Instruccions per als autors

1 Abast i procediment

1.1 Abast temàtic

La revista BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació admet per publicar textos originals de recerca i d'aplicació sobre els diversos aspectes de la biblioteconomia, la documentació, l'arxivística i la comunicació.

1.2 Llengües de publicació

La llengua de treball i publicació de BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació és el català. Així mateix, s'accepten textos en castellà, anglès, francès, alemany, italià i portuguès. Les contribucions que es rebin en aquestes llengües apareixeran publicades en la llengua original i BiD n'oferirà, sempre que sigui possible, una traducció al català.

Per tal de reduir el temps d'edició i publicació, una vegada aprovat científicament, als autors de parla catalana se'ls demanarà la versió complementària de l'article, ja sigui catalana o castellana. De la mateixa manera, en el cas que es presenti un article en llengua diferent al català o castellà (anglès o francès, principalment), si els autors pertanyen a la comunitat llingüística catalana i/o espanyola, es demanarà la corresponent versió catalana i/o castellana.

1.3 Tramesa d'originals

Els originals s'han d'enviar al Comitè de Redacció mitjançant el portal de tramesa d'originals: <https://www.raco.cat/index.php/BiD/about/submissions/>.

1.4 Revisió dels originals

El Comitè informarà puntualment els autors de la recepció dels originals. Tots els textos destinats a les seccions "Articles” i “Experiències i anàlisis" seran sotmesos a una doble revisió. Per una banda, des de l'equip d'edició científica, es farà una revisió metodològica. Per una altre, es revisaran, de manera anònima, per part de dos avaluadors externs especialistes en la temàtica dels textos. La resta de seccions, les revisaran avaluadors interns designats pel Comitè de Redacció. En un termini no superior a dos mesos des de la recepció de l'article, la decissió editorial es comunicarà de manera motivada, incloent les raons per les quals s'ha acceptat, refusat o sol.licitat la revisió dels manuscrits, com tambè els dictàmens emesos pels experts externs. Respecte als avaluadors, la revista BiD disposa d'un banc de dades propi en el qual s'inclou: nom, filiació, direcció electrònica, especialitat, llengua materna, llengües en les quals pot avaluar i el nom de la persona que l'ha proposat a l'equip editorial).

1.5 Ètica i males pràctiques

La revista BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació (BiD) es compromet a mantenir els estàndards ètics de publicació més rigorosos i prendrà totes les mesures necessàries per evitar qualsevol mala pràctica en aquest sentit.

Tots els treballs que s’enviïn a la revista BiD per publicar-se hauran de ser textos originals no publicats amb anterioritat i en els quals no s’hagin copiat o plagiat altres obres, ni parcialment ni en la seva totalitat.

En cas que fos necessari, els autors hauran de fer constar en els articles les responsabilitats ètiques contretes així com una declaració de conflictes d'interès derivats. De la mateixa manera, la revista BiD es compromet a realitzar una revisió externa objectiva dels treballs enviats.

En cas de males pràctiques, el consell editorial de la revista BiD seguirà el Code of conduct and best practices guidelines for journal editors desenvolupat pel COPE (Committee on Publication Ethics) (http://publicationethics.org/files/Code_of_conduct_for_journal_editors.pdf).

2 Presentació dels textos

Tot i que des de la revista es farà una revisió del text (català, castellà i anglès), els autors han de complir les següents indicadions.

2.1 Format

Els manuscrits s'han de lliurar obligariament en forma de fitxer electrònic, a partir d’aquesta plantilla Word (enllaç).

2.2 Il·lustracions

Els treballs poden incloure taules (amb text i/o nombres) i figures (imatges, gràfics, captures de pantalla, etc. en format jpg i de mínim 300 píxels per polsada). Aquest material ha d'anar numerat (figura 1, taula 1, etc.) i s'ha de lliurar en un fitxer excel, separant cada il•lustració en un full de càlcul. Cal assenyalar clarament el lloc del text en què s'ha d'integrar cada element, indicant-hi un títol breu i descriptiu, que serà la informació que apareixerà publicada al peu d'aquests objectes.

2.3 Extensió

L'extensió recomanada dels textos destinats a la secció "Articles" és aproximadament de 4.000 paraules. L'extensió màxima recomanada dels textos destinats a les seccions "Experiències i anàlisis" i "Recursos" és aproximadament de 3.000 paraules.

2.4 Resum

Totes les contribucions incloses en la secció "Articles" han de comptar amb un resum estructurat en el qual s'indicaran els "Objectius" proposats, la "Metodologia" utilitzada i els "Resultats" obtinguts. L'extensió recomanada serà de 150 a 250 paraules.
En el cas dels treballs destinats a les seccions "Experiències i anàlisis" i "Recursos" el resum no cal que segueixi l'estructura abans indicada i tindrà una extensió d'entre 100 i 150 paraules.

2.5 Traducció dels noms propis

Els noms de les entitats i dels organismes que apareixen en el text s'han de fer constar en l'idioma original. Si es considera oportú, se n'oferirà una traducció.
-    Exemples:

Generalitat Valenciana
Högskolan i Borås (col•legi universitari de Borås)
Ministerio de Cultura
New York Public Library

 

2.6 Tractament tipogràfic d'elements diversos

Pel que fa al tractament tipogràfic dels diversos elements del text, s'han de seguir les indicacions següents.
 

TIPUS D’ELEMENT

TRACTAMENT TIPOGRÀFIC

EXEMPLES

Monografies

Cursiva
Només la inicial majúscula

Guia de l’estudiant
The librarian's companion

Publicacions en sèrie

Cursiva
Només la inicial majúscula

American journal of science
Educació i història: revista d'història de l'educació
Revista de libros
El periódico de Catalunya

Recursos electrònics amb actualitzacions sense periodicitat fixa (també anomenats recursos continus)

Cursiva
Només la inicial majúscula

Biblioteca digital hispánica
Teseo
El web de les ciències socials: recursos d'Internet per a les ciències socials
Iwetel

Parts components

Entre cometes
Només la inicial majúscula

"Llista de novetats"

Noms propis
(de persones i d’entitats)

Totes les inicials majúscules

Amadeu Pons
Doc6
Departament d'Acció Social i Ciutadania

Conceptes

Minúscules

formulari dinàmic

Fragments de text citat

Entre cometes

Tal com afirma Sorribes, cal tenir en compte que "la informació és un input bàsic del procés de producció local".

Paraules en altres idiomes

Cursiva

Els feeds són fitxers RSS.

Usos metalingüístics

Cursiva

Aquesta forma d'actualització és coneguda amb el terme recurs continu.

Programes, xarxes, llenguatges i protocols informàtics

Totes les inicials majúscules

Internet
Visual Basic Script
Java
CGI
Linux
Microsoft Windows

Fitxers informàtics, opcions de menú, botons

Entre cometes

"formulari.htm"
"llista.asp"
"adqui.mdb"
"Activa l'edició"
"Anomena i desa"

 

2.6.1 Apòstrofs i cometes

Els apòstrofs i les cometes han de ser rectes, mai inclinats:
-    Apòstrof: '
Cometes: " "
Les cometes que s'han d'utilitzar com a principals són les altes dobles: " ". Si mai han de conviure cometes dins cometes, s'han d'utilitzar també les simples. L'ordre jeràrquic és el següent:
-    Primer nivell: cometes altes dobles (" ")
Segon nivell: cometes altes simples (' ')

Exemple:

Segons paraules del programador, "no hem d'oblidar-nos d'accedir al menú 'Canvi de paraula clau' per assegurar-ne el funcionament".

2.6.2 Guions

Els guions de les enumeracions i dels incisos han de ser llargs (–).
Entre intervals numèrics (pàgines, anys, etc.), hi ha d'haver un guió mitjà o signe menys (–).

2.7 Resum

Totes les contribucions incloses en la secció "Articles" han de comptar amb un resum estructurat en el qual s'indicaran els "Objectius" proposats, la "Metodologia" utilitzada i els "Resultats" obtinguts. Aquest resum s'ha d'incloure després de la informació sobre l'autor o els autors de l'article i abans de començar-ne la redacció. El text, en cos 10, s'ha d'encapçalar amb la paraula "Resum", en negreta i cos 14, i seguint el model que s'adjunta a continuació com a exemple.

L'extensió recomanada serà de 150 a 250 paraules.

  • Exemple:
  • Resum

Objectius: Analitzar la situació actual de la normativa internacional de catalogació en els darrers anys per tal de determinar els motius que han provocat els canvis, els models i principis en què es fonamenten i les repercussions que poden tenir a curt o mitjà terminis en les eines de catalogació i també en els catàlegs.

Metodologia: Anàlisi de contingut dels models FRBR, FRAD i FRSAR, dels Principis internacionals de catalogació, i de la reestructuració i actualització de la normativa ISBD. S'acompanya d'una revisió bibliogràfica a l'entorn dels models i la normativa analitzats.

Resultats: Els motius que van iniciar la revisió i renovació de la normativa van ser bàsicament l'evolució de les tecnologies, el desenvolupament de noves formes de publicació i distribució electrònica i, també la necessitat d'abaratir els costos dels processos. Pel que fa a les tecnologies, s'anticipa que l'aplicació dels models FRBR, FRAD i FRSAR aportarà una flexibilitat als registres bibliogràfics i d'autoritats que els farà més adaptables a les tecnologies web. Respecte al desenvolupament de nous formats i de noves formes de publicació relacionades amb l'entorn digital i Internet, els documents de l'IFLA no el tracten explícitament. Finalment, i pel que fa a la qüestió econòmica, la possibilitat d'abaratir costos amb l'aplicació de la normativa que es derivarà dels models i principis és més aviat migrada.

    En el cas dels treballs destinats a les seccions "Experiències i anàlisis" i "Recursos" el resum no cal que segueixi l'estructura abans indicada i tindrà una extensió d'entre 100 i 150 paraules.

    • Exemple:
    • Resum
    • Es tracten les possibles aplicacions dels blocs per a l'aprenentatge en l'àmbit de l'educació superior, a partir de les seves propietats tecnològiques. Se'n revisen les característiques i els avantatges com a eines d'aprenentatge individual i col·lectiu, prenent com a exemple iniciatives existents i casos pràctics duts a terme en l'àmbit de l'educació superior. Per les característiques que tenen, els blocs són una eina útil i vàlida en el nou Espai Europeu d'Educació Superior (EEES), un recurs idoni en el disseny d'unes competències orientades a l'alfabetització en informació en el marc d'una pedagogia constructivista que advoca per un paper més actiu de l'alumnat i més facilitador del professorat. A més, per la senzillesa, el cost i les possibilitats que tenen, els blocs es presenten com una alternativa que s'ha de tenir en compte per superar la fractura digital en l'adopció de noves tecnologies per a l'aprenentatge.

    2.8 Bibliografia

    Quan s'hagi de fer una citació bibliogràfica s'ha d'utilitzar el sistema autor-data. A l'interior del text, cada referència s'ha de citar, entre parèntesis, amb el cognom de l'autor seguit de coma i l'any de publicació. En el cas de les obres encapçalades pel títol, s'inclourà la primera paraula significativa del títol, en cursiva, seguida de tres punts suspensius. Si cal anotar una pàgina o més de l'obra referenciada, s'ha de fer després de l'any, amb una coma i l'abreviatura de pàgina (p.).

    • Exemple:

      (Larsgaard, 1996, p. 78–80)
      (Osman, 1998; Praditteera, 2002)
      (Fenoll; Llueca, 2006; Artigal, 2007)
      (Guia..., 2009)

    Les referències bibliogràfiques completes han d'aparèixer de manera conjunta al final del text, introduïdes per la paraula "Bibliografia", escrita en negreta i cos 14, i ordenades alfabèticament pel cognom del primer autor o del primer element de la referència i l'any de publicació. Les referències s'han de fer d'acord amb l'adaptació catalana de les normes ISO 690 i ISO 690-2, elaborada per Assumpció Estivill i Cristóbal Urbano.

    • Exemple de referència de monografia:
      • Pattie, Ling-yuh W.; Cox, Bonnie Jean (eds.) (1996). Electronic resources: selection and bibliographic control. New York: Haworth Press.
    • Exemple de referència d'article de revista:
      • Larsgaard, Mary Lynette (1996). "Dades espacials en format digital en cartoteques universitàries: 'un altre format i prou?'". Item: revista de biblioteconomia i documentació, núm. 18 (gen.–juny), p. 75–82.
      • Willet, Perry (1996). "The Victorian Women Writers Project: the library as a creator and publisher of electronic texts". The public-access computer systems review, vol. 7, no. 6. <http://epress.lib.uh.edu/pr/v7/n6/will7n6.html>. [Consulta: 03/01/2008].
    • Exemple de referència de contribució en una monografia:
      • Hirons, Jean (2002). "AACR2 and seriality". En: Jones, Wayne; Ahronheim, Judith R.; Crawford, Josephine (eds.). Cataloguing the web: metadata, AARC, and MARC 21. Lanham, MD: Scarecrow Press, p. 31–34.
    • Exemple de referència de recurs electrònic:

    La data de consulta ha d'anar entre claudàtors, precedida de la paraula "Consulta", dos punts i un espai. S'ha d'indicar en la forma numèrica completa, separada per barres inclinades: 00/00/0000.

    • Exemple:

      [Consulta: 05/10/2009].

    En els textos següents, hi ha més exemples de referències, a més de les directrius per elaborar-les:

    • Estivill, Assumpció; Urbano, Cristóbal (1994). "Proposta de directrius per establir l'estil de les referències i citacions de fonts bibliogràfiques i no bibliogràfiques de la revista Item". Item, núm. 15 (jul.-des.), p. 15–59. <http://www.raco.cat/index.php/Item/article/viewFile/22448/22282>. [Consulta: 05/10/2009].

      Estivill, Assumpció; Urbano, Cristóbal (1997). "Com citar recursos electrònics". Traducció de l'article encarregat per la revista Information World en Español, publicat en el número de setembre de 1997. Versió 1.0. Barcelona: Universitat de Barcelona. <http://www.ub.edu/biblio/citae.htm>. [Consulta: 05/10/2009]. Versió en castellà disponible a: <http://www.ub.edu/biblio/citae-e.html>. [Consulta: 05/10/2009].

    2.9 Notes

    Les notes s'han de col·locar després de la bibliografia, al final del text, en cos 10, encapçalades per la paraula "Notes", en negreta i cos 14.

    Les crides s'han de col·locar en el cos del text per mitjà de superíndexs numèrics (123). Seguint la tradició tipogràfica, en cas que hi hagi un signe de puntuació, han d'anar darrere mateix del signe.

    • Exemple:

      L'edició de l'any 2000 soluciona els problemes (terminològics).1

      Notes
       

      1 Les edicions anteriors a l'any 2000 únicament apunten els problemes de terminologia com una possible causa de l'ambigüitat denominativa detectada pels especialistes.

    2.10 Apèndixs

    Si en el text hi ha apèndixs, aquests s'han d'incloure després de les notes, en cos 10, introduïts per la paraula "Apèndix", en negreta i cos 14.

    2.11 Traducció de noms propis

    Els noms de les entitats i dels organismes que apareixen en el text s'han de fer constar en l'idioma original. Si es considera oportú, se n'oferirà una traducció.

    • Exemples:

      Generalitat Valenciana
      Högskolan i Borås (col·legi universitari de Borås)
      Ministerio de Cultura
      New York Public Library

    2.12 Citacions textuals

    Els textos citats s'han de consignar en la llengua original, tant en les citacions textuals com en els noms dels botons d'un programa informàtic, etc.

    Exemple de citació textual:

    "Le numéro international normalisé du livre (International Standard Book Number, ISBN) et le numéro international des publications en série (International Standard Serial Number, ISSN) ont été généralement indiqués, de même que le prix."

    2.13 Tractament tipogràfic d'elements diversos

    Pel que fa al tractament tipogràfic dels diversos elements del text, s'han de seguir les indicacions següents.

    2.13.1 Segons el tipus d'element

    Tipus d’element Tractament tipogràfic Exemples
    Monografies Cursiva
    Només la inicial majúscula
    Guia de l’estudiant
    The librarian's companion
    Publicacions en sèrie Cursiva
    Només la inicial majúscula
    American journal of science
    Educació i història: revista d'història de l'educació
    Revista de libros
    El periódico de Catalunya
    Recursos electrònics amb actualitzacions sense periodicitat fixa (també anomenats recursos continus) Cursiva
    Només la inicial majúscula
    Biblioteca digital hispánica
    Teseo
    El web de les ciències socials: recursos d'Internet per a les ciències socials
    Iwetel
    Parts components Entre cometes
    Només la inicial majúscula
    "Llista de novetats"
    Noms propis
    (de persones i d’entitats)
    Totes les inicials majúscules Amadeu Pons
    Doc6
    Departament d'Acció Social i Ciutadania
    Conceptes Minúscules formulari dinàmic
    Fragments de text citat Entre cometes Tal com afirma Sorribes, cal tenir en compte que "la informació és un input bàsic del procés de producció local".
    Paraules en altres idiomes Cursiva Els feeds són fitxers RSS.
    Usos metalingüístics Cursiva Aquesta forma d'actualització és coneguda amb el terme recurs continu.
    Programes, xarxes, llenguatges i protocols informàtics Totes les inicials majúscules Internet
    Visual Basic Script
    Java
    CGI
    Linux
    Microsoft Windows
    Fitxers informàtics, opcions de menú, botons Entre cometes "formulari.htm"
    "llista.asp"
    "adqui.mdb"
    "Activa l'edició"
    "Anomena i desa"

     

    2.13.2 Apòstrofs i cometes

    Els apòstrofs i les cometes han de ser rectes, mai inclinats:

    • Apòstrof: '
      Cometes: " "

    Les cometes que s'han d'utilitzar com a principals són les altes dobles: " ". Si mai han de conviure cometes dins cometes, s'han d'utilitzar també les simples. L'ordre jeràrquic és el següent:

    • Primer nivell: cometes altes dobles (" ")
      Segon nivell: cometes altes simples (' ')

      Exemple:

      Segons paraules del programador, "no hem d'oblidar-nos d'accedir al menú 'Canvi de paraula clau' per assegurar-ne el funcionament".

    2.13.3 Guions

    Els guions de les enumeracions i dels incisos han de ser llargs (–).

    Entre intervals numèrics (pàgines, anys, etc.), hi ha d'haver un guió mitjà o signe menys (–).

    2.14 Adreces web

    Les adreces d'Internet que constin en els textos han d'incloure l'enllaç directament en el nom del lloc web, sense necessitat que consti a continuació o en nota.

    Excepte en la bibliografia final, en què les adreces d'Internet han de figurar al costat de la referència.

    • Exemple:
    • El TERMCAT proposa solucions per als termes nous.

     


    Data d'actualització: 13/10/2020