Informe sobre la 63a IFLA Conference (Copenhaguen, setembre de 1997)
Assumpció Estivill Rius
Escola Universitària Jordi Rubió i Balaguer de Biblioteconomia i Documentació
Barcelona
estivill@fbd.ub.es
La conferència anual de l'IFLA (International Federation of Library Associations and Institutions) —enguany la 63a— va tenir lloc a Copenhaguen, Dinamarca, entre el 30 d'agost i el 6 de setembre de 1997. Els congressos de l'IFLA tenen un contingut professional que abraça tots els àmbits de la biblioteconomia. Durant la setmana que dura el congrés les diverses seccions, taules rodones i altres grups en què s'organitza l'entitat mantenen reunions tancades en les quals es revisen els objectius del grup i els treballs duts a terme durant l'any, es planifiquen nous projectes i es preparen les properes reunions. Així mateix, cada grup organitza sessions obertes i seminaris en els quals es presenten treballs i es debaten qüestions professionals.
Els congressos de l'IFLA també s'aprofiten per regular i vigilar l'aparell burocràtic de la federació. Cada dos anys, durant els dies del con-grés, es reu-neix el General Council —format pels re-presen-tants de les institucions que formen part de l'IFLA— per votar la reno-vació parcial de la junta executiva i, si escau, qües-tions relatives a l'organització general de l'organis-me i de la seva política global. Enguany es renovava la presidència de l'IFLA, i també una part dels comitès executiu i professional.
La meva participació en el congrés de l'IFLA ve motivada perquè sóc membre de l'Standing Committee de la Secció de Catalogació. Per això, aquest informe se centrarà sobretot en les acti-vitats desenvolupades i organitzades en el si d'aquest Comitè . Ser mem-bre d'un comitè implica assistir a les reunions generals i a les reunions de grups de treball concrets que porten a terme determinats projec-tes. Tots els membres del Comitè participen en algun dels tre-balls que s'hi duen a terme i que es van realitzant de manera voluntària al llarg de l'any. És en els congressos anuals que els membres del grup tenen contactes directes per passar revis-ta a la feina feta, comentar-la, precisar-la, acabar d'establir els terminis, etc., presentar el treball realitzat a l'Standing Committee i, si cal, iniciar el procés perquè sigui aprovat.
Atenent, doncs, a la meva participació en el congrés, aquest informe s'organitza en els apartats següents:
- Treballs de l'Standing Committee de la Secció de Catalogació
- Sessió oberta de la Divisió de Control Bibliogràfic
- Sessions obertes de les seccions de Catalogació i Bibliografia
- Seminaris organitzats per la Secció de Catalogació i per la Divisió del Control Bibliogràfic
- Reunions del Consell General de l'IFLA
- Exposició i visites a biblioteques
a) Treballs de l'Standing Committee de la Secció de Catalogació
De manera habitual, tots els standing committees de les diverses seccions de l'IFLA mantenen dues reunions generals —una a l'inici del congrés i la segona al final. La Secció de Catalogació es va reunir el 30 d'agost i el 5 de setembre per passar revista als assumptes generals de la Secció: aprovació de l'acta de les reunions del congrés precedent; estat de comptes del pres-supost del comitè; canvi dels seus membres com a resultat de la renovació bianual; programació general de la Secció durant el congrés —seminaris previstos, treballs presentats a la sessió oberta de la secció, previsió de reunions dels distints grups de treball, etc. També es van efectuar les votacions per a la renovació dels càrrecs del Comitè: Ingrid Parent, de la Natio-nal Library of Canada, va ser reelegida com a presidenta per un nou període de dos anys; Maria Witt, de la Bibliothèque de la Villette (París), va ser elegida per al càrrec de secretària.
Pel que fa als assumptes professionals, cada un dels grups de treball que funcionen dins la Secció de Catalogació va rendir comptes, en les dues reunions del comitè, dels treballs que es realitzen. Al llarg del congrés aquests grups es van reunir en diverses ocasions per analitzar el progrés dels distints projectes. A continuació es fa un resum breu de les activitats de cada un d'aquests grups de treball:
Projectes en marxa
- Functional Requirements for Bibliographic Records Study Group (FRBR)
A finals de 1996 es va acabar la revisió mundial d'aquest treball, que ha tingut crítiques molt positives de la comunitat bibliotecària internacional. La darrera versió del text ha estat molt ampliada amb exemples. Com a possibles repercussions d'aquest treball s'assenyala, en primer lloc, la possibilitat de reprendre un antic projecte de l'IFLA d'elaborar unes ISBD concises. En segon lloc, també es preveu que sigui el punt de partida per a la revisió dels textos ISBD. En tercer lloc, se suggereix aplicar el model i la metodologia de l'estudi FRBR als registres d'autoritats. Finalment, cal emprendre de manera immediata la publicació d'unes recomanacions adreçades als centres bibliogràfics nacionals amb els requisits mínims per als registres bibliogràfics nacionals bàsics, que són el corol·lari del treball.
L'estudi va ser aprovat definitivament en la darrera reunió de l'Standing Committee i properament serà publicat per Saur. De moment, ha tingut un paper important en la AACR2 Conference (Toronto: 1997) i es preveu que tindrà una certa influència en la revisió de les Anglo-American Cataloguing Rules.
- Grup de treball de la ISBD(ER)
Amb la publicació del text ISBD(ER): International Standard Bibliographic Description for Electronic Resources (München: Saur, 1997), el grup ha acabat la seva tasca. El seu informe final inclou unes recomanacions adreçades als grups que emprenguin la revisió d'altres textos ISBD.
- Grup de manteniment de les ISBD
Aquest grup s'ha mantingut bastant inactiu en els darrers anys, ja que la revisió de les distintes ISBD s'havia anat posposant fins a disposar del treball FRBR. Actualment, però, ja s'ha format un grup per a la revisió de la ISBD(S) que haurà d'incorporar més prescripcions per a les publicacions en sèrie electròniques i haurà de tenir en compte els sistemes de metadades que es vagin consolidant. El treball, en el qual hi participaran representants de la Secció de Publicacions Seriades i de l'International Serials Data System, té prevista una durada mínima de dos anys.
- Grup de treball Anonymous Classics
L'encàrrec d'aquest grup és revisar i ampliar l'edició de 1978 d'Anonymous Classics. La primera fase del treball —molt avançada, però a hores d'ara aturada— ha de comprendre les llistes de títols uniformes d'obres anònimes de les literatures europees en llengües vernacles fins als segles XV-XVI. La segona fase començarà amb la recollida de títols anònims de les literatures de l'Amèrica precolombina i dels primers temps de la colonització, i continuarà amb les literatures asiàtiques.
- Grup de treball sobre Form and Structure of Corporate Headings
Aquest grup ha investigat la necessitat de revisar la darrera edició de Form and Structure of Corporate Headings, recomanacions dissenyades sobre el treball previ d'Eva Verona. En la reunió el grup va decidir contractar un assessor que faci una primera proposta que serveixi de base per a l'estudi.
Projectes que s'inicien
- Grup de revisió de les GARE (Guidelines for authority and reference entries)
El grup de revisió de les GARE es crea amb el propòsit de revisar l'edició actual de les Guidelines for Authority and Reference Entries i ampliar-la. El text revisat haurà de comprendre, a més de registres d'autoritats de noms de persona i d'entitat, i de títols uniformes d'obres clàssiques anònimes —abast de l'edició actual—, títols uniformes de publicacions seriades, de publicacions legals, d'obres musicals, etc. La revisió no s'haurà de limitar a donar directrius per a l'elaboració de registres impresos, sinó que haurà de tenir en compte les dades codificades i textuals que s'han d'incloure en registres MARC d'autoritats. El punt de partida del treball han de ser les recomanacions del grup responsable del Minimal Level Authority Record (vegeu a l'apartat b l'explicació d'aquest treball).
- Grup de treball sobre catàlegs en línia
L'objectiu d'aquest grup és dissenyar unes directrius per a les visualitzacions en pantalla dels catàlegs en línia. Després d'una fase inicial de recerca bibliogràfica, el grup ha de buscar un assessor que faci un primer esborrany de proposta que serveixi de document de treball.
Altres assumptes professionals tractats a les reunions de l'Standing Committee van ser els següents:
- Programes de la Secció de Catalogació en els propers congressos de l'IFLA (Amsterdam i Bangkok)
Per al Congrés d'Amsterdam (agost de 1998) es van proposar treballs sobre els temes següents: catàlegs i usuaris; algun aspecte de la catalogació als Països Baixos (cooperació, xarxes, etc.); informe del grup MLAR (Minimal Level Authority Record). També es va decidir organitzar un taller pràctic sobre la ISBD(ER). Per al Congrés de Bangkok (agost 1999) es van suggerir treballs sobre la formació de catalogadors i sobre les GARE, i es va considerar la possibilitat d'organitzar un seminari sobre escriptures en altres alfabets que el llatí.
- International Conference on National Bibliographic Services
Aquest Congrés tindrà lloc a Copenhaguen del 25 al 27 de novembre de 1998. S'hi preveuen 150 participants, que seran invitats entre representants de biblioteques nacionals. S'hi exposarà el treball Functional Requirements for Bibliographic Records. Així mateix, la Secció de Catalogació hi presentarà un informe sobre què és important, des del punt de vista catalogràfic, en les bibliografies nacionals.
b) Sessió oberta de la Divisió de Control Bibliogràfic
En la sessió oberta de la Divisió de Control Bibliogràfic es van presentar informes dels treballs ja acabats o sensiblement avançats de les diverses seccions que conformen la Divisió —Catalogació, Bibliografia, i Classificació i Indexació. En primer lloc, John Byrum va presentar la ISBD(ER): International Standard Bibliographic Description for Electronic Resources. Va repassar zona per zona els canvis que distingeixen aquesta edició de la primera edició de la ISBD(CF): International Standard Bibliographic Description for Computer Files. Va anunciar que possiblement a Amsterdam hi haurà un seminari pràctic de treball per presentar la ISBD(ER).
Barbara Tillett, de la Library of Congress, va informar del treball Minimal Level Authority Record, l'objectiu del qual és reduir el cost de la catalogació i estimular la cooperació. El grup responsable de l'estudi ha treballat amb la idea que no és possible ni recomanable normalitzar internacionalment els punts d'accés, ja que és important conservar les diferències en la forma dels noms que són producte de cultures i tradicions diferents. En el futur serà possible desenvolupar un número internacional de dades d'autoritats (ISADN) que permeti connectar els registres d'autoritats creats pels diferents centres bibliogràfics nacionals. De moment, el treball MLAR té en compte registres d'autoritats de noms de persones, d'entitats i de títols, i s'hi exclouen les matèries, els títols de publicacions en sèrie i les classificacions. Hom preveu que, en un termini de dos o tres anys, hi haurà en el web de l'IFLA un fitxer de registres d'autoritats a disposició de la comunitat bibliotecària internacional. Barbara Tillett va anunciar que el grup de treball prepara unes recomanacions adreçades al Permanent UNIMARC Committee i al grup responsable de revisar les GARE.
Ross Bourne, de la British Library, va presentar el Survey of the National Bibliographic Agencies and the Book Trade, informe publicat en el volum 26, número 1 de l'International Cataloguing and Bibliographic Control. Bourne va remarcar que la relació entre el sector de les biblioteques i el comercial és molt important per al control bibliogràfic i que, per això, la Divisió va decidir iniciar aquest estudi. El qüestionari que ha estat la base del treball analitza les cinc àrees següents: relació entre el mercat del llibre i les biblioteques nacionals, el dipòsit legal, biblioteques nacionals que tenen un programa de «Cataloguing in Publication», numeració normalitzada (fins a quin punt les biblioteques nacionals són les responsables d'assignar aquests números), i catàlegs del tipus Books in Print (àrea en la qual s'hauria d'estimular la cooperació entre els dos sectors). En les recomanacions de l'estudi destaca el disseny d'unes directrius adreçades a potenciar aquestes relacions.
Marie France Plassard, secretària de la Divisió de Control Bibliogràfic, va informar dels treballs que es fan entorn del format UNIMARC. Recentment s'ha publicat una versió abreujada del format bibliogràfic UNIMARC en el web de l'IFLA i s'està preparant una nova edició del format que segurament es publicarà el 1999. Així mateix, s'ha iniciat un projecte per desenvolupar un format UNIMARC per a dades de classificació.
A continuació es van fer una sèrie d'informes sobre els distints sistemes normalitzats de numeració de documents: ISBN i ISSN. Va destacar l'inici d'un projecte per desenvolupar un número normalitzat per a música (ISMN), per a l'accés web a la base de dades de l'ISSN i per als treballs que es fan per decidir quin ISSN s'ha d'assignar a les publicacions seriades electròniques.
Finalment es van presentar tres informes breus sobre els darrers desenvolupaments de tres classificacions: Dewey Decimal Classification (DDC); Universal Decimal Classification (UDC), i Library of Congress Classification (LCC). De les dues primeres es va destacar la revisió d'algunes classes i les últimes traduccions publicades. Respecte a l'LCC, es va fer referència a un projecte en marxa que té l'objectiu de convertir el format USMARC de dades de classificació al format SGML.
c) Sessions obertes de les seccions de Catalogació i Bibliografia
A la sessió oberta de la Secció de Catalogació es van presentar tres treballs de caire molt diferent. El primer, DanBib: A Union Catalogue Applied for User Friendly Flexible Querying, de Troels Andreasen i Tommy Schomacker, és de tipus molt pràctic i tecnològic. Versa sobre el desenvolupament d'aquest catàleg col·lectiu danès —que aplega tant els fons de les biblioteques públiques com els de les universitàries— i l'explicació del seu sistema de recuperació, que va més enllà de la lògica booleana que caracteritza la majoria de catàlegs actuals. El suport teòric d'aquest nou sistema de recuperació és la lògica anomenada fuzzy (lògica difusa), que es basa en l'assignació de graus de relació entre els termes relacionats d'un camp semàntic.
El segon treball, l'estudi "Functional Requirements for Bibliographic Records" , és de caire molt teòric, i va ser presentat per Olivia Madison, que en va fer una explicació detallada. . En primer lloc, Madison va presentar els antecedents de l'estudi i els seus objectius. En segon lloc, es va entretenir en la seva metodologia —la tècnica de models— i va explicar les entitats bibliogràfiques que s'hi analitzen. A continuació, va comentar els requisits mínims d'un registre nacional bàsic —elements descriptius i organitzatius (punts d'accés)– que es presenten a l'estudi. Finalment, va exposar els tipus de treball que poden derivar dels resultats obtinguts.
El tercer treball, "The Future of Cataloguing and Cataloguers", de Michael Gorman, és molt filosòfic. La ponència, desenvolupada al voltant de conceptes com ara la comunitat, el procés d'aprenentatge i l'alfabetització, destacava la importància que el control bibliogràfic —i, per tant, les biblioteques— han tingut en aquestes qüestions. Gorman també va destacar l'interès que les biblioteques han posat en la construcció de col·leccions integrades, i subratllà que el desenvolupament de textos electrònics no ha de frenar aquesta tendència. És deure del bibliotecari efectuar els mateixos processos que ha fet fins ara amb la producció no electrònica; això és, ha de continuar seleccionant els materials electrònics més adequats a la col·lecció i controlar-los a partir d'un catàleg únic. L'autor va passar revista als estàndards emprats en el control bibliogràfic —regles de catalogació, encapçalaments alfabètics de matèries, classificacions i format MARC— i va assenyalar com es poden adequar als materials més nous. Per a Gorman, el bibliotecari ha tingut un paper fonamental i únic —que ningú més no ha estat capaç d'assumir— a l'hora de preservar els documents de la civilització i ha de continuar tenint aquest paper en el futur; per als catalogadors, sobretot, hi ha un futur brillant i ple de reptes.
A la sessió de la Secció de Bibliografia també es van presentar tres treballs. En el primer, "Public/Private Sector Relationships in the Production of National Bibliographies: the Dannish Model" de K. Waneck, s'explicava l'elaboració de la bibliografia nacional danesa feta per una empresa privada, i les relacions que això comportava amb la biblioteca nacional d'una banda i amb el sector comercial del llibre de l'altra. L'avaluació del producte final pel que fa a l'abast de la bibliografia nacional, la seva puntualitat i el nivell catalogràfic és molt positiva.
La segona exposició, sobre el treball "An Annotated Guide to Current National Bibliographies, 2nd Edition", de Barbara Bell, va consistir en la presentació de la segona edició d'aquesta guia que s'està acabant de revisar. L'autora va explicar la necessitat de la nova edició perquè, des de 1986, quan es publicà la primera, han succeït esdeveniments que han tingut una influència directa en la compilació de les bibliografies nacionals. Concretament, els canvis geopolítics i l'ús de les tecnologies per produir les bibliografies nacionals han tingut un impacte important en el seu abast i en la seva elaboració. B. Bell també es va referir a la metodologia emprada per recollir la informació sobre les bibliografies nacionals i les dades analitzades, i als problemes més greus de la major part de les bibliografies nacionals de països en via de desenvolupament —manca de periodicitat, incompletesa i canals de distribució no adequats. Com a conclusió, l'autora destacava la importància de les bibliografies nacionals en els països respectius i com les recomanacions de 1977 havien contribuït molt a la normalització —tant des del punt de vista dels registres recollits en les bibliografies nacionals, com de la legislació que els dóna suport i del nivell de les descripcions—, i es preguntava si les recomanacions que sortiran de la pròxima International Conference on National Bibliographic Services (Copenhaguen, 1998) tindran la mateixa influència.
El tercer treball que es va presentar, " Rare Books and Information Technologies ", parteix de l'afirmació que les tecnologies no han estat fins ara adaptades per treballar de la manera correcta amb aquests materials, i això es veu sobretot en els pocs camps del registre que són recuperables. Tanmateix, també és obvi que les eines —catàlegs i bibliografies— preparades amb l'ajuda de la tecnologia són cada vegada més imprescindibles i útils en la investigació.
d) Seminaris organitzats per la Secció de Catalogació i per la Divisió del Control Bibliogràfic
Tradicionalment, el dijous és el dia en què les diverses seccions i taules rodones de l'IFLA organitzen seminaris de treball al voltant d'un tema. L'assistència a aquests seminaris està restringida a unes 40-50 persones i passa per una inscripció prèvia. Enguany hi havia dos seminaris —organitzats respectivament per la Secció de Catalogació i per la Divisió de Control Bibliogràfic— d'interès per als catalogadors.
El futur dels formats de comunicació era el tema del seminari del matí. S'hi van presentar quatre treballs ben diferents i interessants. En el primer, "The BL/LC/NLC Harmonization Initiative" s'hi va exposar el punt de vista de les tres grans biblioteques —la British Library, la Library of Congress i la National Library of Canada— en relació amb la convergència dels tres formats MARC nacionals respectius que es va començar a estudiar a finals de 1995. A hores d'ara, els formats USMARC i CANMARC han assolit la primera fase d'unificació i resta molt poc per arribar a una harmonització completa; és clar que els dos formats ja eren, d'entrada, molt pròxims. Des de la British Library (BL), però, hi ha encara certes reticències a la integració plena dels formats. Els tres punts que la BL considera no negociables del format UKMARC són els següents: la codificació dels subcamps que en el format UKMARC es correspon als elements ISBD, la puntuació ISBD del registre generada automàticament pel software d'aplicació, i el tractament en diversos nivells dels documents amb més d'una part.
El segon treball presentat, "UNIMARC: The Virtual Format in the Virtual Age", de Fernanda Campos, exposa un estat de la qüestió d'aquest format internacional, els seus objectius i desenvolupaments i els problemes que presenta la seva aplicació com a format internacional d'intercanvi. L'autora va destacarà que part d'aquests problemes deriven no tant del format UNIMARC, sinó de molts dels formats nacionals que no tenen un centre encarregat de mantenir-los al dia i que, per tant, sovint no estan actualitzats. Aquesta situació no facilita que el format UNIMARC pugui acollir totes les idiosincràsies dels formats nacionals, com seria desitjable si no es vol perdre informació en l'intercanvi de dades. Fernanda Campos va destacar que el format de l'IFLA s'usa en diversos projectes europeus patrocinats des de la Unió Europea i que se n'investiga l'ús en bases de dades multinacionals. Així mateix, va posar molt d'èmfasi en el fet que UNIMARC i USMARC no són dos formats en competència que divideixen Europa i Amèrica, o els països més avançats d'aquells que no ho són tant. Projectes com ara la base de dades Hand Press Book del Consortium of European Research Libraries (CERL) que està gestionada pel Research Libraries Group americà, o la decisió d'OCLC d'oferir registres en UNIMARC, estimulen la cooperació entre els dos formats.
Juha Hakala va presentar el "Nordic Metadata Project", un projecte conjunt dels països nòrdics —Noruega, Dinamarca, Suècia, Finlàndia i Islàndia— en el qual s'utilitza el llenguatge HTML per marcar recursos d'Internet i incloure les dades del Dublin Core a la capçalera del recurs per facilitar-ne la recuperació. Una part del projecte ha consistit a desenvolupar un formulari senzill que poden omplir els mateixos autors i que, una vegada emplenat, constitueix les metadades prescrites en el Dublin Core.
El darrer treball del seminari, a càrrec de C. Lupovici, va consistir en una explicació del format SGML (standard general markup language), de les seves característiques principals, del seu futur com a format d'intercanvi i dels projectes que hi ha, sobretot a la Library of Congress, de fer les correspondències entre els formats MARC i SGML. Lupovici va destacar que l'SGML és el format del futur per a l'accés i la preservació de documents.
A la tarda del mateix dijous va tenir lloc un segon seminari sobre el tema "Authority Control: Developments and Prospects". Barbara Tillett, de la Library of Congress, va fer un informe detallat del treball realitzat dins la Divisió de Control Bibliogràfic per desenvolupar un registre mínim de dades d'autoritats. Va explicar cada un dels elements de dades que han de formar part d'aquest registre mínim.
Françoise Bourdon i Sonia Zillhardt, de la Bibliothèque Nationale de França, van presentar el projecte "Author", en el qual hi han participat la Bibliothèque Royale Albert 1er (Bèlgica), la Biblioteca Nacional (Espanya), la British Library (Regne Unit), l'Instituto da Biblioteca Nacional e do Livro (Portugal) i la Bibliothèque Nationale (França), que ha coordinat el projecte. Els objectius de la fase pilot del projecte eren els següents: estudiar la possibilitat de donar accés als fitxers d'autoritats de noms personals i d'entitats de l'àmbit internacional per mitjà d'una plataforma de prova; definir una arquitectura tècnica idònia per a la fase operativa; convertir les dades d'autoritats procedents de les cinc biblioteques participants al format UNIMARC d'autoritats, i poder reutilitzar dades d'autoritats en les pràctiques actuals de catalogació. Bourdon va explicar també les dificultats del projecte i els problemes que s'han hagut de solucionar per dur-lo a terme. El projecte pilot, amb les cinc bases de dades d'autoritats, estarà disponible per fer-hi proves entre l'octubre i el desembre de 1997. No s'ha decidit encara com es continuarà el projecte, però la idea és obrir-lo a més participants.
El tercer treball, The Anglo-American Authority File: Implementation of Phase 2", presentat per Alan Danskin, també era un informe sobre un fitxer d'autoritats conjunt desenvolupat a partir de la col·laboració entre la Library of Congress i la British Library. La idea és crear un fitxer d'autoritats únic —l'Anglo-American Authority File (AAAF)— que substitueixi les anteriors US Name Authority File (USNAF) i BL Name Authority List (BLNAL). Danskin va explicar el disseny del projecte, la posada en funcionament de l'AAAF i els molts problemes que s'han hagut de solucionar.
Finalment, Mirna Willer, de la National and University Library de Zagreb, va presentar el treball UNIMARC Authorities: Its Concept, Envisaged Development and Issues of the International Exchange of Authority Records, que es va centrar en el desenvolupament d'aquest format d'autoritats, en el seu ús en alguns projectes europeus, i en com es manté al dia. En la segona part de l'exposició, Willer va explicar els esforços que s'han fet des de l'IFLA per aconseguir la creació d'un sistema mundial de dades d'autoritats i com els desenvolupaments actuals i futurs —la possibilitat de distribuir registres d'autoritats a través d'Internet, o l'adopció del conjunt de caràcters Unicode— poden facilitar l'establiment definitiu d'aquest sistema internacional d'intercanvi de dades d'autoritats.
e) Reunions del Consell General de l'IFLA
L'agenda del Consell General de l'IFLA sempre és prou llarga perquè se li dediquin dues sessions, que aquest any van tenir lloc el diumenge 31 d'agost i el divendres 5 d'agost. Una bona part de les dues sessions van estar van estar dedicades als discursos protocol·laris de benvinguda i de felicitació dels alts càrrecs del país que acollia el congrés —ministres, directors generals, alcaldes, etc.—, dels alts càrrecs d'altres organismes internacionals —FID, ICA, IPA/STM— i dels mateixos alts càrrecs de l'IFLA. Així mateix, la reunió del Consell General també es va aprofitar per fer l'estat dels comptes de la Federació, per presentar diversos informes —del secretari, del Consell Professional, del Comitè de Publicacions, de premis i beques, del seminari organitzat en col·laboració amb la Unesco que precedeix el Congrés, etc.— i per fer les presentacions dels dos congressos següents (Amsterdam i Bangkok). En aquesta ocasió també es va presentar un treball que servirà de base per examinar i revisar l'estructura actual de seccions i taules rodones de l'IFLA i un estudi sobre les quotes i el dret a vot de les diverses categories de membres.
A més, aquest era any d'eleccions i, entre altres càrrecs, s'havia de votar el de president. De les dues candidates presentades —Marianne Scott, de Canadà, i Christine Deschamps, de França—, va resultar escollida la segona, que ocuparà la presidència de l'IFLA els pròxims quatre anys. També es va renovar una part de la Junta Executiva (sis membres).
En la darrera sessió es van votar i aprovar una sèrie de mocions:
- Adopció del xinès com a llengua oficial de l'IFLA. Es va decidir que el Comitè Executiu estudiaria aquesta qüestió.
- Creació d'un comitè sobre drets d'autor i altres assumptes d'ordre legal, que estarà format per 25-30 membres i que substituirà el Comitè Assessor que funcionava fins ara.
- Repulsa per part de l'IFLA dels actes de censura —tant de documents com de personal— que s'han esdevingut en alguns municipis francesos on governa el Front Nacional.
- Establiment d'un Committee on Freedom of Access to Information and Freedom of Expression.
El Consell es va cloure amb un homenatge a Robert Wedgeworth, president sortint, i amb un parlament de la nova presidenta, Christine Deschamps.
f) Exposició i visites a biblioteques
L'exposició organitzada amb motiu del congrés és sovint un dels seus aspectes més sobresortints. També ho va ser en aquesta ocasió per la gran quantitat de productes que s'hi van exhibir i per la participació de biblioteques daneses amb un grau molt alt d'integració en les seves comunitats i amb un pla molt estructurat i planificat. És cert, però, que en l'apartat tecnològic cada vegada és més rar veure novetats impactants en aquestes exposicions: l'estat actual de les comunicacions i la implantació arreu de les tecnologies de la informació permet conèixer les novetats amb molta més puntualitat que fa uns anys.
El funcionament de les biblioteques daneses i els serveis que presten a la comunitat es van poder comprovar in situ amb diverses visites formals i informals. Vaig tenir l'oportunitat de visitar dues biblioteques de Copenhaguen: l'edifici antic de la Royal Library —modèlic pel que fa a la restauració— i la biblioteca pública central de Copenhaguen allotjada en uns antics magatzems. Així mateix, vaig visitar la biblioteca central de la ciutat de Lydvig, una comunitat de 50.000 habitants amb quatre biblioteques que tenen una plantilla de 90 persones. Per donar una idea de les col·leccions públiques, només cal dir que la col·lecció de discos compactes d'aquesta biblioteca central era de 22.000 discos! No cal cap més comentari per tenir una mostra dels serveis que s'ofereixen, però sí que val la pena afegir que les estadístiques d'ús de les col·leccions estan a una distància astronòmica de les que presenten les biblioteques públiques catalanes.
Un any més, la valoració final del congrés de l'IFLA és força positiva. Pertànyer a una de les seves seccions permet participar de manera activa en el treball professional que s'hi realitza —i la Secció de Catalogació és un grup que destaca per la seva feina sistemàtica i regular i per la quantitat de projectes acomplerts. Tanmateix, la manera de treballar, basada en el voluntarisme dels seus membres, fa que alguns dels projectes es desenvolupin molt lentament i que, de tant en tant, algun es quedi a mig camí.
Setembre de 1997