Número 10, juny 2003

Les noves tecnologies: un pas endavant en la documentació jurídica

[Versión castellana]

---

Rebeca García Palomeque, Rafael Pérez Campos

Documentalista
KPMG Abogados

rgarcia3@kpmg.es, rperez1@kpmg.es

---

Resum [Abstract] [Resumen]

Resum

Es pretén mostrar la incidència que està tenint l'assentament de les anomenades noves tecnologies de la informació i comunicació en el món del dret, presentant els recursos disponibles a través d'Internet (pàgines web gestionades per l'Administració i iniciatives privades), juntament amb els més tradicionals i usats fins ara (paper, bases de dades en CD-ROM, etc.). Conèixer els recursos disponibles i les eines adequades per recuperar la informació al web és una tasca dura —però imprescindible—, a la qual cal dedicar temps i recursos; i és aquí on apareix la figura del documentalista com a agent mitjancer entre la informació demanada pels professionals del dret i la localització d'aquesta informació.

1  Introducció

1.1  Objectius i abast¹

El món del dret tal com el coneixem actualment és, sobretot, un món de documentació escrita. Parlar de dret és, en cert sentit, parlar de llibres i de publicacions periòdiques: butlletins oficials, codis, repertoris, revistes jurídiques. Així doncs, podríem afirmar que el dret es basa, principalment, en la creació, l'emmagatzematge, el processament i la comunicació de la informació.

El dret requereix un cert grau de flexibilitat —per adaptar-se als canvis— i un cert grau d'estabilitat, per no provocar inseguretat social. El grau d'estabilitat i el de fixació variaran segons el tipus de societat de què es tracti, però la capacitat i la velocitat d'adaptació del dret als canvis dependran sobretot dels suports i mitjans de comunicació disponibles.

Aquests primers anys del present segle XXI significaran la consolidació de l'ús de les noves tecnologies de la informació en tots els àmbits i, com no pot ser d'altra manera, també en el món del dret. Per tant, la conscienciació i sensibilització dels professionals del dret respecte a la necessitat d'introduir i utilitzar les noves tecnologies de la informació en els hàbits de treball és prioritària, especialment pel que fa a la captació i reutilització de la informació jurídica.

La revolució de les noves tecnologies de la informació és un fet indiscutible a causa de la capacitat de penetració en tots els àmbits i aspectes de la societat. Internet s'ha convertit en una eina bàsica de comunicació i en la font de fonts d'informació.

Avui, el volum d'informació al nostre abast es multiplica exponencialment i deixa al descobert la necessitat d'un “filtre” que ens permeti obtenir únicament la informació rellevant que respongui de manera exhaustiva a les nostres necessitats informatives. En una era en què el temps és el factor determinant de la societat i és clau per al món empresarial, no es pot concebre la pèrdua de temps que implica la necessitat d'avaluar i organitzar l'enorme quantitat d'informació disponible, i seleccionar la que realment requerim.

L'àmbit jurídic no queda fora d'aquesta tendència i, així, igual que creix la necessitat d'informació d'advocats, de jutges, documentalistes, periodistes i del ciutadà en general, els mitjans per aconseguir-la augmenten. Internet ha fet possible que la informació jurídica sigui considerablement més accessible i que aquest accés sigui pràcticament immediat. Internet, tot i el gran volum d'informació que conté, n'ha facilitat la difusió i l'accés (ja sigui gratuïtament o bé pagant) i ha trencat les barreres d'espai i de temps. Aquest augment de l'accessibilitat a la documentació jurídica ha anat acompanyat d'un augment considerable del nombre de recursos disponibles per al tractament de la informació esmentada.

L'objectiu d'aquest treball és exposar el panorama actual de les fonts d'informació jurídiques, i oferir una metodologia i una sèrie d'eines útils per a la tasca diària dels professionals del sector: advocats, jutges, documentalistes i periodistes. Per fer-ho, presentarem breument els recursos d'informació tradicionals i, més detalladament, les noves opcions que Internet ofereix, com poden ser els webs de l'Administració.

1.2  Estructura

Les fonts d'informació jurídiques analitzades en el cos de l'article apareixen estructurades en quatre grans blocs: documentació parlamentària, legislació, jurisprudència i doctrina. Aquests blocs responen a les principals tipologies de documentació jurídica que podem trobar en el món del dret.

L'elecció d'aquesta estructura no respon a motius aleatoris o subjectius, sinó a la recerca de la major precisió, claredat i usabilitat dels recursos presentats pels professionals relacionats amb l'àmbit jurídic.

La majoria de les fonts d'informació jurídiques comprenen més d'un àmbit temàtic, per la qual cosa es va descartar l'estructura per matèries des d'un primer moment. Així, es van evitar els problemes a l'hora de realitzar i presentar l'anàlisi i les repeticions innecessàries de recursos. Tot i així, s'han ressenyat algunes de les fonts més destacades en les diferents disciplines del dret. En cada un dels blocs presentats, “Documentació parlamentària”, “Legislació”, “Jurisprudència” i “Doctrina”, s'analitzen tant les principals fonts d'informació en suports tradicionals com els recursos més nous disponibles a Internet.

2  Les fonts del dret

Segons el Codi Civil (article 1.1) les fonts de l'ordenament jurídic espanyol són la llei, el costum i els principis generals del dret. Estableix en l'apartat sisè del mateix article que “la jurisprudència complementarà l'ordenament jurídic amb la doctrina que, d'una manera reiterada, estableixi el Tribunal Suprem en interpretar i aplicar la llei, el costum i els principis generals del dret.”

Podem definir la documentació jurídica com la documentació generada en la creació, l'aplicació, la difusió i la investigació del dret. Així doncs, dins la documentació jurídica trobem compresa la documentació legislativa, que emana del poder legislatiu i ha de complir els principis de jerarquia, competència i publicitat (recollits en la Llei 30/1992 de règim jurídic de l'Administració pública i procediment administratiu comú, articles 51 i 52); la documentació judicial, generada pels òrgans de l'Administració de Justícia; la documentació parlamentària, generada en el desenvolupament de l'activitat parlamentària (elaboració de normes, projectes i proposicions, discussió i aprovació), i finalment la documentació de doctrina jurídica, formada pels documents més tradicionals, com són monografies, manuals, articles de revista, tesis i altres treballs d'investigació.

En aquest aspecte no hem d'oblidar que Espanya, com a membre de la Unió Europea, està afectada per les directives i reglaments emanats de l'activitat legislativa de la UE i per les sentències i interlocutòries del Tribunal de Justícia de la UE i del Tribunal de Primera Instància.

3  Les fonts d'informació del dret

En aquest punt presentarem diversos recursos que faciliten la localització de la informació jurídica. Ens centrarem, principalment, en els que són accessibles a través d'Internet; però sense oblidar els més tradicionals, com són els recursos en paper i les bases de dades en suport informàtic (disquet, CD-ROM, DVD).

Podem diferenciar diversos tipus de bases de dades segons el contingut:

• Bases de dades jurídiques: conjunts de documents jurídics bàsics (legislació, jurisprudència, interpel·lacions parlamentàries i doctrina) emmagatzemats en suports magnètics o de qualsevol altre material, susceptibles de ser tractats, recuperats i transmesos de manera total o parcial per mitjà de procediments i mitjans informàtics que, amb l'aplicació de tècniques derivades de la utilització de la informàtica jurídica, pretenen ser utilitzats amb una finalitat divulgadora pública i generalitzada del seu contingut.
• Bases de dades legislatives: bases de dades que apleguen informació obtinguda de textos legislatius (normativa nacional, autonòmica, local o regional, tractats internacionals, acords d'organismes internacionals, legislació comunitària).
• Bases de dades jurisprudencials: bases de dades que apleguen interlocutòries o sentències elaborades pels diferents jutjats i tribunals.
• Bases de dades parlamentàries: bases de dades que incorporen informació emanada de l'activitat parlamentària.
• Bases de dades doctrinals: bases de dades que apleguen, en forma bibliogràfica o referencial, la doctrina jurídica elaborada en el país que l'ha produïda, incloent-hi en certs casos la dels països de l'entorn socioeconòmic.

Podem afirmar, per tant, que la finalitat de les bases de dades jurídiques és la difusió de l'ordenament jurídic, facilitant un accés senzill a les fonts del dret a tota persona que el necessiti i oferint exhaustivitat en els continguts i un grau de seguretat jurídica alt.

Actualment, Internet, font de fonts, fa possible la recuperació de quantitats ingents d'informació. Tanta quantitat d'informació al nostre abast ens obliga a estar especialment atents a la qualitat, tenint en compte determinats aspectes, com ara el prestigi dels autors, l'actualització del contingut, la identificació correcta dels documents, la publicitat, els enllaços a altres webs, el disseny, les possibilitats d'exportació i de treball, etc. El volum tan elevat d'informació que ofereix Internet implica sovint la recuperació d'informació irrellevant (soroll), cosa que haurem d'evitar fent servir les diferents eines disponibles i aplicant les tècniques de recerques més pertinents per impedir, al seu torn, el silenci informatiu (la no-recuperació de la informació més adequada a les nostres demandes).

3.1  Recursos generals

3.1.1  Obres de referència

Entenem per obra de referència la que és apropiada —pels objectius, pel pla, per l'ordenació i per la manera de tractar els temes— per a la consulta amb fins d'informació, o la que remet a altres obres per conèixer o ampliar un tema donat. Així, d'una banda, tenim enciclopèdies, diccionaris, anuaris, etc., que informen per si mateixos, i, de l'altra, les bibliografies que remeten a altres obres.

A continuació presentem una mostra de les diferents obres de referència en el món del dret.

3.1.1.1  Diccionaris

• Fundación Tomás Moro [coordinació] (1991). Diccionario jurídico Espasa. Madrid: Espasa-Calpe [etc.].
• Ribó Durán, Luis (1998). Diccionario de derecho empresarial: con los conceptos económicos complementarios. Barcelona: Bosch.
• Ramos Bossini, Francisco (1997). Diccionario de términos jurídicos: inglés—español, español—inglés. Granada: Comares.
• Diccionario económico—jurídico francés—español (1999). Cuenca: Servicio de Publicaciones de la Universidad de Castilla — La Mancha.
• Everybody's Legal Dictionary. <http://www.nolo.com/lawcenter/dictionary/wordindex.cfm>
• Eurodicautom. <http://europa.eu.int/eurodicautom/Controller>. Recurs que ofereix la possibilitat de consultar la terminologia específica de la Unió Europea en diverses àrees, en totes i cada una de les llengües de la UE. Hi ha l'opció “Law, Legislation and Jurisprudence”, que recull el vocabulari de l'àmbit del dret.
• Findlaw. <http://dictionary.lp.findlaw.com/>. Diccionari de termes jurídics en anglès dels EUA que a més de l'explicació del terme ofereix notes explicatives i, de vegades, el cas d'on es pren el terme o expressió. Per exemple “rule in Shelley's case”.
• Duhaime's Law Dictionary. <http://www.duhaime.org/diction.htm>.
• International Law Directory & Directory. <http://august1.com/pubs/dict/index.shtml>.
• Diccionario Universal de Términos Parlamentarios. <http://www.cddhcu.gob.mx/bibliot/publica/otras/diccjur/diccion.htm>.

3.1.1.2  Enciclopèdies

• Enciclopedia jurídica básica. Madrid: Civitas, 1994.
• Enciclopedia del diritto. Milano: A. Giuffrè, 1997.
• Nueva enciclopedia jurídica (1950). Barcelona: Francisco Seix.
• Legal Encyclopedia & Law Dictionary. <http://www.lectlaw.com/ref.html>.
• The Ciberlaw Encyclopedia. <http://www.gahtan.com/cyberlaw/>.

3.1.1.3  Directoris de recursos: portals

• Portal Derecho.com. <http://www.derecho.com>. Derecho.com és una empresa que ofereix continguts i serveis legals de qualitat a través d'Internet. Derecho.com s'ha consolidat com l'empresa líder en la prestació de serveis legals i provisió de continguts jurídics, per a PIME, professionals i residencials, a través d'Internet a Espanya. Actualment és proveïdora de portals d'empreses com ara Telefónica Páginas Amarillas, Uni2, Airtel, La Caixa, Infojobs.net, Monster.es, Logismarket, e—difica.es, EspacioPyme, o Acens entre altres empreses.
• Portal Todalaley.com. <http://www.todalaley.com/>. Portal que aplega la legislació actual, tant estatal com autonòmica, formularis administratius i processals, models de contractes i guies civils, mercantils i laborals, i que permet la consulta de manera totalment gratuïta. Alguns dels continguts, com ara els butlletins oficials, requereixen un abonament per consultar-los.
• Portal Jurisweb. <http://www.jurisweb.com/index.htm>.
• Portal Iurislex. <http://www.iurislex.org/cgi-bin/motorcat.cgi?=0007>.
• Portal Vlex. <http://v2.vlex.com/es/site/default.aspe>. Vlex és una editorial jurídica que ofereix els seus productes i serveis a Internet. El principal avantatge que té davant de les altres editorials jurídiques és que aprofita la immediatesa que permet el mitjà i proporciona la informació actualitzada al dia.

3.1.1  Llistes de distribució

• RedIRIS. Allotja més de 25 llistes relacionades amb l'àmbit jurídic que poden ser un gran recurs d'informació. <http://www.rediris.es/list/select-iris.phtml?string=derecho>.

3.2  Documentació parlamentària

La Constitució de 1978, enllaçant amb una llarga tradició parlamentària inaugurada el 1834, ha establert a Espanya un sistema bicameral, en virtut del qual les Corts Generals estan formades pel Congrés dels Diputats i el Senat, als quals corresponen, segons l'article 66, les funcions d'exercir la potestat legislativa de l'Estat, aprovar-ne els pressupostos, controlar l'acció del Govern i les altres competències que els atribueixi la Constitució.

Per aquesta raó és important conèixer els recursos documentals que ens permeten recuperar la informació generada prèvia a la publicació de les normes en el BOE.

Congrés i Senat editen en paper el Butlletí oficial de les Corts Generals i el Diari de Sessions propi, també disponible en CD-ROM i actualment a través d'Internet (<http://www.congreso.es> i <http://www.senado.es>) es té accés a tota la tramitació parlamentària de les iniciatives legislatives. Senat i Congrés posen a disposició dels usuaris externs una sèrie de bases de dades que permeten conèixer la informació sobre el seguiment de l'activitat parlamentària del Senat (GELABERT), la legislació de les comunitats autònomes i la jurisprudència del Tribunal Constitucional (TC) relacionada amb les comunitats autònomes (CALEX), les referències a l'activitat parlamentària en les assemblees legislatives de les comunitats autònomes (ALCA), les iniciatives parlamentàries i altres expedients tramitats en el Congrés dels Diputats, les intervencions dels diputats i d'altres oradors en les comissions, el Ple i la Diputació Permanent del Congrés, com també en les comissions mixtes (ARGO).

Alguna base de dades comercials, com és el cas de Westlaw d'Aranzadi, ofereix la possibilitat de consultar el text de les iniciatives legislatives de la present legislatura.

3.3  Legislació

La recerca d'informació legislativa està marcada per la necessitat de consultar les fonts primàries d'informació: els butlletins oficials. Aquestes fonts d'informació primària ens garanteixen que el text que consultem és l'oficial, el fidedigne, i no ha estat adulterat per cap editorial comercial. La informació legislativa també ens imposa la necessitat d'assegurar-nos que els textos obtinguts i que estem consultant estan actualitzats o són una versió consolidada de la norma.

Unes altres fonts d'informació legislativa a què habitualment s'ha recorregut són els repertoris cronològics de legislació. Aquestes obres, com el mateix nom indica, recopilen cronològicament tota la normativa publicada en els butlletins oficials. Els repertoris permeten la consulta i localització dels diferents textos legals a partir de la data de publicació i per mitjà dels diferents índexs, gairebé sempre alfabètics i sistemàtics.

Un dels repertoris amb més prestigi en el món del dret és el Repertorio cronològico de legislación d'Aranzadi. Editat des del 1930, aplega més de 164.000 disposicions a text complet del BOE (totes les publicades en l'apartat I de “Disposicions generals”, i una selecció de les disposicions publicades en l'apartat III), així com d'altres butlletins especials: ressenyes de convocatòries de beques, subvencions, convenis col·lectius i disposicions sobre empreses privades.

La incorporació de les noves tecnologies al món del dret ha fet possibles noves formes d'accés als butlletins oficials, que fins fa uns anys només eren consultables en la versió en paper. Més tard van arribar els CD-ROM, els DVD i finalment les edicions per mitjà d'Internet.

Prèviament a la consulta de qualsevol text normatiu per Internet hem d'observar si s'indica si el text contingut en les pàgines esmentades es considera autèntic o no, o si únicament ho són les publicacions en paper. Per exemple en el Boletín oficial de la Junta de Andalucía trobem aquest missatge: “De acuerdo con lo dispuesto en el Art. 4 del Reglamento del Boletín oficial de la Junta de Andalucía, sólo lo publicado en dicho Boletín ostenta la consideración de auténtico.”

3.3.1  Legislació nacional

3.3.1.1  Butlletins oficials nacionals

“El Boletín oficial del Estado, diario oficial del Estado, es el órgano de publicación de las Leyes, disposiciones y actos de inserción obligatoria. En España, el Boletín oficial del Estado contiene además las Leyes producidas en el seno de las Cortes Generales, las disposiciones emanadas del Gobierno de la Nación, las disposiciones generales de las Comunidades Autónomas, con independencia de que éstas se publiquen asimismo en los Diarios Oficiales de la propia Autonomía. El texto de las disposiciones, resoluciones y actos publicados en el Boletín tiene la consideración de oficial y auténtico; por su parte, el texto de las normas emanadas de las Comunidades Autónomas tendrá el carácter que le atribuya el respectivo Estatuto de Autonomía.”²

Podem consultar el BOE en format paper, a la base de dades en CD-ROM o a les bases de dades Iberlex (legislació nacional) <http://www.boe.es/suscrip/iberlexinfo.htm>, Iberlex-UE (legislació europea) <http://www.boe.es/suscrip/iberlexueinfo.htm>, Personal (resolucions sobre el personal de l'Administració) <http://www.boe.es/suscrip/personalinfo.htm>, Indilex (secció “Otras disposiciones del BOE”) <http://www.boe.es/suscrip/indilexinfo.htm> i Publiboe (subhastes i concursos d'obres i serveis) <http://www.boe.es/suscrip/publiboeinfo.htm>. Tots aquests recursos són d'accés restringit sota subscripció, o consultables en biblioteques i/o centres de documentació especialitzats.

Per a la consulta gratuïta del butlletí, sens dubte la pàgina que cal visitar és l'oficial del BOE <http://www.boe.es>, i la seva base de dades Indiboe, que permet la consulta dels sumaris del BOE des del 1995 i del text complet des del 1999. També hi ha altres pàgines que ens permeten l'accés al BOE, com ara la de la Universidad de Oviedo <http://www.etsimo.uniovi.es/boe/>, que ofereix el sumari des del gener de 1995 i el text complet des del gener de 1999. Aquesta pàgina de la Universidad de Oviedo aporta un avantatge respecte al BOE, perquè permet descarregar els documents en un sol fitxer. En la pàgina del BOE l'única opció de descàrrega és pàgina per pàgina, amb la consegüent pèrdua de temps per a l'usuari. Així mateix, el Centre de Documentació Europea de la Universitat d'Alacant ofereix el text complet des del 1999 <http://www.cde.ua.es/boe/>.

3.3.1.2  Butlletins oficials autonòmics³

Cada comunitat autònoma i les dues ciutats amb estatut d'autonomia (Ceuta i Melilla) tenen la seva normativa present a la xarxa, si bé les dates de consulta dels textos són molt diferents. Per exemple, es poden consultar els sumaris i el text complet del Boletín oficial de Canarias des del 1980 o el Boletín oficial de la ciudad de Ceuta, en format TIFF, des del novembre de 1926.

• Boletín oficial de la Junta de Andalucía. <http://www.andaluciajunta.es/BOJA>.
• Boletín oficial de Aragón. <http://portal.aragob.es/servlet/page?_pageid=1636,585&_dad=portal30&_schema=PORTAL30&cuerpo.est=ITPG_PRI_IBOA>.
• Boletín oficial del Principado de Asturias. En estos momentos la página está siendo modificada, pero podemos acceder al contenido del boletín a través de la Universidad de Oviedo. <http://www6.uniovi.es/bopa/>.
• Boletín oficial de Canarias. <http://www.gobcan.es/boc/>.
• Boletín oficial de Cantabria. <http://www.gobcantabria.es/boc/contenido/asp/sumarios.asp?Mes=0&Anio=0>.
• Diario oficial de Castilla - La Mancha. <http://www.jccm.es/docm/ultimo/indice.htm>.
• Boletín oficial de Castilla y León. <http://bocyl.jcyl.es/>.
• Boletín oficial de la ciudad de Ceuta. <http://www.ciceuta.es/inicio.htm>.
• Butlletí oficial de Illes Balears. <http://boib.caib.es/>.
• Boletín oficial de La Rioja. <http://www.larioja.org:81/pls/dad_user/g0.sac_sch?p_opcion=g04.bor_home>.
• Boletín oficial de la Comunidad de Madrid. <http://www.comadrid.es/bocm/>.
• Boletín oficial de Melilla. <http://www.camelilla.es/portal/bome/index.jsp>.
• Boletín oficial de la región de Murcia. <http://www.carm.es/borm/>.
• Boletín oficial de Navarra. <http://www.cfnavarra.es/bon/bonidx.htm>.
• Boletín oficial del País Vasco. <http://www.euskadi.net/cgi-bin_k54/bopv_00?C>
• Diario oficial de Extremadura. <http://www.juntaex.es/>.
• Diario oficial de Galicia. <http://www.xunta.es/Dog/Dog.nsf>.
• Diari oficial de la Generalitat de Catalunya. <http://www.gencat.net/diari>.
• Diari oficial de la Generalitat Valenciana. <http://www.pre.gva.es/dogvweb/cindex.htm>.

3.3.1.3  Butlletins oficials provincials⁴

En l'àmbit provincial la consulta legislativa és més complicada, perquè només hi ha 25 províncies que tinguin el butlletí a la xarxa. El Boletín oficial de Bizkaia és el que ens ofereix els textos més antics, des del gener de 1994, en format PDF.

• Boletín oficial de Bizkaia. <http://web.bizkaia.net/lehendakaritza/Bao_bob/ca_bao.htm>.
• Boletín oficial del territorio histórico de Álava. <http://web.alava.net/nbotha/interbotha.asp>.
• Boletín oficial de la provincia de A Coruña. <http://www.dicoruna.es/bop/>.
• Boletín oficial de la provincia de Albacete. <http://www.dipualba.es/bop/>.
• Butlletí oficial de la província d'Alacant. <http://www.dip-alicante.es/bop/>.
• Boletín oficial de la provincia de Almería. <http://www.dipalme.org/servicios/bop.nsf/bop?searchview&query=(Field+fbop_fechanumero=20020506)&start=1&count=60&tipo=0>.
• Boletín oficial de la provincia de Badajoz. <http://www.dip-badajoz.es/bop/index.html>.
• Butlletí oficial de la província de Barcelona. <http://bop.diba.es/>.
• Boletín oficial de la provincia de Cáceres. <http://www.dip-caceres.es/00dip/>.
• Boletín oficial de la provincia de Ciudad Real. <http://www.dipucr.es/bop.htm.
• Boletín oficial de la provincia de Córdoba. <http://www.eprinsa.es/bop/>.
• Boletín oficial de la provincia de Cuenca. <http://www.dipucuenca.es/dipucuenca/bop/index.htm>.
• Boletín oficial de la provincia de Guipúzcoa. <http://www.gipuzkoa.net/castell/bog/boletin.htm>.
• Butlletí oficial de la província de Girona. <http://muga.ddgi.es/diputacio/web/intro2.html>.
• Boletín oficial de la provincia de Jaén. <http://www.promojaen.es/dipujaen/bop/index.htm>.
• Butlletí oficial de la provincia de Lleida. <http://www.diputaciolleida.net/bop/>.
• Boletín oficial de la provincia de Málaga. <http://www.bopmalaga.org>.
• Boletín oficial de la provincia de Orense. <http://www.inorde.com/inorde.asp?pagina=bop.htm>.
• Boletín oficial de la provincia de Sevilla. <http://www.dipusevilla.es/frames.htm>.
• Butlletí oficial de la provincia de Tarragona. <http://www.altanet.org/bop-bin/consulta.cgi>.
• Boletín oficial de la provincia de Teruel. <http://www.dpteruel.es/boletines.htm>.
• Boletín oficial de la provincia de Toledo. <http://www.diputoledo.es/bop/>.
• Butlletí oficial de la provincia de València. <http://www.dva.gva.es/diputacion.asp?BOP>.
• Boletín oficial de la provincia de Zaragoza. <http://bop.dpz.es/>.

3.3.1.4  Repertoris

• Aranzadi/Westlaw. Westlaw®ES és el nou servei jurídic en línia d'Editorial Aranzadi, que ofereix la legislació de l'Estat referenciada des del 1930 i a text complet des del 1978, una selecció de normes rellevants a text vigent, la legislació de les comunitats autònomes des de la seva aparició i una selecció d'iniciatives legislatives. <http://www.westlaw.es/indexExp.html>.
• La Ley: la base de dades de legislació editada per La Ley incorpora disposicions estatals i autonòmiques en el seu text refós i actualitzat.
• El Derecho: la base de dades de legislació de l'editorial El Derecho, seleccionada pel Consell General del Poder Judicial perquè la utilitzin tots els jutges i magistrats d'Espanya, inclou totes les disposicions legals publicades en la secció I del Boletín oficial del Estado i una selecció de les de caràcter general de la secció III, com també totes les lleis i els decrets legislatius de les comunitats autònomes des de la creació de cadascuna d'aquestes.

3.3.2  Legislació internacional

3.3.2.1  Unió Europea: el Diari oficial de la Unió Europea (DOUE)

Igual que la recerca d'informació legislativa d'àmbit estatal, provincial o autonòmic, la recerca d'informació legislativa de la Unió Europea està determinada per la necessitat de consultar-ne les fonts primàries d'informació, en aquest cas el Diari oficial de la Unió Europea (DOUE). Aquesta font d'informació primària, igual que els butlletins oficials nacionals, autonòmics i provincials, garanteix que el text que consultem és l'oficial, original i fidedigne, i que no ha estat modificat. Igual que la informació legislativa restant, la d'àmbit europeu també està marcada per la necessitat d'assegurar-nos que els textos obtinguts i que consultem estan actualitzats o són una versió consolidada de la norma.

La incorporació de les noves tecnologies al món del dret ha fet possible que, igual que els altres butlletins oficials, el DOUE sigui consultable en diversos formats com ara el paper, el CD-ROM i per mitjà d'Internet.

L'accés als documents de la UE pel web, igual que hem vist per als butlletins espanyols, té aplegades unes clàusules d'exempció de responsabilitat (“únicamente se consideran autènticos los textos legales de la Unión Europea publicados en les ediciones impresas del Diario oficial de la Unión Europea”) i de drets d'autor (“Ni las instituciones europeas ni cualquier persona que actue en su nombre pueden ser consideradas responsables del uso que pueda hacerse de la información contenida en este sitio Web”). És possible consultar el DOUE a text complet des del gener de 1998 en espanyol <http://europa.eu.int/eur-lex/es/oj/index.html>

3.3.2.2  Unió Europea: repertoris

• Eurlex. <http://europa.eu.int/eur-lex/es/index.html>.
• Celex. <http://europa.eu.int/celex/htm/celex_es.htm>. Sota subscripció.
• European Union Internet Resources. $lt;http://www.lib.berkeley.edu/GSSI/eu.html>.
• Westlaw. Novetat editorial d'última generació que ofereix una selecció exhaustiva de les disposicions comunitàries publicades des del 1952 fins avui dia; aplega disposicions del Diari oficial de la Unió Europea de les sèries L i C, com també documents COM. També inclou els actes preparatoris des del 2001.

3.3.2.3  Altres països

• Àustria <http://www.ris.bka.gv.drec/>.
• Dinamarca <http://www.jm.dk/wimpdoc.aspe?page=dept&objno=44803>.
• França <http://www.legifrance.gouv.fr/>.
• Finlàndia <http://www.om.fi/>.
• Grècia <http://www.parliament.gr/>.
• Irlanda <http://www.justice.ie/80256976002CB7A4/vWeb/fsWMAK4Q7JKY/>.
• Itàlia <http://www.giustizia.it/>.
• Luxemburg <http://www.etat.lu/SCL/>.
• Països Baixos <http://www.minjust.nl/>.
• Regne Unit <http://www.open.gov.uk/Home/Homepage/fs/en>.
• Estats Units d'Amèrica <http://www.loc.gov>.

3.4  Jurisprudència

En aquest punt cal destacar que en tractar l'accés a les resolucions judicials s'han de tenir en compte dos aspectes importants: el principi de publicitat de les resolucions judicials, recollit en l'article 24 de la Constitució del 1978, com a garantia de la tutela judicial efectiva; i la privadesa de les dades personals. En aquest mateix sentit, en el títol III de la LOPJ (Llei orgànica del Poder Judicial, 6/1985, d'1 de juliol) tenim definits els principis generals de la publicitat i forma de la documentació judicial.

3.4.1  Nacional

3.4.1.1  Tribunals

Les fonts d'informació jurisprudencials que ens han permès la consulta de sentències han estat principalment la premsa especialitzada i diversos repertoris de jurisprudència, editats per firmes comercials del món del dret. Un dels repertoris de més prestigi és el Repertorio de Jurisprudencia Aranzadi.

El Repertorio de Jurisprudencia Aranzadi, editat des del 1929, aplega la totalitat de les sentències dictades pel Tribunal Suprem, una selecció de les seves interlocutòries, i la totalitat de les resolucions dictades pels tribunals superiors de justícia (en matèria civil foral) i per la Direcció General dels Registres i del Notariat (DGRN).

Amb l'arribada de les noves tecnologies van aparèixer de mica en mica nous productes comercials en suports informàtics, CD-ROM i DVD, dels quals cal destacar les bases de dades editades pel Centre d'Estudis Financers: Normacef fiscal i Normacef social, que apareixien en el mercat com a complement de les revistes especialitzades que editaven fins a aquell moment. Tant les bases de dades com les revistes Revista práctica del derecho, Contabilidad y tributación són obres clau del dret espanyol.

La consulta de jurisprudència mitjançant repertoris o premsa especialitzada comporta una limitació en l'actualització dels centres i professionals, ja que el temps que transcorre entre el dictamen de la sentència i la publicació és prou dilatat. Desafortunadament, les noves tecnologies no ens han pogut ajudar de la manera que es podia esperar. La consulta en línia dels tribunals espanyols és molt limitada, si bé el més important, el Tribunal Constitucional, ens ofereix sentències i interlocutòries des del 1998. Igual que passava amb els textos legislatius s'ha de tenir en compte la validesa dels textos consultats, en el Constitucional se'ns adverteix que el “texto impreso prevalece en caso de divergencia con la versión electrónica”.

• Tribunal Constitucional <http://www.tribunalconstitucional.es>. Les sentències del TC es publiquen en el Boletín oficial del Estado en suplement a banda <http://www.boe.es/cgi-bin/sumarios-tc> (art. 164.1 de la Constitució i art. 86.2 de la seva Llei orgànica); i es recullen també, al costat de les interlocutòries, en la recopilació Jurisprudencia constitucional, editada conjuntament pel TC i el BOE (art. 99.2 LOTC). En aquesta pàgina es poden consultar les sentències a text íntegre des de l'any 2000. Per a sentències i interlocutòries des del 1980 es remet a la pàgina web de consulta de la base de dades de jurisprudència del TC <http://www.boe.es/tc/>.
• Poder judicial <http://www.poderjudicial.es>. El portal web del Poder judicial acull les pàgines del Consell General del Poder Judicial, del Tribunal Suprem i aplega informació rellevant de tots els jutjats i tribunals d'Espanya. La pàgina del Consell General del Poder Judicial permet conèixer l'organització judicial de l'Estat i localitzar els diferents organismes que la componen (directori de jutjats d'Espanya). La pàgina del Tribunal Suprem ofereix la possibilitat de consultar-ne la base de dades de jurisprudència, on podem visualitzar les interlocutòries i sentències a text complet, el catàleg de la xarxa de biblioteques judicials, les publicacions del Tribunal Suprem i altres documents d'interès.
• Tribunal de Comptes <http://www.tcu.es/>. L'article 136 de la Constitució espanyola institueix el Tribunal de Comptes com a òrgan fiscalitzador suprem dels comptes i de la gestió econòmica de l'Estat i del sector públic. El Tribunal de Comptes té les funcions de fiscalitzar l'activitat economicofinancera del sector públic i enjudiciar la responsabilitat comptable en què incorrin els que tinguin al seu càrrec el maneig de béns, cabals o efectes públics. Té atribuïdes, per tant, dues funcions: fiscalitzadora i jurisdiccional. Des de la pàgina web en podem consultar la història, les funcions, l'organització, la participació internacional i una àmplia selecció d'enllaços amb els tribunals de comptes dels països europeus i d'alguns d'americans, i enllaços amb altres òrgans nacionals responsables de comptes.
• Tribunal de Defensa de la Competència <http://www.mineco.es/tdc/tdc.htm>. La pàgina del Tribunal de Defensa de la Competència ens ofereix una recopilació de legislació relacionada amb el seu àmbit i ofereix la possibilitat de consultar a text complet les resolucions del Tribunal.

3.4.1.2  Repertoris

• Aranzadi/Westlaw. La secció de jurisprudència inclou la jurisprudència del Tribunal Suprem des del 1979, a més d'una selecció de sentències de la Sala Primera des del 1930 fins al 1978. Inclou la jurisprudència del Tribunal Constitucional des del 1980, una selecció de sentències de la Direcció General de Registres i del Notariat dictades des del 1930 fins al 1991, les resolucions de la Direcció General de Registres des del 1979, a més d'una selecció del 1930 al 1978, la jurisprudència dels Tribunals Superiors de Justícia, les Audiències Provincials i l'Audiència Nacional (totes les sentències a partir del 2001), i també articles doctrinals i més de 20.000 referències bibliogràfiques.
• La Ley. La base de dades de jurisprudència (consultable en línia) ofereix totes les sentències del Tribunal Suprem (TS), el Tribunal Constitucional (TC) i totes les resolucions de la Direcció General dels Registres i del Notariat (DGRN). A més conté una selecció amplíssima de les sentències més rellevants de l'Audiència Nacional (AN), totes les audiències provincials (AP), tots els tribunals superiors de justícia (TSJ), el Tribunal Econòmic Administratiu Central (TEAC), els tribunals econòmics administratius regionals (TEAR), el Tribunal de Defensa de la Competència (TDC), el Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees (TJCE). Ofereix el text complet de totes les sentències publicades des del 1980 per la revista jurídica La Ley i inclou, a partir del 1986, el text complet de totes les sentències del Tribunal Suprem.
• El Derecho. La base de dades de jurisprudència (en DVD) inclou la part dispositiva de les resolucions del Tribunal Suprem i del Tribunal Constitucional amb transcendència per a la normativa, la normativa de la Unió Europea des de l'any 1986, totes les sentències del Tribunal Constitucional, totes les sentències del Tribunal Suprem des del 1986, una selecció d'interlocutòries i sentències de totes les audiències provincials, totes les resolucions dels tribunals superiors de justícia corresponents a les sales civils i penals, i una selecció de les interlocutòries i sentències de les sales contenciosoadministratives socials. Ofereix totes les sentències del Tribunal Europeu de Drets Humans, totes les sentències del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees des del 1995, i totes les resolucions de la Direcció General dels Registres i del Notariat des del 1950.

3.4.2  Internacional

Les limitacions per a la consulta d'aquesta informació estan definides per l'idioma. L'anglès i el francès són els idiomes de treball dels tribunals internacionals com ara el de Drets Humans o el Penal Internacional. Per a jurisprudència comunitària no trobem limitacions idiomàtiques, però si tenim la necessitat de consultar una sentència del tribunal constitucional federal alemany <http://www.bundesverfassungsgericht.de/>, necessitarem sens dubte un traductor oficial.

• Tribunal de Justicia de las Comunidades Europeas. <http://curia.eu.int/es/index.htm>.
• Cour Européenne des Droits de l'Homme. <http://www.echr.coe.int/>.
• Biblioteca Europea (UCM). <http://www.ucm.es/BUCM/be/legis/>.
• Centro de Documentación Europea. <http://www.esade.es/cde/esp/index.html>.
• International Court of Justice. <http://www.icj-cij.org/>
• International Criminal Tribunal for the former Yugoslavia. <http://www.un.org/icty/>.
• Lexadin. The World Law Guide Courts / Cases. <http://www.lexadin.nl/wlg/courts/nofr/courts.htm>.
• Corte Interamericana de Derechos Humanos. <http://www1.umn.edu/humanrts/iachr/iachr-sp.html>.

3.6  Doctrina

La doctrina jurídica està formada pels documents més tradicionals, com ara monografies, manuals, articles de revista, tesis i altres treballs d'investigació.

Les noves tecnologies han possibilitat l'accés a un ampli ventall de recursos d'informació doctrinal, recursos que ens permeten tant la localització d'articles doctrinals com la localització de materials bibliogràfics.

Recursos per a la localització d'articles doctrinals:

• Compludoc: base de dades d'articles de revistes. <http://www.ucm.es/BUCM/complu/frame.htm>.
• Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya. Base de dades de sumaris. <http://sumaris.cbuc.es/cercador.html>.
• Prisma - Biblioteca de ESADE. <http://www.esade.es/biblio/prisma.htm>.
• Servei d'Estudis de La Caixa. <http://www.estudis.lacaixa.comunicacions.com/webes/estudis.nsf/wurl/sehomecos_cat>.

Recursos per a la localització de documents bibliogràfics doctrinals:

• Biblioteca del Congrés dels Diputats. <http://congrés.absysnet.com/cgi-bin/abwebc/G0>.

3.6  Matèries

Les matèries en què actualment està diversificat el dret són moltes, per la qual cosa en l'article fem esment d'alguns recursos disponibles a la xarxa de les matèries considerades més importants (fiscal o laboral) o més noves (medi ambient o dret de les telecomunicacions).⁵

3.6.1  Fiscal

L'aspecte fiscal-tributari és un dels més importants, ja que és present en tots els àmbits del nostre dia a dia, des de la compra d'un llibre (subjecte a IVA) fins a la tramitació d'una herència (subjecta a l'impost sobre successions i donacions) o l'amortització dels equips informàtics de qualsevol institució, ja sigui pública o privada (Impost sobre Societats). Per això mateix, el nombre de recursos existents, tant informatitzats com tradicionals, supera en nombre els existents en altres matèries. Una mostra dels més significatius són les següents:

• Dirección General de Tributos (DGT). <http://www.minhac.es/tributos/>. El valor principal d'aquesta pàgina és la possibilitat de trobar totes les respostes a consultes fetes a la DGT en el període comprès entre 01/01/97 i 28/02/03 (data que es va ampliant regularment), per mitjà de sis camps de recerca. Cap base de dades del mercat recull totes les consultes de la DGT, per això té gran valor. D'altra banda, ofereix una selecció de la legislació més rellevant en matèria tributària, com també els convenis de doble imposició firmats per Espanya. Com a novetat podem trobar sota l'epígraf “Doctrina tributaria” un llibre electrònic: Libro electrónico de doctrina del IRPF.
• Agencia Española de Administración Tributaria (AEAT) <http://www.aeat.es>. Recurs de gran importància també perquè recull legislació, doctrina, resolucions, calendaris per al contribuent, models i formularis, informació sobre la normativa de les distintes comunitats autònomes en matèria d'impostos cedits, i també enllaços a les respectives pàgines web.
• Legislació del Ministeri d'Economia. <http://portal.minhac.es/Minhac/Temas/Legislación/default.htm>.
• Asociación Española de Asesores Fiscales. <http://www.aedaf.es/>.
• Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas. <http://www.icac.meh.es/>.
• Recopilación de legislación fiscal — Cuatrecasas. <http://www.cuatrecasas.com/cast/eu26i_e.htm>.
• Fiscalité Européenne. <http://www.fontaneau.com/>.
• OCDE (Tax). <http://www1.oecd.org/daf/fa/first_en.htm>.

3.6.2  Laboral

Per descomptat el dret del treball conforma un altre dels pilars bàsics del nostre ordenament jurídic. Actualment ha adquirit més rellevància a causa d'una sèrie d'acomiadaments per ús indegut del correu electrònic en el lloc de feina. La sentència del TSJ de Madrid de 4/12/01 o la sentència del TSJ de Catalunya de 14/11/00 són un clar exemple.

• Ministeri de Treball i Assumptes Socials. <http://www.mtas.es/>. El portal del MTAS ofereix una gran varietat d'informació. Es pot consultar, entre altres, la legislació estatal, autonòmica i comunitària en matèria d'acció social i serveis socials, publicada en els respectius butlletins oficials des de juliol del 2001. També es poden consultar i descarregar (en format PDF) els models dels diferents tipus de contractes. Cal destacar l'apartat de l'Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball <http://www.mtas.es/insht/index.htm> que, a més de la legislació sobre prevenció de riscos laborals, estadístiques i organitzacions, disposa d'un petit tesaurus sobre la matèria en espanyol i anglès. Com a excepció, cal ressenyar que el cercador del MTAS és prou limitat, perquè només permet fer recerques en un determinat apartat d'aquest portal, per exemple, a “Biblioteca y publicaciones” o a “Estadísticas laborales”, etc. A més, les instruccions de recerca i les icones són en anglès. <http://www.mtas.es/search>.
• Instituto Nacional de Empleo (INEM). <http://www.inem.es/>.
• Organitzación Internacional del Trabajo. <http://www.ilo.org/public/spanish/support/lib/dblist.htm>
• Agencia Europea para la Seguridad y la Salud en el Trabajo. <http://europe.osha.eu.int/index.php?lang=es>. Pàgina molt completa gestionada per la UE que pretén proporcionar als organismes comunitaris, als estats membres i als mitjans interessats tota la informació tècnica, científica i econòmica útil en l'àmbit de la seguretat i salut en el treball (es pot consultar en qualsevol de les onze llengües oficials de la UE). Legislació, guies tècniques, estadístiques són alguns dels continguts més rellevants que ofereix aquest lloc web, a més de la possibilitat de rebre a través del correu electrònic un butlletí de notícies.
• International Labour Organitzation. Administrative Tribunal. <http://www.ilo.org/public/english/tribunal/>.

Dins de l'àmbit laboral és igualment necessari destacar els recursos referents als convenis col·lectius, informació de consulta obligada en l'entorn laboralista.

• Convenis col·lectius estatals. <http://www.mtas.es/empleo/convenios/inicio.htm>. El Ministeri ofereix la possibilitat de consultar a text complet tots els convenis col·lectius d'àmbit estatal.
• Convenis col·lectius. <http://www.ciss.es/cnv/busquedacc.html>.
• Convenis col·lectius. <http://www.derecho.com>. Derecho.com dóna accés al text de tots els convenis col·lectius d'àmbit nacional publicats en el Butlletí oficial de l'Estat a partir del 4 de setembre de 2000.
• lt;http://www.lexnova.es/>. La base de dades consta de convenis col·lectius sectorials (més de 1.800 convenis a text complet i les pròrrogues, revisions, etc., derivades); i convenis col·lectius d'empresa (contingut íntegre dels més de 5.000 convenis col·lectius d'empresa, publicats des de l'1 de gener de 1999, en format PDF). Per a la consulta d'aquests convenis és necessària la subscripció.

3.6.3  Medi ambient

La conscienciació social de la problemàtica ambiental cada vegada està més estesa. La conscienciació ciutadana ha estat possible gràcies a les mesures adoptades per l'Administració per protegir el medi ambient, com ara la imposició de taxes en el cas balear (Llei del Parlament de les Illes Balears 7/2001, de 23 d'abril, de l'impost sobre les estades en empreses turístiques d'allotjament, en BOE, núm. 125, de 25 de maig de 2001, p. 18338), o la càrrega de sancions econòmiques; i gràcies a la creació de gran nombre de recursos informatius que han possibilitat el coneixement de la matèria.

• Ministeri de Medi Ambient. <http://www.mma.es/>. Ofereix informació legislativa (estatal, autonòmica i comunitària, organitzada per matèries) i jurisprudencial (TJCE, TEDH, TC i TS). Es pot consultar per índexs cronològic o analític, i per àrees (qualitat ambiental, costes, parcs naturals, etc.).
• Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. <http://mediambient.gencat.net/cat/inici.jsp>. El portal del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya ofereix la possibilitat de consultar la legislació ambiental, organitzada per àmbit d'aplicació i per matèria, estadístiques mediambientals, activitats i memòries del departament, ajudes. Permet conèixer les publicacions del Departament i accedir a les de difusió gratuïta. El portal permet accedir a les diferents pàgines d'entitats relacionades amb el medi ambient, com ara el Centre de la Propietat Forestal, el Centre per a l'Empresa i el Medi Ambient, l'Agència Catalana de l'Aigua, etc.
• European Environmental Law Homepage. <http://www.eel.nl/>. Recurs interessant que ofereix, en anglès, legislació i jurisprudència de la Unió Europea, com també articles que analitzen en profunditat els temes més rellevants.

3.6.4  Telecomunicacions

• Jurisweb - Legislación de Telecomunicaciones. <http://www.jurisweb.com/legislacion/telecomunicaciones/>
• Comisión del Mercado de Telecomunicaciones - Centro de Información. <http://www.cmt.es/cmt/centro_info/legislacion/>.
• Ministeri de Ciència i Tecnologia. <http://www.mcyt.es/>. El portal del Ministeri ofereix la possibilitat de consultar les beques, ajudes i subvencions que ofereix, com també la legislació, els diferents indicadors i les estadístiques relacionades amb tots els àmbits tractats pel Ministeri. El portal permet la consulta del catàleg del seu centre de documentació i el butlletí bibliogràfic mensual que publica amb les principals novetats de la biblioteca.
• Instituto Aragonés de Fomento. <http://www.iaf.es>. Dins de l'apartat “Información sectorial” es recullen sota l'epígraf “Medio ambiente” un ampli repertori de enllaços organitzats de manera clara i senzilla, que permet conèixer des de la legislació fins a les empreses del sector o les fires espanyoles més importants.

4  Algunes reflexions finals

L'organització judicial ha estat des d'antic una organització caracteritzada per ser un model vuitcentista i autàrquic, on cada jutjat anava per lliure. Les noves tecnologies, però, han ajudat a augmentar l'accés a la informació i han possibilitat l'intercanvi d'informació, de criteris i de coneixements, cos que ha permès la modificació d'aquesta situació. Així, ja es recull en l'article 230.5 de la LOPJ (Llei orgànica del Poder Judicial) que el Consell General del Poder Judicial té les competències per garantir la compatibilitat dels sistemes informàtics. Encara així, el treball desenvolupat no és prou i el camí a recórrer fins a arribar a l'ideal del jutjat virtual amb comunicació entre els distints òrgans i amb els organismes col·laboradors és llarg.

La informació jurídica està caracteritzada per la variabilitat, el dinamisme i el canvi constant, per la qual cosa és necessari acudir sempre a fonts d'informació que garanteixin l'actualització dels continguts. Les noves tecnologies han afavorit la difusió en menys temps de la informació jurídica.

Un altre dels aspectes que caracteritzen la informació jurídica és el volum. Actualment el volum d'informació jurídica disponible és pràcticament incontrolable, per la qual cosa és necessari un procés de gestió, recerca i selecció que ens permeti accedir a la informació desitjada en el temps més breu possible.

En aquesta necessitat de gestió del gran volum d'informació i en l'obligatorietat de controlar l'actualització, el rigor i l'exhaustivitat de la informació jurídica és on el documentalista té un paper decisiu. Els professionals del món del dret rarament es poden permetre el luxe de dedicar el seu temps a la gestió, recerca i selecció dels recursos que els permetran accedir a la informació que requereixen per al desenvolupament de l'activitat professional diària.

5  Bibliografia

Barriuso Ruiz, Carlos (1999). “¿Estamos jurídicamente preparados para afrontar las nuevas tecnologías de Internet?”. Otrosí información: publicación del Colegio de Abogados de Madrid, nº 10, p. 60-61.

Documentos de trabajo del I Curso de Documentación Judicial (2001). San Sebastián: Centro de Documentación Judicial.

Espanya (1978). “Constitución española”. BOE nº 311 (29 dic 1978), 29.315-29.424

Espanya (1992). “Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común”. BOE nº 285 (27 nov. 1992), p. 40.300-40.319.

Espanya (1985). “Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial”. BOE nº 157 (2 jul. 1985), p. 20.632-

Espanya. (1889). “Real Decreto, de 24 de julio de 1889. Código Civil”. Gaceta de Madrid (25 jul. 1889).

Estrugas Mora, Gemma; Riera Masgrau, Roser (2000). “Panoràmica de la producció catalana de fonts estadístiques en suport electrònic”. Item, nº 26 (gen.-juny. 2000), p. 36-88.

Ibáñez Peña, Jesús (1998). “Internet, una herramienta fiscal”. Gaceta fiscal, nº 170 (nov. 1998), p. 143-158.

Kröger, Detlef; Clasen, Ralf; Wallbrecht, Dirk (1996). Internet für Juristen: Welweiter Zugriff auf Juristische Informationen. Neuwied: Luchterhand.

López-Muñiz Goñi, Miguel (1984). Informática jurídica documental. Madrid: Díaz de Santos.

Manual de documentación jurídica (1998). Editado por Mateo Maciá. Madrid: Síntesis.

Martín Galán, Bonifacio (2001). Tratamiento y difusión en Internet de información jurisprudencial mediante tecnologías XML: aplicación al caso del Tribunal Constitucional. Tesis de Doctorado en Biblioteconomía y Documentación, Universidad Carlos III de Madrid.

Muñoz Merino, Ana (1995). “La evolución de la información jurídica”. Actualidad informática Aranzadi, núm. 16, p. 3-11.

Llaneza, Paloma (2000). “Internet, sociedad y derecho”. Otrosí informativo: publicación del Colegio de Abogados , nº 15, p. 22-23.

Páez Maña, Jorge (1995). “Comentarios sobre particularidades de las bases de datos jurídicas”. Actualidad informática Aranzadi, núm. 16, p. 1-3.

Problemas actuales de la documentación y la informática jurídica: actas del coloquio internacional celebrado en la Universidad de Sevilla 5 y 6 de marzo de 1986. (1987). Madrid: Tecnos.

Ribas, Javier (1999). “La vulnerabilidad de las bases de datos jurídicas”. Actualidad jurídica Aranzadi, núm. 377, p. 1-3.

Data de recepció: 24/02/2003   Data d'acceptació: 05/05/2003.

---

Notas

¹   Diàriament i durant el desenvolupament de les nostres funcions com a documentalistes en empreses especialitzades en l'àmbit legal, topem amb una sèrie de necessitats informatives que trobem resoltes bàsicament en els recursos exposats al llarg de l'article. No dubtem que hi ha altres recursos no citats de qualitat destacable, però que per desconeixement o per falta d'aplicabilitat a la nostra feina hem descartat.

²   Text extret de la pàgina <http://www.boe.es>.

³   Enllaços actualitzats el 7/05/2003.

⁴   Enllaços actualitzats el 7/05/2003.

⁵   Com ja hem comentat més amunt, diàriament i durant el desenvolupament de les nostres funcions com a documentalistes en centres de documentació especialitzats en dret, topem amb una sèrie de necessitats informatives que trobem resoltes bàsicament en els recursos exposats al llarg de l'article. No dubtem que hi ha matèries de més rellevàncies i més noves, però per a nosaltres les matèries presentades, tant pel nombre de consultes relatives com pel nombre de recursos relacionats, són les principals.