BID: textos universitaris de Biblioteconomia i Documentació

Número 3, desembre 1999


Informe de la 65 IFLA Council and General Conference (Bangkok, agost de 1999)
Assumpció Estivill
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
estivill@fbd.ub.es

1  Aspectes generals del congrés

Bangkok fou enguany la seu del 65è congrés de l'IFLA que se celebrà entre els dies 20 i 28 d'agost sota el lema «Libraries as gateways to an enlightened world». Hi estigueren representats 117 països, amb un total de 2.237 participants —inclosos els acompanyants—; hi tingueren lloc un total de 280 reunions i, fins a la cloenda, s'havien rebut 311 treballs —que s'han publicat a IFLANET.1

A més del congrés, aquest any també tingué lloc el Consell de l'IFLA, que es reuneix cada dos anys amb l'objectiu de votar la renovació dels membres de la Junta Executiva de l'organisme i decidir qüestions relatives a la seva política i procediments. El Consell, que aplega tots els delegats que assisteixen al congrés, també s'aprofita per presentar informes diversos —del secretari, del tresorer, de la Junta Professional, dels comitès principals, així com d'organismes que mantenen relacions estretes amb l'IFLA, com ara la FID, l'ICA o la International Publishers Association. Pel que fa a les eleccions, cal anotar que Jerónimo Martínez, director de la Biblioteca de Andalucía, fou elegit membre de la Junta Executiva; els altres membres nous de la Junta són: Ingrid Parent, de Canadà, Børge Sørensen, de Dinamarca, i Claudia Lux, d'Alemanya.

En relació amb els informes presentats a l'assemblea de delegats, destaca el del Working Group on IFLA Statutes and Rules of Procedures. Aquest grup fou creat ara fa dos anys amb l'encàrrec de revisar els estatuts i procediments de l'entitat —establerts en la segona meitat dels anys setanta i sense modificacions substancials des de llavors. El grup ha treballat amb la idea que cal facilitar més la comunicació dins de l'IFLA, procurar un sistema electoral més democràtic —actualment només poden votar els delegats que assisteixen al congrés—, i definir de manera més clara els papers i les responsabilitats del president i del secretari. Warren Horton presentà, en nom del grup, la nova estructura proposada en forma de recomanacions, que poden resumir-se en els punts següents:

En la discussió que seguí la presentació, l'única recomanació discutida fou la supressió de la Divisió VIII, que desvetllà una forta oposició de nombrosos assistents. Els arguments contra aquesta supressió foren que no s'havia tingut en compte l'opinió dels representants de la Divisió mateixa i que tampoc no s'havia presentat una alternativa perquè les activitats regionals tinguessin una representació dins de l'IFLA. En la segona sessió del Consell i sessió de clausura, Warren Horton manifestà que, en termes generals, la proposta de modificació dels estatuts havia estat molt ben rebuda i que, per tant, se seguiria el calendari establert. Així doncs, les pròximes eleccions de l'any 2001 es duran terme d'acord amb els estatuts revisats. Tanmateix, pel que fa a la resolució sobre la dissolució de la Divisió VIII, es decidí que la Junta Executiva continuï estudiant el tema en un marc més ampli que el que ha tingut fins ara.

La inauguració oficial del congrés tingué lloc el dilluns, 22 d'agost, quan els distints comitès i taules rodones ja havien tingut reunions de treball, s'havia celebrat la primera sessió del Consell i s'havia inaugurat l'exposició anual de productes i serveis. El discurs inaugural anà a càrrec de la SAR la princesa Maha Chakri Sirindhorn, filla dels reis de Tailàndia, que destacà el paper i la dedicació de l'IFLA per aconseguir el compliment del programa «Llibres per a tothom i tot per als llibres» («Books for all and all for books»). En el seu parlament àgil i breu també traçà el paper històric de les biblioteques en la difusió del coneixement enregistrat en tota mena de suports i la seva tasca en favor de l'alfabetització. Per la seva banda, Christine Deschamps, com a presidenta de l'IFLA, repassà aquest segon any de la seva presidència: les tribulacions de trobar-se sense secretari general i d'haver de començar el procés de cerca i selecció de candidats; els viatges a Itàlia, els Estats Units i a diversos països de l'Àsia, on s'havia pres el compromís d'enfortir relacions amb les biblioteques d'aquesta àrea geogràfica; les relacions i els projectes amb altres organismes —com, per exemple, l'International Council of Archives, el Technical Committee 46, Subcommittee 9 de l'ISO i el món editorial—, i la creació d'un nou mirall d'IFLANET mantingut per la Biblioteca Nacional de Singapur (http://www.ifla.org.sg/).

El treball conjunt amb el món editorial és una de les prioritats de l'IFLA, ja que es tracta d'arribar a acords en qüestions de copyright, de propietat intel·lectual i també de catalogació —ús de sistemes comuns de metadades, catalogació a la publicació, etc. Deschamps també destacà un programa de formació, desenvolupat conjuntament amb l'OCLC i finançat per aquesta entitat, que es posarà en marxa l'any 2000 i que va destinat a bibliotecaris procedents de països en via de desenvolupament. Per acabar, la presidenta assenyalà la voluntat de l'IFLA de preparar-se per afrontar el nou mil·lenni amb una estructura i una forma de funcionar que potenciï l'efectivitat de la seva tasca i que estimuli la convergència dels seus programes professionals. Així mateix, recordà que les prioritats del seu programa al davant de l'organisme són la formació, la normalització, l'ajuda als països en via de desenvolupament i la defensa de la llibertat d'expressió.

Coincidint amb la segona sessió del Consell, el divendres 27 d'agost tingué lloc la clausura oficial del congrés. Al llarg de la setmana, el treball dels delegats va ser molt intens i, a diferència d'altres trobades, en aquesta ocasió no van sovintejar els actes socials, que es limitaren a l'acte d'obertura de l'exposició i al sopar d'inauguració. El dissabte 28 estigué dedicat a visites culturals.

Els aspectes generals del congrés s'han tractat ja en un altre informe,2 i això fa que aquesta part sigui volgudament breu. D'altra banda, pretendre resseguir les activitats de totes les seccions, taules rodones, grups de treball, etc., durant la setmana del congrés seria una entelèquia; per això, l'abast d'aquest informe és molt més limitat, ja que se centra sobretot en les activitats de la Secció de Catalogació i en els projectes que els seus distints grups de treball tenen endegats. També es repassen sumàriament les activitats de les altres seccions i programes que formen la Divisió de Control Bibliogràfic.


2  Activitats i treballs del Comitè Permanent de la Secció de Catalogació

2.1  Les reunions generals del Comitè Permanent i els grups de treball

El Comitè Permanent de la Secció de Catalogació mantingué dues reunions en les quals —d'acord amb l'agenda establerta— es tractaren els temes següents: aprovació de l'acta de les reunions del grup en el congrés de 1998; presentació dels nous membres del comitè; revisió de l'estat de comptes del pressupost de la Secció; revisió del pla d'acció per al bienni 1998-1999 i desenvolupament del corresponent als anys 2000-2001; proposta dels temes que es presentaran en les sessions obertes de la Secció en el congrés de Jerusalem de l'any 2000 i presentació d'informes diversos —de la Divisió de Control Bibliogràfic que acull la Secció de Catalogació, del programa Universal Bibliographic Control and International MARC (UBCIM), de l'estat de la revisió de les ISBD i en concret de la ISBD(S), dels projectes dels diversos grups de treball que funcionen en el marc de la Secció i d'un congrés de catalogació que tingué lloc a Moscou l'abril de 1999.3 Així mateix, en la primera reunió del grup s'escolliren els càrrecs de president i secretari: Barbara Tillett, de la Library of Congress, i Maria Witt, de la Médiathèque de la Cité des Sciences et de l'Industrie (París), seran respectivament presidenta i secretària de la Secció durant els pròxims dos anys.

En el seu informe sobre el programa UBCIM, Marie-France Plassard destacà alguns dels projectes més immediats: el desenvolupament d'un format UNIMARC per a dades de classificació, que està molt avançat; la revisió del format UNIMARC d'autoritats, que es preveu enllestida per al final de l'any 2000; l'harmonització de l'UNIMARC amb el format MARC21 (resultat de la convergència d'USMARC i CANMARC), i la creació propera d'un grup de treball per al desenvolupament d'un format UNIMARC de fons i localitzacions. Plassard també destacà que el programa ha posat molt d'interès en el fet que les seves publicacions estiguin disponibles a IFLANET on ja es poden consultar, entre altres, els manuals de l'UNIMARC i una col·lecció de directrius sobre l'ús del format, les taules de contingut de la revista International cataloguing and bibliographic control i l'informe del Working Group on Minimal Level Authority Records and ISADN.4

Pel que fa als informes dels diversos grups de treball i dels projectes en marxa, a continuació es fa un resum de l'estat actual de cada un d'ells. Aquest resum recull també la tasca duta a terme a les reunions de treball de cada un dels grups durant els dies del congrés.

a) Les ISBD

Dins de la Secció hi ha establert un comitè de revisió de les ISBD (ISBD Review Committee), liderat per John Byrum de la Library of Congress, que s'ocupa sobretot de qüestions generals de manteniment i harmonització dels textos i de fer un seguiment dels diversos projectes de revisió o actualització de les normes. Els objectius que el grup ha complert des del darrer congrés són:

  • Publicació de la ISBD(ER) a IFLANET com a part de la política de la Secció de donar la difusió màxima als seus textos.
  • Identificació dels requeriments establerts a l'estudi Functional requirements for bibliographic records (FRBR) pel que fa a la descripció. El resultat d'aquest treball ha de ser l'establiment de més elements opcionals en la descripció.

Durant els dies del congrés el comitè de revisió de les ISBD ha continuat treballant en diversos temes. En el seu informe final s'apuntaven les decisions següents:

  • Publicar a IFLANET la llista de canvis que s'han d'integrar a la ISBD(M) com a resultat de l'aplicació de l'estudi FRBR.
  • Preparar l'edició electrònica de tots els textos ISBD per a la seva inclusió a IFLANET.
  • Participar activament en la revisió de la ISBD(CM) i la ISBD(NBM) que han iniciat altres grups de l'IFLA.
  • Establir un grup que estudiï l'ús simultani de diverses ISBD en la descripció de documents; això implicarà entrar a fons en el tema «contingut en relació amb continent o suport». El grup estudiarà en primera instància l'ús de l'element designació general de material i les zones tres i cinc de la descripció.

Des de la Secció de Catalogació es lidera també la revisió de la ISBD(S) que es preveu que es pugui enllestir per al final de l'any 2000. Un dels objectius prioritaris d'aquesta revisió és la seva harmonització amb altres normes relacionades que també han iniciat processos de revisió —concretament amb les Anglo-American cataloguing rules i amb les regles de l'ISDS (International Serials Data System) emprades en el procés d'assignar ISSN. En els treballs fets fins ara pels tres grups hi ha bastants punts de desacord. Hi ha prevista una reunió conjunta per tractar dels aspectes més problemàtics de cara a l'aproximació dels tres textos.

b) Guidelines for OPAC displays

En el congrés d'Amsterdam es revisà el primer esborrany d'aquestes directrius i s'acordaren una sèrie de canvis. La versió revisada de l'esborrany es publicà a IFLANET i es procedí a fer-ne una revisió mundial que acabà el mes d'abril. De llavors ençà s'ha elaborat un nou esborrany que es discutí en les dues reunions del grup de treball durant el congrés i que s'ha continuat discutint durant els mesos de setembre, octubre i novembre a través d'una llista de correu. El resultat serà un tercer esborrany que s'ha de presentar a la Divisió de Control Bibliogràfic i a la Secció de Catalogació per tal que l'aprovin si ho creuen oportú.

Les directrius s'organitzen entorn d'uns principis que estableixen un marc general i unes recomanacions específiques per visualitzar i organitzar la informació bibliogràfica en les diverses visualitzacions que són el resultat dels distints tipus de cerques que es poden fer en els catàlegs en línia. Les visualitzacions recomanades són les que s'han d'oferir per defecte a l'usuari sense que això impedeixi que hi hagi altres opcions disponibles per visualitzar la informació bibliogràfica. Les directrius estan adreçades tant a dissenyadors de sistemes com als bibliotecaris, que cada vegada més participen en aquest disseny, i estan pensades sobretot per a biblioteques generals.

c) Anonymous classics

El projecte de revisar i actualitzar l'edició de 1978 del text Anonymous classics està encallada des de fa temps. De fet, l'estiu de 1996 s'havien revisat ja la majoria de les llistes rebudes. El Comitè Permanent decidí que calia donar un impuls al projecte i que, a causa del temps transcorregut des que s'inicià, calia fer circular l'esborrany a les biblioteques que han participat en la revisió de l'obra.

d) Form and structure of corporate headings

Aquest és un altre projecte que no sembla avançar al ritme esperat, però és que intentar definir estructures d'encapçalaments quan les pràctiques i les tradicions catalogràfiques a escala internacional són tan diverses no és una tasca fàcil. Prèviament al congrés, el grup havia fet l'exercici de compilar una sèrie d'exemples que s'havien d'estructurar segons diversos codis de catalogació. En les seves reunions, el grup decidí ampliar aquell exercici a tots els membres de la Secció de Catalogació per tal de compilar el màxim d'estructures possibles d'encapçalaments d'entitats. En la segona fase de l'estudi s'analitzaran els resultats d'aquesta enquesta.

e) Guidelines for authority and reference entries (GARE)

En la reunió d'aquest grup es treballà en la revisió de l'esborrany de la nova edició de les GARE, que s'ha ampliat perquè inclogui exemples de música, textos legals i publicacions seriades, i perquè també hi tinguin cabuda entrades d'autoritat de nom-títol. En la discussió general sobre el text s'acordà que, a part de les modificacions fetes fins ara, també calia donar directrius per a les visualitzacions en catàlegs en línia, ja que l'edició anterior només tenia en compte els registres impresos i en microforma. Al mes de novembre s'ha distribuït un nou esborrany de les GARE entre els membres del grup de treball que incorpora les esmenes suggerides.

f) Working Group on the Use of Metadata Schemes

En el congrés de Bangkok el Working Group on the Use of Metadata Schemes tingué dues reunions en les quals revisà els seus objectius inicials en els termes següents:

  • Crear un inventari dels desenvolupaments i aplicacions d'esquemes de metadades en diferents països.
  • Determinar un registre bàsic de metadades que pugui ser emprat per autors i/o editors, que millori la descoberta de recursos i que proporcioni, quan sigui apropiat, elements que puguin incorporar-se en registres bibliogràfics (de catàlegs).
  • Proporcionar una guia (i, en última instància, directrius) a les biblioteques sobre quan cal emprar metadades i en quins casos cal emprar-les enfront de registres bibliogràfics (de catàlegs).

També es decidí que en el proper congrés de l'IFLA (Jerusalem, 2000) s'organitzarà un seminari de treball sobre el tema en el qual hi hagi presentacions de diversos esquemes de metadades i de projectes concrets.

El grup disposa de la pàgina web següent, que inclou les actes de les dues reunions de Bangkok, així com un directori de projectes de metadades: http://www.fis.utoronto.ca/research/faculty/meetings.htm.

g) FRANAR (Functional Requirements and Numbering of Authority Records)

El grup de treball FRANAR del programa UBCIM compta amb una àmplia participació de membres de la Secció de Catalogació. Entre els seus objectius destaquen els següents:

  • Definir els requeriments funcionals dels registres d'autoritats.
  • Estudiar la possibilitat d'un número internacional normalitzat de dades d'autoritats (ISADN) que faciliti l'intercanvi i ús de registres d'autoritats entre centres bibliogràfics nacionals.
  • Ser l'interlocutor oficial de l'IFLA per tractar de temes relacionats amb les autoritats amb altres grups externs.



2.2  La sessió oberta de la Secció de Catalogació

En la sessió oberta de la Secció de Catalogació, que tingué lloc el dimecres 26 d'agost, s'hi presentaren quatre treballs. El primer, «Metadata and cataloging trends in Thai libraries», de Praditta Siripan, presentava l'estat de la qüestió de la catalogació en les biblioteques tailandeses i les iniciatives recents per assignar metadades a bases de dades de recursos web. Pel que fa a la catalogació, l'autora destacà l'ús d'eines generals com, per exemple, les AACR2, l'USMARC, els LCSH o la llista de matèries de Sears amb algunes adaptacions locals, i també el d'eines específiques com ara llistes d'autoritats tailandeses de noms personals i corporatius i alguns tesaurus. Així mateix, subratllà que, per rendibilitzar la catalogació, en els darrers anys s'ha donat un impuls a la catalogació compartida. En relació amb el tractament de recursos web i l'ús de metadades, alguns centres tailandesos han iniciat projectes de creació de bases de dades de recursos web amb l'ús de metaetiquetes, han participat en el grup de treball de metadades del Dublin Core (DC) i col·laboren en projectes internacionals —com per exemple el projecte CORC d'OCLC.

Martha M. Yee féu una introducció a les «Guidelines for OPAC displays», projecte iniciat el 1997 per la Secció de Catalogació amb l'objectiu de desenvolupar unes directrius per a la visualització de la informació bibliogràfica en els catàlegs en línia. L'autora, que és la responsable d'aquestes directrius amb l'assessorament d'un grup de treball de la Secció, explicà els inicis del projecte, el seu abast i destinataris, així com l'organització de les directrius en una sèrie de principis bàsics, unes recomanacions generals i unes d'específiques per a cada un dels quatre tipus genèrics de cerques. Yee també passà revista als punts conflictius més importants que sorgiren en la revisió mundial de l'esborrany.

En el tercer treball de la sessió, «German cataloguing rules facing the 21st century: RAK heading for internationality and online operability», Monika Münnich presentà l'estat actual de la catalogació a Alemanya i la iniciativa de revisar el codi alemany per harmonitzar-lo o aproximar-lo a les AACR2 amb l'objectiu —entre altres— de facilitar l'intercanvi de dades. L'autora resumí els canvis més importants que ja han estat analitzats i que, amb molta probabilitat, seran aprovats a final d'any. S'espera que l'edició revisada del codi alemany estigui enllestida el 2001.

Kirsten Strunk fou l'autora de l'última ponència —«About the use of "Functional requirements for bibliographic records" in teaching cataloguing»—, que exposava amb detall com aquest estudi de l'IFLA s'ha integrat en l'ensenyament de la catalogació en la Royal School of Library and Information Science de Copenhaguen i en constitueix la base teòrica. Strunk explicà com s'articulen les classes d'introducció a la catalogació al voltant del model presentat a l'estudi en els ensenyaments del primer cicle universitari; així mateix, el treball Functional requirements for bibliographic records també és part del contingut de dues assignatures del programa de màster —Anàlisi i Disseny de Sistemes i Avaluació de Sistemes.


2.3 Els seminaris de treball de la Secció de Catalogació

Per al dijous 27 d'agost, la Secció organitzà un seminari de mig dia sobre el tema «Universal Bibliographic Control in the Multilingual/Multiscript Environment: Access to Information - Theory and Practice». S'hi presentaren treballs que examinaren les qüestions següents: la representació de caràcters en entorns on s'empren diverses llengües i diverses escriptures; l'estat de la qüestió de les normes ISO de codis de llengua (ISO 639 I i II) i de noms d'escriptures (ISO 15924); les possibilitats de l'UNIMARC per representar en el mateix registre diverses llengües i diverses escriptures; l'ús d'UNICODE al format MARC 21; l'experiència de Malàisia en la transliteració de materials en diverses llengües i diverses escriptures; el desenvolupament cooperatiu de tesaurus multilingües, i el paper dels vocabularis en llengües vernacles en el context de la biblioteca virtual.

El mateix dia tingué lloc un altre seminari —amb el títol «Serials in Evolution: Programmes, Standards and Identification»—, organitzat conjuntament per la Secció de Publicacions Seriades, la de Catalogació i els centres ISSN. La primera part de la sessió consistí en sengles presentacions de les revisions que s'estan duent a terme en les tres regles que s'utilitzen en la descripció, catalogació i identificació de publicacions seriades: la ISBD(S), les AACR i les directrius de l'ISSN. Quedà palès que en les tres revisions hi ha molts punts en comú: des de l'examen de la mateixa definició de publicació seriada i el seu abast fins a les propostes per limitar els casos de canvis de títol que requereixen un nou registre. També hi ha una voluntat explícita d'harmonitzar els tres textos i el grup de revisió de la ISBD(S) ha fet, fins i tot, la proposta d'estudiar la possibilitat que el títol clau sigui el punt de partida per elaborar el títol uniforme —tot i que les funcions diferents dels dos tipus de títol en poden dificultar la convergència. Tanmateix, els punts de conflicte entre els tres grups són encara força notoris. Hi ha prevista una reunió conjunta per a aquesta tardor amb l'objectiu d'analitzar les decisions preses i intentar arribar a solucions harmonitzades.

La segona part del seminari es dedicà a revisar alguns dels sistemes de metadades que s'estan desenvolupant i la seva aplicació i adaptació a revistes electròniques i a bases de dades de revistes electròniques. També es tractà del desenvolupament de diversos identificadors de recursos electrònics en general i de revistes electròniques en concret que han d'actuar com a uniform resource names (URN) o noms uniformes i persistents que facilitin la recuperació del recurs al marge de canvis en la seva adreça electrònica.


3.  La Divisió de Control Bibliogràfic

La Divisió de Control Bibliogràfic comprèn les tres seccions següents: Bibliografia, Catalogació i Classificació i Indexació. La sessió oficial de la Divisió consisteix normalment —i aquesta vegada també fou així— en la presentació de les activitats, projectes en marxa i realitzacions durant l'any en curs de cada una de les seccions que la componen i del programa UBCIM. En aquesta ocasió també hi hagué una presentació del programa central Universal Dataflow and Tele-communications (UDT) —responsable d'IFLANET, representant de l'IFLA en diversos projectes de biblioteques digitals i de desenvolupament de sistemes de metadades, i actualment molt actiu en el tema dels identificadors de recursos electrònics— i del treball elaborat en la International Conference on National Bibliographic Services que tingué lloc a Copenhaguen el novembre de 1998.6

Les altres dues seccions de la Divisió de Control Bibliogràfic —Bibliografia i Classificació i Indexació— tingueren la seva sessió oberta el dimarts 24 d'agost. En la sessió de la Secció de Bibliografia s'exposaren tres treballs. El primer, «ICNBS 1998: new recommendations for the national bibliography», de Mona Madsen, presentava amb detall les recomanacions de la International Conference on National Bibliographic Services i les comparava amb les directrius de 1977 de la mateixa IFLA i la UNESCO.

La segona ponència, «National bibliography in Australia: moving into the next millennium», de Peter Haddad, revisava els canvis i desenvolupaments que presenten les bibliografies nacionals en general com a resultat de l'impacte de l'aplicació de les tecnologies de la informació. El fonament de les bibliografies nacionals ha de continuar sent el dipòsit legal; tanmateix, la naturalesa, l'abast, la producció, el format i la difusió d'aquestes eines han anat experimentant canvis profunds. L'autor presentà el cas de la bibliografia nacional d'Austràlia, que, des del gener de 1997, està disponible només en format electrònic com a fitxer ftp i que s'elabora segons un model cooperatiu que preveu la participació de diversos centres.

Chirudee Pungtrakul, en el darrer treball de la sessió —«World wide Thai Bibliographical Control»— féu un repàs de la tasca de control bibliogràfic feta per la Biblioteca Nacional de Tailàndia des de la seva creació el 1905, i la de les biblioteques individuals que hi han col·laborat mitjançant l'elaboració de catàlegs, bibliografies i bases de dades.

La Secció de Classificació i Indexació organitzà una sessió amb quatre ponències. La presentació de Lois Mai Chan, Xia Lin i Marcia Zeng —«Structural and multilingual approaches to subject access on the web»— examinava els distints models d'organització de recursos web, exposava un mecanisme desenvolupat per Chan i Lin, anomenat Knowledge Class, que combina mètodes existents d'organització del coneixement amb la tecnologia web amb l'objectiu de desenvolupar un marc fàcil d'emprar pels usuaris individuals, i estudiava les capacitats de processament multilingüe de diversos enginys de cerca.

El segon treball —«Southeast Asian subject gateways: examination of their classification», d'Edward Lim— analitzava, en primer lloc, les dificultats de recuperació de recursos web com a resultat de les deficiències dels enginys de cerca; en segon lloc, presentava solucions per pal·liar el problema —l'ús de metadades i el desenvolupament de portals (gateways) temàtics—; la darrera part de l'estudi informava de la situació d'Internet al sud-est d'Àsia i examinava els portals de la regió a partir de les categories següents: internacionals, comercials, i establerts per biblioteques de la regió.

Les dues darreres ponències exposaven, respectivament, la preparació d'un índex per a l'edició xinesa de la classificació decimal de Dewey i els problemes de desenvolupament del fitxer d'autoritats nacional de matèries de Rússia.

Com en les edicions més recents del congrés, els assistents han rebut el CD-ROM amb la darrera versió d'IFLANET i amb la majoria dels treballs presentats al congrés. Enguany, però, els congressistes no han trobat a la seva cartera la versió en paper dels textos, sinó que els interessats a tenir-la totalment o parcialment l'han haguda de demanar de manera explícita. Aquest pot ser un senyal més de la imminència d'un futur que es va digitalitzant cada vegada una mica més. I, en aquest cas, això representa una sèrie d'avantatges. En primer lloc, recordem que des del congrés de l'Havana (Cuba), de l'any 1994, la majoria dels treballs que cada any es presenten a les distintes sessions i seminaris es publiquen a IFLANET —els d'enguany es troben a l'adreça següent: http://www.ifla.org.sg/IV/ifla65/65intro.htm— i això ajuda a difondre'ls. En segon lloc, l'IFLA ha decidit proporcionar accés gratuït als seus textos més emblemàtics; així és que, a hores d'ara, ja es disposa —com s'ha dit més amunt— de les darreres edicions dels manuals UNIMARC a les pàgines web del programa UBCIM i, des de les pàgines de la Secció de Catalogació, s'accedeix a la ISBD(ER). En el futur s'hi aniran publicant els textos de les altres ISBD a mesura que s'estableixen acords amb SAUR —l'editor oficial de les normes.

Com sempre que se'l contempla des de l'interior d'una de les seccions més actives —en aquest cas, la de Catalogació—, el congrés ha estat molt satisfactori. A part que els treballs que s'hi presenten siguin interessants, la reunió anual és el moment per comprovar com progressen els distints projectes endegats i l'impacte que tenen entre la comunitat professional.


Notes

1 IFLA Council and General Conference (65è: 1999: Bangkok). Conference programme and proceedings. IFLA, c1995-1999, last rev.: Sept. 28, 1999. <http://ifla.inist.fr/IV/ifla65/65cp.htm>. [Consulta: 4 oct. 1999]. Una part dels treballs, els lliurats abans del congrés, també s'han publicat en paper.

2 Estivill, Assumpció. «Informe del 65è IFLA Council and General Conference». Document, 120 (oct.-nov. 1999), p. 2-5.

3 Vegeu les recomanacions del congrés a: International and national cataloguing rules: current situation and future trends: Moscow, 20-24 April 1999. IFLA, c1995-1999, last rev.: Sept. 20, 1999. <http://ifla.inist.fr/VI/3/conf/apr99.htm>. [Consulta: 5 oct. 1999].

4 La pàgina web del programa UBCIM que dóna accés a la versió electrònica de les seves publicacions és la següent: http://ifla.inist.fr/VI/3/ubcim.htm.

5 Guidelines for OPAC displays. Prepared for the IFLA Task Force on Guidelines for OPAC Displays by Martha M. Yee. November 24, 1998. <http://ifla.inist.fr/VII/s13/guide/opac-d.pdf>. [Consulta: 4 oct. 1999].

6 La International Conference on National Bibliographic Services va ser organitzada per la Divisió de Control Bibliogràfic, el programa UBCIM, la Conference of Directors of National Libraries i la Secció de Biblioteques Nacionals. En el número anterior de BiD, Imma Baldocchi en publicà un informe (http://bid.ub.edu/02baldoc.htm).