com apunta Ignasi Janer (coordinador general de la Biblioteca), «és una important intersecció entre el centre i el sud de la ciutat. El lloc de la Biblioteca, només separat per un pont que durant anys ha actuat de barrera social, pretén començar a trencar certs prejudicis, una minsa interacció social, el desconeixement, la incomunicació… i fer aflorar ponts de diàleg que afavoreixin i millorin la cohesió social». Reconeix, però, que malgrat que «el flux d’usuaris tant d’una banda del pont com de l’altra, per dir-ho d’alguna manera, s’està produint poc a poc i es va visualitzant un equilibri entre edats diverses i cultures diferents», encara troben a faltar que «col·lectius i usuaris de l’antiga Biblioteca Joan Triadú, altra gent del centre, del sud i d’altres punts de la ciutat (i comarca) s’apropin a la Biblioteca». 

La tria del nom ha estat el resultat d’un procés participatiu obert a tota la ciutadania que també ha volgut incloure els noms que no van sortir guanyadors i que ara donen nom als diferents espais: la sala d’actes «1 d’octubre», l’«Espai Lab Ausa», l’Aula multilingüe «Anna Dodas» i la planta «M. Àngels Anglada».

La Biblioteca, que comparteix l’edifici amb l’Oficina d’Atenció al Ciutadà i que compta amb una cafeteria-restaurant, ha apostat per nous espais i serveis, dels quals en destaquem dos: en primer lloc, l’«Espai Lab Ausa», un espai versàtil que s’ha configurat com «un estudi de gravació musical obert i apte per a grups amateurs i emergents del territori» i, en segon lloc, la sala de videojocs, que busca convertir-se en un espai de lleure al voltant de la cultura del joc i on la ciutadania pugui descobrir-ne les seves múltiples possibilitats expressives.

Aquests espais afavoreixen la programació d’activitats. «Constantment es van provocant situacions en forma d’actes i activitats (moltes d’aquestes venen donades per entitats que volen fer-les al lloc nou de la Biblioteca) que possibiliten que si la temàtica interessa, la gent es mou i arriba a la Biblioteca», ens diu Janer, que també remarca que «hi ha hagut força col·laboracions amb agents del territori a nivell de barri, ciutat i comarca». Malgrat que reconeix que moltes són potser de caràcter puntual, afegeix que «aquesta és la intenció de cara al futur: teixir i fer xarxa regularment amb diferents agents i treballar junts per iniciatives comunitàries i culturals». 

A banda de les entitats, la resta d’usuaris també pot fer arribar les seves propostes: «Des del primer dia vam posar a disposició unes bústies/urnes i uns paperets en forma de butlleta per omplir i opinar, sempre en positiu, de com poder millorar [...] i ens serveixen per rectificar i arreglar algunes de les coses que ens diuen directament els usuaris».

La Biblioteca té una particularitat pel que fa al fons que val la pena destacar aquí: una de les solucions arquitectòniques per distribuir part de la col·lecció va ser incorporar uns compactes accessibles als usuaris (quan normalment aquest tipus de mobiliari es troba en zones internes, com arxius o magatzems). Aquesta aposta, prova pilot impulsada per la Diputació de Barcelona, ha tingut pros i contres. Com destaca Janer, «el funcionament tècnic i autònom no dona massa problemes i un mateix s’ho pot gestionar sol, i sempre hi ha l’ajut del professional bibliotecari. La crítica ha vingut més pel bibliòfil que prefereix tenir a vista complerta tots els llibres, tal com estan a les prestatgeries. En el nostre cas, la decisió de fer-ho mixt, prestatgeries i compactes, ha estat per prioritzar els espais diàfans i generosos a favor de la circulació de les persones usuàries» i sembla que «el benefici arquitectònic que permet esponjar més l'espai comú té bona acceptació». 

Ja per acabar, Janer conclou que «els usos a la Biblioteca han canviat en els darrers anys: una gran majoria dels usuaris la volen utilitzar per estudi i treball. D’altres veuen bé que tingui apunts de centre cultural amb una programació cultural regular. D’altres volen que esdevingui un espai de trobada per fer-hi moltes coses més. I d’altres volen que continuï sent un espai privilegiat i confortable per llegir i pel foment de la lectura, per a la consulta, per conservar documents i per enriquir el coneixement» però afegeix que «les noves biblioteques han de poder ser tot això, per diversificar-se i obrir-se més, i per arribar a nous públics. Mantenir el pal de paller com a centre del coneixement però apuntant més enllà sense pors ni manies, adaptant-se als canvis socials, i enfortint-se com un lloc lliure per a tothom. Sent el llibre el segon aspecte més important de tot el que s’hi fa en una biblioteca, només superat per l’usuari/la persona». El nou equipament evidencia que «hi ha usuaris que entren i venen a la Biblioteca per altres usos: a fer un cafè, a estudiar, a escoltar o gravar música, a l'OAC, a l'Aula Multilingüe...».

Com a punt final de la ressenya, voldríem recordar que aquesta Biblioteca opta al premi a la millor biblioteca pública del món de l’any 2022. Un guardó que atorga anualment la Federació Internacional d’Associacions i Institucions Bibliotecàries on haurà de veure’s les cares amb, entre d’altres, una biblioteca que també hem ressenyat, la Biblioteca García Márquez de Barcelona. Sigui quin sigui el veredicte, que coneixerem a final d’agost a Rotterdam, no hi ha dubte que tenim a Catalunya dues noves magnífiques biblioteques i, el que és més important, que responen a les necessitats de la seva comunitat.

Nota: Agraïm especialment la col·laboració d’Esther Farrés (directora) i d’Ignasi Janer (coordinador general) que ha estat imprescindible per a l’elaboració d’aquesta ressenya.

© Imatges de Marc Sanyé

• Español

• biblioteques públiques
• agenda 2030
• ODS
• espanya

Maite Comalat
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)

Sellés Carot, Alicia; Martínez González, Belén (coords.) (2021). La implicación de las bibliotecas españolas en la Agenda 2030. Consejo de Cooperación Bibliotecaria (CCB). Grupo de Trabajo «Bibliotecas y Agenda 2030». [Madrid]: Ministerio de Cultura y Deporte. Subdirección General de Atención al Ciudadano, Documentación y Publicaciones. Disponible a: <https://www.calameo.com/read/0000753353b5e928d4a6b>. [Consulta: 15/05/2023]. 

Tot i que ja fa un any i mig que es va presentar, no hem volgut deixar de ressenyar un document que, des del nostre punt de vista, té interès per a les biblioteques i pot ser el tret de sortida per posar en evidència i potenciar el seu paper amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). La implicación de las bibliotecas españolas en la Agenda 2030 és el document elaborat pel Grupo de Trabajo «Bibliotecas y Agenda 2030» del Consejo de Cooperación Bibliotecaria (CCB). Publicat l’octubre de 2021 i en la línia del grup de treball, tal com es detalla a la introducció, té l’objectiu principal de «posicionar y visibilizar a las bibliotecas como agentes de transformación y desarrollo social, educativo y cultural». I per fer-ho, aquesta publicació recull enllaços i recomanacions que permeten conèixer amb més detall el marc d’acció del grup de treball i, també, proporciona exemples concrets d’accions i activitats dutes a terme per biblioteques i agents del sector bibliotecari a Espanya.

Per facilitar l’accés a tota aquesta informació, l’informe s’organitza en tres apartats. En primer lloc, materials de promoció i sensibilització entre els que s’inclou el Manual per a treballar l’Agenda 2030 de Desenvolupament Sostenible en les biblioteques municipals, elaborat per la fundació Musol, disponible en castellà i català i del qual ja s’han fet dues edicions. En aquest apartat, també s’inclou el document La Xarxa de Biblioteques Municipals amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible: treballem cap al desenvolupament sostenible des de les biblioteques públiques, elaborat l’any 2018 per la Gerència de Serveis de Biblioteques de la Diputació de Barcelona i el document de REBIUN Orientaciones para la formación de usuarios en materia de sostenibilidad bibliotecaria de l’any 2014.

En segon lloc, es recullen recursos de bones pràctiques i exemples, entre els quals es destaquen accions diverses, com els mapes dels guanyadors del Segell CCB o del Premi «Biblioteca Social», reculls de bones pràctiques com el de les biblioteques públiques de Navarra o el banc de bones pràctiques de biblioteques de la Diputació de Barcelona, o la Guía acciones ODS de RECIDA de les biblioteques especialitzades del 2019.

Finalment, el document inclou pràctiques del que s’ha fet des de les biblioteques agrupades per les 5P (planet, people, prosperity, peace i partnership), que han fet arribar experiències al grup de treball durant l’any 2020. El mateix document reconeix que el recull de pràctiques no és exhaustiu però és una mostra significativa de la feina que s’està fent i que seria interessant que s’anés actualitzant. 

Tal com es comenta al mateix document, els exemples poden ser inspiradors perquè altres biblioteques els duguin a terme i, per la diversitat d’iniciatives recollides i la varietat de biblioteques que les han presentades, ens sembla interessant recollir-los en aquesta ressenya. Després d’una introducció, en què es relaciona cadascun dels eixos (planeta, persones, prosperitat, pau i aliances) amb les biblioteques i amb els ODS concrets que hi estan vinculats, es donen els exemples corresponents en una fitxa explicativa en la qual es presenta l’activitat de manera breu, es dona l’enllaç al lloc on està publicada i algunes paraules clau que l’identifiquen i, si escau, els premis o mencions que ha rebut. 

A l’apartat de «Persones», que situen com a focus d’atenció dels ODS 1, 2, 3, 4 i 5, se citen les iniciatives següents: Nosotros Te Leemos (un banc de relats sonors creat per la Red de Bibliotecas de Lorca de la Región de Murcia), Maletas literarias: cuentos para un planeta (una col·lecció de contes seleccionada pel Centro de Extensión Universitaria y Divulgación Ambiental de Galicia–CEIDA), Paseos saludables (un recorregut pels carrers amb espais i edificis emblemàtics que és un projecte d’inclusió social i comunitària organitzat per la Biblioteca de l’Hospital Universitario Severo Ochoa i l’Archivo Municipal de Leganés) i, finalment, El espacio violeta (espais per a la consulta, la lectura i la investigació creats per la Biblioteca de la Universidad de Las Palmas de Gran Canaria).    

A l’apartat «Prosperitat», relacionat amb els ODS 7, 8, 9, 10 i 11, es donen com a exemples inspiradors: Bibliomaker (un espai de creació col·laborativa i innovació de la Biblioteca de la Universidad de Granada), Biblioteca: en el medio rural y por el desarrollo local (el pla de treball de la Biblioteca Municipal «Gonzalo Anes» de Coaña al Principat d’Astúries que vol garantir el coneixement proper i el descobriment del servei bibliotecari per part de la població –majoritàriament envellida i dispersa), Club de lectura en ruta (una activitat del bibliobús d’Albacete per fomentar, entre d’altres, l’hàbit de lectura i l’atenció i, al mateix temps, afavorir les relacions socials), Rescatando culturas (un projecte de la biblioteca escolar de l’IES Castro Alobre de Vilagarcía de Arousa a Pontevedra que pretén donar a conèixer els pobles indígenes i minoritaris) i, finalment, es recullen projectes vinculats amb la ciència oberta: la creació de repositoris digitals (com el del CSIC o e-cienciaDatos del consorci Madroño) o el directori de fonts d’informació sobre energia i medi ambient promogut i creat per les biblioteques i centres de documentació que participen en el Comité de Documentación Energética (ens format per 18 empreses i organismes vinculats al sector de l’energia).

En l’àmbit de «Planeta», al qual es vinculen els ODS 6, 12, 13, 14 i 15, es destaquen projectes diversos com la creació de RECIDA: Red de Centros de Información y Documentación Ambiental, les iniciatives que incentiven el préstec de llavors com la de la Biblioteca pública Neira Vilas de Vigo Adopta unha semente o La Biblioteca de Semillas de l’Escuela Politécnica Superior de la Universitat de Saragossa, la creació de guies com la Guía de recursos educativos sobre lixo mariño del Centro de Documentación Ambiental Domingo Quiroga –CEIDA de Galícia, la Fototeca CENEAM: fotografías sobre naturaleza y medio ambiente, promoguda pel centre de documentació del Centro Nacional de Educación Ambiental i, finalment, el projecte de ciència ciutadana Llegim el riu impulsat i coordinat per la Gerència de Serveis de Biblioteques i la Gerència de Serveis de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona.  

Pel que fa a l’eix «Pau», vinculat a l’ODS 16, es detallen els següents projectes: Bibliotecas por la Paz y la Convivencia, uns tallers que volen posar en valor la diversitat i la pluralitat i que es duen a terme des de la Red de Bibliotecas Públicas de Navarra, la col·lecció Biblioteca de la Memòria creada per la Biblioteca Central d’Igualada amb documents que provenen de fonts orals i de documents en diferents suports i que recullen testimonis del patrimoni històric i cultural de la comunitat, el projecte Biblioteca de acogida de la Biblioteca de Purchena a Almeria que vol posar en relació els joves dels centres de menors no acompanyats amb els joves de la localitat i, per tancar aquest apartat, el Centro de Documentación virtual creat per la FUHEM i que recull documents a text complet de documents vinculats amb cohesió social, democràcia, pau i sostenibilitat, àrees de treball de la fundació.

La tria d’experiències es tanca amb el bloc d’«Aliances» on es mostren com a exemples la creació i constitució del Consejo de Cooperación Bibliotecaria del Ministerio de Cultura y Deporte, la Fundación Biblioteca Social, el Boletín ONUBIB y los ODS que edita la Biblioteca Depositaria de las Naciones Unidas, el programa Bibliotecas sostenibles de la fundació Musol (Municipalismo y solidaridad) i, finalment, el Portal de Bibliotecas Especializadas elaborat de manera col·laborativa, i iniciativa de la Comisión Técnica de Cooperación de Bibliotecas Especializadas del Consejo de Cooperación Bibliotecaria, que recull informació sobre totes les biblioteques especialitzades espanyoles independentment de la seva titularitat. 

Unes conclusions finals serveixen per evidenciar el paper i el compromís que les biblioteques tenen amb l’Agenda 2030 i l’avenç que s’ha fet en aquests darrers anys. Així i tot, cal seguir treballant per sistematitzar la planificació d’accions, l’aplicació de metodologies que permetin localitzar els ODS i millorar la visibilitat de les biblioteques, tot sensibilitzant i promovent la participació activa del sector bibliotecari en els fòrums de debat i en la formulació de polítiques públiques de desenvolupament. És important que la mirada es faci des de la planificació i que els plans directors incloguin aquesta perspectiva. En aquest sentit, el document posa com a exemple de bona pràctica el procés d’elaboració del Pla Director de Biblioteques de Barcelona que és el resultat d’un procés reflexiu obert que inclou conceptes inclosos a l’Agenda 2030. D’altra banda, el document fa evident la dificultat per avaluar els projectes i, encara més, l’absència d’indicadors que permetin avaluar l’impacte dels projectes mateixos. 

Aquestes darreres reflexions ens sembla que són especialment rellevants perquè fixen les línies de treball futures. En primer lloc, la necessitat de conscienciació dels professionals i, sobretot de les institucions que permeti una planificació de les accions i una vinculació clara amb els ODS. En segon lloc, la necessitat de passar de les activitats puntuals a programes dins dels plans estratègics que permetin una participació activa de les biblioteques en l’Estratègia Nacional d’Informació i Biblioteques. I, en tercer lloc i totalment vinculats a les anteriors, la necessitat d’incloure indicadors que permetin avaluar l’impacte d’aquests programes en la societat i, alhora, que permetin fer estudis i valoracions de com les biblioteques contribueixen a assolir els reptes de l’Agenda 2030.
 

© Imatge inicial de SpaceX-Imagery a Pixabay

• Español

• ciència oberta
• Polítiques públiques d’informació
• recerca

Ciro Llueca1
Vicegerent de Recerca i Transferència
Director Editorial UOC
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

Espanya. Ministeri de Ciència i Innovació (2023). Estrategia Nacional de Ciencia Abierta (ENCA) 2023-2027. Madrid: Ministerio de Ciencia e Innovación. Secretaría General Técnica. 29 p. Disponible a: <https://www.ciencia.gob.es/InfoGeneralPortal/documento/c30b29d7-abac-4b31-9156-809927b5ee49>. [Consulta: 05/05/2023].

Cal reconèixer que Espanya està fent els deures en matèria de ciència oberta. En coherència amb el tsunami internacional i, més concretament, europeu, en els darrers mesos hem assistit a una activitat frenètica en el camp legislatiu i polític. Per no recular excessivament en el temps: hem de recordar que, coincidint amb el vintè aniversari de la Budapest Open Access Initiative, la UNESCO va aprovar a la sessió anual de 2021 la seva Recomanació sobre Ciència Oberta, elevant a rang de dret humà universal el que venia essent un sòlid moviment a favor del bé comú a la ciència i la investigació. A la Unió Europea, els avenços en aquest camí han estat incessables i incansables, i l'element més palpable és la ja habitual condició sine qua non de l'obertura de publicacions i dades en els projectes de recerca finançats amb diners públics. Per part seva, Espanya ha fet el pas de l'accés obert a la ciència oberta mitjançant dos coneguts textos legals: la Llei de la Ciència del 2011, actualitzada el 2022; i el Reial Decret d'Ensenyaments de Doctorat de 2011, encara vigent, juntament amb la recent Llei Orgànica del Sistema Universitari de 2023. En totes aquestes disposicions, així com en altres manifestacions2, s'hi inclou el mantra de l'accés obert a les publicacions científiques de projectes finançats amb diners públics.

I, lògicament, el pas següent era l’aprovació de la primera estratègia espanyola de ciència oberta, que ressenyem d'urgència per si ajuda a una millor comprensió del públic lector del Blok de BiD.

L'Estratègia contempla sis dimensions (resultats de recerca; dades, protocols i metodologies; infraestructures; revisió d’experts; ciència ciutadana; i avaluació de la investigació), coherents amb altres polítiques similars, i es concreta en quatre objectius estratègics vinculats a les infraestructures, les dades, les publicacions en un sentit ampli, i l’avaluació de la recerca. Per a cada conjunt d’objectius es defineix un calendari i una responsabilitat.

La visió 2027 és aconseguir que els processos de finançament, comunicació i avaluació de la recerca científica incorporin els principis de ciència oberta, a partir d'accions relatives a:

• Infraestructures, on s'espera disposar de plataformes interoperables on dipositar, gestionar i accedir als continguts oberts: repositoris institucionals, regionals i temàtics; CRIS (Current Research Information Systems) institucionals; i plataformes de gestió editorial, sota l'avís que s'hauran de desenvolupar en programari lliure. Les mesures d'actuació inclouen el mapeig i la identificació d'aquestes infraestructures interoperables, així com la creació de noves plataformes, i el finançament respectiu.
   
• Dades, en què s'apunta a la implantació d'una metodologia de gestió de les dades de recerca, d'acord amb els coneguts principis FAIR (per l'acrònim en anglès de Trobables, Accessibles, Interoperables i Reutilitzables). Les accions concretes observen la creació de perfils professionals de suport, com ara data stewards o data analysts; la millora de la comunicació científica de les dades mitjançant l'obligatorietat d'un pla de gestió de dades (DMP, per les sigles en anglès); i cobertura jurídica per a l'accés amb finalitat de recerca a aquestes dades.
   
• Publicacions científiques, on s'estableix l'objectiu de l'accés en línia a la literatura científica, sota llicències que permetin l'ús i l'explotació «sense barreres econòmiques, legals, ni tecnològiques». Les mesures d’actuació contemplen el dipòsit de la pertinent «còpia de la versió final acceptada per a publicació, de forma simultània a la data de publicació» i la seva inclusió en els mèrits d’avaluació; també el monitoratge del compliment de la legislació i política sobre ciència oberta (el reivindicat observatori de l'art. 37 de la Llei de la Ciència, suplert fins ara amb iniciatives parcials3, sectorials4 o regionals5); la negociació dels acords transformatius –les llums i ombres estan generant gran nerviosisme a les universitats espanyoles–; la superació del factor d'impacte com a element únic d'avaluació de les publicacions, «tenint en compte el valor de la contribució i no el mitjà de comunicació»; així com, novament, la cobertura jurídica mitjançant les oportunes reformes de l’hermètica legislació de propietat intel·lectual.
   
• I, finalment, en avaluació de la carrera investigadora, on s'apunta a dotar d'un nou sistema d'avaluació, així com els oportuns incentius i formació. En les accions concretes: més sensibilització i reconeixement públic a la ciència oberta; l'exigència de requeriments open al finançament públic; la transformació de l'avaluació de la investigació; i la formació al personal investigador i avaluador, per poder actuar en coherència. No oblidem que són nombroses les universitats i institucions que per adhesió a COARA han de presentar els pròxims mesos plans concrets de transformació interna. Però tampoc no obviem que encara hi ha dubtes i resistències en bona part del professorat universitari i de nombroses institucions d'avaluació6, per a més entumiment de la nostra ciència7.

Com passa a la majoria d'estratègies nacionals de la UE, el pressupost de l'Estratègia no s'especifica al text. Però sí que consta en la respectiva comunicació pública, i s'hi informa que mobilitza un potencial pressupost públic de 23,8 milions d'euros anuals. Aprofitant que som al maig, té sentit destacar que aquest import supera el total d'11,7 milions d'euros previstos pel govern francès per a la seva Estratègia 2018-20218. Però estarem atents a l'execució del pressupost espanyol fabulós, per si de cas.

A les portes de la presidència espanyola de la Comissió Europea, l'aprovació d'aquesta Estratègia és, no hi ha dubte, una bona notícia. Demostra un compromís adequat de les màximes institucions públiques, i enforteix un full de ruta de compliment obligat per a universitats i centres de recerca. El redactat és directe, clar i rigorós, i s'allunya dels missatges eteris o les aspiracions romàntiques que sovint acompanyen (i entelen) les bones intencions polítiques.

A la prova del cotó s'aprecien algunes incògnites, vinculades a alguns elements incipients de la ciència oberta. Per exemple, no aborda la passivitat de la Llei de propietat intel·lectual espanyola respecte als preceptes de la ciència oberta, la consideració doctrinal de la qual es manté en una percepció d'«espoli il·lustrat»9. Això, després de la incorporació precipitada de la Directiva Europea de Drets d'Autor al Mercat Únic de Digital a la legislació espanyola (dificultant la mineria de text i dades, entre altres qüestions)10. De fet, és sorprenent l'absència de referències a la mineria de text i de dades. Més buits: la inquietant absència dels Recursos d'Aprenentatge en Obert (OER, per les sigles en anglès). És també inquietant la manca de referències al multilingüisme propi de la societat i la ciència espanyola. O la manca de concreció del suport governamental (institucional, però sobretot econòmic) a les difícils negociacions dels acords transformatius. Hi ha més incògnites: no para atenció a l'obertura del programari sorgit del finançament públic, contràriament a la majoria de polítiques del nostre entorn. I es troba a faltar una visió dels dipòsits més enllà del penós autoarxiu que se suposa que ha de realitzar el personal investigador. Per no parlar de la manca d'acompanyament al sector editorial de llibres acadèmics, especialment de ciències socials i humanitats, en la necessària evolució a la publicació en obert. La intel·ligència artificial tampoc apareix al document. Ni el fosc territori de les patents. En fi, els més exigents podran opinar que es queda a mig camí.

Però a hores d'ara, acostumats als brindis al sol i als missatges utòpics, hem de saludar amb simpatia la nova peça de l'entramat per a l'impuls a la Ciència Oberta a Espanya, per la seva ambició, rigor i prometedora dotació pressupostària. En aquest cas, volem pensar que menys és més.

1 L’agraïment a les persones que han revisat i millorat la ressenya: Lluís Anglada (CSUC), Ignasi Labastida (UB) i Pastora Martínez-Samper (UOC).

2 CRUE (2019). Compromisos de las universidades españolas ante la Open Science. Madrid: CRUE. [Consulta: 05/05/2023]; Catalunya. Generalitat. Departament de Recerca i Universitats (2020). Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement. Barcelona: Generalitat de Catalunya. [Consulta: 05/05/2023].

3 FECYT (2016). Informe de la comisión de seguimiento sobre el grado de cumplimiento del artículo 37 de la Ley de la Ciencia. Madrid: FECYT. [Consulta: 05/05/2023].

4 CRUE. REBIUN (2021). Medición del Acceso Abierto en las universidades españolas y el CSIC (2016-2020). Madrid: REBIUN. [Consulta: 05/05/2023].

5 CSUC (2023). CORA: Portal de la Recerca de Catalunya. Barcelona: CSUC. [Consulta: 05/05/2023]; Universitat Politècnica de Catalunya (2023). Observatori de l’Accés Obert. [Consulta: 05/05/2023].

6 A les Jornades de Recerca de les Universitats Espanyoles (València, 9-11 de novembre de 2022) es va viure una escena controvertida. Després de les paraules inaugurals del ministre d'Universitats, Joan Subirats, encoratjant a l'adhesió a COARA, i mentre el representant de l'European University Association, Stephane Berghmans, convidava les universitats a sumar-se al consorci, i la investigadora Elena Domínguez Cañas (CSIC) era aplaudida per les paraules de suport a la iniciativa, els directors de l'Agència Estatal de Recerca, Domènec Escriu; i de l'ANECA, Mercedes Siles, es mostraven més prudents. Cal imaginar que el nomenament de Pilar Paneque com a nova directora d'ANECA, el febrer del 2023, reforça la complicitat institucional amb els compromisos Open. La sessió monogràfica està disponible aquí. [Consulta: 05/05/2023].

7 Méndez, Eva (2023). «Se nos pudre la ciència». El País, (20/04/2023). [Consulta: 05/05/2023].

8 En l’actualització de 2021 del pla francès no s’especifica un pressupost. Ressenya d’ambdós plans a: Llueca, Ciro (2021). «Ciència oberta a França: un centenar d’accions per accelerar l’obertura de la recerca». Blok de BiD, (22/09/2021). [Consulta: 05/05/2023].

9 Bercovitz Rodríguez-Cano, Rodrigo (2013). «Un expolio ilustrado». Aranzadi civil-mercantil, vol. 2, n.º 8 (diciembre), p. 19-22. 

10 FESABID (2021). «Transposición inminente de la DEMUD». Web FESABID, (25/11/2021). [Consulta: 05/05/2023]. 
 

© Imatge inicial de Karolina Grabowska a Pixabay

• Español

• biblioteques públiques
• Biblioteca Teresa Pàmies
• Biblioteca Clara Campoamor
• Cornellà de Llobregat

Maite Comalat
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)

Eli Ramírez
Biblioteca La Bòbila
L’Hospitalet de Llobregat

Biblioteca Teresa Pàmies. Passeig dels Ferrocarrils Catalans, 187. 08940 Cornellà de Llobregat. 
Biblioteca Clara Campoamor. Carretera de Sant Joan Despí, 62. 08940 Cornellà de Llobregat. 

Cornellà de Llobregat, ciutat de la comarca del Baix Llobregat i pràcticament veïna de Barcelona, va passar fa pocs mesos de tenir tres biblioteques a tenir-ne cinc, fita que no podíem passar per alt en aquesta secció.

Però per començar, situem-nos una mica: es té constància que ja des de l’estiu de 1928 els veïns de Cornellà volien una biblioteca a la ciutat, però no va ser fins al 1943 que es va fundar la Biblioteca Popular Joan Maragall, predecessora del que avui és la Biblioteca Central de Cornellà. En els seus inicis, es trobava als baixos d’una casa senyorial, Can Gaia i, després de diversos emplaçaments, es va traslladar a la ubicació actual, al barri de la Gavarra i formant part d’un conjunt que allotja també un Centre d’Atenció Primària i un Centre de Recursos per a Joves.

Anys més tard, va arribar la segona biblioteca de la ciutat, la Marta Mata, inaugurada al 2009 i ubicada en un emblemàtic edifici de la ciutat: l’antic cinema Titan i, per acabar de completar el que fixava el Mapa de Lectura Pública, el 2013 va arribar una tercera biblioteca a la ciutat: la Biblioteca Sant Ildefons.

Pràcticament deu anys després, Cornellà ha inaugurat dos equipaments més per arribar a diferents barris de la ciutat: per una part, la Biblioteca Teresa Pàmies, al barri de l’Almeda; i per l’altra, la Biblioteca Clara Campoamor, a Fontsanta-Fatjó. Ambdues es van inaugurar el dissabte 11 de juny de 2022, ubicades en edificis de nova creació.

Tal com comenta Irene Gálvez, la cap de la xarxa urbana, la resposta de la població vers aquests dos nous equipaments «ha estat positiva, s’han apropat a preguntar pels serveis i activitats i diverses entitats s’han posat en contacte per establir col·laboracions». Roger Cañada, director de la Teresa Pàmies, ho confirma i afegeix que «la construcció de la Biblioteca va coincidir en el temps amb la pandèmia de la COVID-19, per la qual cosa el projecte va romandre aturat durant més temps del que estava previst, fet que encara va crear més expectació entre la ciutadania», cosa que també afirma Montserrat Alonso, la directora de la Clara Campoamor. Les dues biblioteques, doncs, eren dos equipaments molt esperats i això ha fet que moltes persones del barri s’hi acostin ni que sigui a tafanejar. Això sí, encara hi ha públic al qual costa arribar, com el públic jove en el cas de la Teresa Pàmies o la gent gran a la Clara Campoamor. Les tres direccions confien que això vagi remetent aviat gràcies a les activitats que s’estan duent a terme per donar a conèixer tot el que es fa a la Biblioteca i augmentar, apunta Gálvez, el «gruix de joves molt lector que s’emporta en préstec novel·la juvenil». En el cas de la gent gran, diuen, «també ens estem preparant per a les noves necessitats que tindrem en un futur pròxim gràcies a l’arribada a la jubilació de la generació boomer. Esperem una demanda d’oci i activitats culturals molt diferenciada de l’actual grup estadístic definit per a la tradicional “gent gran”».

Dèiem que, des del principi, les entitats de la zona van posar-se en contacte per poder establir col·laboracions i aliances. Cornellà és una ciutat amb un teixit associatiu tradicionalment fort i, en certa manera, les biblioteques ho han notat. «Crec que, en general, tenim aliances i col·laboracions amb els principals agents de la ciutat. Els equipaments de les biblioteques, en concret les seves sales d’actes són molt demanades per les entitats de l’entorn degut a la facilitat per accedir al servei, el coneixement del veïnat de les ubicacions de les biblioteques, l’amplia oferta horària, i l’equipament amb el que compten, adequat per a les seves necessitats i a mida per als seus aforaments», apunta Gálvez. A la Teresa Pàmies, comenta Cañada, destaquen la bona predisposició de la regidoria del barri per fer d’enllaç amb les entitats de la zona, cosa que ha permès «una trobada a la Biblioteca amb diverses entitats, entre d’altres les AMPA de les dues escoles del barri, associacions esportives com el Club Basket Almeda o el Casal de la Gent Gran, amb qui compartim físicament un pati». En canvi, a la Biblioteca Clara Campoamor «una de les primeres aliances que van sorgir de forma natural va ser amb entitats del barri que necessitaven un espai complementari per desenvolupar les seves activitats, com va ser amb l'Asociación Poetas de Cornellà i el Camp municipal de futbol Fontsanta-Fatjó», afirma Alonso que afegeix que «també estem treballant en un projecte de col·laboració amb el Departament de Medi Ambient de l'Ajuntament de Cornellà i l'Àrea Metropolitana de Barcelona, donat que la Biblioteca es troba al parc del Canal de la Infanta». En la línia del que ja es fa a altres municipis, a totes les biblioteques de Cornellà hi ha iniciatives per involucrar als usuaris en el dia a dia, ja sigui mitjançant consultes o formularis, tant de forma presencial com a través de les xarxes socials, que han permès definir les lectures del club de lectura de la Biblioteca Central de Cornellà, per exemple, o «els temes sobre salut sobre els quals organitzem tallers pràctics amb el CAP, o sobre creixement personal, amb un professional contractat per la Biblioteca». En el cas de la Teresa Pàmies, a l’entrada de la Biblioteca, hi ha una urna «on els nostres usuaris ens poden deixar suggeriments per escrit. Cada setmana hi trobem un o més comentaris que ens ajuden a anar afinant certs aspectes del servei». A la Biblioteca Clara Campoamor «els usuaris han escollit la temàtica del nostre club de lectura “Històricament”».

Com a tret diferencial, les dues biblioteques inaugurades a Cornellà disposen d’unes sales d’estudi obertes 24 h i amb una capacitat d’una trentena de persones cadascuna. Són aules autogestionades a través d’una app. Això pot plantejar molts dubtes d’inici, però Irene Gálvez comenta que en el que es porta d’any no hi ha hagut cap mena de problema, ja que es tracta d’una aplicació molt intuïtiva «i la mateixa aplicació disposa de recursos de seguretat ciutadana.» Per resoldre els dubtes que podia suposar la sala 24 h com per altres en l’àmbit estructural, la cap de la xarxa urbana comenta que es van realitzar reunions amb els arquitectes en les quals, tot i que el projecte ja estava força definit, «se’ns va explicar els diferents espais i vam poder prendre algunes decisions sobre la distribució del mobiliari i retolació de les biblioteques», un element que evidencia la fluïdesa i la bona comunicació que va haver-hi en tot moment i que també destaca Montserrat Alonso.

Finalment, sobre la influència de la nova versió del Manifest IFLA/UNESCO en aquests nous equipaments, Gálvez apunta la capacitat de proximitat que tenen les biblioteques com a serveis accessibles, socials, promotores de lectura, comunitàries i innovadores, «som una xarxa de cinc equipaments en un municipi de 86.000 habitants aproximadament, la qual cosa es tradueix en una gran capil·laritat bibliotecària al territori» i això ens hauria de permetre «donar veu i fer partícips als veïns i veïnes de la Biblioteca» i «explorar altres serveis i activitats, com laboratoris digitals, espais maker i d’innovació social, etc. o oferir recursos d’aprenentatge a la comunitat.» Alonso, per la seva banda, destaca els valors fonamentals que tota biblioteca ha de tenir i que no es poden perdre de vista: «la cohesió social, el foment de la lectura i l’empoderament. Tot apunta a espais bibliotecaris més participatius i innovadors», mentre que Cañada destaca que les biblioteques de proximitat «han d’estar molt atentes a tot allò que passa al seu voltant i centrades en les necessitats dels seus usuaris. Hem de tenir clar que el nostre propòsit és oferir un servei que sigui d’utilitat als ciutadans». Ell mateix hi afegeix un consell a tenir en compte: «a les noves biblioteques els aconsellaria que mesurin bé les seves forces; és molt fàcil deixar-se endur per l’entusiasme de la inauguració d’un nou servei, però s’ha de tenir present que cal un temps per assentar-ne les bases». 

Resumint, una xarxa urbana que ha crescut per acostar-se més i millor als seus ciutadans i que aspira a continuar-se fent un lloc a la comunitat. La bona feina de les biblioteques ja existents i de les que ara s’hi sumen ja ha estat notícia i, de ben segur, que ho continuarà essent.

Nota: Agraïm especialment la col·laboració d’Irene Gálvez, Montserrat Alonso i Roger Cañada que ha estat imprescindible per a l’elaboració d’aquesta ressenya.

© Imatge de J Garget a Pixabay

• Español

• biblioteques especialitzades
• espanya
• Catalunya

Miquel Navas
Centre de Documentació
Museu de Ciències Naturals de Barcelona (MCNB)

Fernández Miedes, Luisa Inmaculada; Muntaner Sans, Natividad (2021). Informe global: situación de las bibliotecas especializadas en España: directorios y catálogos colectivos autonómicos. Madrid: Consejo de Cooperación Bibliotecaria, Comisión Técnica de Cooperación de Bibliotecas Especializadas. Disponible a: <https://www.ccbiblio.es/wp-content/uploads/Informe-Global-Catalogos-y-Directorios-Bibliotecas-Especializadas-2022.pdf>. [Consulta: 13/04/2023].

El Consejo de Cooperación Bibliotecaria (CCB), òrgan interadministratiu depenent del Ministeri de Cultura, va ser creat el 2008. En forma part la Comisión Técnica de Bibliotecas Especializadas, que és l’autora d’aquesta publicació de 2021.

L’informe parteix de les dades disponibles al directori Alzira, així com de les proporcionades per les comunitats autònomes que disposen de directori propi, com és el cas de Catalunya. És un document curt, de 22 pàgines, sense tenir en compte els annexos, on hi ha els informes de cada comunitat. S’hi analitza el nombre total de biblioteques (2.291) i, tant en l’àmbit estatal com de comunitat, es descriu la seva distribució per tipologia i titularitat, i la situació de l’automatització. Les dades, presentades en taules i gràfics (que són de sectors tot i que per a variables múltiples serien més indicats els gràfics de barres), mostren la prevalença de la titularitat pública (72 %) sobre la privada, de les biblioteques governamentals (31 %) sobre la resta, la manca de pàgina web (quasi la meitat, un 47 %, no en té) o OPAC (48 %), i el domini del programari Absys, que està present en més de la meitat de les biblioteques que sí que tenen OPAC. S’indica que existeixen pocs portals i catàlegs de biblioteques dedicats a les biblioteques especialitzades. 

Pel que fa a Catalunya, és la comunitat autònoma amb més biblioteques especialitzades (18 %), seguida de la Comunitat de Madrid (17 %) i Andalusia (12 %). Això no obstant, és l’única comunitat que no ha facilitat el seu informe. No hi ha dades específiques sobre el programari, però sabem que Absys no és el dominant com a la resta de l'Estat. L’utilitza principalment la Xarxa de Biblioteques Judicials mitjançant el Catálogo Colectivo del CENDOJ (Centro de Documentación del Consejo General del Poder Judicial), mentre que les Biblioteques Especialitzades de la Generalitat (BEG) tenen Millennium d'Innovative (adquirit per Clarivate), les biblioteques catalanes del CSIC formen part del catàleg estatal amb Alma d'ExLibris, i entre la resta de biblioteques hi ha una gran diversitat de sistemes de gestió.

Però, de què parlem quan parlem de biblioteca especialitzada? Lògicament, no és el mateix una col·lecció de llibres més o menys organitzada, que un equipament dotat d’una col·lecció documental diversa i ben descrita, gestionada amb personal qualificat, i amb serveis adreçats a usuaris determinats (ja siguin interns –de la institució mateixa– i/o externs –el públic general o una comunitat específica). Si aquí tinguéssim tant col·leccions de llibres com biblioteques amb servei professional, seríem davant d’un univers molt heterogeni amb unitats difícilment comparables entre si. De la mateixa manera, també es podria considerar que una biblioteca especialitzada pot constar d’un servei d’informació i/o documentació sense una col·lecció física molt nombrosa, tals com àrees o centres de documentació amb arxiu administratiu i històric o amb responsabilitat en la gestió de sistemes d’informació com intranets, portals i newsletters... Aquest fet afectaria en l’univers estudiat, sobretot en l’àmbit privat.

A més a més d’analitzar dades, les autores aporten conclusions i recomanacions. Ens recorden les eines que el CCB posa a l’abast, com ara el directori Alzira, el Portal de Bibliotecas Especializadas, i el projecte d’un generador automàtic de seus web per a biblioteques, ja utilitzat amb èxit a les públiques. També mencionen que, en el marc de les competències del CCB, «s’ha de continuar treballant a visualitzar les biblioteques especialitzades com un servei per a tota la ciutadania» i fan esment al seu rol de garantir «l’accés a la informació, la cultura i el coneixement». Aquesta afirmació és discutible, donat que no totes les biblioteques especialitzades estan adreçades al públic general. Moltes tenen una funció interna important a les seves institucions, i si es desatén aquest fet natural buscant realitzar serveis de biblioteca pública, també es pot morir d’èxit. Simplement, és important que cada biblioteca defineixi bé els seus usuaris i serveis, i a partir d’aquí estableixi objectius i identifiqui oportunitats.

Continuant amb el tema de la (in)visibilitat, les autores afirmen que s’ha de «trencar el cercle viciós» segons el qual el desconeixement porta a la infradotació, i aquesta manca de suport és un llast per a la visibilitat, i tornem a començar. Molt cert, però, com lluitar per trencar-lo? A mode de consells, les autores posen el focus en la necessitat de catalogar els fons (i especialment el patrimonial al Catálogo Colectivo del Patrimonio Bibliográfico Español), col·laborar amb Alzira, digitalitzar patrimoni, complementar fons de biblioteques universitàries i de recerca, fomentar la col·laboració amb biblioteques de titularitat privada... Són bones idees, però novament ens trobem amb la gran diversitat existent entre aquestes biblioteques i amb la dificultat de la cooperació ja no només dins la mateixa administració o govern, sinó més enllà dels seus límits. No hi ha una recepta única per a totes, i potser el primer pas seria identificar partners i xarxes, i no només dins la mateixa institució o administració, sinó per afinitat temàtica o tipus de públic, per exemple. Cal superar barreres geogràfiques, institucionals i administratives, simplificar processos, no posar les col·leccions al centre de la nostra acció sinó els usuaris, i aconseguir que les biblioteques especialitzades i els centres de documentació siguin importants al si de les seves institucions (participant dels seus projectes, treballant transversalment, assumint reptes i sortint de la zona de confort). Hem de buscar les oportunitats, no esperar-les. Avui dia, hi ha moltes eines per col·laborar en l’àmbit interterritorial i interadministratiu, com podem veure a la xarxa RECIDA i DocAmbCat, o xarxes socials per difondre col·leccions i serveis de manera no oficial (per exemple, Bibliotecas Especializadas de Zamora, tot i que està inactiva des de 2021). Tal com l’informe destaca, la voluntat del personal de treballar en xarxa és vital per cooperar. I és encomiable en molts casos, suplint també la manca en l’àmbit de l’associacionisme, on es parla sobretot de biblioteques públiques i universitàries, però poc d’especialitzades, quan actualment (segons consulta el 19.04.2023 al Directorio de bibliotecas españolas) representen el 29 % a Espanya, només per darrere de les públiques, que en són el doble. En aquest sentit, faltarien seccions dedicades a les associacions professionals, o una SLA com als EUA.

Quant al suport, és cert que cal el «normatiu, institucional i econòmic». Però aquí hi ha un problema recurrent, i és que molts dels esforços que fan les administracions són per a les biblioteques públiques i les especialitzades queden a l’arbitri de les institucions o departaments de què formen part. Per exemple, a Catalunya el Servei de Biblioteques del Departament de Cultura dona suport a les BEG, mitjançant el catàleg unificat i altres recursos. Però no hi ha una oficina o òrgan per gestionar-les o impulsar-ne la cooperació, a diferència de les universitàries, que tenen el CSUC. És la Comissió Gestora de les BEG qui es reuneix i planifica, però sense poder de decisió final, que correspon a cada institució propietària de la biblioteca. Tanmateix, com hem vist abans, és important superar l’àmbit governamental per identificar socis. Seguint amb el cas de les BEG, realment té molt en comú una biblioteca d’un departament, la d’un museu, un centre de documentació d’un parc natural i una biblioteca auxiliar d’un arxiu històric? Podrien col·laborar més enllà de tenir un catàleg comú? Tindria més sentit buscar aliances amb biblioteques similars fora d’aquesta xarxa o fins i tot fora del territori? La resposta és: sí, i tant, i de fet, algunes ho fan.

© Imatge de Gerd Altmann a Pixabay

• Español

• biblioteques públiques
• biblioteques verdes
• medi ambient
• Anglaterra
• regne unit
• Catalunya

Núria Flò
Directora de la Biblioteca Collserola-Josep Miracle (Barcelona)

Green libraries survey: progress, challenges, opportunities and supporting future action (2022). Green Libraries Partnership. 20 p. Disponible a: <https://cdn.ymaws.com/www.cilip.org.uk/resource/resmgr/cilip/advocacy/green_libraries/frontpage/green_libraries_partnership_.pdf>. [Consulta: 14/04/2023]. 

El Grup Biblioteques Verdes (GLP) del Regne Unit, finançat pel Consell de les Arts d’Anglaterra, es va crear com a resposta a la «COP26 i el clima» per tal de liderar una sèrie de compromisos a llarg termini aprofitant el coneixement i l’experiència ambiental de les organitzacions que l’integren: la CILIP (l’Associació de biblioteques i informació), Biblioteques Connectades (Libraries Connected), la Biblioteca Britànica (British Library) i La Bicicleta de la Júlia (Julie’s Bicycle, una organització pionera sense ànim de lucre que mobilitza les arts i la cultura per actuar davant la crisi climàtica i ecològica).

Durant l’any 2022, va dur a terme, entre d’altres, dues iniciatives que ressenyem a continuació. D’una banda, va impulsar el Manifest de Biblioteques Verdes i, al mes de setembre, va realitzar una enquesta en línia per analitzar en quin punt estaven les biblioteques públiques del territori en termes de sostenibilitat i medi ambient. 

L’enquesta es va fer en línia entre el 22 de juny i el 8 de juliol de 2022. Es va demanar que respongués una persona en nom de cada servei de biblioteca i per facilitar-ho van passar l’enquesta fora de línia per poder-la treballar dins dels equips i amb la gent vinculada. Es va rebre resposta de 55 serveis bibliotecaris, cosa que implica uns 7.500 treballadors de biblioteques i 10.000 voluntaris que hi treballen o col·laboren. Els objectius de l’enquesta eren donar a conèixer la tasca del grup, però sobretot establir les bases per desenvolupar un programa intersectorial i, a llarg termini, sobre Biblioteques Verdes coneixent de primera mà el que necessiten els professionals per portar a terme accions i programes verds a les biblioteques. 

Algunes de les conclusions a les quals van arribar són: 

• Un 85 % segueixen la política ambiental de l’autoritat local, tot i que la seva rellevància per als serveis bibliotecaris varia, un 15 % ja tenen la seva pròpia política ambiental i un 32 % l’estan desenvolupant.
   
• Un 83 % de les biblioteques estan en fases incipients o molt incipients del procés per definir plans ambientals dins d’aquestes. 
   
• El 38 % del personal ha rebut o té alguna formació en aquest àmbit i el 36 % té alguna responsabilitat ambiental dins de la biblioteca. 
   
• El 64 % dels enquestats diuen que l’acció i el compromís ambiental (activitats d'aprenentatge ambiental, reciclatge de residus, etc.) han aportat beneficis a la biblioteca. 
   
• Un 91 % creu que l'acció i el compromís ambiental poden aportar oportunitats.
   
• El 48 % ha rebut suport en el passat, principalment a través de les autoritats locals.

Pel que fa a les accions i els compromisos, les àrees clau generals d’actuació que es van detectar són:

1. L’ús energètic dels edificis.
    
2. El consum de materials i la generació de residus.
    
3. L’ús de plàstics.
    
4. La contractació verda. 

Finalment, també es van identificar oportunitats clau, com ara els beneficis financers, ja que apostar per unes biblioteques més verdes suposa, a llarg termini, un estalvi de costos en la conscienciació mediambiental, noves oportunitats de participació i millora de la salut i el benestar del personal i els usuaris de la biblioteca. 

Tot i que les biblioteques públiques estan al principi del seu viatge ambiental, hi ha un clar reconeixement del paper que poden tenir al demostrar, informar i inspirar el canvi ambiental, i un clar desig de fer molt més. 

A partir d’aquí, el grup fa una sèrie de recomanacions al col·lectiu bibliotecari per visibilitzar les tasques sobre qüestions ambientals i les necessitats dels professionals. Alguns exemples són: 

• Celebrar i compartir les millors pràctiques ambientals que es realitzen a les biblioteques. 
   
• Facilitar el desenvolupament competencial del col·lectiu sobre qüestions al voltant del medi ambient.
   
• Capacitar els bibliotecaris.
   
• Apostar amb finançament i suport addicional o evidenciar el paper que poden tenir les biblioteques en aquesta transició vinculant-hi els principis del Manifest de Biblioteques Verdes.

Què és el Manifest de Biblioteques Verdes? 

El Manifest de Biblioteques Verdes, impulsat per les associacions integrants del Grup Biblioteques Verdes (GLP) del Regne Unit, marca un full de ruta amb accions específiques per conscienciar la ciutadania en termes de sostenibilitat ambiental i lluita contra el canvi climàtic des de les biblioteques:

1. Portar la sostenibilitat mediambiental al centre de la presa de decisions. 
    
2. Innovar i evolucionar.
    
3. Treballar amb les comunitats.
    
4. Utilitzar la veu per aconseguir un impacte més gran. 
    
5. Treballar associant-se amb altres agents.
    
6. Ampliar i compartir els coneixements.
    
7. Donar suport als joves. 

Per a més informació, podeu consultar l’article de Julián Marquina «Green Libraries Manifiesto», las bibliotecas verdes se implican con el cuidado del planeta, on explica molt bé què és el Manifest de Biblioteques Verdes i de què tracta, així com què és una biblioteca verda. 

Quina és la situació a Catalunya?

A Catalunya, aquesta tasca d'aproximació i d'anàlisi de les biblioteques i del paper dels professionals en termes ambientals no s'ha fet, i seria interessant i un molt bon punt d'inici per conèixer la situació d’on som i fer un enfocament comú. 

A Catalunya tenim la xarxa de biblioteques ambientals i s'ha promogut el segell de qualitat ambiental entre equipaments públics com biblioteques i museus. A la ciutat de Barcelona hi ha 14 biblioteques públiques amb aquest segell, entre les quals destaquen la Biblioteca Jaume Fuster, la Biblioteca Clarà, la Biblioteca Francesc Candel i la Biblioteca Collserola-Josep Miracle. Des de cada diputació es promouen projectes i programes a les biblioteques públiques com ara el «Projecte Aigua» de les biblioteques de Lleida o el programa «Parcs i Biblioteques Naturalment» a Barcelona, entre d’altres.

És cert que hi ha directrius: des de la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona ens hem sumat a l’Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides. Ara bé, és conegut per tots els professionals? Ens ho hem fet nostre? D’altra banda, tot i que la normativa vigent ja contempla aspectes de millora ambiental, seria necessari comunicar-los de forma eficaç a la ciutadania i optimitzar-los. L'administració en general i les biblioteques en particular hauríem de ser espais laboratori per promoure i ser el mirall per aquesta ciutadania. 

En aquest sentit, alguns dels aspectes que s’estan treballant són els edificis i la sostenibilitat, tant energètica com de consums. Un exemple clar de millora ambiental és l’aprovació del decret llei sobre eficiència energètica, una aposta important que caldrà valorar properament. 

Pel que fa a la col·lecció, a Biblioteques de Barcelona una de les accions que es va decidir va ser deixar de comprar folre de plàstic per als llibres, fet que ha suposat un debat entre els professionals entre el valor de la conservació dels documents i la nocivitat de l’ús del plàstic per al medi ambient. Una altra acció promou la compra de llibres amb qualitats ambientals, segons principis de sostenibilitat i cura del medi ambient. 

També es realitzen diverses activitats al voltant de la temàtica mediambiental. A la ciutat trobem exemples com ara el Festival de Literatura i el préstec de llavors a la Biblioteca Collserola-Josep Miracle, o altres més puntuals com celebrar les efemèrides ambientals amb activitats diverses i exposicions de llibres. 

Finalment, cal pensar en la formació dels professionals. El 2022, al Seminari de Biblioteca Verda a Barcelona es va començar a parlar sobre la temàtica. Caldria continuar, promovent espais de treball conjunt per crear sinergies entre biblioteques i/o altres equipaments i crear espais de formació i d’aprenentatge. 

Actualment, la comunicació, la gestió de la informació i del coneixement són dels reptes més importants que ens trobem tant dins les pròpies organitzacions com cap a la ciutadania. Les biblioteques públiques són un espai obert a la ciutadania, proper i, a Barcelona ciutat, el segon servei més ben valorat. Per això tenim una gran oportunitat per ser un gran altaveu potent i un punt de trobada d'iniciatives en clau ambiental. I cal aprofitar-ho.

Ben cert és que estem a l'inici d'aquest viatge de definició i que mai ens hem trobat en una situació d’emergència climàtica com en la que actualment som. Cal posar-hi esforços, cal que es converteixi en un dels eixos de la nostra feina i ens ho hem de creure, per arribar-hi, perquè faci efecte, i per ser efectivament aquest altaveu i aprofitar-ho. 
 

© Imatge de Julita a Pixabay

• Español

• llibres
• hàbits
• lectura
• compra
• espanya

José Antonio Cordón
Instituto de Estudios Medievales, Renacentistas y de Humanidades Digitales
Universidad de Salamanca

Hábitos de lectura y compra de libros en España 2022: informe de resultados (2023). Conecta. [Madrid]: Federación de Gremios de Editores de España. 133 p. Disponible a: <https://www.federacioneditores.org/lectura-y-compra-de-libros-2022-presentacion.pdf>. [Consulta: 06/04/23].  

La Federación de Gremios de Editores, amb el patrocini del Ministerio de Cultura y Deporte ha presentat, el mes de febrer de 2023, el seu informe anual Hábitos de lectura y compra de libros, amb la puntualitat d’una cita començada l’any 1999, interrompuda entre els anys 2012-2018 i feliçment represa des d’aleshores.

Amb els seus defectes, elements perfectibles i variacions, molts cops capricioses, en la formulació d’algunes de les preguntes, es tracta de l’enquesta més extensa i exhaustiva de les realitzades a Espanya per conèixer la realitat de la lectura i compra de llibres i dels perfils de qui les practiquen, en qualsevol tipus de format. La sèrie històrica, amb més de 20 anys d’existència permet, a més, efectuar comparacions versemblants sobre la progressió de la lectura segmentada segons els indicadors que s’inclouen a l’informe. Per tant, aquest lliurament anual constitueix un excel·lent termòmetre i un bon diagnòstic de l’activitat lectora entre diferents col·lectius. L’estudi pretén delimitar:

• L’índex lector
   
• Els hàbits de lectura en el temps lliure
   
• La lectura en suport imprès i digital
   
• Les actituds cap a la lectura
   
• Els hàbits de compra de llibres
   
• L’activitat a les biblioteques
   
• La lectura en menors, tant nens com adolescents

Quan es van realitzar les primeres edicions d’aquest estudi, la lectura s’enquadrava en l’àmbit de les pràctiques d’oci i temps lliure. Interessava la lectura voluntària i quedava fora la lectura obligatòria, tant la que imposava el sistema educatiu, en el cas dels estudiants, com la que es realitzava per necessitats d’ordre laboral, en el cas dels treballadors.

A partir de 2010, es recull a l’informe la lectura per motius de treball i/o estudis, també la lectura de temes d’actualitat (premsa i revistes) i la realitzada en els diferents suports de lectura, encara que la part més substancial de l’informe segueix desenvolupant la lectura de llibres en el temps lliure.

L’estudi contempla individus de més de 10 anys, residents a Espanya.

Per a una correcta interpretació de les dades cal conèixer la categorització dels lectors i la seva consideració als efectes estadístics. Els lectors es classifiquen en quatre classes: 

• Lectors freqüents: format per aquelles persones que llegeixen com a mínim algun cop a la setmana. 
   
• Lectors habituals: si als lectors freqüents (setmanals) se sumen els que declaren llegir almenys un cop al mes tindríem els lectors habituals.
   
• Lectors ocasionals: constituït per tots aquells que llegeixen llibres amb una freqüència menor que setmanal, però llegeixen algun cop al mes o al trimestre. 
   
• No lectors: són aquells que no llegeixen llibres mai o gairebé mai. 

Resultats 2022

Aquest informe sobre les dades de lectura de l’any 2022 és el primer on es poden observar informacions no alterades pels efectes de la pandèmia, el confinament i la seva inèrcia. El tancament obligatori durant uns mesos, determinat per l’emergència sanitària, va constituir un bon laboratori per provar algunes de les afirmacions mantingudes durant dècades en relació amb les pràctiques de lectura, sobretot amb el seu vessant negatiu, la no lectura. La falta de temps ha estat un dels arguments adduïts amb insistència per justificar les conductes més reticents a aquesta pràctica, i precisament temps va ser el que, de manera vicaria i per inducció negativa, es va trobar a totes les llars com un regal inesperat o com una maledicció insalvable. Tancada amb només una joguina, com diria Marsé, la població es va veure enfrontada a la poderosa dialèctica de les economies de l’atenció, en les quals la lectura va ocupar una desigual sort. Què ha quedat d’aquella inèrcia, sobretot digital, i què s’ha perdut pel camí? Són qüestions que seria massa llarg de respondre, però algunes dades, amb aquesta finalitat, les ofereix aquest informe, a més de moltes més informacions de gran utilitat per radiografiar el present de la lectura a Espanya.

La lectura de llibres

La primera dada que apareix a l’estudi és la relativa a la lectura de llibres i altres tipus de documents, com ara revistes, diaris, còmics, webs, blogs, fòrums i xarxes socials. Segons això, el 68,4 % de la població espanyola més gran de 14 anys llegeix llibres. Si es compara amb les dades de fa 10 anys, les relatives a l’any 2012, s’observa que el percentatge dels qui llegeixen llibres, almenys una vegada al trimestre, ha augmentat 1 punt. No obstant, la lectura de revistes ha disminuït 20 punts, o la de diaris 10, per agafar altres mitjans com a referència. Però el que constitueix una evidència és que, lentament, la lectura de llibres ha experimentat un creixement en els darrers anys, més gran que el mencionat si es tenen en compte la lectura de llibres en el temps lliure, cas en el qual les diferències entre 2012 i 2022 arriben als 5,7 punts. Són dades, d’altra banda, que afecten sobretot els lectors freqüents, és a dir, als qui llegeixen diàriament o setmanal, ja que els lectors ocasionals, és a dir, els qui ho fan mensualment o trimestral, a penes han experimentat un creixement de 4 dècimes entre 2012 i 2022. Aquestes dades ens indiquen que existeix un nucli de població que llegeix assíduament, però que les persones més resistents a la lectura ho segueixen sent, sense gairebé canvis en les seves posicions al llarg dels darrers anys. De fet, des de l’any 2018, amb un 12,5 % han experimentat un descens en la seva freqüència lectora, baixant 2 dècimes l’any 2022. 

Precisament, una de les dades més interesants d’aquest informe és el que fa referència als no lectors, que en un 44 % addueixen la falta de temps per no llegir, però que un percentatge elevat manifesta manca d’interès per la lectura, no els agrada llegir, amb percentatges mitjans que estan al voltant del 30 %, però que en el sector de població entre els 14 i els 24 anys s’acosta al 50 %. Aquesta dada, amb lleugeres variacions s’ha mantingut constant en els darrers anys, i apunta cap al nucli de població en el qual s’han de centrar més profundament els estudis per tal de guanyar un contingent important per a la causa de la lectura.

Quant a la pràctica de lectura de noves obres, un percentatge elevat en busca recomanacions, amb una incidència molt acusada de les que efectuen els amics, familiars, companys, etc. (64,8 %), com també a les xarxes socials (21,8 %). Les ressenyes o les biblioteques representen uns valors molt inferiors i escassament rellevants (les recomanacions de biblioteques són seguides per un 4,4 %). Aquesta circumstància adquireix especial significació donat que posa de manifest la importància de les xarxes informals per a la promoció i visibilització de les obres, en detriment de sistemes més convencionals com ressenyes o informacions en publicacions especialitzades.

El capítol que revela una progressió més potent al llarg dels darrers anys és el relatiu a la lectura digital, amb percentatges al voltant del 85 % de la població enquestada, 30 punts més que a l’any 2012. Es tracta d’una lectura que es desenvolupa sobretot al web i a les xarxes socials (amb un 64,9 % i un 59,5 %) principalment, que adquireix elevats valors en la lectura de diaris (54,9 %), i en menor mesura de lectura de llibres, amb una evolució molt lenta, amb alts i baixos, al voltant del 29 % en els darrers 10 anys. La tendència en les pràctiques de lectura digital apunta cap al consum de continguts no convencionals i informals, amb poca incidència en els mitjans més clàssics, com els llibres. L’any de la pandèmia, 2020, per exemple, la seva lectura digital només va pujar un punt, situant-se en el 30,3 %, per baixar-lo l’any següent. Això explica que el dispositiu de lectura digital que ha experimentat un creixement més espectacular en els 10 darrers anys hagi estat el mòbil, que ha passat d’utilitzar-se per a aquesta missió d’un 12,9 % de la població l’any 2012, a un 72,7 % el 2022, davant de percentatges molt més moderats de l’e-reader o les tauletes. La raó no pot ser una altra que la tímida progressió de la lectura digital en matèria de llibres, però molt intensiva en l’àmbit de les xarxes socials, per a les quals el mòbil és el dispositiu més propici.

En el capítol de compra de llibres, ens centrem en els que no són de text, pel caràcter captiu que tenen i per no representar la lliure voluntat d’adquisició de la població. En este capítol, l’evolució ha estat molt positiva ja que ha experimentat un creixement de 12 punts des de l’any 2012 (40,5 %) al 2022 (52,8 %). El lloc habitual de compra de la majoria de la població segueix sent la llibreria (69,9 %), però la compra per Internet ja ocupa el segon lloc amb un 44 %, que entre la població d’entre 25 i 44 anys s’eleva a un 55,5 %. La compra de llibres es dirigeix principalment a la literatura (64,2 %), davant d’altres matèries com ara humanitats o llibres infantils i juvenils que el segueixen des de bastant lluny (10,2 % i 9,2 % respectivament). I és que el principal motiu de la compra és l’oci/entreteniment i per al regal (30,5 %).

Un epígraf de l’enquesta està destinat a l’estudi de l’activitat de la població a les biblioteques. Encara que el Ministerio de Cultura dedica publicacions específiques per a un estudi en profunditat d’aquesta pràctica, l’informe d’Hábitos de lectura y compra de libros en va començar a oferir informació des dels seus inicis. L’informe deixa patent un fet que s’ha anat posant de manifest en els darrers anys, això és, el descens progressiu de la freqüentació de les biblioteques entre el públic lector. Si a l’any 2017 afirmaven haver visitat una biblioteca el 31 % dels enquestats, el 2022 ho fan només el 26 %. L’objectiu principal és el de recollir o tornar llibres agafats en préstec. Aquesta disminució té a veure amb l’evolució de la lectura i el préstec digital i la consolidació d’Ebiblio, la plataforma digital de préstec de les biblioteques públiques, com alternativa al préstec físic. En certa manera, els progressos en el préstec digital són semblants a la seva disminució de manera presencial.

Conclou l’informe amb dades sobre la lectura entre adolescents i adults, amb un major grau de granularitat que les dades que, sobre lectura en general, s’aporten a l’inici de l’informe, i amb un curiós rànquing dels llibres més llegits, segons confessen els enquestats, que ha anat variant en cadascun dels lliuraments, ja que en alguns figuraven també els més comprats. Es tracta d’un rànquing interessant atès que, en certa manera, contradiu les tendències sobre lectura que poden verificar-se en les diferents llistes que apareixen en suplements i revistes culturals, on la novetat impera sobre altres consideracions. A la llista que apareix a l’informe d’Hábitos de lectura y compra de libros s’hi troben autors i obres amb vàries dècades de recorregut, alguna més recent, però en general prevalen longsellers com El petit príncep, la sèrie de Harry Potter, Els pilars de la terra o El senyor dels anells. Succeeix el mateix amb els autors més llegits, en la llista dels quals figura en sisè lloc Arturo Pérez Reverte que, no obstant, no compta amb cap de les seves obres entre els llibres més llegits. Paradoxes de les llistes.

Fig. 1 Llibres i autores més llegits 2022. Font: Hábitos de lectura y compra de libros 2022. Madrid: Federación de Gremios de Editores, 2023.

En definitiva, l’informe Hábitos de lectura y compra de libros 2022 confirma la seva utilitat per al col·lectiu variat i complex relacionat amb el món del llibre, des de responsables de polítiques culturals, investigadors, bibliotecaris i mediadors que hi trobaran moltes dades per caracteritzar i ponderar moltes de les pràctiques relacionades amb els hàbits de lectura. La segmentació de quasi tots els indicadors per edat, nivell d’estudis, sexe, i població, permet a més aprofundir amb detall en diferents aspectes de la població lectora, extraient-ne perfils més especialitzats, adaptables a les diferents necessitats de qui el consulta. 

Es tracta d’una eina especialment útil si s’observa amb sentit diacrònic, ja que els seus més de 20 anys de recorregut permeten establir un seguiment consistent de l’evolució de la lectura a Espanya, tant en el seu vessant més convencional, com en els fenòmens emergents, com en el seu moment fou la lectura digital, o avui dia amb els audiollibres.

© Imatge inicial d’StockSnap a Pixabay

• Español

• biblioteques universitàries
• fons arxivístics
• col·leccions especials
• arxivers
• bibliotecaris
• docència
• aprenentatge
• recerca

Concepción Rodríguez-Parada
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)

Belton, Tom; Jamieson, Amanda; Oliver, Amanda; Quirk, Anne (2022). Library impact research report: impact of archival collections and services on the Western University Department of History. Washington, DC: Association of Research Libraries. 61 p. Disponible a: <https://www.arl.org/resources/library-impact-research-report-impact-of-archival-collections-and-services-on-the-western-university-department-of-history/>. [Consulta: 28/03/2022]. 

L’Association of Research Libraries (ARL) va posar en marxa el projecte pilot Research Library Impact Framework (RLIF) l’any 2019, l’objectiu del qual era ajudar les biblioteques membre a avaluar els serveis bibliotecaris i el grau d’impacte sobre l’activitat de les seves institucions en quatre grans àrees (recerca; aprenentatge i docència; fons i espais), així com per comunicar i difondre després els resultats de l’estudi a tots els stakeholders per tal que tinguessin el seu reflex en el pressupost i en la consideració del servei. L’informe havia de servir també com una eina de gestió interna per identificar les àrees de millora. 

L’estudi Impact of archival collections and services of the Western University Department of History, que forma part del projecte RILF, es va dur a terme el 2020 i l’informe resultant es va publicar el 2022.

Entre els diversos fons que formen part de la Western Libraries es troba l’Archives and Special Collections (ASC), que consulta la comunitat universitària i que està obert a usuaris externs. La investigació, però, se centra exclusivament en els alumnes i els docents del Departament d’Història i en l’ús que en fan de l’ASC.

L’interès de l’estudi es descobreix ja en la introducció quan els autors citen Lisa Carter (2012) per afirmar que «archives and special collections need to successfully illustrate value to their stakeholders to move from “special” to valuable» (p. 4). Aquest canvi de paradigma és el pilar que sustenta l’informe, l’objectiu del qual és fer evident, avaluar i comunicar el valor dels fons arxivístics i les col·leccions especials a través de l’impacte sobre l’aprenentatge, la docència i la recerca del Departament d’Història per, si escau, emprendre accions per augmentar-lo o millorar-lo. Un estudi de cas que, pel que fa a la metodologia emprada i l’objectiu final, es creu extrapolable a d’altres biblioteques i arxius universitaris. Perquè sigui així, a banda de precisions terminològiques sobre la importància i utilitat dels estudis d’impacte, els models d’avaluació o les dificultats inherents a la recollida de dades, per exemple, i l’explicació detallada del desenvolupament del procés, l’informe inclou bibliografia abundant i, en annex, les enquestes fetes als diferents col·lectius d’usuaris.

És molt interessant la reflexió sobre la figura de l’arxiver referencista (p. 11-12): «archivists should be more aware that they are real instructors in the orientation, and they should take responsibility both for transferring basic archival searching skills and for encouraging students to develop critical and contextual thinking skills [...] reference archivists play the central role as educators...» (Xiaomu Zhou, 2008). L’arxiver, doncs, esdevé el pal de paller de l’alfabetització d’alumnes de grau en l’ús de fonts primàries. Ara bé, atès que la cerca d’informació arxivística «is not easy task» es recomana la seva incorporació als grups de recerca (Duff i Johnson, 2022). 

L’inici del projecte es va veure afectat, en primer lloc, per la dificultat d’adaptació dels treballadors als canvis organitzatius implementats a la biblioteca, els quals no sols van retardar la realització dels estudis d’impacte sinó que, fins i tot, van impedir la recollida sistemàtica de les dades que havien de fer-los possible. Més tard, la COVID-19 en va condicionar tant el calendari com el mètode de recerca emprat. 

La investigació havia de començar el març de 2020 amb l’aplicació de la tècnica del focus group. Es van preveure tres grups focals presencials amb professors, estudiants de grau i postgraduats, a final d’aquell mateix mes. Tanmateix, amb el confinament derivat de la pandèmia es va valorar la possibilitat de fer-los a través de Zoom. Aquesta modalitat es va descartar per dos motius, que podem entendre fàcilment a partir de la nostra experiència: el primer és el que anomenen «fatiga de Zoom», la qual pot comprometre la participació d’un nombre representatiu d’usuaris; mentre que el segon es refereix a la manca d’expertesa que manifesta el personal a l’hora de saber dinamitzar de manera òptima un grup focal en línia. 

Els tres mètodes de recollida de dades alternatius al focus group, fruit de la revisió bibliogràfica, són els següents: doble enquesta a professorat i estudiants (incloses en l’apèndix); anàlisi de les estadístiques d’ús (d’instrucció i de visitants); i una anàlisi de citacions de la producció de recerca del Departament d’Història recollida parcialment al dipòsit institucional, i dels articles publicats a la revista de la facultat. Tot seguit, els autors expliquen cada mètode: des de com els van aplicar, els requeriments i recursos necessaris, els objectius, les limitacions i els resultats obtinguts, els quals es comenten a bastament i s’il·lustren amb taules i figures per facilitar-ne la comprensió. 

Malgrat que els autors prioritzaven l’enquesta per sobre de la resta de metodologies, tant per mesurar l’impacte i per millorar el coneixement dels usuaris i dels no usuaris, com per identificar oportunitats de millora, la pobra taxa de resposta (professorat 20 % i 6 % d’alumnat) va fer que les estadístiques d’ús i l’anàlisi de citacions prenguessin un protagonisme no previst d’inici.

La lectura de l’informe evidencia una realitat ja coneguda com ara la incidència de la COVID-19 en l’ús i consum d’informació; o que ens plantegem les mateixes preguntes: Les pràctiques professionals diferents d’arxivers i bibliotecaris determinen l’avaluació de l’impacte? Com estrènyer la relació docents-arxius? 

Les conclusions s’estructuren en tres epígrafs: Lliçons apreses, Valor [de l’estudi] i Recomanacions de futur.

De les Lessons learned, es destaquen nou idees fonamentals que provenen tant del mateix procés de recerca com dels resultats obtinguts:

1. Es reconeix l’efecte negatiu de la pandèmia en el desenvolupament del projecte.
    
2. Confien que l’experiència sigui útil a altres institucions semblants.
    
3. La implicació del servei amb els docents i els estudiants esdevé fonamental.
    
4. Es constata la dificultat de mesurar l’impacte —sobretot dels arxius— en l’aprenentatge, la docència i la recerca.
    
5. La recollida sistemàtica de dades d’ús, també les dels usuaris virtuals, que fins ara no es tenien en compte, n’assegura la qualitat.
    
6. Per millorar la taxa de resposta de les enquestes, cal oferir incentius als participants i enviar-les directament per correu electrònic en el cas del professorat.
    
7. Dels resultats de l’enquesta es desprèn que els usuaris perceben dificultats d’accés a fons i col·leccions i són crítics amb la funció intermediadora dels professionals. 
    
8. Els resultats de l’anàlisi d’ús mostren que cal desenvolupar accions específiques adreçades als alumnes de grau i el seu professorat pel que fa a la difusió dels serveis i els fons.

Pel que fa al Valor de la investigació, el més rellevant és que els resultats s’utilitzaran per millorar la gestió del servei perquè han permès aprofundir en el seu coneixement, i en el dels professors i alumnes, això és, de les línies de recerca que conreen els primers, i de l’ús i consum d’informació d’ambdós col·lectius.

Amb la voluntat d’augmentar l’impacte sobre l’activitat acadèmica, les Recomanacions s’articulen en dos epígrafs: el primer són les accions a implementar; mentre que el segon recull un seguit de reflexions. En aquest sentit, es proposa començar per:

1. Fer focus group amb el professorat per conèixer de primera mà les necessitats de recerca i docència. 
    
2. Incloure la formació en l’ús dels arxius dins l’itinerari curricular.
    
3. Temptejar la possibilitat d’aplicar l’experiència a d’altres titulacions de les àrees de coneixement d’Art, Humanitats i Ciències socials.

Aquestes accions es completen amb les consideracions següents:

1. L’estudi de l’impacte ha d’incloure també els investigadors externs de la Western University.
    
2. La pandèmia ha augmentat l’accessibilitat del fons mitjançant la digitalització, per tant, en el futur, la mesura de l’impacte hauria de contemplar també la publicació de continguts digitals o difosos a través de les xarxes socials.
    
3. Introduir l’ús de les altmètriques com a manera d’ampliar-ne la influència sobre la comunitat d’usuaris.

De tot l’exposat fins ara, destaquem les reflexions a l’entorn del caràcter valuós de les col·leccions especials, i el paper de l’arxiver referencista. Es tracta d’un estudi honest, que no amaga res i senzill fins a cert punt. És ben útil perquè descriu una realitat semblant a la dels nostres arxius i biblioteques, per la qual cosa la seva experiència és fàcilment extrapolable que, no oblidem, és un dels objectius del projecte.

© Imatge inicial de PublicDomainPictures a Pixabay

• Español

• chatGPT
• Intel·ligència artificial
• bibliotecaris
• cerca d’informació

Jorge Franganillo
Professor d'Informació i Documentació
Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals

L’embat que està provocant la intel·ligència artificial és comparable a l'arribada d'Internet, que va revolucionar l’accés a la informació i, en conseqüència, la tasca dels treballadors del coneixement. Avui, els models de llenguatge, com ara GPT, LaMDA o LLaMA, augmenten la capacitat de les màquines per entendre el llenguatge natural i per interactuar amb els humans. I és així com aquest nou assoliment tecnològic torna a transformar, no només la manera com les persones accedeixen a la informació, sinó també com els professionals de la informació fan la seva feina.

Un exemple d’aquesta transformació ens arriba de la mà del ChatGPT (ara integrat al Bing, de Microsoft), que ha entrat amb força en l’entorn digital. Aquest sistema de xat es basa en el model de llenguatge GPT, que es caracteritza per la capacitat per generar text coherent i natural gairebé sobre qualsevol tema. Les implicacions són enormes i plantegen qüestions rellevants sobre com el col·lectiu bibliotecari i els professionals de la informació han d’adaptar-se a aquest nou escenari tecnològic.

La capacitat dels models de llenguatge per processar gran quantitat de dades i aprendre d’elles els permet d'oferir-nos respostes cada cop més precises, i això els fa atractius per als qui cerquen respostes ràpides i acceptables, encara que no del tot exhaustives. Aquesta realitat genera preocupació en certs sectors, i la professió bibliotecària no se n’escapa.

Aquesta preocupació sobre la naturalesa del sistema, més enllà de les expectatives i potser de la confusió, ha fet que tant Google com Microsoft, en resposta a la demanda interna dels desenvolupadors, hagin deixat clar que els models de llenguatge no són pas models de coneixement i que, per tant, no s’ha d’orientar la intel·ligència artificial cap a la cerca d’informació. Tot i que ja havien començat a integrar-la als respectius motors de cerca, ara hi ha un canvi rellevant, potser a causa de l’evidència. En relació amb Bard, de Google, Jack Krawczyk, líder de producte, deia sense embuts: «I just want to be very clear: Bard is not search».

El ChatGPT ha connectat amb el gran públic perquè és eficient i fàcil d'usar. N’hi ha prou de fer-li una pregunta o de donar-li indicacions en llenguatge natural. El bot ofereix una resposta raonable, gairebé sobre qualsevol disciplina, tot i que ho fa a partir del coneixement que té dipositat a Internet. D’una manera bàsica, resol gairebé qualsevol problema amb raonable solvència i en redacta la solució com si fos una persona més o menys experta. Ho fa amb tal eloqüència que, a primera vista, resulta difícil distingir un text artificial d’un text humà. La fluïdesa narrativa i les possibilitats d’interacció són sorprenents.

Encara que és una eina versàtil i potent, el ChatGPT presenta flaqueses, com ara la imprecisió de les respostes. Tot i que els models generatius estan dissenyats per oferir respostes precises, completes i contextualitzades, sovint es basen en grans quantitats de dades que poden estar antiquades o esbiaixades, o que poden incórrer en contradiccions. El personal bibliotecari és especialista a verificar i contextualitzar la informació, i això és especialment important en àrees crítiques.

La intel·ligència artificial és vàlida per a situacions que accepten un marge d'error, una certa superficialitat argumental, fins i tot algun disbarat. Però no és vàlida per a matèries delicades com una notícia periodística, un treball universitari, un consell legal o financer, o una consulta sobre medicina o salut pública. Fa una enganyosa il·lusió de pensament racional, però no raona ni disposa de coneixement fiable sobre el món. No entén, en un sentit humà, res d’allò que escriu.

I com que el ChatGPT s’ha construït, sobretot, per desenvolupar converses, no és necessàriament veraç. Les respostes, encara que eloqüents i fins i tot convincents, són de vegades incorrectes o absurdes, perquè s'inventa fets, persones, dades o fonts. Ens pot embolicar amb l'aplom del bon mentider. A més, els temes que aborda els tracta d’una manera molt general, sense pensament crític ni, és clar, opinió personal. Tampoc no està programat per resoldre càlculs o problemes lògics, i sovint falla en tasques que impliquen un raonament d'aquest tipus.

En essència, el ChatGPT és una simple màquina de cerca, acumulació i gestió automatitzada de dades i, com a tal, no sap resoldre problemes que escapin del seu banc de dades ni tampoc pot produir idees originals ni coneixement nou.

Això no obstant, n’hi ha que donen per bo tot el que emana d’aquesta eina, cosa que té una explicació: hi ha la propensió generalitzada d’atribuir a la intel·ligència artificial unes habilitats cognitives i de raonament que en realitat no té. Aquesta tendència, però, no és més que una il·lusió de profunditat explicativa, un biaix cognitiu que ha deformat la percepció pública de la intel·ligència artificial fins a projectar-ne, en no poques ocasions, una visió exagerada, antropomòrfica i deïficada.

Per bé que els models generatius de llenguatge poden ser una eina útil per obtenir informació instantània o aconseguir idees de redacció, s’ha d’admetre que no poden reemplaçar les habilitats, el coneixement i l'experiència del col·lectiu bibliotecari.

Als professionals de la informació se’ls presenta ara, doncs, una nova oportunitat per potenciar el seu rol transformador. Les capacitats que els són pròpies, que per definició contribueixen a l’ús assenyat de les fonts d’informació, assoleixen avui una gran dimensió formativa, tot un repte prou engrescador, sobre com fer un ús crític, ètic i responsable d’aquestes noves eines d'intel·ligència artificial. Unes eines que, amb tot el seu potencial i també amb les seves flaqueses, estan trastocant l’ecosistema informatiu i dels continguts.

© Imatge inicial d’Alexandra Koch a Pixabay

• Español

• llibre
• ebook
• llibres digitals
• accessibilitat
• editors
• biblioteques
• bones pràctiques

Mireia Pérez Cervera
Directora de Desenvolupament de Biblioteca
Biblioteca i Recursos d’Aprenentatge
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

Accessible e-books resource guide (2023). [Toronto]: Humber. 32 p. Precedeix el títol: Making Accessible Books. Disponible a: <https://makingaccessiblebooks.ca/modules/04/transcript/English/EBook_Guide_Final_2022.pdf >. [Consulta: 06/03/2023].

El concepte d’accessibilitat, entesa com el grau en el qual les persones poden utilitzar un objecte, visitar un lloc o accedir a un servei, independentment de les seves capacitats tècniques, psíquiques o físiques, troba el seu àmbit d’aplicació també en l’entorn del llibre digital. La implementació de funcionalitats, tecnologies i desenvolupaments que permetin la millora de la lectura en format digital a les diverses capacitats tècniques, físiques o psíquiques dels lectors és un repte que cal superar per garantir la plena accessibilitat dels llibres i la millora de la satisfacció del conjunt d’usuaris de les biblioteques.

La Guia de recursos per a llibres-e accessibles és el resultat d'un exercici coral realitzat per diverses entitats estretament vinculades a l’entorn del llibre digital (AccessiblePublishing.ca, Book Industry Study Group (BISG), Accessible Books Consortium, Experimentation Project for Accessible Publishing: Publisher Workflows and E-book Accessibility Report, DAISY Accessible Publishing Knowledge Base) que pretenen aportar llum i propostes sobre processos, recomanacions i pràctiques enfocades a la millora de l’accessibilitat del llibre digital. 

La Guia, elaborada al Canadà, té una voluntat eminentment pràctica i s’estructura en tres seccions principals, destinades cadascuna d’elles a tractar el repte de la incorporació de bones pràctiques per garantir l’accessibilitat dels llibres digitals des de tres perspectives diferenciades: 

El primer bloc de la Guia, dedicat a les bones pràctiques del llibre digital, aporta recomanacions treballades per dos organismes compromesos amb l'accessibilitat. D’una banda, Accessible Publishing.ca presenta un conjunt de 14 bones pràctiques de caire general posant èmfasi en qüestions com:

• la flexibilitat dels formats líquids per a una millor navegació,
   
• edició en EPUB3, basat en HTML5,
   
• l’ús de descripcions textuals de forma generalitzada: en imatges, títols i sempre que sigui possible,
   
• la incorporació de taules de continguts enllaçades als seus apartats,
   
• l’ús correcte de les emfatitzacions i majúscules en títols de documents i correcte separació de cada secció de contingut,
   
• la incorporació de metadades d'accessibilitat.

D’altra banda, The Book Industry Study Group (BISG) incorpora els punts més destacats de la seva BISG quick start guide to accessible publishing. Se centra a proporcionar pautes concises per a autors i editors que vulguin millorar l'accessibilitat dels seus continguts digitals. Es distingeixen punts clau a tenir en compte com ara:

• la importància de l’estructura dels arxius textuals i de l’ús d’etiquetes HTML,
   
• la qualitat de les metadades amb informació detallada del contingut,
   
• la incorporació de numeracions de pàgines i la definició de la llengua emprada,
   
• la creació d’etiquetes d’imatges amb descripcions alternatives (alt text) que permetin l’assistència de lectors de pantalla i tot tipus de dispositius,
   
• la incorporació de subtítols, descripcions d’àudio i transcripcions en els continguts audiovisuals,
   
• la incorporació de l’accessibilitat en el conjunt de processos editorials.

El segon eix del document fa èmfasi en els processos d’edició dels llibres digitals i facilita un breu compendi de recomanacions per a editors, basat en el document Experimentation Project for Accessible Publishing: publisher workflows and ebook accessibility report que pretenen millorar l’accessibilitat dels seus títols mitjançant l'estandardització i l’optimització del seus fluxos de treball. Es presenten cinc factors clau a tenir en compte:

1. La implementació de l’accessibilitat en els processos d’edició, des d’un inici, permet la creació de llibres nascuts doblement digitals i accessibles.
    
2. Cal incorporar els requeriments d’accessibilitat a tota la documentació interna (pels autors, descripció de fluxos d’edició, plantilles, etc.).
    
3. Cal comunicar les bones pràctiques a tots els implicats en els processos de producció d’un llibre digital.
    
4. Valorar la incorporació de l’accessibilitat com un valor fonamental en la producció i difusió dels continguts, fent palès el compromís.
    
5. Establir contacte amb experts de l’accessibilitat per la resolució de dubtes i problemes i assessorament.

El tercer bloc de la Guia se centra en l’accessibilitat centrada en el tractament de les imatges. El document presenta la millora de l’accessibilitat de les imatges com un bon punt de partida per a l’adaptació de requisits d’accessibilitat ja que la incorporació de textos descriptius millora substancialment la lectura de persones invidents. La utilització de textos alternatius (alt text), descripcions llargues o detallades i l’ús de subtítols, en constitueixen els seus pilars. Aquest apartat es complementa amb una selecció de la Guide to image descriptions.

Finalment, el document incorpora un qüestionari pràctic en forma de llista breu per facilitar la validació de la qualitat de l’accessibilitat d’un llibre digital i afegeix un extens glossari a mode de colofó.

La millora de l’accessibilitat del llibre digital hauria de ser presa en compte com una qüestió de responsabilitat social i de democratització de l’accés al coneixement a tots els lectors, independentment de les seves condicions físiques. 

En l’àmbit europeu, a més, la seva aplicació s’emmarca en un marc legal concret. El març del 2019, just un any de l’inici de la pandèmia, el Parlament Europeu va aprovar a través de l’European Accessibility Act, la Directiva de la UE 2019/882 sobre l’accessibilitat que estableix, entre d'altres, que tots els llibres electrònics publicats a partir del setembre del 2020 havien de complir un seguit de requisits d’accessibilitat establerts a la norma EN 301 549. S’ha establert un període transitori per tal que tots els implicats puguin adaptar-se als nous requeriments i, en aquest sentit, la Guia d’accessibilitat que acabem de comentar és una excel·lent proposta perquè editors, autors i, en definitiva, tot el món de la publicació faci els deures abans del 2025 (data límit per a la implementació de la Directiva).

Des del punt de vista de les biblioteques, la millora de l’accessibilitat dels llibres digitals sens dubte tindrà un impacte positiu en la satisfacció dels usuaris. Esperem que aquestes millores s'estenguin de forma efectiva a les eines de lectura de continguts digitals, com ara DRM (digital rights management) i visors de plataformes de tot tipus que, sovint, encara són deficients en qüestions tecnològiques molt més simples.

© Imatge inicial de Mohamed Hassan a Pixabay

• Español

• Obres òrfenes
• drets
• propietat intel·lectual
• institucions patrimonials
• directiva
• Unió Europea

Ariadna Matas Casadevall
Fundació Europeana 
Twitter: @ariamatas o @EuropeanaIPR

McGuinn, Jennifer; Sproģe, Jūlija; Omersa, Ela; Borrett, Camille; Borghi, Maurizio; Guibault, Lucie (2021). Study on the application of the Orphan Works Directive (2012/28/EU): final report. Luxembourg: Publications Office of the European Union. 203 p. ISBN 978-92-76-34244-1. Disponible a: <https://digital-strategy.ec.europa.eu/en/library/report-application-orphan-works-directive>. [Consulta: 05/03/2022]. 

1. L’adopció de la Directiva sobre Obres Òrfenes

Fa anys que biblioteques, arxius i museus s’enfronten a grans dificultats per gestionar drets de propietat intel·lectual en col·leccions i fons patrimonials. La Unió Europea, entenent que el «forat negre del segle XX» representa una pèrdua cultural massa important per a Europa, va adoptar mesures que havien de simplificar la gestió dels drets de propietat intel·lectual per facilitar la difusió en línia d’aquest patrimoni.

Així, l’any 2012, el Parlament Europeu i el Consell de la Unió Europea van adoptar la Directiva sobre Obres Òrfenes. La Directiva permet a les institucions patrimonials digitalitzar i compartir en línia les «obres òrfenes» dels seus fons (enteses com a obres els titulars de drets de les qual no són identificats, o són identificats però no localitzables) sense haver d’obtenir permís dels titulars de drets. 

Com passa sovint en canvis legislatius en matèria de propietat intel·lectual en l’àmbit europeu, organitzacions representant els interessos dels titulars de drets de propietat intel·lectual van influenciar fortament el text, majoritàriament en direcció contrària a la que proposaven les institucions patrimonials. El resultat va ser una Directiva que només s’aplica a determinats tipus de materials, deixant fora material com la fotografia, que estableix condicions de difícil compliment, com l’obligació de realitzar una «cerca diligent» abans de considerar una obra «òrfena», i la possibilitat pels titulars de drets que «reapareixen» de reclamar una compensació econòmica. 

Si bé és molt necessari trobar una solució a la dificultat (o impossibilitat) d’obtenir drets de propietat intel·lectual quan hi ha una gran quantitat de material i amb titulars de drets sovint desconeguts, l’adopció de la Directiva sobre Obres Òrfenes tenia un gust agredolç des del principi. Efectivament, ara per ara, cap institució patrimonial espanyola ha aconseguit difondre obres òrfenes en base a aquest sistema. 

Afortunadament, l’article 10 de la Directiva preveia que la Comissió Europea l’avalués i revisés com a molt tard l’octubre de 2015 per comprovar si el sistema resolia el problema. 
 

2. La revisió de la Directiva sobre Obres Òrfenes

La revisió de la Directiva no va començar fins a l’any 2020 i va concloure amb la publicació d’un estudi independent per part de la consultora Milieu el novembre de 2022, i d’un informe de la Comissió Europea el desembre de 2022.

L’estudi independent, basat en una anàlisi de recerca i normativa, en una enquesta (en la qual van participar 87 persones de més de 22 països) i en una sèrie d’entrevistes, confirma el que moltes institucions patrimonials han assenyalat els darrers anys. Només un 24 % de les institucions patrimonials que van respondre l’enquesta consideren que la Directiva sobre Obres Òrfenes ha resultat en canvis o millores en la difusió d’obres òrfenes. Entre molts dels aspectes que no funcionen, l’estudi subratlla que la «cerca diligent» és massa complexa, i que la possibilitat que els titulars de drets reclamin una compensació genera massa inseguretat jurídica. Segons l’estudi, les obres òrfenes posades a disposició en línia a través del sistema d’obres òrfenes representen una quantitat minúscula en comparació amb les obres òrfenes que hi ha a les col·leccions de les institucions patrimonials arreu de la Unió Europea. 

Per mitigar les dificultats amb què es troben les institucions patrimonials quan fan servir aquest sistema, l’estudi recomana possibles mesures entre les quals consta la modificació de diversos aspectes de la Directiva, o limitar la llista de fonts de consulta durant la «cerca diligent» i establir-la com a no obligatòria.
 

3. Les conclusions de la Comissió Europea 

Tot i la confirmació rotunda que la Directiva sobre Obres Òrfenes no ha complert els seus objectius, la Comissió Europea conclou en un informe dirigit al Parlament Europeu, al Consell d’Europa i al Consell Econòmic i Social, basat en l’estudi independent, que per ara no es proposarà cap modificació de la Directiva. La Comissió Europea suggereix, dit amb altres paraules, que és millor comptar amb aquest límit a la propietat intel·lectual que no comptar amb res, i això sembla legitimar, als seus ulls, l’existència i manteniment de la Directiva.

El que l’informe de la Comissió Europea no diu explícitament, però que probablement motiva la seva decisió, és que, abans d’iniciar un nou procediment legislatiu, val la pena veure si el sistema d’obres fora del circuit comercial (o obres descatalogades) aprovat a través de la Directiva sobre el dret d’autor en el mercat únic digital resoldrà el problema.

© Imatge inicial de Gerd Altmann a Pixabay

• Español

• ciència oberta
• recerca
• biblioteques universitàries
• compromís social
• impacte social
• ciència ciutadana

Beatriz Tejada Carrasco
Subdirectora de la Biblioteca de la UNED
Universidad Nacional de Educación a Distancia

Ruttenberg, Judy; Taylor, Shawna; Vandegrift, Micah; Hudson Vitale, Cynthia (2022). Accelerating social impact research: libraries at the intersection of openness and community-engaged scholarship. Washington, DC: Association of Research Libraries. 21 p. Disponible a: <https://doi.org/10.29242/report.asirjune2022>. [Consulta: 27/02/2023].

En aquest article es ressenya l’informe Accelerating social impact research: libraries at the intersection of openness and community-engaged scholarship, el primer realitzat dins del programa pilot denominat Accelerating the Social Impact of Research (ASIR). En aquest programa, la durada del qual es va establir en sis mesos, van participar vuit biblioteques membres1 de l’Association of Research Libraries (ARL) interessades a compartir estratègies útils per accelerar l’adopció i implementació de bones pràctiques que promoguin la ciència oberta i la recerca amb impacte social.

L'informe se centra en el paper que les biblioteques acadèmiques poden jugar en la promoció de la ciència oberta i proporciona exemples que algunes d’elles ja estan explorant en el coneixement en obert compromès socialment.

El document parteix d’un seguit de definicions tant del què és la ciència oberta com del compromís social d’aquesta per avançar sobre bases comunes del que entenem per cadascuna d’elles. Si bé existeix un consens més generalitzat sobre què és la ciència oberta, particularment gràcies a la Recomanació sobre ciència oberta realitzada per la UNESCO de 2021, està més en construcció el compromís social que ha d’assumir. La recerca s’ha de realitzar no només per a la societat, sinó que ha de comptar amb la seva participació activa per tal de donar resposta als reptes que aquesta li planteja. La cada com més exigent demanda de transparència d’una ciutadania empoderada que finança la recerca, unida a una certa desconfiança en les institucions, fa imprescindible el que s’ha anomenat ciència ciutadana. Es tracta d’una pràctica científica oberta que persegueix l’impacte en el món real, més allà del cercle acadèmic, que ha de produir un benefici directe en el benestar col·lectiu, facilitar la mobilitat socioeconòmica i promoure el benestar ambiental.

Per tal que tot plegat sigui una realitat, es requereix d’un canvi cultural que transformi tot el cicle de la recerca científica, des del seu inici fins a la publicació dels resultats. Així, per exemple, la col·laboració entre investigadors que comparteixin avenços abans que resultats; la revisió oberta d’experts; la rellevància del programari lliure o els recursos educatius oberts; la modificació de l’esquema d’incentius per a la promoció de la carrera investigadora i la ciència ciutadana.

Aquesta transformació modifica les pràctiques de tots els agents que participen en el cicle de la recerca. En primer lloc, afecta òbviament els investigadors. Aquells que ofereixen en obert els resultats del seu treball reben un increment en el nombre de cites i, per tant, en l’impacte de les seves recerques. Però també afecta les agències de finançament, les institucions de recerca, els gestors de programes i projectes de recerca i la ciutadania en general. Les biblioteques acadèmiques, com un agent que són, també veuran canvis importants en els serveis que ofereixen.

El compromís social de la biblioteca, de qualsevol tipologia, és inqüestionable i pot corroborar-se fàcilment revisant la missió que li atribueixen organismes Internacionals com l’IFLA o la UNESCO. A més, una cerca ràpida de bibliografia especialitzada que tracti sobre la funció social de la biblioteca i el seu compromís amb la comunitat a la qual presta els seus serveis ofereix abundants resultats. Són institucions que tenen en el seu origen contribuir a la creació d’un món més just, més tolerant, i més igualitari. El seus professionals demostren un gran compromís amb la comunitat a la qual presten els seus serveis. N’és la prova el fet que podem destacar de quina manera, actualment, s’estan mobilitzant per desenvolupar accions que contribueixin a assolir els objectius ODS el 2030.

Pel que fa a la ciència oberta, la participació directa de les biblioteques acadèmiques en el seu desenvolupament està molt consolidada respecte de l’accés obert, però no en la resta dels elements que la constitueixen. És per això que l’informe destaca altres aspectes que les biblioteques poden i han d’afrontar. Per exemple, les biblioteques tenen un rol fonamental en la formació i sensibilització de la comunitat acadèmica per promoure la cultura de la ciència oberta. La literatura especialitzada mostra una àmplia oferta de les biblioteques de programes d’alfabetització informacional per a la utilització de repositoris de cara a aconseguir una recerca reutilitzable.  

A més, un altre aspecte detectat és l’ampliació i millora de les infraestructures i serveis que ofereixen a la comunitat investigadora per adoptar pràctiques de recerca oberta, cosa que implica una expansió de l’abast dels repositoris i serveis de publicació en obert. En aquesta línia estem veient la importància que cobren els repositoris de dades, o els quaderns de desenvolupament de la recerca en curs.

Per altra banda, les biblioteques acadèmiques també tenen un paper per jugar en la transformació de la comunicació científica en el context de la ciència oberta. Així, s’hauran d’implementar eines tecnològiques que ofereixin suport als fluxos d’avaluació oberta (open peer review).  

Fins ara, els elements detectats estan tots ells relacionats amb una aportació tecnològica i, no obstant, aquest no és l’únic paper de les biblioteques acadèmiques. També l’informe destaca casos de biblioteques que estan construint centres en els quals el que és fonamental és la trobada entre les persones: la interacció d’investigadors i usuaris del coneixement no especialistes, externs a la acadèmia. Aquests centres multipliquen i modifiquen l’impacte de la recerca.

Una altra línia de treball seria el suport a nous modes i mètodes de recerca. La participació del públic en general en el procés de recerca científica és un vincle directe amb el compromís amb la comunitat i la biblioteca pot ser un agent facilitador gràcies a la seva fortalesa com a punt de trobada i la confiança que genera en la ciutadania.

En definitiva, d’acord amb el que s’ha exposat en aquesta ressenya, podem concloure que es tracta d’un informe molt rellevant, particularment per a tots els professionals que desenvolupem la nostra carrera a les biblioteques universitàries i de centres de recerca. Hem d’estar molt atents a aquestes i altres bones pràctiques que estan sorgint en el nostre sector que ens poden ajudar a contribuir dins de les nostres institucions al fet que entre tots fem que la ciència oberta compromesa socialment sigui una realitat.

1 Les vuit biblioteques són de la: Johns Hopkins University, NC State University, New York University, Princeton University, Simon Fraser University, University of Illinois Chicago, University of Virginia i University of Texas at Austin.

© Imatge inicial d'Evgeni Tcherkasski a Pixabay

• Español

• Identificadors persistents
• PID
• recerca
• organitzacions
• alemanya

Paloma Marín-Arraiza
Engagement Manager
Global Consortia

Vierkant, Paul; Schrader, Antonia; Pampel, Heinz (2022). «Organisations-IDs in Deutschland – Ergebnisse einer Bestandsaufnahme im Jahr 2020». Bibliothek Forschung und Praxis, Nr. 46, 191-215. Disponible a: <https://doi.org/10.1515/bfp-2021-0089>. [Consulta: 30/01/2023]. 
(Article original en alemany)

Vierkant, Paul; Schrader, Antonia; Pampel, Heinz (2022). «Organization IDs in Germany – Results of an assessment of the status quo in 2020». Data science journal, vol. 21, no. 1, p. 19. Disponible a: «http://doi.org/10.5334/dsj-2022-019>.
(Article original traduït a l’anglès)

Com s'origina l'article?
Aquest article és un dels resultats del treball desenvolupat en el quart paquet de treball del projecte ORCID DE 2 - Consolidació de la Infraestructura d'informació de ORCID a Alemanya.
El projecte ORCID va ser finançat per la Fundació Alemanya de Recerca (Deutsche Forschungsgemeinschaft – DFG) i dividit en dues fases, la primera entre 2016 i 2019 i la segona entre 2020 i 2022. Va ser iniciat per la Iniciativa Alemanya per a la Informació en Xarxa (Deutschen Initiative für Netzwerkinformation – DINI) i va tenir com a socis principals DataCite, la Biblioteca Nacional Alemanya, l'Oficina Helmholtz de Ciència Oberta, la Biblioteca de la Universitat de Bielefeld i la Biblioteca Nacional Alemanya de Ciència i Tecnologia (TIB).

Juntament amb l'anàlisi dels identificadors persistents per a institucions, els principals resultats del projecte han estat fundar el consorci alemany d’ORCID; connectar ORCID amb el control d'autoritats de la Biblioteca Nacional Alemanya (Gemeinsame Normdatei – GND); crear el ORCID DE Monitor, que proporciona dades sobre la difusió i l'ús de ORCID i desenvolupar dues eines de vinculació des de ORCID —coneguts com Search&Link Wizard— al Bielefeld Academic Search Engine (BASE) i la Biblioteca Nacional Alemanya.
L'anàlisi de l'ús d'identificadors persistents (PID) en el context de recerca alemany es continuarà en el projecte PID–Network Germany, l'objectiu del qual serà establir una xarxa d'organitzacions de recerca interessades en PID per a investigadors, organitzacions, publicacions, recursos i infraestructures.

Figura 1. Continuació de l'ecosistema de PID a Alemanya. Font: Presentació per Antonia Schrader el novembre de 2022. Traducció pròpia.

Com s'obtenen les dades?
Per a la recol·lecció de dades s'utilitza una metodologia quantitativa mitjançant un qüestionari en línia complementada amb una de qualitativa per entendre millor els matisos dels resultats obtinguts en el qüestionari.
El qüestionari es va enviar a un total de 548 institucions científiques a Alemanya entre les quals es van incloure tots els centres d'ensenyament superior que figuren a la llista de la Conferència de Rectors Alemanys (HRK), els instituts de la Fraunhofer-Gesellschaft, l'Associació Helmholtz, l'Associació Leibniz i la Societat Max Planck. Es van obtenir 183 respostes, de les quals 163 completes, cosa  que correspon a una participació completa del 29,7 %.
El període de col·lecta de les dades va ser del 13 de juliol al 4 de desembre de 2020.
El qüestionari va introduir el concepte d'afiliació institucional, per la qual cosa va servir d'element de difusió sobre PID per a organitzacions. De fet, 17 institucions van afirmar conèixer els PID per a organitzacions per primera vegada mitjançant el qüestionari. Es va dividir en quatre seccions: la primera sobre el tipus d'organització, la segona sobre l'experiència prèvia amb PID per a organitzacions, la tercera sobre l'ús i la quarta sobre la necessitat de PID per a organitzacions i aspectes relacionats amb les metadades associades i els seus formats.
Cal destacar que, en la segona secció, es van oferir 17 opcions de resposta que incloïen PID comercials, no comercials, nacionals i internacionals. Entre aquests 17 PID un dels que va resultar ser més conegut fou GRID. GRID, mantinguda per Digital Science, va cessar la seva publicació el juliol de 2021, uns mesos després de la finalització del qüestionari. Actualment, és ROR (Research Organization Registry) qui ha pres el relleu en el manteniment de les dades.

A quines conclusions arriba?
Tenint en compte que un alt percentatge de les respostes provenien de biblioteques, l'identificador més conegut va ser GND, del control d'autoritats de la Biblioteca Nacional Alemanya. Així mateix, es va percebre el notori creixement de l'interès i adopció de ROR.
Es va destacar també que l'ús de PID per a organitzacions era molt heterogeni entre els enquestats. De mitjana, els resultats indicaven una major implementació en sistemes institucionals de codi obert. Cal assenyalar que a Alemanya l'ús d'aquesta mena de sistemes és majoritari també. Si bé, la introducció en polítiques institucionals d'afiliació o dipòsit en repositoris era, en el moment de l'enquesta, més aviat baixa. Una causa podria ser que aquest tipus de polítiques directament no existissin en la institució.

Pel que fa a les necessitats entorn dels PID per a organitzacions, la cobertura de tota la jerarquia institucional —és a dir, organització principal i les seves subunitats— va ser l'aspecte més destacat. Això resulta d'especial interès en grans institucions, per exemple universitats, d'alta complexitat administrativa.
També va haver-hi un recalcament en les metadades associades a aquests PID i en la clara representació de la relació entre persones i institucions perquè les afiliacions quedin representades de manera uniforme. Així mateix, es va puntuar com a necessària l'estandardització de formats de metadades per a lectura i reutilització, la curació de les metadades i la preferència per una governança oberta i per organitzacions sense fins de lucre.

Quines línies de treball queden obertes?
Els autors destaquen l'heterogeneïtat de coneixement i ús de PID per a organitzacions que existeix a Alemanya. Hi ha organitzacions que els coneixen molt bé i fins i tot els apliquen en les seves directrius sobre com els investigadors han d'incloure el nom institucional i altres que recentment comencen a saber de la seva existència i aplicació. 

El debat sobre quins PID utilitzar és també central. Tenint en compte els resultats, l'enfocament principal en els pròxims anys es fixarà en l'ús de PID oberts com ROR. Entre les recomanacions aportades, i que seran centrals en el projecte PID Network Germany esmentat anteriorment, trobem les anomenades ACTION: Awareness ConnectiviTy IntegratiOn Networking (Conscienciació, Connectivitat, Integració, Xarxes). 

Per tant, queden obertes quatre línies de treball.

• Conscienciar sobre l'ús de PID per a organitzacions. En aquest punt s'engloben activitats formatives i de divulgació per a investigadors i usuaris finals, però també comunicació intrainstitucional perquè l'ús d'aquests identificadors s'inclogui en directrius i guies institucionals.
   
• Adoptar infraestructura oberta que permeti interconnectar PID. Aquí parlem de la interoperabilitat entre PID i de la infraestructura que suporti aquestes connexions. Per exemple, una institució que gestioni les seves revistes amb Open Jounal System (OJS) i inclogui els plugins necessaris per connectar ROR en l'afiliació dels autors i ORCID en el seu nom. 
• Fomentar la integració tècnica en sistemes institucionals, així com en polítiques institucionals i estratègies nacionals. Seguint els dos punts anteriors, aconseguir un treball institucional i amb altres parts interessades (per exemple agències de finançament o d'avaluació) perquè els PID per a organitzacions, conjuntament amb altres PID, siguin considerats i utilitzats en els processos. D'aquesta manera, poder tenir també un benefici institucional en el reús de metadades. 
• Establir xarxes d'intercanvi entre totes les parts interessades. La inclusió de qualsevol sistema de PID nou comporta dubtes i necessitat d'informació i de casos pràctics. Cada comunitat o part de la comunitat científicoacadèmica (centres de recerca, investigadors, finançadors, avaluadors, etc.) té visions diferents sobre l'ús efectiu. És sempre necessari establir xarxes de diàleg per fomentar comunitats de pràctica que alineïn estratègies i puguin beneficiar-se mútuament. 

Quines idees podrien aplicar-se en el context espanyol? 
La popularització dels PID per a institucions de recerca és encara incipient en tots els contextos. En general, les biblioteques i les unitats encarregades d'anàlisis bibliomètriques i cientomètriques han estat els que s'han enfrontat amb més freqüència a la necessitat de normalització dels noms institucionals. De fet, si una enquesta així es fes en el context espanyol, els resultats serien molt semblants i la comunitat més interessada seria també la de les unitats d'informació. La principal divergència amb el context espanyol seria l'ús del control d'autoritats de la Biblioteca Nacional Alemanya (GND), que no seria tan rellevant. 

En l'últim any, ROR s'ha popularitzat també en el context espanyol i han sorgit recomanacions per incloure'l en perfils com el de Google Scholar per a la correcta atribució de producció científica a una institució determinada. 

D'altra banda, els principis FAIR (trobables, accessibles, interoperables i reutilitzables) per a dades, metadades i infraestructures han estat incorporats a polítiques institucionals, regionals i nacionals. Això porta a pensar que l'adopció de més identificadors persistents, en aquest cas d'organització, formarà part del desenvolupament natural de polítiques i infraestructures. 

Realitzar una anàlisi de l'estat dels PID (siguin d'organització o d'altres entitats de l'ecosistema de recerca) pot aportar molt a aquest desenvolupament i pot contribuir a oferir millors serveis institucionals sobre PID. 

Finalment, és important assenyalar els desafiaments als quals algunes institucions espanyoles, sobretot grans universitats, s'enfronten en identificar el seu organigrama, incloent-hi facultats i centres associats. ROR actualment cobreix només el nivell superior de l'organigrama i seria necessari combinar-lo amb altres identificadors per als següents nivells. 

© Imatge inicial de Kurious a Pixabay

• Español