Número 10, juny 2003

La web de la biblioteca com a aparador de la biblioteca física: anàlisi de les webs de les biblioteques públiques catalanes

[versión castellana]

---

Amparo Frías

Fundació Pere Tarrés

dotze@menta.net

Magdalena Lorente

Diputació de Barcelona
Facultat de Biblioteconomia i Documentació

lorentemm@diba.es

---

Resum [Abstract] [Resumen]

L'objectiu de l'article és analitzar el grau d'utilització d'Internet per part de les biblioteques públiques de Catalunya. Per a això, s'ha dut a terme una enquesta entre les biblioteques i s'han analitzat els llocs web de 109 biblioteques públiques catalanes. Els resultats obtinguts demostren la infrautilització de les possibilitats que la Xarxa posa a disposició de les biblioteques per desenvolupar productes i serveis digitals. Així mateix, s'ha detectat una pèrdua d'oportunitats en el paper d'informador a la comunitat que ha de tenir la biblioteca pública i que el desenvolupen altres agents. Igualment, es percep un alt interès dels professionals de les biblioteques per ser presents a la Xarxa, ja que són conscients que la pàgina web afavoreix la captació d'usuaris virtuals, als quals no s'ofereixen serveis, i la no presència a la Xarxa significa invisibilitat per al ciutadà de la societat de la informació.

1  Introducció

1.1  Les tecnologies de la informació a Catalunya

Tal com es reflecteix en el Manifest de la UNESCO per a la biblioteca pública (1994), la biblioteca pública és un servei d'informació local que se situa en un entorn social, econòmic i cultural concret. A Catalunya, la biblioteca pública es perfila com a eix central coordinador de la informació en el municipi i s'ubica en una societat que disposa d'una notable presència de les tecnologies de la informació a la llar i en l'àmbit laboral.

Si analitzem la introducció de les tecnologies de la informació (TI) a Catalunya, comprovem que, segons les estadístiques de maig de 2002 publicades per l'Institut d'Estadística de Catalunya (IDESCAT), pel que fa a la penetració de les TI en la societat catalana, cada vegada hi ha més llars que disposen d'ordinador (46,5 %) i d'accés a Internet (29,9 %). L'ús de les TI en les àrees rurals és molt similar a l'ús que se'n fa a les zones més poblades. En aquest sentit, l'ús d'ordinador en els municipis d'entre 10.000 i 500.000 habitants és del 59,6 % a Barcelona ciutat, del 57 %, i a les zones rurals, del 52 % . Segons la mateixa enquesta, la visita a webs de l'Administració ha augmentat significativament el primer semestre de 2002. El maig de 2002, el 65,5 % dels internautes visitaven webs de l'Administració i el 37,5 % assegurava haver-hi realitzat algun tràmit. Això ens perfila una tendència a l'alça de l'ús de serveis virtuals i gestions en línia en les webs de les administracions.

Davant l'entorn social actual, l'Administració dóna resposta a les necessitats d'aquests ciutadans? Aprofita el canal d'Internet per satisfer les seves necessitats? I, més concretament, la biblioteca pública aprofita els avantatges que Internet posa al seu abast per arribar al ciutadà? La biblioteca compleix el seu paper de servei local d'informació al nou canal?

1.2  La societat de la informació i la biblioteca pública

Les Directrices IFLA/UNESCO para el desarrollo del servicio de bibliotecas públicas, en l'apartat referent a les xarxes electròniques, estableix que “la biblioteca debe explotar las tecnologías de la información y la comunicación para que el público tenga acceso al mayor número posible de recursos y servicios electrónicos desde los hogares, escuelas o centros de trabajo; de ser posible, debe funcionar las 24 horas del día, los 7 días de la semana” (pàg. 37). La integració d'Internet a la societat de la informació no ha creat, per se, biblioteques digitals o virtuals, sinó que les biblioteques públiques que ja hi eren, amb usuaris, objectius i serveis concrets, han d'interioritzar aquest nou escenari social i econòmic generat per la societat de la informació (especialment per Internet), i han d'adaptar-ne els serveis i els recursos al nou entorn.

Tradicionalment, s'ha dit que Internet ha canviat en les biblioteques públiques el com s'oferia el servei, però no què oferia, ni els objectius. Si bé podem dir que les missions de la UNESCO per a la biblioteca pública encara són vàlides en el canal d'Internet, les biblioteques no s'han de limitar a oferir la mateixa informació i els mateixos serveis de sempre, sinó que han d'analitzar els avantatges que els proporciona la Xarxa (com ara l'explotació i la consulta de grans quantitats d'informació a través de bases de dades, difusió d'informació local única, facilitats per a la conservació d'originals, etc.), i oferir nous serveis pensant en el nou escenari digital. Concretament, els serveis bibliotecaris que donen suport a les àrees rurals, en què la població es troba dispersa en petits nuclis, poden trobar en l'ús d'aquest canal una forma que complementi substancialment els serveis que ofereixen físicament.

1.3  La biblioteca pública virtual

Aquest estudi analitza la presència de biblioteques públiques virtuals a Catalunya. Entenem per biblioteca pública virtual la biblioteca que ofereix serveis i productes d'informació (generals i locals) en línia i que facilita al ciutadà la possibilitat de dur a terme tràmits a través d'una pàgina web. També podríem definir-la com la biblioteca que compleix amb els principis bàsics del Manifest de la UNESCO, tant en l'entorn físic com en l'entorn virtual. Així doncs, una biblioteca virtual ha d'exercir les funcions següents:

a. Actuar com a portal d'informació.

• Solucionant els problemes d'excés i incorrecció de la informació que apareixen a la Xarxa, a través de la selecció de recursos de qualitat.
• Facilitant-ne el coneixement de la col·lecció i dels serveis virtuals com ara la reserva o les renovacions a través del catàleg de la biblioteca.

b. Actuar com a portal d'informació local.

• Creant productes, com ara bases de dades bibliogràfiques d'interès local o bases de dades d'informació primària amb informació sobre la comunitat.

c. Actuar com a democratitzadora de la societat de la informació.

• Facilitant l'accés i l'ús de la informació i i dels mitjans informàtics.
• Recopilant recursos sobre l'ús de la informació i la navegació a Internet.
• Elaborant documentació per a l'autoformació en les tecnologies de la informació.

d. Actuar com a alternativa per fer arribar els serveis de la biblioteca a usuaris amb problemes d'accessibilitat a la biblioteca física.

• Duent a terme el préstec domiciliari per a persones impossibilitades o amb privació de llibertat.
• Facilitant les reserves o sol·licituds de documents a través d'Internet per a tots els usuaris, especialment per als que es troben aïllats en zones rurals (als quals únicament arriben els bibliobusos).

e. Actuar com a espai de comunicació.

• Facilitant un entorn en el qual els ciutadans puguin opinar sobre temes d'actualitat de caràcter local a través de xats o fòrums d'opinió.

Aquests serveis han d'estar complementats amb informació sobre els serveis, activitats i col·leccions de la biblioteca física.

2  Objectiu i metodologia

La finalitat d'aquest estudi és descobrir la situació en la qual es troben actualment les webs de biblioteques públiques a Catalunya, a partir de l'anàlisi de dades objectives. Les tècniques de recollida de dades han sigut dues: l'enquesta i l'anàlisi del contingut de les pàgines web.

L'enquesta (annex 1) ens ha permès obtenir informacions de tipus econòmic, de recursos humans i sobre l'elaboració de la informació que apareix a les pàgines web. La població analitzada ha estat limitada a l'àmbit geogràfic de Catalunya, l'objectiu de l'estudi. Per a la identificació de les biblioteques s'han consultat els directoris següents:

• Directori del Sistema de Lectura Pública de Catalunya (SLPC) (http://cultura.gencat.net/biblio/directori.htm).¹ Aquest document ha permès delimitar la població de referència. En aquest llistat no es fa constar si la biblioteca disposa de pàgina web, però inclou l'adreça electrònica que ens ha permès contactar amb aquestes biblioteques.
• Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona (http://www.diba.es/agda/biblioteques/biblios.asp). Aquest directori ens ha permès obtenir les adreces electròniques i, en alguns casos, les adreces web de les biblioteques de Barcelona i província.
• Directori de les biblioteques públiques de Girona (http://www.bibgirona.net). Recopilació de les biblioteques públiques de Girona amb pàgina web o direcció electrònica.

Com a resultat de la consulta d'aquestes fonts d'informació, es va definir una població de 341 biblioteques, 268 de les quals tenen adreça electrònica. Les enquestes es' van enviar a totes les biblioteques que disposaven d'adreça electrònica, encara que no disposessin de pàgina web.² El nombre de biblioteques que van contestar el qüestionari va ser de 176 (65,7 % del total), de les quals només 41 disposaven de pàgina web.

L'anàlisi de contingut s'ha dut a terme a partir d'un protocol (annex 2) que identifica tres tipus de biblioteca pública virtual segons el contingut.³ Aquest protocol s'ha aplicat a un total de 109 biblioteques: les 41 que van dir que tenien pàgina web al qüestionari i unes 68 biblioteques més que no van contestar l'enquesta, malgrat que tenien pàgina web. Sobre aquest últim grup no s'ha pogut fer l'anàlisi econòmica i d'elaboració de pàgines que es recollia al qüestionari. S'ha considerat que una biblioteca té pàgina web quan disposa, almenys, d'una o de diverses pàgines (no necessàriament de la seva pròpia pàgina web) en què es concentra la informació sobre la identificació, els serveis, les activitats, etc.; és a dir, una pàgina amb entitat pròpia, encara que estigui allotjada dins de la web municipal o d'una altra entitat i no tingui imatge pròpia.

3  Anàlisi

L'anàlisi del qüestionari i l'estudi de les pàgines web ens ha permès efectuar una aproximació a la presència de la biblioteca pública catalana a Internet, i també analitzar en quina situació es troben les biblioteques virtuals que hi ha. Hem agrupat els resultats en tres grans apartats:

• Presència de la biblioteca a Internet.
• Recursos necessaris per fer la web. Inclou l'anàlisi de les dades sobre l'elaboració de la pàgina web, com ara el personal (manteniment centralitzat o externalitzat), els recursos econòmics que se li destinen i el suport en maquinari i programari que rep per elaborar la web. L'anàlisi d'aquestes dades pot fer evidents les dificultats que les biblioteques públiques tenen per elaborar-ne la pàgina web.
• Contingut de les pàgines web. En la revisió de les pàgines web hem analitzat qüestions relacionades amb la forma (l'accessibilitat, l'estructura i la navegació pel web), els productes i els serveis. Pel que fa al contingut de les webs, hem identificat tres tipus de biblioteca virtual en funció dels serveis i els productes d'informació que ofereixen: informació bàsica (nivell 1), serveis d'extensió de la biblioteca física (nivell 2) i oferta de serveis i productes electrònics (nivell 3).

Els resultats dels dos primers apartats procedeixen de l'anàlisi dels qüestionaris, mentre que el tercer és producte de l'estudi de les pàgines web, seguint el protocol citat més amunt.

3.1  Presència de la biblioteca a Internet

El nostre estudi ha permès establir que, de les 341 biblioteques públiques de Catalunya, només 109 tenen pàgina web pròpia (31,96 % de les biblioteques públiques catalanes) i no en tenen les 232 restants (gairebé el 68 %).

El SLPC http://cultura.gencat.net/biblio/sistema.htm i el Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona http://diba.es/agda/biblioteques/Biblios.asp, com a administracions que donen suport a l'Administració local en la creació i el manteniment de serveis bibliotecaris, han elaborat bases de dades de referència amb informació de les biblioteques que es troben en el seu àmbit de cobertura. Es tracta de veritables directoris amb informació bàsica de les biblioteques accessibles des d'Internet. S'ha considerat que aquests directoris no substitueixen, actualment, el paper d'una pàgina web de la biblioteca, sinó que la seva funció és la d'aglutinar informació i facilitar-ne unes dades bàsiques.

Si analitzem la distribució geogràfica de les biblioteques que tenen pàgina web, veiem una disfunció entre la realitat i el potencial dels serveis virtuals. La possibilitat d'oferir serveis en línia afavoreix especialment les biblioteques que treballen en poblacions en què els usuaris es troben dispersos pel territori o fins i tot en què no hi ha servei bibliotecari estable (cas dels bibliobusos). Ara bé, la majoria de les poblacions mitjanes i petites que tenen biblioteca no tenen pàgina web (excepte en casos com la Biblioteca del Comtat de Cerdanya, Agramunt i Alpicat, entre d'altres). Si analitzem les dades per províncies, veiem que la proporció més elevada de biblioteques amb presència virtual es concentra a Barcelona (25,22 %) seguida de Girona (3,81 %), Tarragona (1,76 %) i Lleida (1,17 %).

Una altra dada significativa és la relació entre el web municipal i la biblioteca. Del total de municipis de Catalunya que disposen de servei bibliotecari estable (254 municipis), 187 tenen pàgina web municipal (73,33 %). Però, només 63 llocs web ofereixen informació de la biblioteca (menys del 25 % dels municipis).

D'ara endavant, totes les referències percentuals que es fan constar estan referides a les 109 biblioteques amb pàgina web, excepte que es faci constar una altra referència numèrica.

3.2  Recursos per a l'elaboració de les pàgines

La informació referent als recursos de què disposen les biblioteques per elaborar la pàgina web ha estat extreta de les 41 enquestes contestades per les biblioteques que tenen web.

3.2.1  Autoria

Qui elabora la web de la biblioteca? Amb aquesta pregunta volem saber si la pàgina web es duu a terme majoritàriament des de la biblioteca, des de l'ajuntament o si es gestiona de manera externa. D'acord amb les dades rebudes, la majoria de les biblioteques (el 71,43 %) elaboren la pàgina web a través de l'ajuntament, seguides amb força distància per les que la fan directament (l'11,43 %). D'aquestes dades es desprèn una gran implicació dels ajuntaments en l'elaboració de la pàgina web de la biblioteca, però alhora, també es pot intuir la tendència a la centralització en la creació i manteniment de la pàgina web. Aquesta centralització creiem que pot ser negativa per a la biblioteca, perquè no li permet actualitzar les dades directament ni crear continguts. El resultat és que, sovint, el personal bibliotecari es desvincula de la informació que apareix a la web.

3.2.2  Aportació de l'Administració pública

L'Administració dota de maquinària i/o programari, de pressupost específic, de personal o de formació específica per posar en marxa i mantenir el web de la biblioteca? L'objectiu d'aquesta pregunta és saber si la biblioteca rep suport d'algun tipus de l'Administració o si ha de recórrer al patrocini extern o a la iniciativa del personal bibliotecari.

Gràfic 1. Recursos facilitats per l'Administració per a l'elaboració de la pàgina web

Els resultats obtinguts en aquestes quatre preguntes sobre els recursos facilitats per l'Administració mostren un panorama poc satisfactori, ja que en més del 80 % de les biblioteques l'Administració no aporta cap recurs dels analitzats. Per tant, cal més implicació municipal en la promoció i l'oferta dels serveis bibliotecaris a través de la Xarxa. Si relacionem aquesta dada amb la informació sobre qui crea o finança les pàgines web, podem deduir que, si tenim en compte la tendència a la centralització que hi ha (71,43 % de les webs l'elabora l'Administració municipal), això podria explicar la falta de recursos específics a la biblioteca per crear la web.

3.3  Contingut de les pàgines

L'anàlisi de cada pàgina s'ha fet seguint el protocol de recollida de dades esmentades més amunt, que ha permès identificar tant els aspectes relacionats amb el contingut -per exemple, els productes i els serveis que la pàgina web ofereix- com els aspectes formals.

3.3.1  Aspectes formals

Hem analitzat tres aspectes de manera que ens permeten veure la qualitat de les pàgines web, encara que no ens ha permès ubicar-les en un dels nivells de desenvolupament, perquè no fan referència a contingut informatiu.

Gràfic 2. Anàlisi de la navegació, estructura i accessibilitat de les pàgines web de biblioteques

3.3.1.1  Navegació

La navegació és un element que afecta la usabilitat. Hem parametritzat tres valors per analitzar la navegació (incorrecte, correcte o molt bo) en funció dels criteris següents:

• Incorrecte: des de les diferents seccions de la pàgina no es pot accedir al nivell superior d'informació ni a les seccions principals de la web.
• Correcte: des de qualsevol secció es pot accedir al nivell superior d'informació i a les principals seccions de la web.
• Molt bo: des de qualsevol part de la web es pot accedir a qualsevol apartat de la web. Generalment, aquesta navegació es fa a través de menús contextuals desplegables.

La majoria de biblioteques tenen una navegació correcta (61,47 %) i molt poques, una navegació molt bona (un 4,59 %).

3.3.1.2  Estructura i claredat

L'estructura i la claredat dels continguts és un altre factor que ens orienta en la usabilitat i la qualitat d'una pàgina web. S'han tingut en compte els criteris següents:

• Incorrecte: s'ha valorat negativament les biblioteques que no tenen títols identificadors a les pàgines, que no presenten una estructura del text fàcilment identificable o que barregen informació de col·lecció i serveis.
• Correcte: les pàgines tenen estructura clara i s'entén fàcilment com s'estructura la web.
• Molt bo: se separa clarament la informació referent a col·lecció, a serveis i a serveis virtuals.

La majoria de les webs de biblioteques tenen una estructura correcta (66,97 %), malgrat que realment n'hi ha poques que estructurin el seu contingut diferenciant-ne clarament els serveis de la col·lecció i dels productes d'informació (2,75 %).

3.3.1.3  Accessibilitat

L'Accesibilitat és la capacitat d'una web que permet l'accés a la informació sense cap limitació per raó de deficiència, discapacitat o minusvalidesa. Hi ha moltes persones que poden accedir a la informació de les nostres pàgines des de contextos molt diferents per problemes d'oïda, de visió o de mobilitat. L'accessibilitat no és únicament d'interès per a les persones que tenen discapacitat, ja que millora l'accés a la web en general i permet que altres programes adaptats a persones amb minusvalideses puguin interpretar correctament la pàgina web.

S'ha utilitzat el test d'accessibilitat TAW,⁴ que permet identificar els elements que fan que una pàgina no sigui accessible per a persones amb problemes de visió. A partir del resultat del test, s'ha considerat que:

• una web és accessible quan té 0 errors bàsics (de nivell 1) en el test d'accessibilitat TAW.
• una web no és accessible quan té errors bàsics en el test que limiten l'accessibilitat.

Les biblioteques virtuals suspenen en accessibilitat (més d'un 75 %). Cal reflexionar sobre aquest tema, ja que, en molts casos, s'inverteix molt per fer accessibles les biblioteques i en canvi es creen webs inaccessibles quan l'accessibilitat no implica cap cost addicional, sinó només adaptar alguns elements en el disseny de les pàgines.

3.3.2  Productes i serveis en la web

Una pàgina web de biblioteca hauria d'orientar sobre la col·lecció, els serveis, les activitats, la informació local, etc., i s'hauria de crear explícitament per a això i amb esperit interactiu; és a dir, caldria oferir serveis orientats al consum d'informació a través de la Xarxa. Tal com s'ha comentat a l'inici de l'apartat 3, s'han proposat tres nivells de biblioteca pública virtual en funció dels serveis i els productes d'informació que ofereixen.

3.3.2.1  Nivell 1: Biblioteques que apareixen a Internet amb informació bàsica

En aquest grup trobem les webs que permeten identificar la biblioteca i conèixer com és i quins serveis ofereix (direcció, horari, història, col·lecció, etc.). Es tracta de webs tipus aparador, en què la biblioteca es presenta i mostra què té i en què l'usuari només pot veure què ofereix en l'entorn físic, però no pot utilitzar els serveis virtualment.

Gràfic 3. Elements de les biblioteques virtuals del nivell 1

Els elements analitzats en aquest nivell són els següents:

• Dades d'identificació de la biblioteca. El nivell bàsic d'informació per identificar la biblioteca és la l'adreça i l'horari.
• Serveis. La pàgina web de la biblioteca ha d'oferir informació sobre els serveis generals i especials que ofereix a l'usuari: préstec, préstec interbibliotecari, servei de referència, etc. La majoria de les webs ofereixen aquesta informació, però hi ha un 10,09 % de les webs visitades que no especifiquen, ni tan sols, els serveis que ofereix la biblioteca pública. Es tracta d'informació bàsica, imprescindible per al coneixement dels serveis per part de l'usuari.
• Col·lecció. La biblioteca ha d'informar l'usuari del tipus de col·lecció que té i en quins suports es troba. La col·lecció és també un altre element que sorprèn pel nombre de biblioteques (23,85 %) que no expliquen a la pàgina web de quin tipus de fons disposen. Com sabrà l'usuari que en una biblioteca no només hi ha llibres? Com captarem l'usuari que entra a Internet, però que no usa la biblioteca física?
• Informació sobre com es pot fer el carnet. A la pàgina web, no hi ha de faltar informació sobre què cal per consultar la col·lecció de la biblioteca, per fer ús dels seus serveis o què es requereix per obtenir el carnet de la biblioteca.

En resum, la majoria de les 109 biblioteques amb pàgina web ofereixen la informació bàsica, encara que la informació referent a com fer-se usuari de la biblioteca només apareix en un 11,43 % dels casos.

Determinar quantes biblioteques formen part d'aquest nivell és complicat. D'una banda, estem identificant el nivell més bàsic d'informació i és raonable pensar que totes les biblioteques amb pàgina web ofereixen aquesta informació mínima. De l'altra, veiem que hi ha un número elevat de biblioteques (88,57 %) que no proporcionen una informació tan bàsica com són els requisits per ser usuari.

Si no tenim en compte l'indicador de biblioteques amb informació de com obtenir el carnet, formen part d'aquest nivell el 88,07 % de les pàgines analitzades. L'11,93 % restant estaria format per biblioteques que a més de no informar l'usuari de què necessita per fer-se el carnet, no informa d'aspectes com ara la col·lecció o els serveis. Tenint en compte la poca informació que aporten aquestes webs, creiem que s'han de considerar més com un registre del directori d'entitats del municipi que no pas la pàgina web de la biblioteca.

Taula 1. Elements del nivell 1

3.3.2.2  Nivell 2: La web de la biblioteca és una extensió de la biblioteca física

Les biblioteques del nivell 2 aprofiten Internet per oferir serveis que ja es prestaven als usuaris que es desplaçaven a la biblioteca. Conscients de la importància d'Internet en la nostra societat, les biblioteques que es troben dins d'aquest grup aprofiten la Xarxa per oferir els serveis que fins fa pocs anys únicament es podien utilitzar físicament, com ara la consulta del catàleg de la biblioteca a través de la Xarxa, les novetats, la guia d'activitats de la biblioteca, el servei d'informació i referència, entre d'altres.

Gràfic 4. Elements de les biblioteques virtuals del nivell 2

Els serveis i els productes analitzats per considerar que una biblioteca virtual forma part del segon nivell han estat:

• Servei de referència. El servei de referència és un dels que més bé i amb més facilitat es pot oferir en línia. Només requereix que la biblioteca disposi d'una adreça electrònica i elabori un formulari d'entrada de dades perquè l'usuari efectuï una pregunta. Tanmateix, és un servei molt poc explotat per les biblioteques públiques (1,83 %), potser a causa, del desconeixement del procediment informàtic.
• Desiderates. Oferir a l'usuari la possibilitat que ens enviï la referència dels documents que troba a faltar a la biblioteca, o alertar-nos sobre buits a la col·lecció, són serveis de valor afegit que molt poques biblioteques exploten. Aquest servei no planteja cap dificultat, només cal un formulari i una adreça electrònica per rebre les peticions. Malgrat això, només el 6,42 % de les biblioteques l'ofereixen.
• Novetats. El llistat de novetats és un producte clàssic a moltes biblioteques catalanes que ha de cobrar un interès especial en l'era digital. Internet possibilita que el llistat de novetats no es limiti només al llistat tradicional, en què la citació bibliogràfica apareix ordenada per autor, sinó que permet que els registres bibliogràfics es puguin vincular al catàleg a Internet, que l'autoria es pugui vincular a informació bibliogràfica o la informació sobre novetats musicals, amb enllaços a fragments de música a Internet, etc. Malgrat totes aquestes possibilitats i aquests avantatges, tan sols el 0,92 % de les biblioteques ofereixen el llistat de novetats. En tots els casos, es tracta de llistats tradicionals que no exploten les possibilitats d'Internet, perquè no estan pensats en digital (altrament, formarien part del nivell 3).
• Accés al catàleg col·lectiu. La presència dels catàlegs de les biblioteques públiques a Internet és un dels àmbits a què s'ha dedicat més esforç, amb el gran encert de treballar de manera coordinada per crear els catàlegs de biblioteques. Malgrat tot, encara avui comptem amb dos grans catàlegs col·lectius a Catalunya: el Sistema de Lectura Pública i les biblioteques municipals que treballen en conveni amb la Diputació de Barcelona (que formen una potent xarxa bibliotecària dins del territori de la província). Pràcticament totes les biblioteques disposen de la seva col·lecció al catàleg col·lectiu, però no totes n'ofereixen l'accés des de la pàgina web, a pesar de la facilitat que en l'àmbit tècnic suposa oferir-ne l'accés, ja que només cal crear un enllaç.
• Agenda de la biblioteca. Internet és un mitjà de publicitat econòmic i ràpid que permet als usuaris conèixer les activitats de la biblioteca des de casa seva o des de qualsevol punt de connexió a la Xarxa. Si l'agenda de la biblioteca permet seleccionar activitats que es duen a terme en un període de temps, elegir-ne la temàtica o especificar el tipus d'activitat, les possibilitats de consulta web milloren notablement respecte al format paper. Ara bé, tan sols el 33,02 % de les biblioteques amb pàgina web ofereix l'agenda d'activitats a Internet.

Si analitzem les dades referents a qui elabora la web de la biblioteca, comprovem que l'ajuntament participa en el 71,43 % dels casos. Aquestes dades reforcen la teoria que hi ha una excessiva centralització per part de l'ajuntament en la creació de la pàgina web que afecta negativament les possibilitats de la biblioteca per gestionar la informació que hi apareix, concretament la que cal actualitzar periòdicament.

De mitjana, el 22,6 % de les biblioteques tenen a la seva pàgina web serveis i els productes propis d'aquest segon nivell. No podem obviar que hi ha alguns indicadors, com ara la consulta del catàleg (61 %) o l'agenda de la biblioteca (33 %), que desvirtuen la mitjana a l'alça. Si obviéssim, per exemple, el valor del nombre de biblioteques que ofereixen la consulta del catàleg, la mitjana de biblioteques que formarien part d'aquest segon nivell seria de l'11,5 %.

Taula 2. Elements del nivell 2

3.3.2.3  Nivell 3: Biblioteques que pensen en digital

Aquestes biblioteques utilitzen la web per desenvolupar els nous papers que la societat de la informació els reclama. Formen part d'aquest grup les biblioteques que conscientment mantenen obert un canal de comunicació i serveis d'informació local amb els seus usuaris i que serveixen de guia per a la navegació de la comunitat per la Xarxa. Són biblioteques que a través de la seva presència a Internet, augmenten la seva presència en la societat per a la qual treballen i que esdevenen un recurs estratègic i de referència per als ciutadans a l'hora de buscar informació local. Veient com ha evolucionat la Xarxa en els últims mesos, l'escenari que podríem desitjar per a una web de biblioteca pública seria un portal i serveis d'informació dirigits als ciutadans del municipi.

Aquest escenari que ara plantegem és inexistent a les nostres biblioteques, malgrat que algunes', una minoria, han desenvolupat serveis que s'estenen cap a aquest concepte de web de biblioteca interactiva. Sovint ens trobem amb webs híbrides: pràcticament totes presenten elements del nivell 1, i només algunes ofereixen serveis o continguts dels nivells 2 i 3.

Gràfic 5. Serveis de les biblioteques virtuals del nivell 3

Gràfic 6. Productes de les biblioteques virtuals del nivell 3

Els serveis i productes analitzats per considerar que una biblioteca virtual forma part del tercer nivell han estat:

• Reserves i renovacions en línia. Les reserves en línia i les renovacions estan molt vinculades al desenvolupament de catàlegs col·lectius que permeten oferir aquest servei en temps real, com és el cas del de la Diputació de Barcelona (l'usuari coneix, en temps real, si el document està reservat per un altre usuari, en préstec, etc.). Malgrat tot, les renovacions, per exemple, no han d'estar necessàriament vinculades al catàleg col·lectiu, sinó que es poden gestionar a través de formularis de sol·licitud que el bibliotecari rep per correu electrònic. La Biblioteca Pública Provincial de Tarragona és un dels casos en què la reserva en línia funciona de manera desvinculada del catàleg col·lectiu.
• Bases de dades bibliogràfiques locals. Internet és un entorn idoni per a la difusió de materials d'interès local, ja siguin bases de dades secundàries (amb informació bibliogràfica de caràcter local) o primàries (bases de dades de fotografies, articles, premsa local, entitats i associacions). Internet permet que la biblioteca dissenyi productes accessibles per a més usuaris i més fàcils de consulta. Tanmateix, la gran majoria de les biblioteques no elaboren aquests productes al web. És possible que hi hagi biblioteques que els creïn en paper a través de fitxes o en bases de dades locals (mitjançant Microsoft Access), però no les publiquen a la Xarxa. Internet a més, permet que aquests productes es mantinguin de manera cooperativa, treballant cada biblioteca en una part del projecte. El benefici no és només per a la biblioteca, que necessita menys dedicació de temps i d'esforç, sinó també per als usuaris.
• Serveis d'informació local. La biblioteca pública ha de ser un centre d'informació local (informació a la comunitat); ara bé, això que cada vegada es reflecteix més a la biblioteca física, no es reflecteix en la web. Hi ha una deficiència en la disponibilitat d'informació local que, per contra, cobreixen cada vegada més els ajuntaments. En el cas de la ciutat de Barcelona, l'Ajuntament va crear, l'any 1985, el servei d'informació ciutadana del 010, que s'ha guanyat la confiança dels barcelonins. Es pot recalcar que es tracta d'un servei de pagament per a l'usuari, a diferència de les biblioteques públiques, el servei de les quals és bàsicament gratuït. Tan sols el 12,84 % de les pàgines web recopilen informació de caràcter local al web. En els últims anys, l'Administració pública està desenvolupant productes d'informació per aproximar-se al ciutadà a través d'Internet. Tots aquests productes d'informació local s'estan creant, planificant i oferint de manera totalment desvinculada de la biblioteca.
• Selecció de recursos. Els usuaris sovint busquen informació a Internet, però no disposen dels coneixements suficients sobre estratègies de recerca o sobre cercadors que els permetin dominar el procés de recerca. La selecció de recursos és una de les maneres d'establir filtres sobre la validesa i la correcció de la informació que, a més, permet a l'usuari tenir un punt de partida per a la navegació. Malgrat que ningú més bé que nosaltres (especialistes en la recerca i la selecció de la informació) per buscar-la i filtrar-la per als usuaris, encara un 79,82 % de les biblioteques no ofereix aquest producte a la seva pàgina web. Algunes fins i tot participen en la selecció cooperativa de recursos, mentre des de la seva pàgina web no ofereixen l'accés a aquesta selecció. La selecció i el manteniment de recursos implica una dedicació per part del personal de la biblioteca que es pot minimitzar a través del treball cooperatiu.⁵
• Fòrums i xats. La biblioteca és un espai de comunicació, relació i diàleg. Per què no es pot aprofitar l'espai virtual de la biblioteca per debatre problemes locals com ara la immigració o diferents aspectes relacionats amb la biblioteca?⁶ Només el 0,92 % de les biblioteques han organitzat xats o fòrums a la seva pàgina web.
• Préstec a domicili. L'entorn virtual és perfecte per als serveis a domicili com és ara el préstec domiciliari. Especialment útil se'ns presenta l'extensió d'aquest model de servei als bibliobusos, que passen una vegada a la setmana o quinzenalment pels municipis que no disposen de servei bibliotecari estable. Per oferir aquest servei només cal una adreça electrònica perquè l'usuari faci la seva sol·licitud. És recomanable l'ús d'un formulari, perquè l'usuari introdueixi totes les dades necessàries per a la formalització del servei. A títol d'exemple, les biblioteques de Tarragona i Manlleu ofereixen aquest servei a través de formulari. Les biblioteques de Barcelona, en canvi, permeten fer peticions de préstec domiciliari a través de correu electrònic.
• Recomanacions per a la navegació. És important formar el ciutadà perquè sigui usuari de la societat de la informació. Recopilar recursos sobre l'ús de les tecnologies i la recerca d'informació o l'ús de cercadors és una bona manera d'orientar-lo (només l'1,83 % ho ofereix). Aquesta selecció de recursos es pot aprofitar i optimitzar per dur a terme cursos de formació de l'usuari en l'ús de la Xarxa. Seria interessant que la biblioteca oferís informació sobre els avantatges i inconvenients que Internet ofereix a determinats col·lectius. En el cas dels nens, hi ha sistemes de seguretat que permeten filtrar webs de contingut inapropiat. Desgraciadament, cap de les biblioteques visitades no ofereix aquesta informació als seus usuaris que desconeixen, per exemple, que hi ha sistemes de filtrat tan assequibles com els navegadors Explorer i Netscape, que permeten activar la filtració de pàgines web segons un sistema internacional de classificació de webs creat per l'ICRA (més informació a Chilias: http://chilias.diba.es/icra/icra.htm).

En resum, podem dir que hi ha biblioteques que ofereixen serveis propis del nivell 3 (pensats per a un entorn digital) i en canvi no estan oferint serveis propis del nivell 2 (a vegades molt més senzills d'oferir tècnicament, com les desiderates o el servei de referència). Això pot ser a causa que part d'aquests serveis s'ofereixen de manera cooperativa, gràcies al suport d'administracions supralocals que treballen en xarxa (com ara les renovacions i les reserves a través del catàleg col·lectiu en el cas de les biblioteques de la província de Barcelona).

Si no tenim en compte les dades referents a la possibilitat de fer reserves i renovacions (indicador que ens distorsiona la mitjana de biblioteques que formen part d'aquest nivell), l'11 % de les biblioteques ofereix algun servei o producte del nivell 3. Si tenim en compte les dades de serveis de reserves i renovacions, aquest indicador se situa en el 20,89 %.

Taula 3. Serveis del nivell 3

Taula 4. Productes del nivell 3

4  Conclusions

La pàgina web de la biblioteca és necessària en un moment en què, segons les dades que facilita el Comissionat per a la Societat de la Informació,⁷ el 31 % de la població catalana utilitza l'ordinador diàriament i el 44'6 % l'utilitza freqüentment. En resum, podem dir que hi ha molts usuaris que accedeixen a Internet i que aquesta tendència augmenta. En aquest context, la presència de la biblioteca a Internet és necessària i estratègica per no quedar al marge de la societat de la informació.

El pas que ha de donar la biblioteca pública a Catalunya per potenciar les possibilitats d'Internet com a canal de comunicació s'ha vist necessari des de fa algun temps. L'any 1999 el Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya va editar un decàleg de propostes d'actuacions en matèria de biblioteques, sota el títol “De com les biblioteques poden ajudar Catalunya a entrar amb èxit a la Societat de la Informació”. En aquest decàleg ja es plantejaven algunes necessitats que eren i continuen sent bàsiques perquè les biblioteques catalanes (en el nostre cas, les públiques), no perdin l'oportunitat de donar servei al ciutadà en el nou entorn marcat per la societat de la informació.⁸

En aquest sentit, en menys d'un any hi ha hagut un increment important del nombre de biblioteques amb presència a Internet⁹ (actualment, un 31,96 % de les biblioteques catalanes apareixen a la Xarxa), encara que sembla que la seva presència respon, per la informació que ofereixen, més a una voluntat de ser a la Xarxa que a la d'oferir serveis virtuals o ser centre d'informació i comunicació local.

Aquesta tendència a l'alça s'ha accentuat especialment en el cas de biblioteques petites. En l'estudi dut a terme en aquest àmbit l'any 1999 (Méndez, 1999)¹⁰ la majoria de les biblioteques amb presència a Internet eren bàsicament xarxes municipals i biblioteques provincials o centrals. Malgrat aquesta tendència a l'alça, hi ha un buit important de pàgines web de bibliobusos rurals, encara que justament aquest tipus de servei bibliotecari té grans oportunitats al canal Internet. Un altre dels elements que ha variat substancialment respecte del 1999, ha estat la presència de catàlegs de biblioteques a Internet. El 1999 tan sols el 26,76 % de les biblioteques oferien el seu catàleg en línia; actualment, el 61,46 % de les biblioteques amb pàgina web ofereix aquest servei.

Malgrat l'evolució de la presència de les biblioteques a Internet, hi ha alguns elements que no han variat des de 1999, com ara el predomini de webs de biblioteques que pertanyen al primer nivell, és a dir, que únicament ofereixen informació sobre horaris, col·lecció i serveis, però que no ofereixen serveis ni productes virtuals. El 88,07 %¹¹ de les biblioteques amb pàgina web ofereixen informació bàsica: horaris, direcció, serveis i col·lecció (pertanyen al nivell 1). En aquest nivell hem detectat que, sovint, les biblioteques ofereixen la informació partint de la base que l'usuari que visita l'entorn digital és usuari de la biblioteca física. Però aquest supòsit no sempre és cert. Si bé els usuaris de la biblioteca física acostumen a consultar la web, els usuaris virtuals no necessàriament són usuaris dels serveis físics (poden consultar les guies de recursos web, demanar informació bibliogràfica, consultar les bases de dades d'interès local, etc.).

Tan sols l'11,5 %¹² de les biblioteques amb pàgina web fa extensius els serveis de la biblioteca física a l'entorn virtual (nivell 2). No s'ha inclòs el percentatge corresponent al servei de consulta del catàleg accessible des d'Internet (que suposa un 61,46 % de les biblioteques amb web), perquè aquesta dada provoca una desviació a l'alça a la mitjana de biblioteques que es troben en aquest nivell 2.

Finalment, tan sols l'11 %¹³ de les biblioteques amb pàgina web ofereix algun servei pensat en digital (pertanyen al nivell 3). Hem exclòs d'aquest indicador les dades corresponents a reserves i renovacions en línia, atès que en la majoria dels casos aquest servei apareix vinculat al catàleg col·lectiu (totes les biblioteques de la Diputació de Barcelona ofereixen aquest servei). Tanmateix, hi ha algunes excepcions, com és el cas de la Biblioteca Pública Provincial de Tarragona, que permet fer renovacions a partir de la seva pàgina web.

Volem fer constar que hi ha biblioteques amb serveis virtuals que no s'han previst en la nostra anàlisi, com ara la recopilació de recursos per a la localització de documents a Catalunya (biblioteques de Sabadell); la possibilitat de comentar llibres llegits (biblioteques de Barcelona), enquestes per conèixer els hàbits de lectura i l'ús de la biblioteca (biblioteques de Barcelona) o informació turística sobre la localitat (biblioteca d'Arenys de Mar, de Sant Celoni, etc.).

4.1  Perspectives de futur: oportunitats i riscos

La biblioteca pública té importants oportunitats al canal d'Internet:

• Pot eliminar part dels límits derivats de l'entorn físic, mitjançant l'ampliació d'horari, la posada en marxa de nous serveis virtuals o bé fent arribar el servei bibliotecari a tots els usuaris.
• Ha de liderar los servicios de información municipal creando productos para sus usuarios.
• Pot incrementar la seva visibilitat en el municipi a través de la presència a Internet.
• Té a la seva disposició eines i recursos gratuïts que li donen autonomia de gestió a l'hora de crear pàgines web (hi ha gran varietat de servidors d'Internet i programari gratuïts).
• Pot iniciar projectes cooperatius que li facilitin l'elaboració de productes d'informació.

També ha de fer front a alguns riscos que no ha d'obviar:

• Pèrdua d'oportunitats. Freqüentment les biblioteques han perdut l'oportunitat d'oferir serveis d'informació local de qualitat que els ciutadans han valorat molt positivament (cas del 010, servei d'informació de caràcter puntual de la ciutat de Barcelona). Actualment, estem perdent l'oportunitat d'oferir serveis d'informació local en l'entorn digital (amb excepcions com ara la Biblioteca de Puigcerdà, que permet la consulta de l'estat de la neu “Infoneu” i la Biblioteca Provincial de Tarragona, que ofereix el servei d'informació local).
• Pèrdua d'usuaris. Hi ha un important nombre d'usuaris potencials als quals no se'ls està oferint productes d'informació. Cal tenir en compte que en l'entorn digital són usuaris de la biblioteca els que la utilitzen de manera física i també els que la utilitzen de manera virtual.
• Desconeixement de l'usuari d'Internet. Internet és un mitjà que ens permet, a través d'enquestes i mitjançant l'anàlisi del comportament de l'usuari a la pàgina web, conèixer aspectes com ara els temes més consultats, l'ús de la biblioteca, els hàbits de lectura, etc.

4.2  Recomanacions

Sovint l'Administració local té infraestructures suficients, però no allotja la web de la biblioteca ni facilita recursos perquè la biblioteca la pugui crear. Si l'ajuntament no ofereix suport a la biblioteca, aquesta pot posar en marxa pàgines web utilitzant servidors i programes de caràcter gratuït (un exemple clar és la biblioteca de Puigcerdà), mitjançant programes de la UE o de l'Administració central, o a plans de patrocini per finançar l'adquisició d'equips o la contractació de la línia telefònica.

Sens dubte, encara que la biblioteca recorri a fonts de finançament o a recursos alternatius de l'Administració de què depèn, la creació de productes d'informació a través d'Internet suposa més càrrega de treball per al personal. En aquest sentit, cal tendir cap a solucions cooperatives que permetin mantenir aquests productes des de diferents biblioteques i que possibilitin que aquesta càrrega de treball sigui compartida.

També és cert que no tots els serveis digitals necessiten grans infraestructures tecnològiques: serveis com ara la informació bibliogràfica i de referència o les renovacions de préstecs es poden gestionar a partir d'una adreça electrònica.

Anexo 1

Encuesta enviada a las bibliotecas públicas catalanas a través de correo electrónico.

1. Disposen de pàgina web de la biblioteca del municipi?

1. SÍ NO
2. Si la resposta és afirmativa, inclogui l'adreça de la pàgina:
   Si la resposta és negativa, la seva col·laboració ha finalitzat. Li agraïm l'atenció i el temps emprat.

2. Qui elabora i qui finança la pàgina web de la biblioteca?

1. A) És elaborada des de la pròpia biblioteca sense finançament específic.
2. • Si aquesta és la seva resposta pot fer els comentaris que consideri oportuns al final de l'enquesta.
3. B) És elaborada des de la pròpia biblioteca amb finançament públic.
4. • B.1 Generalitat de Catalunya.
   • B.2 Diputació provincial.
   • B.3 Municipal.
   • Si la resposta és B:
   • • a) Disposen de software i hardware específic per a l'elaboració de les planes?
     • SÍ ? NO ?
     • b) Disposen de pressupost específic per a la web?
     • SÍ ? NO ?
     • c) Disposen de personal que s'hi dedica a temps complet o parcial?
     • SÍ ? NO ?
     • d) El personal ha rebut formació adequada?
     • SÍ ? NO ?
     • e) No tenim personal adequat ?
5. C) És elaborada des d'una empresa externa.
   
6. D) És elaborada des de l'Ajuntament.
7. • Si la resposta és la C o D:
   • a) Qui elabora la informació que apareix en la web? - la biblioteca
     - l'empresa o l'ajuntament
     - depèn de la informació l'elabora un o un altre
     

3. Quin tipus de professional ha elaborat i manté la pàgina web de la biblioteca municipal?

a) Informàtic
b) Bibliotecari
c) Auxiliar
d) Becari
e) Altres, en cas que siguin diferents professionals preguem ho especifiqueu.

4. Comentaris

Anexo 2

Bibliografía

Estadístiques OBSI 2002. Observatori de la Societat de la Informació, Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació. [Consulta: 18/03/2003].

IFLA. Directrices IFLA/UNESCO para el desarrollo del servicio de bibliotecas públicas. Federación Internacional de Bibliotecarios y Bibliotecas: Organización de las Naciones Unidas para la Educación, la Ciencia y la Cultura, abril de 2001. [Consulta: 10/02/2003]

Méndez Rodríguez, Eva M. “Las bibliotecas públicas españolas en la Web: ¿qué información ofrecen nuestras bibliotecas públicas en la Red?”. Educación y biblioteca, núm. 106 (noviembre 1999), p. 48-54.

Pérez Marín, Laura; Méndez Rodríguez, Eva M.; Sorli Rojo, Ángela. “Avaluació de l'accessibilitat i usabilitat dels llocs web de les biblioteques públiques catalanes”. Item, núm. 31 (maig-agost 2002), p. 17-51.

Resum de l'enquesta sobre la penetració de les TIC a Catalunya: juliol 2002, STSI - IDESCAT. Generalitat de Catalunya, Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació, Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació. [Consulta: 18/03/2003].

Test accesibilidad web. Madrid: Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales, Secretaria General de Asuntos Sociales, Imserso. [Consulta:18/03/2003].

Unesco. Manifest de la UNESCO per a la biblioteca pública 1994. [Consulta: 18/03/2003].

Data de recepció:   Data d'acceptació: 16/04/2003.

---

Notas

¹Dades del 25/7/2002.

²En el directori SLPC no apareixien totes aquestes direccions electròniques de biblioteques, que han estat completades a partir del Portal dels ciutadanshttp://www.cat365.net/inici/default? (pàgina web de la Generalitat de Catalunya en la qual s'ofereix una llista amb l'accés web de tots els municipis de la comunitat autònoma, així com el correu electrònic). També hem constatat amb sorpresa que hi ha municipis amb biblioteca i amb web corporativa municipal, en la qual no inclouen la biblioteca.

³Nivells especificats en l'apartat 3.3.2: Productes i serveis en el web.

⁴Test d'accessibilitat web consultable a <http://www.tawdis.net>.

⁵Un exemple clar és la selecció de recursos infantils Webs OK! (http://chilias.diba.es) en què participen 10 biblioteques de la província de Barcelona.

⁶Un exemple concret el constitueix el xat en què va participar la Biblioteca de Viladecans, en què els usuaris van aprofitar per exposar qüestions sobre el funcionament de la biblioteca. <http://www.viladecans.net/jsp/chat/chat_biblioteca.htm>.

⁷<http://dursi.gencat.net/pdf/si/observatori/resum_enquesta_TIC_llars_maig_02.doc>.

⁸Val a dir que el plantejament inicial del decàleg tenia com a propòsit marcar actuacions perquè les biblioteques ajudessin els ciutadans a entrar a la societat de la informació liderant el procés. Ara el plantejament és diferent, en tant que les actuacions proposades són necessàries perquè les biblioteques no es quedin al marge de la societat.

⁹Si tenim en compte els articles d'Eva M. Méndez Rodríguez (1999) i Laura López Marín, Eva M. Méndez R. i Ángela Sorli (2002).

¹⁰Eva Mª Méndez R. “Las bibliotecas públicas españolas en la Red: ¿qué información ofrecen nuestras bibliotecas públicas en la Red?”.

¹¹Valor mig entre els diferents conceptes avaluats en aquest nivell, a excepció de la informació sobre com fer-se el carnet de la biblioteca.

¹²Valor mig dels diferents conceptes avaluats.

¹³ Valor mig entre els diferents conceptes avaluats.