BID: textos universitaris de Biblioteconomia i Documentació

Número 9, desembre 2002


Informe de les Jornades sobre revistes digitals: de l'autor i el productor a l'usuari (Barcelona, 21 i 22 de novembre de 2002)

Núria Gallart

Cap de la Unitat Tècnica i de Projectes del Servei de Biblioteques, Universitat Autònoma de Barcelona

 

Alice Keefer

Facultat de Biblioteconomia i Documentació, Universitat de Barcelona

 

Amadeu Pons

Facultat de Biblioteconomia i Documentació, Universitat de Barcelona

 

Presentació i objectius

El 21 i 22 de novembre de 2002 tingueren lloc aquestes Jornades a l'edifici del Vagó, del Recinte de la Universitat Industrial, organitzades per la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona (UB) i el Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC). Els objectius que es proposaven eren:

La convocatòria de les Jornades despertà un interès gran, tal com ho demostra el fet que en pocs dies s'esgotaren les 120 places disponibles (la majoria dels inscrits eren bibliotecaris d'universitat, però també hi havia estudiants i professors de la Facultat, i algun professional del món editorial). I és que el fenomen de les revistes electròniques, aparegut recentment, afecta de ple tots els sectors implicats en la ciència (els autors, els editors, les universitats, les biblioteques, els usuaris) i és important perquè no només té incidència en qüestions econòmiques, sinó també en el procediment de publicació dels treballs, en l'accés per part dels usuaris, en el control bibliogràfic, en la gestió de la col·lecció... Els assistents seguiren amb molt d'interès totes les intervencions i participaren activament en els torns de preguntes.


Desenvolupament de les sessions

La inauguració oficial anà a càrrec d'Antoni Sans, vicerector de Sistemes d'Informació i Documentació de la UB, acompanyat a la taula de Joan Majó Roca, president del CBUC.

La primera intervenció fou la de Lluís Anglada (director del CBUC <http://www.cbuc.es>), “Impacte i influència dels consorcis en la gestió de les col·leccions”, que presentà els beneficis que representa per a la comunitat universitària l'existència dels consorcis, gràcies a la gestió dels quals s'aconsegueix, d'una banda, contenir els costos de subscripció i, de l'altra, que els usuaris de les biblioteques universitàries disposin de molts títols nous de revistes en línia.

A continuació prengué la paraula Jennifer Rowley (professora de la School of Management and Social Sciences, Edge Hill College, Gran Bretanya), amb la comunicació “JISC user behaviour monitoring and evaluation framework” (El marc de seguiment i avaluació del comportament de l'usuari per al JISC). Es tracta d'un estudi iniciat a gran escala l'any 2000 a Gran Bretanya, sota els auspicis del JISC (Joint Information Systems Committee) en l'àmbit de l'ensenyament superior, amb l'objectiu d'analitzar la conducta i les tendències dels usuaris en la cerca d'informació i amb l'ús dels serveis d'informació electrònics. (http://www.jisc.ac.uk/pub00/m&e_rep1.html)

Tot seguit, dos professors de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB, Miquel Térmens i Cristóbal Urbano, presentaren “Les set vides del paper: formats de presentació i models de distribució en línia dels treballs publicats en revistes científiques digitals”. Després d'unes consideracions sobre el futur dels articles de revista en un entorn en què les revistes impreses se substitueixen paulatinament per les electròniques, s'identificaren i es comentaren set models diferents de distribució de treballs científics: pàgines web personals, comunitats virtuals de col·legues, pàgines web d'editorials, agregadors de continguts, agregadors de text complet, agregadors d'accés, i biblioteques; cadascun d'ells, presentat breument i amb diverses subdivisions i exemples. La versió preliminar del treball, que es publicarà al núm. 10 de BiD, es pot consultar a: (http://161.116.140.71/pub/termens/setvides.html).

El matí del primer dia acabà amb la taula rodona “Com compaginar les necessitats dels usuaris i els serveis bibliotecaris”, de la qual parlarem amb més detall més avall. (enllaç intern a l'apartat de més avall)

A la tarda intervingué en primer lloc Diane Kovacs, de l'empresa Kovacs Consulting Internet & Web Training (http://www.kovacs.com), amb la ponència “Electronic journals collection development and maintenance” (Desenvolupament i manteniment de les revistes electròniques). Dedicà el seu treball a plantejar la nova situació creada a les biblioteques a causa de l'aparició de les revistes electròniques: avantatges d'aquest material (facilitats d'accés i de preservació), problemes al voltant de l'emmagatzematge dels arxius (possessió material o simple accés a arxius remots), de la seva difusió entre els usuaris (base de dades, simple llista, integració al catàleg), de la selecció de nous títols.

A continuació, Arlette Piguet, gerent del Konsortium der Schweizer Hochschulbibliotheken (consorci de biblioteques universitàries suïsses) (http://lib.consortium.ch/index.html) presentà aquest organisme, que agrupa una trentena de biblioteques. Ofereixen 34 bases de dades i uns 3.000 títols de revistes electròniques. La ponent explicà com estan analitzant les estadístiques d'ús d'aquests materials de cara a la seva contractació en el futur. És cert que els proveïdors de serveis ofereixen paquets de revistes tancats, però possiblement aquesta no és la solució més favorable per a les biblioteques que contracten els serveis. Les estadístiques han de facilitar que la selecció la faci la biblioteca o el consorci i no pas els proveïdors.

L'última contribució del dia anà a càrrec d'Assumpció Estivill, qui juntament amb Sílvia Argudo i Concepció Miralpeix, de la Facultat, havien preparat “Presentació i accés a les revistes electròniques a les universitats catalanes” (http://bid.ub.edu/09estiv1.htm), un estudi rigorós de la presència de revistes digitals a les universitats catalanes i de la seva difusió entre els usuaris, i també del tractament tècnic que en cada centre es fa d'aquest material. La versió completa d'aquest treball es pot consultar en aquest mateix número de BiD (enllaç a aquest article).

Divendres, començà la jornada Frans Lettenström, director del Strategic Partnership Program, de l'editorial Elsevier (http://www.elsevier.com), amb el treball “La edición electrónica de revistas científicas: puntos de vista de un editor”. Després d'unes consideracions generals sobre la història de les revistes científiques, centrà el seu discurs en els diferents agents que intervenen avui en dia en l'elaboració d'aquest tipus de material, fent especial èmfasi en el paper dels consells editorials (incloent-hi els revisadors o referees) i de les editorials mateixes. Posà de relleu els canvis que el nou mitjà ha determinat en l'elaboració i la difusió de les revistes científiques.

Frederick J. Friend, director honorari de Comunicació Científica de l'University College London, presentà la comunicació “Creating change in Europe: SPARC Europe and the Budapest Open Access Initiative”. Una vegada detectats el defectes actuals del model de publicació electrònica, sorgeixen arreu diferents tipus d'iniciatives encaminades totes a afavorir el lliure accés a la producció científica, sobretot abaratint-ne els costos o eliminant-los del tot. Cal destacar SPARC (Scholarly Publishing and Academic Resources Coalition) (http://www.arl.org/sparc), associació internacional d'institucions de recerca, i també BOAI (Budapest Open Access Initiative), que forma part de l'Open Society Institute (http://www.soros.org/openaccess).

Abans d'acabar les jornades tingué lloc una segona taula rodona, “Com compaginar les necessitats dels usuaris i els serveis dels editors”, que comentarem també en l'apartat següent.


Resum de les taules rodones

La primera taula rodona —“Com compaginar les necessitats dels usuaris i els serveis bibliotecaris”— fou moderada per Núria Gallart, cap de projectes del Servei de Biblioteques de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) (http://www.bib.uab.es). Hi participaren: Anna Casaldàliga, coordinadora tècnica de la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) (http://www.upf.es/bib); Jordi Sales, professor de la Facultat de Ciències Econòmiques de la UB; Cristina de la Peña, directora comercial (per a Espanya i Portugal) d'EBSCO (http://www-sp.ebsco.com); i Marta Enrech, cap de la Biblioteca digital de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) (http://www.uoc.edu).

Anna Casaldàliga presentà la Biblioteca de la UPF i el tractament que aquesta fa de les seves revistes digitals: com analitza les necessitats dels usuaris i dels serveis bibliotecaris en un entorn canviant que comporta la gestió de la complexitat; com dóna accés a les revistes electròniques de forma integrada en el catàleg, però amb multiplicitat de vies alternatives; i com té en compte les condicions d'ús. Esmentà alguns reptes plantejats, com per exemple l'accés des de fora de la xarxa UPF i la interconnexió entre plataformes de serveis. Presentà la gestió de les revistes electròniques i constatà que el creixement ha estat espectacular (de 257 títols l'any 2000, a 3.319 títols l'any 2002). A la intranet de la Biblioteca de la UPF es recullen tots els procediments de gestió aplicables a aquest tipus de documents. Destacà que hi ha una gran diversitat de personal bibliotecari involucrat: bibliotecaris temàtics, caps temàtics, enllaços d'accés, coordinadors tècnics i la direcció. Al seu centre es fa molta atenció a les activitats de difusió de les revistes electròniques: la Biblioteca disposa d'un pla de comunicació i de promoció dels recursos electrònics que contempla accions en diferents àmbits.

Jordi Sales presentà la metodologia que va fer servir per a la seva tesi realitzada en el si del Departament de Matemàtica Econòmica, Financera i Actuarial de la UB: “Models cooperatius d'assignació de costos en un consorci de biblioteques”. Es tracta de l'estudi de l'adquisició consorciada de revistes a través de l'aplicació de diferents models de la teoria de jocs cooperatius en què un grup d'individus treballa conjuntament en un projecte comú originant una despesa que cal distribuir. S'arriba finalment a una fórmula de repartiment òptima segons els paràmetres introduïts. El CBUC va proporcionar un cas real per a l'aplicació i la verificació de la teoria en estudi.

Cristina de la Peña presentà els estàndards d'intercanvi d'informació aplicables al desenvolupament de serveis de biblioteca digital adreçats a biblioteques i usuaris i constatà que el tema de l'estandardització és avui tan important com ho era en els anys 70 el tema dels OPAC. Enumerà els 12 aspectes mencionats en un estudi de l'ARL (Association of Research Libraries) sobre elements d'avaluació dels portals i serveis de cerca:

Finalment, Marta Enrech presentà les peculiaritats de la UOC pel fet que és una universitat a distància que depèn exclusivament d'un campus virtual. L'autentificació dels seus membres en els serveis oferts per proveïdors de revistes electròniques pren un caire dramàtic, ja que no poden usar el sistema de control habitual, a partir de l'adreça IP de l'usuari. En el cas de la UOC la inestabilitat de l'accés és encara més gran, i els esforços de negociació i d'adaptació augmenten enormement. Explicà la iniciativa PAPI, liderada per RedIRIS, en què participa la UOC, que pretén trobar solucions per als problemes d'accés a través de xarxes IP no autoritzades.

Durant el torn de preguntes i respostes, s'esmentaren les diferències de percepció entre els usuaris docents joves que consideren normal l'accés a revistes electròniques i els docents d'edat més avançada que valoren molt positivament l'evolució, però protesten per la falta de determinats títols.

Es proposà que les biblioteques de les universitats catalanes comencin a fer esforços per incorporar revistes de l'àmbit no comercial a les col·leccions digitals i en aquest punt es comentà la priorització que s'ha establert per aconseguir una massa crítica de títols rellevants que atraguin l'ús i el canvi d'hàbits per part dels usuaris.

Es demanà la descripció de més accions específiques realitzades per tal de detectar les necessitats dels usuaris i des de la taula es feren referències a la coordinació i col·laboració constant amb representants de l'àmbit acadèmic de les universitats respectives.

A partir d'una pregunta sobre la incidència de serveis com EbscoHost EJS en àmbits i sectors diferents de les biblioteques universitàries, la representant d'Ebsco informà que aquests serveis s'estan introduint molt bé en el sector corporatiu. En canvi, respongué de forma negativa a la possibilitat d'una futura substitució dels serveis bibliotecaris tradicionals per serveis oferts per empreses proveïdores de continguts.

La segona taula rodona, “Com compaginar les necessitats dels usuaris i els serveis dels editors”, va clausurar les Jornades. Estigué moderada per Alice Keefer, professora associada de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB, i hi intervingueren Ferran Sanz, catedràtic del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la UPF, Oriol Serra, professor del Departament de Matemàtica Aplicada IV, de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), Jorge Veiga de Cabo, director de la Biblioteca Nacional de Ciencias de la Salud i representant de SciELO, i Ann Wescott, de Prous Science. Tant les presentacions com el debat —molt viu i animat— que es va obrir a continuació van tocar temes molt variats i provocatius com ara el futur de les biblioteques, els factors d'impacte i la seva relació amb la tria de revistes per part dels autors, i el contingut com a propietat de l'editorial..

La sessió començà amb un breu resum per part de la moderadora sobre les possibles dificultats per compaginar, per una banda, la necessitat dels usuaris de tenir un accés ràpid i fiable a la informació i, per l'altra, la necessitat de les editorials d'assegurar-se uns guanys suficients per a la continuïtat i l'evolució dels seus serveis. En el cas de les editorials comercials també hi ha l'exigència de percebre beneficis econòmics. La moderadora comentà dos casos en què els interessos econòmics de les editorials havien xocat amb les necessitats dels usuaris: el tancament ocasionat per pressions d'interessos comercials de PubScience, un portal públic de sumaris d'informació científica i tècnica —gran part de la qual subvencionada per les arques públiques (http://www.infotoday.com/newsbreaks/wnd021118.htm)—, i l'abandonament de 40 membres del consell científic de la revista Machine learning a causa del seu desacord amb el preu de subscripció individual —uns 460 $—, considerat abusiu per aquests científics (http://chronicle.com/free/2001/10/2001101801t.htm).

Ferran Sanz, catedràtic de bioestadístiques i d'informàtica biomèdica del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la UPF oferí la perspectiva d'un usuari ben informat sobre els avanços tecnològics. La seva presentació plantejà quins podrien ser els “escenaris” ideals de les editorials i dels usuaris, tot finalitzant amb una proposta a mig termini caracteritzada per uns punts de convergència de les necessitats d'aquests dos sectors:

La intervenció següent anà a càrrec d'Oriol Serra, catedràtic de Matemàtica Aplicada a la UPC, que plantejà la seva visió dels mitjans digitals des de la doble perspectiva d'usuari i d'autor. Va fer d'advocat del diable quan va esmentar el gran cost que representa el manteniment de les biblioteques que donen accés a les revistes científiques. La seva conclusió fou que actualment les editorials poden fer el paper que històricament han desenvolupat les biblioteques —és a dir, arxivant els documents electrònics i realitzant la labor notarial, que, segons va afirmar, és una feina que “es cobra car”, per justificar l'alt preu d'aquests recursos.

El tercer participant fou Jorge Veiga de Cabo, director de la Biblioteca Nacional de Ciencias de la Salud, de l'Instituto de Salud Carlos III. Va parlar des del punt de vista de proveïdor d'informació electrònica, ja que la seva institució col·labora amb el Centro Latinoamericano y del Caribe de Información en Ciencias de la Salud (BIREME-OPS/OMS) en la Red SciELO. Va remarcar els tres components principals d'una iniciativa nascuda d'aquesta col·laboració: la Biblioteca Virtual en Salud (BVS) (http://www.isciii.es/bvs):

L'última ponent, Ann Wescott, directora de Desenvolupament Estratègic Empresarial de Prous Science, exposà la perspectiva de les editorials i explicà breument la història de la seva editorial, fundada a Barcelona l'any 1958. Tot i que es tracta d'una empresa catalana, els usuaris són internacionals. Tal i com afirmà la ponent, la filosofia empresarial és ser d'allò més receptius pel que fa als usuaris, i això requereix saber què volen. Una vegada es constaten les necessitats dels lectors, “...la resta segueix un curs natural d'establir prioritats i assignar-hi recursos”. Per conèixer aquestes necessitats, l'editorial fa un seguiment actiu, amb visites, presència en congressos, servei de suport i enquestes. A més, es complementa la informació derivada dels contactes amb els usuaris mitjançant feedback d'experts en els camps adreçats per les seves publicacions —químics, farmacòlegs i biòlegs— i també de professionals de la informació. Arran de la seva experiència, l'editorial ha detectat que els usuaris volen sobretot un contingut de valor (“content is king”), un ús fàcil i un accés ràpid.

Es preveu que els seus serveis evolucionaran de la següent forma en els propers anys:


Conclusió

La valoració global de les jornades, tant per part dels organitzadors com de la majoria d'assistents, fou molt positiva. Foren el marc per exposar una panoràmica general del desenvolupament de les revistes electròniques a hores d'ara, concretament, per analitzar com pot evolucionar aquest material, de quina manera es pot accedir al seu contingut, com han d'afrontar les biblioteques aquests nous reptes, com hi poden ajudar els consorcis, quines accions conjuntes poden emprendre's per a facilitar-hi l'accés, etcètera.

Les jornades comptaren amb traducció simultània al català, i per a la seva organització es reberen ajuts de: Diputació de Barcelona (Servei d'Educació), Generalitat de Catalunya (Departament d'Universitats Recerca i Societat de la Informació; Servei de Biblioteques), Universitat de Barcelona (Divisió de Ciències de l'Educació), Institut Britànic, EBSCO i Elsevier.