La Biblioteca Valenciana, una biblioteca nacional valenciana

Nicolás Bas Martín

Tècnic de la Direcció General del Llibre i Biblioteques
Generalitat Valenciana

bas_nic@gva.es

Resum [Abstract] [Resumen]

La Biblioteca Valenciana va ser creada el 8 de febrer de 1985, ara fa vint anys. En este article se'n descriuen els orígens, en el segle XV, com a biblioteca reial d'Alfons el Magnànim i monestir de Sant Miquel dels Reis. També es detalla la composició dels fons i la seua estructura i funcions. Al final s'assenyalen els reptes a curt i mitjà termini.


1 Introducció

L'any 2005 es compliran vint anys de la creació de la Biblioteca Valenciana (BV) de Sant Miquel dels Reis. Per això, és un moment important per a reflexionar sobre el paper que ha exercit la BV durant tots estos anys, així com per a apuntar alguns dels reptes i desafiaments que es plantegen per al futur més pròxim.

És evident que la BV ha sigut l'eix vertebrador d'importants activitats culturals dutes a terme a la Comunitat Valenciana durant estes quasi dos centúries d'existència, i que la seua col·lecció l'ha convertida, gràcies als nombrosos llegats, donacions i adquisicions, en una autèntica biblioteca nacional valenciana. Una biblioteca que ha sabut adaptar-se a les circumstàncies històriques i sobretot tecnològiques, adoptant avenços importants que li han permés conservar els fons i, alhora, difondre'ls majorment entre els usuaris.

Segurament són nombrosos els reptes que afrontarà la BV, si bé ja ha complit el seu objectiu: arribar a ser el cap del sistema bibliotecari valencià. En este sentit, ha sabut unir història, present i futur en un edifici, el monestir jerònim de Sant Miquel dels Reis, on fa quasi cinc segles va existir una biblioteca, la del duc de Calàbria, que va ser, com la BV, un centre de referència intel·lectual del mediterrani.


2 Antecedents

La creació de la Biblioteca Valenciana, per mitjà del Decret 5/1985, de 8 de gener, feia realitat un dels compromisos prioritaris del Govern valencià: l'atenció del patrimoni cultural de la Comunitat Valenciana.

La Biblioteca Valenciana, com a centre superior bibliotecari de la Generalitat i depòsit bibliogràfic bàsic de la Comunitat Valenciana, depèn de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, i aplega l'esperit d'unir història, tradició i futur en la consecució de polítiques bibliotecàries.

La ubicació de la Biblioteca Valenciana en el monestir de Sant Miquel dels Reis volia ser una aposta clara per recuperar l'esplendor cultural de la València del segle XV, en què el monestir va jugar un paper predominant, pel fet de ser la seu de la magnífica biblioteca del duc de Calàbria, els còdexs del qual van atraure un gran nombre d'humanistes, viatgers i visitants il·lustres. De nou, la història tornava a repetir-se i el monestir de Sant Miquel es convertia en la seu de l'actual Biblioteca Valenciana.

Els orígens de la Biblioteca Valenciana cal buscar-los en la insigne figura d'Alfons el Magnànim, que va saber transmetre l'amor pels llibres als seus hereus, en especial a Ferran, el duc de Calàbria. Alfons, rei de Nàpols i de València, va fer del Castell Nou de Nàpols el lloc on reposaria la seua esplèndida biblioteca, cosa que temps després va imitar el seu besnét Ferran, amb la construcció del monestir de Sant Miquel dels Reis. Ambdós personatges formaven part de la tradició de monarques humanistes, propis de la Itàlia del Renaixement, que entroncaven amb allò que Francisco Rico va anomenar molt encertadament el “somni de l'humanisme”.1

En el Nàpols del segle XV, certament, es respirava una essència cultural fins aleshores desconeguda, llaurada gràcies a les bones maneres d'Alfons el Magnànim, que va fer dels seus regnes, Nàpols i València, centre de referència cultural de tot el mediterrani.2 Les seues llargues absències no van impedir, però, que dotara la ciutat de València d'una herència cultural insubstituïble, i que sabera interpretar d'una manera clara el seu paper en la història des d'una consciència precisa de la seua autonomia i dels seus interessos materials i culturals específics.3 Des del seu retir en el Castell Nou de Nàpols, Alfons el Magnànim va crear un autèntic cercle d'intel·lectuals entorn de la seua biblioteca, la biblioteca reial, amb més de 2.500 volums i amb una plantilla de copistes, miniaturistes i enquadernadors, galonejats tots ells amb el seu emblema favorit: un llibre obert amb el lema Liber sum.4

La cort del Magnànim —mecenes, príncep del Renaixement i monarca compromés amb la cultura del seu temps— va ser un cresol cultural sense precedents, on els intel·lectuals valencians de més anomenada, com ara Jordi de Sant Jordi, Jaume Marc, Gilabert de Pròixida, Ausiàs Marc i Joanot Martorell, per citar-ne alguns, van tindre el privilegi d'estudiar les obres originals de Valla, Beccadelli —dit el Panormita—, Pontano, Piccolomini, Filelfo i de molts altres, obres que van enfocar la nova cultura del segle XV.5

De tota esta llarga tradició cultural i, per descomptat, d'una part important de la magnífica biblioteca —uns 306 còdexs, que actualment són en la Biblioteca Universitària de València—,6 se'n va fer càrrec Ferran, duc de Calàbria, que va fundar el monestir de Sant Miquel dels Reis, seu de l'actual Biblioteca Valenciana. La resta de la biblioteca del Magnànim va ser capturada com a botí de guerra pel rei francés Carles VIII el 1495 i pot contemplar-se actualment entre els fons de la Bibliothèque Nationale de France. A més, hi ha altres fons dispersos per biblioteques de tot el món (Nova York, Oxford, Berlín, etc.) i també a la Biblioteca Apostolica Vaticana.

Fins a la seua definitiva ubicació en el monestir de Sant Miquel dels Reis, la biblioteca, portada de Nàpols pel duc de Calàbria, es va conservar en el Palau Real de València, segons fa constar Claude de Bronseval en la Peregrinatio hispanica, llibre de viatges escrit el 1532 mentre visitava els monestirs cistercencs.7 Posteriorment, a la mort de Germana de Foix, primera dona del duc de Calàbria, es va construir, sobre l'antic monestir de Sant Bernat de Rascanya, el monestir de Sant Miquel dels Reis, les obres del qual es van iniciar el 1546. Des de llavors, el duc i també virrei de València va tractar d'imitar el model cultural cortesà del Magnànim, tant durant el seu primer matrimoni com, i en especial, durant les seues segones noces amb Mencía de Mendoza, una autèntica noble humanista.8 Foren anys en què es va dedicar una especial protecció a les arts i les lletres i, en especial, a augmentar de forma considerable la biblioteca del monestir.

Durant els segles XVI i XVIII, el monestir va experimentar reformes i ampliacions contínues que no van afectar en res la biblioteca del duc de Calàbria, la qual continuava sent objecte d'atracció i estudi per part de nombrosos intel·lectuals i curiosos.9 El 1811, les tropes franceses van atacar i ocupar el monestir, i van robar part de la biblioteca del duc de Calàbria. El 1821, les mesures desamortitzadores del trienni liberal van suprimir la comunitat jerònima i es va habilitar l'edifici uns anys més tard, el 1823, com a Casa de Beneficència i Correcció. El 1835, es va produir l'exclaustració definitiva i el monestir i totes les seues propietats van passar a l'Estat.

Fins a la instal·lació del presidi en la dècada dels setanta del segle XIX, el monestir va passar per diverses vicissituds.10 Així, va ser utilitzat com a asil de mendicitat, el 1860 s'hi va instal·lar una presó de dones o casa galera i, ocasionalment, va servir com a magatzem militar. Finalment, el 1874, es va redactar el projecte de condicionament del monestir de Sant Miquel com a presidi nacional.11 El 1962, l'antic monestir de l'orde del Cister va passar a ser propietat de l'Ajuntament i de la Diputació de València, si bé el presidi no va desaparéixer fins al 1966. A partir dels anys huitanta, es va començar a escriure una altra història per al monestir, la de la seua restauració i posada en valor.12


3 L'origen de la Biblioteca Valenciana: el fons Nicolau Primitiu

L'esmentat decret de l'any 1985 va iniciar una sèrie de gestions i tasques que han donat lloc a l'actual Biblioteca Valenciana, l'origen de la qual cal buscar-lo en la Secció Nicolau Primitiu, ubicada en la Biblioteca Pública de l'Estat de València.13 Uns anys més tard, el 1989, es creava el Consorci de Sant Miquel dels Reis amb la intenció d'iniciar la restauració del monestir. El 1995, es va triar definitivament Sant Miquel dels Reis com a seu de la Biblioteca Valenciana. Alhora que començaven les labors d'adequació de l'edifici com a biblioteca, es duien a terme prospeccions arqueològiques successives amb l'objecte d'anar desentranyant les restes de l'antic monestir de Sant Bernat de Rascanya. L'any 2000 els llibres van començar a arribar i la Biblioteca Valenciana es va inaugurar el 30 de març d'este mateix any.

Naixia així la Biblioteca Nacional de tots els valencians, amb la ferma missió de “reunir, conservar i difondre el patrimoni bibliogràfic valencià i tota la producció impresa, sonora i visual, de i sobre la Comunitat Valenciana, i constituir-se amb caràcter obligatori en receptora d'un dels exemplars procedents de les oficines del Depòsit Legal”.14 Tècnicament, en paraules de Francisca Aleixandre Tena, la Biblioteca Valenciana s'enquadra en el grup de les denominades biblioteques nacionals, les característiques de les quals són la generalitat o no-especialització de les seues col·leccions (és a dir, tracten de totes les matèries, si bé en el nostre cas hi ha el denominador comú del valencià) i el seu caràcter científic.15

Les seues funcions, aplegades en la Llei 10/1986 d'organització bibliotecària, es poden concretar en tres línies d'actuació:

Seguint estes premisses, s'ha anat confeccionant la col·lecció de la BV, principalment a través de Depòsit Legal, adquisicions, llegats, donacions i compres. A més, i segons les tipologies documentals i la seua organització, tractament i condicions de consulta, podem conéixer més a fons la seua col·lecció.

La pedra angular de la Biblioteca Valenciana és la Secció Nicolau Primitiu, que al llarg de la seua vida va reunir una biblioteca extraordinària, fruit d'una vida dedicada completament a la bibliofília i de la seua passió per tot allò relatiu a València. Seria absurd glossar breument la seua trajectòria bibliogràfica, que ha donat lloc a una de les biblioteques més importants formades a Espanya en el segle XX. La donació inicial va ser de 15.000 volums, que prompte van ser superats fins a sobrepassar els 35.000 per successives aportacions de la família Gómez Senent. La col·lecció inclou incunables, manuscrits i edicions valuoses dels segles XVI al XVIII. No en va, el 27 % de les monografies de la BV, exclòs el fons antic, formen part del fons Nicolau Primitiu.


4 Fons

Partint del fons inicial de Nicolau Primitiu, la BV ha promogut en els anys posteriors la donació, el llegat i la compra d'exemplars d'altres biblioteques. Així, el 1983, tres biblioteques es van incorporar per donació a la BV: la de mossèn Josep Espasa Signes, amb un total de 406 obres; la del poeta Badenes i Dalmau, un dels membres de la Renaixença més importants, i la del reverend Salvador Pallarés Ciscar. Un any més tard, el 1984, s'hi van incorporar tres biblioteques noves: la d'Emilio Muñoz Orts; la del filòleg i historiador Manuel Sanchis Guarner, moltes de les edicions de la qual van pertànyer al seu tio, el canonge Josep Sanchis Sivera, i la del catedràtic de llengua i literatura espanyola, Lluís Guarner Pérez, amb quasi 4.000 monografies.

El 1985, el polític i promotor cultural Adolf Pizcueta va fer donació de la seua biblioteca, constituïda per prop de 5.000 monografies. Este mateix any, la BV es va enriquir amb els fons de la Sección Femenina de la Falange Española, amb prop de 2.800 monografies. Un any més tard, el 1986, Luis García Ejarque va donar la seua biblioteca, que consta d'un gran nombre de monografies sobre la temàtica professional de la biblioteconomia, a què va dedicar gran part dels seus estudis. Caldria esperar fins a l'any 1990 perquè la Biblioteca vera de nou augmentada la seua col·lecció, amb la donació de la biblioteca de José Ferrer Olmos, director del Centre de Cultura Valenciana.

Durant els anys posteriors, col·leccions importants aplegades per dones van passar a engrossir els fons de la BV. Destaquen el fons d'Ángeles Belda, una de les primeres dones que es va incorporar als estudis superiors a València i que, el 1991, va llegar la seua biblioteca; i, uns anys més tard, el 1995, la donació de Guillermina Medrano i del seu marit, Rafael Supervía, una col·lecció important que va originar el departament dedicat a l'exili republicà valencià en la BV. En este últim fons, destaquen els importants treballs d'autors de l'exili, com ara Vicente Llorens i Juan Ramón Jiménez, entre d'altres. Cal destacar, en este mateix any, concretament el 22 de febrer, la fita en què la BV assumia el llegat bibliogràfic i documental de Joan Fuster.17

El 1996, la Generalitat Valenciana va adquirir, per a la BV, la biblioteca i l'arxiu personal del compositor i crític musical Eduard López-Chávarri, amb un fons de musicologia important. El 1997, una altra biblioteca notable s'incorporava als fons de la BV, la de Francesc Almela i Vives, poeta, periodista i destacat intel·lectual de principi del segle XIX. Per estos mateixos anys, altres donacions de pes van incrementar notablement el patrimoni bibliogràfic de la BV, entre les quals hi ha les de Vicente Jornet, Adolfo Rincón de Arellano, Teodora Feo Colvée i Enrique Luján. El 1999, es van incorporar també altres fons d'anomenada, com ara els de José Aibar, Diego Sevilla Andrés i Vicente Llorens.

Cal fer menció especial de l'adquisició per part de la Conselleria de Cultura, el 18 de juliol de 2000, de la biblioteca de mon pare, Manuel Bas Carbonell, sítia a Xàbia (Alacant), declarada bé d'interès cultural i considerada la biblioteca particular més important de tota la Comunitat Valenciana, amb més de 25.000 obres, totes de temàtica valenciana, i que destaca per la secció de fons antic, amb incunables abundants i obres dels segles XVI–XVIII, i pel fons de teatre valencià i castellà, que constituïx, junt amb la biblioteca de Nicolau Primitiu, la col·lecció més important de la BV.18

Amb posterioritat, l'any 2001, es van anar adquirint diversos fons per a la BV, com ara les més de 300 cartes de Vicente Blasco Ibáñez adreçades als seus editors, donades per la família Sempere;19 el llegat del poeta valencià Juan Gil-Albert, que conté importants manuscrits del poeta i que va ser donat pels seus familiars; el llegat de la família Giner Boira, que aporta notícies molt interessants sobre el Tribunal de les Aigües de València i sobre el regadiu en l'Horta; la donació este mateix any per part del catedràtic de filosofia Laureano Robles del seu fons filosòfic, format per més de 7.000 volums. El 2002, la BV va rebre, entre d'altres, el llegat del lingüista Rafael Lapesa, compost per més de 16.000 volums;20 el llegat de Martínez Guerricabeitia, fonamental per al coneixement de la cultura de l'exili,21 el qual es va completar amb el llegat de la recitadora argentina Berta Singerman.22 Este mateix any, la família Ventura feia llegat de la seua biblioteca privada.23

Una de les donacions més importants d'estos últims anys a la BV va ser la del recentment difunt Manuel Tarancón, conseller de Cultura, Educació i Esport, formada per més de 7.000 llibres i que inclou manuscrits importants de Blasco Ibáñez i nombroses primeres edicions.24

Junt amb estes col·leccions que han passat a la BV a través de donacions, llegats o compres, cal destacar les anomenades biblioteques depositades, que permeten que col·leccions de difícil accés puguen ser consultades pels usuaris. En la BV hi ha dues biblioteques depositades, que pertanyen a la Diputació Provincial de València: la Col·lecció Cervantina, una de les més importants en l'àmbit nacional, fruit de l'afany investigador de Francisco Martínez i Martínez; i l'arxiu i biblioteca de l'Institut Valencià d'Economia.25

A més de la incorporació d'importants fons de llibres i publicacions periòdiques, la BV ha anat consolidant altres departaments, com el relatiu a la col·lecció gràfica, secció que inclou fotografies, postals, cartells, etc., i que té per base la col·lecció José Huguet, amb més de 22.000 postals, 7.000 negatius i 18.000 fotografies en paper. Junt amb esta col·lecció, destaquen les de Vicente Peydró, Joaquín Sanchis Serrano, Mario Guillamón —amb més de 30.000 imatges de tots els racons de la Comunitat Valenciana— i l'arxiu fotogràfic de Francesc Jarque —amb 130.000 documents, principalment de la Comunitat Valenciana, a la qual ha dedicat gran part de la seua vida com a fotògraf.

Els fons bibliogràfics i la col·lecció gràfica de la BV s'han vist incrementats notablement pel fet que la biblioteca és centre receptor del Depòsit Legal, la qual cosa ha significat, des de l'any 1983, un increment de la BV de més de 45.000 monografies. Junt amb això, els últims anys s'ha dut a terme una eficient política d'adquisicions de tots aquells temes que van ser d'interés per als fons de la BV —autors, obres o assumptes valencians. Així, s'han adquirit un gran nombre d'originals dels millors autors gràfics valencians, com ara Gago, Ortiz, Quesada, etc., que han fet possible la publicació de La historieta gràfica a la Biblioteca Valenciana. Dibuixos originals. Així mateix, s'han adquirit diverses edicions d'obres valencianes, que seria impossible enumerar, però entre les quals destaquen els sis volums de les Icones et descriptiones plantarum… (1791–1801) d'Antoni Josep Cavanilles o l'edició feta a Basilea, el 1555, de l'obra d'Andreas Vesalius De humani corporis fabrica, entre d'altres. Al mateix temps i per l'elevat cost de la compra d'obres originals, s'han adquirit diverses edicions facsímils que han permés completar una part molt important de la BV, la secció de fons antic.

Tot això ha fet possible que, en l'actualitat, la col·lecció de la BV estiga constituïda de la manera següent:

Les previsions de la BV indiquen que pot albergar fins a 2.000.000 documents.


5 Estructura i funcionament

D'acord amb els criteris establits per la Llei d'organització bibliotecària i pel seu decret de creació, la BV té assignades una sèrie de funcions bibliotecàries, entre les quals hi ha les relatives a definir la seua pròpia estructura. Així, la BV disposa dels òrgans següents: la Direcció, que correspon al director general del Llibre i Coordinació Bibliotecària; el Servici d'Assumptes Generals, encarregat de la gestió econòmica i de personal; el Servici de Coordinació Tècnica, responsable de l'organització, el funcionament i l'avaluació dels treballs i dels servicis bibliotecaris; i tres seccions tècniques: Patrimoni Bibliogràfic, Control Bibliogràfic i Normalització, i Informació Bibliogràfica i Extensió Bibliotecària. Cal destacar també la presència d'un important grup d'especialistes en restauració, manteniment, informàtica i difusió de la BV, que són avantguardistes en el seu gènere.

La Secció de Patrimoni té, entre les seues competències, la gestió completa de diverses col·leccions: la col·lecció de reserva, integrada pels manuscrits, per les edicions antigues i pels exemplars rars i valuosos; la col·lecció de documentació gràfica, i l'hemeroteca. D'esta secció, en depén el Catàleg Col·lectiu del Patrimoni Bibliogràfic de la Comunitat Valenciana.

La Secció de Control Bibliogràfic i Normalització té a càrrec seu tot el processament tècnic dels materials que integren la col·lecció de la BV, i en queden exclosos les obres anteriors al segle XIX, el fons gràfic i la col·lecció de reserva.

La Secció d'Informació Bibliogràfica i Difusió Bibliotecària té com a objecte l'atenció a l'usuari. De la mateixa manera, ha de servir de plataforma de difusió, a la resta de biblioteques, de totes les activitats i els esdeveniments que es duen a terme en la BV. Entre les seues funcions està la posada a disposició dels usuaris de tots els repertoris bibliogràfics, tant manuals (diccionaris, enciclopèdies, tesaurus, etc.) com informàtics (bases de dades, estadístiques, biografies, etc.), que contribuïsquen a dotar d'informació l'usuari. En este àmbit de difusió, és d'especial menció la línia de publicacions de la BV, amb diverses col·leccions (Bibliofília, Biblioteca Professional, Història, Humaniora, Idees, Institvtione, Literària, Epistolaris) i diversos catàlegs d'exposicions, que són referència en el mercat editorial espanyol. Així mateix, cal destacar també la Revista de la Biblioteca Valenciana, que en els sis números que porta fins ara ens oferix informació detallada de tots els esdeveniments i aspectes que relacionats amb la Biblioteca i que pot ser consultada en la pàgina web de la BV (http://bv.gva.es); així com l'organització de conferències, presentacions, exposicions i cursos internacionals, que han potenciat el paper de la BV entre tots els valencians.26

Esta organització interna té una clara explicació lògica en funció de l'esquema d'espais organitzatius de la BV. Així, està la zona de magatzems o depòsits de llibres, que a través de la utilització de compactes tracta d'optimitzar l'espai disponible. La zona d'accés general constituïx el primer punt de recepció i d'informació dels usuaris, així com el lloc en què tenen lloc una sèrie d'esdeveniments de gran importància: exposicions, conferències i seminaris. La zona d'investigació, constituïx l'essència i la funció de la BV, que a través de les seues diferents tipologies (monografies, hemeroteca, fons gràfic, etc.) oferix als usuaris totes les ferramentes (microfilms, microfitxes, etc.) per al seu millor aprofitament. Esta última zona es dividix en: sala d'informació bibliogràfica, de la qual ja hem assenyalat algunes funcions; la sala general d'investigació, amb publicacions dels segles XIX i XX; l'hemeroteca, amb més de 9.000 títols; la sala de fons gràfic, i la sala de reserva, l'accés de la qual requerix una validació especial a través de la targeta d'investigador, i on es consulta el fons antic de la BV.

I tot això es duu a terme respectant sempre les mesures de prevenció i conservació dels materials, que han portat a adoptar mesures en les diferents seccions, com ara la de proporcionar als investigadors l'accés als microfilms i a les microfitxes per millorar la preservació dels materials originals. En este sentit, cal esmentar el programa Bivaldi (Biblioteca Valenciana Digital), de digitalització dels fons de la BV, amb la finalitat d'aconseguir una difusió més gran del patrimoni bibliogràfic i cultural valencià i, alhora, una preservació millor dels fons originals.


6 Futur

El futur de la Biblioteca Valenciana passarà irremeiablement per consolidar-se com un instrument cultural i científic de primer orde en la nostra comunitat autònoma.

Els nous canvis tecnològics i la irrupció d'Internet obligaran, de segur, a adaptar-se a les noves necessitats, que també evolucionen per part de la societat. En este sentit, s'ha millorat de manera considerable l'OPAC de la BV i es continua treballant per potenciar la utilització de la pàgina web per part de l'usuari i millorar els servicis de préstec interbibliotecari per facilitar l'accés als fons propis i als d'altres biblioteques. A més, el programa Bivaldi ja mencionat posarà a disposició de l'usuari les principals obres de la literatura valenciana, així com nombrosos estudis i treballs relacionats.

A més de conservar i difondre el seu patrimoni bibliogràfic, la BV s'ha convertit, des de la seua creació, en un fòrum cultural de primera magnitud. En este sentit, exposicions i actes, cursos i trobades, presentacions i publicacions, i cicles d'animació a la lectura, tant a través de la Biblioteca Personal com de la Biblioteca Jove, així com del Cicle d'Animació a l'Escriptura, hauran de continuar fent de la biblioteca un centre de referència intel·lectual i un lloc de reunió de jóvens, majors i adults, a la trobada del llibre.

Amb vista al futur, nous reptes i desafiaments se li plantegen a la BV, que ha de saber afrontar, com fins ara, amb rigor i efectivitat, les demandes dels usuaris, dels investigadors i de la resta dels que consideren la BV com una biblioteca al servici de tots.


Data de recepció: 19/10/2004. Data d'acceptació: 15/11/2004.



Notes

1 Francisco Rico, El sueño del humanismo: de Petrarca a Erasmo (Madrid: Alianza, 1993).

2 Dues són les obres de referència: Alan Ryder, Alfonso el Magnánimo rey de Aragón, Nápoles y Sicilia (1396–1458) (València: Edicions Alfons el Magnànim, Institució Valenciana d'Estudis i Investigació, 1992); José Carlos Rovira, Humanistas y poetas en la corte napolitana de Alfonso el Magnánimo (Alicante: Instituto de Cultura “Juan Gil-Albert”, 1990).

3 José Luis Villacañas Berlanga, “Alfonso el Magnánimo: en el principio, un rey ausente”. En: San Miguel de los Reyes: de Biblioteca Real a Biblioteca Valenciana (València: Biblioteca Valenciana, 2001), p. 42.

4 José Alcina Franch, Manuel Bas Carbonell, La biblioteca de Alfonso V de Aragón en Nápoles. 2 vols. (València: Biblioteca Valenciana, 2000).

5 Manuel Bas Carbonell, Biblioteca Valenciana: sus orígenes y evolución (València: UNED, 1996). Lección inaugural del curso 1995–1996 de la UNED. Centro Regional Asociado de la UNED.

6 Mª Cruz Cabeza Sánchez-Albornoz, Catálogo de los códices expuestos: manuscrits del duc de Calàbria (València: Universitat de València, 1991).

7 Claude de Bronseval, Viaje por la Valencia del siglo XVI. Texto latino, traducción y comentarios de Francisco Calero y Daniel Sala (València: Ajuntament de València, 1993); Manuel Bas Carbonell, “Valencia en los libros de viajes”. En: Valencia en los libros de viajes: catálogo de la exposición (València: Ajuntament de València, 1995).

8 Josep Martí Ferrando, “Una humanista en la corte virreinal: Mencía de Mendoza”. En: San Miguel de los Reyes: de Biblioteca Real a Biblioteca Valenciana (València: Biblioteca Valenciana, 2001), p.73–89.

9 Jaime Chiner Gimeno, “El monasterio de San Miguel de los Reyes —sede de la actual Biblioteca Valenciana— y los viajeros extranjeros (s. XVI–XVIII)”, Métodos de información, nº 47, vol. 8 (2001), p. 53–63.

10 Josep Martí Ferrando, “San Miguel de los Reyes, de la desamortización a presidio (1837–1870)”. En: San Miguel de los Reyes: de la Biblioteca Real a Biblioteca Valenciana (València: Biblioteca Valenciana, 2001), p. 113–140.

11 José Llorca Ortega, “El presidio de San Miguel de los Reyes”. En: San Miguel de los Reyes: de la Biblioteca Real a Biblioteca Valenciana (València: Biblioteca Valenciana, 2001), p. 141–159.

12 Concha Camps, “La biblioteca y su sede: de Sant Bernat de Rascanya a San Miguel de los Reyes”. En: San Miguel de los Reyes: de la Biblioteca Real a Biblioteca Valenciana (València: Biblioteca Valenciana, 2001), p. 185.

13 Carmen Gómez-Senent, “Curiosidades de la biblioteca de un erudito: Nicolau Primitiu Gómez Serrano y sus libros”, Métodos de información, nº 24 (1998), p. 36 i s.; de la mateixa autora, Nicolau Primitiu Gómez Serrano: una aproximació bibliogràfica (València: Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, 1996).

14 DOGV, núm. 224, 04/02/1985..

15 Francisca Aleixandre Tena, “La Biblioteca Valenciana”. En: San Miguel de los Reyes: de la Biblioteca Real a Biblioteca Valenciana (València: Biblioteca Valenciana, 2001), p. 237.

16 María Luisa Sánchez Aguilera, La historieta gràfica a la Biblioteca Valenciana (València: Direcció General del Llibre i Coordinació Bibliotecària, 1999); Rosa Olmedo Ruzafa, “Las fotografías de la Biblioteca Valenciana”, Métodos de información, nº 34 (1999); Maria Albors i Estelles, Publicacions periòdiques a la Biblioteca Valenciana (València: Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, 1996); Maria Albors i Estelles, Llibres de festes a la Biblioteca Valenciana: bibliografia (València: Conselleria de Cultura, 1993).

17 Biblioteca Valenciana: revista de la Biblioteca Valenciana, núm. 6 (juliol de 2004) [Monogràfic sobre Joan Fuster i el seu llegat bibliogràfic i documental].

18 Antoni Espinós i Quero, Fons antic de la Biblioteca Valenciana Bas Carbonell: catàleg i descripció bibliogràfica de les obres impreses durant els segle XV, XVI, XVII i XVIII (Xàbia: Ajuntament, 1990); Francisco Reus Boyd-Swan, Fondo de teatro en castellano de la Biblioteca Bas Carbonell (Alicante: Instituto “Juan Gil-Albert”, 1997); del mateix autor, Fondo teatral valenciano de la Biblioteca Bas Carbonell (València: Instituto “Juan Gil-Albert”, 1994).

19 Compactus: revista d'arxius i biblioteques, núm. 1 (2001), p. 9.

20 Compactus: revista d'arxius i biblioteques, núm. 4 (2002), p. 7.

21 Compactus: revista d'arxius i biblioteques, núm. 5 (2002), p. 9.

22 Compactus: revista d'arxius i biblioteques, núm. 6 (2003), p. 13.

23 Ibídem, p. 13.

24 Compactus: revista d'arxius i biblioteques, núm. 7 (2003), p. 11–12.

25 Romà Seguí i Francés, “Les col·leccions de la Biblioteca Valenciana”, Métodos de información, nº 47, vol. 8 (2001), p. 43.

26 Ángel Montejo Uriol, “Cursos internacionales de la Biblioteca Valenciana”, Métodos de información, nº 47, vol. 8 (2001), p. 64–66.