BID: textos universitaris de Biblioteconomia i Documentació

Número 10, juny 2003


Les noves tecnologies: un pas endavant en la documentació jurídica

[Versión castellana]


Rebeca García Palomeque, Rafael Pérez Campos

Documentalista
KPMG Abogados


Resum [Abstract] [Resumen]

Resum

Es pretén mostrar la incidència que està tenint l'assentament de les anomenades noves tecnologies de la informació i comunicació en el món del dret, presentant els recursos disponibles a través d'Internet (pàgines web gestionades per l'Administració i iniciatives privades), juntament amb els més tradicionals i usats fins ara (paper, bases de dades en CD-ROM, etc.). Conèixer els recursos disponibles i les eines adequades per recuperar la informació al web és una tasca dura —però imprescindible—, a la qual cal dedicar temps i recursos; i és aquí on apareix la figura del documentalista com a agent mitjancer entre la informació demanada pels professionals del dret i la localització d'aquesta informació.


1  Introducció

1.1  Objectius i abast1

El món del dret tal com el coneixem actualment és, sobretot, un món de documentació escrita. Parlar de dret és, en cert sentit, parlar de llibres i de publicacions periòdiques: butlletins oficials, codis, repertoris, revistes jurídiques. Així doncs, podríem afirmar que el dret es basa, principalment, en la creació, l'emmagatzematge, el processament i la comunicació de la informació.

El dret requereix un cert grau de flexibilitat —per adaptar-se als canvis— i un cert grau d'estabilitat, per no provocar inseguretat social. El grau d'estabilitat i el de fixació variaran segons el tipus de societat de què es tracti, però la capacitat i la velocitat d'adaptació del dret als canvis dependran sobretot dels suports i mitjans de comunicació disponibles.

Aquests primers anys del present segle XXI significaran la consolidació de l'ús de les noves tecnologies de la informació en tots els àmbits i, com no pot ser d'altra manera, també en el món del dret. Per tant, la conscienciació i sensibilització dels professionals del dret respecte a la necessitat d'introduir i utilitzar les noves tecnologies de la informació en els hàbits de treball és prioritària, especialment pel que fa a la captació i reutilització de la informació jurídica.

La revolució de les noves tecnologies de la informació és un fet indiscutible a causa de la capacitat de penetració en tots els àmbits i aspectes de la societat. Internet s'ha convertit en una eina bàsica de comunicació i en la font de fonts d'informació.

Avui, el volum d'informació al nostre abast es multiplica exponencialment i deixa al descobert la necessitat d'un “filtre” que ens permeti obtenir únicament la informació rellevant que respongui de manera exhaustiva a les nostres necessitats informatives. En una era en què el temps és el factor determinant de la societat i és clau per al món empresarial, no es pot concebre la pèrdua de temps que implica la necessitat d'avaluar i organitzar l'enorme quantitat d'informació disponible, i seleccionar la que realment requerim.

L'àmbit jurídic no queda fora d'aquesta tendència i, així, igual que creix la necessitat d'informació d'advocats, de jutges, documentalistes, periodistes i del ciutadà en general, els mitjans per aconseguir-la augmenten. Internet ha fet possible que la informació jurídica sigui considerablement més accessible i que aquest accés sigui pràcticament immediat. Internet, tot i el gran volum d'informació que conté, n'ha facilitat la difusió i l'accés (ja sigui gratuïtament o bé pagant) i ha trencat les barreres d'espai i de temps. Aquest augment de l'accessibilitat a la documentació jurídica ha anat acompanyat d'un augment considerable del nombre de recursos disponibles per al tractament de la informació esmentada.

L'objectiu d'aquest treball és exposar el panorama actual de les fonts d'informació jurídiques, i oferir una metodologia i una sèrie d'eines útils per a la tasca diària dels professionals del sector: advocats, jutges, documentalistes i periodistes. Per fer-ho, presentarem breument els recursos d'informació tradicionals i, més detalladament, les noves opcions que Internet ofereix, com poden ser els webs de l'Administració.


1.2  Estructura

Les fonts d'informació jurídiques analitzades en el cos de l'article apareixen estructurades en quatre grans blocs: documentació parlamentària, legislació, jurisprudència i doctrina. Aquests blocs responen a les principals tipologies de documentació jurídica que podem trobar en el món del dret.

L'elecció d'aquesta estructura no respon a motius aleatoris o subjectius, sinó a la recerca de la major precisió, claredat i usabilitat dels recursos presentats pels professionals relacionats amb l'àmbit jurídic.

La majoria de les fonts d'informació jurídiques comprenen més d'un àmbit temàtic, per la qual cosa es va descartar l'estructura per matèries des d'un primer moment. Així, es van evitar els problemes a l'hora de realitzar i presentar l'anàlisi i les repeticions innecessàries de recursos. Tot i així, s'han ressenyat algunes de les fonts més destacades en les diferents disciplines del dret. En cada un dels blocs presentats, “Documentació parlamentària”, “Legislació”, “Jurisprudència” i “Doctrina”, s'analitzen tant les principals fonts d'informació en suports tradicionals com els recursos més nous disponibles a Internet.


2  Les fonts del dret

Segons el Codi Civil (article 1.1) les fonts de l'ordenament jurídic espanyol són la llei, el costum i els principis generals del dret. Estableix en l'apartat sisè del mateix article que “la jurisprudència complementarà l'ordenament jurídic amb la doctrina que, d'una manera reiterada, estableixi el Tribunal Suprem en interpretar i aplicar la llei, el costum i els principis generals del dret.”

Podem definir la documentació jurídica com la documentació generada en la creació, l'aplicació, la difusió i la investigació del dret. Així doncs, dins la documentació jurídica trobem compresa la documentació legislativa, que emana del poder legislatiu i ha de complir els principis de jerarquia, competència i publicitat (recollits en la Llei 30/1992 de règim jurídic de l'Administració pública i procediment administratiu comú, articles 51 i 52); la documentació judicial, generada pels òrgans de l'Administració de Justícia; la documentació parlamentària, generada en el desenvolupament de l'activitat parlamentària (elaboració de normes, projectes i proposicions, discussió i aprovació), i finalment la documentació de doctrina jurídica, formada pels documents més tradicionals, com són monografies, manuals, articles de revista, tesis i altres treballs d'investigació.

En aquest aspecte no hem d'oblidar que Espanya, com a membre de la Unió Europea, està afectada per les directives i reglaments emanats de l'activitat legislativa de la UE i per les sentències i interlocutòries del Tribunal de Justícia de la UE i del Tribunal de Primera Instància.

3  Les fonts d'informació del dret

En aquest punt presentarem diversos recursos que faciliten la localització de la informació jurídica. Ens centrarem, principalment, en els que són accessibles a través d'Internet; però sense oblidar els més tradicionals, com són els recursos en paper i les bases de dades en suport informàtic (disquet, CD-ROM, DVD).

Podem diferenciar diversos tipus de bases de dades segons el contingut:

Podem afirmar, per tant, que la finalitat de les bases de dades jurídiques és la difusió de l'ordenament jurídic, facilitant un accés senzill a les fonts del dret a tota persona que el necessiti i oferint exhaustivitat en els continguts i un grau de seguretat jurídica alt.

Actualment, Internet, font de fonts, fa possible la recuperació de quantitats ingents d'informació. Tanta quantitat d'informació al nostre abast ens obliga a estar especialment atents a la qualitat, tenint en compte determinats aspectes, com ara el prestigi dels autors, l'actualització del contingut, la identificació correcta dels documents, la publicitat, els enllaços a altres webs, el disseny, les possibilitats d'exportació i de treball, etc. El volum tan elevat d'informació que ofereix Internet implica sovint la recuperació d'informació irrellevant (soroll), cosa que haurem d'evitar fent servir les diferents eines disponibles i aplicant les tècniques de recerques més pertinents per impedir, al seu torn, el silenci informatiu (la no-recuperació de la informació més adequada a les nostres demandes).

3.1  Recursos generals

3.1.1  Obres de referència

Entenem per obra de referència la que és apropiada —pels objectius, pel pla, per l'ordenació i per la manera de tractar els temes— per a la consulta amb fins d'informació, o la que remet a altres obres per conèixer o ampliar un tema donat. Així, d'una banda, tenim enciclopèdies, diccionaris, anuaris, etc., que informen per si mateixos, i, de l'altra, les bibliografies que remeten a altres obres.

A continuació presentem una mostra de les diferents obres de referència en el món del dret.

3.1.1.1  Diccionaris


3.1.1.2  Enciclopèdies


3.1.1.3  Directoris de recursos: portals


3.1.1  Llistes de distribució


3.2  Documentació parlamentària

La Constitució de 1978, enllaçant amb una llarga tradició parlamentària inaugurada el 1834, ha establert a Espanya un sistema bicameral, en virtut del qual les Corts Generals estan formades pel Congrés dels Diputats i el Senat, als quals corresponen, segons l'article 66, les funcions d'exercir la potestat legislativa de l'Estat, aprovar-ne els pressupostos, controlar l'acció del Govern i les altres competències que els atribueixi la Constitució.

Per aquesta raó és important conèixer els recursos documentals que ens permeten recuperar la informació generada prèvia a la publicació de les normes en el BOE.

Congrés i Senat editen en paper el Butlletí oficial de les Corts Generals i el Diari de Sessions propi, també disponible en CD-ROM i actualment a través d'Internet (<http://www.congreso.es> i <http://www.senado.es>) es té accés a tota la tramitació parlamentària de les iniciatives legislatives. Senat i Congrés posen a disposició dels usuaris externs una sèrie de bases de dades que permeten conèixer la informació sobre el seguiment de l'activitat parlamentària del Senat (GELABERT), la legislació de les comunitats autònomes i la jurisprudència del Tribunal Constitucional (TC) relacionada amb les comunitats autònomes (CALEX), les referències a l'activitat parlamentària en les assemblees legislatives de les comunitats autònomes (ALCA), les iniciatives parlamentàries i altres expedients tramitats en el Congrés dels Diputats, les intervencions dels diputats i d'altres oradors en les comissions, el Ple i la Diputació Permanent del Congrés, com també en les comissions mixtes (ARGO).

Alguna base de dades comercials, com és el cas de Westlaw d'Aranzadi, ofereix la possibilitat de consultar el text de les iniciatives legislatives de la present legislatura.

3.3  Legislació

La recerca d'informació legislativa està marcada per la necessitat de consultar les fonts primàries d'informació: els butlletins oficials. Aquestes fonts d'informació primària ens garanteixen que el text que consultem és l'oficial, el fidedigne, i no ha estat adulterat per cap editorial comercial. La informació legislativa també ens imposa la necessitat d'assegurar-nos que els textos obtinguts i que estem consultant estan actualitzats o són una versió consolidada de la norma.

Unes altres fonts d'informació legislativa a què habitualment s'ha recorregut són els repertoris cronològics de legislació. Aquestes obres, com el mateix nom indica, recopilen cronològicament tota la normativa publicada en els butlletins oficials. Els repertoris permeten la consulta i localització dels diferents textos legals a partir de la data de publicació i per mitjà dels diferents índexs, gairebé sempre alfabètics i sistemàtics.

Un dels repertoris amb més prestigi en el món del dret és el Repertorio cronològico de legislación d'Aranzadi. Editat des del 1930, aplega més de 164.000 disposicions a text complet del BOE (totes les publicades en l'apartat I de “Disposicions generals”, i una selecció de les disposicions publicades en l'apartat III), així com d'altres butlletins especials: ressenyes de convocatòries de beques, subvencions, convenis col·lectius i disposicions sobre empreses privades.

La incorporació de les noves tecnologies al món del dret ha fet possibles noves formes d'accés als butlletins oficials, que fins fa uns anys només eren consultables en la versió en paper. Més tard van arribar els CD-ROM, els DVD i finalment les edicions per mitjà d'Internet.

Prèviament a la consulta de qualsevol text normatiu per Internet hem d'observar si s'indica si el text contingut en les pàgines esmentades es considera autèntic o no, o si únicament ho són les publicacions en paper. Per exemple en el Boletín oficial de la Junta de Andalucía trobem aquest missatge: “De acuerdo con lo dispuesto en el Art. 4 del Reglamento del Boletín oficial de la Junta de Andalucía, sólo lo publicado en dicho Boletín ostenta la consideración de auténtico.”


3.3.1  Legislació nacional

3.3.1.1  Butlletins oficials nacionals

“El Boletín oficial del Estado, diario oficial del Estado, es el órgano de publicación de las Leyes, disposiciones y actos de inserción obligatoria. En España, el Boletín oficial del Estado contiene además las Leyes producidas en el seno de las Cortes Generales, las disposiciones emanadas del Gobierno de la Nación, las disposiciones generales de las Comunidades Autónomas, con independencia de que éstas se publiquen asimismo en los Diarios Oficiales de la propia Autonomía. El texto de las disposiciones, resoluciones y actos publicados en el Boletín tiene la consideración de oficial y auténtico; por su parte, el texto de las normas emanadas de las Comunidades Autónomas tendrá el carácter que le atribuya el respectivo Estatuto de Autonomía.”2

Podem consultar el BOE en format paper, a la base de dades en CD-ROM o a les bases de dades Iberlex (legislació nacional) <http://www.boe.es/suscrip/iberlexinfo.htm>, Iberlex-UE (legislació europea) <http://www.boe.es/suscrip/iberlexueinfo.htm>, Personal (resolucions sobre el personal de l'Administració) <http://www.boe.es/suscrip/personalinfo.htm>, Indilex (secció “Otras disposiciones del BOE”) <http://www.boe.es/suscrip/indilexinfo.htm> i Publiboe (subhastes i concursos d'obres i serveis) <http://www.boe.es/suscrip/publiboeinfo.htm>. Tots aquests recursos són d'accés restringit sota subscripció, o consultables en biblioteques i/o centres de documentació especialitzats.

Per a la consulta gratuïta del butlletí, sens dubte la pàgina que cal visitar és l'oficial del BOE <http://www.boe.es>, i la seva base de dades Indiboe, que permet la consulta dels sumaris del BOE des del 1995 i del text complet des del 1999. També hi ha altres pàgines que ens permeten l'accés al BOE, com ara la de la Universidad de Oviedo <http://www.etsimo.uniovi.es/boe/>, que ofereix el sumari des del gener de 1995 i el text complet des del gener de 1999. Aquesta pàgina de la Universidad de Oviedo aporta un avantatge respecte al BOE, perquè permet descarregar els documents en un sol fitxer. En la pàgina del BOE l'única opció de descàrrega és pàgina per pàgina, amb la consegüent pèrdua de temps per a l'usuari. Així mateix, el Centre de Documentació Europea de la Universitat d'Alacant ofereix el text complet des del 1999 <http://www.cde.ua.es/boe/>.


3.3.1.2  Butlletins oficials autonòmics3

Cada comunitat autònoma i les dues ciutats amb estatut d'autonomia (Ceuta i Melilla) tenen la seva normativa present a la xarxa, si bé les dates de consulta dels textos són molt diferents. Per exemple, es poden consultar els sumaris i el text complet del Boletín oficial de Canarias des del 1980 o el Boletín oficial de la ciudad de Ceuta, en format TIFF, des del novembre de 1926.


3.3.1.3  Butlletins oficials provincials4

En l'àmbit provincial la consulta legislativa és més complicada, perquè només hi ha 25 províncies que tinguin el butlletí a la xarxa. El Boletín oficial de Bizkaia és el que ens ofereix els textos més antics, des del gener de 1994, en format PDF.


3.3.1.4  Repertoris


3.3.2  Legislació internacional

3.3.2.1  Unió Europea: el Diari oficial de la Unió Europea (DOUE)

Igual que la recerca d'informació legislativa d'àmbit estatal, provincial o autonòmic, la recerca d'informació legislativa de la Unió Europea està determinada per la necessitat de consultar-ne les fonts primàries d'informació, en aquest cas el Diari oficial de la Unió Europea (DOUE). Aquesta font d'informació primària, igual que els butlletins oficials nacionals, autonòmics i provincials, garanteix que el text que consultem és l'oficial, original i fidedigne, i que no ha estat modificat. Igual que la informació legislativa restant, la d'àmbit europeu també està marcada per la necessitat d'assegurar-nos que els textos obtinguts i que consultem estan actualitzats o són una versió consolidada de la norma.

La incorporació de les noves tecnologies al món del dret ha fet possible que, igual que els altres butlletins oficials, el DOUE sigui consultable en diversos formats com ara el paper, el CD-ROM i per mitjà d'Internet.

L'accés als documents de la UE pel web, igual que hem vist per als butlletins espanyols, té aplegades unes clàusules d'exempció de responsabilitat (“únicamente se consideran autènticos los textos legales de la Unión Europea publicados en les ediciones impresas del Diario oficial de la Unión Europea”) i de drets d'autor (“Ni las instituciones europeas ni cualquier persona que actue en su nombre pueden ser consideradas responsables del uso que pueda hacerse de la información contenida en este sitio Web”). És possible consultar el DOUE a text complet des del gener de 1998 en espanyol <http://europa.eu.int/eur-lex/es/oj/index.html>


3.3.2.2  Unió Europea: repertoris


3.3.2.3  Altres països

3.4  Jurisprudència

En aquest punt cal destacar que en tractar l'accés a les resolucions judicials s'han de tenir en compte dos aspectes importants: el principi de publicitat de les resolucions judicials, recollit en l'article 24 de la Constitució del 1978, com a garantia de la tutela judicial efectiva; i la privadesa de les dades personals. En aquest mateix sentit, en el títol III de la LOPJ (Llei orgànica del Poder Judicial, 6/1985, d'1 de juliol) tenim definits els principis generals de la publicitat i forma de la documentació judicial.


3.4.1  Nacional

3.4.1.1  Tribunals

Les fonts d'informació jurisprudencials que ens han permès la consulta de sentències han estat principalment la premsa especialitzada i diversos repertoris de jurisprudència, editats per firmes comercials del món del dret. Un dels repertoris de més prestigi és el Repertorio de Jurisprudencia Aranzadi.

El Repertorio de Jurisprudencia Aranzadi, editat des del 1929, aplega la totalitat de les sentències dictades pel Tribunal Suprem, una selecció de les seves interlocutòries, i la totalitat de les resolucions dictades pels tribunals superiors de justícia (en matèria civil foral) i per la Direcció General dels Registres i del Notariat (DGRN).

Amb l'arribada de les noves tecnologies van aparèixer de mica en mica nous productes comercials en suports informàtics, CD-ROM i DVD, dels quals cal destacar les bases de dades editades pel Centre d'Estudis Financers: Normacef fiscal i Normacef social, que apareixien en el mercat com a complement de les revistes especialitzades que editaven fins a aquell moment. Tant les bases de dades com les revistes Revista práctica del derecho, Contabilidad y tributación són obres clau del dret espanyol.

La consulta de jurisprudència mitjançant repertoris o premsa especialitzada comporta una limitació en l'actualització dels centres i professionals, ja que el temps que transcorre entre el dictamen de la sentència i la publicació és prou dilatat. Desafortunadament, les noves tecnologies no ens han pogut ajudar de la manera que es podia esperar. La consulta en línia dels tribunals espanyols és molt limitada, si bé el més important, el Tribunal Constitucional, ens ofereix sentències i interlocutòries des del 1998. Igual que passava amb els textos legislatius s'ha de tenir en compte la validesa dels textos consultats, en el Constitucional se'ns adverteix que el “texto impreso prevalece en caso de divergencia con la versión electrónica”.


3.4.1.2  Repertoris


3.4.2  Internacional

Les limitacions per a la consulta d'aquesta informació estan definides per l'idioma. L'anglès i el francès són els idiomes de treball dels tribunals internacionals com ara el de Drets Humans o el Penal Internacional. Per a jurisprudència comunitària no trobem limitacions idiomàtiques, però si tenim la necessitat de consultar una sentència del tribunal constitucional federal alemany <http://www.bundesverfassungsgericht.de/>, necessitarem sens dubte un traductor oficial.


3.6  Doctrina

La doctrina jurídica està formada pels documents més tradicionals, com ara monografies, manuals, articles de revista, tesis i altres treballs d'investigació.

Les noves tecnologies han possibilitat l'accés a un ampli ventall de recursos d'informació doctrinal, recursos que ens permeten tant la localització d'articles doctrinals com la localització de materials bibliogràfics.

Recursos per a la localització d'articles doctrinals:

Recursos per a la localització de documents bibliogràfics doctrinals:


3.6  Matèries

Les matèries en què actualment està diversificat el dret són moltes, per la qual cosa en l'article fem esment d'alguns recursos disponibles a la xarxa de les matèries considerades més importants (fiscal o laboral) o més noves (medi ambient o dret de les telecomunicacions).5


3.6.1  Fiscal

L'aspecte fiscal-tributari és un dels més importants, ja que és present en tots els àmbits del nostre dia a dia, des de la compra d'un llibre (subjecte a IVA) fins a la tramitació d'una herència (subjecta a l'impost sobre successions i donacions) o l'amortització dels equips informàtics de qualsevol institució, ja sigui pública o privada (Impost sobre Societats). Per això mateix, el nombre de recursos existents, tant informatitzats com tradicionals, supera en nombre els existents en altres matèries. Una mostra dels més significatius són les següents:


3.6.2  Laboral

Per descomptat el dret del treball conforma un altre dels pilars bàsics del nostre ordenament jurídic. Actualment ha adquirit més rellevància a causa d'una sèrie d'acomiadaments per ús indegut del correu electrònic en el lloc de feina. La sentència del TSJ de Madrid de 4/12/01 o la sentència del TSJ de Catalunya de 14/11/00 són un clar exemple.

Dins de l'àmbit laboral és igualment necessari destacar els recursos referents als convenis col·lectius, informació de consulta obligada en l'entorn laboralista.


3.6.3  Medi ambient

La conscienciació social de la problemàtica ambiental cada vegada està més estesa. La conscienciació ciutadana ha estat possible gràcies a les mesures adoptades per l'Administració per protegir el medi ambient, com ara la imposició de taxes en el cas balear (Llei del Parlament de les Illes Balears 7/2001, de 23 d'abril, de l'impost sobre les estades en empreses turístiques d'allotjament, en BOE, núm. 125, de 25 de maig de 2001, p. 18338), o la càrrega de sancions econòmiques; i gràcies a la creació de gran nombre de recursos informatius que han possibilitat el coneixement de la matèria.


3.6.4  Telecomunicacions


4  Algunes reflexions finals

L'organització judicial ha estat des d'antic una organització caracteritzada per ser un model vuitcentista i autàrquic, on cada jutjat anava per lliure. Les noves tecnologies, però, han ajudat a augmentar l'accés a la informació i han possibilitat l'intercanvi d'informació, de criteris i de coneixements, cos que ha permès la modificació d'aquesta situació. Així, ja es recull en l'article 230.5 de la LOPJ (Llei orgànica del Poder Judicial) que el Consell General del Poder Judicial té les competències per garantir la compatibilitat dels sistemes informàtics. Encara així, el treball desenvolupat no és prou i el camí a recórrer fins a arribar a l'ideal del jutjat virtual amb comunicació entre els distints òrgans i amb els organismes col·laboradors és llarg.

La informació jurídica està caracteritzada per la variabilitat, el dinamisme i el canvi constant, per la qual cosa és necessari acudir sempre a fonts d'informació que garanteixin l'actualització dels continguts. Les noves tecnologies han afavorit la difusió en menys temps de la informació jurídica.

Un altre dels aspectes que caracteritzen la informació jurídica és el volum. Actualment el volum d'informació jurídica disponible és pràcticament incontrolable, per la qual cosa és necessari un procés de gestió, recerca i selecció que ens permeti accedir a la informació desitjada en el temps més breu possible.

En aquesta necessitat de gestió del gran volum d'informació i en l'obligatorietat de controlar l'actualització, el rigor i l'exhaustivitat de la informació jurídica és on el documentalista té un paper decisiu. Els professionals del món del dret rarament es poden permetre el luxe de dedicar el seu temps a la gestió, recerca i selecció dels recursos que els permetran accedir a la informació que requereixen per al desenvolupament de l'activitat professional diària.


5  Bibliografia

Barriuso Ruiz, Carlos (1999). “¿Estamos jurídicamente preparados para afrontar las nuevas tecnologías de Internet?”. Otrosí información: publicación del Colegio de Abogados de Madrid, nº 10, p. 60-61.

Documentos de trabajo del I Curso de Documentación Judicial (2001). San Sebastián: Centro de Documentación Judicial.

Espanya (1978). “Constitución española”. BOE nº 311 (29 dic 1978), 29.315-29.424

Espanya (1992). “Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común”. BOE nº 285 (27 nov. 1992), p. 40.300-40.319.

Espanya (1985). “Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial”. BOE nº 157 (2 jul. 1985), p. 20.632-

Espanya. (1889). “Real Decreto, de 24 de julio de 1889. Código Civil”. Gaceta de Madrid (25 jul. 1889).

Estrugas Mora, Gemma; Riera Masgrau, Roser (2000). “Panoràmica de la producció catalana de fonts estadístiques en suport electrònic”. Item, nº 26 (gen.-juny. 2000), p. 36-88.

Ibáñez Peña, Jesús (1998). “Internet, una herramienta fiscal”. Gaceta fiscal, nº 170 (nov. 1998), p. 143-158.

Kröger, Detlef; Clasen, Ralf; Wallbrecht, Dirk (1996). Internet für Juristen: Welweiter Zugriff auf Juristische Informationen. Neuwied: Luchterhand.

López-Muñiz Goñi, Miguel (1984). Informática jurídica documental. Madrid: Díaz de Santos.

Manual de documentación jurídica (1998). Editado por Mateo Maciá. Madrid: Síntesis.

Martín Galán, Bonifacio (2001). Tratamiento y difusión en Internet de información jurisprudencial mediante tecnologías XML: aplicación al caso del Tribunal Constitucional. Tesis de Doctorado en Biblioteconomía y Documentación, Universidad Carlos III de Madrid.

Muñoz Merino, Ana (1995). “La evolución de la información jurídica”. Actualidad informática Aranzadi, núm. 16, p. 3-11.

Llaneza, Paloma (2000). “Internet, sociedad y derecho”. Otrosí informativo: publicación del Colegio de Abogados , nº 15, p. 22-23.

Páez Maña, Jorge (1995). “Comentarios sobre particularidades de las bases de datos jurídicas”. Actualidad informática Aranzadi, núm. 16, p. 1-3.

Problemas actuales de la documentación y la informática jurídica: actas del coloquio internacional celebrado en la Universidad de Sevilla 5 y 6 de marzo de 1986. (1987). Madrid: Tecnos.

Ribas, Javier (1999). “La vulnerabilidad de las bases de datos jurídicas”. Actualidad jurídica Aranzadi, núm. 377, p. 1-3.


Data de recepció: 24/02/2003   Data d'acceptació: 05/05/2003.



Notas

1   Diàriament i durant el desenvolupament de les nostres funcions com a documentalistes en empreses especialitzades en l'àmbit legal, topem amb una sèrie de necessitats informatives que trobem resoltes bàsicament en els recursos exposats al llarg de l'article. No dubtem que hi ha altres recursos no citats de qualitat destacable, però que per desconeixement o per falta d'aplicabilitat a la nostra feina hem descartat.

2   Text extret de la pàgina <http://www.boe.es>.

3   Enllaços actualitzats el 7/05/2003.

4   Enllaços actualitzats el 7/05/2003.

5   Com ja hem comentat més amunt, diàriament i durant el desenvolupament de les nostres funcions com a documentalistes en centres de documentació especialitzats en dret, topem amb una sèrie de necessitats informatives que trobem resoltes bàsicament en els recursos exposats al llarg de l'article. No dubtem que hi ha matèries de més rellevàncies i més noves, però per a nosaltres les matèries presentades, tant pel nombre de consultes relatives com pel nombre de recursos relacionats, són les principals.