Call for Papers - Número 48

Temàtica
Storytelling a xarxes socials i històries de vida
Data lliurament

Responsables del monogràfic: Concha Rodríguez (UB), Antoni Roig (UOC), Gemma San Cornelio (UOC) and Aurora Vall (UB)
Instruccions per a l'autoria: https://bid.ub.edu/instruccions-als-autors

Des de sempre i en qualsevol cultura, la narració d'històries ha servit per a transmetre coneixements, valors i per a compartir sentiments i emocions. Les històries apel·len a l'empatia, de manera que resulta més fàcil superar les barreres que ens allunyen d'aquells que percebem com a diferents de nosaltres. Les històries personals (Burgess, 2013) ens donen una visió del món i un coneixement emocional compartit a través de la universalitat de temes com la pèrdua, la pertinença, l'esperança en el futur, l'amistat o l'amor.

Els entorns digitals ens permeten compartir coneixement i experiències de vida, així com fer públiques les nostres narratives personals (Raman, 2017). El perill del recurs als 'temes universals' en un entorn globalitzat és el de la influència de la cultura mediàtica i els imaginaris narratius establerts en les lògiques de narració de les xarxes socials, reforçant mites i arquetips. El que ens mou com a investigadors és la necessitat d'aprofundir i buscar alternatives que superin aquests llocs comuns.

Així mateix,les unitats d’informació i les institucions dedicades a preservar la memòria tenen l’objectiu d’aconseguir que la memòria personal i col·lectiva esdevingui un instrument inclusiu, de cohesió social i de lluita contra l’oblit. Les històries o relats de vida, les biblioteques humanes són, en definitiva, eines revolucionàries perquè el coneixement de l’experiència vital de l’altre permet trencar estereotips, fomentar l’empatia, superar les pors i construir un projecte de futur més just i més humà (Giraldo, 20122019).

El monogràfic 48 de BiD està destinat a treballs que tractin de les pràctiques narratives en entorns professionals, institucionals, acadèmics i de recerca, des de qualsevol àmbit del coneixement i des de qualsevol aproximació teòrica o pràctica. La narració entesa d’una manera àmplia, tant des d’un punt de vista discursiu, oral, narratològic o mitològic, fa servir la comunicació com a eina creativa, o com a eina de conscienciació social, per a establir un determinat relat. Resulta especialment interessant la recerca o les experiències que explorin marcs híbrids per a entendre aquestes narratives, com el concepte de small stories (Georgakopoulou, 2017), en els relats de vida o en les històries personals de la vida quotidiana. Altres elements a tenir en compte tenen a veure amb la temporalitat de les històries i, en definitiva, una visió més contextualitzada i diversa de les històries personals i compartides, que apel·len directament als participants. Tot això sense oblidar els aspectes visuals i narratius de les xarxes basades en la imatge, com Instagram o Tik Tok, que impliquen reptes metodològics més sofisticats.

Algunes de les idees i qüestions que s’inclouen en aquest monogràfic són:

  • Narratives personals. Històries personals i d’identitat.

  • Biblioteca humana, relats de vida, tallers de memòria, etc.

  • Memòria col·lectiva com a factor d’identitat i garantia de pervivència en el temps: crear o recollir, conservar i difondre per a reivindicar, gaudir, compartir aquesta memòria. 

  • Accions d’storytelling relacionades amb divulgació del coneixement, conscienciació davant reptes personals i socials, difusió del patrimoni, etc.

  • Creació de narratives personals significatives per a col·lectius específics.

  • Narratives especulatives sobre futurs possibles i orientades a l’acció i la transformació social.

  • Creació col·lectiva i activisme: documentals interactius, processos participatius, etc.

  • Implicació i participació dels públics en experiències narratives col.lectives.

  • Experiències narratives experimentals a les xarxes. Relats, micro-relats i experiències ficcionals.

  • Narratives digitals basades en dades i visualitzacions.

  • Experiències educatives relacionades amb narratives: xarxes socials, promoció i foment de la lectura, prescripció lectora, clubs de lectura, etc.

  • Celebritats a les xarxes. Aspectes relacionats amb relats d’influencersyoutubersbooktubersinstagramers i altres actors.

  • Memes.

  • Fandom i activisme a xarxes socials.